viernes, 26 de marzo de 2021

CAPITOLS DE EXAVIMENTS E DE VENDES A TEMPS.

CAPITOLS

DE EXAVIMENTS

E DE VENDES A

TEMPS, FETS PER MOSSEN BLANES

GOVERNADOR DE MALLORCA.

LA CRIDA

Ara hoyats, que notifica lo espectable é Magnifich Mossen Vidal, Castella Doris, Caualler, Conseller, Cambrer; é Lloctinent General del molt alt S. Rey,, en los Regnes, é Islas de Mallorca, Menorca, é Iuiça: é Regint lo offici de la Gouernacio del dit Regne, que hagut per al dit Magnifich Lloctinent General, en é sobre las dites coses devall escrites ple; é digest consell, é colloqui ab los Honor. Misser Miquel Zaburgada, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor seu; é los Honor. Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca é hagut axi matex colloqui, é ple consell, ab algunas Notables perçonas del present Regne, hayen fets, é ordenats los capitols seguents.

LO NOM DE IESVCHRIST HVMILMENT INVOCAT.

LO Molt Magnifich Mossen Vidal Castella Doris, de Blanes, Caualler, Conseller, e Cambrer del molt alt, é molt Excellent Señor Rey, e Lloctinent General del dit Señor Rey en lo dit Regne de Mallorca; é Regent la Gouernacio del dit Regne: vista la prouisio, impetrada del dit molt alt Señor Rey per part de la Vniuersitat del dit Regne, sobre los contractes de exeuiments, e uendes a temps, ab sobremesa de fer la qual prouisio, es estade dada en la Vila Fraga á xx. de Setembre Añy M. CCCC xxxx (1440). propassat, e vista la commissio, per la Maiestat del dit Señor Rey a ell donada en la dite prouisio: hagut, en e sobre las dites deuall escritas ple e digest consell, e colloqui ab lo Honor. Misser Miquel Zaburgade, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor seu, e ab los Honor.

Mossen Saluador Sureda Caualler, Misser Gabriel de Veri Dr. en Lleys, Mossen Bartho. Dezcos, Mossen Ramon de Moya, e Mossen Iuan Esteua; Sindich dels Iurats del dit Regne: e com lo Honor: Mossen Arnau Mestre coniurat llur sie malalt, e agut aximatex colloqui, e ple consell, de alguns notables homens del dit Regne de diuersos estaments, en aço appellats; e conuocats, fa e ordena los Capitols, statuts, e Ordinacions seguents: tant en virtut de la dite commissio, per lo dit Señor Rey feta á ell, com aliás per authoritat de son offici, tant sobre los dits contractes de exauiments, e vendes a temps com sobre altres contractes, e coses deuall escritas, segons en los dits Capitols, statuts, e Ordinacions, es mes llarch contingut: las quals son del tenor, e continencia seguent.

PRIMO: que de aqui auant, alguna persona, no pugue vendre a temps, algunes mercaderias, draps, llanes, Blats, oli, Especies, Cuyrams, ceres, o argent, yoyes, ni altres coses; sino a mercader; per mercadejar o specier, artesá, ó menestral per son propri vs, e menester de son offici, ó per altres necessitats o menester del comprador; axi com drap per vestir, o blat per sembrar, o meniar, ó de sa familia, ó siuade per los bestiars e que aço haye a iurar lo dit comprador, en poder del Notari, qui pendra lo contracte, e lo Iurament sia continuat en la carta. En altra manera, tal contracte no valega, nen sia fet

dret; ans los venedors qui contractaran, en altre manera perdran totes les coses, e preus de aquelles, e los Notaris, qui rebran les cartes, sien ipso facto, & iure, priuats de llus officis e per semblant los Corredors, qui entreuindran, e vltre aço, correrán los dits Corredors ab açots, e las dites coses, hayen lloch encaraque los contrahens, ó algu dells, fossen Clergues ó Eclesiastics, ó Religiosos.

M. Çaburgada.

II.

ITEM: que los dits Notaris, sots la dite pena; no puguen posar en tals contractes, renuncio al for seglar, ni renuncio alguna als presents statuts, é Ordinacions, encareque fos iurade, sots la pena demunt dita, e que tal renunciacio encareque fos posada, no valega: ans sia ipso iure nulla, é inualida (iuualida); com als presents estatuts fets en odi dels crehadors, (acreedores) o venedors. nos pusquen renunciar.
M. Çaburgada.

III.

Item que aquells qui en temps passat, fins lo die de vuy hauran venudes robes, o mercaderies a temps, en la forma de sus prohybida: no pusquen demanar, ni hauer dels compradors, qui fins asi no hauran pagats, los preus, sino tantsolament lo preu vertader, que valien las dites robes, al comprant en lo temps de las dites vendes, ab interesser a raho de vuit per cent; deltemps de triga fins a la Real paga.

M. Çaburgada.

IIII.

Item que de aqui auant, sien inhibits, e aguts per nulles, é inualidos, tots contractes de exauiments, é vendes, é revendes de qualseuol robes, ó mercaderies: quis fassen en vn matex temps. Axi com V. G. si lo comprador, apres de la compre per aquell feta a temps, reuendrá de continent, al venedor la cosa per ell comprade, é los Notaris, é Corredors qui intrauindran incorreguen ipso facto las penas de sus dites, sens alguna gracia, é merçe.

M. Çaburgada.

V.

ITEM es statuyt e ordenat, que los contrahens, no puguen renunciar al Priuilegi Real, parlant de contractes de compres de llanes, olis, e altres explets anticipadament, e dels quatra sous per lliure; que los venedors, son tinguts tantsolament pagar als compradors: ans tals renunciacions, no puguen posar en los contractes; e posades, no valeguen; com sien atorgades en odi de compradors. Los Notaris empero, é Corredors, qui hi entreuindran, incorreguen las desus dites penas.

M. Çaburgada.

VI.

ITEM, es estatuhyt, e ordenat; que aquells, qui compraran, o han ya comprades, olis, llanas, é altres coses, robes, fruits o explets: ni los venedors sien tinguts lliurar los aquells, si donchs no suplexen lo iust preu, que aquellas valran en lo temps del lliurament. Si empero hauran pagat lo preu, o part de aquell en tot lo temps de la vende, siels pagat interesser, de ço que pagat hauran: comptat del die de la paga que fet hauran fins al die q hauran rabuda, o rabudes las dites robes, é coses comprades.
M. Çaburgada.

VII.

Item: que algu qui de ça Cullita, o rendes, o de delmes; haura blat, ó prouisio sua, e de la familia: non pusque en la present Isla, comprar de algu per son menyar, e per reuendre aquell; que ya tindra vell, E contra: e aço, sots pena de perdre aquell que comprara. Pero, sino tindra vna lley de blat, ço es xexa, ó roig: sia licit comprarne de aquell que no tindra; per prouisio sua, ó de la familia tansolament, é per semblant, sie licit e permes als ceditors censalistes; de diners, o de blats; encare que yan tenguessen per llur prouisio pendre de llurs deutors blats, en pague de llur Censal.

M. Çaburgada.
VIII.

Item que als presents Capitols, statuts, é Ordinacions; no pugue esser fet algun frau directament, ó indirectament: é que alguna (se lee ! pegado a alguna) perçona no pugue per interposade persona comprar, ni vendre, en frau ni periudici de las presents Ordinacions: ni prestar hy son nom per altres: sots pena, tant al venedor, com al comprador; e al qui terça perçona hi fara interposant, de cent lliures per: quiscuna vergada: aplicadors, per la tersa (salta página, la terça) part al Fisch del Señor Rey: e per la terça, a la obre dels murs, e per laltre terça ad denunciador o Acusador é no res meñys (nihilominus, nichilominus) tals contractes fets en frau, e sien ipso facto iure nulles, é inualidos; e no sie fet dret. E los Notaris, e Corredors, quiy entreuindran incorreguen las dites penes.

M. Çaburgada.

IX.

Item que los Capsers, e los Tenders, ó altres reuenadors de teles, pexos, llagums, ó altres coses; e arrossos, puguen las dites coses comptar a temps, e vendre aqlles a manut en llurs cafes, e botigues: empero q aqllas, no puguen vendre, ó reuendre, a temps, sots las dites penes. Entes empero, que per ço no es derogat a la Ordinacio de vendre las dites coses per aqll matex preu dins tres dias apres que aquellas hauran comprades.

M. Çaburgada.

X.

Item: es statuyt, é ordenat, que de 15. del mes de Abril primer vinent, en auant, sien tinguts inuiolablement sots las penes en aquells contingudes, los Capitols é statuts qui en lo passat foren fets, é ordenats, ab authoritat del Magh. lleuors Lloctinent General sobre la vende, que fan los drapers dels draps, a tall: ço es que los dits draps, nos pusquen vendre sino bañyats, segons q en los dits Capitols, es mes llargament contengut.

M. Çaburgada.

XI.

Per ço lo Magnifich Lloctinent General salua a ell facultat de corretgir declerar, interpretar, é esmenar ab consell dels Honor. Iurats los dits statuts, é Ordinacions, e coses en aqlles contengudes, en tot, é en per tot: mane ab la present a tot hom

generalment, de qualseuol lley, ó estament sie: que tots los dits Capitols, statuts, e Ordinacions tenguen, é obseruen a la lletre, sots penes en aquell contengudas, com del die present auant aquells hauran, é obtindran llur força e valor.

M. Çaburgada.

Per tant lo Spectable, e Magnifich Llochtinent General, ab tenor de la present mane a tot hom generalment, de qualseuol lley, y condicio, o stament sie: que de aqui auant, las dites Ordinacions, e Capitols segons llurs series e tenors tenguen e obseruen, e noy contrauenguen sots las penes en aquells contengudes. Dat. en Mallorca a xxiiij. de Mars, Añy de la Natiuitat de nostre Señor M. CCCC. LXXI. (1471)

Crida, 1

CRIDA. Ara hojats que notifique a tot hom generalment de qualsevol lley , condicio, ó estement sia , lo Molt Honorabble Mossen Pelay Vn...