ORDINACIONS fetes per los honorables Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca sobre la abreuiacio dls plets, é questions lliurades als Honor. en Berenguer Vniz per bras dels Cauallers, é Francesch Axalo per lo bras dels Ciutadans, é Antoni Oliuars per la part forana Embaxadors elets per lo dit Regna al Señor Rey al qual suplicaren que fos de merse sua, authorizar, atorgar, y lloar las dites Ordinacions, é manar que sien indiferentment per tots los Officials: é altres obseruades, com sien molt vtils é necessaries al dit Regne. E conciderada la depopulacio en que vuy en die es lo dit Regne axi per continuacio de mortalitats, é per altres diuerses coses seguides al dit Regna, com per lo abus que fins assi çes praticat en les dites questions, fent aquellas, ó longissimas, ó immortals las quals Ordinacions son las quis seguexen.
DE
LAS QVESTIONS NO SOBREPVIANT
value de docentes
lliures, las quals, llur fet esta en contracta
ó fet de Corredor.
I.
PRIMERAment es ordenat que totes aquelles questions de les quals esta llur fet en contracta, ó en fe de Corredor, albara, ó testimonis, é no sobrepugeran valua de docentes lliures, é es puguen finir per vna altrecacio verbal, é aquellas aytals, deuant llur Ordinari official, al qual se pertanguen (pertáguen) çe puguen, é es deguen (çe, se, después é es), finar oides las parts proprias, é principals qui han contractat, sens Aduocat ni procuradors Exceptes dones, pubils, é lleugerament empetxats qui aquells puscan hauer Procurador informat: no Notari, ni Iurista, ni causidic, E hoyt lo cas per dir de les parts, ó per proues: lo dit official qualque sia; ço es, Gouernador, é Balle, é Vaguer é çens maior proces, ab concell de son Assessor é de dos promens llechs; elegidors per les dites parts; é sino en fadige llur, sien presos per lo dit Gouernador, Balle, ó Vaguer, declaren, sentensien summariament, é de pla en los dits fets. La qual declaracio, ó sententia, sie reduida en escrits de present faét (faent) lo Notari expressa mentio del cas, é questio, en summa, remetent empero á Arbitre del dit official, é de son concell: si lo dit cars se deu deduhir, é en aquell altercar de paraula o escrits. Placet Domino Regi.
QVE NINGV NOS PUGVE APELLAR MES DE DVES
Sentencias, y haye concordans; are sien interloquutorias, ó difinitiuas: axi com parla lo capitol indistinctamét segons que dauall se conte.
II.
DADE la dite Sentencia, ó declaracio, si apres alguna de les parts se voldra appellar de Iuy de Balla, ó de Vaguer, aquella apellacio vingue, é haye venir devant lo Gouernador, é aquella haye de ser presentada dins tres dies, de paraule, ó en escrits é apres per vna assignacio, sien citades les parts, é aguda altercacio verbal, sens altre proces, (si ya dons les dos parts no sen conuenien) sie procehit a segona declaracio, ó sentancia, de la qual, si sera concordant ab la primera; ningune de les parts se pugue apellar mes auant. E si será discordant; sie licit, é permes de apellar altre vegade: é no pus: si ya donchs no era per causa nouament trobada, ó á sabude del appellant preuinguda, ó de que no fos haguda raho per obliuio, ó altre cosa, ó cars de error; de la qual ells matexos dins sis dies ó puguen reparar si á ells sera vist fehador (fahedor), E mes auant no sien hoides les parts: mes sia procehit per aquell official qui pertangue, á exacucio de las dites dues concordans Sentencias; é sien tinguts pagar los pledetians, quatre diners per lliure, quiscuna part: no passant lo salari pus de quaranta lliures: encaraque á la dita raho de quatre diners per lliura, muntas mes. Declaren empero: que les parts en la causa de apellacio, puguen prouar per escriptures, ya fetes, é per testimonis no produhits; en la primera instancia empero sia rames al dit Gouernador, Balle, é Vaguer; é á llurs Assessors, é promens, si las dites proues, seran (será) admetedoras, (summariament) ó no. Placet Domino Regi.
QVE DE QVANTITAT DE DOCENTES LLIVRES
çe haien presentar demanda ó suplicacio; é aquella sia continuada, é dada copia á la part defanent, é que sia llegut al official, dar temps de pagar al debitor.
III.
Item, dels fets, qui sobrepuiaran la dita quantitat de docentes lliures, qui de necessitat se han de deduir en escrits; aquells aytals, apres que per lo demanant sera presentada demanda á supplicacio; aquella sia intimada é dada copia a la part defanent. Sia interrogat lo defenent, sis voldra defendre é confessara esser tingut. Concordant de quantitat, si el (al) deutor no li sera possible en aquells temps pagar axi prest, sia licit al official (qualque sia) poder dar temps conuenient si á ell apparra feador a son bon arbitre: segons las facultats, é necessirats de quiscu. hauent sguart lo deute com deualle, tirant mes a bona equitat que a rigor de dret. Placet Domino Regi.
QVE SIA ASSIGNAT TERME CONVENIENT DE *HV, DE (quizás iuy)
dos,
ó de tres mesos al demanant; si lo defanent negara: é per semblant,
al defanent; é que pugue fer atorgada dilacio vltramarina aprouar, á
bon arbitre del Ordinari, prestat Sagrament, que no ho demane per
malicia ó dilacio. E prestade seguretat de dos sous per
liure. (liura, lliura, lliure; libra)
IIII.
Item,
si lo dafenent neguera lo deuta ó allegara hauer causa
de defensio, es voldra defendre: sie assignat al demanant per
prouisio del official (qualque sia) terme conuenient, per verificar é
prouar se demanda, si proues voldra dar; é per semblant al defanent,
sia assignat temps conuenient, segons lo cars requirira á bon
arbitre dels dits officials, de vn mes, de dos, ó de tres,: a
monstrar é verificar tot lo fet de sa dafensio.
E foragitades,
é no admesas excepcions dilatorias, é difugioses
lo reu haye de respondre dretament a la damanda,
produint al terma assignat, tote sa defensio,
com se sia vist en los processos ques acostumen manar, que en
cent fulles de proces, ó paper totes son vanes é sobre excepcions,
qui no fan res al fet: sino aquelles en que esta lo fet principal, en
lo punt de la questio. E si sera menester, a qualseuol de les parts
dilacio per prouar vltramarina, aquella pugue haver a bon arbitre del
seu Ordinari: Prestat empero sagrament que no ho fa per malicia
vanament, ó per dilacio: E prestada seguretat, de pagar dos sous per
lliura; sino prouen se intensio, o defensio rematent al
dit qualseuol official, é son concell, si en la fi de la causa,
conexeran la dita dilacio ser estada demanada calumniosament, ó
vana; que puguen condemnar (condénar, la tilde es como la
virgulilla ascendente) la part qui aquella haura impetrada, als
dits dos sous per lliure; é aço
quels sera vist fahedor. Placet Domino
Regi.
QVE LO GOVERNADOR, BALLE, E VEGVER, AB
consell de llurs Assessors, é de dos promens llechs, no Iuristes ni Notaris, ni causidichs: si donchs (dōchs) les parts no sen convenien, pronuncien é declaren totes questions.
V.
Item vingut, ó passat lo terma assignat per vna assignacio, ó dues les parts haien á comparere quiscuna ab ses (este ses es posesivo: con sus; en les seues; emb, amb les seves) proues, encartamens, é processos foragitades sobtilitats reprouades; summariament é de pla: hoides las parts, é vistes a ple lurs productions, cartes é processos, quiscun en son iuy (juy, jui, juí; juicio, juez): ço es Gouernador, Balla, é Vaguer, ab consell de sos Assessors é dos promens; los qualls sien homens llechs (legos) no Iuristas, ni Notaris, ni causidichs; si ya donchs las pars ab duas voluntariament no sen concordauen. Los quals sien elegidors per las ditas parts; é sino, lo official qualque sia; per son offici, de aqlls (la q con virgulilla) dels quals per las parts seran anomenats, los pugue pendre é ab consell de aqlls quiscu en son iuy, y axi com dit es á llur bon arbitre segons Deu los administrara, é llur bona conciencia; pronuncien é declaren totas questions; hauent sguart tant a for de canciencia, com á rigor de dret, aço no contrestant qualseuol franquesa, é Ordinacio, que lo Gouernador no haye de hauer promens. Placet Domino Regi; dum tamen Gubernator non habeat stare consilio duorum proborum.
QVE LO APPELLANT, E ALLEGANT NVLLITAT DE
iuy de Balla, ó de Vaguer, haye de presentar sa apellatio, é allegar las dites nullitats, dins sis dies, al Gouernador al qual se appella.
VI.
Iten si alguna de las pars, se voldra apellar, ó allegar nullitats de iuy de Balla, ó Vaguer hayen á presentar llur appellacio; é allegar las dites nullitats, dins sis dies al Gouernador
al qual se apella, lo qual degue assignar de continent, a posar greuges, é produyr tot ço que vullen produir a son bon arbitre e de son concell. E vengut lo terma assignat prouat ó no prouat; sie prouehit é sententiat: é aquella sentensia sia diffinitiua, é pas en cose iudicada, sens altre apellacio: si ya per ells matexos, no era vista alguna cosa, la qual aguessen obmesa, ó oblidada: ó fos de nou atrobada, e mostrade, é per la qual; ells matexos sils aparra; per espay de deu dies, deguen corregir, é esmenar, ço q fet haurien, é per aqll official a quis pertañara, sia la dita Sentencia executada. Placet Domino Regi.
QVE LO QVE SIA IVTGE ORDINARI, HAIE CONEXER
summariament, é de pla; de questio per tercer opposant feadora, per embargar execucio.
VII.
Item, si sobre la execucio; de la qual se ha mes afañy, que de sentencia: hauia de sortir questio per tercer oposant, é altre qualseuol cars, que degués embargar execucio: aquell aytal cars, haye conexer summariament, é de pla, ac sine sigura Iuditij: lo qui sera ordinari de la dita execucio. Placet Domino Regi.
QVE SIA FACVLTAT, E LICIT ALS OFFICIALS
confessada la veritat per lo deutor poder dar temps al debitor.
VIII.
Item, com sia vist, que per le aspredat dels crehedors, qui no afluxauen vna cosa de llur dret, ne de temps: qui en lo mes es causa, que los dafanens se han de metrer ab dificultats, per impotencia de pagar: axj prest per aquell esguard: volent obuiar iniquitats, é metre en esperança los homens pobres de temprar é comportar; sia licit als dits officials, per plenitut de potestat, confessada la veritat primer per lo deutor, é concordes de quantitat, poder dar temps conuenient al debitor: attesa, é considerada la potestat, é facultat de hu é de altre, é del deute de hont deualle. No sien estrets aquesta part axi com ya es dit en altre Capitol atrás a disposicio de dret, ans sia licit á ells dar al debitor semmanes é dies per temps de pagar, hauent los demuntdits asguarts, matent ampero en sufficient seguretat lo crehedor per aquell deute. Placet Domino Regi.
QVE LOS ADVOCATS PROCVRADORS HAYEN A IVRAR
en má del official, si mantenen iusta Causa é millor quel altre.
IX.
Item, tot, hora, y quant, las parts pledetians, seran deuant aquell official, ó qualseuol iuy de Gouernador, Balle, ó Vaguer; per dir, e allegar ans que qualseuol Aduocat, ni procurador digue res, dels merits de la causa: si la part ho tequerra; los Aduocats, ó procuradors haien a iurar, en mans del official segons llur bona conciencia, é equitat, si mantenen iusta causa per son principal, é millor que laltre part: é en cas que iure, é perde la questio per duas voltes, lo derrer Iutge ó official, pugue condemnar lo dit Aduocat, en les dites messions que son principal haura fetes per son consell: considerada la questio si era assats clara, ó ambigua. E sino volra iurar no si ni pugue estar en aquell lloch, mentre q de aquella se tractara, é la part qui obtindra pugue executar lo dit Aduocat, en cas que lo dit Aduocat sia condemnat, é axi dels Procuradors. Placet Domino Regi.
QVE LOS PROCESSOS, E SENTENCIAS;
haien escriure en pla.
X.
Item, que tots los processos, é sentencias se hayen escriure en pla per tal, que sien millor entesas, per los homens llechs. Placet Domino Regi.
