Mostrando entradas con la etiqueta Adam. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Adam. Mostrar todas las entradas

sábado, 25 de septiembre de 2021

EL PECADO DE ADÁN. LO PECCAT DE N' ADAM.

EL PECADO DE ADÁN.

REGRESABA Raimundo Lulio por el año 1282 de la más larga peregrinación quizás que emprendiera durante su vida. Para trazar el plan de la cruzada que meditaba y escribir con datos su libro sobre la Conquista del Santo Sepulcro, había pasado de la Alemania al Oriente, atravesado la Palestina e internádose hasta la India; y recorriendo el Egipto y la Etiopía, Marruecos y Berbería, y tocando por otros puntos, se detuvo en Perpiñan donde compuso efectivamente la obra meditada.

Hallábase a la sazón en aquella ciudad, dependiente entonces de la corona de Mallorca, el hábil y bondadoso monarca Don Jaime II, de quien Raimundo durante sus mocedades turbulentas había sido senescal y mayordomo. Aquel rey que profesó siempre el mayor cariño a Lulio, era en extremo aficionado a las ciencias y a las letras. Placíale tener amenos y provechosos coloquios con los sabios de su reino, entablando controversias sobre algún punto científico, teológico o literario. Durante la permanencia de Raimundo en Perpiñan no perdió la ocasión de tratar con su antiguo senescal, cuyo elevado talento y saber admiraba; y de proponerle la solución de algunas dudas o cuestiones.

La única que ha llegado hasta nuestros días es la que sabiamente le solventó Raimundo en doscientos versos acerca el pecado de nuestro primer padre. Versa sobre el motivo que tuviese Dios para prohibir a Adán que comiese de la fruta del árbol vedado, siendo así que sabía que había de caer en la culpa; y sobre la causa porque Dios, siendo como es infinitamente bueno, no impidió el pecado de nuestros primeros padres a fin de que todos los hombres consiguieran la eterna bienaventuranza.

Raimundo en los doscientos versos fáciles y castizos que contiene la composición poética, da completa y acabada solución a tan difíciles preguntas, con el ingenio y la fuerza de pensamiento que le caracteriza en todas las obras de polémica teológica.


LO PECCAT DE N' ADAM.

A requesta del rey de Malorcha, feu RAMON aquests rims en la vila de Perpinyá, sobre 'l precepta pausat per Deus a n’ Adam, éll scient havia de traspassar lo seu mandament, e que per ço sdevendria la dampnació de mante gent.


Un senyor rey qui bé enten,

Se maravella molt sovén,

Que Deus qui es bò en quant es

No fallís en neguna res,

Quant fé a Adam lo mandament

Qu’ el fruit no menjás, éll scient (1)

Que Adam faría lo peccat,

D' ont mant hom seria dampnat

Havent tot temps pena e mal;

Car no par raysó natural

Que Deus faés tal mandament

D' ont se seguís lo falliment

Qui no fóra si éll no manás

A n' Adam qu' el fruyt no menjás.

Empero el rey diu que enten

Que Deus no feu may fallimén (2):

Car qui ha bontat infinida

E eternal no pòt far fallida;
E esta en sol maravellar (3)

Com Deus se sapia escusar
Que no haja colpa del mal

Que han en lo foch infernal
Tant hom per aquell mandament,

Lo qual mal par fóra nient (4)
Si 'l mandament no fós estat;

E car par gran tort e peccat
Fer mandament d' ont isca mal,

vòl lo rey saber Deus per qual
Raysó se poch d' aysó escusar:

E car a mí l' escusa apar
Clara a mon entenimen

Si tot con hom qui pauc entén (5)
Al senyor rey si eu dich lo vér (6)

Per lo ver dir, hagen plaér,
No per çell qui ‘l diu, car pauc val:

L' escusa deym que es aytal.
__


Deus infinidament enten

E ha infinit amamen,
E infinit bonificar,

E per ço no pòt ignorar,
Ni amar mal, ni far peccat.
Ha donchs Deus per infinitat
Poder perqu' es poch escusar

Que no consentís al peccar
De Adam ni en la greu dolor

Qu' en infern han li peccador.
E si Deus nos pòt escusar,

Son poder no poch abastar

A l' escusar e es finit;

E car finit e infinit

No pogren esser un poder,

Anem mostrar donchs lo dever

Perque Deus pòt escusa haver,

E mostrem com la escusa es.

__


Deus quant consirá que dixés

A n' Adam qu' el fruit no menjás,
Posá orde en aquell pás

Ab ço que n’ Adam hac pausat,
Ço es la francha libertad (7)

Que li doná per far lo bé;
E car Adam fó de no re (8),

Per natura d' aquell no res
Hac libertad perque pogues

Fer lo falliment e peccat;
En axí fó en libertad

Que no menjás o que menjás,

E'n egualtat foren li pas

On estava sa libertat,

Car per lo bé qui 'l fó donat (9)

A far lo bé e no forçat

En creant sentí libertad,

Com estigués obedient;
E car fó vengut de nient

Sentia en sí libertat
Perque s' enclinás a peccat

Com sia ço que peccat es
Contra çó qui deu esser res;

Hac donchs Adam elecció
En far lo mal contra raysó

De far bé qui 's cové ab res
E volch s'enclinar a no res,

Qui 's contra res qui es lo bé,
E la natura d' ont be' n vé

Esquiva a natura pres (10)
A fer ço qui no está res;

Ço es peccat qui no ha sort
Qui 'n ço qui es haja null port;

E seguí ço d' ont fó vengut
Contra ço perque era haút,

Ço es far bé a qui 's cové
Que éll sia alcuna re

Per Deus conexer e honrar;
En est pas apar l' escusar,

Que Deus ha, pus que Adam pogués
Far lo bé si éll se valgués (11),

Per natura del bé qui fó

En éll per la creació,

D' aquell bé qui li fó donat

Ab que pogra contra peccat;

E si Adam volch lo mal far
De lo qual se pogra escusar (12),

E volch seguir lo seu nient
Per lo qual poch far falliment,

E en farlo no fó forçat,
Ans lo fé ab la libertat

De son nient, segons que es dit,
E fé lo peccat ab delit (13);

No fé donchs Deus lo falliment
Si a Adam fé lo mandament;

Ja sia ço que Deus sabés
Ans que lo manament faés,

Que Adam faria lo peccat
D' ont mant hom serian dampnat,

Pus que Adam poch far lo bé

Lo qual Deus totas vets sab bé (14)

Que Adam lo bé pogra far

Ab lo bé que en éll volch crear,

Perque hac raysó en far bé (16),
Aixi com desraysó de sé (16)

Hac en far lo mal per nient,
Segons que havem dit clarament.

Es donchs manifest e provat
Com Deus está ben escusat

Del peccat que Adam ha fet,
E que Deus lo puní per dret

E puneix tots sos consequens

Per dret, com ço qui es niens,

Ço es peccat fan sostentar

En l' esser que Deus volch crear

Qui ab null peccat no 's cové.

___

Emperó encara reté

Lo rey son bò maravellar;
E volch encara demanar (17)

Com Deu sia bò vas tots lats
Perque no esquiva peccats,

Tant que hom no 'n faés negú
E que gloria hagués cascú (18)

E no fós pena per peccat,
Per ço que divina bontat

Esquivas pena e peccat

En ángels, e 'n tot home nat,

E que negú no fós perdut,

Mas que tuyt haguessen salut,

Pus que la divina bontat
Es gran e no vòl null peccat;

E car la demanda es formada
Sobre gran bé, cové esser dada

Responsió: Per la gran bontat
De Deus qui ha el mon ordenat

A far gran bé qui conegut
No fora si no fós haút

Peccat e pena per peccat,
Car no fóra remunerat

Gran bé si hom no pogués far (19)
Pecat, ni per éll pena dar;

Car no pogr' esser libertat
En far lo bé o lo peccat;

E Deus no pogra gran bé far
A l' hom, pus no pogués peccar

E ab libertat Deus amar,
Obeir, servir e honrar:

Car tot hom l' amara forçat
Perque no li 'n conegra grat (20),

E ja Deus no pogra formar
En paradís gloriejar;

Car si hom mal far no pogués
E que franchament no volgués

Deus obeir, servir, e amar,
Ni Deus no pogra res jutjar

Ni igualar, donar negun bé,
Ni pogra perdonar en re,

E bontat no hagra ab que (21)
Pogués far en home gran bé:

Fora donchs ligat lo poder
De Deu qui no pogra bé fer

Gran ni petit per jutjament,
E fóra estat lo ligament

Per ço que hom mal no sentis.
E si Deus en ço consentis

Ligara son res ab no res,
Del qual no res tot home es

E fera contra sí peccat,
Lo qual fora infinitat

En cascuna de ses virtuts,
E tot si hagra deçebuts

Per ço que hom no hagués mal,
No par donchs raysó natural

Que Deus qui es bé infinit
Per bé finit sia fallit,

Ligat e prés contra son bé.
Veus donchs, senyor rey, perque vé

En hom peccat, pena e dolor
Per çó que el bé sia major;

E com lo puscha far de grat
E 'l be ‘n sia remunerat

E pòt esser, pus que Deus es
Escusat, segons que dit es.

___

Finit está aquest escrit

A honor del Sant Esperit;
Lo qual me ' scalf en la calor

De s' amor, a mí peccador.


VARIANTES.

(1) Qu' el fruit no menjás, éll sabent
(2) Que Deus no y feu fallimen:
(3) Esta heu sol maravellar
(4) Lo qual par no fora nient
(5) Si tot som hom qui pauc enten
(6) El senyor rey si eu dich lo ver
(7) Ço es la francha volentat
(8) E car Adam fón de non re
(9) Car per lo bé qui l' fon donat
(¡O) Esquiva e natura pres
(11) Fer lo bé si éll se volgués,
(12) Del qual se poguera escusar
(13) E fó lo peccat ab delit;
(14) Lo qual Deus totas vets sabé
(15) Perque hac rahó en far bé,
(16) Així com desrahó de sé
(17) E volch encare demandar
(18) E que gloriejás cascú
(19) Gran bé si no es pogués far
(20) Car no li ‘n convengra grat,
(21) Ab bontat no hagra ab que.

lunes, 30 de agosto de 2021

LO MISTERI DE LA CONCEPCIÓ DE MARIA. Miquel Victoriá Amer.

LO MISTERI DE LA CONCEPCIÓ DE MARIA.

Axampla 'l cor, rassa d'Adam maleyta,  Condempnada a la pena de la mort,  Dintre l'eternitat l'hora beneyta  Sona de redempció pe'l teu conort.


Axampla 'l cor, rassa d'Adam maleyta,

Condempnada a la pena de la mort,

Dintre l'eternitat l'hora beneyta

Sona de redempció pe'l teu conort.


La porta está del paradís tancada

Y lo camí que hi mena está esborrat,

Mes la veu del Senyor altra vegada

Un hort de mes delit l''ha regalat.


L'ergull enmatziná la teua vida,

Y l'amor la ferá reviure al cel

Quant l'hora del Senyor sia complida

Y del pecat treta del mon la rel.


EL MISTERIO DE LA CONCEPCIÓN DE MARÍA.

Ensancha el corazón, raza de Adán maldita, a muerte condenada: sonó en el reloj de la eternidad la hora bonancible de tu redención.

La puerta del paraíso está sellada, borrado el camino que a él conduce; mas la voz compasiva del Señor, más delicioso vergel te ha regalado.

El orgullo envenenó tu alma, y por el amor revivirá esta en el cielo, cuando la hora del Señor sea cumplida, y arrancada de la tierra la raíz de pecado.


Axampla l' cor, rassa d'Adam maleyta,

Y canta himnes de gloria a ton Senyor:

Concebuda es María, d'Ell beneyta...

Y la serpent tremola de pahor.


Ángels inmaculats que veis la gloria

De Deu devant son trono inmaculat,

Cantau lo cántich nou de la victoria,

Que ha guanyat a l'ergull la caritat.


Cantau, cantau les glories de María,

Encarnació de tot l'amor de Deu:

Ella es la que 'l Senyor ja prometia

A Adam quant va trencá 'l precepte seu.


Ella es l'eleta del Senyor per temple

De la puresa y celestial amor,

Y eternalment Ella será l'etzemple

De la magnificencia del Senyor.


Ella es la dona humil, la dona forta

Que, armada ab les virtuts de l'Increat,

D'un novell paradís ve a obrir la porta

Quant lo cap de la serp haja esclafat.


Ella del Criador es la clemencia

Que cobre l'univers ab son mantell,

Y per lo mon perdut de l' innocencia,

Dona d'amor del cel un mon mes bell.


Ensancha el corazón, raza de Adán maldita, y entona himnos de alabanza al Criador: concebida es María en su gracia y tiembla despavorida la serpiente.

Ángeles inmaculados que contempláis la gloria de Dios cabe su trono sin mancilla, pues venció la caridad a la soberbia, entonad el cántico nuevo de triunfo.

Cantad, cantad la gloria de María, sublime encarnación de todo el amor divino; Ella es la que el Señor ya prometía a Adán al infringir este el precepto de vida.

Ella es la elegida del Señor para sagrario de la pureza y del amor celestial; eternamente será Ella el ejemplo de la soberana magnificencia.

Ella es la humilde virgen, la matrona fuerte, que armada de la virtud del Omnipotente, destrozada ya la cabeza de la sierpe infernal, viene a abrir las puertas del nuevo paraíso.

Ella es la clemencia del Criador que cubre el universo con su manto, y en cambio del mundo de inocencia perdido, nos ofrece un mundo más bello de divinal amor.


Ella estava ab l'Etern quant fo aufegada

La terra per les aygües de la mort,

Y Deu digué per Ella: Altra vegada

No trametré a la terra eixa dis-sort.


Y en mitx del llamp, del tró y de la tempesta

Estava ab Deu al mont de Sinaí

Quant digué a l'home la paraula aquesta:

No tindrás altres Deus devant de Mí.


Y aprés, quant la criatura adulterava

Ab la vida y ne feya un Deu de l'or,

També María ab lo Senyor estava,

Y de sos ulls tancats n'eixia 'l plor.


María, amor de Deu, tota puresa,

Vina à nedejá 'l mon de tot pecat;

Dú l'esperança per l'Etern promesa,

Lo fruyt de l'arbre sant de caritat.


Per la piadosa Omnipotencia ombrada,

Infantarás Jesús, lo Salvador,

Essent per tots los setgles exalçada,

Verge Mare de Deu, del sant amor.


Misericordia del Etern, María,

Ves al peu de la creu, que Deu ho vol,

A passar las tres hores d' agonía

De l'humanal llinatge per consol.


Ella estaba al lado del Señor cuando la tierra fue anegada por las aguas de la muerte, y por ella dijo Dios: No enviaré más a la tierra tanto duelo.

Y en medio del rayo y del trueno y del torbellino estaba con Dios en el Sinaí, cuando dio al hombre el sublime mandato: No adorarás ante mí otros dioses.

Y más tarde, cuando el hombre adulteraba con la vida y del oro fabricaba sus dioses, María con el Señor estaba, y corría el llanto de sus ojos, cerrados para no ver el crimen.

María, amor de Dios, toda pureza, ven a purificar el mundo de toda mancha; tráenos la esperanza prometida por el Eterno, sagrado fruto del árbol de caridad.

Te hará sombra la misericordia del Omnipotente, parirás a Jesús, nuestra salud; por todos los siglos serás ensalzada, Virgen Madre de Dios, Madre del santo amor.

María, misericordia del Eterno, ves (ve) al pie de la cruz, que Dios lo quiere; ves a sufrir las tres horas de agonía para consuelo del humano linaje.


Y consumada de salut la obra,

Alegri a l'univers ton esperit,

Y alçant lo vel del mon de Deu, descobre (se llich al original: ve!)

La segona creació de l'Infinit.


ENDREÇA.


María, Verge santa, inmaculada

Mare del Redemptor,

Acullnos per tos fills, dona 'ns posada

A la casa payral del sant amor.

____

Y consumada la obra de redención, regocije al universo tu espíritu; y alzando el velo del mundo de Dios, descúbrenos la segunda creación del Infinito.

María, Virgen santa, inmaculada Madre del Redentor, adóptanos por hijos, hospédanos en la casa paterna del santo amor.

___

Entrades mes populars: