L.
¡O NODRIDOR!
Deus dona a hom bon nodriment
Quant li dona bon amament,
Bon entendre e bon membrament.
Qui vòl sí mateix bé nodrir
Guardse que no vulla mentir,
Ne de Deus se vulla partir.
Es nodriment espiritual
En pensament qui es leyal
D' on vé nodriment corporal.
Mays val a fill bon nodriment
Que no fá l' aur ne l' argent
Que li poren dar sey parent.
Ab amor deu hom començar
Nodrir altre, per ço que amar
Lo faça estar de mal far.
Qui no pòt nodrir ab amor
Nodresca, si pòt, ab pahor,
Car pahor empatxa follor.
Hom nodreix sí mateix leyals
Quant consira los bens cabals,
E consira qu' es mortals.
Qui per altre pren castigament,
Sab nodrir sí mateix bellament,
E está savi e conexent.
Qui vòl nodrir ab sermonar
E ço que diu no vulla far,
No sab si nodrir ne amar.
Nodriment que es començat
Ab esperança e leyaltat
En bon fundament es pausat.
Hom qui sia molt ben nodrit
En tot loch troba bon amich,
E no ha pahor de enemich.
LI.
¡O ENDREÇADOR!
Aquells homens qui volen Deus amar,
éll los endreça ab ben far,
Ab bon entendre e membrar.
Deus endreça bon pensament
Com pensa lo començament
E 'l mijá, d' hon vé compliment.
Qui vòl esser bé endreçat,
Endréç son cor ab caritat,
A paciencia e humilitat.
Aquell endreça bon amar
Qui endreça a consirar
Com faça Deus a home honrar.
Endreça home son poder
Com lo posa en gran voler,
En gran bonea e saber.
Hom endreça sa bontat
Si la posa en leyaltat,
En justicia e veritat.
Qui vòl bonea endreçar,
Prenga d' ella bonificar,
E meta 'l en magnificar.
Cell qui s' endreça a virtut,
Endreça sí a la salut
D' entendre, membrat e volgut.
Qui 's desvia de malvestat,
S' endreça a felicitat,
E a virtut de volentat.
Endreçar hom a veritat
E desviar de falsetat
Es compliment de bontat.
Christ ha cascun hom endreçat,
Per l' eximpli que ha donat,
Mays l' eximpli es oblidat.
LII.
¡O
EMPERADOR!
Deus es molt gran Emperador,
Qui mana a hom per amor,
Que honre molt sa gran valor.
Ha Deus per ço fayt manament
Que hom sia obedient,
E que de Deus sia tement.
Deus mana que hom l' am mays que re,
Per ço que l' amar sia ple
D' esperança, caritat e fé.
Mana Deus que hom sia leyal,
Per ço que no faça null mal,
Car leyaltat fá hom cabal.
Deus mana que hom sia cortes
Humil, franch, plasent e entes,
Per ço que no fall en nulla res.
Mana Deus a home que encontinent
Faça lo bé que pòt sens falliment,
Per ço que tost sia obedient.
Deus ha fayt manament a la volentat
Que am bé far de tota sa potestat,
Per ço que en re no haja ociositat.
Cell qui a Deus es obedient,
Deus lo fá estar alegrament
En gloria eternalment.
Qui a Deus no vòl obeir,
Deus lo fá servir sens finir
En foch d' hon no porá exir.
Christ feu a Sanct Pere manament
Que a las ovelles donás paximent,
Qui las auciu no es obedient (11).
LIII.
¡O ELEGIDOR!
Deus es molt bò elegidor,
Car éll eleig a sa honor
Li bò qui no son peccador.
D' aquells qui están en peccat,
Eleig Deus a esser salvat
Ab merce e ab pietat.
Está Deus franch en elecció,
E eleig qui 's vòl a salvació
Ab gracia e a perdó (12).
Molt nos fá Deus maravellar,
Car enaxí nos vòl tirar
Ab donar e ab perdonar.
Cell qui eleig malvat prelat,
Eleig falliment e peccat,
E leixa virtut e bontat.
Qui eleig anans plasent sentiment,
Que bon amar e bon cogitament,
Pauc ha apres de bon elegiment.
En aquest mon hom ha libertat
Que ab Deus elige virtut e bontat (13), (eleig)
E sens Deus vici e malvestat.
Cell qui ab Deus no pren amistat
En elegir sa salvetat,
Ab l' enemich se eleig dampnat.
Molt val mays elecció
Per humilitat e perdó,
Que per ergull dampnació.
Elegir home que sia bé acustumat
A esser senyor ha si elet e pausat,
Com ab éll sia en gran libertat.
LIV.
¡O FAEDORI
¡O Deus qui estás Faedor
De bontat, virtut e amor
Fé mí esser ton servidor.
Tú fás en bontat bonificar,
De bonificant, bonificable, e sabs far
De granea, magnificar.
Deus fá de justicia jutjar,
E de misericordia perdonar,
E fá en home temor e amar.
No fá Deus home pererós,
Ne no fá home ergullós
Mays que fá home piadós.
Deus fá home de cors mortal,
E d'ánima racional,
E fá ‘l virtuós e legal.
No fá Deus bé de malvestat,
Ne fá falliment ne peccat,
Car tot es ple de gran bontat.
Aquell es meyllor Faedor
Qui fá amar de bona amor,
Que cell qui fá castell ne torr.
Cell qui no fá ço que deu far
E fá peccat e mal estar,
Pauc sab de natura d' obrar.
Qui de bé sab far altre bé,
E qui no vòl far mal per re,
En tot quant fá bé se capté.
Aquell sab bona obra far
Qui fá Deus servir e honrar,
E a Deus se fá molt amar.
LV.
¡O VALOR!
Deus es Valor, perque mays val
Que tot quant es, e es cabal
A hom de valor natural.
Valor es ço qui val per bé,
E ço ab que hom se capté,
E ab que hom no falla en re.
Cell qui ab valor vòl valer,
No faça a Deus null desplaer,
E faça bé ab tot son poder.
Valor es de bonificar,
De bon entendre e amar,
De mercé e de perdonar.
Null hom no pòt valor haver
Qui fall contra negun dever,
Car falliment no pòt valer.
Valor null hom no pòt comprar
Si no' s guarda de mal far,
E que faça 'l bé que porá far.
Mays val valor en pensament
Humil, leyal, franch, conexent,
Que en parents ni en argent.
Cell qui no val e vòl valer
Estant malvat, ja conquerer
No porá valor ne bé haver.
Está Valor en bon començament,
En bon mijá e en bon affinament,
E 'n aytals lochs se dona mantinent.
Nulla re no val mays que Valor,
Ne re menys val que hom peccador,
Car
a Valor fá deshonor.
LVI.
¡O SENYORETJADOR!
Deus es Senyor de tot ço qui es
Creat e produt de no res,
Car sens éll no fóre já mes.
Está Deus Senyor de no re,
Car tot çó prodúu que 's cové,
E es Senyor de ço que no é.
Deus es Senyor del firmament,
Dels ángels e del element
E de temps futur e de present.
Es Deus Senyor de bon amar,
E está Senyor ab donar
Ab jutjament e ab perdonar.
Deus es Senyor de libertat
Creada, car ha obligat
A far bé sens malvestat.
Deus es Senyor per dret e per honrament;
E qui vòl esser senyor ab falliment,
En servitut está deshonradament.
Senyoria es ocasió de mal,
Com está en hom vil e desleyal,
Car a sí mateix ne a altre re no val.
Molt está pus prop a valor
Senyoría qui está per amor,
Que senyoría qui está per pahor.
Esser senyor de son voler,
De son membrar e de son saber,
Es senyoría de plaer.
Per ço es Senyor atrobat,
Car es esdevengut peccat,
Lo qual Senyor es obligat.
LVII.
¡O VENÇEDOR!
Deus pòt vençra malea e peccat,
Mays no pòt vençre libertat
Qui estiga en bona volentat.
Si en peccador no 's pogués vençre libertat,
No ‘l pogra Deus ab justicia tenir encarcerat,
Perque mercé leva hom cahút en peccat.
Cell qui volrá vençre Deus ab merce,
Faça per éll aytant com pòt de bé,
Car negun bé ab Deus no 's descovè.
Molt fá meyllor vençre Deus ab bona amor
Com lo moua a esser perdonador,
Que vençre son enemich, castell, ciutat ne torr.
Hom pòt vençre sa mala volentat
Ab paciencia, consciencia e caritat,
Car Deus li ajuda ab merce e pietat.
Cell qui vòl vençre ab malea bontat,
Ne ab ergull, valor, humilitat,
Venç sí mateix en mal e en peccat.
Hom venç peccat ab contrició,
Confessió e satisfacció,
Oració e querre perdó.
Si hom no pogués vençre ab saviesa falsedat,
Ab veritat e bona volentat,
Pogra falsedat vençre ab Deus veritat.
Aquell venciment es bò per qui hom ha salut,
E aquell es mal per qui hom es perdut,
E aquell val mays per qui Deus es conegut.
Christ vençé son cors en la crotz ab la mort,
Ab lo qual vençé lo perillós e mal port,
Hont Adam estava en gran desconort.
LVIII.
¡O GRACIA!
Car Deus ha franca libertat
En donar e perdonar de grat,
Es Deus Gracia apellat.
Deus fá gracia a hom com lo vòl crear,
Car home per sí no es digne de estar,
Car qui es de no re no pòt sí mateix meritar.
Als homens qui son peccadors e están en peccat,
Qui son per justicia a dampnació jutjat,
Fá Deus gracia com los met en salvetat.
Deus fá gracia a qui 's vòl, e no deu esser blasmat
Si la fá a un e no a altre, car faria peccat
Si en sí constrenyia sa franca volentat.
Hom pòt per sa libertat ordenar com reba gracia del Senyor;
Mays no pòt forçar Deus, car gracia se fá per amor,
E per ço devem estar en esperansa e en pahor.
Qui vòl esser ordenat a esser agraciat
En aquell orde que pren es ja agraciat,
Car sens gracia no poria esser ordenat.
Ço que gracia es, apenas ho porem consirar,
Car no es obra qui 's puscha sentir ne imaginar,
Ne fora la libertat de Deus no la porem affermar.
No havem altre consell si gracia volem haver,
Mays que amem e serviscam Deus a nostre poder,
Segons que nostra libertat ho porá sostener.
Cell qui está en gracia es a éll gracia tan bell cabal,
Que tot ço qui 's pòt sentir a éll tant no val;
Foll
es donchs qui la pert per null plaer sensual. (amar,
¡Ah, las!
com consir la gracia que Deus fá a cells a qui' s leixa
Ne quants son aquells a qui no' s leixa servir ne honrar,
Adonchs enten que gracia es dó qui 's molt car.
LIX.
¡O MISERICORDIANT!
Deus ha Misericordia de li peccador,
Per ço que a sa factura aport gran amor,
E per ço que home lo conega gran donador.
Deus perdona ab granea de bontat,
E per ço justicia consent a perdonabilitat,
E fá ab Misericordia societat.
Tant ha Deus gran volentat en perdonar,
Que a justicia fá mercé amar,
Car ab mercé pòt peccadors salvar.
Misericordia es mare de li peccador,
La qual mare ama sos fills per l' amor
Que han a Deus Pare qui es perdonador.
Molt es Misericordia bona a membrar
Ab granea d' entendre e de amar,
Car esperança aporta contra peccar.
Aquell blastoma Deus e son gran voler
Qui de sa Misericordia no ha negun esper,
Car mays pòt Deus amar que hom peccat haver.
Misericordia es dona qui perdona de grat,
Perque cové que hom am la sua libertat,
Per ço que per ella sia membrat e amat.
Cell qui de Deus Misericordia vòl haver,
Sia humil, leyal, e vertader,
E faça aytant de bé com porá fer.
Qui no fá tot lo bé que poria far
No es semblant que molt am per donar,
Perque Deus dona mays que hom no pòt pensar.
Ah! com consir que eu só gran peccador,
Adonchs m' albir que 'm cové haver gran amor
A Deus qui es tan gran perdonador.