Mostrando entradas con la etiqueta jamays. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta jamays. Mostrar todas las entradas

domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, J.

J.


JACME. sust. p. Jaime.

JACQ. Contracción de JACQUES.

JACQUES. sust. p. Jaime.

JAER. v. modo inf. Yacer, estar echado.

JAHIA. v. Yacía.

JAMAY. adv. Nunca, jamás.

JAMAYS. V. JAMAY.

JAMES. V. JAMAY.

JAQUIR. v. modo inf. Dejar, abandonar.

JASSE. adv. Desde luego, inmediatamente, con certeza.

JATSIA. Ya sea. (jasia, ja sia)

JA 'US. Ya os.

JAUSENT. adj. Gozoso, alegre.

JAUSIMENT. sust. c. Goce, placer, felicidad.

JAUSION. adj. Gozoso, alegre, dichoso.

JAUSIR. v. modo inf. Gozar, disfrutar.

JENS. V. GÉS.

JÉT. sust. c. Tiro. - Jét de ballesta: tiro de ballesta.

JHESU-CHRIST. sust. p. Jesu-Cristo. (Jesucristo)
JO. pron. Yo.

JOHAN. sust. p. Juan. (Joan; Johannes, John, Iuan, Johanni, etc)

JO ‘LS. Yo les, yo los.

JONOYLAN. v. gerundio de "jonoylar”. Arrodillándose.

JONOYLAT. part. pas. de "jonoylar”. Arrodillado.

JORN. sust. c. Día. (jornada; jòrn; mitg jorn : mediodía : midi francés)

JORNADA. sust. c. Jornada, comida.

JO ‘US. Yo os.

JOY. sust. c. Gozo, alegría, felicidad. (inglés: joy to the world, the lord is born...)

JOYA. sust. C. Joya, premio, suerte. (joia para los que no conocen la y en los textos)

JOYOS. V. JAUSENT.

JUEU. sust. c. Judío.

JUS. adv. Bajo.
JUSEU. V. JUEU.
JUSTAMENT. sust. c. Unión, junta.

JUSTAR. v. modo inf. Juntar.

JUSTAT. part. pas. de "justar”. Juntado, reunido.

JUTG. v. Juzgo, juzgue.

JUTGAT. V. JUTJAT.

JUTGE. v. Juzgue, juzga. (juez)
JUTGLAR. sust. c. Juglar. - Li jutglar: los juglares.

JUTJAMENT, sust. c. Juicio.

JUTJAR. v. modo inf. Juzgar.

JUTJARNOS. v. Juzgarnos.

JUTJAT. part. pas. de “jutjar”. Juzgado. (el sust. juzgado, de guardia, no aparece aquí)

JUTJATS. v. Juzgáis.
JUTJETS. v. Juzguéis.

JUY. sust. c. Juicio. (judici; juí, jui, juissi)

JUYLOL. sust. p. Julio (mes). (Juliol, Juriol)

sábado, 25 de septiembre de 2021

Cent noms Deu, xx-xxxix, 20-39

XX

¡O BÓ!

Deus es Bò e es sa bontat

En qui es bona unitat,

Trinitat e Deus incarnat.

Deus pòt mes en sa gran bontat

Que no fá en quant ha creat

Per engenrat e espirat.

En ens que sia infinit

Por estar mes de bé complit,

Que en bé termenat e partit.

Tant ha Deus bona volentat,

Que per bonea s'es donat

A esser hom crucificat.

Mays val bontat en bon amar

Que en aur, argent e honrar,

E viure en delitar.

Bonea fá home plasent,

Humil, franch e conexent,

E guarda hom de falliment.

Deus ha creat hom per ben far.

Per ço que si puscha donar

A cells qui bé 'l volrán amar.

Foll es qui cuyda mes servir

Deus ab bé que 's puscha sentir,

Que ab bon saber e bon desir.

Home pòt en bé espirital

Haver gran e segur cabal,

Lo qual no ha en terrenal.

Mays val amar bé que sia publich

Que ‘l ben qui está en especifich,

Perque a amar bé publich me oblich.

XXI.

iO GRAN!


¡O Deus qui es aytant Gran en magnificant,

Com es infinit e eternal en estant!

Tú est Gran, complit en obrant e en estant.

Gran es granea en donar

Son magnificar a bonificar,

Per ço que bonea puscha Gran estar.

Gran está granea per concordar,

Magnificant, magnificable, magnificar,

Defora per vivificant, per vivificable, per vivificar (3),

Gran e granea qui hagen egualtat

En poder, saviesa e volentat,

De negun bé poren haver necessitat.

Deus es tan Gran en poder, saber e voler,

Que tot quant sab pòt per sí mateix haver,

Ab que sia plaent a son saber e voler.

Si en granea no fós començar,

No pogra poder de granea obrar,

E fóre granea pauca en magnificar,

Major está granea en bontat,

De saviesa e de volentat,

Qui d' aur, ni d' emperi e regnat,

Gran es qui per Deus es amat,

E pauc es qui está en peccat,

E pauc es qui es tròp bonrat.

Volentat está Gran en enteniment,

E entendre es Gran en amament,

E Gran está amor per remembrement.



XXII.

¡O POTESTAT!


¡O Deus qui est Poder per poderós!

Ja no fóres Deus gloriós

Si Poder en tú fós ociós.

Poder qui puscha de bontat,

De infinitat e eternitat,

No ha terme ne quantitat.

Poder qui no pòt començar

De començament bonificar,

No pòt a bonea bastar.

Poder, saber e volentat

Son en Deus una deitat,

Hon es pogut deificat.

Com en poder sia possificar,

Si en deitat no fós deificar,

Poder no pogra Deus estar.

Poder qui está espirital

pòt sobre Poder sensual,

Car éll pòt sobrenatural.

Mays val Poder qui es d'amar

Que de veer, de imaginar,

Perque 'l deu hom tenir pus car.

Poder val mes en nudriment,

De bon voler e membrament,

Que no fá en aur ni en argent.

Deus aytant com pòt se volch dar

A nostre entendre e amar,

E per ço se volch encarnar.

Lo poder que Deus ha volgut dar

Per lo sagrament del altar,

¿Qui 'l poria aesmar (4)?


XXIII.

¡O SAVIESA!


¡O Deus qui est Saviesa e saber!

Tú volria amar e car tener

D' aço que ma volentat pòt voler.

Deus está tot son pur enteniment,

E per ço en tot quant es es entenent (5),

Aytant com es son estament.

Deus enten se granea e bontat,

E per ço enten bonificabilitat,

Qui es bona e gran per intelligibilitat.

Enten Deus que per sí es entes,

E enten que l' entes personat es,

Per ço que en éll son entendre sia estes.

En entendre no pòt estar intenció,

Si enfre entenent e entes no ha distincció,

Per ço que fí d' entendre sia ab perfecció.

Si per entendre no's segueix nulla res,

No fóre bonea de entenent e entes,

E bé en ignorancia fóre mes.

Entendre per distincció cové estar,

Per ço qu' en éll puscha esser concordar,

Per lo qual sia luny a contrariar.

Aquell hom qui es deificat,

Ha de bé major intelligibilitat,

Que tot lo remanent qui es creat.

Per ço que Deus fós per hom molt entes,

La natura humana per ço pres,

Entenemlo donchs mes que res.

Aytant gran es en Deus intelligibilitat

Com es la sua intellectivitat

Car ensemps han egual granea e bontat.


XXIV.
¡O AMOR!

¡O Deus qui estás volentat e Amor!

Sias membrant del teu servidor

Qui aytant com pòt tracta ta honor.

Enaxí ha Deus granea en volentat,

De amant, amable e amat,

Com en magnificant, magnificar, magnificat.

Car volentat val mes per amar

Que no fá per son desamar;

En Deus desamar no pòt estar.

Granea es de veritat

Que en ella sia amat

Verificar e verificat.

Axí com saviesa ha compliment en saber

Bonea, granea, eternitat e poder,

Ha compliment volentat com los pòt voler.

Tant ha volgut Deus home amar,

Per ço que 'ns pogués enamorar,

Que per home s' es volgut donar.

Qui en volentat sab concordar

Natura d' amant, amable o amar,

De tot vici se sabria guardar.

Mays val bon amar en volentat,

E bon membrar per amistat,

Que tot lo bé qui es çensat.

Aquell qui bé sab de volentat usar

Nulla re nol pòt enganar,

Ne de negun bén pòt freturar.

Negun no pòt mays donar

Que cell qui dóna son amar,

Sens intenció de peccar.


XXV.


¡O VIRTUT!


¡O Deus qui est complida Virtut!

Tú est gaug, vida e salut

De tots aquells per qui est volgut.

Divina Virtut aytant bona es per obrar

Com es per poder possificar,

Per ço que infinida puscha estar.

Deus ha aytant gran Virtut en bontat,

Com ha en saviesa e volentat,

Perque en bontat ha Deus bonificat.

Aquell qui ha en sí virtuificar,

Es luny de fretura e de peccar,

E va en gloria tostemps estar.

Bontat pòt per granea Virtut haver,

E granea per bontat e poder

pòt haver Virtut per saber.

Tant es Virtut bona en gran quantitat,

Que tot hom la pòt haver a sa volentat,

E qui mays n' ha, mays está en Deus honrat.

Virtut no 's guanya ab haver,

Mays ab leyaltat e bon voler,

E per ço pòt la tot hom haver.

Mays val Virtut que aur, ne parent,

Car ab Virtut hom se defent

Del enemich e de turment.

De Virtut se pòt hom mills ornar

Que de sendat, color e fresar,

De çella, escut e pentinar.

Aquell qui a Deus no demana Virtut,

No tem pena ne ama salut,

E está de Deus mal volgut.


XXVI.

¡O VERITAT!


¡O Deus qui verifiques ton poder

Com lo fas amar e saber!

Verifica en amar lo meu voler.

Aytant ama Deus verificar

En infinir e eternar,

Com fá en saber e amar.

Veritat fá home cortés,

Vertader, franch e ben apres,

E fá 'l ardit mays que altre res.

Qui no ama Deus ab Veritat

Enaxí fá tort e peccat

Com si a Deus ha mala volentat.

Tant ama Deus sa Veritat,

Que enaxí se ha a verificat,

Com se ha per amor e amat.

Qui sab Veritat e no la vòl dir

Vehí está prop de mentir,

Pus que se 'n puscha ben seguir.

Mays val Veritat en amar,

Que en sermó paraules ornar,

Ne que en vendre ne comprar.

Per ver dir está hom rich

De bontat e de esperit,

E per mentir es hom mendich.

Hom pòt Veritat atrobar

En hom larch, no en avar,

Car molt se assaute de donar (6)

Mays val Veritat en morir

Que no fá viure en mentir,

Ne negun plaer en sentir.


XXVII.

¡O GLORIA!


¡O Gloria qui est granea e poder!

Tú pòts en tú aytant Gloria haver,

Com la pòt gran amar lo teu voler.

Deus es Gloria en gloriejant,

Gloriable e en amant

Gloriejar en Esperit Sanct.

Si en Gloria no fós gloriejar

De un en altre per amar,

No poria Gloria plena estar.

Si Deus no pogués sí mateix tot donar,

No hagra Gloria en larguejar,

En egualar, concordar e començar.

Bontat ha Gloria en bonificar,

E granea en magnificar,

E eternitat en eternar.

Gloria ha bontat en magnificar,

E Gloria ha granea en bonificar,

E per ço está Gloria en obrar.

Per ço que sentir fós guardonat

A hom en Deus gloriejat,

Volch esser Deus home encarnat.

Qui es Gloria e es de gloriós,

E es gloriejar, no es freturós

De Gloria, a la qual Deus aport nos.

En tristicia hay estat longament,

Car tants homens van en turment,

Qui per haver Gloria han haút començament.

Mills está Gloria en leyaltat,

Que no fá conciencia en peccat,

Ne plaer en sensualitat.


XXVIII.

¡O JUSTICIA!

¡O Deus qui has ver jutjament!

Quant remembre mon falliment

Estaig concirós e tement.

Está Deus Just de son poder,

A sa volentat e saber,

Qui n' han quant volen haver.

Aytant dona Deus a bontat

De bonificar bonificat,

Com fá d' amar a volentat.

Si Deus fós en sí ociós,

No fóre Just e gloriós,

Ni a poder de poderós.

Just está Deus et jutjar,

E Just está en perdonar,

E Just amdós egualar.

Si Deus no fós en home encarnat,

No fóre Just a gran larguetat

De creador en ens creat.

Justicia aporta humilitat,

Misericordia e pietat,

E fá home enamorat.

Cell qui sí mateix vòl jutjar

Molt está prop a perdonar,

E es en via de salvar.
Mays val a hom just membrament,

Just amar e just cogitament,

Que no fá aur ne honrament.
A Justicia me dó e ‘m coman,

Que de mí fassa a son talan,

E a ella mercé deman.

De Justicia e pietat

Han fayta gran societat, Merce è bona volentat.

XXIX.

¡O LARGUEA!


¡O Deus! car est infinida liberalitat,

Es en tú infinida liberativitat,

Per ço que infinit dó sia donat.
Aytant es Deus larch per donar

Com es poderós en amar,

Per ço que en Larguea no sia ociar.
Si Deus no poria donar son poder,

Sa saviesa e son voler,

Gran Larguea no poria haver.
Deus dona amar a volentat,

E li dona amable e amat,

Per ço que d' ella sia gran larguetat.
Tant ha Deus gran plaer en donar,

Que tot se dona per amar

Que sia franch, humil e sens peccar.
Deus dona granea a bontat,

E dona bonea a magnificat,

E a infinir infinitat.

A fí ha Deus donat començament,

E a començament, compliment,

E amdós concordament.
Deus s' es donat a hom servir

En quant se volch ab hom unir,

E restaurar hom per morir.
Lo mon ha Deus a hom donat,

E ha li dada libertat,

Per ço que no am Deus forçat.

Deus ha donat a hom remembrament,

E volentat, saber e sentiment,

Que val mays que aur ne argent.


XXX.

¡O FORMA!


¡O divina Forma qui est actual,

En qui no ha ens material!

Perdonens e guardens de mal.
Está Deus Forma en bontat,

Per enformar e enformat

De bonea bonificat.

Ja no fóre Forma amor,

Si estigués sens amador

Que fós de la sua amor.
Enformat ha Deus tot lo mon

En lonch, ample e pregon,

E en cercle qui es redon.
Deus ha enformat tot quant es

En la natura que d' home pres,

Per la qual creá tota res.

Si Deus no 's volgués encarnar

Ja no pogren reposar

Ses dignitats en son crear.
Ja Forma no pogra fallir

Si de sí formas son complir,

Eternalment en infinir.

Si Forma fós gran en estant,

E que fós pauca en obrant,

Ja no fóre gran en formant.
Mays val formar bon pensament

Que guanyar aur ne argent,

Ni vestir noble vestiment.

Null ens ha Forma ni faysó

En que no sia acció,

E que y sia ab distincció.



XXXI.

¡O PRODUCCIÓ!

¡O Deus qui has produit de no res

Tot quant en creació has mes!

Tú vull amar sobre tot quant es.
De bonificable e bonificativitat

Cové produir bonificar de necessitat,

Pus que bonificant, bonificable han entitat.
Si sens produir estegués poderós,

En eternitat fóre ociós,

E falliren en éll bonea e amors.

En negun ens no pòt esser Producció,

Si en sí no ha distincció,

E poder de individuació.

En entendre de granea e bontat,

Que sia de magnificar e bonificat,

Cové esser Producció de necessitat.
Sens produir no pòt null hom amar,

Ne pòt entendre ne membrar,

Ne ha hom poder de sentir e estar.
Si produir no fós en infinitat

Ja no fóra en granea de bontat,

Car finida fóre en operabilitat.
Si no fós Producció enfre entenent e entés,

Ja no pogren entendre esser nulla res,

Ne fí d'entendre fóre aço que es.
Produir amar d' amich e d' amat.

Qui son eguals en granea è bontat,

Es produir que complex volentat.

Produir entendre de necessitat,

Es mays amable que d' auctoritat,

Per ço car mays presenta veritat.


XXXII
¡O BELL!

¡O Deus que has bellea en virtut

De produent, produir e produt!

Tú est beutat de nostra salut.

La major bellea que pòt haver eternitat

Es de eternant, eternar e eternat,

E que ab tots tres haja una entitat.

Si no fos bellea infinir,

Fóre bella causa finir,

Privació, malea e fallir.

Si bonificar fós legea en bontat,

No fóre bellea d' amich e d' amat,

E pogra esser en copa bell escaravat:

Esta amar Bell en bonificar,

Está bellea bona en bon amar,

Está amor letja en malificar.

Bella está amor en leyaltat,

E letja está en falsetat,

E bella está en honestat.

No está beutat tan bella en color,

Com fá en volentat de bon senyor,

E en memoria de bon servidor.

Molt es pus Bell en home bon pensament,

Qu' en son dors haver bell vestiment,

E en la taula copa d' aur e d' argent,

Cell qui s' assaute de gran beutat

Sia plasent, cortés e ensenyat,

Car Bell será en esser amat.

Mays val bellea per bé far,

Per entendre e per membrar,

Que per sentir ne per ornar.


XXXIII.

¡O JESÚS!


¡O Jesus en Betlem nat!

Tú est home deificat

E est Deus homenificat.

Jesus es home e deitat,

Per ço que Deus participat

Estia en tot quant ha creat.

¡Jesus per Esperit Sanct conçebut!

Tú has per mort en la crotz remut

L' human genre qui estava perdut.

Jesus, tú est ressucitat,

En lo cel t' en est pujat,

E jutjarás tot home nat.

Jesus, en ta divinitat (7)

Haurá gloria home salvat,

Veent ton còrs deificat.

Jesus, per tú principalment

Es lo mon creat de nient,

Per ço car te tany honrament.

Jesus, qui estás personat

De home e de deitat,

Hages de nos gran pietat.

Jesus, prenguet de nos dolor,

Car tuyt estám quaix en error,

E exellats de bona amor.

Jesus, no 'ns gits en exeller,

Pus que tú haurias plaer

Con tuyt to poguessem veer.

Jesus, tú est bò a nomenar,

A entendre e a remembrar,

A servir e a enemorar.


XXXIV.

¡O CREADOR!


Deus, per la sua memorabilitat,

Intelligibilitat e amabilitat,

Bonificativitat ha lo mon creat.

Creat ha Deus lo mon de no re,

Per ço que hom conega lo seu be,

E la gran obra que ha en se.

Deus creá lo mon ab sa bontat,

E per ço ha lo mon bonificat,

Mays hom l' afolla ab son peccat.

Car Deus creá lo mon ab gran potestat,

Ab gran saber e ab gran volentat,

Fó lo mon en gran fí pausat.

Lo mon no fóre en gran bé pausat,

Si no fós per home deificat,

En qui Deus sia homenificat.

Si Deus no volgués lo mon crear,

No volguera de la sua bonea donar,

E fóre ociós e avar.

Dóna Deus bé, pus lo pòt dar,

Lo qual ha donat per crear,

E ha 'l donat per sí honrar.

A hom ha Deus lo mon creat,

E aquell hom a sí donat

En quant de sí l' ha ocitat (8).

Deus no pogra crear peccat,

Car no es sa proprietat

Que puscha crear sens bontat.

Deus ha poder tant fòrt estes

Que pòt en res e en no res,

Perque es cert qu' el mon creat es.


XXXV.

¡O RECREADOR!


Peccaren li primer parent,

Perque en peccat estech tota gent,

Per lo qual han corrumpiment.

Si hom sens mortal peccat

Estigués, en mortalitat

No haguera Deus home jutjat.

Es donchs peccat original

Perque hom ha pena e mal,

Del qual al fill de Deus molt cal.

Volch Deus per nos donchs recrear,

En la Verge si encarnar,

Per ço que nos pogués salvar.

Salvar nos volch ab gran turment,

Del qual hac major sentiment,

Qu' el universal falliment.

Per ço car mays fó la dolor

Que Christ sofferí per nostra amor

Qu' el peccat fó Recreador.

La pena que Christ volch sofferir

Per nostra amor ¿quí la pòt dir?

Car tota colpa ne pòt delir.

Batistiri es sagrament

Per ço qu' el recreament

Haja subject e fundament.

¡Ah, las! ¡E com hay gran tristor

Com tan pauch pream la dolor

Qui Christ sofferí per nostra amor!

Si hom hagués gran pietat

De Christ, qui per nos fó penjat,

Per tot lo mon l' agrem lausat.



XXXVI.

¡O GLORIFICADOR!


Glorifica Deus tot home bo,

E fá ‘l de sí son companyó

Ab gracia e ab perdó.

Per ço car Deus ha larguetat,

Justicia e pietat,

Vòl que hom sia gloriejat.

Deus es gloria eternal,

La qual dona eviternal

A cells qui 's guarden de fer mal.

Gloria done Deus a la volentat

En quant li fá amar sa divinitat,

E al sentir la done ab sa humanitat.

La gloria qu' els sancts han en remembrar,

Com tostemps estarán en gloriejar,

¿Quí la poria escriure ne recomptar?

La pena que haurá cascú damnat

Es pensar horribilitat,

Car en ella será eviternat.

La major pena que haurá hom damnat

Estará en ço qu' es sabrá privat

De aquella fí hon ha estat creat.

Cascuna part d' home qui no sia perdut

Haurá instinct natural a sa salut,

E haurá lo contrari en home cahút.

Pena haurá la memoria en membrar,

E pena haurá la volentat en amar,

E pena haurá l' enteniment en cogitar.

Pena haurá lo cor en sentir,

E pena haurá en vivir,

E pena haurá tostemps sens morir.


XXXVII.

¡O RESSUCITADOR!


Car Deus es justicia, es just en jutjar,

Perque volrá los homens ressucitar,

Per ço que de cascú puscha per dret usar.

Si no fós ressucitament,

Ja no fóre ver jutjament

Del home qui fá falliment.

Ressucitará Deus tota gent,

Per ço que sia salvament

De bons, e de mals perdiment.

Ressucitarán li bò e el mal,

Per ço qu'el poder divinal

Faça sobre 'l còrs natural.

Per ço car home fó creat

Per l' altra vida, fóre peccat

Si hom no fós ressucitat.

Ressucitará home salvat

En la pus perfecta edad,

E de tot mal será mundat.

Ressucitará home peccador

Ab tristicia e ab dolor,

E de Deus haurá gran pahor.

Aquell qui será ressucitat,

Per ço que sia infernat,

¿No valguera que jamays fós nat?

Deus dirá als homens salvats:

- ¡Venits vosaltres benavirats

En mi estar gloriejats!

Dirá Deus als homens damnats:

- Vosaltres sots de mí privats,

Anats en fòch eviternats!


XXXVIII.

¡O SALVADOR!


¡O Deus qui estás Salvador

De tot home qui 't porta amor!

Perdona e salva li peccador.

Null hom no' s pòt sí mateix salvar,

Car lo bé que fá no pòt abastar

Al bé qui está en perpetuar.

Cové donchs que Deus dó lo compliment

Qui es necessari a salvament;

Lo qual Deus done volenterosament.

Salva Deus home en donar

sí mateix e ‘n gloriejar

Aquell qui bé 'l volrá honrar.

Qui vòl haver gran salvament,

Faça a Deus gran honrament,

E faça ‘l amar a la gent.

Car Deus ha proprietat

Que salva home ab bontat,

Hom mal no pòt esser salvat.

Pus que Deus salva ab perdonar,

Null hom nos deu desesperar,

Ans deu a Deus merce clamar.

Car Deus salva los homens ab turment,

Bé son folls cells qui ab delicament

Cuyden haver salvament.

Deus es aytan just com perdonador,

Perque devem li peccador

De Deus haver molt gran pahor.

Salva Deus aquell qui 's sotsmet

A judici e qui 's penet,

Per ço que mercé haje a dret.


XXXIX.

¡O EDIFICADOR!


Edifica Deus tot quant es

En la natura que d' hom pres,

Per ço que la obra mes valgués.

Per ço car fí está fundament

De mitjá e començament,

Li pertany molt gran bastiment.

Sobre la fí perque Deus es honrat

E per lo qual es homenificat,

Ha Deus bastit hom deificat.

Aquest hom es Christ appellat,

E ha en sí edificat

Com tot hom sia salvat.

Qui Jesu-Christ no ama ne enten

Pauc sab de gran bastiment,

Ne en gran fe ha fundament.

Edificada ha Deus fe en veritat,

Ab bonea, granea, saviesa e volentat,

A creure Deus en trinitat e encarnat.

Deus ha bastit sobre lo humá enteniment

Franch entendre per necessari argument,

A destruir la error en que están li menys creent.

En bonea ha Deus bastit e edificat

Bonificant, bonificar, bonificat,

Per ço que d' ella sia lo bé obrat.

Null hom no pòt negun bé bastir

De mal amar, d' engany e de mentir;

Car de bontat, bé no 's pòt partir.

Qui vòl bastir bon amar,

Bon entendre e bon membrar,

No faça mal e vulla bén far.

Entrades mes populars: