Mostrando entradas con la etiqueta adulteri. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta adulteri. Mostrar todas las entradas

viernes, 2 de abril de 2021

SVMARI, O REPERTORI DE LES FRANQUEZES, Y PRIVILEGIS DEL REGNE DE MALLORCA,

SVMARI, O REPERTORI DE LES FRANQUEZES, Y PRIVILEGIS DEL REGNE DE MALLORCA,

EN QVE ESTA COMPRES ALTRE SVMMARI
fet antigament per lo Magh. Micer Theseu Valenti Donzell, Advocat del Regne, dit 
vulgarment la Valentina.

ADVLTERI.

Negu no pot esser punit de adulteri en bens ni en persona, si donchs noy ha clam de Marit ó Muller, apar en la primera franquesa del Libre den S. Pere en la 2. carta en la I. coll. circa la fi de aquella.

ARMES.

Les Armes de la propria persona no poden esser penyorades per Injuria feta á algu, ne per lo dret de la cort, segons dispon la primera franquesa la primera carta del libre den S. Pere en lo principi de la 2. coll.

Les Armes de quis vulla sian es bans de aquelles deuan esser del Veguer, asso declara la franquese en lo dit libre á 24. cartes en la I. coll. comensa declara en Ramon Alamany.

Les Armes no poden esser penyorades, son tres ordinations arreu vna apres altra parlants sobre aquelles en dit libre en 147. cartes en la segona pagina comensa primo en la Illa.

Que tenints Cavalls ó Rocins puguen ellurs familias aportar de dia é denit Armes sens alguna contradictio, empero si expressament eren prohibides. Si en dite prohibicio no era Insertada la franquesa no si entendria. Asso es en libre den Rossallo en cartes. 242. en la primera pagina comensa, nos Petrus.

Confirmatio de la ordinatio (ondinatio) feta de portar spaza es en libre de Rossello en cartes 290. pagina primera comensa, Infans.

La ordinatio feta per lo Governador a instantia dels Iurats sobre lo portar de les Armes sia seruada é que lo Governador no do licencia de aportar aquelles, es en libre de Rossello en cartes 295. primera pagina comensa, Petrus, &c.

E de no portar Armes parla franquesa en libre den Rossello en cartes 365. en la segona pagina, comensa nos Petrus.

ALMVDAlNA.

De la Almudayna fa mensio la primera franquese en lo libre den S. Pere en la fi de aquella, é en lo matex libre en la 5. carta. en la 3. coll. en la franquesa qui comensa, quoniam vniuerse libertates é en lo dit libre en III cartes en la primera, comensa la franquesa, manifestum sit omnibus circa lo mitg de dita pagina.

ADVOCATS DE LA VNIVERTITAT.

Que los Advocats hagen de iurar que mentenen bona causa es en libre den S. Pere en la 4. carta en la primer coll. comensa la franquesa, Noverint Vniversi quod nos Iacobus.

Nigu no pot advocar si primer no es eziminat per lo Veguer ab concell de tres homens de sciencia, es en libre den S. Pere á 27. cartes en la primera coll. comensa Pateat Vniversis.

Que los Advocats se fassen pagar ans de publicarse la Sententia, es en dit libre den S. Pere. en cartes 95. en lo 9. capitol de leyda 2. coll.

De Salari de Advocats parla lo 27. capitol de Leyde en dit libre en 97. cartes.

Que Advocat que no hage hoyt drets no pusca advocar sino vna causa es en libre den Rosello en cartes 75. en la pagina segona comensa en Iaume. Assomatex es en libre dels capitol. de Corts Generals en lo capitol 35. en cartes 72. en la segona pagina en lo principi.

Que algu no puga Advocar sens esser examinat per tres Iuristes devant Lo Veguer, es en libre den Rosello en. cártes 208. en la segone pagina, comensa Pateat Vniversis.

Lo Advocat de La Vniversitat que te á fer, é lo salari que ha: es en libre de capitols de cors Generals en cartes 104. 2. pagina, comensa Item statuhim. Pero que te de consellar los clavaris de la consignacio li donen 10. ll. é axi ara lo salari ordinari es 60. ll.

Que lo Governador ne altres officials volents les parts litigants portar llurs advocats per allegar e deffendre llurs Causes no poden dir ne prohibir les; parts que no aporten llurs Advocats dients que alias nols sera dade Audientia posat forsa los dits advocats los fossen ingrats, si donchs los dits advocats causa cognita é Iudicialment no seran priuats

de Advocar perpetualment ó atemps, Vide in libro den Rossello in fol. 430. in 2. pagina.

Advocats qui no han oit dret: vide Procurador.

APPELLATIONS.

De Apellations fa mensio la franquesa, comensant Noverint vniversi en libre den S. Pera en la quarta carta en la I. coll.

Les cavses de appellations se fasen ab concell de Prohomens, es en dit libre en 31. carta en la quarta columne comensa Iacobus Dei gratia, é en la franquesa seguent del dit Rey. (espacio largo) Asso matex es en libre den Rossello en 75. cartes, en la 2. pagina, comensa en Iaume per la gratia de Deu.

No sian admeses appellations si tres Sententies son donades, es en libre den S. Pera en cartes 142. en la 2. pagina, comensa Namfos. (espacio largo) Asso matex es en libre den Rosselo en cartes 172. la 2. pagina, comensa Namfos. (Alfonso, En Alfons, Nalfons)

Lo Governador en lo admetre de las Appellations ha de servar la franquesa sobre asso disposant é lo que sera fahedor per dret comu, es en libre den Rossello en cartes, 122. en la primera pagina, comensa Petrus Dei gratia.

Idem disponitur in dicto libro den Rossello en cartes. 253. & incipit Petrus in 2. pagina.

ALLONGAMENTS.

De allongaments de deutes com se deuhen fer é que no passen mes de vna vegada, es en libre den S. Pera en la 5. carta en la 3. coll. comensa la franquesa, quoniam vniverse libertas, &c.

E de allongaments parla la franquesa en dit libre en 35. cartes en la segona columna en lo principi de aquella. Attendat locumt.

Nos pot fer allongament sens que lo deutor no do fermansa de pagar: ni del que vna vegada es estat allongat nos pot allongar, si nos fa mensio del primer.

Ni de deute de Pare, Mare, Avia ó altres, ni deguts per Iniurias, ni Legats, ni Dots, ni Aliments, ni de preu de coses Immobles, ni del que es degut a pubils, ni per curatio ó tutela, ni per exequutio del Testament de algu, ni de deposit, ó comanda, ni de deute del qual la sententia pas en cosa Iudicada, ni de deutes de nuncios ó de cases ó censals ó per coses de meniar, ni si lo crehedor ha mendicat, ni si te bens mobles de que pusca satisfer excepto alguns expressats en la franquesa, noverint vniuersi en 35. cartes en la 3. coll.

Los Allongaments ni Guiatges Reals per esser acordats en Armades Reals nols valega, si aquells tals personalment no van en dites Armades, es en libre den Rossello en cartes 252., en la 2. pagina comensa. Petrus Dei gratia.

ALOERS. ALOVS.

De Aloers parla hun molt la franquesa. Mirau dauall en la dictio Stablidors.

De Alous palla la franquesa, Noverint vniversi quod nos Iacobus. en dit libre den S. Pera en la 14. carta en la tercera columna.

Nos pot fer questio de Alous per mencament de instrumens, si algu haura posseit per. 30. Añys, es en libre den S. Pera a 27. cartes en la primera columna, comensa Pateat Vniversis.

Si algu posseira bens Immobles per hypotheca obligatio, consignatio ó censals vel als. en alou del Señor Rey no puga esser forsat de vendre aquells a instantia del dit Señor, ni hage de pagar luysme, consta en lo dit libre a 81. carta I. coll. comensa la franquesa. In Dei nomine.

A negu no sia feta questio per deffecte de Instrumens Alodials si haura possehit 30. Añys, es en libre den Rossello en cartes 208. en la primera pagina, comensa Pateat Vniversis.

ARMADES, E ARMAMENT.

Que en Armades tot hom es tingut de pagar, es en libre den S. Pera en la 6. carta en la 4. columna; comensa Noverint vniversi.

La Carta de la ordinatio de la Armada é franquesa; es en libre dit en la 19. carta en la I. coll.

De armades contra Genovesos se fa mensio en libre den S. Pera en 25. cartes en la 4. coll. comensa Noverint Vniversi. é en la franquesa seguent.

Nigu no pot fer Armada, ni armar fusta en Mallorcas sens expres consentiment del Señor Rey, es en libre den S. Pera a 28. cartes en la 2. coll. comensa. Nos Petrus.

Que los Armants fustes en Mallorques son tinguts desermar aquimatex é dar seguratat de asso: es en dit libre en 93. cartes en la 3. coll. comensa. Item que placia. (espacio largo) asso metex es vn capitol de corts Generals en lo libre axi intitulat; la 2. pagina en lo 44. capitol.

Que lo Señor Rey deu pagar en las Armades la sua part es en lo capitol 23. de Leida en 87. cartes en dit libre en la primera columna.

De Armada en lo que es tingut lo Señor Rei contribuir, es en libre den Rossello en cartes 109. en la 2. pagina comensa Sapien tuit. lo matex se enten quant se fa Armada contra fustes é en 119. la segona pagina comensa lo §. Item altres é al quart Capitols es en 150. den Rossello asso matex comensa. Sapien tots.

Que en las Armades los de la part forana son tinguts contribuir per comu ab los de la Ciutat, consta en libre den Rossello en cartes 117. en la I. pagina.

Que per les Armades quis faran en lo Regne no sia fet periuy a las franqueses ni al pariage de dita armade, es en dit libre den Rossello, en cartes 160. la segona pagina comensa. Sapien tots. é en lo privilegi seguent.

Los Militars son tinguts a pagar en armades en libre den Rossello en cartes 180. en la primera pagina comensa. Namfos.

Nos pusca Armar alguna fusta sens licencia en lo Regne de Mallorques, es en libre den Rossello en 107. cartes, comensa. Nos Petrus.

Que per la Armada feta per singulars no puga esser guiat algu sens tansolament per Armada Real ó pagada de pecunia Real, es en libre den Rossallo en cartes 179. 2. pagina, comensa. Nos Petrus

Aquells qui se cordaran ab Armadas hagen adonar fermansa de pagar llurs deutes com seran tornats, alias los guiatges nols veleguen, (valguen) es en libre den Rossello en cartes 290. 2. pagina comensa Petrus.

Los guiages no valeguen als acordats si personalment no van a les Armades, es en libre den Rossello en cartes. 311. I. pagina comensa. Nos Petrus.

Los Mallorquins qui armaran contra Moros no sian tinguts pagar á la Regia cort quint mes de 25. hu en libre den S. Pera en cartes 201.

AYGUA DE LA CIVTAT.

De la Aygue de la Ciutat parla la franquesa a 20. cartes en libre den Sanct Pera en la tercera columna comensa. Noverint Vniversi.

E de la dita Aygua se fa mensio a 33 cartes en dit libre en la 4. columna circa la fi comensa: memoria sit baiulo. Item sit memor baiulus.

Dela Aigua de la Ciutat parla lo capitol de Leyda 32. es en dit libre en Cartes 97. en la 4. columna.

Aygua de la Ciutat los Diumenges es de aquella es en dit libre en 124. cartes la primera pagina comensa Iacobus.

De la concessio de la Aygua dela Sequia sia vsat é torn alamare o font, es en dit libre en cartes 124. en la 2. pagina. Nos Petrus, en la seguent es en laltra, apres en 125. cartes.

De la Aygve de la Ciutat e dena Bastera parla la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 138. en la primera pagina en lo principi.

Las concessions de la Aygua de la Ciutat de Mallorques pertañen als Magnifichs Iurats es en libre den Sanct Pera en cartes 184. comensa. Nos Martinus.

Laigua de la Sequia de la Ciutat se te portar a Comunes despres (despeses) dels Ciutedans é homens de fora, es vna concordia feta entre aquells en libre den Rossello vell en cartes 116. en la 2. pagina es en lo nou 54. cartes.

Los quitenan Aygua de la Ciutat sino han necessari aquella no la poden vendra o alienar a altres per regar les possessions o honors qui no seran llurs es en libre den Rossallo en cartes 242. comensa. Nos Petrus Dei Gratia.

Que los Diumenges tota la Aygua entra en la Ciutat, es en libre den Rossello en cartes 257. I. pagina comensa. Sancius Dei Gratia.

Que la Aygua vaja fins á la Font de la Mar, es aqui matex en dit libre, carte y pagina.

De la Aygua de la Sequia atorgade als Tintores, es en dit libre en cartes 357. 4. pagina, comensa Iacobus.

Que en los Diumenges no venen de la Aygue de la Ciutat: mes de lalba fins a completa entre en la Ciutat en lort del Rey. es en dit libre en cartes 358. I. pagina comensa, Iacobus.

Comissio de vna Tanda de Aygue de ms. Iaume Bri, es en dit libre den Rossello en 359. I. pagina comensa. Petrus Dei Gratia.

Que los havents tanda de Aygve no gosen aquella vendre sino tornar a la mare si menester no la han es en dit libre en cartes 360. 2. pagina.

Que tots los qui tenen dret de Aygue de la sequia de la Ciutat contribuescan en los adops de aquell en libre den Rossallo nou. car. 5.

Petrus dei gratia. Es asso matex en la seguent Franquesa en cartes 361. comensa Martinus Dei Gratia.

ALMIRANT.

De offici del Almirant parla la franquesa en libre den S. Pera en 123. cartes en la 4. columna comensa Noverint vniversi.

De Almirant é vice almirant parla la Franquesa en lo dit libre en 76. é 77. cartes, comensa. Nos Ioannes, é la seguent. Martinus Dei Gratia.

ADVOCAT FISCAL.

Del Advocat Fiscal é Salari de aquell com ha de esser pagat e com es tingut advocar los Pobres: consta en libre den Sanct Pera a 27. cartes en la Primera columna comensa pateat vniversis.

Que de les Sententias donades contra lo Fisch lo Procurador Fiscal no sen appell si donchs lo Advocat Fiscal no ho aconsellava, es en dit libre a 29. cartes la segona columna comensa. Petrus Dei gratia.

Lo Advocat Fiscal no pot Advocar negu sino les causes fiscals, es en dit libre en lo 11. 12. capitol de Leyde en les cartes 95.

Lo Advocat Fiscal no pot esser present en les determinations Civils ni criminals en los quals fa part lo Fisch del Señor Rey, es en dit libre den Sant pera; en cartes 146. en la I. pagina comensa. Petrus Dei Gratia.

Lo Procurador Fiscal no se appell de les Sentencias sino ab concell del Advocat Fiscal, es en libre den Rossello en cartes 207. en la segona pagina, comensa Petrus Dei Gratia.

Lo Advocat Fiscal ha esser pagat dels drets del Señor Rey, e sia tingut advocar los Pobres é miserables, es en libre den Rossello en cartes 108. en la segona pagina, comensa Pateat vniversis.

Que lo Advocat Fiscal no entenga en la determinatió de les questions ahont lo Fisch Real haura feta part, es en libre den Rossello en cartes 212. primera pagina, comensa Petrus Dei gratia. &c.

Advocat é Procurador Fiscal sens algun salari sien tinguts a fer part en los fets Criminals, dispon la Franquesa en libre den Rossallo en cartes 237. en la segona pagina, comensa Petrus Dei Gratia.

ASSEGVRAMENT.

Del Assegurament que doná lo Rey en Pera als de Mallorques per la Resistentia feta en aquell, consta en libre den Sanct Pera a 28. cartes en la pramera columna comensa, Pateat Vniversis.

Assegurament fet per lo Señor Rey de Castilla als de Mallorques, en el libre den Rossello en 108. cartes, en la primera commensa, Este es Translado; Asso matex es en la seguent, en cartes 128.

ASSESSOR DE GOVERNADOR.

Lo Assessor de Governador no pot haver salari, es en libre den Sanct Pera en cartes 29. en la tercera columna, comensa Petrus Dei Gratia.

Lo Assessor de Governador com ordinari no pot haver salari de sententies que dona, es en dit libre en cartes 148. en lo fi de la 2. pagina, comensa Petrus Dei Gratia.

Que lo Assessor te esser present en les inquisitions é en la receptio dels testimonis en negocis Arduos, es en libre den Rossello en cartes 108. en la segona pagina comensa

Pateat Vniversis.

Lo Assessor de Governador no Impedesca lo delat qui sera absolt per lo ordinari ab consell de promens concordants, es en libre den Rossello en cartes 436. segona pagina commensa Martinus.

ABSENTS.

Contra los Absents criminosos, se pot inquirir, es en libre den Sanct Pera en cartes 35. en la primera columna, attendat locúmt.

AVDIENTIA.

Quant es te Audientia per lo Governador aquella ha star al que sera determinat per la major part, axiu dispon la franquesa en libre den Sanct Pera a 71. carta en la tersera columna comensa, Petrus Dei gratia, é miren en la dictio Governador. Asso matex es en libre den Rossello en cartes 237. en la primera pagina, comena Petrus Dei Gratia.

ABATVTS.

De Abatuts é que no poden haver Officis en lo Regne sino en cert cas, parla la franquesa en libre den Sanct Pera a 83. cartes en la segona columna comensa la franquesa en nom de Deu siá.

Que los qui se Abatran hagen esser publicats ab veu de cride publica, es en dit libre en cartes 152. en la primera pagina circa la fi, comensa Nos Alfonsus.

Los Abatuts han esser publicats, es en libre den Rossello en cartes 386. segona pagina comensa En nom de Deu sia.

ASSESSORS DE BALLE E VAGVER.

Los Assessors han de vagar dos Añys ans de tornar regir dits officis, es en libre den Sanct Pere en cartes 92. en la 4. columna comensa Nos Ioannes. E sobre asso mira la

franquesa en lo dit libre en cartes 137. en la primera pagina comensa, Encare eus atorgam, que per contrarieg a la I.

Los Assessors no poden dar Sententies, es en libre den Sanct Pera en cartes 140: en la segona pagina en lo principi.

Los assessors no poden amenar sino los plets que hauran emperats abans dels, Officis, es en libre en cartes. 141. en la segona pagina, comensa. Sapien tuyt.

Los Assessors dels ordinaris encara que lany del llur Offici sia pasat, si en les causes sera renuntiat e conclus sien tinguts prestar concell en donar la sententia sens algun salari, es en libre den Rossello en cartes 292. en la segona pagina comensa Petrus Dei gratia.

Los dits Assessors han de vegar dos anys, axiu dispon la franquesa en libre den Rossello en cartes 374. comensa. Nos Ioannes.

Los Assessors no poden advocar les causes que son en llur consistori posat que a altri sien comeses per esser terminades, Es en libre den Abello, en cartes 91. la 2. pagina, comensa Philippus de Maioric.

ANELLS DE DELME.

De Anyells de delme parla lo 24. capitol de Leyda en 98. cartes en lo libre de Sanct Pera.

ABSOLTS.

Los Absolts no paguen Carcellatge, es en libre den Sanct Pera en cartes 123. en la primera pagina, comensa. Noverint Vniversii. Es asso matex en dit libre en cartes

182. en la segona pagina.

AIVDES DE LA CIVTAT, E PART FORANA.

De les Aiudes de la part Forana parla la Franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 158. en la segona pagina, comensa Alfonsus.

Que en les Aiudes imposades per defensio del Regne sien tinguts los Ecclesiastichs é stranys a pagar, es en libre den Rossello en cartes 176. en la primera pagina comensa Iacobus Dei Gratia.

Los Capitols de les Aiudes sien segellats é publicanse segons se Acostuma, y lo Execudor conega de les penes dels capitols de dites aiudes, es en libre den Rossello en cartes 332 segona pagina comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en dit libre en la franquesa seguent comensa. Petrus Dei Gratia.

De aiudes del Regne e privilegi de aquelles parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 383. primera pagina comensa. Nos Ioannes.

Les Aiudes de la Vniversitat se han e vendre ab bones é sufficients fermanses a conaguda dels Iurats é dels Clavaris es en libre de Capitols de Corts Generals en la pragmatica de Mosen Huc de Anglasola en cartes 107. primera pagina comensa. Item com les. e en lo capitol seguent en la matexa carta en la segona pagina comensa. Item Statuim é en la carta seguent 108. per totum, &c.

Que sa Magestat salva se Real Clemensia no pugue tocar ni altri en les vujt Impositions consignades perpagar los creditors de Barcelona, y de Mallorques, en libre de Capitols de Corts Generals en cartes 258. segona pagina.

ASSISTENTS.

Dels Assistents parla la franquese en libre den Sanct Pera en cartes 174. segone pagina comensa Ioannes Dei Gratia, &c.

De Assistens parla vn Capitol en libre de Corts Generals en cartes 287. pagina segona capitol nu. 44. y la revocatio de aquells.

Revocatio y Anullatio de dit Assistent parla la franquesa den Sanct Pera en cartes 173. Ioannes Dei Gratia.

ALMOYNA.

Los Donants Almoyna an aquells qui armen contra Moros ó Sarrahyns, han sinch añys de perdo, es en libre den Rossello, en cartes 136. comensa. Ioan Bisba, es vn Indult Papal, &c.

De la Almoyna demi. Arnau. dezmur, mira en libre de Sanct Pera en cartes 171. quarta pagina.

ALIENATIONS DE MOBLES E IMMOBLES.

Mira de dites Alienations en les dictions, vendes fetes per la Cort é en la dictio, Immobles, é en la dictio bens Immobles.

ALCVDIA.

Lo Capita de Alcudia pot forsar en temps de necessitat los soccorrents en aportar vitualles, es en libre den Rossallo en cartes 226. en la primera pagina comensa. Petrus

Dei Gratia.

ADVOCAT DE POBRES DE CHRIST.

Estingut lo Advocat de Pobres de Christ advocar los Miserables sens salari, é sia pagat dels Drets Reals, es en lib den Rossello en cartes 269. segona pagina, comensa. Petrus.

de asso matex parla la franquesa en libre predit en cartes 311. segona pagina, comensa. Petrus (no hay punto)

ADMINISTRADOR DE LA VNIVERSITAT.

Los que han administrat alguna cosa de la Vniversitat hagen de donar comte dins vn mes, é si alguna cosa han de restituir paguen aquella dins dos mesos, si donchs no pagaven a raho de Interes, es en libre den Rossello en cartes 297. segona pagina comensa. Nos Petrus.

ADVLTS.

Les diffinitions que los Adults fan a llurs Tudors, y Curadors, miren en la dictio, difinitions.

ALGVTZIRS.

Que no pot haver algutzirs en lo Regne, y que lo governador abolis, los qui llevors heren per ell creats es en libre den Rossello en cartes 352. primera pagina, comensa. Martinus.

Que nos puga crear Alguazir, parle en libre den Aballo en cartes 108. Maria Dei Gratia Regina Aragonum.

APLECHS.

Que nos fassen Aplechs ó Syndicats, ni Procuratoris, es en libre den Rossello en cartes 442. segona pagina, comensa. Martinus Dei gratia,

ADIVDICACIONS DE PREVS.

Que los Preus dels bens venuts per la cort no poden esser distribuits fins sien adiudicats entrels creadors é sien dites adiudications fetes en llochs publichs e acustumats, es en libre den Rossallo en cartes 445. primera pagina comensa. Nos Martinus.

ART.

Cadehu pot vsar de sa Art es en libre de Rossello en cartes 419. segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

AMBAXADOR.

Los Salaris de Embaxadors miren en la dictio Salaris.

ALIMENTS.

Si sera questio de Aliments dada la primera Sententia sia feta exequutio en libre den Sanct Pera en primera columna vers. Item si sit. cartes 31.

Que los Magnifichs Clavaris, y Mostassaph, quant hauran apendre concell de Doctor nol poden pendre sino de vn dels Advocats de la Vniversitat no essent suspectes, pagant per son salari a raho de quatra dines per llivra, y dit salari no pot excedir a set lliures en lo extraord. á 5. Dezembre Añy 1585. Cart. 194.

Los Mallorquins no poden esser compellits per forsa aposentar alguna persona, es en libre de privilegis, y lletres Reals intitulat Vniversitat fol. es del Emparador Carlos Quint.

Que la concessio de la Aigua pertangue als Magnifics Iurats apar per dos privilegis Reals en libre den Sanct Pera Cart. 184. pag. 2.

La Aigua ha de entrar cada die a la Ciutat de la Alba fins a mitg die conforme sententia en libre den S. Pera fol. 90. Col. 2. & fol. 124.

De la Aigua de la Sequia de la Ciutat, y tandas, y de la lurisdictio del Siquier, mira en libre den Rossello vell fol. 657. & seqq.

Los Advocats no poden tenir offici o Assessoria que no hagen advocat dos Añys es en libre de Abello 162. pagina primera columna segona.

Los Absolts per Sententia de alguns crims, no pugan ser altre vegada inquisits dels matexos crims ó delictes en libre den Abello folio 23. pagina 2.

Crida Real contra los Agabelladors de vitualles, y manteniments es en libre del (espacio muy largo) Mostassaph del Añy 1650. finit en 1651. á 30. Ianer 1651.

Assientos dels Iurats no deuhen alterarse. Cart. Real dat, en Madrit a 20. Desembre Añy 1598. folio 24 del lib. de Cartes Reals ab cub. de fust.

Advocats de la Vniversitat no deuhen esser represos per los DD. de la Real Audientia Cart. Real dat en Sanct Llorens a 26. luny 1614. fol. 44. del libre de cartes Reals ab cub. de fust. tembe es en libre de cartes Reals ab cub. de pleg. folio 73.

Adops forçosos, y Adornos moderats de la casa de la Vniversitat deu pagarlos la Consignatio carte Real dat en el Pardo a 28. Novembre 1620. folio 71. del libre de cart.

Reals ab Cub. de fust.

Audientia Real, novement se eregex en Mallorca cart. Real dat, en Aranivez a 11. Maig 1571. folio 9. del libre de cartes Reals ab cub. de plegami.

Administratio de lustitia, sia conforme a les franqueses del Regne carte Real dat en Valladolid a 8. 9bre. 1558. folio 26. del libre de cartes Reals ab cub. de pleg.

Assientos dels Iurats, y demes Preheminenties que no tindran special provisio que sian conforme en Cataluña carte Real dat en la Cardiga a 29. Maig 1581. fol. 29. del libre de cartes Reals ab cub. de pleg. y lo matex son les dos cartes seguens.

Assistentos dels Iurats sia a la dreta del Señor Virrey, quant la Audientia es present, y la Audientia a la esquerra. Cart. Real dat en el Escurial a 8. Agost 1579. folio 57. del libre de cart. Reals ab cub. de pleg.

Appellations de Iutjes inferios, vide causas

Alguazils no poden regir per substituts, ni per Arrendadors, sino per si matexos cart. Real dat. en Madrid a 12. Febrer 1616. fol. 80. del lib. de cart. Reals ab cub. de pleg. Altre ni há fol. 157. dat en Madrid á 10. Iuriol 1627.

Entrades mes populars: