Mostrando las entradas para la consulta Menorca ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Menorca ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 26 de marzo de 2021

CAPITOLS DE EXAVIMENTS E DE VENDES A TEMPS.

CAPITOLS

DE EXAVIMENTS

E DE VENDES A

TEMPS, FETS PER MOSSEN BLANES

GOVERNADOR DE MALLORCA.

LA CRIDA

Ara hoyats, que notifica lo espectable é Magnifich Mossen Vidal, Castella Doris, Caualler, Conseller, Cambrer; é Lloctinent General del molt alt S. Rey,, en los Regnes, é Islas de Mallorca, Menorca, é Iuiça: é Regint lo offici de la Gouernacio del dit Regne, que hagut per al dit Magnifich Lloctinent General, en é sobre las dites coses devall escrites ple; é digest consell, é colloqui ab los Honor. Misser Miquel Zaburgada, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor seu; é los Honor. Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca é hagut axi matex colloqui, é ple consell, ab algunas Notables perçonas del present Regne, hayen fets, é ordenats los capitols seguents.

LO NOM DE IESVCHRIST HVMILMENT INVOCAT.

LO Molt Magnifich Mossen Vidal Castella Doris, de Blanes, Caualler, Conseller, e Cambrer del molt alt, é molt Excellent Señor Rey, e Lloctinent General del dit Señor Rey en lo dit Regne de Mallorca; é Regent la Gouernacio del dit Regne: vista la prouisio, impetrada del dit molt alt Señor Rey per part de la Vniuersitat del dit Regne, sobre los contractes de exeuiments, e uendes a temps, ab sobremesa de fer la qual prouisio, es estade dada en la Vila Fraga á xx. de Setembre Añy M. CCCC xxxx (1440). propassat, e vista la commissio, per la Maiestat del dit Señor Rey a ell donada en la dite prouisio: hagut, en e sobre las dites deuall escritas ple e digest consell, e colloqui ab lo Honor. Misser Miquel Zaburgade, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor seu, e ab los Honor.

Mossen Saluador Sureda Caualler, Misser Gabriel de Veri Dr. en Lleys, Mossen Bartho. Dezcos, Mossen Ramon de Moya, e Mossen Iuan Esteua; Sindich dels Iurats del dit Regne: e com lo Honor: Mossen Arnau Mestre coniurat llur sie malalt, e agut aximatex colloqui, e ple consell, de alguns notables homens del dit Regne de diuersos estaments, en aço appellats; e conuocats, fa e ordena los Capitols, statuts, e Ordinacions seguents: tant en virtut de la dite commissio, per lo dit Señor Rey feta á ell, com aliás per authoritat de son offici, tant sobre los dits contractes de exauiments, e vendes a temps com sobre altres contractes, e coses deuall escritas, segons en los dits Capitols, statuts, e Ordinacions, es mes llarch contingut: las quals son del tenor, e continencia seguent.

PRIMO: que de aqui auant, alguna persona, no pugue vendre a temps, algunes mercaderias, draps, llanes, Blats, oli, Especies, Cuyrams, ceres, o argent, yoyes, ni altres coses; sino a mercader; per mercadejar o specier, artesá, ó menestral per son propri vs, e menester de son offici, ó per altres necessitats o menester del comprador; axi com drap per vestir, o blat per sembrar, o meniar, ó de sa familia, ó siuade per los bestiars e que aço haye a iurar lo dit comprador, en poder del Notari, qui pendra lo contracte, e lo Iurament sia continuat en la carta. En altra manera, tal contracte no valega, nen sia fet

dret; ans los venedors qui contractaran, en altre manera perdran totes les coses, e preus de aquelles, e los Notaris, qui rebran les cartes, sien ipso facto, & iure, priuats de llus officis e per semblant los Corredors, qui entreuindran, e vltre aço, correrán los dits Corredors ab açots, e las dites coses, hayen lloch encaraque los contrahens, ó algu dells, fossen Clergues ó Eclesiastics, ó Religiosos.

M. Çaburgada.

II.

ITEM: que los dits Notaris, sots la dite pena; no puguen posar en tals contractes, renuncio al for seglar, ni renuncio alguna als presents statuts, é Ordinacions, encareque fos iurade, sots la pena demunt dita, e que tal renunciacio encareque fos posada, no valega: ans sia ipso iure nulla, é inualida (iuualida); com als presents estatuts fets en odi dels crehadors, (acreedores) o venedors. nos pusquen renunciar.
M. Çaburgada.

III.

Item que aquells qui en temps passat, fins lo die de vuy hauran venudes robes, o mercaderies a temps, en la forma de sus prohybida: no pusquen demanar, ni hauer dels compradors, qui fins asi no hauran pagats, los preus, sino tantsolament lo preu vertader, que valien las dites robes, al comprant en lo temps de las dites vendes, ab interesser a raho de vuit per cent; deltemps de triga fins a la Real paga.

M. Çaburgada.

IIII.

Item que de aqui auant, sien inhibits, e aguts per nulles, é inualidos, tots contractes de exauiments, é vendes, é revendes de qualseuol robes, ó mercaderies: quis fassen en vn matex temps. Axi com V. G. si lo comprador, apres de la compre per aquell feta a temps, reuendrá de continent, al venedor la cosa per ell comprade, é los Notaris, é Corredors qui intrauindran incorreguen ipso facto las penas de sus dites, sens alguna gracia, é merçe.

M. Çaburgada.

V.

ITEM es statuyt e ordenat, que los contrahens, no puguen renunciar al Priuilegi Real, parlant de contractes de compres de llanes, olis, e altres explets anticipadament, e dels quatra sous per lliure; que los venedors, son tinguts tantsolament pagar als compradors: ans tals renunciacions, no puguen posar en los contractes; e posades, no valeguen; com sien atorgades en odi de compradors. Los Notaris empero, é Corredors, qui hi entreuindran, incorreguen las desus dites penas.

M. Çaburgada.

VI.

ITEM, es estatuhyt, e ordenat; que aquells, qui compraran, o han ya comprades, olis, llanas, é altres coses, robes, fruits o explets: ni los venedors sien tinguts lliurar los aquells, si donchs no suplexen lo iust preu, que aquellas valran en lo temps del lliurament. Si empero hauran pagat lo preu, o part de aquell en tot lo temps de la vende, siels pagat interesser, de ço que pagat hauran: comptat del die de la paga que fet hauran fins al die q hauran rabuda, o rabudes las dites robes, é coses comprades.
M. Çaburgada.

VII.

Item: que algu qui de ça Cullita, o rendes, o de delmes; haura blat, ó prouisio sua, e de la familia: non pusque en la present Isla, comprar de algu per son menyar, e per reuendre aquell; que ya tindra vell, E contra: e aço, sots pena de perdre aquell que comprara. Pero, sino tindra vna lley de blat, ço es xexa, ó roig: sia licit comprarne de aquell que no tindra; per prouisio sua, ó de la familia tansolament, é per semblant, sie licit e permes als ceditors censalistes; de diners, o de blats; encare que yan tenguessen per llur prouisio pendre de llurs deutors blats, en pague de llur Censal.

M. Çaburgada.
VIII.

Item que als presents Capitols, statuts, é Ordinacions; no pugue esser fet algun frau directament, ó indirectament: é que alguna (se lee ! pegado a alguna) perçona no pugue per interposade persona comprar, ni vendre, en frau ni periudici de las presents Ordinacions: ni prestar hy son nom per altres: sots pena, tant al venedor, com al comprador; e al qui terça perçona hi fara interposant, de cent lliures per: quiscuna vergada: aplicadors, per la tersa (salta página, la terça) part al Fisch del Señor Rey: e per la terça, a la obre dels murs, e per laltre terça ad denunciador o Acusador é no res meñys (nihilominus, nichilominus) tals contractes fets en frau, e sien ipso facto iure nulles, é inualidos; e no sie fet dret. E los Notaris, e Corredors, quiy entreuindran incorreguen las dites penes.

M. Çaburgada.

IX.

Item que los Capsers, e los Tenders, ó altres reuenadors de teles, pexos, llagums, ó altres coses; e arrossos, puguen las dites coses comptar a temps, e vendre aqlles a manut en llurs cafes, e botigues: empero q aqllas, no puguen vendre, ó reuendre, a temps, sots las dites penes. Entes empero, que per ço no es derogat a la Ordinacio de vendre las dites coses per aqll matex preu dins tres dias apres que aquellas hauran comprades.

M. Çaburgada.

X.

Item: es statuyt, é ordenat, que de 15. del mes de Abril primer vinent, en auant, sien tinguts inuiolablement sots las penes en aquells contingudes, los Capitols é statuts qui en lo passat foren fets, é ordenats, ab authoritat del Magh. lleuors Lloctinent General sobre la vende, que fan los drapers dels draps, a tall: ço es que los dits draps, nos pusquen vendre sino bañyats, segons q en los dits Capitols, es mes llargament contengut.

M. Çaburgada.

XI.

Per ço lo Magnifich Lloctinent General salua a ell facultat de corretgir declerar, interpretar, é esmenar ab consell dels Honor. Iurats los dits statuts, é Ordinacions, e coses en aqlles contengudes, en tot, é en per tot: mane ab la present a tot hom

generalment, de qualseuol lley, ó estament sie: que tots los dits Capitols, statuts, e Ordinacions tenguen, é obseruen a la lletre, sots penes en aquell contengudas, com del die present auant aquells hauran, é obtindran llur força e valor.

M. Çaburgada.

Per tant lo Spectable, e Magnifich Llochtinent General, ab tenor de la present mane a tot hom generalment, de qualseuol lley, y condicio, o stament sie: que de aqui auant, las dites Ordinacions, e Capitols segons llurs series e tenors tenguen e obseruen, e noy contrauenguen sots las penes en aquells contengudes. Dat. en Mallorca a xxiiij. de Mars, Añy de la Natiuitat de nostre Señor M. CCCC. LXXI. (1471)

viernes, 2 de abril de 2021

Sumari, B.

BALLES.

La Primera Iurisdictio qui es stada donada al Regne de Mallorques apres lo lloctinent es stada del Balle segons consta per vn acte fet abans de la primera franquesa al dit Regne atorgada, lo qual es en libre den S. Pera en la primera carta en lo principi de la segona columna, comensa. Noverint Vniversi, hon mostra segons la tenor de dit acte lo Balle esser estat lo primer official creat apres del lloctinent.

Que lo Balle é la Cort sien tinguts sobre lo Iurament prestat servar franqueses, es en la primera franquese en dit libre en la fi, é en la segona que es la matexa en la additio en la fi de aquella.

Los Balles dels Magnats son tinguts iurar les franqueses del Regne, es en dit libre en la 4. carta en la 4. columna.

Que los Balles de la part Forana puscan de tots fets Civils é bans composar, es en dit libre a 21. carta en la 2. columna, assomatex es en libre den Rossello en 120. cartes

en la primera pagina §. Item. al sise Capitol.

Los Balles son lutges dels Sarrayns é Serraynes, es en lo libre den Sanct Pere a 34 cartes en la primera columna comensa Declara en Ramon Alamany, esi caura en ban de qui deu esser e quil deu exequutar: miren en lo dit lloch.

Si los Balles dels Magnats seran negligens en fer Iusticia tant en Civil com en Criminal lo Governador te supplir llurs defectes, es en libre den Sanct Pere a 35. cartes en la primera columna, comensa Attendat locumt.

De les appellations dels dits Balles te conexer lo Governador, es en dit lloch e col.

No poden conexer los dits Balles dels Magnats, dels homens barrans (barrás) stranys. es aqui metex.

Si lo Balle sera Inhabil e Insufficient, miren devall en dictio Ordinaris. lo Balle ha de vagar tres Añys, miren en dictio, officials.

Que, lo Balle hage esser aconsellat de dos, com lo Vaguer, es en dit libre den Sanct Pere en cartes 140. segona pagina en lo principi.

Que lo Balle puxa firmar cartes de alienations es en libre den Rossello en cartes 166. primera pagina, comensa, sapien tuit.

De les franqueses dels Balles de la part Forana diu vn mot la franquesa en libre den Rossello en cartes 206. en la segona pagina comensa. Nos Petrus.

Per la Electio dels Balles de la part forana, mira la franquesa en libre den Rossello en cartes 225. en la segona pagina comensa. Petrus Dei Gratia.

Los Balles é Promens de la part forana poden elegir en llurs parroquias depositaris, es en libre den Rossello en cartes 280. en la segona pagina comensa. In Dei Nomine.

Los Balles han de vagar per tres Añys é llurs Assessors per dos Añys, es en libre den Rossello en cartes 374. primera pagina comensa. Nos Ioannes.

BANDEIGS BANDETIATS.

Qui contra fara el Bandeig e acullira Scientment algun Bandetjat de crim enorme sta a merce de la cort en bens e en persona, es en libre den Senct Pera en la quinta carta en la quarte columna comensa la franquesa Quoniam Vniversae libertates.

Nos pot deffensar lo Bandetjat sino es en poder de la cort, es en dit libre en 35. cartes en la primera columna.

La franquesa é vs observat que los ordinaris poden punir los acullins Bandetjats sia seruada es en libre den Rossello en cartes 235. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia

Que los Bandeigs se fassen en la Ciutat é defora iuxta les franqueses, es en libre den Rossello en cartes 238. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Dels Bandeigs parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 245. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Com se dehuen Bandetjar los criminosos, es en libre den Rossello en cartes 264. primera pagina, comensa. Nos Petrus, & ibi loquitur de pena imponenda delatis.

BLAT.

Nos fassa vet de Blat sino en temps de carestia, es en libre den Senct Pera, en la sexta carta, en la segona columna, en lo principi de la franquesa, comensa. Noverint Vniversi, &c. Aquesta matexa franquesa es en lo dit libre en cartes. 101. é es duplicada, pero ja es estada repetida.

Del Blat qui resta en lo sircuit de la quartera ó circunstanties de la mesura es en la dita franquese en lo dit lloch. Asso matex es en lo libre den Rossello, en cartes 49. en la primera pagina comensa. Donam encara.

Blats no puxen muntar de for quant se venen sino en cert modo çoes 2. ó 3. dines cascun Iorn, eques venen porgats é nets es en libre den Sanct Pera a 83. cartes en la 2. columna comensa la franquese en Nom de Deu sia.

Que los Blats no isquen del Regne sens sebuda é consell dels Iurats, es en dit libre den Sanct Pere en cartes 129. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia, est etiam in libro den Rossello folio 221.

Que lo Blat del Señor Rey sia entés en prohibitions de Blats com los altres, es en libre den Sanct Pera en cartes 139. en la primera columna en lo principi. Asso matex es es en libre den Rossello en cartes 164. en la segona pagina comensa. Daltte part.
Vet de Blat ne de viandes nos fassen entre les Illes de Mallorques Menorca é Esviça ans de les vnes sepugan portar a les altres, es en libre den Sanct Pera en cartes 182. en la segona pagina.

Nosia vet de Blat fet sino en tems de carestia es en libre den Rossello en cartes 47. en la primera pagina comensa. Sapien Tuyt.

Lo Blat no sia tret de la Illa de Mallorques sens licencia dels Magnifics Iurats et en libre den Rossello en cartes 221. en la primera pagine, comensa Petrus Dei Gratia.

Que no pusca comprar Blat en Mallorca del qui si cullira per revendre, es en libre den Rossello en cartes 324. en la segone pagina comensa. Nos Petrus.

Los Blats no poden pujar de for sino de dos, ó tres diners per cascun die é han esser porgats é nets, es en libre den Rossallo en cartes 388. segona pagina comensa la franquese en nom de Deu sia.

Nota que a 24 del mes de Ianer del Añy. 1569. fonch presentada Suplicatio per part dels Magnifics Iurats del present Regne al Illustre Señor Don Iuan de Vrries Loctinent General de se Magestat en dit Regne, y en aquella fonc exhibit lo privilegi del qual se fa mensio en lo Capitol de sus senyat del present señyal, y dita supplicatio es Registrada en lo extraordinari de la Governatio de Mallorques y lo original de dita suplicatio ensemps ab lo dit Privilegi esta affix en lo extraordinari de la Vniversitad del Añy 1569.

BERBERIA.

Que nos pugan aportar Armes en Berberia, ferro, llenyam, pegunta, fil de canyem, exarcia, ni nau ni vendre Vaxell, ni Forment, ni Ordi, ni Mill, ni Panis (panís; panizo; maíz), ni altres vitualles, es ell libre den Sanct Pera en la septima carta en la segona columna, comensa, Iacobus Dei Gratia. Y Rossello nou. cartes 8. en Iaume.

Altres Mercaderies no progihides, com, dit es sepoden aportar en Berberia, exceptes Terres del Solda, es en dita franquesa en dit lloch. Rossello nou cartes 8. comensa. En Iaume.

Privilegi del N. S. Sanct Pare del que es licit a Vendre é portar en Berberia es en dit libre en la 8. carta en la primera calumna, comensa Innocencius (espacio) Asso matex es en libre den Rossello en cartes 134. comensa. Gregori bisbe. primera pagina. Asso matex es en libre den Sanct Pera en la 8. carta en la quarta columna en la fi de aquella Gregorius.

Ques puga anar en Berberia é aportar Mercaderies no proibides, tant en tems de pau com (eom) en tems de Guerra, dispon la franquesa en libre den Sanct pera a 27. cartes la segona columna, comensa. Pateat vniversis. Y en les Ordinations del Regne cartes 168.

En temps de Pau se poden portar Vitualles en les terres de Berberia excepto lo que demunt es prohibit: es en libre den Rossello en 56. cartes en la primera pagina, comensa.

Innocent. Bisbe.

En Terres del Solda noy aporten Ferro, Armes, Lenyam Plom, & alia, es en libre den Rossello en cartes 56. segona pagina, comensa en Iaume.

Los habitedors del Regne poden navegar en Berberia axi emtems de Guerra com de Pau, es en libre den Rossello es en cartes 127. primera pagina, comensa. Don Fernando, axi com es en lo dit libre den Rossello en cartes 204. comensa. Pateat vniversis. Excepto empero Ferro, Armes, ó Cavalls, &c. en la primera pagina lo que per semblant es entes de poder anar en Espanya.

Los habitadors del Regne poden navegar en les pars de Berberia, es en libre den Rossello en cartes 215. primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

BENEFICIS ECCLESIASTICHS, BENEFICIATS.

Privilegi Papal que los benificis Ecclesiastichs se hagen per (semdlantment en una página, en la otra:) semblantment donar é conferir als Fills de la Terra, es en libre den Sanct Pera en la 8. carta en la tercera columna comensa. Ioannes Episcopus asso matex es en libre den Rossello en cartes 135. comensa. Iohan Bisbe, &c. es vn altre indult Papal, lo matex es en libre den Abello cartes 71. comensa. In Dei Nomine, y Ab privilegi del Emparador Carles es lo matex, y molt mes llarch com es de veure en lo extraordinari de 1553. cartes 363.

Tots los Benificiats hagen a fer Residentia personal en les Iglesias on tenen los llurs beneficis, es en libre den Rossello en vn Indult Papal en cartes 135. en la segona pagina, comensa. Ioan Bisbe.

Que los Rectors han de donar de llurs rendes per les obres, y ornamens de les Iglesies de hont son Rectors, es en libre den Rossallo vn Indult Papal en cartes 134. en la segona pagina, comensa. Ioan Bisbe.

BARCA.

Algu qui sia stat ó sia Catiu no puxa persi matex manar Barca es en libre de Sanct Pere en cartes 83. en la quarta columna comensa la franquesa. En nom de Deu. Asso matex es en libre den Rossello en cartes 389. primera pagina, comensa, axi matex.

BENS EN REALENCH

Los Preveres, y Clergues no poden comprar, y possehir bens en Realench, axi com los llaychs, es en libre den Sanct Pera en Cartes 86. la primera columna, comensa. Pateat Vniuersis.

BESANTS.

De Besants parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 77. la primera pagina comensa. Sapien Tuyt.

BANS.

Que la tersa parc dels bans pertany als Murs de la Ciutat es en libre den Sanct Pera en cartes 121. primera pagina, comensa. Sancius.

Hun ó dos dels Iurats han entrevenir en discutir los comptes dels bans, es en dit libre en la dita carta é lloch confirmada per lo Rei en Pere, consta en dit en la dita cartas 128. en la primera pagina.

La Caxa de les pecunias dels Bans no se hage vbrir sens presentia de dos dels Magnifics Iurats de Mallorques es en libre den Rossello en cartes 283, segona pagina, comensa Petrus Dei Gratia.

Que per los cullidors dels Bans sia donada la tersa part de de aquells a les Obres dels Murs é sens les Obres dels Murs, la caxa on seran posats dits bans nos puga vbrir en lo libre den Rossello en cartes 284. segona pagina comensa. Petrus.

BOVATGE.

Que no sia rebut ni demenat Bovatge en Mallorques ne en la Illa es en libre den Sanct pere en cartes 138. en la segona pagina en lo principi, de Bovatges se parla en libre den Rossello en cartes 65. en la segona pagina, comensa en cara retenim.

BENIPLACIT.

Dels privilegis qui son a Beniplacit dispon le franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 194. en la segona pagina comensa Nos Ioannes.

BORDELL.

Los Capitols del Bordell son mensionats en libre den Sanct Pera en cartes 196. la primera pagina en la fi. Son continuats en lo extraordinari de la Vniversidad del Añy 1479. en cartes 124. en lo principi del testamentari dels Magnifichs Iurats.

BENS IMMOBLES.

Los Officials no pugan comprar bens Immobles: per la franquesa en libre den Sanct Pera en la segona columna en la quarta carta, miren en dictio vendes fetes per la cort, é en dictio Officials.

Blats, Llegums, Carns, y Vi de Cataluña pere Mallorque, y ses Illes (ses : seues : seves; o del latín ipses, artícul o article salat) no paguen de exida mes de vn diner per lliure, folio 30. del libre de Cors Generals en les Corts de Monçó Añy 1375. (Monzón)

Balle, no pot esser, el qui es comprador de delmes de Bestiar: capitol 63. de les Corts de 1380. en libre de Corts Generals.

Balles, y Veguers no paguen les terses de sos oficis sino de penes, y composicions, y si no bastan ho suplex el Real Patrimoni. Carte Real dat en Madrid a 9. Noembre 1659. folio 170. pagina segona del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Bens de Dona Beatriu de Pinos sian cobrats per los Sindichs de Mallorca, y lo Señor Virrey de Barcelona que los ampare contra qualsevols detenidos, Carte Real dat en el Pardo a 19. Agost 1571. folio 10. del libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.

Blat nos pot treura sens sabuda, y concell dels Magnifichs Iurats en cartes 129. del libre de Sanct Pera, y Rossello nou 173. y Cartes Reals en libre de Carte Real de cuberta de plegami folio 21.

Beneficis nos poden conferir a foresters libre de Cartes Reals ab cuberta de fust folio 105. y en lo extraordinari de 1626. cartes 363: se troba privilegi sobre lo matex.

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, G

GOVERNADOR.

Que lo Gouernador, o qualsevol altra Official sien tinguts iurar les franqueses e aquelles seruar, e fer saruar es en la 2. franquesa del lib. den S. Pera en la segona carta en la fi.

Asso matex es en lo dit libre en 24. cartes en la tercera columna, comensa. Sanctius.

Que lo Governador de les Sentencias e Provisions per el fahedores no puga haver salari ni lo seu Assessor, es a 29. cartes de dit libre en la tercera columna, comensa. Petrus Dei gracia.

Lo Governador te punir los Delinquens en les vies publicas, es en libre dit en 35. cartes en la primera columna comensa. Attendat lo cumts tenens.

Lo Governador ha de seguir los mes vots de la Audiencia, es en dit libre a 71. carta en la tercera columna, comensa la franquesa. Petrus Dei gracia.

Negun de Arago e del comptat de Rossello no pot esser Governador en lo Regne de mallorques, es en libra den Sant Pera a 73. cartes en la segona pagina, comensa la franquesa. Noverint Vniversi. (tiene que ser nacido en el reino; nat en lo Regne o Regna)

Que lo Governador no Perturb los Consols en llur Ofici, mireu en la dictio Consols.

Que lo Governador conega si Provisions son contrafahens franqueses, es en dit libre en cartes 94. la segona columna, comensa en lo segon capitol de Leyda.

Lo Governador Iudich les causes dels officials, sens salaris, es en libre den Sant Pera en cartes 127. en la primera pagina, conensa. Petrus Dei gracia.

Lo Governador, es Iuitge del Patrimoni Real, sens salari, es en dit libre en cartes 127. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gracia.
Que lo Governador no pot treura les causes dels ordinaris en dit libre cartes 129. en la 1. pagina, comensa. Petrus Dei gra.

Asso matex, es en la franquesa Namfos en la primera pagina.

Asso matex, es en libra den Rossello en cartes 119 en la segona pagina, comensa. Item el segon capitol.

Lo Gouernador es Iutge de les Appellacions de Menorca e Eviça, es en dit libre den Sanct Pera en cartes 142. en la segona pagina, comensa. Nam Fos.

Lo Governador com ordinari no hage salari de les Sentencias, es en dit libre den Sant Pera en cartes 149. en la fi de la segona pagina, comensa. Petrus Dei gracia. Est eadem que est superius folio 29. columna tercera eiusdem libri.

Lo Governador es tingut deduir a exequutio les letres Reals e tremeses els Iurats es en libra den Rossello en cartes 130. la primera pagina comensa. En Sanxo.

Asso matex diu la franquesa en libra den Rossello en cartes 153. en la segona pagina, comensa. En Sanxo, entenenthi franqueses.

Los Governadors han de Iutjar e condemnar ab consell de promens, es en libre den Rossello en cartes 163. en la segona pagina, comensa. Encara Atorgam.

Lo Governador de les causes ordinaries no hage salari, es en libra den Rossello en cartes 211. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia la primera. Et eadem de qua superius in libro den Sant Pera in duobus locis.

Que lo Governador, es conexedor de les causes Patrimonials, sens salari, es en dit libra en cartes 213. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Que lo Governador, es Iutge dels Officials ordinaris e altres Officials en civil, e criminal per reho del offici, & non alias, es en dit libre den Rossello en cartes 217. en la pagina comensa. Petrus Dei gratia.

Que lo Governador hage de conaxer dels porters Reals venint assi en Mallorcas ab comissions, &c. Es en dit libre den Rossello en cartes 217. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus Dei gratia.

Que lo Governador hage de conexar de Ies causas del Patrimoni sens salari, es en libre den Rossello en cartes 218 primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia

Que lo Governador conega de les causes, e questions les quals seran sobre concessions fetes, y fehedores de officis de pes, de Scrivenies, e altres coses, es en libre den Rossello en cartes 219. en la segona pagina.

Lo Governador no pot fer manament als Ordinaris que procehescan sumariament, sino com han acustumat Iuxta la franquesa, es en libre den Rossello en cartes 221 en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gracia

Lo Governador en admetre de les appellacions hage de servar la franquesa en asso disponent, e lo que es disposat per dret comu, es en libre den Rossello en cartes 222, en la 1. pagina, comensa. Petrus Dei gracia,

Al Governador se poden fer e presentar protests ab qualsevulla Notari, es en libre den Rossello en cartes 222. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gracia.

Lo Governador nos pot entremeter de les cause dels Ordinaris, es en libre den Rossello en cartes 224. comensa. Petrus Dei gracia en la primera pagina.

Los havents Cavallaries poden prestar lo Iurament de feeltat en poder del Governador, o de son lloch tinent, es en libre den Rossello en cartes 235. en la segona pagina comensa. Nos Petrus.

Lo Governador, y tots los altres Officials sian tinguts totes les Causes civils, y criminals determinar ab concell de promens; no obstant qualsevullaus contrari seguit, es en libre den Rossello en cartes 236. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Lo Governador ne altres Officials no hagen salari de les questions de las quals son ordinaris comeses a ells a decidir, es en libre den Rossello, en cartes 248. en la segona

paginar comensa Petrus Dei gracia.

Que lo Governador nos entremeta de questions de censals, es en libre den Rossello en cartes 271. en la primera pagina. Petrus Dei gracia.

Lo gouernador es tingut servar los capitols de Consolat, es en libre den Rossello en cartes 275. en la primera pagina, comensa. Petrus.

Los Familiars, e Domestichs dels Governadors, sino son nats en lo Regne no pugan esser admesos en Officis de aquell, es en libre den Rossello en certes 308. la primera pagina, comensa Petrus.
Lo Gouernador o son Lloch Tinent no han de Iudicar ab promens en les causes de Appellacions, les quals en vers si se retindran, es en libre den Rossello en cartes 309. primera pagina, comensa. Nos Petrus.
Que lo Governador no sia de Arago ni de Rossello, en cartes 314. en dit libre la primera pagina, comensa Noverint Vniuersi.
Declaracio del Governador per la qual, es determinat que lo Vaguer de Mallorques no sen tremeta des negosis pertañyents al Executor, es en libre den Rossello en cartes 330. 2. pagina, comensa. Noverint Vniversi.

Lo Gouernador nos entremeta del Ofici del Consolat, es en dit libre den Rossello en cartes 346. I. pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.
Que lo Governador fassa Iusticia en la questio que era per raho de la escrivania del consolat per los actes mercantils, es en libre den Rossello en cartes 353. en la primera pagine, comensa. Martinus.

Lo Governador, ni altres Officials no poden guiar ni assegurar los pirates cossaris, ni malfactors de mar, es en libre den Rossello en cartes 410. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

Lo Governador, o son Llochtinent nos cur de les questions perteñyens als Ordinaris, es en libre den Rossello en cartes 425. en la segona pagine, comensa. Martinus.
Lo Governador, o son Llochtinent fassen guayta (se lee gnayta) personalment, e que no donen licencia a les Putes de portar Mantells ne altres, de sonar per la Ciutat, es en libre den Rossello en cartes 29. en la segona pagina, comensa. Martinus Dei gratia.

Lo Governador no pot remetre casos de homey ni de crim enorme, ni transactio, ni pardonement sino que fassa la Iusticia, es en libre den Rossello en cartes 433. primera pagina, comensa. Martinus Dei gracia.

Lo Governador no pot fer alongaments de deutes, es en libre den Rossello en cartes 434. en la primera pagina, comensa. Martinus.

Lo governador, e altres Officials sens algun salari (en dos líneas, sin guión) de gan diffinir totes les cavses tocants a la Vniversitad, es en libra den Rossello en cartes 448. en la primera pagina comensa. Martinus.

Lo Governador e altres Officials expedescan les questions Civils e Criminals no donants en aquella alguna diletio, es en dit libre en cartes 449. en la primera pagina, comensa. Martinus.

GVAYTA.

Que los bons homens de la terra fassen Guayta parla la franquesa en libre den Sant Pera en la sisena carta en la segona columna.

Asso matex dispon la franquesa en libre den Rossello en cartes 49. en la segona pagina, comensa. Atorgam encara.

Lo Governador, o son Llochtinent no poden fer Guayta sino personalment, es en libre den Rossello en cartes 429. segona pagina, comensa. Martinus.

GARRIGA.

Cascu es pot emprar de la Garriga del vehi per cent bisties menudes, asso dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 34. cartes en la primera columna, comensa. Statuit Dns Rex, en la fi de aquella.

GRACIA DE CREADORS.

Los menors Creadors devhen estar a la Gracia feta al deutor per los maiors Creadors en deuta e nombre de persones en libre den Sant Pera en cartes 31. en la segona columna, comensa. Item aliqui.

GVIATGE, E GVIATGE DE VITVALES.

Que los portants Vitualles son guiats, es en libre den Sant Pera en cartes 72. en la tercera columna, comensa. Pateat Manifeste. Excepta certs casos, en dita franquesa expressats.

Guiatge e sobresehiment atorgat per lo Señor Rey a tots aquells quis vendran apoblar en Mallorques es en dit libre en cartes 114. en la segona pagina, comensa. Nalfonso.

De Guiatge de Vitualles parla la franquesa en dit libre en 112 cartes en la segona pagina, comensa. Pateat Vniversis.

De Guiatge de mort acordada per la franquesa en dit libre en cartes 194. en la pagina (?), comensa la franquesa. Nos Ioannes.

De Guiatge de Vitualles parla la franquesa en libra den Sant Pera en cartes 197. en la segona pagina, comensa. Nos Ferdinandus.

Aportants Vitualles son guiats y no pot esser dada marca contra ells, es en libre den Rossello en cartes 247. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Los Guiatges atorgats en favor de Armada no valgan als acordats si personalment no yran, es en libre den Rossello en cartes 311. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Los Guiatges dels Cossaris sien revocats, es en libre den Rossello en cartes 408. en la primera pagina, comensa. Martinus.

De Guiatge de armades, mira en la dictio, Armament Armades.

Lo Governader ni altres Officials no poden guiar ni assegurar Cossaris, de Mar ni malfactors, es en dit libre en cartes 410. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

Guiatges de Vitualles atorgat als qui aportan aquelles en lo dit Regne es en libre den Rossello en cartes 417. 2. pagina, comensa. Pateat Vniversis.

Guiatge atorgat a totes nacions venints apoblarse en lo Regne, es en dit libre en cartes 446. en la segona pagina, comensa Martinus.

GONELLAS.

De Gonellas parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 165. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

https://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/459295/Tgrc2de2.pdf?sequence=6&isAllowed=y

https://archive.org/details/codicediplomati01lagugoog/page/n11/mode/2up?view=theater

GALERA, O GALERES.

Que home de Mallorques no sia detingut en Galera, es en libre den Sant Pera en cartes 185. en la primera pagina, comensa Don loan, e en la franquesa seguent en la matexa carta en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Que lo Señor Rey ha detenir quatra Galeres per Tuicio del Regne, es en libre den Rossello en cartes 169. en la segona pagina, comensa. Namfos.

Asso matex en dit libre en cartes 169. en la segona pagina, comensa. Namfos.

GRECHS.

Los Grechs e los altres subiectes el Emperador de Costantinopla, no sian hoits per la cort en cas de Proclamar libertats, es en dit libre den Rossello en cartes 420. en la primere pagina, comensa. Nos Martinus.

Generals de Galeres no poden regoxer Vaxells en corats en los Ports de la Illa, Carta Real dade en Madrid a 30. Iuriol 1655. fol.143. del libre de cart. re. ab cub. de. fust.

Gran, y General Concell deu veure les instructions ques donen a los Sindichs qui van a la cort. Carta Real dat en Aranivez a 2. Maig 1584. folio 31. del libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.

Gastos de Blat, deuhen pagarlos Eclesiastichs, com los demes, Carta Real dat en Madrid a 7. Maig 1620 folio 74. del libre de cartes Reals ab cuberta de fust. Altre ni ha fol. (salta línea) lio (sería fol.lio) 15. del libre ab cuberta de plegami.

Sumari, I.

INIVRIA. (injuria)

De Iniuria, y coses mal fetes, de les quals sera feta clamor a la cort dispon la franquesa primera en libre den Sant pera en la primera carta en la primera columna circa lo fi.

En les causes de Iniuria, dans, e naffres se procehesca segons los vsatges de Bercelona, apar en la primera franquesa en la primera carta en la segona columna en libre den Sanct Pera.

IVYS.

Tots los Iuys se fassen ab concell de Promens es en la primera franquesa en libre den Sant Pera circa la fi, e en lo dit libre en cartes 138. en la primera pagina, comensa. Encareus (En + salto de línea sin guión + careus) atorgam.

IVRATS.

Del nombre del Magnifichs Iurats, e de la potestat llur e del que poden e deusen fer, es en libre den Sant Pera en la quarta carta en la tercera columna comensa la franquesa Noverint Vniversi quod nos Iacobus.

Dels dits Iurats fa mensio la franquesa, comensa. Nos Iacobus, en dit libre en la sisena carte en la quarta columna.

Los Iurats poden fer ordinacions, apar en dit libre a 21. carta primera columna, comensa. Sanctius Dei gratia.

Que los Iurats fossen elegits la vigilia de Nadal parla la franquesa en dit libre en cartes 21. en la tercera columna comensa noverint vniversi.

No poden fer Collectes, o questions sens licensia del Señor Rey o sos successors succssors, es en libre den Sant Pera a 25. cartes en la segona columna.

De la Electio dels Iurats parla la franquesa (franqnesa) en dit libre (licre) a 27. cartes en la tercera columna circa lo principi della.

Potestat dada als Iurats de llevar cert dret imposat en lo Regne contra voluntat llur, consta en lo dit libre a 28. cartes en la segona columna comensa. Nos Petrus Dei gratia.

Los Iurats no poden haver Iurisdictio Iudiciaria ni arbitraria, es en dit libre en cartes 33. en la quarta columna, comensa. Memoria sit baiulo, e aqui matex si res se te tractar ab lo Governador que ells vagen al Castell.
Que los Iurats no poden fer Inquisitions ocultes, es en libre den Sant Pera en cartes 33. en la quarta columna, comensa. Memoria sit baiulo. (batle, batlle, baile, bájulo)

Si la Cort vol Instituir res de nou, se te fer ab consell dels Iurats, es aqui matex.

Que los Iurats no poden fer statuts si primer los Officials no son requests es aqui matex.

Que no fassen res en prejudici del Señor Rey, e sin fan que sian compellits.

Los Iurats poden fer descaragar Forments, e altres Vitualles en lo Regne, e detenir los Navilis, es en libre den Sant Pera a 72. cartes en la tercera columna, comensa la franquesa, Pateat manifeste universis.

Que vn, o dos dels Iurats entrevenguen en los comptes dels bans, es en dit libre en 121 carta en la primera pagina, comensa. Sanctius Dei gracia.

Asso matex en dit libre en cartes 128. la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Que no sien Iurats ne sala, es en lo dit libre den Sant Pera en cartes 138. en la 1. pagina, en lo principi.

De electio de Iurats parla la franquesa en lo dit libre en cartes 140. en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Que los Iurats Puguen posar totes aiudes, e tots altres drets fins a tant la terra sie quitade e crexer aquells segons a ells aparra, es en dit libre den Sant Pera en cartes 146. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes, y en libre den Rossello nou en cartes 338.

Los Iurats poden pendra dels diners de la Consignacio, e apres tornarloshi axi per via de Imposit, tall, o collecta en cert cas, es en dit libre en cartes 154. en la segona pagina, comensa. Alfonsus Dei gratia.

Electio de Iurats lo die de Santa Lucia, es en dit libre en cartes 160. en la sogona pagina, comensa. Ioannes Dei gracia.

Los Iurats poden fer ordinacions ab authoritat, e decret del Señor Lochtinent, es en libre den Sant Pera en cartes 165. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

De les Gramalles dels Iurats parla la franquesa en dit libre en cartes 173. comensa. Ioannes Dei gratia.

De asso matex parla lo capitol en la pragmatica de mosson Huc de Anglesola en cartes 103. en la fi de la segona pagina, comensa. E primerament.

Las concessions de les aygues de la Ciutat de Mallorques pertañyen als Magnifichs Iurats, es en libre den Sanct Pera en cartes 184. comensa. Nos Nartinus.

Los Magnifichs Iurats en que son tinguts distribuir les 450. lliures en libre den Sant Pera en vna declaracio feta entre los de la Ciuta e los de la part Forana, en cartes 184. comensa, com entre los Magnifichs Iurats, &c. en lo vltim capitol de dita declaracio.

Que los Iurats no poden esser peñyorats en bens propris de la Vniversitat, es en libre den Sant Pera en cartes 197. en la primera pagina, comensa. Señora molt excellent y en libre den Abello en cartes 66.

Que dos dels Iurats entrevenguen en les Turtures, es en dit libre den Sant Pera en cartes 198. en la primera pagina.

Asso metex dispon la franquesa en dit libre en cartes 194. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes, e la primera (primsra) dita, comensa. Nos Ferdinandus.

Que los Promens de la Ciutat, y Regne puxen elegir los Iurats, es en libre den Rossello en cartes 52. en la primera pagina, comensa. Nos en Iaume.
Los Iurats no poden imposar collectes sens licencia del Señor Rey o de son Llochtinent, en la franquesa en libre den Rossello en cartes 108. en la primera pagina, comensa Tornant atras, en nom de Nostro Señor.

Asso matex diu lo dit libre en cartes 155. en la segona pagina.

Los Iurats poden fer Ordinacions en que presenten aquelles a la cort, es en libre den Rossello en cartes 118. en la primera pagina, comensa. En Sancho.

Los Iurats eren elegits a la vigilia de Nadal, es en libre dit, en cartes 121. en la primera pagina, comensa. Sapien tots.

Lo Iurament dels Iurats, es en libre den Rossello en 126. cartes en la segona pagina, comensa. Yo aytal.

Los Iurats poden llevar les imposicions imposades, contra voluntat llur, e cullides: es en libre den Rossello en 206. cartes en la segona pagina, comensa. Nos petrus.

Si los Iurats tremeten al Señor Rey nunsios lo Governador no impedesca aquells, es en libre den Rossello en cartes 224. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Quant los Iurats congregaran lo Concell poden imposar pena als Concellers per llur arbitre que sien en dit Concell, e lo que per dita ocasio sera exhigit a que te a servir mireu en libre den Rossello en cartes 187. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Los Iurats cascun Añy deuhen comptar ab los Syndichs de la part forana, es en libre den Rossello en cartes 260. la 2. pagina, comensa. Nos Petrus.

Los Iurats poden imposar aiudes, es en libre den Rossello en cartes 270. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus Dei Gracia.

Los Iurats han entrevenir en vbrir la caxa de les pecunies dels bans, es en libre den Rossello en cartes 283. la 2. pagina comensa. Petrus Dei Gratia.

Que los Sarrayns presos sabents en la art Maritima muyren: a conaguda del Gevernador, y Iurats, es en libre den Rossello en cartes 291. en la segona pagina, comensa. Petrus.

Los Iurats poden fer totes ordinacions vtils, e prohibir que negu nos vesta de drap stranger, es en libre den Rossello en cartes 294. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Los Iurats han entrevenir ab lo Execudor, e ab concell llur se han de corregir los greuges de les diffinicions dels comptedors, es en dit libre den Rossello en cartes 300. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Ab coloqui primer hagut ab los Iurats los Taulers de la taula setenen elegir dels mes Idoneos, es en libre den Rossello en cartes 339. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Impetrans Officis Reals sien proveits de aquells quant informacio, se haura rebre per lo governador, fasses a coneguda dels Iurats, es en libre den Rossello en cartes 340. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes, e en la seguent, comensa. Nos Martinus.

Los Iurats han a donar lo Offici de sots Sequier de la Ciutat, es en libre den Rossello en cartes 358. segona pagina, comensa. Petrus.

Negu nos puga appellar, ni puga contradir a les Ordinacions fetes per los Iurats de ab concell de promens emparo que sien autoritzades per lo Governador, es en libre den Rossello en cartes 375. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Asso matex es en dit libre en cartes 379. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.

Los Iurats poden fer descarregar qualsevulla Navili portant vitualles en lo Regne, es en libre den Rossello en cartes 417. en la segona pagina, comensa. Pateat vniversis.

Lo Iurat aportant lo standart pusca portar Simera Real, es en libre den Rossello en cartes 444. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

Del Testament dels Iurats ne com se deu fer ne perque dispon lo capitol de la Pracmatica de moson Huc de Anglesola en libre de capitols de Corts Generals continuade en cartes 104. en la primera pagina, comensa. Item com antigament.

Los Iurats han haver sertificacio dels Blats de la part forana, es en la pragmatica de moson Huc de Anglesola en cartes 104. primera pagina, comensa lo capitol. Item Provehim.

Los Iurats han elegir lo Scriva dels clavaris está a beniplacit llurs, es en vn capitol de la Pragmatica de moson Huc de Anglessola en cartes 110. en la segona pagina, comensa.

Item com la ravocacio.

Los Iurats entems de necessitat poden armar per haver Formens, es en libre den Abello en cartes 121. en la quarta columna.

Que les execucions que fan contra los olims Iurats les obligacions que han fetes aquelles matexes sian fetas contra los moderns Iurats, es en libre den Abello en cartes 118. en la quarta columna, comensa. Nos Ioannes.

INQVSICIO.
Inquisicio contra algun particular nos pot fer sens que primer no sia citat e que vaie Iurar Testimonis, es puga defendre com de dret se deu fer, es en libre den Sant Pera en la desena carta en la primera columna, comensa. Noverint Vniversi.

Asso matex, es en libre den Rossello en cartas 63. la primera pagina, comensa. Encara donam.

Inquisitio General com se pot fer en cert cas es en libre den Sant Pera en la matexa 10. carta en la dita coll.
Quant la Inquisicio se fa qui hi deu entrevenir, mireu en libre den Sant Pera a 27. cartes en la primera columna nomensa. Pateat Vniversis.

De les Inquisicions se parla a 35. cartes del dit libre en la primera columna Attendat locumtenens.

En les Inquisicions ardues no se prenen testimonis en la recepcio de aquelles te esser lo Iutge es en dit libre de Sant Pera en cartes 35. en la segona columna.

Que les Inquisicions se fassen a despeses de la cort, es en dit libre den Sant Pera en cartes 195. en la primera pagina comensa. Nos Ioannes.

Asso matex en libre den Rossello en cartes 171. segona pagina, comensa. Nam Fos.

Asso matex, es en vn capitol en libre de capitols de corts Generals en cartes 72. capitol 33.

En les Inquisicions te esser present lo Assessor, e en la recepcio dels Testimonis, en los negocis arduos, es en libre den Rossello en cartes 208, en la segona pagina, comensa. Pateat vniversis.

Si Inquisicio sera feta contra algu lo qual sera citat en Cort del Rey sia acabada, e sia sentenciat servades les franqueses disponents que negu puga esser tret del Regne, es en libre den Rossello et cartes 228. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gracia.

Inquisicio nos fassa contra algu que primer no está citat aquel contra quis fará, es en libre den Rossello en cartes 263. 2. pagina, comensa; Nos Petrus.

Les Inquisicions se tenen a fer a despeses de la cort, es en dit libre den Rossello en cartes 425. en la primera pagina, comensa. Martinus.

Item en lo 12. capitol dels capitols de corts Generals de Leyda en 95. cartes del libre den Sant Pera.

ILLES DE MENORCA, E YVICA.

Que lo Regne de Mallorques, es tingut darlos socos en temps de estol o de necessitat en libre den Sant Pera a 25. cartes en la segona columna.

Asso Matex diu la franquesa en libre den Rossello en cartes 165. en la segona pagina.

De les Appellacions de Menorca, e Iviça, es Iutge lo Governador de Mallorques, es en dit libre den Sant Pera en cartes 42. en la segona pagina. Nanfos.

Remissio de les despeses de Menorca, es en dit libre en cartes 186. en la segona pagina, camensa. Nos Ioannes.

Los procuradors, e llochtinents de aquells, son sots proteccio del Procurador de Mallorques e han haver recors a aquell e de aquell al Señor Rey, es en libre den Rossello en cartes 172. segona pagina, comensa. Nam Fos.

IVEVS. (jueus; judíos; “chueta)

Los Iueus sen sots custodia e proteccio del Señor Rey segurs ab totes ses Robes, en libre den Sant Pera a 27. cartes 3. columna comensa Pateat Vniversis en la primera pagina.

Que Iueus fets Christians hagen franquement los bens que de abans havian, axi com se conte en vn privilegi en libre den Sant Pera en cartes 114. en la primera pagina comensa. Quoniam puis & misericors.

Que tots los Iueus habitadors de Mallorques puguen estar plegats en vn lloch, es en dit libre en cartes 137. en la segona pagina, comensa Encareus Atorgam.

Que Iueus no tingan Offici de Señor, es en dit libre en cartes 139. en la primera pagina.

Si algu Iueu prestara sobre peñyora a algu catiu que lo Señor puga recobrar la peñyora sens resttituir lo prestat, es en libre den Rossello en cartes 54. en la primera pagina comensa. Sapien Tuyt.

Los Iueus quis Batetjarán no tornen en servitut, es en dit libre den Rossello en cartes 169. en la primera pagina, comensa. Nam Fos.

Los Iueus no poden comprar honors ni Possessions, ni Censals en que hage señyoria sobre Christians, es en libre den Rossello en 170. cartes en la segona pagina, comensa

Sapien Tuyt.

Los Iueus Mercaders passant per Mallorques ab Mercaderies no paguen alguns Drets, sino los acustumats, es en libre den Rossello en cartes 171. en la segona pagina, comensa. Nanfos.

Que los Iueus de Incha (Inca) estigan separats, es en libre den Rossello en cartes 211. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Los Iueus poden esser turmentats hagude licencia del Governador, no obstant lo privilegi en contrari obtes, es en libre den Rossello en cartes 223. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Los Iueus dins sinch Añys haguessen ademenar los llurs deutes es en libre dit en cartes 304. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

IVRATS DE LA PART FORANA.

De Sentencias donades per los Iurats de la part forana parla le franquesa en libre den Sant Pera a 28. cartes en la segona columna, comensa. Nos Petrus.

IVTGE DE APPELLS.

De la Sententia del Iutge de appells nos poden appellar, es en libre den Sant Pera en 74. cartes en la segona pagina, comensa, Petrus Dai Gracia Rex.

Asso matex, es en lo dit libre en cartes 75. comensa la franquesa. Petrus dei gracia, en la primera pagina e en la segona e en la franquesa seguent.

Lo Iutge de consolat, es conexador de les apellacions e no altre es en libre den Rossello en cartes 275. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gracia.

Lo Iutge de appells ix la nit de Sant Iuan Baptista, es en libre den Rossello en cartes 343. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Lo Iutge de appells pren per iudicatures tres dines per lliura de cascuna part, es en libre den Rossello en cartes 344. primera pagina, comensa. Nos Petrus,

De les Sentencies dels Iutge de appells nos pot appellar ni lo Governador, no sen pot entremetre, nis pot hauer recos a ell, es en libre de capitols de corts Generals en cartes 68. en la segona pagina en lo 18. capitol.

IVTGES, E IVTGES DELEGATS.

Los Iutges han haver lo salari sens que sia la Sentencia publicade, es en lo Capitol de Leyda 9. en libre den Sant Pera en cartes 95.

Los Iutges delegats han de pronunciar en consell de Promens e lo Govarnador, o son Lloctinent no ha a Iudicar ab promens en les questions de appellacions les quals en vers si se retindra, es en libre den Rossello en cartes 309. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

IOCH, IVGAR, IVGADORS.

Los qui perdan Iugant a Daus pugan Repetir, demenar, e cobrar la quantitet, o cosa que perdude auran, e los qui guañyat hauran sian compellits a restituhir ho, es en libre den Sant Pera en cartes 165. en la segona pagina comensa Ioannes Dei Gracia.

Revocacio del Privilegi de poder Riffar lo Pex de la Albuffera, es en dit libre den Sant Pera en la matexa carta 165. en la segona pagina.

INSTADORS DE COMPTES.

De Instadors de comptes parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 176. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.

INSTRVMENTS.

Que els instruments subsignats de ma de Notari quis diga publich se hage de estar fins atant que lo contrari sia provat, es en libre den Sant Pera en cartes 34. en la quarta columna en les constitucions curials.

IVRAMENT.

Que nos reba Iurament dels Christians sobra les pecunias a aquells per los Iueus prestades, es en libre den Rossello en cartes 76. en la primera pagina, comensa. En Iaume.

IMMOBLES.

Mireu en la dictio bens Immobles, e en la dictio vendes fetes per la cort.

IVGADISSA.

Mira de dita Iugadissa en la dictio Tafuraria.

INVENTARI.
Los Hereus, Tudors, e curadors e lo fisch poden fer Inventari dels bens dels defunts sens citacio dels legataris, e dels creadors en libre den Sant Pera en cartes 31. en la segona columna, comensa. Item est de vsu.

IOVENS DE NOTARIS.

Los Iovens qui estan ab notaris poden pendre qualsevol contractes exceptats Testaments, e codicils in libro den Sant Pera en cartes 31. en la segona columna, comensa. Item est de vsu, & consuetudine in Maioricis.

IVRISTES.

Que Iuristes, Notari, ni causidich, no entrevenga en Consolat, es en libre den Abello en cartes III. en la primera pagina, comensa. Nal Fonso per la gratia, &c.

Iurats no sien alterats en sos assientos carta Real dade en Madrid a 20. Dezembre 1598. folio 24. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Iutje de corts ni altre Ministra, no pot demenar cose a les Viles ahont van. Carta Real dat en Sant Llorens a 20. Iuliol 1614. folio 45. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Iurats deuhen veure los capitols dels Officis, y Collegis ans de decretarse aquells: Carta Real dade en Madrid a 22. Iunij 1616, folio 45. del llibre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Iurats son los principals Misistres en materias de Peste Carta Real dat en Madrid a 23. Dezembre 1622. folio 63. del libre de Cartes Reals eb cuberta de fust, y en lo libre de Cartes Reals ab cuberta de plagami es trobara folio 131.

Iviça es part del Regne Carta Real dade en Madrid a 8. de (espacio largo) de 1621. folio 72. del libre de Cartes Reals ab cuberta de furt.

Iurats son Protecttors del Hospital General. Vide Hospital.

Iurats sumpre que vullen avisar a se Magestad de qualsevol cosa, no poden esser impedits per los Señyors Virreys Carta Real dade en Valladolid a 8. Noembre 1558. folio 6. de libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.

Iurats poden provehir de carn a ses voluntats sens poder esser impedits per los Senyors Virreys. Vide Virreys.

Iurats, y sos Assientos. Vice Assientos.

Iusticia se ha de administrar conforma franquesas. Vide Administracio.

Iuristes no poden esser Assesors antes (no abans) de hauer Advocat dos Añys libre den Abello folio 62.

Iuristes no poden Aduocar que no hagen tingut Conclusions en Extraordinari de 1549. folio 36.

Los Magnifichs Iurats han de conexer de les *segones Istancias dels Magnifiichs Clavaris, Mostassaph, y Execudor en libre Vert folio 31.

Lo Inquisidor no puga defensar los (mal scan) Familiars en los Fraus, y coses que tocan al Mostassap en dit libre folio 117.

Familiars del Sant Offici recusant fer Guardes los dies quels toca pugan ser compellits, y executats per los Ministres Reals en dit libre, y lloch.

Lo Inquisidor no conega de Camins Reals, y publichs en dit libre folio 117.

Iutjes de corts quant ixen fora no pugan demanar cosa alguna mes de les dretas en libre de Cartes Reals cubertas de plagami folio 74. & 100.

Iuristes no pugan esser Asessors ni regir Officis que no hagen practicat dos Añys en la Ciutat en libre den Abello folio 62.

Iuristes no poden Advocar delegar nech alias que primer no hagen tingudes Conclusions conforma decret presi (salto de linea, sin guión) dal en lo Extreordinari de 1549. folio 36.

Entrades mes populars: