MISSER RODRIGO FALCO.

MISSER RODRIGO FALCO.

CAPITVLA VVLGO
DICTA DE MISSER
RODRIGO FALCO DONANTS

FORMA, E MANERA ALS PORTADOR DE

LLETRES E COMMISSARIS.

LA CRIDA

Ara hoiats, que notifique lo molt Honor. Misser Rodrigo Falco, Conseller Vicecanseller, y Lloctinent General del molt alt Señor Rey en los Regne, e Islas de Mallorca, a tot hom generalment, de qualseuol lley, condicio, o stament sia: que com per donar orde, y manera deguda, als portados, de lletres, e commissaris, en fer les excucions; e per esquiuar despeses, salaris, e peatjes excessius, é per obuiar, e ocorrer a molts abusos quis son fets, per prouehyr a tota indamnitat, axi dels crehedors, com dels deutors, e per bon zel, profit, e vtilitat de la cosa publica, a la present Ciutat, e Regne, de Mallorca; e habitadors de aquella. Lo dit Magnifich Lloctinent General a supplicacio dels Honorables Iurats de la dita Ciutat e Regne e dels discrets Sindichs, de la part forana, e mitiensant determinacio, e approbacio del gran e General Consell del dit Regne feta, haye fets, e ordenats: per e de ma sua propria eutorizats certs capitols e ordinations per tant lo dit Magnifich Lloctinent General, ab veu de la present publica Crida a instansia, y requesta dels dits Honor. Iurats, e Sindichs, mane a tot hom generalment é a tota persona, que de aqui auant, los dits Capitols, é Ordinacions tenguen, e obseruen segons llur serie, e tenor; e en alguna manera, contre aquells, o algu de aquells, no fassen, ni vinguen: sots incorriment de les penes, en los dits Capitols e Ordinacions contengudes e posades. Certificant a tot hom generalment, que los dits Capitols, e Ordinacions, attrobaran registrades en la Cort de la Gouernacio, ahont podran pendre trellat e aquelles veure; per ço que de llur obseruancia algu excusat nos pugue. Dat en Mallorca a 12 de Desembre Añy 1449.

Falco Locumt.

PREAMBOL.
MANIFESTA, é notoria cose sia a tots, que Diuenres, a 12. de Desembre Añy M. CCCC. XXXX. VIIII. (1449) per donar orde, y manera degude, als portedors de lletres é comissaris en fer les execucions; e per esquiuar despeses, salaris, é peatges excessius e p obuiar a molts abusos, qui en aço se son fets e per prouehyr a tota indamnitat, axi dels creadors com dels debitors: lo molt Magnifich Misser Rodrigo Falco Doctor en quiscun dret, Vice Canseller, e Lloctinent General en lo present Regne, del Molt alt Señor Rey:
fa ordena, é mana esser seruats sots las penas de ius atorgades, los Capitols, é Ordinacions seguens a supplicacio dels Honors. Iurats, é Sindichs de las parts foranes del dit Regne: vists los priuilegis per aquells exhibits e hoyts los portadors, e llur Procurador e Confrares vists los Capitols de llur compañia, mitiansant determinacio del Gran, é General Concell del dit Regna feta Dijous a 27. de Noembre proppassat, segons dauall es contengut.

I.

Primerament: statuex, e ordena lo molt Magh. Lochtinent Genetal, que tots los dits portadors de lletres e commissions (cómissions); ço es los que vuy son dins tres dies apres de la publicacio de las presents Ordinacions, é los qui per hauant seran creats, “ab n” que vsen, o sien admesos al vs, exercici del dit offici hayen a iurar en poder del dit Magnifich Lloctinent General, del dit Regne, ó de son Lloctinent; que be, é llealment se hauran en lo vs del dit offici: e que esquiuaran tot frau é berateria, e obseruaran los presents Capitols, e les coses en aquell: e aço sots pena de priuacio perpetual de llur offici; la qual incorreguen ipso facto si vsaran sens prestar lo dit Iurament: e axi matex, si faran lo contrari, de las coses en los dits de ius escrits Capitols contengudes. Aquells empero portadors, qui seran en las parts foranes e no sera de la Ciutat; hayen a prestar lo dit iurament, enpoder dels Balles, ó Balle, de las Vilas, o llochs ahont seran: e de aço hayen lletre, ó escriptura testimonial, com hauran prestat lo dit iurament.

Falco Loctinent.

II.

Item statuex, e ordena; q si algu volia aportar lletres en son fet propri ó de se muller, ó infans, o per algu ab qui stigues ço es que fos familiar ó comensal escuder o macip de aqll o seruidor, o procurador, ó esclau; que ho pusca fer; posar q no sia de la Confraria dels dits Portadors, ni haye prestat lo dit iuramment, lo qual no sia tingut prestar puys non fasse offici de las dites coses: no obstant en aço los Capitols de la dita Confraria.

Falco Lloctinent.

III.

Item; statuex e ordena que los dits portadors si portarán mes auant de vna lletre ço es sin portarán duas ó tres hayen un peatge e mitx tantsolament: e sin portaran quatre e mes auant quantas que sien haien dos peatges tantsolament entre totes que las aport en diuersos llochs en vn matex dia. Empero los quals peatges sien pagats entre tots los deutors contre los quals hauran portades (pottades) les lletres, cascu pro sua virili portione. E per tal que aço sia tingut: statuex e ordena que cascu dels dits portadors, quant presentarán algune lletre, o comissio hayen a dir al Balle e Escriua dels llochs ahont las portera, sin aporta altre o altres, é quantes seran: é sin ha comenades, a altre, ó si las aporta per ell o per altre portador o comissari que les (queles) haye comenades: a la denunciatio, ço es quantes lletres aportara, é sin ha acomenades a algu, ó altri a ell, sia continuada per los Escriuants de las parts foranes: als peus de cascuna lletre en la resposta que los dits Balle, ó Balles, feran a las dites lletres, continuant en aquelles, si lo dit portador ha portade vna lletre, o dues lletres, o commissions ó mes auant: en tal manera, ques sapien quantes seran. E que los salaris é peatges sien distribuyts entre tots los debitors. E axi matex los dits Balles, é Escriuans sien tinguts interrogar de las dites coses los dits portadors, é commissaris. E aximatex los interrogarán, en quin altre lloch, ó Vila uan partintse de aquelles hont seran, e quantes lletres, e commissions, hy porten, la resposta, sia continuada axi matex al peu de cascuna lletre, per esquiuar fraus: en la qual resposta, ço es en la fi de aquella, sia continuada la iornada, é hore que lo dit comissari sera desempatxat: e lo temps que haura estat.

Falco Lloctinent.

IV.

Item per tolre, é esquiuar tot frau, ques pogues fer per los dits portadors, ó commissaris, qui per aço com no hauran mayor salari de quatre, o sinch liures, o demes auant, q hauien de dues, ó tres, nol volran portar (portat), ni pendre. Mes auant statuex, é ordena, que cascu dels dits portadors, e commissaris, sia tingut pendre, é portar tantes lletres, com si seran aportades, ó lliurades per crehedors, ó per part de aqlls: é aço no pugue recusar en alguna manera lo portador, o comissari, puys empero las dites lletres vagen en vn matex lloch Vila, ó Parrochia, hon lo dit portador, ó commissari haura, o anar volrá: ó en altres llochs Vilas, ó Parrochias visinas, ó propinques de aquell lloch, ó vila hont hira: o q no sien lluñy de aquell, mes auant de tres lleguas, e aço sots pena de deu lliures per cascuna vegade que fera contrafet, e priuacio de offici del dit commissari, o portador ipso facto. Falco Lloctinent.

V.

Item que los portadors en vna matexa iornada, e hore, que seran aplegats al lloch, o Vila hon hiran, hayen, é sien tinguts: totes, é quantes lletres, é commissions aportaran per aquella Vila, o lloch: en manera, que si no les presentassen en la dita iornada, dequi auant no las pusquen presentar: ne hi sia fete resposta, encareque los dits portadors, se partissen del dit lloch, ó anassen en altre lloch, é apres tornassen en aquell dit lloch primer per presentar les dites lletres: car volem, statuym, é manam, que totes quantes lletres aportaran en vn viatge, hayen a presentar ensemps en vn matex die.

Falco Lloctinent.

VI.

Item: que algun portador, p commissari, no pugue hauer algun salari, ó peatge de lletre alguna, o commissio quis fasse, é es present en un matex lloch, ó Vila, puys de aquella Vila, ó lloch hont la dita lletre, o commissio se fara, ó de terma de aquella, lo dit commissari, ó portador no hyxira (ixirá; saldrá) sino tantsolament aquell salari; o peatge que haura vn faix, o altre ministre, per presentar, ó intimar la dite lletre, é aço per esquiuar molts fraus, e abusos que de aço se son seguits e fets que en vna matexa Vila se feyen, es presentauen lletres; de vn Escriua, o altre Real.

Falco Llochtinent.

VII.

Item que lo portador, ó commissari, qui hira en lloch, ó Vila; que tant solament per vna lletre, o menys sie lluny del lloch, ó Vila de hont partirá; no haye ni pugue hauer si no mitx salari, ó peatge sis vol port vna lletre, sis vol moltes compartint lo dit mitg salari, entre tots los debitors quant portara mes auant de vna lletre. Empero; si volra esser pagat a raho de llegues, (llegües; leguas) en la forma instituhyda que ho pugue fer compertint la dita paga entre tots los deutors, contre los quals sera anat. E aço matex sie entes, e seruat si lo dit portador ó commissari, se hera anat a algun lloch, hahont haura presentada alguna lletre, ó commissio, é de aqll partira, é hira en lloch que no sia mes de vna llegue lluñy de aquell; que de las lletres, ó commissions, que aportaran en aquell lloch, o Vila, qui no sera mes de vna llegua lluñy de aquell lloch de hont partirá; no pugue hauer sino lo dit mitx salari, o peatge, en la forma de sus dita.

Falco Lloctinent.

VIII.

Item que los portadors, o commissaris, o algu de aquells no gosen pendre alguna cosa dels debitors, vltra llur salari, o peatge, encare que aquell tal debitor, ó debitors voluntariament ley volguessen donar; per difinir la execucio, ó suportar lo dit debitor, o en altra manera: e aço sots pena irremissible de deu lliures per cascune vegade, e de priuacio del offici la qual pena ipso facto incorregue lo dit portador, ó comissari qui contrafara: é haye restituhyr al doble, ço que rebut haura, e volra los dits salaris, o peatges, a la portio del debitor, de qui rabut haura.

Falco Lloctinent.

IX.

Item: que los dits portadors ó commissaris, hayen dir, e denunciar vertaderament, las lletres, é commissions que portaran; si les aporten per si propri; ó per altres portadors, ó commissaris qui las hayen acomenades: é aço sia continuat per lo Escriua en les respostes, que faran en les dites lletres; o commissions, segons de sus es ya dit: é aço per esquiuar fraus é barats quis son fets, es poden fer. Car un portador, a quis serien lliurades diuerses (diurses) lletres, é commissions, per hauer molts salaris, é peatges faria de aquellas moltes comandes; compartintles per diuersos portadors; ço es que fer no puga puys ell matex hyra, li seran ensemps, ó en vn matex temps lliurades; ans sia tingut ell matex totes aquelles portar, é comanar totes ensemps; e aço per esquiuar moltiplicacio de salaris. Si donchs las dites lletres, no anauen en diuersos llochs separats é mes de tres llegues distans, o lluñys, lo hu del altre, en lo qual cars puguen comanar les lletres ó comissions totes quantes hyran an un lloch; ha un portador, o commissari: é les altres, ó altre, ó ell matex portar las que hyran totes en vn lloch, e comenar les altres: no depertint; ni disceptant aquellas en molts portadors: ni puguen comanar sino a un matex portador les lletres, o commissions, qui hyran en vn matex, ó en molts llochs, no distants, per mes de tres llegues lo hu del altre.

Falco Lloctinent.

X.

Item; que los dits portedors, é commissaris, sien tinguts presentar totes les lletres que aportarán, lo die que arribaran en les Vilas, ó llochs hon las portaran: e per comportar los debitors no deguen cessar ni diffinir aquellas presentar, é executar, é si lo contrari faran, sien ipso facto priuats de llur offici: aço sie entes, quant arribaran de dia: Car si de nit arribaran, sien tinguts los dits portadors, fer las sobredites cosas lo die saguent, sots la dita pena.

Falco Lloctinent.

X. (repetido el X)

Item que los dits portadors, é commissaris hayen, e sien tinguts presentar o fer llegir, e intimar per lo Notari, o Escriuá de la Cort de la Vila, ó lloch ahont aportaran las dites lletres, ó comissions als Balles de les dites Viles, o llochs ó als Lloctinents de aquells las dites lletres, ó commissions é requirirlos, que executen las dites lletres. E de la dita presentacio de la prouisio, é resposte, que los dits Balles, e Lloctinents de aquells si faran sia feta, é continuada scriptura al peu de las dites lletres, per los dits Notaris, é escriuans. En altre manera, si les dites lletres, no serán presentades, lletgides, é intimades als dits Balles, e Lloctinents de aquells los dits Notaris, e Escriuans noy fassen ni gozen fer respostes, ni continuar res en aquelles: e aço sots pena de deu lliures per quiscuna vegade, que sera contrafet, al Fisch del Señor Rey applicadors: e priuacio de llurs officis, e escriuanias; E per sos traballs alla hont lo dit Escriuá continuat haura los sobredits actes, haje sis diners per quiscuna lletra.

Falco Lloctinent.

XI.

Item que si per la primera lletre, lo deutor no pagara nis fara la execucio del deute contre aquell; e sera feta, o tremesa le segona lletre; que aquella presentade al Balle ó Lloctinent de aquell sia tingut lo dit Balle, ó Lloctinent de aquell, aquella executar, sens triga: E si aquella no volia ó dilatará executar; lo portador de dite lletre haia requirir lo dit Balle, o Llochtinent seu, é protestar contre aquell: e de la dita protestacio, fasse acte lo dit Notari é Escriua al peu de la dita lletre; en tal manera; que aparegue, del carrech, ó culpa del dit Balle per ço que la commissio la qual se haura a fer sia feta a despeses del dit Balle.

Falco Lloctinent.

XII.

Item; que si en la execucio, lo deutor, o la Cort, per son offici assignara peñora moble, o immoble; la qual segons los Priuilegis, o estils del present Regne se haye a subhestar, (subastar) o sperar mercats; lo portador no estiga per axo, mes hauant: mas lo Notari o Escriua de aquella Cort, hont la dita execucio sera feta; haye; é sia tingut per son offici, é per potestat, la qual per los presents Capitols li es donada fer e anantar, en la dita subhestacio, e execucio, e tenir los encants mercats alla hont seran allegats, e requets per lo deutor; lo qual haye aço a requirir, e fer enentar, e fersa fer totes las assignacionts necessaries fins al lliurament de la peñora assignada no dexant passar lo dit Escriua los termes ni hores vacuas, é sens ferhi lo degut. E si la peñora sera moble lo dit portador

torn al dit lloch passats quinze dies, apres quen sera partit; dins los quals quinse dies los procehiments, e subhestacio e mercats (emercats) de la dite peñora moble, hayen esser fets per lo dit Escriua, a instancia del deutor: é si lo dit portador fara vendre la dite peñyora, e si aquella no abastara al deute, é missions, lo Balle ó lloctinent seu, a requesta del dit portador, sia tingut de continent procehyr a captio de altres peñores bastants; las quals sien executades e subastades en la forma de sus dita (de susdita): ó si ere algun immoble o siti, encaraque tal assignament de immoble haye lloch segons las Francheses del present Regne, é disposicio de dret; ço es, com lo deutor no haurá bens bastants mobles al deute si lo dit immoble sera assignat a quatre mesos, a xxx. dies, en cars que lo deutor haura renunciat a quatre mesos, ó alias, los quatre mesos en tal deute no hauran lloch: lo dit Notari é Escriua, haye e sia tingut fer é continuar los actes de la subhestacio, é exacucio del dit immoble a instancia (instantia) del dit deutor. E passats los dits quatre mesos, ó 30. dies, a cars sie estat assignat; lo dit Escriua sia tingut e haia fer las dites assignacions necessaries e acostumades fer, en semblants (sébláts) execucions

e tenir los encants, é mercats acostumats: si lo deutor ho requerrá: e aço se haie a fer dins altres vint dies apres; los quals passats lo portador torn al dit lloch, e requerrá lo Balle, o son Lloctinent, que procehyesque a lliurament, é vende del dit immoble, é si no ho volra fer, proteste contre lo dit Balle é fassen acte al peu de la lletre. E si lo Balle assignara die, é hora de marcat, a fer lo dit lliurament, lo dit portador hi sia per aquell die, é requerrá lo dit Balle, o son Lloctinent, e fassen lleuar acte, é si lo dit Balle no fara lo dit lliurament, e no volra debitament anantar en la dite execucio, é vendre; request per lo dit portador a fer de aço acte en tal cars, sia feta comissio, a despeses, é salaris del dit Balle. E si cars sera, que lo dit Notari e Escriua; request per lo dit deutor no haye fetes las dites assignacions.

Falco Lloctinent.