Mostrando entradas con la etiqueta Canet. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Canet. Mostrar todas las entradas

viernes, 2 de abril de 2021

Sumari, C.

CAÇAR.

Cascv dels habitadors é pobladors de la terra poden caçar liberament segons forma de la primera franquesa al dit Regne atorgada, com apar en lo libre den Sanct Pera en la primera carta en la segona columna comensa. Noverint Vniversi.

Cascu pod Caçar liberament en so del seu, es en dit libre de Sanct Pera en cartes 123. en la segona pegina, Sancius Dei Gratia. Asso matex es en dit libre den Sanct Pera en 126. cartes en la segona pagina. Sancius Dei Gratia.

CVGVS.

Si algu dira a algu Cugus ó Renegat é aqui tentost tantost aquell quiu dira rebra algun dañ no sia tingut respondra a algun señyor, appar en la primera franquesa en libre den Sanct Pera primera Carta en la segona columna circa la fi de aquesta materia de Cugus parla la franquesa en libre den Rossello en car es 262. segona pagina comensa.
Nos Petrus.

CAVALLERS.

Lo Cavaller per deuta no li puxa esser llevat lo Cavall que aquell Cavalca: es en libre den Sanct Pera en la segona carta de la primera franquesa circa lo fi.

Los Cavallers poden comprar honors en Realench fins a D. Florins de Or es en la tercera carta del dit libre en la franquesa 2. de la I. columna.

Los Cavallers son tenguts pagar en les Armades per deffensio del Regne talls, scoltes, donatius, adobs de murs, e valls, é altres coses ab algunes excepcions, es en dit libre en cartes 86. comensa. In Dei Nomine. Y es Sententia en la primera columna 2. 3. 4. de asso matex parla la sententia altre intitulada segona en cartes 88. en la 1. 2. 3. 4. col. e en la tercera sententia apres seguint en les cartes 89. en la 1. 2. 3. 4. columna se fa mensio dels dits militars com dit es.

Lo Execudor es Iutge de les dites coses dels Militars miren en la dictio. Execudor.

Les Sententias dels Cavallers se han donar ab consell de Prohomens, es en dit libre den Sanct Pera en cartes 101. en la segona pagina, comensa. Martinus Dei Gratia.

Los Cauallers en que son tinguts en contribuir, es en libre den Sanct Pera en cartes 142. en la primera pagina comensa Nam fos (Namfos; En Alfons, N´Alfons) per la gratia de Deu.

Los Cavallers son tinguts a contribuir en les messions de les Armades, es en libre den Rossello en cartes 170. en la primera pag. comensa. Namfos.

Que los Cavallers qui tenen honors en Realench paguen en Talles, y Scoltes es en libre den Rossello en 174. cartes segona pagina comensa. Nam fos.

Que los Cauallers qui tenen honors es vt supra.

En quines ne quals coses son tinguts contribuir los Cavallers, homens de Paratge é Priuilegiats, es en libre den Rossello en cartes en la segona pagina comensa. In Dei Nomine, é es notable franquesa longa é diffusa é en la materia no fa alexar que nos lige tota: quod uota.

Los Cauallers é Generosos son tinguts en contribuir en totes les Collectes, talls aiudes é lmpositions, es en libre den Rossello en cartes 231. comensa. Petrus Dei Gratia é miren en dit libre en cartes 226. en la segona pagina, en la franquesa. In Dei Nomine proximament notada.

CONDEMNAT.

Lo Condemnat apena ó Mort corporal no pert los bens ans pot Testar de aquells es en libre den Sanct Pera en carte primera en la primera franquesa circa la fi é en lo dit libre en cartes 71. excepta los casos en la franquesa expressats, comensa. Nos Petrus. en la primera columna.
Lo Condemnat apena de sanch é sententiat, apres de la Sententia nos pot composar, sens consulta del señor Rey, es en libre den Sanct Pera. en cartes 24. en la segona columna, comensa. Hoc est translatum.

Si algu sera Condemnat de quantitat menor de cent sous, sia feta exequutio, posat que appellatio hi entrevenga dada farmansa de tornar, si lo contrari era Iudicat, en libre den Sanct Pera en cartes 31. in prima columna, comensa. Item si aliquis condemnatus.

CORREDOR.

Cascu pot ser Corredor, é cascu pot fer preconitzar les coses sues, apar en libre den Sanct Pera en la primera franquese en la primera carta, en la fi de aquella.

Corredors no paguen res a la Cort per llur autoritat, es en dit libre en cartes 138.

Al dit del sol Corredor se deu star é creure en los contractes que entrevendra in libro den Sanct Pera en cartes 31. in prima columna vers. Item dico.

CLERGVE.

Que negun Clergue no Advoch ni Iudich en la cort secular, es en libre den Sanct Pera, en la quarta carta, en la primera columna en la franquesa qui comensa. Noverint vniversi quod nos Iacobus. Asso matex es en dit libre en cartes 92. en la primera columna comensa. Petrus Dei Gratia.

Los Clergues son tinguts a contribuir en adobs de la Muralla é vall, é altres coses, es en libre den Rossello en cartes 120. en la segona columna comensa Petrus Dei Gratia é mireu en les dictions Clero e en la dictio Muralla e Vall.

Certificatoria del Veguer de Bercelona en quins drets de la Vniversitat de Barcelona contribuexen, los Clerges, es en libre den Rossello en cartes 378. en la segona pagina, comensa. Honorabilibus.

CAVALLS CAVALLS, ARMATS. (la coma está en esta posición)

Cavalls no poden exir ne esser trets del Regne, es en libre den Sanct Pera en la quarta carta en la segona columna comensa la franquese. Noverint Vniversi.

Ciutadans sian entre si pledejats é amanats exi com a Cavallers en libre den Rossello en cartes 131.

CABRERA.

Lo Castell de Cabrera fonch tenuntiat als Magnifics Iurats per mosen Michel Sureda Çanglada a 11. de Agost 1537. appar en lo extraordinari de dit Añy, en cartes 144.

De Cavalls Armats parla lo capitol de Leyda en les 95. cartes en dit libre en lo fet e en la primera columna é dels dits cavalls armats parla la franquesa en lo dit libre en cartes 138. comensa. Encara volem en la segona pagina.

De Cavalls armats parla la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 161. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.

De Cavalls armats dispon la franquesa en dit libre en Cartes 194, en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

E aqui matex parla de la revocatio de les remissions dels Cavalls armats.

Los Rossins, y Cavalls no sien trets del regne, es en libre den Rossello nou en cartes 162. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia. Y lo matex privilegi es en libre den Rossello vell en cartes 212.

CAVALLERIES.

Ques puscan donar, y tresportar, y per semblans possessions donades per lo Rey franquement sens contradictio, es en libre den Sanct Pera en la quinta carta en la segona coll.

Que los Militars son franchs en certs casos, miren davall en la dictio militars, é en la dictio Cavallers demunt.

Confirmatio de les Cavallaries, es en libre den Rossello en cartes 58. en la segona pagina, comensa. Encara atorgam.

Los havents Cavalleries pugan prestar Iurament de fidelidad en poder del governador, ó de son lloctinent es en libre den Rossello en cartes 235. comensa. Nos Petrus.

CEQVIER.

De Cequier parla la franquesa en libre den Sanct Pera en la sinquena carta en la tersera columna comensa. Quoniam vniverse libertates.

De cequier parla la franquesa en cartes 21 de dit libre en la segona columna.

De quatra bons homens ne sia elegit vn per Sequier es en dit libre en cartes 124 en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

De Cequier parla la franquesa en libre den Rossello en 310. cartes en la primera pagina comensa. Item al vuyten ó vujt capitols.

Com se te elegir lo Cequier, es en libre den Rossello en cartes 458. primera pagina, comensa. Nos Petrus.

CRIM ENORME CRIMINOS.

Que sia Crim enorme ho declara la franquesa en libre den Sanct Pera, comensa. Quoniam Vniverse Libertates en la quinta carta, en la tercera columna.

Lo modo com se te proceir contra los Criminosos, primo se publica la Inquisitio y dones al delat translat, y apres se assigna a aquell defensións (la o con virgulilla, nasal, aunque escriben la n), es en libre den Rossello en cartes 314. en la primera pagine, comensa. Nos Petrus.
In libro pargameneo eiusdem in cartis 269.

De crim enorme nos fasse perdonament transactio, ó remissio, es en libre den Rossello en cartes 433. primera pagina, comensa Martinus.

De crim enorme se parla en dit libre en cartes 451.primera pagine, comensa. Encara volem.

CENSALS, O CENSOS.

Que si algu no volra pagar los Censos, ó tributs, que lo Stablidor puga emparar les cases ó possessions quils feran é aportarsen les portes, es en libre den Sanct Pera en la quinta carta en la tersera columna, comensa. Quoniam vniverse libertates.

Nos pot fer sobreceiment en cencals es en dit libre en 35. cartes en la tersere columna, comensa. Noverint Vniversi.
Cencals quis conpran sobre la Vniversitat son hauts per smortizats, es en dit libre en cartes 128. primera pagina, comensa. Nos Martinus.

Que los Cencals corregan axi com es acustumat, es en libre den Sanct Pera en cartes 139. en la primera pagina, en lo principi de aquella.

Si algu fa Censal de forment deu pagar de aquel forment cullit en la Possessio per lo qual lo fa, é sino ni haura cullit de altre axi bo a coneguda del Balle en libre den Sanct Pera en cartes 31. in segona columna, comensa. Item si aliquis.

Nos poden fer sobrecehimens en cencals, miren en lo capitol de Monso 58. comensa. Item que vos Señor.

Asso matex mireu en los capitols de corts generals 48. capitol comensa Item quel Señor Rey.

Que los sens dexats al Hospital son haguts per smortizats , es en libre den Abello en cartes 83. en la segona pagina.

Lo Governador nos pot entremeter de questions de censals, es en libre den Rossello en cartes 271. primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Los Censals ab carte de gratia encarregats se poden quitar encare que lo tems sia passat: es en libre den Rossello en cartes 386. en la segona pagina, comensa. En nom de Deu sia. Asso matex es en dit libre en cartes 426. primera pagina, comensa. Pateat Vniversis.

En los censals nos pot fer sobrecehimens an alguna manera, ni allongaments, es en libre de capitols de corts generals en cartes 30. segona pagina en lo 58. comensa. Item que vos Señor.

Si sera questio de Censal o no pagat, dada la primera señtentia sia feta executio en libre den Sanct Pera en cartes 31. primera columna, comensa. Item si sit. Item est servandum in questionibus Salarij seu mercedis vel alimentorum in dicto proximo loco.

CARCER CARCELLATGE.

Que los chrisians é Iueus no stigan plegats en lo carcer ne les dones ab los homens ans tots separats, es en libre den Sanct Pera en la 6. carta en la tercera columna comensa la franquesa. Noverint Vniversi Asso matex es en libre den Rossello en cartes 50. en la 2. pagina, comensa encara atorgam.

Que nos pach de carcellage sino dos dines per persona lo die, es en dit libre den Sanct Pera en la 12. carta en la segona columna, comensa. Noverint Vniversi.

Que en les millors cases del Carcer, les Notables persones sian detingudes, es en dit libre den Sanct Pera en cartes 101. en la segona pagina circa lo fi. Asso matex es en dit libre en 123. cartes segona pagina, comensa. Sancius Dei Gratia Asso matex es en libre den Rossello en la primera carta en la segona pagina, encara.

No paguen Carcellage los Absolts: en 123. cartes de S. Pera comensa. noverint Vniversi.

Los Conselles no hagen altra offici é quespach Carcellage a custum de Barcelona, es en libre den Sanct Pera en cartes 137. primera pagina, comensa. Encara atorgam.

Que ningu no sia tingut pagar Carcellatge mes de dos dines lo dia, es en libre den Rossello en cartes 142. en la primera pagina comensa. Sapien tots.

Si algu sera encarcerat per deuta particular ó Vniversal se fassa en ella quella provisio ques fa contra los carcerats per devtes fiscals, es en libre den Rossello vell en cartes 252. primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Que anels encarcerats per deutes Vniversals no sien dolnats deprovisio sino sis diners cascun die, es en libre den Rossello cartes 282. primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

CEQVIA DE LA CIVTAT, DE CANET,
é de lo Grange..

Tothom ha de contribuir en los adobs de la cequia ó fer venir Laygua en la Ciutat es en libre de Sanct Pera en la setena carte en la primera columna, comensa: Noverint Vniversi.

De la sequia parla la franquesa en libra den Sanct Pera en 27. cartes en la quarta columna, comensa. Venerabilibus.

Sententia de la Aygue de la sequia es en dit libre en cartes 90. en la segona columna.

De la sequia que tothom contribuesca, es en libre den Rossello en cartes 48. primera pagine, comensa. Encara atorgam e en 53. cartes primera pagina, comensa. Encara si per Aygues.

De la Cequia de la Ciutat e de Canet en la forma que estaven, stiguen, es en libre den Rossello en cartes 203. primera pagina, comensa. Pateat Vuiversis

Que pugan prendre Aygue de la Grange é de Canet es en la franquesa en libre den Rossello en cartes 437. segona pagina, comensa Martinus.

CARNATGE.

Que del dret del Carnatge lo Regna es quiti: dispon ho la franquesa Noverint Vniversi en la 15. carta en la tercera columna en libre den Sanct Pera.

Remissio de Carnatge es en dit libre en cartes 137. en la segona pagina, comensa. Encarrec.

De Carnatge parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 102. segona pagina, comensa. Sapien tuyt.

CENSOS NO PORTATS.

Per Censos no portats, es vista fer la franquesa ó Sententia continuada en libre den Sanct Pera a 20 cartes en la segona columna a la fi de aquella.

Parla le franquesa dels dits Censos en la dita carta en la quarta columna de aquella cirque la fi.

Que per los Censos no portats é que los pagesos pugan esser emparats en la Ciutat é convenguts, es vista fer la Sententia feta entra los de la Ciutad é part forana en libre den Rossello en cartes 116. en la segona pagina, éla declaratio sobre los dits Censos feta per lo Rey en Sancho, es en dita Sententia en cartes 117. en la segona pagina circa la fi.

CONSOLS, CONSOLAT.

De Consols se diu vn mot en la franquesa, Pateat Vniversis en libre den Sanct Pera a 26. cartes en la quarte col.

Dels Consols fa mensio la franquesa en lo dit libre en 28. cartes en la quarta columna, comensa. Venerabilibus.

De Censols é electio de aquells consta en dit libre en 29. cartes en la primera columna, comensa. Nos Petrus Dei Gratia.

Los Consols poden fer exequutio de bens mobles es en dit libre en cartes 73. en lo principi, comensa la franquesa. Nos Petrus.

Per causes civils poden pendre axi com los ordinaris los deutos, o convinguts, es en dite carta en lo matex lloch, comensa. Nos Petrus.

Que los Privilegis de Consolat sien servats per Reformadors é altres Officials en la dita carta en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Que Consols sien en Mallorques que determinen les cavses de Homens de Mar axi com los de Valentia es en dit libre en cartes 74. en lo principi de aquella, comensa Hoc est translatum.

Que los Consols Iutge é scriva sian elegits la Vigilia de Sanct Iuan Baptista es en libre de Sanct Pera en 74. cartes en la primera pagina, comensa. Nos Petrus Dei Gratia.

Los Consols no son forçats tenir Tavla es en lo dit libre en dita carta elloch, comensa. Petrus Dei Gratia.

Que los Consols hagen tres diners de cascuna part de Iudicatures per salari parla la franquesa en dit libre en dites 74. cartes en la primera pagina, comensa nos Petrus.

Que lo Governador no perturbe los Consols en llur offici, es en libre de Sanct Pera en 74. cartes segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en les dues franquesas seguens, en lo dit libra continuades.

Que los Consols puguen condemnar en les messions los demenants sils apparra, es en dit libre en 75. cartes en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.

Que los Consols determinen é conegan los Actes e negosis mercantils axi com los com los maritimi, es en lo dit libre den Sanct Pera a 77. cartes en la segona pagina, la franquesa, In Dei Nomine.

Les letres Reals causa recognocendi no han lloch en les causes del consolat, es en la sententia en libre den Sanct Pera en 78. cartes en la segona pagina comensa. Spectabilis, & Magnificus Dominus locum tenens.

Del Consolat se parla vn poch en lo dit libre en la dita carta en la quarta columna.

Que de les Sententias donades per los Consols, & Iutge de Apells, nos pot appellar, ni el Rey, ni a son governador, es en dit libre en cartes 94. en la tercera columna en lo quart capitol de Leyda.

Letra Real faent per la Iuridictio dels Consols, es en dit libre en cartes 103. en la segona pagina, comensa. Nalfonso.

De Consols é de la llur electio parla la franquesa en lo dit libre en cartes 140. en la segona pagina, comensa Sapien tuyt.

Que les causes perteñyens als Concols no pugen esser evocades per negun Iutge, es en dit libre en cartes 161. en la segona pegina, comensa. Ioannes.

Los Concols sian ordenats é elegits en la sivtat de Mallorques es en libre den Rossello en cartes 103. en la primera pagina, comensa. Pateat Vniversis. E en cartes 167. den Rossello en la segona pagina, comensa Sapientuyt.

Que lo Governador es tingut servar los capitols de Consolat, es en libre den Rossello en cartes 275. primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

La creatio del offici del concolat, es en libre den Rossello en cartes 343. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Los Consols prenen de cascuna part tres dines per iudicaturas per lliure es en dit libre Rossello en cartes 344. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Revocatio de vna comissio feta contra capitolos de Consolat, es libra den Rossello en cartes 344. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en dit libre en la carta seguent, comensa. Petrus Dei Gratia.

Que los privilegis del consolat de la Mar de Mallorques sian servats axi com Valentia, es en libre den Rossello en cartes 345. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Los Consals de la mar no son tinguts tenir Taula, es en dit libre en cartes 346. primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Que Iurista Nottari, ni causidich no entreuenga en lo Concolat libre de Abello cartas 111. comensa Nalfonso per la gratia de Deu.

Lo Governador, no deu ni pot entrametres dels Consols é Iurisdictio llur, es en dit libre en dita carta é pagina.

Les Comissions fetas als Ivristes é perits en dret per negosis del Consolat sien revocades, es en dit libre den Rossello en cartes 347. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Que los privilegis del Consolat sian servats, es en dit libre, en cartes 346. primera pagina.

Los Capitols del Consolat sian servats en dit libre en cartes 348. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en la seguent franquesa, comensa. Petrus Dei Gratia.

Los Consols poden comdemnar en les despeses, los calumniants, es en dit libre den Rossello en cartes 350. comensa. Nos Ioannes en la primera pagina.

Privilegi del Consolat per los fets mercantils, es en dit libre en dita carta segona pagina., comensa. In Dei Nomine. Martinus, &c.

Lo Governador Abolesca los Alguzirs novement creats, y que hage de servar los capitols de Consolat, e no vinga contra aquells, es en dit libre en cartes 352. en la primera pagina comensa. Martinus.

CARRECHS.

Que Tothom sia tingut pagar los Carrechs del Regna, es en libre den Sanct Pera en cartes 28. en la quarta columna, comensa. Venerabilibus. Asso matex es en libre den Rossello en 204. cartes en la segona pagina comensa. Pateat Vniversis.

CASTELL DE POLLENÇA.

Del Castell de Polença parla la franquesa en libre den Sanct Pera á 29. cartes primera columna, comensa, Petrus Dei Gratia, de aquest parla en la dita carta en la segona columna.

CAPITOLS DE CORS GENERALS.

Los Officials han de tenir Taula é durant la Taula hagen esser sotpesos del Offici, es en libre den Sanct Pera en cartes 32. en la segona columna ela forma del tenir de la Taula e quins offiicials hi son tinguts é com trobaras ho tot en la dita ordinatio ó capitulatio, comensant. Hoc est translatum en la segona tercera, y quarta columna e en la carta 33. en la primera segona, y tersera columna. E que los officials hagen tenir Taula ho dispon la franquesa, en libre den Sanct Pera en cartes 140. en la primera pagina, comensa. Encara volem. E asso matex es antes dels Assessos

Los Capitols de Cors generals son Actes solemnes de Cort, y per tots los Officials, se deven Iurar, y servar, es en libre intitulat de capitols de Cors generals, en lo capitol 94. en cartes 56. en la primera pagina, comensa. E totes &c. E los habitans en lo Regne de Mallorques se poden aiudar, com los de Cathelunya, es en dit lloch.

Capitols de Leyda, miren en la dictio Capitols de Leyda.

CAMBIS CAMBIEDOS.

De paga de Cambis é ab qual moneda se tenen de pagar parla la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 34. en la tercera columna, comensa Iacobus Dei Gratia é, en la quarta columna.

Los Cambiedors no son tinguts pagar lo morabati, que per dita occasio pagan es en libre den Rossello en 169. cartes en la primera pagina, comensa. Nam Fos. (Nalfons)

CONSTITVTIONS CVRIALS DE MALLORQVES.

Mireu en la dictio, Ordinations.

COMPOSICIONS.

Compositions nos poden fer sens que la part Offesa no sia satisfeta, es en libre den Sanct Pera en cartes 45. en la primera columna circa finem.

COMPENSATIO.

Que los Taxats no pugan allegar compensasio contra la Vniversitat, es en libre den Sanct Pera en cartes 177. en la vltima pagina, que comensa. Ioannes Dei Gratia.

Compositio feta entra lo Rey en Pera de Arago é lo Rey en Iaume de Mallorques sobre les Terres de dit Iaume, es en libre den Rossello en cartes 63. segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Que les retentions posades en la dita Compositio no preiudican a les franquesas del Regna, es en libre den Rossello en cartes 70. segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Parla lo libre den Rossello de dites Compositions Reals en cartes 96. comensa. Sapien Tuyt. Asso matex es en dit libre en cartes 139. é 140. comensa la franquesa. hagen conegut.

CAPITOLS DE COMSOLAT.

Los capitols de Consolat comensen en libre den Sanct Pera en cartes 35. en la quarta columna de la qual carta duren é son continuats fins en 70. cartes inclusive Rubicats

cascu de que conte, les quals Rubicas totes iustades trobaras en lo libre demunt dit den Sanct Pera en la quarta carta no senyades, comensanct lo principi del dit libre é en dites rubicas remeses per nombra de capitols trobaras lo que mester auras, e axi mireras la resta de la dita rubica en lo dit libre en cartes 72. é asso es stat axi continuat per no reportar dos vegades lo qui es fet é per levar la Vniversitat de despases invtils é superfues.

Capitols fets sobre la concordia de Bercalona entre los creditos censalistas en libre de cors generals en cartes 195.

CONCORDIA CONVENSIO.

Concordia feta é convensio entre los Reys en Pera, é en Iaume trobaras en libre den Rossello en cartes 63. comensa Sapien Tuyt, é dura fins en 73.

Concordia e Conventio feta entra los de la Ciutet é los de la part forana, es en dit libre en cartes 114. segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Comissos libre den Rossello cartes 116. que falta de cartes qui han posseit Deu Anys nos pot comissar.

De Convienses fetes entra los Reys de Arago é de Mallorques Iermans parla vn Acte en libre den Rossello en cartes 139 en la primera pagina, comensa. Hagen conegut.

E de asso matex en la carta seguent que es 140, comensa. Hagen conegut, en lo qual lloch pus largament sen parla. Asso matex es en dit libre en cartes 141. comensa,

Sapien tots.

CRIM DE LESA MAGESTAT.

Lo Crim de lesa Magestat com es entes parla la franquesa (farnquesa) en libre den Sanct Pera en cartes 71. en la segona columna, comensa. Nos Petrus, é de la pena en los bens del qui tal delicte comet apposada.

De crim de lesa Magestat parla la franquesa é que han servir los bens confiscats en libre den Rossello en carnes 301. primera pagina, comensa. Nos Petrus.

COMISSOS.

De Remissio de Comissos parla la franquesa en libre den Sanct Pera en 80. cartes, en la quarta columna, comensa la franquesa. In Dei Nomine. é en la carta seguent.

Remissio de Comisos es en la franquesa en dit libre en cartes 148. en la segona pagina, comensa Alfonsus.

Remissio de comissos es en lo dit libre de Sanct Pera en cartes 110. comensa la franquesa. Nos Martinus en la primera (paimera) pagina.

Lo qui posehex per deu Añys ab Iust titol pacificament no li pot esser feta questio de Comis, mireu en libre den Rossello en cartes 166. en la primera pagina, comensa.

Sapien Tuit.

Remissso de Comissos é de feus es en libre den Rossello en cartes 419. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

Qui possehex vn Immoble per tems de deu Añys no li pot asser acomissat es en libre den Rossello en cartes 116.

CAPBREV DEL SEÑOR REY.

Del Capbreu del Señor Rey e dels capitols fets abell é la Ciutat: comensa en libre den Sanct Pera en cartes 80. en la quarta columna, comensa. In Dei Nomine, é en la carta seguent en la primera columna.

De asso matex consta en libre den Rossello en cartes 380. primera pagina, comensa. In Dei Nomine.

Lo Privilegi sobre la capbrevatio concedit per lo Rey Fernando trobaras en libre de cors Generals en cartes 289.

CONSVETVD E BONS VSOS.

De Consuetud é bons vsos parla la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 82. primera columna, comensa. Ioannes Dei Gratia, e en lo matex libre se parla dels dits bons vsos en cartes 139. en la segona pagina, comensa. Encareus atorgam.

Confirmatio de consuetud e bons vsos en dit libre en cartes 151. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Confirmatio de consuetud é bons vsos: es en dit libre en cartes 160 en la primera pagina, comensa. In Dei Nomine.

De bons vsos parla vn mot la franquesa en lo dit libre en cartes 165. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.

La franquesa que la consuetud é bons vsos hagen esser servats, es en libre den Rossello en cartes 202. comensa. Pateat Vniversis en la primera pagina.

Consuetuds, é vsos contra privilegis, no sian servats: apar en libre den Sanct Pera en cartes 141. comensa. NamFos, &c.

Confirmatio de bons vsos: es en libre den Rossello en cartes. 235. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia,

De Consuetud é bons vsos fa mensio la franquesa en libre den Rossello en cartes 262. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus Dei Gratia.

De Consuetud é bons vsos parla lo capitol en libre de capitols de Corts Generals en cartes 101. en la segona pagina, comensa, Per la present empero á 49. capitols.

Consuetud sia Redigida en scrits: en libre den Sanct Pera en cartes 31. en la primera columna. In primo §. e si algu ne allegará que no sia redigida puxa esser approvada, si axi apparrá al Governador.

CATIVS.

Negu pot tenir mes de quatre Catius a setmana ó lloguer, es en libre den Sanct Pera en cartes 83. en la primera columna, comensa. En Nom de Deu sia, é en lo dit lloch parla de catius é del nombre que cascu pot per son vs tenir; Asso matex es en libre den Rossello en cartes 386. en la segona pagina, comensa. En Nom de Deu sia.

Confirmatio de Privilegis, franqueses consuetuds, ordinations, é bons usos feta per la Reyna Ioana, y son Fill Carles Reys, y Señors Nostres de gloriosa memoria trobaras en libre den Abello en cartes 152.

Algu, ni Alguna no pot tenir catives en lloch desonests per cometre peccats carnals per haver de aquelles setmanes é lloguers ó profit algu sots pena de 10. liures per cascuna vegada que sera contrafet, es en dit lloch, so es en lo dit libre den Sanct pera en cartes 83. primera columna, comensa. En nom de Deu sia. E asso matex es en libre den Rossello en cartes 386. vt sup.

Si lo Señor ó dona batent é castigant llurs Catius aquells moren no son tinguts acort, es en libre den Sanct Pera en cartes 93. en la primera columna.

Quant vn catiu mata laltra dispon la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 93. en la quarta columna, comensa. Nos Petrus Dei Gratia, é lo matex dispon la franquesa en cartes 110. del dit libre den Sanct Pera, comensa. Petrus Dei Gratia.

Negu qui sia stat Catiu no pot tenir Barca per si matex, es en libre den Sanct Pera en cartes 83. en la quarta columna, comensa. En Nom de Deu sia. Asso matex es en libre den Rossello en cartes 389. primera pagina. (ver capítulo barca)

CENSALS MORTS.

De Censals morts parla la franquesa en libre den S. Pera en cartes 86. en la tersera columna, comensa. Nos Ioannes

CLERO.

Lo Bisbe é Clero son tinguts contribuir en refectio de Murs é valls, es en libre den Sanct Pera en cartes 90 en la quarta columna, comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en libre de capitols de Corts Generals en cartes 73. en la segona pagina en lo capitol 43.

CAPDEGVAYTES.

No pot haver en lo Regne sino quatre Capdeguaytes; es en libre den Sanct Pera en cartes 91. en la primera columna, comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en libre den Rossello en cartes 295. en la segona pagina, comensa Petrus Dei gratia. Asso matex dispon la franquesa en dit libre den Rossello en cartes 414. en la segona pagina, comensa. Vniversis, singulis.

COMISSARIS REALS.

Que los Comissaris del Señor Rey han de Iutjar ab consell de Promens, es en libre den Sanct Pera en cartes 94. en la segona columna en lo tercer capitol de Leyda.

Que Comissaris no poden esser tramesos per lo Señor Rey en lo Regne, es en lo dit libre en cartes 94. en lo quint capitol de Leyda en la quarta columna. Asso matex trobaras en libre de capitols de Corts Generals en cartes 69. en lo 20. capitol.

Asso matex dispon la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 146, en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Que Comissaris Reals no poden vsar en lo Regne es en dit libre en cartes 152. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Que Comissaris no pugar vsar en Mallorques es en lo dit libre en cartes 159. en la segona pagina, comensa. Nalfonso per la gratia de Deu. Asso matex es en lo dit libre en cartes 165. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Que si Comissaris Reals serian tramesos en Mallorques sian tinguts servar las franqueses del dit Regne, es en libre den Rossello en cartes 313. en la segona pagina, comensa. Petrus.

Comissaris ni altres ab qualsevol color no vsen de comissos, es en dit libre en cartes 403. en la segona pagina comensa. Martinus.

De comissos, é Comissaris é que sian revocats parla la franquesa en dit libre, en cartes 413. en la segona pagina, comensa. Nos martinus.

CADENA DE PORTOPI.

De tenir condreta la Cadena de Portopi parla lo capitol de Leyda 24. en libre den Sanct pera en cartes 97. en la primera columna.

De la Cadena de Portopi se parla en libre den Rossello en cartes 369. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei gratia de tenirla condreta é altres coses notables, com en aquella appar.

De dita Cadena parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 447. en la segona pagina, comensa en Marti.

CONQVESTA.

Lo Temps que lo Señor Rey vingue en Mallorques per conquistar aquella, é la promesa que feu als nobles Cavallers é altres de ferlos part de la conquista, es en libre den Sanct Pera en cartes 99. en la primera pagina, comensa. in (no sigue)

CONCELL, CONCELLERS.

De elongament de Concell, é de nombra de Consellers parla la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 99. en la tercera, y quarta columna.

Los Consellers qui Iuren venir en lo Consell tota vegada que seran demanats é ab Manaments penals, no volen venir que paguen les despeses als de la part Forana fetes per occasio del dit Consell, es en libre dit, en cartes 165. en la segona pagina circa lo fi de aquella comensa. Nos Ioannes.
Que los Consellers Reals pugan esser de Consell de la Ciutat en libre den Rossello en cartes 3. en la segona pagina, comensa. Petrus.

COMPTAT DE VRGELL.

De la donatio del Comptat de Vrgell al Señor Rey feta, es en dit libre den Sanct Pera en 111. cartes, comensa. Manifestum sit omnibus en la primera pagina.

COMPRADORS DE AIVDES.

Los Compredors de Aiudes si allegarán Corona per no pagar sian foragitats, del Regne, es en libre den Sanct Pera en cartes 129. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei

Gratia.

Que los Compredors dels Drets, ó Aiudes poden portar les Armes guiades, es en libre den Abello en cartes 9. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus Dei Gratia.

CARTES, E SCRIPTVRES.

Lo Balle ab Promens taxen les Cartes, é scriptures, es en libre den Sanct Pera en cartes 139. en la primera pagina.

Que a les Cartes signades de ma de Notari quis diga publich se hage de star fins atant lo contrari fos provat es en dit libre en cartes 34. en la quarta columna en les constitutions.

CLAVARIS.

Los Exactors Collectors é administradors de les pecunies de les Impositions, é aiudes qui serian los Clavaris (los que te clavan; claven; clau; clavo) no poden en llur exactio e administratio per qualsevol official del Regne esser impetits, demenats, convinguts, requests, citats en donar raho de aquelles, ni perturbats, es en libre den Sanct Pera en cartes 147. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes. Asso matex atrobaras en libre den Rossello en cartes 383. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.

Electio de Clavaris fahedora de qui avant en lo dia de Sancta Lucia es en el libre den Sanct Pera en cartes 160. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.

Que los Clavaris pusquen conexer, y sententiar en les causes dels debitors de la Consignatio, y de les dites sententies exequutar, y si de aquelles volen appellar, ó recorrer hagen de appellar als matexos Clavaris ab consell dels Iurats axi com en los Officis del Execudor, y Mostasaph sta provehit es vn privilegi del Rei Alfonso registat en libre de

capitols de corts generals folio 216. comensa. Alfonsus Dei Gratia. E lo matex es en libre den Abello en cartes 117. comensa. Alfonsus Dei Gratia.

De la potestat dels Clavaris parla la franquesa en lo dit libre den Sanct Pera en cartes 162. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.

Per los Clavaris é Iurisdictio de aquells é administratio de les aiudes fa lo capitol de libre del corts generals en cartes 64. en la segona pagina, comensa lo capitol 8.

CORRER LA VILA AB ASSOTS. (Correr la villa con azotes)

Neguna persona franca no pot esser assotada existent en lo Regne, es en libre den Sanct Pera en cartes 148. en la primera pagina, comensa, Alfonsus.

CONSELL DE LA FRANQVESA.

Del Consell de la Franquesa parla aquella en libre den Sanct Pera en cartes 165. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.

E de la dita franquesa es en libre den Rossello en cartes 438. en la segona pagina, comensa Martinus.

De la nominatio e electio dels Concellers del consell de la franquesa parla lo principi, Nos Ferdinandus en libre den Rossello en cartes 455. en la segona pagina.

COSSARIS.

Los Cosaris (cors; corsarios; cos; cuerpo; corso; corsos) quant seran presos que sian penjats (ahorcados; enforcats; horca; forca; colgados) es en libre den Sanct Pera en cartes 165. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Los Cossaris no poden esser guiats es en libre den Rossello en cartes 410. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

Negu no compre coses furtades per Cossaris, es en libre den Rossello en cartes 411. en la segona pagina comensa. Nos Martinus.

COLLEGI DE LA MERCADERIA.

Si lo Collegi de la Mercaderia del dit Regne es ó sera lez tant en lo passat com en esdevenidor sis vol en contracte ó en Iuy ó alias en qualsevol manera puxa demanar

restitutio In intregum (integrum), axi com hun menor, es en libre den Sanct Pera en cartes 166. en la primera pagina comensa. Nos Ioannes.

CARREGAR CENSALS.

Lo Regne pot carregar Censals per quitar los de Barcelona, miren en la dictio Regne de Mallorques.

COLLECTA.

Per Collecta alguna faedora per los Promens de Mallorques, no sia fet perjuy a les franquesas del Regne es en libre den Rossello en cartes 130. en la segona pagina, comensa. Manifesta cosa.

CLAVSVLA ARBITRE DE BON BARO.

La clausula arbitre de bon Baro ó de bon home acustumada aposar en lo compromis mireu en la dictio. Renuntiatio.

COMPROMES.

Les clausules acustumades ametre en lo Compromes Renuntiant arbitre de bon home miren en la dictio. Renuntiatio.

COMANDES.

De les Comandes fetes a algun munint (morint) en lo viage sien restituides anaquell equi les han fetes, y la Muller del Mort aquisera stade feta tal comanda no sia oida per son dot, es en libre den Rossello en cartes 245. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Per Comandes ó deposits algu pot esser pres, y detingut fins que pach q donchs no era questio del deute la qual penjant se deu dar á Manlleuta, la dona empero per deposit ó comanda no pot esser presa, si empero per mercaderia si mercadeya, en libre den Sanct Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa. Item que depositio.

De les Comandes é deposits se fa Incontinent é do si donchs no se allegara haver pagat, lo ques te aprovar dins deu dies: es en libre den Rossello en cartes 212. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

CORONA CORONATS.

En la ordinatio de no portar corona noy sian entesos los consellers, Iurats é officials de la Sala, es en libre den Rossello en cartes 249. comensa Petrus Dei gratia.

Los Notaris del Regne de Mallorques no portants corona ó no constituits en ordes sacres no sian compresos en la ordinatio feta de no portar corones, es en libre den Rossello en cartes 250. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Privilegi Papal ab que los coronats Clergues ó no beneficiats per los negosis seculars sian presos é encarcerats fins hagen setisfet llur deute, es en libre den Rossello e cartes 444 en la primera pagina, comensa. Benedictus Episcopus.
Que algu coronat no sia admes en qualsevol offici de la Ciutat, es en libre den Rossello en cartes 455. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

CITATIONS REALS.

Revocatio de Citatio feta per lo Señor Rey de alguns singulars a la sua celsitud, es en libre den Rossello en 265. cartes en la primera pagina, comensa Petrus Dei Gratia (Gnatia).


CARNISSERS.

Lo Carnisser privat de son offici nos deu restituir en dit offici si donchs nos fa a Instantia de la Vniversitat y per aquell Iutge per lo qual sera stat privat, es en libre den Rossello en cartes 294. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Si algun Carnisser per frau sera llevat del offici no li sia tornat, sino á instantia dels Iurats, é per lo Mostasaph, es en libre den Rossello en cartes 326. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

COMPTES, COMPTADORS VNIVERSALS.

De les difinitions de les Sententias dels Comptadors de la Vniversitat nos puga apellar, es en libre den Rossello en cartes 294. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus. Si dons nos fos donada per ignorantia, ó error de compta.
Per los dits Comptedors es vista fer la franquesa en libre den Rossello en cartes 297. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Qui administra bens de la Vniversitat es tingut a donar sos comtes dins vn mes finida la administratio, y a restituir lo que sera condemnat dins dos mesos apres de la comdemnatio, es en libre den Rossello vell en cartes 297. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Quant algu sera agraviat de les diffinitions dels Comptedors los Execudors, ab consell dels Iurats poden corregir les dites diffinitions, es en libre den Rossello en cartes 300. comensa. Petrus.

E dels Oydors de Comptes miran en lo libre de Capitols de corts generals en cartes 101 en la segona pagina, comensa. Item Statuim en 46. capitols é en la pragmatica de mosen Huc de Anglasola en lo matex libre en cartes 112. en la primera pagina, comensa. Item com nos, é del llur scriva sen parla en lo capitol seguent en lo matex libre.

Los Comptedors de Civtat, y Scriva de comptes son obligats quiscun die no Feriat fer residentia dos hores en le casa dels comptes exercint llur offici, y lo defora vujt dies continuos quiscun mes sots pena de perdre lo salari en libre de sort, y de sach en la segona pagina en cartes 24.

CASAR.

Les Dones no poden Casar ab llurs Sclaus mireu en la dictio Matrimonis.


CAMINS.

De Camins mireu en la dictio via publica.

CAPITOLS DE LEYDA.

Capitols de Leyda fian servats iuxta la resposta en aquells feta per lo Señor Rey, es en libre den Rossello en cartes 312. segona pagina comensa Petrus.

Capitols de Leyda son en libre den Sanct Pera en cartes 94. en la primera columna.

CONTRACTES.

Que la cort no se entremeta dels Contractes ques fan ab los de la part forana ni dels Contractes deprestechs ques fan anels navegants si primerament per lo Iutge ecclesiastich no es declarat tals contractes esser vsuraris, es en libre den Rossello en cartes, 390. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.
Que los contractes poden esser rabuts per los Iovens qui stan ab Notaris mira Infra in cartes 41. en la dictio Iovens de Notaris.

COMENDADOR DEL TEMPLA.

Certa concordia sobre la validitat dels privilegis é inmunitats atorgades a la casa de Sant Iuan de Ierusalem, es continuada en libre den Rossello en cartes 458. en la primera pagina, comensa. Sia cosa manifesta.

CONFESSAT EN IVY.

De Confessar en Iuy, vide en la dictio obligat en Iuy infra in cartes 54.

CREADOR.


Del Creador eu lo preu dels bens venuts per la cort mira infra en la dictio vendes fetas per la cort in car. 70.
Credit de Iueu contra Christia se prescriu en tres Añys capitol 42. de les corts de Monsó Añy 1375. en libre de Corts generals.
Ciutedans nous, deven tenir case en la Ciutad; y habitar en ella, alomenos tres mesos continuos en lo Añy alias contribuescan en las viles ahont abitan, capitol 43. de les 
corts de Monço Añy 1375. en libre de corts Generals.

Capitols de Oficis nos poden decretar, sens esserse primer comunicats ab los Iurats cartes 10 dat en Madrit a 22. Iuny 1616. folio 45. del libre de cartes Reals ab cuberta de

fust, tambe es folio 85. del libre ab cuberta de plagami.

Causes de Iuties inferiors, menors de 15. liures qui van per apellatio a la Real Audientia nos fassen plenarias, sino q lo S. Regent les decdesca verbalment: carte real dat en Cintra a 2. 8bra. 1581. folio 30. del libre de cartes reals ab cuberta de plagami.

Causes de suspites se poden deduir ab petitions firmades de la part, y no de Advocat vide petitions.
Causes nos declaran desertes, si la part ha conclus dins al tems, cartes Reals dat en Madrit a 22. Iuny 1613. folio 70. del libre de cartes Reals ab cuberta de plagami altre nihá folio 83. dat en Madrid a 23. Iuny 1616.

Consols del Mar, y sos privilegis vide privilegis.

Collector de la Part Forana passats tres Anys de les Collectes no poden demenar cosa, sino tenen albará o acta en lo extraordinari de 1545. folio 567. y en lo libra de capitols dels drets de la Vniversitat cartes 192.

Comandes fetas a Marcades, si moren fore Regna, se han de pagar primer que los dots de la muller es en libre den Rossello nou en cartes 200. y 239. Casa de la Vniversitat val a los qui com fugen en ella per no esser capturats com si fos Iglesia vide extraordinari de 1621. fins en 1623. y provo. del Señor Virrei de 27. majg 1623.
Consols nos suspen le executio per lo señor Virrey sino per 24. hores privilegi de Don Carlos, y Dona Ioana pc 10 Iuriol 1519. en libre den Abello 162. pagina primera en la segona columna nis poden evocar causes per lletras recognoscendi.
Corona qui la ha allegat per evadirse de la Iuridictio Real, no pot alegrarse de oficis Reals ni vniversals en libre den Abello folio 85.

Contracte sant fet ab los creditors censalistes en llibre vert c. 85.

Cavallers del habit de SantIago (Santiago; Sant Iago, con I latina) com deven contribuir libre de Sant Pera cartes 210.

Contensions de Iurisdictio entre mostasaf, Executor, y Sequier deven determinarse sumariament sens figura de jui per lo Governador folio 55. del libre den Abello.

Consolat no pot intervenir Iuris e ni cavsidic del libre den Abello folio 111.

Corredors sien revocats, y mudats, elagit per los Iurats marcaders, y defenadors del libre den Abello folio. 115.

Censals de la Vniversitat pot fer qualsevol compellit per los Iurats acomprarlos folio 129. del libre den Abello.

Capitols de la Taula Numularia folio 135. ad 149. del llibre den Abello, y folio 146. & seqq. la reformatio, y privilegis de dite Tavla.

Capita general no pot fer estatuts capitols ó ordinations sens que primer los comunich als Magnifichs Iurats en libre den Abello folio 91. pagina segona.
Ciutadans quis fan de nou han de abitar tres mesos cade Añy en la Ciutat es en libre den Rosello nou folio 195.

Carcellatja nol deuhen pagar los qui son alliberats pet sententia difinitiva en libre den Sant Pera folio 182. pagina segona.

Creatio dels Consols, y sos privilegis, es en libre den Rossello nou folio 297. & seqq.

Consell de Arago no pot provehir lletras causa recognosendi en les causas de Consolat, y lo Lloctinent General no pot sobra seura las execucions dels consols sino per 24. horas

en en libre den Abello folio 162. pag. columna I.

Consols, Executors, y Mostassaph no poden ser inibits per carta Real en libre de regestre cubertas de plegami folio 154.

Composicions, y perdonamens nos poden fer en lib. den Rossello vell follio 433. primera pagina.

Capitols de Officis, y Confrarias nos poden decratar sens comunicarlos primer als Magnifichs Iurats en libra de Pragmaticas, y cartes Reals folio 45.

Contensions del Mostassaph, y Sequier se han determinar sumariament per lo Governador en libre den Abello folio 55.

Entrades mes populars: