Mostrando entradas con la etiqueta surar. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta surar. Mostrar todas las entradas

lunes, 30 de agosto de 2021

MARGARIDA CAIMARI. AMOR DE MARE.

MARGARIDA CAIMARI.

https://de.wikipedia.org/wiki/La_Palma_(Magazin)

Encare que naxqué en la illa de Cuba, foren mallorquins sos pares, fou Mallorca

ahont passá los jorns de s'infantesa y ahont viu y va ser educada. Se té donchs per verament mallorquina (sí, claro, consevol que naix a cuba es mallorquí, Fidel Castro, José Martí, eren mallorquins. Ángel Guimerá, naixén a les Canaries, va sé catalá; feu molta pena. Y molta mes los charnegos catalanistes).
La donaren a conexer algunes poesies castellanes, de les cuals ne llegí en sessió pública en l'Ateneo Balear, y llavors secundá lo moviment dels qui formaren l'host del renaxement de les lletres patries, y se dedicá a cantar ab molta de sensillesa los tendres sentiments de mare. Fóre de desitjar que prengués part ab mes dalé en la creuada, ja que no li falta sentiment per arribar a major altura.


AMOR DE MARE.

- Molt grossa ma pena fore,

Angelet de lo meu cor,

El dir á Deu a la vida,

Cuant la vida t'he dat jò.


Venir al mon sense mare

Seria un gran desconort;

Ay, Deu meu! donaume vida

Per surar mos infantons.


Los infantons que desitj'

Perque eus estimen a vos,

Perque me donen besades

Cuant se ruará mon front.


No volgueu, mon Deu amat,

Qu'are m'en duga la mort,

Que sensa mare el meu fill

¿Qué faria en aquest mon?


AMOR DE MADRE.


- Angelito de mi alma! grandísima sería mí pena, si ahora que me ha cabido la ventura de darte la vida, hubiese de dar al mundo mi eterno adiós.

Inmensa es la desgracia de quedarse en él sin madre; ay Dios mío! conservad mi existencia que tanto necesito para conservar la de mis hijuelos.

Estos hijuelos tan deseados y tan queridos, para que os amen, para que a mí me besen y me acaricien cuando surquen mi frente las arrugas.

Dios mío! no permitas que la muerte venga a segar mis días. ¿Qué haría el hijo de mis entrañas privado en este mundo de los cuidados de su madre?


¿Quí li dará com sa mare

Dolses besades d'amor?

¿Quí dins lo bres adormit

Podrá vetlarlo com jò,

Esperant qu'òbrigue els ulls

Per ferlho riure goijós?


La nit passaré contenta,

Si descansat lo nin dorm,

Y trista si 'l sent plorar

Malaltet ò desficiós.


¡Oh, fill meu! ¡quína altre vida

Ab tú m'espera en el mon

Vida plena de ventura!

Vida plena de dolors!


Per tú faré camisetes,

Per tú cosiré llansols,

Per tú guardaré les joyes

De plata, diamants y òr.


Per tú faré una caseta

Que tenga un hortet y sol,

Y fruytals hi sembraré,

Y en mitj del hort una font.


Floretas hi farem crexer

Hermoses dintre del hort,

Floretes que cullirás

Cuant sápigues la llissó.


¿Quién como ella le prodigara sus dulces y amorosos besos? ¿Quién, cabe su cuna, le guardaría como yo su sueño, esperando con ansia que abriese sus bellos ojos para hacerle sonreír de alegría?

Contenta pasaré la noche, si sosegado duerme el muy amado de mi alma; pero triste, muy triste, si le siento llorar inquieto o enfermo.

Hijo mío! ¿qué vida aguardo contigo en el mundo tan distinta de la que esperé?
¡Cuán llena de ventura, y al mismo tiempo cuán llena de congojas!

Por ti me afano en mi labor, cosiendo camisitas para vestirte y sábanas para envolverte: para ti guardaré mis joyas de oro, plata y diamantes.

Para ti haré construir una casita, con un jardín en donde penetre el sol. En el centro habrá una fuente y frescos frutales en torno.

Allí sembraremos toda suerte de florecitas; florecitas de que podrás formar un ramo los días que en la escuela sepas la lección.


Si arribas, fill meu, a crexer,

A ser homo ab un bon cor,

A tenir una carrera,

A ser amat de tothom;


Si respectes lo teu pare,

Si tems a Deu sobre tot,

Y al amor que jò 't tendré

Com un bon fill correspons,


Ma vida será ditxosa,

Tranquila la meua mort,

Llaujeres les meues penes,

Y tú serás venturós.


¡Oh, fill meu! ¡quína altre vida

Ab tú m'espera en el mon!

Vida plena de ventures!

Vida plena de dolors!


Cor de mare es cor de mártir,

Lo martiri pero es dols.

¿Qué m'importa lo martiri

Si a n'el cel dú del amor?

_____


Si llegas a hacerte mayor, a ser un hombre de buenas prendas; si llegas a tener carrera y consigues hacerte amar de todos.

Si respetas y honras a tu padre, si amas a Dios sobre todas las cosas, si a mi cariño eterno sabes corresponder siempre como buen hijo;

¡Cuán dichosa será entonces mi existencia! ¡Con cuánta tranquilidad veré adelantarse la muerte! Ligeros se harán mis pesares, a medida que seas feliz.

¡Hijo de mi alma! ¡Qué perspectiva se me ofrece contigo en este mundo!
Vida llena de venturas ! Vida llena de dolores!

Corazón de madre es corazón de mártir! Pero el martirio es dulce. ¿Qué me importa este martirio si trasporta al paraíso del amor?

____


Entrades mes populars: