Mostrando entradas con la etiqueta 1825. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 1825. Mostrar todas las entradas

viernes, 27 de agosto de 2021

MARIAN AGUILÓ.

MARIAN AGUILÓ.

Marian Aguiló Fuster, Es un dels qui ab mes ardiment y perseverancia proposárense fer reviurer la llengua de la tèrra


Es un dels qui ab mes ardiment y perseverancia proposárense fer reviurer la llengua de la tèrra, y han contribuit á la renaxensa de les lletres catalanes. Encare que ses primeres rimes escrites foren en la parla de Castella, molt prest esdevengué ferm y constant amador de la litteratura pátria: y axi es, que ja en los anys de 1842 y 1843 ressonavan per les muntanyes mallorquines los romanços y gloses que ab sa lira de trobador cantava. De llavores en çá, sens desmayar un sol dia, ha treballat ab una fé ardenta y may aminvada per la causa que mes tard han abraçat tants jóves poetes, que son avuy l'esperança y serán demá l'orgull de Cataluña, Mallorca y Valencia.

Fruit de llarchs estudis y de espinosos treballs bibliográfichs es sa Biblioteca catalana ó sia la taula de totas las obres catalanes que se han donat á la estampa. Eix llibre fóu premiat per lo Govern ja fá alguns anys; y encare qu'es comensá la seua esmerada impressió, no ha exida á la llum per no haverse conclosa. Baix de la direcció d'en Aguiló se publica en Barcelona y casa del editor Verdaguer, una colecció de obres catalanes, en volums in 8° molt ben estampats, notantse entre aquelles obres el famosíssim llibre de cavalleria Tirant lo blanch. En los viatjes que sovint ha fet lo poeta per l'interior de los antichs realmes hont se parla encare la llengua catalana, recullí molts de romanços populars de una riquesa y estima notables. Y adames d'altres treballs, té molt envant el de un Diccionari de la matexa llengua, el de una colecció de adágis catalans, el de un altre de rondalles de la terra y el de un altre de cançons ó corrandes, tot lo cual fore bó y molt per cèrt se desitja, que vaés pronte la llum pública.

De ses poesies no s'en ha fet aplech, encare que s'en coneixen moltes, impreses en los diaris y revistes, axí de Mallorca com de Catalunya. Les que presentá l'autor en los Jochs florals de Barcelona, en lo major nombre, guanyaren joya. En l'any 1864, obtingué la de honor y cortesía la que porta per títol Esperança, y accèssits L'Aubada, Dessòrt y Gotx; y en 1866 guanyá la matexa joya lo romanç Axo ray, y la viola de òr y argent la composició religiosa L'enteniment y l'amor. En lo mateix any fóu proclamat Mestre en gay saber, ab motiu de tenir ja las tres joyas que demanen los estatuts del Consistori per poder obtindre aquell desitjat y honrós títol.

Viu en Marian Aguiló del tot consagrat á les lletres desde la seua infantesa; naxqué en Palma dia 16 de Maig de 1825, y es avuy bibliotecari de la biblioteca provincial de Barcelona.

_______

http://www.cpmarianaguilo.com/

https://es.wikipedia.org/wiki/Marian_Aguil%C3%B3


Entrades mes populars: