miércoles, 24 de marzo de 2021

CAPITOLS ANOMENATS DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.

CAPITOLS

ANOMENATS

DE MOSSEN
BERENGVER VNIZ. (Berenguer Uniz)

NOVAE ORDINATIONES, EDITAE IN MAIORIC.

per Honorabiles Iuratos eiusdem Ciuitatis, & Regni super abreuiatione

litium (litigio; plet; pleite; pleito; no es el mineral litio), & questionum: & inde concessae laudate, & authorizatae per Dominum Nostrum Regem, Ambaciatoribus dicti Regni. Anno á Natiuitate Domini Millesimo quadringentesimo trigesimo nono. (1439)

Pateat vniuersis, quod nos Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum, Siciliae, extra, & vltra farum, Valentia, Vngariae, Hyerusalem, Maioric. Sardiniae, & Corcicae; Comes Rosilionis, & Ceritaniae, Comes Barchinonae, Dux Atenarum, & Neopatriae. Cupientes conseruationi, & augmento R. P. Civitatis, & dicti Regni Maioric. quod (proh dolor) in maximam depopulationem, & Ruinam, deductum est: cum propter pestes, ibi sepe numero vigentes, tum propter varios aduersos casus, ex quibus Regnum multum depraemitur; & salubriter cuius damna ac incommoda pro posse, ac verius vitare; ex quo praesertim neruus nostrae ditionis, pro ut relinquorum Principum in continuis prouisionibus pendet: principaliter, & consistit capitalis: per fideles nostros Berengarium Vniz, Franciscum Axaló, (con tilde) & Antonium Oliuas (Oliuars en texto anterior, Olivars) oratores, & Ambaciatores: nomine, ac parte fidelium Iuratorum (Iuratorú) dictae Ciuitatis & Regni ad nos missos: oblatis responsiones, pro huius Ciuitatis, & Regni vtilitate conseruatione, & augmento, facere decreuimus: pro vt fine vniuscuiusque dictorum Capitulorum, latius est videre. Quorum quidem capitulorum & Responsionum; nostrarum, tenor sequitur in hunc (húc) modum.

MEMORIAL FET PER LOS HONORABLES IVRATS

de la Ciutat, é Regne de Mallorca, al Honorable en Berenguer Vniz Donzell, per lo bras militar, é Francesch Exelo (Axaló) Ciutada, per lo bras dels Ciutadans: é Antoni Oliuas per las parts foranes Ambaxadors de Mallorca.
I.

PRIMERAMENT, com lo Honorable Mossen Pera Callar subreptitiament (la Real celcitut totstemps salua) e contre forma de la vnio, de la qual sen aporta tréslat, é d serta franchese: comensant Encara atorgam &c. de la qual per semblant sen aporten traslat los dits honorables Embaxadors: haye impetrades prouisions de empañorament de la vila de Llucmayor, rendes, é drets Reals, é Iurisdictio de aquella, é a les ditas prouisions, é execucio de aquelles; sien estades fetes oposicions per part dels Honorables Iurats del Regne de Mallorca, é dels habitadors de la dita Parrochia, é mesauant sia estat damanat temps fos donat a ells de hauer recors al molt alt Señor Rey. Sobre la Reuocacio de les dites prouisions é entretant, fos sobresegut, en execucio de aquelles: per virtut de vna altre francheza començant Nouerint vniuerfi quod nos Iacobus &c. de la qual sen aporten treslat los dits Embaxadors é no contrastant las dites oposicions, franchezes, é allegacio de aquelles lo dit molt alt Señor Rey, haye atorgades al dit Pere Callar altres prouisions; contenens (cótenens) lo dit empañorament al dit Mossen Pere Callar, fet no esser contra forma de la dita vnio. E manant lo dit Mossen Pera Callar per virtut de aquella, esser mes en possessio de les coses a ell empeñorades. (pignoribus; penyora; pignorar, empeñar)

E mes encara, sia dispost per altre francheza del Regna; que las lurisdictions ciuils ni Criminals de aquell: no podessen esser venudes ó alienades segons altre francheza, é encarragaments, en la dita Vila de Lluchmayor fe sien seguidas bregues, é nafres per defensio de la dita vnio, é de quen sien estats fets processos de trancament de homenatges contra aquells, é sien estats citats per virtut de certs vsatges, é constitucions de Cataluñya: citant aquells que comparaguessen deuant la Señora Reyna, é encara mes los dits habitadors de la dita Parrochia de Lluchmayor, per virtut de la dita vnio, se sien mesos en punt, ó forma de voler resistyr a aquells, qui contra forma de la dita vnio, volguesen pendre possessio de la dita Vila, Rendes, é drets Reals segons en la dita vnio, en la qual es dada facultat, á aquella defendre ab armes, é sens armes expressament es contengut. E per la dita raho, sien estats fets processos contre los dits habitadors, é altres singulars del present Regne, que placia als dits Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor Rey que com ell en la dita franqueza, sia constituyt impugnador contre aquells qui tals prouisions impetrarán. E de manera es defenador de la dita vnio; que li placia que sia de se Merçe, reuocar las dites prouisions al dit Mossen Pera Callar atorgades de la dita Vila de Lluchmayor, axi en via de empeñorament, vende, ó alienacio, com en via de precari arrendament, o donament de vsufruyt, (usufructo, uso + fruto, disfrute de uso) procura ad vitam, ó en qualseuol altre titol, feta, ó cogitada declarant tals contractes no valer ni tenir é fer contra forma de la dita vnio, é franchezes demunt anomenades, & que per lo dit Mossen Pere Callar alguna cose de les coses á ell empeñorades, ni drets Reals alguns, ni iurisdictions separadament, ó coniuncta nos pugue obstenir, é á mayor cautela prometa, é ordé lo dit molt alt Señor Rey, que de aqui auant tals contractes, ó alienacions no sien fetes. E si per importunitat eren obtingudes, que no sien exequides: mes contra los impetrants, é exequutio requirents de aquelles; sia procehit per los rameys donats en la dita vnio. Fermant que tots procehyments, bandetiaments, é citacions per la dita raho fetas, sien cansellades e abolides. E a mayor cautela, los dits processos, é crims sien als dits homens remesos mayorment, com de les dites bregues, é nafres mitgensant lo Lloctinent de Gouernador, é Honorables Iurats, é altres notables personas sien estats pacifichs.

Dominus Rex remitit dictum negotium Dominae Reginae per Iustitiam prouidendum; & omnino terminandum, seruatis in vnione franchesiijs, & Priuilegijs Regni Maioric. & nihilominus dictus Dominus Rex vult, & mandar, quod quousque causa praedicta de Lucho mayori, (Llucmayor antes) per dictam Dominam Reginam, Iustitia mediante decisa fuerit penitus, & determinata, omnis executio que forre fieri posset vigore quarumuis prouisionum Regiarum, super ea causa, per ipsum Dominum Regem dicto Petro de Callar hactenus concessarum omnino suspendatur, & eis ipse quoad possessionis alicuius ademptionem, & fructuum perceptionem, & alias nullatenus vti possit. Propterea dictus Dominus Rex remitit haec omnia, & alia subsequutaa; pro ut in dicto Capitulo continetur, & abolit citationes per ipsam Dominam (sa dona) Reginam propterea factas.

QVE NINGVN IUTGE ORDINARI NE

Assessor, no puga pendre Salari.
II.

Item, que placia als Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del molt alt Señor Rey; que com per francheza del present Regna sia dispost, que ningun Iutge ordinari, o Assessor de aquell; no pugue pendre salari de las parts. E de vn temps ensa, se sia abusat lo contrari; que de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor seu, lo Balle, de la Ciutat, ó son Assessor Vaguer de la Ciutat, ó Assessor, ó altre qualseuol Iutge ordinari; no pugue pendre salari de las parts. Placet Domino Regi.

MODERACIO DE SALARIS E DESPESES.

III.

Item, com les pecunias qui venen a adiudicacio, é distribucio de Corts; vinguen quasi a no res, per immoderades despeses é salaris, que de aquelles son trets, é lleuats: que placia als Honorables Embaxadors, supplicar al molt alt Señor Rey, per sa gracia, é Merçe los dits salaris, é despeses sien moderades: é la dita moderacio, esser remesa al Procurador Real, ensemps ab hu dels Honorables Iurats, qui hayen a moderar las dites despeses é salaris, é la moderacio de aquelles, ó prouisio de que fehedora sia seguida tota apellacio remota. Placet Domino Regi.

PER LOS SALARIS DELS IVTIES DELEGATS:

é moderacio de aquells.

IIII.

Item, com per Ordinacio del present Regne, los Iutges delegats, en las causas de que sien Iutges, hayen hauer cert salari per lliure e mes auant no puguen demanar e per abus tots dies, sia dita Ordinacio violada, per exortacio de immoderat salari: que placia als dits Honorables Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor Rey, per se gracia é merse, en deute de Iusticia, manar les dites Ordinacions esser preseruades, é si questio sera de algun salari, ques diga aquell esset immoderat; que la dita moderacio sia remesa al Procurador Real, ab hu dels dits Honorables Iurats: los quals hayen aquellas moderar segons les ditas ordinacions, e la dita moderacio sia exequida tota appellacio remoguda. Placet Domino Regi.

PER FER ORDENAR LOS OFFICIALS DE LA CIVTAT.

V.

Item, com p moltes vegades, lo molt alt Señor Rey, per importunitat, e no informat de las condicions de las personas, proueischa (ptouehisca) dels officis del Balle, e Vaguer de la Ciutat é Vaguer de fora, del present Regna, e llurs Assessors, personas inhabils, é insufficiens a regir aquells: é ya per altre francheza del present Regne sia atorgat, que si lo Gouernador del dit Regne, o son Lloctinent ensemps ab los Honorables Iurats de aquell, é Procurador Real: attrobaran les persones prouehides esser insufficiens, que los dits officis, deguen comenar a qualque notable persona, é entretant deguen consultar lo dit molt alt Señor Rey de la insufficiencia
(la c parece ç, pero el color de la c y el del rabito es diferente; no es ningún problema, puesto que la c, ç, s, ss se intercambian en los textos antiguos)
de aquells, é causes de aquella. E la dita prouisio, sia quasi inutil e sens fruit; al dit Regne: com (có) attesa la pobertat (pauper, pobre, pauperitatem, pobreza, pobresa) de aquell nos pugue tremetre al dit Señor Rey alguna persona, per requirir reuocacio de las dites prouisions cessant la istancia (he encontrado istancia, no instancia, varias veces) de la dita Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, per la qual lo dit molt alt Señor Rey, es induhit a atorgar las primeras prouisions: que aquelles sien executades, que placia als dits Embaxadors supplicar lo dit molt alt Señor Rey, que per sa gracia é Merçe, vtilitat del be publich: sia donada facultat als dits honorables Iurats, ensemps en lo Gran, e General Consell: de elegir en lo temps que fan los dits officis de la Casa de la Vniversitat; quatre notables personas al offici de Balle de la Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de fora. E quatra al offici del Vaguer de la Ciutat: é dos luristes per Assessors a quiscun dels dits officis: e de las ditas elections, certificar lo molt alt Señor Rey: lo qual per sa benignitat, se vulla streñyar e iurar atorgant de aço priuilegi é francheza; é elegir hu dels quatre anomenats a cascu dels dits officis: é hu del dits Doctors enomenats a cascu dels dits officis per Assessor. E si lo contrari era fet: tals prouisions no valeguen. E mes auant; com lo Gouernador de Mallorca, ó son Lloctinent, per authoritat, Real a cascu prouehyt dels dits officis é Assessors de aquells, en la Vigilia de Cinquagesma, si fins aquell iorn prouisions del dit Señor Rey no ly son presentades dels officis e Assessories de aquells, que placia al dit molt alt Señor Rey manar é prouehyr, que si se esdeuindra per ell no esser estat prouehyt, dels dits officis e las ditas prouisions no esser presentades fins al dit die de la Vigilia de Cinquagesma, é per conseguent lo dit Gouernador, ó son Llochtinent hauia prouehyt dels dits officis necessariament haya a pendre dels dits elegits ço es á saber hu de quiscun quern, per lo offici que seran anomenats: e hu dels dits Assessors a 
quascu dels dits officis: é la dita electio se haye a fer per sort matent los noms dels dits elets en sengles radolins de cera: é qui ixira primer sera prouehit del dit offici (offiici).

E semblantment dels Assessors sia fet. En los quals officis puguen esser personas franches (fráches) e totes altres qualseuols. Placet Domino Regi ad beneplacitum suum (falta punto)

PER LO CONCELL DE LA FRANCHESA

VI.

Item com per los Illustres passats Reys sien estades atorgades al present Regna diuerses Franchezes, é libertats: E per lo molt alt Señor Rey ara benauenturadament regnant, sien estades las dites Franchezes confirmades é de nou atorgades altres: las quals continuament son violades per los officials, e per la dita raho per los Illustres passats Reys sia estada atorgada al present Regne certa francheza, per la qual es prouehit: que en cars que los officials Reals del present Regne contra Franchezas, lo Gouernador, ó son Llochtinent; ensemps ab son Assessor, é lo Procurador Real, Balle, é Vaguer de la Ciutat e Vaguer de fora: ab llurs Assessors ensemps ab los Iuristes en la dita franchesa anomenats coneguen del dit Regna e preiudici tornen a lloch. aquelles coses que contra Franchezes seran fetes: é la dita Francheza, ó prouisio de molt ramanyament als dits Greuges, com per reuerencia, e tenor del dit Gouernador, de son Lloctinent; dels quals continuament los dits Greuges procehiexen son presents. En lo Consell, é los qui han a votar per reuerencia, é temor de aqll moltes vegades dupten donar llur vot, en presencia del dit Gouernador, ó Llochtinent seu. Per tant placia als Honor. Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor Rey, per sa gracia, e benignitat, confirmant la dita Franchesa, vulle prouehir, e manar: que si a cars sera lo dit Greuge (Grenge) sia pretes esser fet per lo Gouernador ó son Assessor aquells no entreuenguen per la dite vegade, en lo dit Consell: mas los altres officials Reals ab llurs Assessors del dit Greuge coneguen, e determinen per lo semblant sia seruat dels altres officials, é Assessors llurs que aquell del qual lo dit Greuge se pretendra, ni son Assessor: no entreuenguen en lo dit Consell per aquella vegade é asso es molt necessari, attenent, que ha gran temps lo present Regna no ha hagudes Corts particulars, ni axi poch Corts generals, nos sostengudes: é quasi tots dies las ditas Francheses son violades, e infringides; de ques seguex continuada depopulacio e destruccio (destructio, se lee desttuctio) del present Regne. Placet Domino Regi, & vult Dominus Rex quod Doctores qui in hoc habent de coetero interuenire, sint Martinus DesBrull, (de es Brull, des Brull, Desbrull) & Ioannes Berard Legum Doctores (falta punto)

QVE ALGV DE QVI AVANT, PER VIRTVT DE

algun fet Ciuil, ó Criminal, no sia tret fore lo Regne de Mallorcas.

VII.

Item, com lo present Regne de Mallorca sia Regne apartat hauent ses Francheses especials é en res en lo mon no sia sommes (sotsmes; sometido) al Principat de Catalunya ni a la obseruancia de llurs constitucions ni vsatges: mayorment com aquelles sien estadas fetes en Corts particulars en Catalunya; a les quals los habitadors del present Regne no acostumen esser citats, ni son tinguts anar, encara mes los habitadors del present Regne, hayen expres priuilegi, que per algun fet Ciuil, no puguen esser trets fora lo present Regne. E per altre Franchesa (Fráchesa) del present Regne sia dispost, que si algu sera trobat en crim de trahitio del qual no pot esser mayor altre, deu esser iutiat per la Cort é promens del present Regne de Mallorca; segons les Franchesas de aquell Regne, segons es disposat per altre Franchesa, comensant Sapien tuits. De la qual sen porten traslat los dits honorables Embaxadors, é de vn temps ença, ço que ya may no fonch vist ni hoyt, sien vingudes prouisions (prouisiós) de la Cort de la Señora Reyna, citants alguns habitadors dels present Regne deguen comparer deuant la Señora Reyna. Per raho de certs processos, de Regali authoritate, & rogatu, & simili modo. E de altres vsatges é constitucions de Catalunya. A la cosa seria a total destruccio del present Regne, é dels pobladors de aquell; mayorment, que en las dites prouisions sia estat manat, que los dits citats deguen comparer, ensemps ab tots llurs bens. Que placia al dits Honorables Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor Rey per sa gracia e merçe, y de deute de Iusticia, man las dites Francheses del present Regne esser seruades, y que algu de aqui auant per fet de algun fet Ciuil, ni Criminal, no sia tret fora del present Regne encare que si pretengues perhorrescencia; declarant a mayor cautela los dits processos per virtut dels dits vsatges, é constitucions no hauer lloch en lo Regne, ne poder esser fets de aquí auant, anullant a mayor cautela, aquells qui fins asi son estats fets.
Placet Domino Regi, quod Franchesia obseruetur; & quod omnis causa cognosci habeat in Ciuitate Maioric. eius que processus ibi duci; & quod supercedeatur in citationibus factis, & faciendis per Dominam Reginam, per viam processuum de simili modo regalia, & de authoritate & rogatu; donec Dominus Rex sit in partibus illis.

QVE NINGV NO SIA TVRMENTAT SENS IVDICIS

é Sententia de Tormens.

VIII.

Item com en lo present Regne, sia estat abusat per alguns (algús) Gouernadors, ó Lloctinens de aquells, que turmenten algun (algú) delat sens sentencia de turmens, de que se esdeue: que los delats per por dels turmens, sens culpa que no han se composen, e son fetes diuerses, é innumerables extorsions. Que placia als Honor. Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sa gracia, é merçe manar é prouehyr, que de aqui auant algu en lo present Regne, no sia turmentat sens iudicis é sentencia de turmens, é que a la dita tortura, hayen esser presents dos dels Iurats. E si cars sera veure al dit turmentat esser fetes sobres, protesten segons Iusticia dictara, é lo Gouernador, ó son Assessor, ó son Lloctinent; haye sobreseura fins de las dites sobres, é requestes sia aguda raho: é sia prouehyt. E aquesta prouisio, sia clausulada ab grans penas, é statuts manaments. Placet Domino Regi, quod quaestiones, seu tormenta; non fiant sine iuditijs, & sententijs tormentorum, seu questionum (cuestión, pregunta). Et quod duo ex Iuratis Ciuitatum Maioricensium (Maioricésium), si volent, & quoties voluerint, possint interuenire dictis questionibus, & tormentis, & torturis.

QVE LES PROVISIONS, E ORDINACIONS, SIEN SERVADES

é admeses totes Francheses.

IX.

Item, com per lo molt alt Señor Rey: en fauor de la mercaderia, no ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi sobre los Corredors, é de altre part, sien estades impetrades de la Señora Reyna prouisions continens diuerses Ordinacions bones les quals prouisions, lo dit Gouernador, e son Lloctinent no ha volgudes admetre; causantho oppositions de alguns. Que placia als Honorables Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rei, per se gracia e merce: com poch valrie francheses e gracies etorgar, si equellas no eren admesas: manar (hay una i algo superpuesta y de un color más ligero) que las dites prouisions, Franchezes, ó Ordinacions; sien admeses, é encara aquelles que ara se obtindran; é aço sots incorriment de grans penas e priuacio de oficis al dit Honor. Gouernador e son Lloctinent, é si cars sera lo dit Gouernador, ó Lloctinent, no contractant les dites penes, denegas obehyr é admetre aqlles, fos comés al Balle de la Ciutat: que aquellas degue executar, ó admetre, sots incorriment de les dites penes. E si lo dit Balle denegara aquelles executar, ó admetre, sia remes al Vaguer de la Ciutat, e apres al Vaguer de fora, é defalliment deaquells. Placet Domino Regi.

PER LOS QVI PROCLAMEN LLIBERTAT.
X.

Item com en lo present Regne, se fa gran abusio de les questions de les llibertats: com mols esclaus, per fadigar llurs Señors sens alguna causa iusta, de que los Señors sostenen gran dan, é immoderades despeses: é perden lo seruey dels esclaus que proclamen llibertat: que placia als dits Embaxadors suplicar al dit molt alt Señor Rey, que sia de sa gracia, é merçe per tolre debats, y questions, é relleuar los Señors de dañy é despeses: encare per tant que los esclaus, qui proclamen llibertat, sien prestament spetxats en llur iusticia: atorgar al dit Regne. é habitadors de aquell: la Ordinacio e disposicio del tenor seguent: ço es que sia algu proclama llibertat, que de continent; ço es lo pus prop vinent Diuendres en lo qual es lo Gouernador ab los altres officials dins lo Carcer Real sia anomenat lo dit proclomant (proclomát; proclamant; proclamador, proclamante) llibertat deuant lo Gouernador ó Lloctinent seu; é aqui sia interrogat, si enten a proclamar llibertat, é si dira que no; sia restituit a son Señor sens altre contradictio; é de aqui auant no sia hoit proclamant llibertat, si ya donchs aquella no allegaue per nouella causa. E si cars era lo dit esclau interrogat, ell dira voler proclamar llibertat, lo dit esclau a qui present de continent auisat: empero, si lo dit esclau ho damanara lo aduocat, ó procurador de pobres, ó miserables: sia interrogat lo dit esclau, ó lo dit Aduocat, ó Procurador de pobres de Christ: per quina causa, ó raho demane aquella llibertat a ell pertañyer. E aqui de continent, sia donat temps de deu dies al dit esclau, de respodre, é proposar sa damanda, é sia enentat en aquella questio, summariament, e de pla, la sola veritat attessa: malitias, & subtilitats de dret apart posades. E com vindra lo dit fet sia a terma de Sentencia, vn altre die de Diuendres, en lo dit lloch de la preso: E tenint lo Gouernador, ó son Lloctinent la dita Audiencia: ensemps ab lo Balle, é Vaguer de la Ciutat, é Veguer, de fora ab llurs Assessors. Conuocats en aço dos dels honorables Iurats: aquells que la Mayor part dels Iurats elegiran é lo Advocat de la Vniuersitat, (si esser hy volra) prestat iurament als quatre Sanct Euangelis per los dits Gouernador, Balle, é Vaguer ab llurs Assessors demunt nomenats: que segons Deu é llurs bones Consiencies; se hauran en lo dit iuy: é donara llur vot, é Consell tota fauor, rencor, e amor apart posada. Apres llegit lo proces, é fetes llurs allegacions; axi de les parts com de llurs Aduocats, apres sia concordat: & procehit a concordacio de sentencia, é aço que la mayor part de aquella Iusticia; sia seguit e obseruat, é executat tota appellacio remoguda. E si apparra; lo esclau maliciosament hauer proclamada, llibertat, los demunt anomenats (se lee anom nats), pusquen aquell condemnar en alguna pena corporal é a llur arbitre, la qual se haye Executar, é la qual no pusquen remetre sino a Ordinacio del molt alt Señor Rey. Placet Domino Regi.

Entrades mes populars: