XL.
¡O SOSTENIDOR!
Car per la fí per la qual ha Deus hom creat
Está en granea de poder e bontat,
Es en aquella fí tot lo mon sustentat.
Aquella fí es Deus membrar,
Conexer, amar e honrar,
E per home deificar.
Per aytal fí ha home sosteniment
En virtut contra falliment,
E está en vía de salvament.
Cell qui vòl son amar sostenir
En bé far no vulla fallir,
Car falliment fá amar consumir.
Hom sosté son bon membrament
Per entendre e amament,
En qui no fá null falliment.
Ja no 's poria sostenir gran bontat,
Sens bonificant, bonificar, bonificat.
Que sian de sa essencialitat,
En egualtat de bon amich e de bon amat
Está amar mills sustentat,
Que no fá en lur desagualtat.
Fe, esperança e caritat,
Justicia, paciencia e pietat,
Sostenen hom en virtut contra peccat.
Aquell sosté son bon pensament
Qui está leyal a tota gent,
E qui 's jutje com fá falliment.
L' home qui es deificat
Está en Deus fill sustentat,
Per
ço que en éll sia personat.
XLI.
¡O EXOIDOR!
¡O Deus, qui exoeis tots aquells qui' t preguen ab bontat!
Exoeix mí qui' t deman volentat
Com puscha procurar que tú sias honrat.
Tú, Deus, qui exoeis de bé especial,
Exoeix mí qui' t prech de bé general,
Lo qual en tota rè mays que éll val.
Jo prech Deus que 's faça servir
A las gens per saber e desir,
E non scé si me 'n volrá exoir.
Ab sospirs, lágremas e plors
Prech Deus que ‘m dó preycadors
Qui per tot lo mon preyquen sas valors.
Deus exoeix aquells qui 'l preguen ab veritat,
Amor, temor, paciencia e humilitat,
Penediment, contricció e pietát.
Exoeix Deus en perdonán,
E exoeix en donán,
Ab que hom lo prech sens engán.
Deus exoeix com es pregat
Per Christ home deificat,
Car de tot fá a sa volentat.
Exoeix Christ sa mayre volenter,
Qui per nos tots jorns li requer
Que ' ns guard de mal pus que ho pòt fer.
Cascú de nos haja son sanct
Que sia per cascú pregant,
Car molt fá Deus a lur talant.
Deus exoeix ans l' hom gentil
Si 'l prega ab cor humil,
Que no fá l' home qui es vil.
XLII.
¡O
ORDENADOR!
¡O Deus! A tú pertany trinitat,
Per ço que 'n tú sias ordenat
Com a payre, fill e espirat.
Ja no fóre en bontat ordinació
Sens bonificant, bonificable, bonificació,
Car per tots tres está en operació.
Ordenada está bontat en bonificar,
Ab magnificar, entendre e amar,
E ab virtut concordar e differenciar.
Deus gloriós ha tot lo mon ordenat
A esser membrat, conegut e amat,
Car per aytal fi l'ha de no rè creat.
Ha Deus lo mon ordenat per ço que s' encarnás
E ‘n que la carn que pres en órde trobás,
Ab lo qual órde a gloria nos manás.
Qui vòl ordenar son pensament
Començ Deus amar primerament,
E guard son pensar de falliment.
Aquell ordena son amar,
Qui ‘l posa en verificar
Ab natura d' entendre e membrar.
Hom ordena son parlar
Ab volentat de gran bé far,
Pausant en bé gran concordar.
Mays val órde en religió
Per consciencia e devoció
Que per silenci ne per gran caperó.
Ah Deus! ¡E com seria gran bé ordenar
Que homens sancts anassen guardar
Las ovelles dels lops qui les volen menjar!
XLIII.
¡O VISITADOR!
¡O Deus, qui est bon Visitador!
Visitens ab amor e temor,
Per ço que no siam peccador.
Si Deus visitás tant los mals ab temor
Com visita los bons ab amor,
No fóren tants li peccador.
Deus visita los homens ab humilitat,
En quant fá esser sí mateix membrat
Que en la crotz fó per nos crucificat.
Visita Deus bon pensament
Ab prosperitat, honrament,
Per ço que hom sia conexent.
Deus visita hom ab turment,
Per ço que sia pacient,
E que sapia Deus omnipotent.
Visita Deus home rich
Ab home pobre son amich,
Per ço que ab éll lo castich.
Deus visita bon amar
Ab bon entendre e membrar,
Per ço que hom vulla bé far.
Visita Deus home leyal
Ab veritat qu' es son cabal,
Tan bò que negun aur no 'l val.
Deus visita hom ab jutjar,
E visita ab perdonar,
E ab sospirs e ab plorar.
Adonchs com hom bò es temptat,
Deus lo visita ab fermetat
De abstinencia e de caritat.
XLIV.
¡O CONSOLADOR!
Deus consola hom peccador
Quant li remembra la dolor
Que volch sofferir per nostre amor. (Qne)
Mays eu no pusch haver consolament,
Per ço car veig tant gran deshonrament
Far en lo mon a Deus per tanta gent.
¿Qui 's pòt abstenir de plorar
Quant veu Deus tant petit amar
Per aquells que éll vòl honrar?
Tots jorns estaig desconsolat,
Car veig tants homens en peccat
Qui van a foch perpetuat.
Qui 's consola de bon senyor
Quant pe' ls seus es en deshonor
No sab que es força d' amor.
Deus consola hom per amar,
Per esperar e perdonar,
E consola hom ab donar.
Paciencia e pietat,
Justicia e leyaltat
Consolan hom injuriat.
Cell qui 's pensa qu' es amat
Per Deus, si es desconsolat,
De sol Deus no 's té per pagat (9).
Cell qui ha Deus en son cor mes
¿Qué li cal si pert nulla res
Pus que Deus basta a quant es?
No 's tany que sia consolat
Cell qui está en son peccat,
E de Deus es desesperat.
XLV.
¡O CONSELLADOR!
Deus es bò Consellador
D' aquells qui de Deus han pahor
E qui fan bé per sa amor.
Deus consella ab leyaltat,
Ab saber, bona volentat,
E qui éll creu no es enganat.
Consella Deus al home bé far,
Per ço que li puscha donar
Multiplicar en gloriejar.
Deus consella ab libertat
A hom que no faça peccat,
Per ço que no s'en leix forçat.
No deu hom consell demanar
A altre com puscha mal far,
Mays com s' en puscha mills estar.
Demanar consell a qui no 'l sab
Fá contra sí molt gran peccat,
E ha consell injuriat.
Cell qui consell vòl atrobar
En hom savi lo vaja cercar,
Qui nos assaute de mal far (10).
Molt m' assaut de Consellador
Qui consella mes per amor
Que per diners ne per honor.
Qui bon consell volrá donar
En Deus lo cové començar,
E a éll lo consell ordenar.
Qui vòl esser bé consellat
Consell deman ab veritat,
Leyaltat e humilitat.
XLVI.
¡O CONFORTADOR!
Deus es confort del homens ab concordar
De bonea, granea, poder e durar,
Saber, virtut, veritat, gloria e amar,
Confort requer gran leyaltat,
Paciencia, justicia, humilitat,
Qui de Deus aportan bon grat.
Deus conforta los homens en la mort
Qui han molt gran contricció e fort,
Car han fayt a Deus algun tort.
Conforta Deus home com es en tribulació
En quant li fá membrar la greu passió
Que volch sofferir per nostra redempció.
Deus conforta en los homens bon amar
Ab natura de bon entendre e membrar,
En la gran volentat que éll ha en perdonar.
Conforta Deus los homens qui son peccadors,
Com los fá penedir e els fá estar en plors,
E proposen esser tostemps sos servidors,
Conforta Deus gran amar ab magnificar,
E conforta bon amar ab bonificar,
E conforta hom ardit ab esperar.
Qui pèrt petit e ha molt guanyat,
Contra 'l guasany fá tort e peccat,
Si per poch perdre está desconfortat,
Cell qui vòl esser molt coratjós
Membre soven li fayt cabalós
E no consir lo perill venturós.
Mays val confort en home forçat
Que sia forts contra malvestat,
Que no fá plaer en hom honrat.
XLVII.
¡O DEFENSOR!
Deus defen los homens de peccat
Ab poder, granea e bontat,
Quant li aportan bona volentat.
Cell qui ha bon proposament
En servir Deus, de mal se defent,
Car Deus lo guarda de falliment.
Deus ha bon eximpli donat
Com nos defenam de peccat,
En quant per home fó crucificat.
Hom se defen de mal pensar,
De mal oir, de mal parlar,
Com a Deus dona son amar.
Hom se defen de temptació.
Com a Deus fá oració,
E li quer de son peccat perdó.
Bon nodriment en bon castich
Defenen hom del inimich,
E fánli desirar bé publich.
Qui vòl esser de mal defes
Am Deus mays que nulla res
E sia humil e cortes,
Cell qui 's defen ab leyaltat,
Ab dretura e veritat,
Se defen mills que no hom armat.
Vanagloria ne honor
No fán home defensador,
De malvestat ne de fallor.
Mays val defenció per virtut,
Que per lança ne per escut,
Car mills s'en leva hom cahút.
XLVIII
¡O
SANADOR!
Hom qui es malalt per peccat
Deus lo sana ab pietat,
Ab perdonar e caritat.
Cell qui vòl sí mateix sanar
Vulla Deus servir e amar,
E no vulla tròp sajornar.
Hom pòt sanar malalt amar
Ab bon entendre e membrar,
E que a Deus lo vulla dar.
Qui ha malalt enteniment,
Si vòl que haja sanament
Poslo en bon cogitament.
Cell qui vòl sanar malalt membrar,
Ab bon entendre e amar
Lo pòt leugerament sanar.
A malaltia intellectual
Se cové cura espiritual,
E a corporal sensual.
Hom sana ab major bontat
Dels majors mals, car potestat
Ha major bé sobre peccat.
Malalt estaig per amor
Com consir la gran deshonor
Que hom fá a nostre Senyor.
Jerusalem e son termenat
Es malalt, car oblidat
Es lo loch hon Jesus fó nat.
Hom sana de contrariar
Com sab las virtuts concordar,
E un bé ab altre mesclar.
XLIX.
¡O CASTIGADOR!
Deus castiga hom peccador
Quant li fá membrar la dolor
Que volch sofferir per nostre amor.
Castiga Deus home ab turment,
Per ço que sia penedent,
Car ha fayt ves Deus falliment.
Deus es tant bò Castigador
Que castiga hom ab amor,
E car li fá haver temor.
Null hom no sab bé castigar
Si no castiga ab donar,
Ab tolre e ab manegiar.
No castiga qui hom repren
Quant no fá negun fallimen,
Car a ira 'l mou e l' encen.
Cell qui altre vòl castigar.
Castich anans lo seu amar,
E'l seu cogitar e parlar.
Ab bonea e veritat,
Penediment e caritat
pòt hom esser ben castigat.
Hom pòt ans sí mateix castigar
Que altre qui bé vòl consirar
Lo mal que Deus a hom pòt dar.
Cell qui no 's castiga per gran amor,
E qui 's castiga per gran pahor
Tost retorna a fayre follor,
Hom deu algun temps assajar
En hom malvat a castigar,
Sino leixlo del tot anar.
Car Deus no leixa son jutjament
Qui d' éll no pren castigament,
Leixel estar en puniment.
