Mostrando entradas con la etiqueta cármenes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta cármenes. Mostrar todas las entradas

miércoles, 21 de julio de 2021

XXIX, UNA HORA D´ANYORANÇA.

XXIX

UNA HORA D´ANYORANÇA.

Sacro Monte de Granada; últims
díes de Decembre de 1878.

Cau la pluja gota á gota
D´un cel trist y congelat;
La boyra color de plom
Tapa los turons veynats.

Ni l´aucell revolta ´ls arbres,
Ni se remena ´l brancam,
Ni del Dauro les riberes (Darro)
Travessan los hortolans.

Y una boyra negra, negra,
Puja del meu cor al cap;
Trist lo cel, y trista l´ánima,
Natura y jo consonam.


XXIX
UNA HORA DE NOSTALGIA.

Sacro Monte de Granada; últimos
días de Diciembre de 1878.

La lluvia cae silenciosa de un cielo triste y helado; nieblas de color de plomo, encapotan los vecinos cerros.

Ni los pájaros salen de sus viejos nidos; ni se menean las desnudas ramas de los árboles; ni los trabajadores atraviesan los cármenes del Dauro.

Niebla oscurísima sube del corazon á la cabeza. Triste está el cielo; triste está mi alma. Yo y la naturaleza armonizamos.


Hores van y hores vénen,
Díes vénen, díes van.
La remor de l´alegría
Par que més no tornará.

De bon matí quant les ombres
Fugen de l´auba la faç,
S´en entra dins de mon cor
De tenebres un exam.

Y quant la Serra Nevada
Sembla d´argent una mar,
Qu´envía onades inmenses
Contra la lluna brillant;

Onades molt menys hermoses,
Pero més grosses, si us plau,

Envía mon esperit
Contra mon tiránich fat.

___

¿Ahónt t´en vas, esperit meu?
¿Pensament meu, ahónt t´en vas?
¡Ay! que una mar de tristor
T´aufega lluny de ta llar.


Vienen y se van las horas, vienen y se van los días; paréceme que la alegría de mi alma no volverá jamas.

Por la mañana, cuando las sombras huyen del alba, éntrase en mi corazon un enjambre de tinieblas.

Y cuando Sierra Nevada semeja mar de plata, que levanta inmensas olas contra la brillante luna;

Olas mucho ménos hermosas, pero más grandes, sí tal, lanza espíritu contra la fatalidad del destino.
___

¿A dónde vas, espíritu? ¿A dónde vas, pensamiento? ¡Ay! ¡un mar de tristeza te ahoga, léjos de tu patria!

Entrades mes populars: