Capitols, Berenguer Uniz, 11-18

QVE COMISSIONS, NO VSEN DINS LO PRESENT REGNE.

XI.

Item, com per diuersos capitols de Cort de francheses: sia llargament dispost, é ordenat; que Comissaris, no puguen vsar dins lo present Regne; que placia als dits Honorables Embaxadors, supplicar lo Señor Rey, sia de sa gracia, é merçe atorgar de nou, a mayor cautela: que los dits Comissaris no puguen vsar en ninguna manera dins lo dit Regne. Placet Domino Regi.

PER LO MVDAMENT DELS CORREDORS.

XII.
Item, com lo Capitol dels Corredors toch principalment als Mercaders, é lart mercantil, que supliquen lo molt alt Señor Rey, sia de sa gracia é merçe lo mudament (se lee mudanent) dels Corredors, é compañons de aquells: e facultat de remoure aquells sia remesa als Honorables Iurats; é els Defenedors de la mercaderia. Placet Domino Regi.

PER LO CONSOLAT SO ES, QVE NINGVN IVRISTA

Procurador, o causidic noy sia admes.

XIII.

Item, que suppliquen al Señor Rey: que li placia de nou confirmar é atorgar certa prouisio Real feta en la cort del Consolat: que ningun Iurista, Procurador, ó causidich, noy sia admes. Placet Domino Regi.

PER LO OFFICI DE LA GOVERNACIO DE MALLORCA.

XIIII.

Item per prouehyr a la Iusticia com sia principal cose per la conseruacio del Regne de Mallorca: per tant com la dita Gouernacio del dit Regne, es de las millors Gouernacions: attanent lo gran salari, que ha lo Gouernador: vltra grans emoluments, é preheminencias; é per ço en temps passat la dita Gouernacio sia estade regida per Grans, é dels Mayors homens de Cataluñya: é en tal manera, que los officis eren ben regits; é la Iusticia ben administrade: e are de vn temps ençá, lo Gouernador qui vuy te la Gouernacio sobredita, no haye aturar ni altre de present en lo dit Regne: ans de puys que es prouehit, la Gouernacio sie estade per absencia de aquell, regida per diuersos Lloctinens de Gouernador, é quascu de aquells puys saben (sabé) no han vtilitat en lo dit Regne; no curen fer lo degut en gran dan, é perdicio de la Iusticia, e del dit Regne.

Per ço los dits Embaxadors suplicarán
(hay tildes sospechosas, otras puede que estén en el texto original, aunque en la mayoría de textos antiguos que he transcrito, no hay tildes. Para un estudio exhaustivo, hay que recurrir a los originales, en los archivos donde se encuentren)
al Señor Rey que sia de sa merçe, prouehyr; (este ; por ejemplo está con un color flojo respecto a las otras letras) en Priuilegi perpetual, que lo Gouernador qui al present es, e qualseuol qui sera Gouernador per auant, prouehyt de la dita Gouernacio; é regir aquella: é si per fets tocants a fets dell, é serueys del Señor Rey, haye dexar Lloctinent home del Regne. Placet Domino Regi quod Gubernator tam praesens, quam futurus teneatur personalem moram semper ac residentiam in dicto Regno Maioric. facere, & si forté pro seruitijs vrgentib⁹ (vrgentibus, urgentibus) Domini Regis esset opus ei, extra Regnum ire; eo casu habeat, & teneatur Locumtenentem sui loco dimittere qui sit Maioricensis ad arbitrium Domini Regis. Si vero pro negotijs suis extra Regnum ierit careat omnino Salario, quod tunc Curiae Regiae seruetur.

QVE LOS ASSESSORS HAYEN ENTREVENIR EN LAS

Enquestes ó processos.

XV.

Item com per abus; sia en pratica de algun temps en ça, que los Procuradors fiscals de la Cort de la Gouernacio de Mallorca indiferentment fan processos, contre alguns delats; de crims, é de mors; é lo dit Fiscal, de la cort de la Gouernacio demunt dita, ab Escriua sens Assessor, ó lusticia algu: reben los testimonis, é fan lo proces a la vida vaga, en ma de aquell qui tal proces fa: é no sia rahonable; que lo Procurador fiscal qui es Perçona llega lla hon va la vida, sol sens iurista fasse proces algu, que sia de merçe del dit Señor Rey, que de aqui auant los Assessors, axi del Gouernador, com del Veguer de la Ciutat, y Balle é Veguer de fore, quiscu en sa iurisdictio: sien tinguts fer los dits processos, e entreuenir en aquells; com es acostumat fer: en altre manera, que tal proces fet per lo Fiscal fos nulle. Placet Domino Regi.

SOBRE LES ANADES DE FORA, PER REBRE

é fer enquestes.

XVI.

Item, com la part forana es vexade de un temps ença, per alguns Gouernadors, é Lloctinens, é Vaguers de fora, é Escriuans llurs, capdeguaytes, é fiscals: qui anant per la Isla de Mallorca, inquirint de alguns crims no esperant la execucio, é sentencia del dit crim: fan fe pagar de selaris, e missions per ells fetas, contra Ordinacions Reals, é priuilegis del Regne de Mallorca, é contre dret comu; que per la dita raho supliquen los dits Embaxadors lo dit Señor Rey, sia de sa merçe, prouehyr que de aqui auant, ningun official, no gos pendre en lo cars demuntdit, ninguns salaris ni missions per la raho demuntdita; solament apendre las enquestes, é adnotar los Bens si seran adnotadors, é esperar si ningune composicio, ó remissio, é estar en aquella: fins que per Iusticia hy sia prouehyt. E si sera conegut ells deure hauer salaris; quels sien lliurats, segons que per Iusticia sera trobat, seruades les franchezes (fráhcezes), Ordinacions, é bons vsos del present Regne: Placet Domino Regi.

QVE DELS ACTES PRESENTATS, NO

sia dat Trallat.

XVII.

Item com moltes vegades se esdeuengue, que los Iurats, é altres singulars protesteran, ó instituyran alguns actes per llur interesar, ó de la cosa publica, que lo Gouernador, Lloctinent, ó Assessor no permetran de aquell acte esser donat trallat, ni lleuat acte sino ab voluntat llur: per la qual raho suppliquen los dits Embaxadors, que lo Señor Rey provehesque, que de aqui auant, de tots actes que al dit Governador, Lloctinent, ó Assessor sien presentats: Los Escriuans de la Cort de la Gouernacio, los ne hayen a llur carta o cartes: é dar trallat: é que lo contrari no pugue esser fet, per los dits Gouernador, Lloctinent, e Assessor, e asso ayen a iurar los dits Officials. Placet Domino Regi.

QVE DEQVI AVANT, CAVALLS, NI ROCINS NO

puguen esser tret del Regne.

XVIII.

Item suplicaran los dits Honorables Embaxadors al dit Señor Rey, que sia de sa merçe, atorgar en priuilegi perpetual als dits Iurats, que de aqui anant no puguen esse trets fora del Regne de Mallorca, Caualls ni Rosins: com ni haye molt pochs, é aquells, de dia en dia sien trets. E com ve cars que inimichs concorren en lo dit Regne, per mancament de Caualls;. é Rosins; moltes vegades, no han aquella resistencia que si merex.
Placet Domino Regi.

Et quoniam parum esset ac in publicam Regnorum nostrorum bene statuere optimis prouisionibus; & moderari nisi prouisiones ipsae ad vnguem obseuarentur: Ea ratione supra scripta: ipsa capitula (ses capítols), vna cum eorum, vniuscuiusque ipsorum responsionibus, quas, & que salubres prouisionés, dictae Ciuitatis, & Regni esse decreuimus: tenore praesentis, quam vim & vices priuilegij gerere, & intra alia priuilegia & gratias dicto Maioric. Regno, per nostros Praedecessores diui recordij & Nos indulta, & concessa, aggregari, & esse volumus: Gratis, de nostra certa scientia, & expresse, consulte, & Sacri nostri Consilij matura deliberatione praecedente, de verbo ad verbum ut iacent. Quae ad beneplacitum sunt ad beneplacitum; & que ad certum tempus; ad certum tempus; quae vero ad in perpetuum, nunc, & omni futuro tempore obseruare; & per quoscúq; obseruari facere & nullatenus reuocare, nec reuocari pati, nec eis contrafacere; aut nullatenus contrauenire, aliqua ratione seu causa in nostra bona fide Regia promittimus; & etiam per haec Sancta Dei quatuor Euangelia manibus nostris corporaliter tacta, Iuramus. Illustrissimos propterea Reginam Mariam consortem, ac Regem Nauarrae fratres nostros charissimos, & Locumtenentes Generales: per hanc eandem vicem Epistolae, & priuilegij, in hac parte gerentem, effectuose hortamur; intentum nostrum aperiendo: Gubernatori vero dicti Regni Maioric. eiusque Locumtenenti Procuratori Regio, Baiulis, Vicarijs, Iuratis quoque ipsius Ciuitatis, & Regni; nec non coeteris vniuersis, & singulis officialibus (officia-alibus), & subditis nostris ad quos spectet, eorúq; locatenentibus praesentibus, & futuris, de ipsa nostra certa Scientia, & expresse dicimus; & districté praecipiendo mandamus, sub ire & indignationis nostrae incursu, poenaque trium millium florenorum auri Aragonum, a quolibet contra faciente singulis vicibus, quibus contrafactum fuerit irremissibiliter habendorum, nostroque Erario applicandorum: quatenus, omnia & singula suprascripta Capitula eorumque responsiones per nos factas, ac etiam in fine vniuscuiusque ipsorum adiectas teneant firmiter, & obseruent, tenerique, & obseruari faciant inuiolabiliter: per quoscunque iuxta sui seriem pleniorem, & non contraueniant, nec contrafaciant, nec quemcunque contravenire, aut contrafacere permittant, aliqua ratione, seu causa, publice, palam, vel oculte, nec aliquo alio quovis quaesito colore, si gratiam nostram charam habent, & iram, ac indignationem nostram, ac poenam praedictam cupiunt euitare. Et vt praedicta omnia, & singula quae praediximus, vim, efficaciam, & effectum priuilegij obtineant, ac maiore robore fulciantur: concedimus dicto Regno, & etiam indulgemus, quod si quae forte prouisiones, per inaduertentiam, & importunitatem, scienter, & alio quouis modo ex nostra Curia, de coetero emanabunt; quae in totum, vel in partem praemissis, aut alicui praemissorum essent contrariae: aut in ali quo derogare viderentur. Eas nunc, pro tunc, & tunc pro ut ex nunc anullamus, & euacuamus, efficacia, executione, viribus & efectu; atque decernimus locum nullum habere; nec volumus vllá obtinere posse roboris aut executionis firmitatem. Coeterum ad abundatioré cautelam, dictis Gubernatori, eiusq; Locút. (Locumtenentis) coeterisq; vniuerfis, & singulis officialibus nostris ad quos spectet: eorumque Loca &c, praesentibus, & futuris, dicimus, & mandamus quatenus ad omnem minimam instantiam, & requisitionem Iuratorum Ciuitatis, & Regni praedictorum, praesentium & futurorum; vel alicuius, ipsorum; iurare teneantur: si, & quouis fuerint requisiti quod predicta omnia, & singula, tenebunt firmiter, & obseruabunt fideliter, legaliter, atq; bene, pro ut in dictis responsionibus & vnaquaq: ipsarum continetur, & si forte requisiti statim iurare nosse luerint, eos, & quemlibet ipsorum, praedicta aut aliquid praedictorum recusante, nunch pro tunch, & tunc prout ex nunch ab officijs suis suspendimus; itaque officijs suis nullatenus vti possint, donech & quousque iurauerint, quod praedicta omnia & tenebunt, & obseruabunt fideliter & legaliter, atque bene iuxta continentiam, responsionum praedictarum: & nihilominus, si illi fortassis, interim quo iurare noluerint aliquos actus celebrabunt, eos in totum, serie cum praesenti eneruamus atque tanquam non legitime celebratos, inualidamus, & eis, & eorum vnicuique potestatem omnimodam contrarium agendi adimimus, & totaliter abdicamus. Haec igitur omnia & singula praedicta facimus, & paciscimur, conuenimus & promittimus, Nos dictus Rex Oratoribus, & Ambaciatoribus nostris praedictis, nomine, & parte dictae Ciuitatis, & Regni, in posse Notarij, & Secretarij infrascripti, tamquam publicae personae; pro vobis, & eis, ac alijs omnibus, etiam & singulis quorum interesse potest & interest. quomodolibet in futurum recipientis, & legitime stipulantis. Datum est & actum hoc, in nostris foelicibus Castris, apud turrim de Carbonayra die 19. mensis Maij, secundae indictionis Anno a Natiuitate Domini Millesimo, quadringentesimo trigesimo nono: huiusque nostri Citra farum Siciliae Regni Anno Quinto; aliorum vero Regnorum nostrorum, anno vigesimo quarto.

Signum + Alfonsi Dei gratia Regis Aragonum, Siciliae, citra farum & vltra, Valentiae, Vngariae, Hyerusalem, Maioricarum, Sardiniae Corcicae, Comitis Barchinonae; Ducis Athenarum (Athenarú) & Neopatriae: ac etiam Comitis Rocilionis & Ceritaniae: qui praedicta laudamus, firmamus, & concedimus, & iuramus; huicq; publico instrumento, sigillum nostrum commune negotiorum. Siciliae vltra Farum, cum alia in promptu nos habeamus, opponi iusimus impendentem.

REX ALFONSVS.

Testes fuerunt ad praedicta praesentes, Ioannes de Viginti millijs Marchio Gari, Ioannes Dominus de Daypar, Lupus Eximenis, de Vrrea, Raymundus Buil, & Berengarius de Aril, Consiliarij Domini Regis praedicti.
Signum (*+*) mei Ioannis Sallent, dicti Illustrissimi Domini Regis Scriptoris: eiusque authoritate Notarij publici, per totam terram & ditionem suam, qui praedicta, loco, & vice honorabilis Gregorij Catala dicti Domini Secretarij mandatum, propria manu apponentis, in cuius posse dictus Dominus Rex firmauit, & iurauit, ut infra patet alijs arduis dicti Domini Regis occupati negotijs scribi feci, & clausi cum litteris rasis, & emendatis in lineis 9. dicta in eadem, & 12. procehits per los remeys donats, en la dita vnio emanats; q tots procehiments, bédetjemés (bendetjemens) 13. & nihilomin⁹ (nihilominus) dictus Dominus Rex 36. & de authoritate ac 48. ordina. 54. vigentibus 58. Embaxador lo dit Señor Rey sia 61. Scriuans de la Gouernacio 63. praedecessores diui recordij: & nos in eadem aggregari 71. & quaelibet 73, tanquam not. &c.

Dominus Rex mandauit,
mihi Gregorio Catala, in cuius
posse firmavit & iurauit.

CAPITOLS ANOMENATS DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.

CAPITOLS

ANOMENATS

DE MOSSEN
BERENGVER VNIZ. (Berenguer Uniz)

NOVAE ORDINATIONES, EDITAE IN MAIORIC.

per Honorabiles Iuratos eiusdem Ciuitatis, & Regni super abreuiatione

litium (litigio; plet; pleite; pleito; no es el mineral litio), & questionum: & inde concessae laudate, & authorizatae per Dominum Nostrum Regem, Ambaciatoribus dicti Regni. Anno á Natiuitate Domini Millesimo quadringentesimo trigesimo nono. (1439)

Pateat vniuersis, quod nos Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum, Siciliae, extra, & vltra farum, Valentia, Vngariae, Hyerusalem, Maioric. Sardiniae, & Corcicae; Comes Rosilionis, & Ceritaniae, Comes Barchinonae, Dux Atenarum, & Neopatriae. Cupientes conseruationi, & augmento R. P. Civitatis, & dicti Regni Maioric. quod (proh dolor) in maximam depopulationem, & Ruinam, deductum est: cum propter pestes, ibi sepe numero vigentes, tum propter varios aduersos casus, ex quibus Regnum multum depraemitur; & salubriter cuius damna ac incommoda pro posse, ac verius vitare; ex quo praesertim neruus nostrae ditionis, pro ut relinquorum Principum in continuis prouisionibus pendet: principaliter, & consistit capitalis: per fideles nostros Berengarium Vniz, Franciscum Axaló, (con tilde) & Antonium Oliuas (Oliuars en texto anterior, Olivars) oratores, & Ambaciatores: nomine, ac parte fidelium Iuratorum (Iuratorú) dictae Ciuitatis & Regni ad nos missos: oblatis responsiones, pro huius Ciuitatis, & Regni vtilitate conseruatione, & augmento, facere decreuimus: pro vt fine vniuscuiusque dictorum Capitulorum, latius est videre. Quorum quidem capitulorum & Responsionum; nostrarum, tenor sequitur in hunc (húc) modum.

MEMORIAL FET PER LOS HONORABLES IVRATS

de la Ciutat, é Regne de Mallorca, al Honorable en Berenguer Vniz Donzell, per lo bras militar, é Francesch Exelo (Axaló) Ciutada, per lo bras dels Ciutadans: é Antoni Oliuas per las parts foranes Ambaxadors de Mallorca.
I.

PRIMERAMENT, com lo Honorable Mossen Pera Callar subreptitiament (la Real celcitut totstemps salua) e contre forma de la vnio, de la qual sen aporta tréslat, é d serta franchese: comensant Encara atorgam &c. de la qual per semblant sen aporten traslat los dits honorables Embaxadors: haye impetrades prouisions de empañorament de la vila de Llucmayor, rendes, é drets Reals, é Iurisdictio de aquella, é a les ditas prouisions, é execucio de aquelles; sien estades fetes oposicions per part dels Honorables Iurats del Regne de Mallorca, é dels habitadors de la dita Parrochia, é mesauant sia estat damanat temps fos donat a ells de hauer recors al molt alt Señor Rey. Sobre la Reuocacio de les dites prouisions é entretant, fos sobresegut, en execucio de aquelles: per virtut de vna altre francheza començant Nouerint vniuerfi quod nos Iacobus &c. de la qual sen aporten treslat los dits Embaxadors é no contrastant las dites oposicions, franchezes, é allegacio de aquelles lo dit molt alt Señor Rey, haye atorgades al dit Pere Callar altres prouisions; contenens (cótenens) lo dit empañorament al dit Mossen Pere Callar, fet no esser contra forma de la dita vnio. E manant lo dit Mossen Pera Callar per virtut de aquella, esser mes en possessio de les coses a ell empeñorades. (pignoribus; penyora; pignorar, empeñar)

E mes encara, sia dispost per altre francheza del Regna; que las lurisdictions ciuils ni Criminals de aquell: no podessen esser venudes ó alienades segons altre francheza, é encarragaments, en la dita Vila de Lluchmayor fe sien seguidas bregues, é nafres per defensio de la dita vnio, é de quen sien estats fets processos de trancament de homenatges contra aquells, é sien estats citats per virtut de certs vsatges, é constitucions de Cataluñya: citant aquells que comparaguessen deuant la Señora Reyna, é encara mes los dits habitadors de la dita Parrochia de Lluchmayor, per virtut de la dita vnio, se sien mesos en punt, ó forma de voler resistyr a aquells, qui contra forma de la dita vnio, volguesen pendre possessio de la dita Vila, Rendes, é drets Reals segons en la dita vnio, en la qual es dada facultat, á aquella defendre ab armes, é sens armes expressament es contengut. E per la dita raho, sien estats fets processos contre los dits habitadors, é altres singulars del present Regne, que placia als dits Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor Rey que com ell en la dita franqueza, sia constituyt impugnador contre aquells qui tals prouisions impetrarán. E de manera es defenador de la dita vnio; que li placia que sia de se Merçe, reuocar las dites prouisions al dit Mossen Pera Callar atorgades de la dita Vila de Lluchmayor, axi en via de empeñorament, vende, ó alienacio, com en via de precari arrendament, o donament de vsufruyt, (usufructo, uso + fruto, disfrute de uso) procura ad vitam, ó en qualseuol altre titol, feta, ó cogitada declarant tals contractes no valer ni tenir é fer contra forma de la dita vnio, é franchezes demunt anomenades, & que per lo dit Mossen Pere Callar alguna cose de les coses á ell empeñorades, ni drets Reals alguns, ni iurisdictions separadament, ó coniuncta nos pugue obstenir, é á mayor cautela prometa, é ordé lo dit molt alt Señor Rey, que de aqui auant tals contractes, ó alienacions no sien fetes. E si per importunitat eren obtingudes, que no sien exequides: mes contra los impetrants, é exequutio requirents de aquelles; sia procehit per los rameys donats en la dita vnio. Fermant que tots procehyments, bandetiaments, é citacions per la dita raho fetas, sien cansellades e abolides. E a mayor cautela, los dits processos, é crims sien als dits homens remesos mayorment, com de les dites bregues, é nafres mitgensant lo Lloctinent de Gouernador, é Honorables Iurats, é altres notables personas sien estats pacifichs.

Dominus Rex remitit dictum negotium Dominae Reginae per Iustitiam prouidendum; & omnino terminandum, seruatis in vnione franchesiijs, & Priuilegijs Regni Maioric. & nihilominus dictus Dominus Rex vult, & mandar, quod quousque causa praedicta de Lucho mayori, (Llucmayor antes) per dictam Dominam Reginam, Iustitia mediante decisa fuerit penitus, & determinata, omnis executio que forre fieri posset vigore quarumuis prouisionum Regiarum, super ea causa, per ipsum Dominum Regem dicto Petro de Callar hactenus concessarum omnino suspendatur, & eis ipse quoad possessionis alicuius ademptionem, & fructuum perceptionem, & alias nullatenus vti possit. Propterea dictus Dominus Rex remitit haec omnia, & alia subsequutaa; pro ut in dicto Capitulo continetur, & abolit citationes per ipsam Dominam (sa dona) Reginam propterea factas.

QVE NINGVN IUTGE ORDINARI NE

Assessor, no puga pendre Salari.
II.

Item, que placia als Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del molt alt Señor Rey; que com per francheza del present Regna sia dispost, que ningun Iutge ordinari, o Assessor de aquell; no pugue pendre salari de las parts. E de vn temps ensa, se sia abusat lo contrari; que de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor seu, lo Balle, de la Ciutat, ó son Assessor Vaguer de la Ciutat, ó Assessor, ó altre qualseuol Iutge ordinari; no pugue pendre salari de las parts. Placet Domino Regi.

MODERACIO DE SALARIS E DESPESES.

III.

Item, com les pecunias qui venen a adiudicacio, é distribucio de Corts; vinguen quasi a no res, per immoderades despeses é salaris, que de aquelles son trets, é lleuats: que placia als Honorables Embaxadors, supplicar al molt alt Señor Rey, per sa gracia, é Merçe los dits salaris, é despeses sien moderades: é la dita moderacio, esser remesa al Procurador Real, ensemps ab hu dels Honorables Iurats, qui hayen a moderar las dites despeses é salaris, é la moderacio de aquelles, ó prouisio de que fehedora sia seguida tota apellacio remota. Placet Domino Regi.

PER LOS SALARIS DELS IVTIES DELEGATS:

é moderacio de aquells.

IIII.

Item, com per Ordinacio del present Regne, los Iutges delegats, en las causas de que sien Iutges, hayen hauer cert salari per lliure e mes auant no puguen demanar e per abus tots dies, sia dita Ordinacio violada, per exortacio de immoderat salari: que placia als dits Honorables Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor Rey, per se gracia é merse, en deute de Iusticia, manar les dites Ordinacions esser preseruades, é si questio sera de algun salari, ques diga aquell esset immoderat; que la dita moderacio sia remesa al Procurador Real, ab hu dels dits Honorables Iurats: los quals hayen aquellas moderar segons les ditas ordinacions, e la dita moderacio sia exequida tota appellacio remoguda. Placet Domino Regi.

PER FER ORDENAR LOS OFFICIALS DE LA CIVTAT.

V.

Item, com p moltes vegades, lo molt alt Señor Rey, per importunitat, e no informat de las condicions de las personas, proueischa (ptouehisca) dels officis del Balle, e Vaguer de la Ciutat é Vaguer de fora, del present Regna, e llurs Assessors, personas inhabils, é insufficiens a regir aquells: é ya per altre francheza del present Regne sia atorgat, que si lo Gouernador del dit Regne, o son Lloctinent ensemps ab los Honorables Iurats de aquell, é Procurador Real: attrobaran les persones prouehides esser insufficiens, que los dits officis, deguen comenar a qualque notable persona, é entretant deguen consultar lo dit molt alt Señor Rey de la insufficiencia
(la c parece ç, pero el color de la c y el del rabito es diferente; no es ningún problema, puesto que la c, ç, s, ss se intercambian en los textos antiguos)
de aquells, é causes de aquella. E la dita prouisio, sia quasi inutil e sens fruit; al dit Regne: com (có) attesa la pobertat (pauper, pobre, pauperitatem, pobreza, pobresa) de aquell nos pugue tremetre al dit Señor Rey alguna persona, per requirir reuocacio de las dites prouisions cessant la istancia (he encontrado istancia, no instancia, varias veces) de la dita Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, per la qual lo dit molt alt Señor Rey, es induhit a atorgar las primeras prouisions: que aquelles sien executades, que placia als dits Embaxadors supplicar lo dit molt alt Señor Rey, que per sa gracia é Merçe, vtilitat del be publich: sia donada facultat als dits honorables Iurats, ensemps en lo Gran, e General Consell: de elegir en lo temps que fan los dits officis de la Casa de la Vniversitat; quatre notables personas al offici de Balle de la Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de fora. E quatra al offici del Vaguer de la Ciutat: é dos luristes per Assessors a quiscun dels dits officis: e de las ditas elections, certificar lo molt alt Señor Rey: lo qual per sa benignitat, se vulla streñyar e iurar atorgant de aço priuilegi é francheza; é elegir hu dels quatre anomenats a cascu dels dits officis: é hu del dits Doctors enomenats a cascu dels dits officis per Assessor. E si lo contrari era fet: tals prouisions no valeguen. E mes auant; com lo Gouernador de Mallorca, ó son Lloctinent, per authoritat, Real a cascu prouehyt dels dits officis é Assessors de aquells, en la Vigilia de Cinquagesma, si fins aquell iorn prouisions del dit Señor Rey no ly son presentades dels officis e Assessories de aquells, que placia al dit molt alt Señor Rey manar é prouehyr, que si se esdeuindra per ell no esser estat prouehyt, dels dits officis e las ditas prouisions no esser presentades fins al dit die de la Vigilia de Cinquagesma, é per conseguent lo dit Gouernador, ó son Llochtinent hauia prouehyt dels dits officis necessariament haya a pendre dels dits elegits ço es á saber hu de quiscun quern, per lo offici que seran anomenats: e hu dels dits Assessors a quascu dels dits officis: é la dita electio se haye a fer per sort matent los noms dels dits elets en sengles radolins de cera: é qui ixira primer sera prouehit del dit offici (offiici).

E semblantment dels Assessors sia fet. En los quals officis puguen esser personas franches (fráches) e totes altres qualseuols. Placet Domino Regi ad beneplacitum suum (falta punto)

PER LO CONCELL DE LA FRANCHESA

VI.

Item com per los Illustres passats Reys sien estades atorgades al present Regna diuerses Franchezes, é libertats: E per lo molt alt Señor Rey ara benauenturadament regnant, sien estades las dites Franchezes confirmades é de nou atorgades altres: las quals continuament son violades per los officials, e per la dita raho per los Illustres passats Reys sia estada atorgada al present Regne certa francheza, per la qual es prouehit: que en cars que los officials Reals del present Regne contra Franchezas, lo Gouernador, ó son Llochtinent; ensemps ab son Assessor, é lo Procurador Real, Balle, é Vaguer de la Ciutat e Vaguer de fora: ab llurs Assessors ensemps ab los Iuristes en la dita franchesa anomenats coneguen del dit Regna e preiudici tornen a lloch. aquelles coses que contra Franchezes seran fetes: é la dita Francheza, ó prouisio de molt ramanyament als dits Greuges, com per reuerencia, e tenor del dit Gouernador, de son Lloctinent; dels quals continuament los dits Greuges procehiexen son presents. En lo Consell, é los qui han a votar per reuerencia, é temor de aqll moltes vegades dupten donar llur vot, en presencia del dit Gouernador, ó Llochtinent seu. Per tant placia als Honor. Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor Rey, per sa gracia, e benignitat, confirmant la dita Franchesa, vulle prouehir, e manar: que si a cars sera lo dit Greuge (Grenge) sia pretes esser fet per lo Gouernador ó son Assessor aquells no entreuenguen per la dite vegade, en lo dit Consell: mas los altres officials Reals ab llurs Assessors del dit Greuge coneguen, e determinen per lo semblant sia seruat dels altres officials, é Assessors llurs que aquell del qual lo dit Greuge se pretendra, ni son Assessor: no entreuenguen en lo dit Consell per aquella vegade é asso es molt necessari, attenent, que ha gran temps lo present Regna no ha hagudes Corts particulars, ni axi poch Corts generals, nos sostengudes: é quasi tots dies las ditas Francheses son violades, e infringides; de ques seguex continuada depopulacio e destruccio (destructio, se lee desttuctio) del present Regne. Placet Domino Regi, & vult Dominus Rex quod Doctores qui in hoc habent de coetero interuenire, sint Martinus DesBrull, (de es Brull, des Brull, Desbrull) & Ioannes Berard Legum Doctores (falta punto)

QVE ALGV DE QVI AVANT, PER VIRTVT DE

algun fet Ciuil, ó Criminal, no sia tret fore lo Regne de Mallorcas.

VII.

Item, com lo present Regne de Mallorca sia Regne apartat hauent ses Francheses especials é en res en lo mon no sia sommes (sotsmes; sometido) al Principat de Catalunya ni a la obseruancia de llurs constitucions ni vsatges: mayorment com aquelles sien estadas fetes en Corts particulars en Catalunya; a les quals los habitadors del present Regne no acostumen esser citats, ni son tinguts anar, encara mes los habitadors del present Regne, hayen expres priuilegi, que per algun fet Ciuil, no puguen esser trets fora lo present Regne. E per altre Franchesa (Fráchesa) del present Regne sia dispost, que si algu sera trobat en crim de trahitio del qual no pot esser mayor altre, deu esser iutiat per la Cort é promens del present Regne de Mallorca; segons les Franchesas de aquell Regne, segons es disposat per altre Franchesa, comensant Sapien tuits. De la qual sen porten traslat los dits honorables Embaxadors, é de vn temps ença, ço que ya may no fonch vist ni hoyt, sien vingudes prouisions (prouisiós) de la Cort de la Señora Reyna, citants alguns habitadors dels present Regne deguen comparer deuant la Señora Reyna. Per raho de certs processos, de Regali authoritate, & rogatu, & simili modo. E de altres vsatges é constitucions de Catalunya. A la cosa seria a total destruccio del present Regne, é dels pobladors de aquell; mayorment, que en las dites prouisions sia estat manat, que los dits citats deguen comparer, ensemps ab tots llurs bens. Que placia al dits Honorables Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor Rey per sa gracia e merçe, y de deute de Iusticia, man las dites Francheses del present Regne esser seruades, y que algu de aqui auant per fet de algun fet Ciuil, ni Criminal, no sia tret fora del present Regne encare que si pretengues perhorrescencia; declarant a mayor cautela los dits processos per virtut dels dits vsatges, é constitucions no hauer lloch en lo Regne, ne poder esser fets de aquí auant, anullant a mayor cautela, aquells qui fins asi son estats fets.
Placet Domino Regi, quod Franchesia obseruetur; & quod omnis causa cognosci habeat in Ciuitate Maioric. eius que processus ibi duci; & quod supercedeatur in citationibus factis, & faciendis per Dominam Reginam, per viam processuum de simili modo regalia, & de authoritate & rogatu; donec Dominus Rex sit in partibus illis.

QVE NINGV NO SIA TVRMENTAT SENS IVDICIS

é Sententia de Tormens.

VIII.

Item com en lo present Regne, sia estat abusat per alguns (algús) Gouernadors, ó Lloctinens de aquells, que turmenten algun (algú) delat sens sentencia de turmens, de que se esdeue: que los delats per por dels turmens, sens culpa que no han se composen, e son fetes diuerses, é innumerables extorsions. Que placia als Honor. Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sa gracia, é merçe manar é prouehyr, que de aqui auant algu en lo present Regne, no sia turmentat sens iudicis é sentencia de turmens, é que a la dita tortura, hayen esser presents dos dels Iurats. E si cars sera veure al dit turmentat esser fetes sobres, protesten segons Iusticia dictara, é lo Gouernador, ó son Assessor, ó son Lloctinent; haye sobreseura fins de las dites sobres, é requestes sia aguda raho: é sia prouehyt. E aquesta prouisio, sia clausulada ab grans penas, é statuts manaments. Placet Domino Regi, quod quaestiones, seu tormenta; non fiant sine iuditijs, & sententijs tormentorum, seu questionum (cuestión, pregunta). Et quod duo ex Iuratis Ciuitatum Maioricensium (Maioricésium), si volent, & quoties voluerint, possint interuenire dictis questionibus, & tormentis, & torturis.

QVE LES PROVISIONS, E ORDINACIONS, SIEN SERVADES

é admeses totes Francheses.

IX.

Item, com per lo molt alt Señor Rey: en fauor de la mercaderia, no ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi sobre los Corredors, é de altre part, sien estades impetrades de la Señora Reyna prouisions continens diuerses Ordinacions bones les quals prouisions, lo dit Gouernador, e son Lloctinent no ha volgudes admetre; causantho oppositions de alguns. Que placia als Honorables Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rei, per se gracia e merce: com poch valrie francheses e gracies etorgar, si equellas no eren admesas: manar (hay una i algo superpuesta y de un color más ligero) que las dites prouisions, Franchezes, ó Ordinacions; sien admeses, é encara aquelles que ara se obtindran; é aço sots incorriment de grans penas e priuacio de oficis al dit Honor. Gouernador e son Lloctinent, é si cars sera lo dit Gouernador, ó Lloctinent, no contractant les dites penes, denegas obehyr é admetre aqlles, fos comés al Balle de la Ciutat: que aquellas degue executar, ó admetre, sots incorriment de les dites penes. E si lo dit Balle denegara aquelles executar, ó admetre, sia remes al Vaguer de la Ciutat, e apres al Vaguer de fora, é defalliment deaquells. Placet Domino Regi.

PER LOS QVI PROCLAMEN LLIBERTAT.
X.

Item com en lo present Regne, se fa gran abusio de les questions de les llibertats: com mols esclaus, per fadigar llurs Señors sens alguna causa iusta, de que los Señors sostenen gran dan, é immoderades despeses: é perden lo seruey dels esclaus que proclamen llibertat: que placia als dits Embaxadors suplicar al dit molt alt Señor Rey, que sia de sa gracia, é merçe per tolre debats, y questions, é relleuar los Señors de dañy é despeses: encare per tant que los esclaus, qui proclamen llibertat, sien prestament spetxats en llur iusticia: atorgar al dit Regne. é habitadors de aquell: la Ordinacio e disposicio del tenor seguent: ço es que sia algu proclama llibertat, que de continent; ço es lo pus prop vinent Diuendres en lo qual es lo Gouernador ab los altres officials dins lo Carcer Real sia anomenat lo dit proclomant (proclomát; proclamant; proclamador, proclamante) llibertat deuant lo Gouernador ó Lloctinent seu; é aqui sia interrogat, si enten a proclamar llibertat, é si dira que no; sia restituit a son Señor sens altre contradictio; é de aqui auant no sia hoit proclamant llibertat, si ya donchs aquella no allegaue per nouella causa. E si cars era lo dit esclau interrogat, ell dira voler proclamar llibertat, lo dit esclau a qui present de continent auisat: empero, si lo dit esclau ho damanara lo aduocat, ó procurador de pobres, ó miserables: sia interrogat lo dit esclau, ó lo dit Aduocat, ó Procurador de pobres de Christ: per quina causa, ó raho demane aquella llibertat a ell pertañyer. E aqui de continent, sia donat temps de deu dies al dit esclau, de respodre, é proposar sa damanda, é sia enentat en aquella questio, summariament, e de pla, la sola veritat attessa: malitias, & subtilitats de dret apart posades. E com vindra lo dit fet sia a terma de Sentencia, vn altre die de Diuendres, en lo dit lloch de la preso: E tenint lo Gouernador, ó son Lloctinent la dita Audiencia: ensemps ab lo Balle, é Vaguer de la Ciutat, é Veguer, de fora ab llurs Assessors. Conuocats en aço dos dels honorables Iurats: aquells que la Mayor part dels Iurats elegiran é lo Advocat de la Vniuersitat, (si esser hy volra) prestat iurament als quatre Sanct Euangelis per los dits Gouernador, Balle, é Vaguer ab llurs Assessors demunt nomenats: que segons Deu é llurs bones Consiencies; se hauran en lo dit iuy: é donara llur vot, é Consell tota fauor, rencor, e amor apart posada. Apres llegit lo proces, é fetes llurs allegacions; axi de les parts com de llurs Aduocats, apres sia concordat: & procehit a concordacio de sentencia, é aço que la mayor part de aquella Iusticia; sia seguit e obseruat, é executat tota appellacio remoguda. E si apparra; lo esclau maliciosament hauer proclamada, llibertat, los demunt anomenats (se lee anom nats), pusquen aquell condemnar en alguna pena corporal é a llur arbitre, la qual se haye Executar, é la qual no pusquen remetre sino a Ordinacio del molt alt Señor Rey. Placet Domino Regi.

11-20

QVE PVGVE DAMANAR, E HAVER FERMANSA PER

les mesions: E sino haura fermança, ni bens oblichse en nom de deposit, é comanda si sera condamnat en cars que no pac, en via de castich estigua tant en la presó fins que pach.

XI.

Item per tal com es vist quiscun iorn, que molt home, es foll acordadament per dar molestia a molt bon home: temptara folles demandas, ó iniustes: per traura algun partit, ó defendre iniquement, ço que vertaderament sera debitor. E quant la questio es finida, nos troben bens; los quals, lo qui obten pugue executar, é pagarse de las mesions que fetas haura, en defendre iniqua demanda, ó de la defensio; E per aquest esguard sia prouehit é instituit en lo principi de la causa, que quascu pugue demanar á hauer fermança del altre per las messions. E si no haura fermança, ni bens obligse en nom de deposit, é comanda: E si sera condemnat en cars que no pac, en via de castic estigue tant en la preso fins que pague, a conaguda tostemps dels dits official, é son consell é aço per tal que sia feta differencia de home inich, & de mala vida, qui ab acordada pensa haura peccat: á home pec é negligent qui per negligencia pecará. Placet Domino Regi.

QVE PER NOTARIS, NI ESCRIVANS, NO PUGVEN SER

rabuts, ni examinats Testimonis, sino aquells al quals sera comes per lo Iutge ordinari.

XII.

Item, per tolre molts fraus, é falsos; quis son atrobats en les depositions dels testimonis quis reben en las causes; sia statuit, é ordenat: que no sia licit ni permes, a tots los Escrivans de les Corts, examinar testimonis ni pendre deposicions de aquells sino tantsolament á aquell, ó aquells al qual, ó als quals expressament sera comes per lo ordinari de la causa: lo qual, si li aparra fehador, pugue ell e son ordinari Assessor entreuenir en la dita examinacio, ó recepcio de iurament, per los dits testimonis prestador: é aço hayen a fer, si per alguna de les parts seran raquets (requests) en altre manera tals deposicions sien nulles, é inualides. Placet Domino Regi.

QVE SIA LLEGVT AL DEBITOR, REGONEXER BONA

fe, é atorgar lo deuta, e donar é assignar als crehedors censals, & altres bens mobles, ó immobles sens q no sia necessari pessar per cort.

XIII.

Item. que tot hereu; é encara qualseuol debitor altre pugue, é li sia licit, é llegut, regonexer bona fe, ó atorgar lo deute vertader; é en pague de aquell deute, donar, é assignar al crehedor cençals, ó altres bens mobles, ó immobles, hereditaris ó seus propris: sens que no sia necessari passar per Cort: ni dar sentencia: com haya tal valor, é fermetat, axi com si era passat per la cort. Per ço empero no sia preiudicat á primers creadors (acreedores, acreedor), ni al directe Señor. Placet Domino Regi.

(A partir de aquí, las V en mayúscula de los títulos las escribiré U, a no ser que ya estén escritas por el ocr. La á y é con tilde, como palabras solas, las escribiré sin tilde).

QUE NO SIA LICIT, A ALGU DELS ESCRIVANS DE

las Corts, taxarse é adiudicar alguns salaris de escriptures ó peatges: ans totes las ditas adiudicacions, distribucions, é taxacions dels dits salaris, de escriptures peatges: haien fer los dits officials.
XIV.
Item com sia molt abusat per los Escriuans de les Corts que en las adiudicacions dels preus dels bens, quis venen per la Cort, se adiudiquen molts salaris, peatges, é mesions excessius, é excessiuas, e immoderades, é fora de tota raho: que en tant los preus dels dits bens tornen a molt poch, é exporten na mayor profit los Escriuans que los crehedors: per ço sia instituhit, é ordenat, que no sie licit a algu dels Escriuans de les Corts, taxarse é adiudicarse alguns salaris, escripturas e peatjes; ans totes las dites adiudicacions, distribucions, é taxacions dels dits salaris, escriptures, é peatges; hayen a fer los dits officials ab son consell segons llur bon arbitre, é consiencia (cósiencia). Placet Domino Regi.

PER LOS OFFICIALS.

XV.

Item q los dits officials, no sien (sié) estrets, ni tinguts seruar las Ordinacions ni estils de las Corts en les ordes dels anentaments, (enantaments) dels processos, actes é assignacions de las causes; si no en tant com á ells sera vist fehador. Placet Domino Regi.

QVE EN LOS FETS E CAVSA DE CENSALS, A SOLA

ostensio de la Cartha del Censal, sia procehit contra lo debitor, ó obligat.

XVI.

Item com en los demes plets se seguescan, per raho de censals: per difugir la pague dels quals los debitors obligats a aquells (página mal escaneada, puede haber errores) fan posari libell e damanda als censalers, qui reben aquells: no obstant que haye estat renunciat en lo contracte de aquells. E *sie cosa molt necessaria é condecent a raho, e molt natural, que los pactes entre los contrahens, sien seruats. Perço sia instituit e ordenat: que dequi auant a sola ostensio de la Carta del censal, sia procehit contre lo deutor o obligat al dit censal o hereu de aquell. Si donchs no se alegraue de benifici de inuentari: a exacucio del dit censal, o pensions demanades: a tota excepcio, o dilacio foragitades. Si donchs, lo dit deutor no allegaua pague, o rempso del dit censal; o altre euident raho per la qual no fos tingut, ni obligat al dit censal: la qual haie a proposar de paraula e sens escrits, e prouar aquelles, li sia assignat algun breu temps a arbitre dels dits officials. E si aquella no hauia prouada dins lo dit terme; encontinent, sia feta execucio. E si algunas proues haura dades, sia procehit sobre aquells per lo dit official ordinari simplement summariament, e de pla; sens figura de iuy: la sola veritat del fet attesa. Placet Domino Regi.   

QVE TOTA DEMANDA HAYE SER FETA

sots obligacio de pena de quint.

XVII.

Item; per tal, com quascun dia se pratique entre les gens vn gran frau colorat; ço es que per vint sous restans de obligacio de cent lliures: ó per alguna poca resta de pensio de

censal, molts demanen sens consiencia tot lo deute integrament ab proferta de pendre en compta tot lo q lo Reu mostrará vertaderament hauer pagat: lo qual, per perdua de algun albara é testimoni, lo dit deutor pert lo que ha donat: sia prouehit, é instituit: que tota damande haia esser feta sots obligacio de pena de quint, é pena de aquell irremissible.
Si donchs no era en successio de heretat estraña: perque no sabent la veritat erras: en tal cars haya a iurar si per informacio, llibres, ó altres escripturas, sab ab part ,ó ab partida lo contrari de aço que damana. E si apres se trobaua lo dit damanant hauer sabut las pagues fetes no denunciades, ni atorgades, irremissiblament sia exacutat per lo quint é messions de la part a conaguda del dit official. Placet Domino Regi.

Atorgans aquells; hauem fets los dits Capitols, é quascu de aquells: las respostas en la fi de cascu dells contengudas. Considerat que las dites ordinacions, e capitols de abreuiacio d plets,e questions, las quals en nostre Consell, hauem (haué) fet diligentment examinar: son vistes molt vtils, e necessaries a la dita Ciutat, e Regne, de Mallorca, per esquiuar molts, é grans (grás) inconueniens, extremes despeses ques saguexen en lo durar del plet longamér: en q fins en vuy, çe es fet gran abus en la dita Ciutat de Mallorca: ab madur, é desliberat Consell expressament é de nostre sciencia: acceptans lloans, é retificans los dits Capitols é Ordinacions: hauem fetes las dites respostes, segons que en la fi de quiscu de dits Capitols se conte (cóte; se conté; se contiene; se conte : se cuenta), las quals ensemps ab las dites respostes volem sien obseruats, iuxta llur forma, é tenor, segons, que de mot, á mot se conte: ó son escrits açi. E perque sian tinguts, é obseruats en la forma de sus dita, e que de açi auant en altra manera no sien ni puguen ser manats plets en la dita Ciutat, y Regna de Mallorca ab tenor de las presens, la qual volem sia priuilegi perpetual per nos atorgat a la dita Ciutat, é Regna exortam y admonim la molt illustre Reyna nostra molt chara, y molt amada muller, als amats empero é faels Consellers nostres, lo Gouernador del dit Regna de Mallorca, son Llochtinent, Procurador Real, Balle, é Vaguer, é tots é sengles officials nostres a quis pertangue, é a llurs Lloctinens presents, e esdeuenidors de aquella dita nostre certa Sciencia, diem, y manam sots incorriments de la ira é indignacio nostra: é pena de tresmilia florins de or de Arago de ells, é cascu de ells si é quantas vegades sera fet lo contrari, sens alguna gracia, e merse hauedors, é a nostres cofrens applicadors: que las ditas ordinacions é capitols, de abreuiacions de plets, ensemps ab les respostes a aquellas, e quiscuna de aquellas, per nos feta, iuxta llur forma é tenor, e segons que escrits son açi com dit es tengan (tégan), é obseruen, tenir, é obseruar fassen axi com se partañy integrament per quiscu. E aço sien tinguts fer, y iurar de obseruar en lo entrament de llurs officis, si é tantes vegades, quantes per los Iurats de dita Ciutat, é Regne, presents é esdeuenidors, ne seran requests: sots pena mes auant de suspensio de llurs officis. E si iurar no ho volran axi com nos ab aquesta matexa tant com estaran de no iurar los sots pena de llurs officis, é a mayor cautela ab tenor de las presents tollem tot poder de fer fet lo contrari. E reuocam abolim, cancellam tota altre forma de processos contraria á la demunt dita. Declarant tals processos, é tots altres actes esser nulles, é de ninguna efficacia é valor, é de no poder haver en si fermetat alguna. E perque totes les sengles demunt dites coses, sien millor roborades prometem en nostre bona fe Real,a vosaltres dits Embaxadors en nom, é per part de la dita Ciutat é Regna, encara espontaneament iuram sobre los Sancts quatre Euangelis de Deu ab nestres mans corporalment tocats, en mans, y poder del Notari é Nostre Secretari de ius escrit; axi com a persona publica: aquestes coses de nos, per vos en nom de la dita Ciutat, é Regna. E per tots aquells altres, á quis pertangue, é es pertañyará en esdeuenidor, prenent, é legitimament stipulant, que (qne) totes é sengles coses de sus, é de ius escrites, integrament é complida tendrem, é obseruarem; tenir, é obseruar farem: segons es estat escrit: a aquelles no reuocarem en tot, ó en part, ni a elles contra vindrem (salta linea pero no hay guión, luego son dos palabras separadas; contravindrem) ni contradirem, ni farem, ni permetrem que sia fet lo contrari per alguna cosa: ans si perventura: per importunitat de suplicants, ó inaduertencia ó altre qualsevol manera axi en prouisions de Nostre Cort en tot, ó en part derogant, aquesta, ó fahens en contrari: tals prouisions are per lleuors é lleuors per are; ab tenor de la present: reuocam, cansellam, é abolim, é declaram no hauer alguna força ni valor. Es estat aço fet en la nostre Ciutat de Gayeta (Gaeta) á 15. de Iuñy en lo Añy de la Natiuitat de N. Sr. Deu 1439. de aqst Nostre Regna de Sicilia dessa far Añy 5. é dels altres Regnes Añy 24.

Señal + (cruz) de nos Alfonso p la gracia d Deu Rey de Arago, de Sicilia, della far de Valencia, de Vngria, d Hierusalé, de Mallorca, de Serdeña, de Corçega, Cópte de Rocello, é Cerdañya, qui las demunt dites coses firmam (firmá), lloham, é iuram (iurá).
E aqst instrument lo nostro Segell hauem manat fer posat.

REX ALFONSVS.
Testes fuerunt, qui praedictis interfuerunt, Nobiles viri Ioannes Dixar, Lupus Ximenes Dorrea, Raymundus Brull, Berengarius Daril, & Ximenes Petro de Corella, Consiliarij Domini Regis praedicti.
Sig(.+).num mei Gregorij Catala, dicti Serenissimi Domini Regis Secretarij atque per totam terram ac ditionem suam, eius authoritate Notarij publici, qui de eius mandato; praedictis interfui, ea que scribi feci, & clausi; corrigit autem in lineis secunda, subuenit; nona, faent lo Notari expressa mensio del cas: decima septima; demanant; decima nona los 64. per me aduertensia ultima natiuitat. (no encuentro “los 64” en el texto anterior)

Dominus Rex mandauit mihi Gregorio Catala in cuius posse firmauit, atque iurauit & fuit prouisa in Consilio.