jueves, 25 de marzo de 2021

CORRECCIONS FETES SOBRE LES DEMVNT DITES NOVAS ORDINACIONS,

CORRECCIONS

FETES SOBRE

LES DEMVNT DITES

NOVAS ORDINACIONS, E CAPITOLS

DE AQVELLES VVLGO DITES DE

MOSSEN BERENGVER VNIZ.

LA CRIDA

Ara hoyats, que notifique, y mana: lo molt Honor. Mossen Berenguer Dolms Caualler Conseller, e camerlench, del molt alt Señor Rey e Gouernador del Regne de Mallorca, a tot hom generalment de qualseuol lley, condicio, ó estament sia: que com sobre las Ordinacions, de abreuiacio de plets, per raho de cert priuilegi per lo molt alt Señor Rey, a la Vniuersitat de Mallorca atorgades, e per los llochs acostumats de la present Ciutat de Mallorca publicades a 28 del mes de Setembre del Añy 1439. Sia estade apres, per lo dit molt alt Señor Rey, nouellament, sobre las dites Ordinacions e Capitols feta ab sa Carta Real en son Segell comu pendent segellada. Dat en la Ciutat de Deança. a 24. del mes de Abril proppassat. La correctio del tenor seguent.

NOS ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, de Sicilia deça, é della Far, de Valencia, de Vngria, de Hierusalem, de Mallorca, de Serdeña y de Corsega: Compte de Barcelona, Duch de Atenes, é de Neopatria, é encare Compte, de Rosello, é de Sardañya.

Lo Diuinal adiutori humilment inuocat. Com experiencia la qual es mare d totes coses; haye monstrat, les Ordinacions dels plets, ordenades, e obtingudes lo Añy passat, del molt alt Señor Rey per la Vniuersitat de la present Ciutat, é Regne de Mallorca a supplicacio dels Honor. Mossen Berenguer Vniz, Caualler, Francesch Axaló, Caualler, é Antoni Oliuas, Embaxadors, per la dita Vniuersitat al dit molt alt Señor Rey tremesos, esser per la mayor part impraticables, e de moltes de aquellas esser seguits molts, é diuersos abusos, é infinits plets entre los habitadors del present Regne dañs, é inconuenients no pochs. En tant, que esta vist, é es veu clarament las dites Ordinacions, o moltes de aquelles en la forma, demuntdita que fins asi, son estades enteses, e practicades esser molt dañosas, é periudicials a la cosa publica, del dit Regne e esser ocasio de debats é de plets, é de fiançes, é desbarats, als mals homens, é per ço sia molt necessari, per abreuiar als dits abusos, dañys, é inconueniens; les dites Ordinacions esser corregides, esmenades, declarades, e en millor conmutades (cómutades). Per tant

lo Honor. Mossen Berenguer Dolms, Caualler, Conseller Camerlench del dit molt alt Sr. Rey, é Gouernador del dit Regne de Mallorca: al qual per lo dit molt alt Señor Rey es estat donat lloc é comissio especial de aquestes coses hagut; en e sobre las dites coses colloqui é deliberatio. Ab los Honorables Mossen Berenguer Vniz Caualler; Iaume de Pachs, Guillem Benassar Ciutadans: Guillem Matheu, Berenguer Genouard, Mercaders:
é Antoni Bastard Iurats lo Añy present, de la present Ciutat, é Regne de Mallorca. E ab los Honor. Sindichs de les pats (parts) foranes del dit Regne, als quals Honor. Iurats, e quatre Sindichs, lo gran, é general Consell del dit Regne ha comes lo present negoci: é donat ple poder de aquestes coses segons apar, per determinacio per lo dit gran, é General Consell feta, é continuada en los llibres de la Vniuersitat: a (espacio no rellenado) del mes de Noembre del Añy present de Consell é de voluntat dels Honor. Iurats é Sindichs, e, Consell del Honorable Misser Barthomeu Alberti: Doctor en quiscun (quisqú) dret

Lloctinent de son Honorable Assessor, é dels Honor. Misser Iuan Berard, e Gabriel de Veri, Aduocats de la Vniuersitat. Ha fetes, ordenades, e statuides; en é sobre las dites Ordinacions, e quascun Capitol de aquelles, les Corrections, declaracions, suplicacions, e Ordinacions, seguents; en la forma e manera, quis seguex. Las quals declaracions, corrections ordinacions, e supplicacions: lo dit molt Honor. Gouernador prouehyex, e mana, esser ad vnguem (a la ungla) tingudes, é observades, sots les penas en aquelles contengudes. E aquelles esser ab veu, é crida publicades, per los llochs acostumats de la dita (ladita, la-dita, guión, salto de línea) Ciutat, e aquelles hauer efecte, e lligar de continent que seran publicades, annullant, é irritant expressament tots actes e procehyments en contrari feadors. Manant, aquellas esser registrades en les Corts de la Gouernacio, de la Ballia; é Vagueria de las Viles del dit Regne, per ço, que alguna de aqlles no puguen ingnorantia, allegar.

SOBRE LO PRIMER CAPITOL.

PRIMERAMENT; com lo dit Capitol primer de las dites Ordinacions segons experiencia ha mostrat; esser impracticable, e quasi impossible seruar aquell, segons se séria, é esser molt damnos, e periudicial, especialment, als homens rustichs, e grocers; als quals, sils es inhibit, hauer, per no saber rahonar llur fet, llur Iusticia: seria molt preiudicade, vltra los dañs que sostendrien vaguant de llurs afectes, e treballs, dels quals se han a sustentar, per entendre en llurs plets, é questions: en les quals hauenthy Procurador, nols calria axi vagar.

(no los caldrie, caldríe; caler; caldre; no les haría falta así vagar)

PRIMO, que lo dit Capitol, lo qual parle de questions, qui no sobrepuien válua de docentes lliures: se haye seruar tant solament, en questions no sobrepuiants, quantitat de sinquanta lliures, en axi que aquelles, si fersa (ferse, fer se; hacerse) podra, per vna altrecacio verbal finar se haye; ohydes les parts. E si per vna altrecacio verbal, finar nos poran, se hayan a menar extraordinariament, é de pla, sens que no sia necessaria, en aquella oblacio de libell, forma de dret, ni altres solemnitats, e assignacions acostumades, sino aquelles, que al Iutge, Balle, ó Vaguer, deuant lo qual, aquelles tals questions se menaran; sera vist fehedor. Abreuiant aquelles, a son bon arbitre.

Item totes las questions e causes, qui sobrepuiaran la dita quantitat, é valua de sinquante lliures, se hayen a menar, é proseguir ordinariament, segons las Ordinacions antigues, fetes per lo Honorable Mossen Berenguer Vniz, Caualler lleuors Regent la Gouernacio del dit Regne, ab los Honorables Iurats del dit Regne las quals Ordinacions, se hayen a seruar en tot, é per tot: sino en las coses, que seran continuades a les presents, é seguents Ordinacions, declaracions, é correccions. Exceptades empero, les causes dels Censals morts, car en aquelles, de qualseuol cantitat sien, no deu esser procehyt ordinariament; ni segons las dites Ordinacions ans a sola ostensio de la Carte del Censal, ha esser procehyt a exacucio, contra lo principal debitor, o encarregador, ó successor vniversal: segons forma del 16. Capit. de les dites Ordinacions: al qual en alguna cosa no es feta derogacio.

En las questions empero hypotecades: se hayen a seruar las dites Ordinacions antigues.

Item que a quiscu sia licit, legut, & permes; fer procurador, aquell, q voldrá, sols q no sia persona de dret prohibida.

Sia empero licit, é facultat del Iutge, si ly apparra: oyr, é interrogar les parts principals tantes vegades com volra.

DE FORMA ASSVMENDORVM PROCERVM.

Item, que en la assumptio dels promens, sia seruat lo 22. Capitol de las Ordinacions, o Priuilegis impetrats de la molt alta Reyna en la Vila de Monço: a supplicacio dels Honor.

Mossen Hugo de Sant Iuan, é Misser Marti Des Brull, llauos Embaxadors del dit Regne: ço es: que: si ab duas las parts, sen conuindra, sien llechs o Notaris: e que no puguen sino los Notaris, pendre algun salari. E si las duas parts sen conuindran de llechs o Notaris lo Iutge pugue aqlls pendre, que ben vist li seran que sien Iuristes, Notaris, o llechs. Los quals luristes hayen salari segons las Ordinacions antigues: no los llechs. E no sia estat lo Iutge pendre dels anomenats per les parts: puys aquellas no sen concorden. Ans pugue pendre de aquells si volra, ó de altres a son arbitre.

SOBRE LO SEGON CAPITOL:

SEGONAMENT, com sobre lo segon Capitol de les dites Ordinacions segons la practica e obseruança de aquell, se haien seguidas moltas diceptacions, é controuersias e prolixitats: segons experiencia ha mostrat, e singularment, per raho de aquell, e del sise (sisé; sexto; 6°) Capitol de las dites Ordinacions, se han seguides grans questions, é debats, las quals encare penjen, entre lo Señor vtil de la Gouernecio; e lo Señor vtil de las primeras appellacions, per tant lo sobredit segon é encara sobre lo dit sise Capitol fa las declaracions seguents.

Primo que las appellacions quis interposaran de las sentencias, quis daran en les causes, é questions, qui no sobrepuyaran valua, ó quantitat de sinquanta lliures: hayen esser fetes, e interposades en escrits, ó de paraula: deuant lo Iutge, ó Balle, qui haura dade la primera Sentencia dins tres dies continuos.

Item, que de les sentencias difinitiues, las quals se donaran en les causes, ó questions que sobrepuiaran la dita quantitat; ó valua de sinquanta lliures se pugue appellar dins deu dies; segons ya ere ordenat.

QVAE DICITVR SIMPLEX INTERLOQVVTORIA,

& infra quatuor dies possit ab ea appellari

Item que de las interloquutorias simples, é no absorbens lo fet principals, se haye appellar dins tres dies continuos. E de aquelles se pugue appellar vna vegada: e no mes. De les altres interloquutorias, qui absorbiran, ó tocaran lo fet principal: se pugue appellar, axi com de difinitiua. Declarant empero, que sentencia la qual se done sobre excepcio peremptoria; si per aquella sera declarat esser procehyt ad vlteriora, la excepcio no obstant; ó aqlla reseruant en la diffinitiua: tal sentencia, es de si (desi) simple interloquutoria: é de aquella se haya appellat dins tres dies. E si tal sentencia sera declarat, la excepcio obstar, e aquella obstant; Audiencia esser denegade al demanant: tal sentencia es dita obserbir lo negoci principal, é de aqlla, sia llegut, appellarse dins deu dies, axi com de sentencia diffinitiua.

Item: que de les causes de appellacions, las quals se interposarán de sentencias diffinitiuas: ó interloquutorias; en les causes, ó questions no sobrepuxants quantitat, ó valua de sinquanta lliures: E les causes de appellacions de interloquutorias simples, é qualseuols altres questions, ó causes promulgades. E las appellacions de Greuges o recorsos, se hayen a manar extraordinariament, summariament, é de pla: sens que no sia necessari assignar, a posar, y a prouar Greuges; ni seruar altres solemnitats: sino tant quant al Iutge a son bon arbitre sera vist fehador. En las causes de appellacions de sentencias diffinitiuas, donades, ó donadores en les questions sobrepuyants summa de sinquanta lliures: sia procehit, segons las antigues Ordinacions.

Item, que totes las dites appellacions hayen esser presentades en la Cort de la Gouernacio dins dos dies apres que seran interposades. E lo appellant haye demenar e requirir esser delegat Iutge si sera lloch a delegacio de paraula ó en escrits, ó en la appellacio la qual encara com no sia delegat dins los dos dies perso (per so, per ço) no sia hagude per deserta. Empero las appellacions quis interposaran en les parts foranes no sien enteses en la present Ordinacio ni estatuts per lo dit terme.

Item que en e sobre las dites causes de appellacions primeras; de sentencias diffinitiuas, ó interloquutorias, absorbints lo negoci principal de qualseuol quantitat sien, se haye a delegar Iutge per lo Gouernador, ó Lloctinent de aquell; axi com antiguament ere estat ordenat, é vsitat.

Item com per los dits Capitols, sia estat ordenat: que las appellacions dels ordinaris, se aguessen a presentar a la Cort de la Gouernacio: é dels merits de aquella, hagues a conexer lo molt Honor. Gouernador, an concell de son Honorable Assessor. E si cars fos, ladita sentencia fos concordant ab la dita sentencia del ordinari; volia la dita Ordinacio, de aqui auant nos poguessen las parts appellar: volent la cosa raduyr a vna mitjana via. Statuex lo molt Honor. Gouernador; que qualseuulla apellacio interposada de sentencia del ordinari sia delegat Iutge. E si cars sera la sentencia del delegat; sia reuocatoria, ó; discrepant de la sentencia del ordinari lo dit molt Honor. Gouernador iutgera sobre los merits de aquella, ab concell de son Assessor, é aquella, o aquelles, ó part de aquellas: las quals confirmaria: sia executada; e de tal sentencia del Gouernador no sia licit appellar. E si cars sera sentencia del delegat sera conforme ab la Sentencia del Ordinari: sia encara facultat, al agrauiat, de appellar al dit Honor. Gouernador: lo qual dels merits de aquella appellacio, haye a pronunciar ab consell de son Assessor. E si cars sera; que confirmades les precedents sentencias, com sien ya tres concordants: nos puga mes hauant alguna part appellar. E si per ventura: lo dit Honor. Gouernador, en tot, ó en part, reuocará aquelles sentencias, o en alguna de les sentencias demunt dites: Sia permes a la part agrauiade appellarse; E dels merits de la appellacio; haya conexer lo dit molt Honor. Gouernador ab concell de la sua Audiencia, ó de quatre Iuristes, no sospitosos: ó de sinc, en cars de discrepancia. Statuint, é ordenant, que en cars, e en temps, que aquesta sentencia, se deura concordar, sien citats a la una hore los Iutges, ó promens qui las Sentencias hauran donades: é quiscu a part, don raho al dit molt Honor (falta punto de abreviatura) Gouernador; e Iuristes de la sua sentencia; é que lo ha induit a pronunciar axi: é de la dita raho fasse memorial lo Escriua é apres en dret lo dit molt Honor Gouernador, ab aquells que elegits haurá, ó ab sa Audiencia, a les mes veus, don la sua sentencia, de la qual nos sia llegut a algu appellar; los quals Iuristes entre tots no hayen sino vn salari.

Item en las interloquutories, que absorbiran lo fet principal, sia obseruat axi com de les diffinitiuas: en les altres no sia llegut sino vna vegade appellar. E lo Gouernador delech la primera appellatio; ab la altre conuengue ab son Honorable Assessor.

SOBRE LO TERCER, QVART, QVINT, E SIZE CAP.

SOBRE lo Tercer, Quart, Qint, y Size, Capitol, no resta fer altre declaracio, ó correctio, fins axi com de sus es provehit, ço es que en totes las causes, e questions, sobrepuiants la dita valua, o quantitat de sinquanta lliures: axi en les primeras instancias, com en les causes de appellacions: sien tingudes, e seruades las dites antigues Ordinacions; olim appella des novelles; é segons aquelles, se haye procehyt, é enentat en tot é per tot, sino ço que en les presents Ordinacions, e declaracions es expressament prouehyt, e ordenat sobre aquellas.

SOBRE LO SETE CAPITOL.

Lo Sete (seté; séptimo) Capitol de las dites nouissimas Ordinacions, no affretura de alguna correctio e declarecio com sia prou iust, é clar.

SOBRE LO TERCER, E VVITE CAPITOLS.

Item com lo Tercer, é Vuite (vuité, 8°) Capitols de les dites Ordinacions, sia dade potestat als Iutges, de donar temps, é dilacio de pagar als deutors: é de aço se sien seguits molt abusos: per esquiuar, é tolre aquells, com per disposicio de dret lo temps donat a pagar aquell lo qual sens questio, confessa lo deute demanat, sia ya statuhyt dels deu dies: Declara, é statuex, que lo temps donador per los dits Iutges é Iutge, no pugue passar tems de vn mes; com lo arbitre donat als dits Iutges per lo dit Capitol haye esser arretglat, segons disposicions de dret, é equitat: é seria molt dissonant de Iusticia é equitat: si mayor temps de vn mes donaue, e arbitraue: é no seria vist seruar equitat, ni procehyr segons bon arbitre: axi com requer lo dit Capitol. Empero en los deutors de Censals, no han lloch los dits Capitols: car en aquells, se ha de fer execucio prompta, a sola ostensio del contracte del Censal, segons lo 16. Capitol, de las dites nouelles Ordinacions. E los Iutges no han facultat, nils es permes en alguna manera dar temps, ó dilació de pagar als deutors de Censals.

SOBRE LO NOVE CAPITOL.

Com; en la manera, que lo noue Capitol es posat; sia impracticable, declare, é statuex: que lo Iurament, que los Aduocats, é Procuradors, son tinguts prestar: sia prestat segons forma de la Ordinacio e Franchesa antiga: ço es: si ells creuhen manar bona causa segons llurs consiencias; las altres coses en dit Capitol contengudes sien seruades.

SOBRE LO DEZE CAPITOL. (10°)

Lo Deze Capitol per esser obseruat: declare; que encare que los actes, prouisions, o sentencias se fassen per lo Escriua de la causa, ó per les parts en llati: per ço no sien nullas, ans valeguen: exceptades empero, las posicions de fer articles, é capitols los quals, se hayen a fer en pla, (vulgar, pla, sa llengo mallorquina) segons les dites nouelles Ordinacions

SOBRE LO ONZE CAPITOL.

Lo onse Capitol, es iust, é rahonable: declare empero, que los Procuradors, Curadors, Sindichs, é Economos e altres entreuenints, en questions de altres, no sien tinguts, ni puguen esser forçats, obligarse en nom propri: ni llurs perçonas per las missions feadoras, en les dites causes, é questions com lo dit Capitol, solament se entengue, en los principals qui sien de dar, los quals, hayen a fer la obligacio contenguda en lo dit Capitol: é aquells als quals, per dret es permes tal obligacio perçonal.

SOBRE LO DOTZE CAPITOL.

Lo Dotze Capitol es bo; é Iust; é molt rahonable.

SOBRE LO TRETZE CAPITOL.

Lo Tretze Capitol, diu que los debitors, puguen asignar en pague, a llurs creditors, bens mobles, e immobles, per lo qual se son seguits, molts, é infinits abusos de inconuenients, plets, e questions, e donada ocasio, a molt mal hom, de fer diuerses beratarias, fins, e malitias, en gran dañ, de llurs crehedors. Per ço lo dit Capitol e las coses en aquell contengudes, revoca, cassa, é anulla. Statuynt, y prouehint de aquiauant tals assignacions, e dations en pague, no hauer lloch ni poder fe fer sino en los casos, per dret comu disposats. Si donchs, al creador pleya, tals bens acceptar en pague: en lo qual cars no sie necessari pessar ho per Cort; hans haye tal valor é fermatat, axi com si ere passat per cort; e aquesta, era la intencio del dit Capitol. La qual declaracio e correctio haye lloch esser estade no solament en los fets esdeuenidors, mas encara en los presents, é pendents, puys la dita datio in solutum, é assignacio dels dits bens ya no sia feta ab effecte encare que plet ne penias (sin punto final)

SOBRE LO CATORZE CAPITOL.

Lo Catorse Capitol: axi com a iust, é rahonable sia seruat.

SOBRE LO QVINZE CAPITOL.

Lo quinse Capitol qui diu, que los Iutges, en los anentaments dels processos, no sien tinguts seruar les Ordinacions, é stils de las Corts: declara, é statuex: hauer lloch tansolament, en quant las ditas Ordinacions, é stils sien contraris, a les declaracions, corrections, é Ordinacions sien seruades, é axi matex, las dites antigas Ordinacions, é stils; en quant no sien contraries a les dites presents declaracions, e corrections, en tot lo que en las presents, no es especialment prouehyt.

SOBRE LO DESET CAPITOL.

SOBRE lo deset Capitol declare; e axi deu esser seruat, é practicat, que segons forma de la prestacio del dit Censal les demandes, no sien admeses ab oferta de pendre en compte mas precisament, é expressa; haye esser demanada certa, é determinada quantitat: si donchs, no era persona, succehint en fet estrañy en la qual es disposat en la segona part del dit Capitol la qual disposicio se haya seruar en aqlles.

Item que sobre un dupte, moltes vegades fet e de que se ha seguides diuerses, discrepacions; Statuex, prouehex, y declara: que si a algu sera estat assignat, a posar de fet, e dins lo terma a ell assignat, no haura fets Capitols, ni posat: e apres, li sia assignat aprouar, que dins lo terma assignat approuar no pugue ne li sia licit, fer o presentar capitols, ó positions: car deu li ser imputat perque en lo primer terma assignat a posar, aquells no ha presentats, e dins lo terma approuar assignat solament pugue prouar les coses, ja posades, é no de nou posar, é aço, per esquiuar difugis, é dilacions.

Item: com per les antigas Ordinacions, é Francheses del present Regne, sia statuhyt, é ordenat: que los Notaris, é escriuans, hayen, é sien tinguts fer originals, de tots los processos segons en lo sinquanta; y vuit Capitol de las antigues Ordinacions es llargament prouehyt, e ordenat; que los Notaris, e Escriuans e contra forma del dit Capitol, e penes en aquell contengudes: no curen fer los dits originals, e per ço, sa saguits, es seguexen tots dies grans, é innumerables dañs, & periudicis als litigans: Per tant lo dit Honor. Gouernador statuex, prouehex, e mana stretament lo dit 58. Capitol ad vnguem esser tingut; e seruat, e que segons la serie, e tenor de aquell, é sots las penas en aquell contingudes, e encare sots pena de priuacio de llur Escriuania: los dits Notaris, e Escrivans sien tinguts fer los dits originals e que no lliuren copia a alguna de las parts de algun acte: si primerament no es en lo original registrat, é continuat llargament. E perque aço sia millor seruat: lo dit molt. Honor. Gouernador, prouehex declara, statuex, e mana que tots los Notaris, e Escriuans de les dites Corts, e Escriuans de tot lo present Regne, o per algu de aquells e Sindichs de la Vniuersitat, request ne seran, haien prestar Sagrament per virtut del qual, prometen les coses en lo dit Capitol contengudes, segons la serie, e tenor ad vnguem tenir, e servar: é axi matex, iuren que no admetran, ni sostindran algun Escriuent, o notari en las dites escriuanias, si primerament aquell no haye prestat lo dit iurament. E si iurar no volran; sien remoguts, é priuats del regiment, offici, e entreueniment de las dites escriuanias. Empero que si sobre los dits registres, e pague de aquells sera questio, axi com es tot iorn, que lo dit Honor. Gouernador haye a moderar las excessiuas taxacions, é demandas fetes, é fahedores per los Escriuans de las Corts, sobre los dits registres, é escriptures.

Item com per lo molt alt Señor Rey entre los altres privilegis, ara nouament atorgats, sia statuyt, que dequi auant, no pusquen esser trets del present Regne de Mallorca Caualls, o Rosins: attes que per lo dit Priuilegi es totalment tolre llibertat, per la qual raho molts de aportar Rosins cessen a metre dins lo present Regne, qui ni aportarian si era statuit é procehyt per lo dit Señor Rey, que Caualls, ó Rosins, no puguen esser trets del Regne si donchs no ab llicencia, e prouisio del Gouernador, e Iurats del Regne de Mallorca vol, e mane lo Señor Rey q no puguen esser trets del dit Regne Cavalls, o Rosins: si donchs no procehira llicencia expressa de la sua Magestat.

Item estatuex, y ordena lo dit molt Honor. Gouernador, q cascun Iutge ordinari ó delegat, tote vegade que sera request, sia tingut iurar, é mitgensant aquell iurament dir si en la causa en la qual a iurat: ha aconsellat, ó dite se intencio directament, o indirecta a alguna de les parts: ó altre per elles, é si iurara ó dira q ha aconsellat, ó dite se intencio a algune de les parts, ó a algun altre per elles directament, o indirecta; sia remogut del entreueniment de la dite causa.

Item, per extirpar los abusos de aqlls Iuristes; los quals, apres que han iutjat en alguna causa sots color (col or) de mantenir la sentencia q hauran donada, se constituex Aducats d la part qui la sentencia haura obtenguda, é en la causa en q haura entrauingut com a Iutges apres seran aduocats. Statuex, e ordena lo molt Honor. Gouernador: que algun Iurista, apres q haura sentenciat en alguna causa, no pugue aduocar en aquella matexa causa, alguna de las parts.

Per tant lo dit molt Honor. Gouernador, ab veu de la present crida publica, a instancia, y requeste dels Honor Iurats del present Regne de Mallorca: intima, notifique, e publique a tothom generalment, la corectio dels dits Cap. é Ordinacions ab llurs penes; manant a tots generalment, q les dites corrections, dels dits Capitols, é Ordinacions degan nouament per lo dit S. Rey fetes tengan, é obseruen; segons llur serie, continentia, e tenor, e en alguna manera, contre aqlles no gozen fer, ni uenir sots incorriment de las penas en aquelles dites corrections aposades, certificant a tots generalment que les dites corrections atrobaran registrades en les Corts de la Gouernacio del Balle, é del Vaguer de Ciutat de Mallorca, ahont poran aquelles veura, é llegir, é pendre de aqllas traslat: p ço q dela obseruancia de aquellas algu nos pugue excusar. Dat en Mallorca Dilluns a 16. del mes de Octubre Añy 1441.

Fonch feta la present Crida Dijous a 19. de Octubre, per Narnau Verdum Corredor de las Corts, Añy. 1441.

Crida, 1

CRIDA. Ara hojats que notifique a tot hom generalment de qualsevol lley , condicio, ó estement sia , lo Molt Honorabble Mossen Pelay Vn...