Mostrando las entradas para la consulta Mallorca ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Mallorca ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 22 de marzo de 2021

Portada

 ORDINACIONS,  Y SVMARI DELS  PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL  REGNE DE MALLORCA.


ordinacions-sumari-privilegis-consuetuts-bons-usos-regne-Mallorca (PDF)

ORDINACIONS,

Y SVMARI DELS

PRIVILEGIS, CONSVETVTS, Y BONS VSOS DEL

REGNE DE MALLORCA.

DONATS A LA ESTAMPA PER ANTONI MOLL,

Notari, Sindich, y Archiver perpetuo de la

Vniversitad de dit Regne.

Comensats a Imprimir essent Iurats los M. Ill. y Magh. SS.

Ignaci de Torrella, Agusti Palou, Hieroni Pont des Mur,

Ioseph Amer, Iaume Matheu Suñer, y Hieroni Denus,

Y FINITS.

En tems dels M. Ill. y Maghs. SS. Francesch Brondo

Thomas Garriga, Iaume Morell, Gabriel Amengual,

Francesch Serra, y Iaume Llinás Iurats lo present

Añy. (Ni anno, ni ano como en galego, ni año, ni any, sino añy, con ñ y "y griega", en chapurriau "añ")

En Mallorca en Case de Pera Guasp 1663. (Igual es familia de Pere Ferrer Guasp)

D. PHELIPE POR LA GRATIA DE DIOS REY DE  Castilla, de Aragon, de Mallorca, &c. y por su Magd.
 

D. PHELIPE POR LA GRATIA DE DIOS REY DE Castilla, de Aragon, de Mallorca, &c. y por su Magd.

Don Ioseph de la Nuza, y de Rocaberti Conde de Plasenciavisconde de Rueda, y Perellos Señor de la villa de Zeret en el Condado de Rossellon, y de las Baronias de Villarig, y Monbuy, del Conseio del Rey nro (la n tiene como una tilde o virgulilla) Señor, lugartiniente, y Capitan General del presente Reyno de Mallorca, é Islas adjacentes. Por quanto por parte de los Magnificos Iurados del presente Reyno, nos ha sido suplicado fuessemos servidos conceder licencia á Pedro Guasp Impresor, para poder imprimir vn libro intitulado: Ordinationes del Reyno de Mallorca, &e. Conpuesto é Peticion de dichos Magnificos Iurados por Antonio Moll Nott. Sindico, y Archiuero de la Vniversidad. Y nos teniendolo por bien: Por tanto por tenor de las presentes damos licencia, y facultad á vos dicho Pedro Guasp Impressor para que le podays imprimir en este Reyno. Sin aprovar lo contenido en el, sino para que se tenga notitia de lo que en el se refiere.

Dat. en Mallorca á 24. Abril 1663.

El Conde de Placencia.

Vt. Martorell Regens.

De Mandato suae Illmae. Dominationis

Mathias Garcia Nott. Secretarius Regiae A.M.

ORDINATIONES

NOVAE, VVLGO DICTAE DE MOSSEN PELAY

VNIZ.

NOVAE ORDINATIONES AEDITAE

sive facta in Maioricis per Magnificos Iuratos Regni, super tractandis causis, * litibus. die xx. mensis Decem- bris. Anno â nativitate Domini. Mccccxiij (1413). Gu bernante multum Magnifico Viro Pelagio Vniz, (Pelayo Uniz)

Milite Strenuo, cuius denominationem nunc retinent.

Ara hojats

domingo, 1 de agosto de 2021

XIV, AL VENERABLE SENYOR VICARI DE JESUSCRIST, LO SANT PARE PÍO IX;

XIV

AL VENERABLE SENYOR
VICARI DE JESUSCRIST,
LO SANT PARE PÍO IX;

en la festa universal del quincuagèssim Aniversari
de sa prelatura de Bisbe.

Cantem en nostra llengua les glories de l´Esglesia;
La gloria del Pontífice que la goberna en Cap.
¡Salut al venerable Senyor, de Crist vicari!
¡Salut al vell Nostramo de la cristiana Nau!

La terra de Mallorca li envía s´escomesa;
Pregaries mallorquines ascolti sa bondat:
La terra de Mallorca, fidel y cristïana,
No pot may oblidarse de sos camíns leals.


XIV
AL VENERABLE SEÑOR
VICARIO DE JESUCRISTO,
EL SANTO PADRE PÍO IX;
en la fiesta universal del quincuagéssimo Aniversario
de su dignidad de Obispo.

Cantemos en nuestra lengua la gloria de la Iglesia; la gloria del Pontífice, su Jefe. ¡Salud al venerable Señor, vicario de Jesucristo!
¡Salud al anciano Piloto de la católica Nave.

La tierra de Mallorca le envía su saludo; plegarias mallorquinas escuche su bondad. La tierra de Mallorca, siempre fiel y cristiana, nunca se olvida del leal camino.


Cristiana n´es Mallorca desque´l bon Rey en Jaume
Ab sanch de ses ferides un jorn la batejá;
Cristiana sempre, y pura, les flors de sa corona
Devant la santa Esglesia tot temps sap deposar.

Avuy que el mon catòlich fá festa aniversaria
Del día en que el gran Pío fo bisbe consagrat,
Avuy que les esglesies del Univers s´alegran,
Mallorca s´ubrïaca del goig universal.

Y ab los perfums de rosa qu´exhalan ses planures,
Y ab la remor d´alzines que surt dels comallars,
Y ab lo renou que mouen del mar les braves ones,
Un cántich d´alegría tramet al Pare Sant.

¡Salut, oh Vell de Roma, que ferm, incontrastable,
Aguantas lo timó de la cristiana Nau!
¡Molts anys pugas reveure la llum d´esta dïada!
¡Molts anys pugas combatre pe´l Be de tos Infants!

9 Abril de 1877.


Mallorca es cristiana desde que el buen Rey D. Jaime la bautizó, con sangre de sus heridas. Siempre cristiana y pura, sabe poner las flores de su corona á los piés de la santa Iglesia.

Hoy que el mundo católico celebra el aniversario del día, en que el gran Pío IX fué consagrado obispo; hoy que saltan de júbilo todas las iglesias del universo mundo; Mallorca se embriaga del gozo universal.

Y con el olor de rosas que exhalan sus llanuras, y el rumor que mueven las encinas de los montes, y el ruido que levantan las bravas olas del mar, un cántico de alegría trasmite al Padre Santo.

¡Salud, Anciano de Roma, que, firme, incontrastable, aguantas el timon de la nave de San Pedro! ¡Muchos años vuelvas á ver la luz de este día! ¡Muchos años puedas combatir, para bien de tus hijos!

viernes, 2 de abril de 2021

NOVES ORDINATIONS, STYLS, Y PRAGMATICA REAL

NOVES ORDINATIONS, STYLS, Y

PRAGMATICA
REAL SOBRE LA FORMA QVE SE HA DE GVARDAR EN FALTE DE VIRREY POR

ausencia, o muerte en las cosas de gouierno, y Capitania General, y las de administracion de Iusticia.
NOS Don Phelippe por la gracia de Dios Rey de Castilla, de Aragon, de Leon, de las dos Sicilias, de Hierusalem, de Portugal, de Vngria, de Dalmacia, de Croacia, de Nauarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Seuilla, de Serdeña, de Corsega, de Murcia, de Iahen, de los Algarbes, de Algezira de Gibraltar, de las Islas de Canaria, de las Indias Orientales, y Occidentales; Islas, y tierra firme del mar Occeano, Archiduque de Austria, Duque de Borgoña, de Brauante, de Milan, de Atenas, y de Neopatria, Conde de Abspurg, de Flandes, de Tirol, de Barcelona, de Rosellon, y Cerdaña, Marques de Oristan, y Conde de Goceano.

Por quanto hauiendose offrecido alguna duda sobre la interpretacion de vn capitulo de la Pragmatica, que el Rey mi Señor que haya gloria mandó publicar cerca la institucion y ereccion de la nuestra Real Audiencia del dicho nuestro Reyno de Mallorca, en razon de la forma, que hauian de quedar dispuestas las cosas del gouierno, y Capitania general de aquel Reyno, y administracion de la Iusticia en falta de Virrey, por ausencia, o muerte del que lo fuere; y siendo necessario para euitar algunos inconuenientes que en esto se han offrecido, y pueden offrecerse, que declare lo ques mi voluntad. Por ende, con tenor de la presente nuestra Pragmatica, y sancion en todos tiempos firme, y valedera, quitando, como quitamos a nuestros Lugartinientes, y Capitanes Generales del dicho nuestro Reyno de Mallorca, la facultad que por la dicha Pragmatica de la erection de la Audiencia les dá para nombrar, y señalar en falta, dellos por su ausencia, ó muerte personas para el gouierno, y administracion de la Iusticia, y Capitania General, disponemos, ordenamos, y mandamos, que todas las veses, que el que fuere nuestro Lugartiniente, y Capitan General en el dicho nuestro Reyno muriere, ó estuviere ausente del, por qualquier causa, titulo, ó razon, entre immediadamente a praesidir para lo que toca al gouierno del dicho nuestro Reyno, y capitania General, y cosas de gracia, nuestro Procurador Real del mismo Reyno sin que por ninguna via directa, ni indirecta, se entremeta en esto otra prersona alguna, conque todos los perdones, y compositiones, las haya de communicar, y conceder, con parecer de la Audiencia Real, y para la administracion de la iustitia, presida priuatiue al Procurador Real, el Regente la Cancellaria en el dicho Reyno, y en falta del, el mas antigo de la Audiencia Real priuatiue siempre al dicho Procurador Real, haziendose las prouisiones, y execuciones a nombre del dicho Regente la Cancellaria, y de la Real Audiencia: y faltando en vn mesmo tiempo en el dicho Reyno el Lugartiniente, y Capitan Genral, y Procurador Real en tal caso queremos, y mandamos q presida también (tábié) en todo lo q toca al gouierno, y Capitania General, y cosas de gracia el Regente la Cancellaria, o el mas antigo della en la forma que arriba se dispone por la administracion de Iusticia, sobre todo lo qual mandamos a nuestro Lugartineinnte, y Capitan Gederal, Regente la Thesoreria, y Lugartiniente de Maestre Racional, Veguer, Bayle, Iurados, alguaziles, vergueros, porteros, y otros qualesquier officiales, y ministros nuestros mayores, y menores en el dicho nuestro Reyno de Mallorca constituydos, y constituyderos, so pena de mil florines de Oro de Aragon, de bienes del que lo contrario hiziere exhigideros, y a nuestros Reales Cofres applicaderos, que la presente nuestra Pragmatica sanccion, y ordinacion, y todo lo en en ella contenido, tengan, guarden, y obseruen, tener guardar, y obseruar hagan inuiolablemente, conforme a su serie, y tenor, y contra ella no agan ni vengan ni permitan ser contrauenido en manera alguna por ninguna causa, ni razon, si nuestra gracia les es cara, y demas de nuestra ira, é indignacion, en la pena sobredicha dessean no incurrir.

En cuyo testimonio mandamos despachar las presentes con nuestro sello Real comun en el dorso selladas. Dat. en San Lorenço a tres dias del mes de Setiembre Año del Nacimiento de Nuestro Señor IesuChristo M. DC. VI. (1606)

YO EL REY.

Vt. Couarr. Vicecancel, Vt. D. Montserrat Guardiola. R.

Vt. Ferro Protho. Generalis. Vt. D. Ioseph Bañatos. R.

Vt. Monter. R. Vt. Franqueza Conseruator

Vt. D. Philip. Tallada R. Generalis.

Tomo la razon el Consejo General.

Franqueza

REAL PRAGMATICA VLTIMADAMENTE
hecha sobre lo mismo.

Nos Don Philippe por la gracia de Dios Rey de Castilla de Aragon, de Leon, de las dos Cicilias, de Hierusalem, de Portugal, de Vngria, de Dalmacia, de Croacia, de Nauarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Seuilla, de Serdeña, de Cordoua, de Corsega, de Murcia, de Iahen, de los Algarbes, de Aljezira, de Gibaltar, de las Islas de Canaria, de las Indias Orientales, occidentales, Islas, y tierra firme del Mar Oceano, Archiduque de Austria, Duque de Borgoña, de Brauante, de Milan, de Atenas, de Neopatria, Conde de Abspurg, de Flandes, de Tirol, de Barcelona, de Rosellon, y Cerdaña Marques de Oristan, y Conde de Goseano.

Por quanto hauiendo sido informado que sobre la interpretacion de vn Capitulo de la Pragmatica quel Rey mi Señor, y Padre haya Gloria hizo. á 25. de Abril del Año de 1572. á cerca la ereccion, y institucion de la Real Audiencia del Reyno de Mallorca, se hauian offrecido algunas dudas en razon de la forma en que hauian de quedar las cosas de la Capitania General, y las de Iusticia del, mandamos disponer, y ordenar lo que se contiene en otra nuestra Pragmatica fecha en 3. de setiembre del Año passado de 1606.

y agora para mayor claridad de lo vno, y de lo otro se ha tomado con parecer de los de nuestro Sacro Supremo Real Consejo de Aragon que cabe nos reside el acuerdo, y resolucion siguiente. Por ende con tenor de la presente nuestra Pragmatica sancion, y Ordenacion en todos tiempos firme, y valedera, disponemos ordenamos, y mandamos que siempre, y quando el que fuere nuestro Lugartiniente, y Capitan General, en el dicho nuestro Reyno de Mallorca, estuviere ausente del, ó muriere en estos casos, y qualquier dellos presida en la Real Audiencia del dicho Reyno, el que fuere Procurador Real con Priuilegio, ó titulo nuestro, ó de nuestros successores, y no su lugarteniente, assi en lo de Iusticia, como en lo de Gouierno, gracia, ó guerra, de suerte que tenga las vezes de Viirey, con que no pueda conceder perdones, ni remissiones, ni compositiones de delictos graciosos ni por dinero sino con acuerdo, y parecer del Regente la Cancellaria, y Real Audiencia del dicho Reyno. Y en caso quel Procurador Real estuviere, ausente, o muriere, disponemos, ordenamos, y mandamos que presida en todo lo sobredicho el Regente la Real Cansellaria, y en falta de Regente el mas antigo de la Real Audiencia, del dicho nuestro Reyno de Mallorca. Derogando como por tenor de la presente derogamos, lo dispuesto, y ordenado a cerca desto en las dichas Pragmaticas de 25. de Abril de 1572. y 3 de Setiembre de 1606. queriendo que aquello sea de ningun effecto, ni valor en quanto contradize a lo que se contiene en la presente, pero en todo lo demas las confirmamos, y es nuestra voluntad que se guarden, cumplan, y executen conforme a su serie, y tenor, sobre lo qual dezimos, encargamos, y mandamos a nuestro lugarteniente, y Capitan General. Regente la Cancellaria, y DD. de la nuestra Real Audiencia, Abogado Fiscal Procurador Real, Regente la Thesoreria, y Lugar tiniente de Maestre Racional, veguer, Bayles Iurados, Alguaziles, Verguetas, Porteros, y otros qualesquier officiales, y ministros nuestros mayores, y menores en el dicho nuestro Reyno de Mallorca constituydos y constituideros, so pena de mil florines de oro de Aragon, de bienes del que lo contrario hiziere exhigideros, y a nuestros Cofres aplicadores, que la presente nuestra Pragmatica sancion, y ordinacion, y todo lo en ella contenido, tengan, guarden, y obseruen: tener, guardar, y obseruar hagan inuiolablemente, conforme a su serie, y tenor, y contra ella no hagan ni vengan, ni permitan ser contravenido en manera alguna por ninguna causa, ni razon, si nuestra gracia les es cara, y demas de nuestra ira, E indignacion en la pena susodicha deven no incurrir. paraque lo de parte de arriba dispuesto venga a noticia de los que lo han de executar, y cumplir, ordenamos, y mandamos que se publique an las partes, y lugares donde se acostumbran semejantes Pragmaticas, y ordinaciones. en cuyo testimonio mandamos despachar la presente, con nuestro sello real comun en el dorso sellada. Dat en el monasterio de San Lorenço el Real a 20. dias del mes de Octubre. Año del Nacimiento de nuestro Señor de 1608

YO EL REY.

V. Ferro R. Thesaur. Gene V. Clavero R.

V. D. Monserratus de Guardiola. R. V. Monter R.

V. D. Ioannes Sabater R. V. D. Philippus Tallades R.

V. D. Iosephus Bañatos. R. V. Villanueva Conservat. Generalis.

lunes, 30 de agosto de 2021

NOTAS.

NOTAS.

(1)

Camina que caminarás. No encontramos otra manera de verter al castellano la frase del original, usada con frecuencia en los cuentos populares de la isla. Hemos preferido ser literales a desnaturalizar demasiado en la versión el sabor que distingue esta composición.

(2)

- “De ancho y profundo foso rodeada, amparada y guarnecida de muro que flanquean multitud de torres, y de bello antemural coronada.” - Crónica de Marsilio. - “La ciudad de Mallorca que es de las más fuertes del orbe y la de mejores murallas.” -
Crónica de Muntaner.

(3)

- “Y según relación que hemos oído a muchos sarracenos, y el rey lo averiguó a su tiempo con mayor diligencia, precedía a los hombres armados un caballero sobre blanco alazán, cubierto de relucientes armas y de blanquísimas vestiduras, y este caballero fue muy terrible para los sarracenos y el primero que penetró en la ciudad; el cual piadosamente creemos sería el bienaventurado San Jorge.”

- Crónica de Marsilio.


(4)

El yelmo que el rey conquistador llevaba al entrar vencedor en Palma, existente en la Armería nacional, tiene por cimera un dragón o animal fabuloso.

El yelmo que el rey conquistador llevaba al entrar vencedor en Palma, existente en la Armería nacional, tiene por cimera un dragón o animal fabuloso.

(5)

- “Avanzaron (los cristianos) e hicieron gran número de prisioneros de los moros que se habían reunido en aquel punto, y todo lo arrollaron y vencieron. Y avanzando más herían y mataban a cuantos enemigos encontraban a su paso, hasta que llegado hubieron a la Real Alcazaba, que se llama la Almudayna, y entonces se esparramaron por la ciudad haciendo gran matanza de enemigos, de manera que esto les tuvo ocupados todo el día. “ - Crónica de Desclot.

(6)

- “Los saqueadores, escudriñando las casas, encontraban bellísimas mujeres y muy agradables doncellas que tenían en su regazo monedas de oro y plata, margaritas y piedras preciosas, brazaletes de oro y plata, collares y toda suerte de ricas alhajas; y ostentaban estas cosas a los ojos de los soldados que invadían las viviendas, y llorando amarguísimamente les decían en arábigo: - Tuyas sean estas riquezas y concédeme la vida.” - Crónica de Marsilio.

(7)

- “El último que se apartó del teatro del combate fue el animosísimo rey de Mallorca. “ - Id. id.

(8)

- “Y el rey don Jaime conoció al rey sarraceno.... y acercándose a él asióle de la barba.” - Crónica de Muntaner.

(9)

Imprecación que en los cuentos populares de la isla profieren las hadas antes de empezar sus hechizos o encantos.

(10)

Con este nombre se conocieron en el siglo XVII en Mallorca, dos bandos encarnizados que originaron sensibles desgracias y ensangrentaron lastimosamente el suelo mallorquín.

(11)

Especie de toca que forma parte del traje característico de las campesinas de Mallorca. No tiene correspondencia castellana por no usarse más que en la isla.

(12)

Se llama así la danza primera con que se abre el baile en las fiestas populares de los pueblos rurales de Mallorca. Las jóvenes campesinas apetecen mucho alcanzar esta distinción; y por esto se abre en la misma plaza del baile una licitación, adjudicándose la primera al mejor postor. El precio ofrecido, así como el de las danzas sucesivas, se aplica a los gastos de la fiesta religiosa del patrón del pueblo.

La puja, pues, ofrece ocasión al amante para pretender que el honor de bailar la primera recaiga en su novia, y esto hace que muchas veces las posturas lleguen a ser muy crecidas.

(13)

Especies de danzas peculiares del país.

(14)

- “Después el conde de Ampurias empezó una mina muy próxima al foso, e hízola abrir tan extensa y profunda, que parecía una casa y cabían en ella en caso necesario más de doscientos caballeros. El conde se introdujo allí con los suyos, y allí estaba día y noche.” - Crónica de Desclot.


(15)

- “En tanto el buen conde de Ampurias hizo minar el muro y la torre de poniente, y los hizo cubrir de vigas y maderámenes y les puso fuego; cuando llegó el sábado hundiéronse el muro y la torre y cayeron al foso. “ - Id. id.

(16)

- Gil de Alagón, que fue cristiano y caballero, y ahora es sarraceno y renegado de la fé bajo el nombre de Mahomet.” - Crónica de Marsilio.

(17)

- “Pero el conde de Ampúrias no quiso asistir a este consejo ni a otro cualquiera en que se tratase de transacción alguna con los sarracenos; sino que continuamente estaba en la mina que mandaba abrir, diciendo cuando era citado a consejo que no saldría jamás de allí hasta que la ciudad fuese tomada.” - Id. id.

(18)

- “Plugo al rey lo que más había sido del agrado del consejo, y envió al rey de Mallorca la respuesta de que no se admitía convenio.” - Id. id.

(19)

- “Y en continente todos los que eran de la familia de Moncada y los prelados dijeron a una voz y con clamor unánime, que fuese tomada la ciudad a viva fuerza.” - Id. id.

(20)

- “Benhabet fue al campamento y convidó al conde Don Nuño para que pasase con él las fiestas de Navidad en la villa de Pollenza... el conde aceptó el convite, y montando a caballo iba a partir... El de Ampúrias dijo súbitamente a Don Nuño que por nada del mundo se ausentase.” - Crónica de Desclot.

(21)

- “Id, vos allá, Rocafort, y llamadlos a toda prisa, y decid a Nuño que esta su tardanza de hoy podría perjudicar demasiado y que podría hacernos mal provecho su comida.”
- Crónica de Marsilio.

(22)

-”...La estudiada dilación de Don Nuño que comprometió la vida de los Moncadas.”
- Quadrado. Notas a la Crónica de Marsilio.

(23)

- “Don Nuño Sánchez.... combatió al lado de su padre en las Navas de Tolosa donde fue armado caballero....Es probable que fuese este (el de Ampúrias) el conde que asistió a la gloriosa batalla de las Navas...” - Quadrado. Conquista de Mallorca. Apéndice 1.°

(24)

- “Cuando el conde Don Nuño comprendió que el de Ampúrias y todo el ejército estaban disgustados de su partida, detuvo su viaje... y dijo:... No me ausentaré puesto que no os place: mas por lo que concierne al asalto, hagamos lo que os diré. Fijemos el día en que debamos entrar en la ciudad para morir o vencer, y que nadie pueda volver atrás. Esto juran todos... el rey el primero y luego los demás.” - Crónica de Desclot.

(25)

- “Y el conde de Ampúrias enfermó también y dentro de ocho días pagó el tributo de la naturaleza.” - Crónica de Marsilio.

(26)

- “Y considerando y recapacitando estas pérdidas, el conde de Ampúrias con ánimo doliente y lloroso, dijo: Con qué! ¿todos los de la familia de Guillermo de Moncada le seguirán falleciendo así? Seguro es.” - Id. id.


(27)

- “Cayó enfermo Guillermo de Clarmunt y al octavo día pasó a reunirse con sus padres. En seguida enfermó Raimundo Alemany y al octavo día terminó su carrera. Después de él enfermó García Pérez de Meytats.... y al octavo día murió. Después de estos enfermó Gerardo de Cervelló.... y al octavo día entregó su espíritu al Señor. - Id. id. (28)

Traducimos esta frase, comienzo obligado de todos los cuentos populares de la isla llamados rondalles, con la que pone Cervantes al principio del que relata en su primera parte del Don Quijote, cap. XX.

(29)

Véase la nota 13.

(30)

Poetas vulgares improvisadores. Suelen concurrir a las bodas para amenizar la danza con sus agudezas. Los ha habido de una facilidad asombrosa en el versificar.

(31)

Véase la nota 11.

(32)

Estos versos forman el principio de un romance popular muy conocido en la isla.

_____

ÍNDICE.
Se omite.

ERRATAS NOTABLES.
Se corrigen en el texto.

lunes, 23 de agosto de 2021

FLORS DE MALLORCA.

FLORS DE MALLORCA.

POESÍES DE AUTORS VIVENTS,

PREMIADES LES MES EN LOS JOCHS FLORALS

DE BARCELONA.

ESTAMPA DE PERE JOSEPH GELABERT.

1873.


/ Nota del editor, Ramón Guimerá Lorente:
Reemplazo la preposición á con tilde por a sin tilde. La ó por o.
Actualizo la ortografía sólo en castellano. Ejemplo, rios: ríos.
Fuente del PDF:
https://datos.bne.es/resource/bimo0000875978

/

INTRODUCCIÓ.

L'amor a la llengua pátria, poch menys que mort entre nosaltres en los començaments del present setgle, gayre no fá que se es despert en lo mes íntim de la nostra ánima; l'harpa de la terra, olvidada de los nostres pares per un altre qu'els era estranya, y que en ses mans no produia sovint mes que sons ingrats y poch escoltívols, per bona sort l'havem recobrada per sentirne melodíes molt plasents, plenes de força y energia unes voltes, y altres d'una dolçura y tendresa jamay prou lloades. Avesárenmos a veure la nostra parla tant malmenada y envilida, venguda a tanta pobresa, no servintse d'ella mes que pera les burles y les rialles, pera les vulgaritats y les sátires, que ni esment posavem tant sols en la gentilesa y galanura que li son tant naturals y tant propies: y seguint lo prejudici sens consciencia de tothom, no pensavem ni imaginat haviam que a la primera conró que li donassen, tan hermoses floretes en son clos s'havian de obrir, de tant richs colors y de tant pures esencies. Mes axó es lo que ha esdevengut venturosament. Alguns bons fills de la benvolguda Mallorca han respost ab entusiasme y ab ver y alt patriotisme al crit de sos companys d'altres terres; y unint los seus esforços als dels catalans, de qui som los fills majors, y als de Valencia, que tenim per germans, han conseguit tots fer reviure les lletres pátries, presentar al mon literari sa llengua materna jolia y engalanada, axí com cal a una princesa digna d'asseure's al costat de ses germanes del mitxjorn d'Europa, avuy reynes y emperatrius que tota la terra reverencia y escolta.

Los fills de la nostra illa han ajudat y contribuit, no poch, a la tan venturosa restauració.

Ab axó no han desmentit lo bon nom que lexaren los nostres antepasats d'altres centuries, may romasos endarrera en lo camí científich y literari seguit per Catalunya, qui se obria pas constantment entre los realmes mes avançats del mon. Y si 'Is qu' avuy conren lo sol dels antichs comtes de Barcelona veuen lograda ja la ressurrecció miraculosa, part d'axó es deu per cert als embats restauradors de Mallorca, que entre 'Is perfums de les flors dels valls y fondalades de tan delitós paradís, li han aportat veus mágiques y enciseres, perles perdudes y olvidades dins los lloguerets y les masíes que s'amagan entre les nostres fresques muntanyes, per hont en lo temps de bonesa se passejava ardida y triunfadora.

Y havia d'esser axí. Mallorca, ahont ja en lo setgle de la conquesta ressonaren les veus poderoses de RamonLull, de Romeu de Ça-Burguera, y d'en Pere Torrella (1);

qu'en lo qui 's seguí oia tant ben trovar al Infant en Jaume (2), a Fra Anselm de Turmeda (3), a n'en Maymó Peris, a n'en Berenguer de Noya y a lo Mercader mallorquí; que en lo setgle XV contava entre los molts de sos trobadors a n'en Jaume d'Aulesa, a n'en Ramon Vivot y a n'Arnau Descós; que en lo seguent sentí cantar les esparçes del Menyspreu del mon, a n'en Francesch d'Aulesa, y les rimes d'en Benet Espanyol; y que veé espirar la llengua en lo setgle XVII entre els tendres gemechs d'en Rafel Bover:

(1) Sols les obres rimades d'en Lull han estat publicades: les d'en Ça-Burguera forman juntament ab sa Biblia en rims un códice que´s troba en la Biblioteca Colombina: y les d'en Pere Torrella les havem vistes en poder del distingidíssim catalanista y bibliógrafo en Marian Aguiló.

(2) L'infant de Mallorca anomenat en Jaume IV, fill del rey desventurat que morí lluytant en la batalla de Llummajor, era molt destre y hábil en l'art de trobar, com ho assegura el P. Ginebreda en la dedicatoria que li fa de la versió catalana del llibre de Boeci dit de Consolatione.

(3) Fra Anselm de Turmeda fo natural de Mallorca, segons ho prova un bellíssim poema inédit seu, que ha trobat ab la seua jamay prou agraida diligencia lo citat Aguiló, y ho confirman alguns documents que tenim en la illa.

Mallorca, que guardada per les ones del mar ab que Deu la vá cenyir, per sa ventura sens dupte, pogué alliberarse, mes que les altres terres catalanes, del contacte estrany y de les influencies verinoses de la provincia dominant, havia de conservar naturalment richs joyells de la pedreria antiga de la gentil madona. l'essent sos fills per naturalesa tan devots de lo bell, y per amor amichs tan fervents de les coses de la patria; y veént la patria, mes encare que en lo terreny y en les institucions, en la llengua, que aporta l'historia de tots los setgles y de totes les dominacions y converteix en una sola familia los qui la matexa parlen, havian per necessitat de ajudar ab tot son poder y ab totes ses forçes a la empresa noble y santa de traurerla de l'abandó en que la havian tinguda, de purificarla de les lletjures que la deslluíen, y de axecarla y ennoblirla pera los mes trascendentals conceptes de la ciencia y les aspiracions mes altes de la poesía.

Y certament qu'els mallorquins no se son mostrats pererosos tractantse de colre y honrar a una mare que en altre temps tants de doctes veneraren, esteneren tants de reys y tants de poetes enriquiren. No bé fóren restaurats en Barcelona los antichs Jochs florals, fòu constituit lo sávi Consistori qu'havia de aportar a tant bona fi la santa creuada que es predicava, y pregonat lo primer cartell cridant a la lluyta als bons fills de la patria catalana, sentírense batre los còrs dels nostres jóvens escriptors; y fent cessar tot seguit les cantarelles, que ab parla per ells mes penosa els inspiravan los purs sentiments de la seua ánima, los recorts de son passat gloriós, y les altes esperançes de son esdevenidor, parlaren la seua llengua propia, trobantse ab ella mes forts de esperit, mes tendres de veu y de paraula, mes poderosos d'enginy, y de colors mes richs pera descriure y pintar los fets altíssims dels qui en tan bon temps l'havian parlada, inmortal l'havian feta, y le dictaren per totes les encontrades de la terra.

Els nostres trovaires que per dó especial de Deu, y tal volta per l'aves de respirar dins los perfums dels nostres florits vergers, d'oír la dolça música dels aucells dels nostres prats delitosos, dels nostres boschs ombrívols y de les nostres quexoses fontanes, per la costum de veure estesa devant sos ulls una naturalesa sempre hermosíssima, sempre riallera, insinuant, magnífica y altament inspiradora, s'han fet un cor tot ple del sentiment de la bellesa, tot d'una fibra tendre y delicada, un esperit entusiasta per tot lo noble y per tot lo gran, no podian restar sorts a la crida que s'els feya en nom d'una mare comuna, de tant temps enrera esmarrida plorosa, y als reclams de la fe, del amor y de la patria.

Y cert que no's feren esperar gayre temps. En sos còrs trobaren son ressò les mágiques paraules; y acompanyats de tot son cabal y de totes ses riqueses, y ab l'ánima vestida de sentiments tant íntims y empesa per tant delicades aspiracions, pogueren aportar y aportaren a la llengua y a la literatura maternes lo que pertanyent los era, pera que de tots fós la obra qu'es començava, y de tots la gloria del treball que s'emprenia. Y bé s'hi poden conexer en l'adreç ab que es torna adornar la revivada donçella al ferse culta y literaria, les perles que Mallorca li guardava y que de l'illa li foren restituides; axí com en l'esperit de la poesía catalana, de sí forta y vigorosa, tota la delicadesa de sentiments, tota la ternura d'espressió, totes les tintes suaus, tots los plasents colors ab qu'els nostres poetes, primorosos per instint, estétichs per intuició, dolsos y y sentimentals per naturalesa, han intentat embellirla; contribuint ab ses dots y ab son enginy a donar a la llengua la flexibilitat y galanura de les mes privilegiades, y a la musa divina de la terra la sensillesa popular en la forma y l'intensidad del sentiment en el fondo.

Mes, axí com malevetjan engalanar a la aymia de son cor, per repararla de la ruina en que la posaren l'olvit y el menyspreu dels darrers setgles; axí com diligents li aportan los grans preciosos que de son bellíssim collar se veuen encare lluir per açí y per allá, vius y encisadors a la flama sagrada de la llar dels pagesos, caents de ses rústiques converses o enfilats a ses dolçes corrandes; axí com l'escalfan ab lo alé pur de son amor, per ferne l'espressió mes alta de la bellesa y de la veritat; compláulos la gala ab que se 'Is presenta de allá les muntanyes de Catalunya, s' enamoran de l'espressió forta y varonil que hi ha presa, y los mòu la manera tota seua de dir y cantar l'indomable esperit de la terra. Y de tantes joyes enriquida, animada de tanta valentia, y feta suau ab modos tant delicats y ab tan amorosos y tendres vocables, l'han regoneguda altre volta per la guardadora mes propia de llurs pensaments, al exemple de los trobadors que la creuada seguiren, despèrts per la veu del Consistori; perque ella es la sola ab que 's pot cantar l'esperit de la nostra patria, l'amor dels nostres còrs y la fe ab que la nostra ánima s'en puja a los espays de la poesía.

Axí es com ab lo voler y ab I' esforç de tots la llengua s'es feta una per tota la terra que senyoretjaren los Jaumes y els Peres, esporgantla, d'acort, de les corrupcions que en quiscum lloch s'hi troban; axí es com tots tenen part en la noble y lloable empresa, y a tots pertany l'honra d' haverla aportada a tant bon terme. Y per cert que molt plasent ens es y fort ne gaudim, cuant en les literaries justes veém als cisnes del Llobregat y del Túria, confusos de tal manera ab los qui umplen de ses armoníes els ècos de Mallorca, sens que ningú endevinar pugue per les notes y paraules de sos cantars, lo lloch ahont naxqueren y ahont s'albergan; com possible no era conexerho en los millors temps de la literatura catalana, cuant una era també la llengua en tot lo que fou l'antich realme d'Aragó, unes eran les costums y'ls usos establerts, y una l'historia en que sos fets gloriosos s'escrivian.

La perseverancia, la ferma voluntat ab qu'els nostres poetes han treballat y ab que s'afanyan per coronar l'obra del comunal propòsit, es demostra per l'honra que n'han recullit en les justes poètiques celebrades en la ciutat comptal, (y estos son los eruditos: de comite: comte: conde: comtal; no comptal, compte, que viene de cómputo, cuenta) ahont ¡lloat sia Deu! han compartit ab los trobadors de Catalunya les joyes oferides p´el Consistori y'ls diplomes de Mestres en Gay saber, fortment desitjats dels qui senten tan alt en son cor l'amor de la patria, que per ella per sa gloria volen ferse grans, y merexents del renom que la fama escampa y dels llorers ab que corona.

Com ho han lograt los fills de Mallorca, per honra de l'illa que tant aman, crides ne fan les flors belles, que plenes del perfum esquisit de la vera poesía, y que son ornament delitós de la moderna literatura catalana, esmaltan los volúms jolius que de les composicions premiades publica tots los anys el Consistori.

Mes, com en mans de tothom no corren en l'illa exos volúms, havem cregut satisfer el públich desitx, qu'es el de tots los qui no's mostran indiferents a les coses qui'ns pertanyen, donant en lo present llibre una mostra de les obres ab que quiscun autor ha obtingut joyes de les ofertes anualment en los certámens, començant per les dels Mestres en Gay saber, per l'órdre del temps de la seua proclamació, y seguint per les dels qui han sigut premiats ab una o mes joyes, guardat lo mateix órdre; lo cual deu significar al lector que no ha de judicar del mérit dels poetes en lo volúm continguts, per lo lloch en que 'ls havem colocats, sino per les cualitats que troben y regonescan en les obres que hi havem volgut incloure. Y si ha afagit una versió castellana, pera que (peraque) fòra de les terres ahont la nostra llengua es parla, se pugue tenir una idea del esperit y carácter dels nostres poetes, ja qu'els qui aquella no conexen, no la poden tenir dels primors de forma y de rítmica que les fan dignes de tota alabança.

___

lunes, 22 de marzo de 2021

SEQVENTES ORDINATIONES VVLGO DICVNTVR DE MOSSEN BERENGVER VNIS.

SEQVENTES
ORDINATIONES
VVLGO DICVNTVR
DE MOSSEN BERENGVER
VNIS.
(Pelayo Vniz era el de las primeras ordinaciones de 1413)

ORDINATIONES NOVAE FACTAE PER HONORABILES
Iuratos Ciuitatis, & Regni Maioricarum super abreuiatione litium, & questionum concessae, laudatae, & authorisatae per Dominum, & Serenissimum Regem nostrum Honorabilibus Ambasiatoribus dicti Regni anno a Natiuitate Domini M. CCCC. XXXIX. (1439)

Ara hoyats queus mana lo honorable Mossen Bernat de Lopia Caualler Conseller del molt alt Señor Rey Lloctinent, del Honorable Mossen Berenguer Dolms Caualler Conseller Camarlenc del dit molt alt Señor Rey, Gouernador del Regna de Mallorca, (regna, con a) á tot hom generalment de qualseuol lley conditio, ó estament sia. Que có per bon gouern é exercici de la iusticia, necessitat, y (y griega) vtilitat del Regne de Mallorca lo dit molt alt Señor Rey Don Alfonso Rey de Arago are benauenturadement Regnant haya atorgades á la Vniuersitat de Mallorca certs Priuilegis, e Ordinacions, de Abreuiacio de plets. Per tant lo dit Honorable Lloctinent de Gouernador ab veu de la present Crida a istancia dels honorables Iurats del Present Regna intime, notifique, y publique generalment la promulgacio dels dits Capitols, é Ordinacions, ab llurs paenes. Manant á tots, que aquells Priuilegis, é Ordinacions tenguen, é obseruen segons llur continencia, é tenor, é no fer contra aquells en alguna manera sots incorriment de las penas (plural en a, típico occitano) en aquellas imposades certificant á tots generalment, que las dites Ordinacions trobaran escrites é registrades en la Cort de la Gouernacio é dels Balle é Vaguer de la Ciutat ahont podran aquelles veure, é llegir, é pendre trellat per ço q (q con virgulilla encima) de la obseruacio de aquellas algu nos pugue escusar. Dat en Mallorca a xxviij. de Setembre Añy de la Natiuitat del Sñr MCCCCXXXVIIII. (1439)

Manifesta cose sia, que Nos Alfonso per la Gracia de Deu Rey de Arago, de Sicilia, deçá, y dellá lo Far, de Valencia, de Vngria de Hierusalem, de Mallorca, de Cerdeña, de Corsega, Compte de Barcelona, Duch de Atenas, & de Neopatria, é Compte de Rosello, é de Cerdaña. Hauent á cor lo ben auenir, é passific estament de la cosa publica de Nostros Regnes lo Gouern, é Regiment dels quals nos es acomenat per Nostre Señor Deu: é volent subuenir á aquells é releuar de escandols, é mals tant có nos sie possible. Praesentats á nos per los amats é faels nostres Mossen Berenguer Vniz, é Francesch Axalo, é Antoni Oliuars Embaxadors á nos tremesos per la Ciutat, y Regne de Mallorca vns Capitols, é Ordinacions, del tenor seguent.

viernes, 2 de abril de 2021

CRIDA REAL SOBRE LES NOVES ORDINACIONS

CRIDA REAL

SOBRE LES NOVES ORDINACIONS

que se han de tenir, y obseruar en la Real Audiencia de dit Regne de Mallorca.

Ara hojats queus fan á saber a tot hom generalment, de part del molt Illustre Señor Don Miquel de Moncada conseller de la S. C. R. Magestat del Rey Señor nostre, y y per aquell Lloctinent, y Capita General en lo present Regne de Mallorca, é Islas adiacens. Que com sa Magestad hauent eregit, e instituit vna noua Real Audiencia, o Rota en dit Regne entenent quey hauia necessitat de assentar aquella, y ordenar ab bons estils, y normes, lo que fins assi commodament no hauia pogut ferse; haja manat, y comes al molt Magnifich, y amat conseller seu Micer Bernat Iuan Poll; Regent la Cancellaria en dit Present Regne, y axi en lo Real Priuilegi de son offici, com ab altres Reals prouisions q

dita Real Audiencia assente, y componga segons los estils, orde, y norma dels del Principat de Cataluña, ó Regne de Valencia, confiant que com ha seruit a sa Magest. per molts añys en la vna, y en la altre tindra experiencia dels estils, y orde de aqlls; y assentara aquesta, a deguda forma de Cancellaria: transferint aquell per aquest effecta, de la Regencia de Valencia a la de aqvest Regne. Dit molt Magnifich Misser Bernat Iuan Poll ab summa vigilancia, y ab la diligencia necessaria; communicat primer ab sa Señoria, y Real Concell, y ab lo perer de tots ab conformitat: communicant tambe ab los Magnifichs Iurats de dit Regne, haya ordenat ab quins estils, normes, y orde se ha de procehir en dita real Audiencia, axi en las evocacions de las causes a ella, com en lo progres de elles: y altres coses conferens a la bona, y breu expedicio de la iusticia, pera la qual conue, que dits estils, y ordens se obseruen. Perço fa molt lllustre Señoria diu, notifica, y mana, que tot hom aja, y degue tenir, y obseruar, tinga, y obserue los dits estils, y orde de dita Real Audiencia, segons llur serie, y tenor: la obseruança, dels quals haya de començar dins vn mes apres de la praesent publicacio, perque dins dit temps puguen istruirse, axi Aduocats com Procuradors, en lo com hauran de praticar en dita Real Audiencia Sots pena si passat dit temps se contra fara, de nullitat de actes, y sots les penes en dits estils, y orde posades respectiuament. Y perque publicarles ab la present particularment seria prolixitat: Notifica y sertifica sa Señoria a tots generalment, que dits estils, y orde trobaran registrats en los registres de la Real Audiencia, ahont poran aquells veure, y llegir, y pendre trellats; per ço que de la obseruança de aquells ningu se puga excusar. Dat en Mallorca en lo Castell Real, á vj. de Octubre M.D.lxxvj. (1576)

Don Miquel de Moncada.

Vt. Poll. Regen. Vt. Netus. Fict Aduocatus.

NOVES ORDINACIONS, STILS, Y PRACTICA

axi de las causes que poden euocarse a la Real Audiencia, per sa Magestad instituyda, y eregida, altrement nomenada Rota en la Ciutat, y Regne de Mallorca, ab se Real Pragmatica Dada en aranjuez á xj. de Maig. M.D.lxxj. (M.D.lxxvj. 1576) com de la manera del procehyr y processar en aquella. Ab les formes de las supplicacions, scriptures, y cedules, decretacions, y prouisions conferens a la bona, y breu administracio, y expedicio de la justicia. Ordenades per lo molt Magnifich misser Bernat Iuan Poll, Regent la Cancilleria, ab la forma en la precedent crida contenguda, per obseruança de dites Ordinacions, y estils, publicada á vj. del mes de Octubre. M. D. Ixxvj. De manament del molt Illustre Señor Don Miquel de Moncada, Conseller, Lloctinent, y Capita General de sa Magestat en lo dit Regne de Mallorca.

A la Real Audiencia se poran euocar les causes començades en qualseuol Tribunal, ó Cort; ó no començades encare en algun Tribunal, o Cort, de quantitat de cent lliures Barceloneses, q son de Mallorca cxxxiij. lliures, sis sous, y vuyt, ó de mayor quantitat; ab qualitat de pobresa, vidualitat, o pupillaritat del qui supplica la euocacio.

Tambe se poden euocar causes de Vniuersitat, per que en elles hi ha viudes, pupils, y pobres, y de Religiosos, y monestirs, per la notoria paupertat. Per las Vniuersitats, y monestirs, no es menester donar informacio alguna; y per los particulars qui ab qualitat de pobresa supplicaran sien evocades les causes, se ha de donar informacio de la dita pobresa: y per tots se ha de donar informacio del valor de la causa, quant no continga la demanda quantitat certa.

Poden se euocar tambe causes menors de las dites cent lliures, per qualitat de renunciacio de propri for, y submissio a altre axi causes de censals, com de altres obligacions, en les quals sien dites clausules, per la euocacio de las quals no es menester qualitat.

Les causes empero de censals, per lo que son de prompte execucio, no poran euocarse per lo dit debitor censalista ab qualseuol qualitat. Y la forma que hauran de tenir per la evocacio de causa de pobre, sera aquesta.

(cruz, creu) Admodum lllustris Domine Locumtenens &c.

Causam quam ducere intendit t. contra t. ratione, &c. pro ut res exegerit, dignetur vestra Dominatio ad se suamque Regiam Audientiam euocare, praetextu paupertatis dicti t. de qua offert dare informationem. Y si sera cosa de valor incert, dira, Et etiam de valore, & illam committere alieni Regij Concilij Doct. qui audiat, colligat, & refferat. Quae licet &c. Altissimus &c.

Tal. Aduocatus

La decretatio de la dita supplicacio sera la seguent.

Magnificus t. informet se de praetensa paupertate, & de valore (si sera de quantitat de cosa incerta, perque sies de quantitat certa, no sera menester dir, de valore) Et constito de eis euocata causa praetextu quo supplicatur, audiat, colligat, & referat. Et super intermedijs, & alijs debite pruideat.

Pro. per admodum Magnific D. Bernard.

Ioan Poll Regem. Cancel. Die t. mensis &c.

La prouisio que fara lo Relador rabuda la informacio de la paupertat, y del valor en son cas es.

Recepta &c. die t. &c. Quia per informationem receptam constat de paupertate supplicantis, & de valore; fiant litterae citatoriae, & inhibitoriae styllatae. Essent la part que se haura de citar, á la part forana, si empero sera de Ciutat, o del Terma en lloch del, fiant litterae citatoriae, fara Ad respondendum ad tertiam, & intimetur. Y si sera menester, dira. Et fiat inhibitio.

Los interrogatoris, que se han de fer per lo Relador als testimonis ques rebran per probar la paupertat, son los seguents.

Primo sien interrogats si conexen t. dient ho del qui suplica esser euocada la causa, y de quina condicio; ó estamet es.

Item si sab quins bens te, axi mobles com inmobles, censals, ó altres drets, o accions. Item si sab si lo dit t. es pobre, ó rich; y que sie reputat per pobre, o per rich.

Item si el testimoni lo te, o reputa per pobre, o per rich.

Per la informacio del valor, si faran los seguents interrogatoris.

Sien interrogats, si saben, y tenen notitia de t. cosa; dient ho de la casa, o vinya, o altra proprietat ques demanara.

Item si saben lo que communament val dita proprietat, o credit.

Si se euocara la causa praetextu viduitatis, o Pupillaritatis, se fara la supplicacio desta manera.

Admodum Illustris Domine Locumtenens Generalis. &c. Causam quam t. vidua, seu pupillus ducere intendit aduersus t. dignetur vestra Dominatio ad se suamque Regiam Audientiam euocare, praetextu Viduitatis, aut Pupillaritatis dicti t. Y en lo del valor, y en lo demes, se fara vt supra. Y axi no se de donar informacio de viduitat, ni de pupillaritat, sino sols allegarla com damunt es dit.

Si se euocara per Vniuersitat, se fara la supplicacio seguent.
Admodum Illustris Domine &c.

Causam quam ducere intendit Vniuersitas t. contra t. dignetur vestra Dominatio, ad se suamque Regiam Audientiam euocare, eo pretextu, quia in dicta Vniuersitate sunt pupilli, viduae, & miserabiles personae: & illam committere, &c. Y en lo ualor se dira, y seguira, ut supra: Y en aquesta no es menester donar informacio, si no sols del valor, quant se demanara cosa que sera lo valor incert.

Si se avocara per alguna Religio, o Monestir, se fara la suplicacio seguent.

Admodum Illustris Domine &c.

Causa quam t. Monasterium ducere intendit aduersus t. dignetur vestra Dominatio, ad se suamq; Regiam Audientiam euocare, praetextu Religionis, & notoriae paupertatis dicti Monasterij, seu Religionis, & illam committere, &c.Y en lo del valor vt supra.

Les decretacions en aquestes causes de Pubils, Viudes, Monestirs, y Religions seran les seguens.

Magnificus t. informet se de valore, & constito de eo, evocata causa praetextu quo supplicatur, audiat, &c. Y rabuda la informacio del valor la prouisio sera.

Recepta &c. dicto die &c. Quia constat de valore, fiant littere, vt supra &c. Y aquestes prouisions han de estar al peu de la supplicacio, y no al fi de la informacio.

Si se voldran continuar causes, que ya eren introduydes en la Gouernacio; les quals poran continuarse sens qualitat alguna, y de qualseuol valor sien, se fara la suplicacio de la manera seguent.

Admodum Illustris Dominae, &c.

Causae quae vertebantur iam in Curia Gubernationis Maioricen. inter t. ex vna, & t. partibus ex altera: dignetur vestra Dominatio in sua Regia Audientia continuare: & illam

committere alicui ex Regij Consiliarij Doct. qui audiat &c.

La Decretacio.

Committatur Magnifico t. qui audiat, &c.

Recepta, &c. dicto die, &c. ad respondendum ad tertiam. Intimetur.

Tal Relator.

Si se Auocara causa vertent en altre Tribunal, se fara la suplicacio seguent.

Admodum Illustris Domine, &c.

Causam quae vertitur in Curia Vicarij, seu Baiuli t. loci inter t. & t. dignetur vestra Dominatio, ad se suamque Regiam Audientiam evocare, praetextu paupertatis, aut Viduitatis, seu pupillaritatis: ó si Vniuersitat, ó Religio, vt supra. Y la decretacio, y la prouisio del Relador sera com demunt es dit.

Quant se auocara per la renunciacio, de propri for, y submissio de altre Iutge, las quals com dat en dit, se poden evocar encareque sien menors, a iusticia del creditor; se fara la supplicacio seguent. Y aduertirse ha, que elegida la Real Audiencia, in exequutricem, nos pora variar a altre Tribunal encara que tinga lcausula de (la e parece tener rabito, dae) variar lo contracta. Be empero en Tribunal inferior pora variar, de vn a altre: y del inferior poran venir a la Audiencia en virtut de la dita clausula de variacio.

Admodum Illustris Domine Locumtenens Generalis.

Instrumento publico mediente, t. promissit soluere t. aut facere, &c. Narretur factum, vt contingit iuxta instrumentum, pro quo dictus t. se, & bona sua obligauit cum renuntiatione proprij fori, & alterius cuiuslibet submissione: & quia cupit, dictus t. sibi satisfieri in dicta Audientia, in dicta quantitate debita eligens vestram Dominationem, & Regiam Audientiam in executricem, supplicat ad se dictamque Regiam Audientiam praetextu dictarum clausularum causam euocari; & illam committi, alicui ex (cruz) Regij Concilij Doctoribus, qui executionem pro dicta quantitats, & expensis fieri prouideat, & iustitiam ministret. Et facit fidem de dicto instrumento; ut ecce quae licet, &c. Altissimus &c.

Tal Aduocatus.

La Decretacio.

Magnificus t. recognoscat supplicata, & acta; & constito de eis, euocata causa praetextu quo supplicatur, audiat, colligat, & referat, &c.

Recepta, &c. Viso instrumento obligationis censualis, si sera de censal, in quo est clausula renuntiationis proprii fori, & alterius cuiuslibet submissionis, visis videndis prouidet, quod fiat exequutio contra dictum t. & eius bona pro dicta quantitate, & expensis, iuxta formam ordinationum Regni; & pro his fiant mandata necessaria.

Tal. Relator

Aquesta prouisio se pot fer al peu de la matexa supplicacio, ó si aparra al Relador, que se aguessen a examinar, o veure molts actes, no fer prouisio, al peu de la suplicacio, proueyra.

Recepta, &c. dicto die, &c. Inserantur acta exhibita quibus visis prouidebitur. Y insertats los actes sera apres la prouisio demunt dita en lo proces, la qual se fara quant se instara contra lo principal obligat, o son vniuersal successor: los quals encareque sia prouehyda, y decretade la execucio, podran opposar legittimas excepcions. Y si sera contra algun singular successor, o tercer possehidor de cosa obligada, o per altre obligacio que no sia de cens se prouehyra: Quod fiat ei praeceptum quatenus intra decem dies soluat quantitatem petitam, & expensas: aut iustas, si quas habet ponat rationes: Et pro his expediantur litterae, seu Cartellum.

Tambe se poden evocar causes a la Real Audiencia, encareque no contenguen quantitat, si se tractara de viribus, aut interpretatione Regiorum priuilegiorum, sens ser necessaria

qualitat alguna perque ho es ya, tractant de viribus, aut de interpraetatione Regiorum Priuilegiorum. Et etiam quant se pretendra del Consolat, contrafaccio de capitols; de aquella manera empero, que pretenent se la cotrafaccio de capitols per sentencia donada per los Consols; aquella se haja de deduyr deuant lo Iutge de Apells, (no interpretar res sexual) per via de appellacio. Lo qual pot conexer de qualseuol manera de Iusticia, ques pretenga de dits Consols hauerse recors a la Audiencia Real, per dita contrafactio. Si empero se pretendra que lo Iutge de Apells haura contrefet a capitols, o confirmat la sentencia dels Consols, se pretendra que tots hauran contrafet a capitols, en tal cas se pugue euocar la causa a la Real Audiencia, ab les qualitats, y motiu sobredits: axi empero, que praestade caucio en lo Consolat per la part que haura obtinguda sentencia en fauor, se pugue fer execucio en dit Consolat de dita sentencia, no obstant la euocacio de dita causa, a la Real Audiencia: a hont se haja de tractar molt su mariament, sens admetre noues proues, sino ex eisdem actis. Y la suplicacio sera la seguent

Supplicatio pro obseruat. Regior. Priuilegiorum.

Admodum Illust. Domine Locumtenens Generalis.

Narretur factum Priuilegij, & in quo praetenditur esse observandum, violari, aut interpraetari debere secundum continentiam facti. Et narrato facto, dira: Supplicat propterea, causam hanc ad se suamque Regiam Audientiam euocari eo praetextu, quia agitur de viribus, obseruantia & contrafactione dicti Regij Priuilegij: & illam committi, &c. Et aduertatur, quod non fiat praeiuditium Vniuersitati in modo solito petendae contrafactionem.

Y si sera per contrafactio de capitols de Consolat, dira. Eo praetextu: quia agitur de contrafactione capitulorum Consulatus.

La decretacio, dira.

Magnificus t. recognoscat supplicata, & verbum faciat.

Prouisa &c.

Y á les hores lo Relador portara los actes, a la Audiencia, y fara relacio dells; y si parra hauerse de euocar, euocarse ha ex deliberatione Regiae Audientiae.

Tambe se poden euocar a la Real Audiencia les causes, encareque menors de cent lliures Barceloneses, las quals seran entre Militars, de les quals no son capassos los Ordinaris. Y ferse ha la suplicacio del modo seguent.

Admodum Illustris Domine Locumtenens, &c.

Causam quam deducere intendit t. Miles contra t. Militem dignetur vestra dominatio, ad se suamque Regiam Audientiam euocare, quia agitur inter Militares: & illam committere &c.

La decretacio dira Euocata causa, &c. vt supra.

Si empero lo actor, ó reo quj no sera Militar pledetjara contra Militar en la Cort del Vaguer, tindra qualitat de Pobresa, viduitat, &c., aquest tal, be pora evocar causa en la Real Audiencia: puys sia de la quantitat necessaria. No obstant lo Priuilegi concedit a la Cort del Veguer, y a sa iurisdictio: quod non comprehendit regalias, cum de illis non faciat expressam mentionem. E quantumcunque Priuilegium, pragmatica, seu constitutio loquatur generaliter, & disponat, censentur exceptae regaliae: nisi fiat de eis expressa mentio.

Mes se poran euocar a dita Real Audiencia causes, etiam menors de cent lliures, que seran contra Magnats; dient en la supplicacio: Eo praetextu, quia agitur contra Magnatem, y se decretara: Eo praetextu, quo supplicatur. Et intelliguntur quantum ad hanc qualitatem, Magnates: Duces, Marchiones Comites, & Vicecomites.

Y tambe se poran evocar, quant sia contensio de iurisdiccio entre alguns Señors que la tinguen en lo Regne, eo praetextu, quia est contentio jurisdictionis, & omnes jurisdictiones emanant a Domino Rege. Y ab exa qualitat se euocaran, puys empero no sia interes del Fisch patrimonial, per que a les hores se hauria de tractar, en lo Tribunal de la Procuracio Real.

Y les lletres citatorias totes, y qualsevols altres, que exiran de la Audiencia vaien en llati, en la forma, y orde a part donada als Escriuans de la dita Audiencia. Si lo citat tindra algunes causes de sospita del Relador a qui sera commesa la causa, haja de proposar aquelles ab supplicacio, dins tres dias proxime apres que li sera presentada la dita citacio, o li sera feta la intima del primer respondendum ad tertiam. Y si aqlles parexeran legitimas a la Real Audiencia, ço es, que prouades militassen, en lo matex dia ques donara la supplicacio, se intimara a la altre part, decretant la supplicacio. Intimetur alteri parti. Prouisa ex deliberatione Regiae Audientiae. La qual haja de respondre si voldra a dites suspites dins dos dies, y hauent respost, ó dexat de respondre, passat los dits dos dies: correga terma a les parts de dir prouar, allegar lo que voldran sobre dites sospites de tres dies vtils, precisos sens poderlos ne donar mes. Y passats los dits tres dies, dins sis dies immediatament seguents, lo Regent la Cancellaria ab los altres Doctors del Real Consell, remogut lo Doctor que es allegat suspecta, hajen de declarar en dites suspites conforme a regles de Dret. Declarant summariament, sens altre orde judiciari. Y la forma quis tindra en lo declararles es que se llegira lo proces en lo Consell; y llegit aquell se fara conclusio si procedunt, vel non procedunt suspiciones, en la forma seguent. Y aduertirse ha, que aquestes suspites se podrian excusar algunes vegades per euitar malicias, fent que la part suplique, q la causa sia comesa a altre, propter occupationes del Relador: o procurant que laltre part se contente ques fasse la cause sens interuencio del Relador; que es allegar per suspicionat.

Die t. In Regia Audiencia praesidente t. interfuerunt tales. In facto suspicionum propositarum per t. personam Magnifici t. Regij Concilij Doctoris, lecto processu in Regia Audientia meritisque illius attentis, & alias fuit conclusum dictas suspitiones non procedere, vel procedere. Y no si fa altre prouisio, sino que les parts ho entendran; dientlos sols, que suppliquen que cometa la causa a altre, o que passen hauant; perque las suspites no procehexen. Y se haura de cometre a altri, si se fara la supplicacio del modo seguent.

Admodum Illustris Domine, Locumtenens &c.

Quia visum fuit, magnificus t. cui preasens causa fuerat commissa, non posse in ea interuenire: supplicat t. in illius locum, alicui alij Doctori dictam causam commiti eo modo quo t. commissa fuerat. Quae licet &c. Altissimus &c.
Tal Aduocatus.

La decretacio.
I*d Locum Magnifici t. committatur Magnifico t. eo modo quo dicto t. commissa fuerat.

Prouisa per admodum Magnificum Regentem, &c.
Aduertirse ha, que los testimonis ques donaran per les suspites, se han de rebre per lo Notari, o Escriua mayor ab originalet a part no mesclat ab lo proces de la causa. Y dels testimonis de las suspites no se ha donar copia, ni inspectio a les parts: sino de las supplicacions, y articles que hinc inde se donaran. Y de la prouisio que sels notifica sera feta sobre dites suspites, ninguna part ne pot supplicar; ni informa ni contrario imperio, ni de altre manera recorrer.

Si les suspites se voldran proposar contra lo Doctor de la Audiencia (Audiencai) que no sia Relador de la causa, se han de proposar dins tres dies continuos; apres que les causes de suspites seran axides (salto página repite axides con e:) exides, o vindran a notitia del qui las opposará. Lo que haya de iurar lo qui las voldrá proposar, a Nostre Señor Deu y als seus Sants quatre Euangelis en poder del Magnifich Regent. Prestat dit iurament, en la decretatio, y en tot, se serue lo ques estat dit en las suspites del Relador. Y si lo qui haura proposat dites suspites, subcumbirá en ellas; ó per no hauerles proposades legitimas, no seran admeses: pagará xxv.ll. per pena applicadores la mitat als cofrens Reals, y la altre mitat per los aliments dels pobres encarcerats, conforma a la (cruz) Pracmatica Real.

Quant no se proposen suspites, ó proposades se haura ya fet prouisio sobre elles; lo actor haya donar la demanda certa, de per si, ó per relacio a actes; passat lo termini de la citacio, dins tres dies. Y si dins tres dits dies no donará la dite demanda, la citacio sera aguda per circunducta: y demanant ho la part conuinguda, se prouehira axi, condemnant al actor en despeses. Y no podran proseguir la causa sens altre citacio, y per aquesta prouisio se haura de pagar terça de salari.

Donada la demanda, y intimada al reo, si dit reo tindra excepcions impeditiuas lo ingres de la causa, les haya de proposar dins sis dies precissos, sens ferse li assignatio algune (aquí la hoja parece rota en forma de triángulo) pera proposarles: sino que per assignacio, sera la prouisio Ad respondendum ad tertiam. Y encara que digue ad tertiam, tindran los sis dies sens ferli altre assignatio, los quals li correran del dia de la intima de la prouisio ad respondendum sens altre (alrre) prouisio ni ministeri de Iutge.

Y sis proposaran excepcions ad impediendum litis ingressum, tindran las parts per prouar per tot genero de proues ço es per testimonis, actes, ó altres qualseuols escriptures, y

dir, y allegar sobre elles, deu dies: abe que aquells se podran prorogar ex causa a sis dies: si aparaxara al Iutge, y no mes ni per restitucio in integrum, ni per altre causa.

Passat lo qual termini, los testimonis que se hauran donat per les parts, sien aguts per publicats sens prouisio de Relador, y sen dona copia a las parts; les quals no podran fer obiections contre dits testimonis, com sien sobre excepcions dilatories, y seria allegar la causa tant com en los merits del fet principal. Y passats los terminis demanant qualseuol

de las parts que sia prouehyt sobre les excepcions, portant vna cedula, y demanant Processum portari, & super exceptionibus appositis declarari, lo Iutge prouehyra, Portetur processus: y dins vint dies se haya de fer la prouisio. Y aquestes prouisions, se han de fer sempre facto verbo, com se tracta de abdictio de iurisdictio; y la forma delles, es la seguent.

Prousio super dilator. evcept.

Die t. Viso processu, & partium altercatis super exceptionibus (si erunt plures) appositis per t. praetendentem &c. deducetur exceptio opposita, meritis processus attentis, & alias:

Facto verbo in Regia Audientia, prouidet ad vlteriora in causa esse procedendum: non obstantibus in contrarium oppositis seu alias, pro vt occurret.

SI LA EXCEPTIO SERA ESTADA SVPER EVOCATIONE,
y se declarara causam non esse euocandam dira la prouisio.

Facto verbo, prouidet non fuisse intentionis Regiae Audientiae dictam causam euocare, sed partes, & causam esse remittendas, pro vt cum praesenti remittit, & tollit. Et pro his

fiat litterae opportunae, articulo expensarum ad diffinitiuam referuato; sed pro bistractis, fiat exequtio. Nisi videretur aliquam partem esse in expensis condemnandam. Et sit sine motiuis, nisi aliud appareret Regiaa Audientiae. Concessa copia Intimetur.

Tal Relrtor.

Y SI DE AQVESTA PROVUISIO VOLDRA ALGVNA

de las parts supplicar contrario imperio, haja de suplicar dins tres dies: y la forma de supplicacio, es la seguent.

Admodum Illustris Domine, &c.

Refferente Magnifico t. fuit facta prouisio quaedam in fauorem t. contra t. quae est dicto t. grauatoria. & praeiudicialis causis, & rationibus ex processu resultantibus, & alijs in posterum deducendis: qui propterea supplicat Dominationi vestrae quatenus dignetur, dictam prouisionem contrario imperio in melius commutari. Quae licet &c. Altissimus &c.

Tal Aduocatus.

La decretacio.

Remittatur Relatori causae, qui super supplicatis debite prouideat.

Prouisa per t. &c.

La prouisio del Relador.
Recepta, &c. Ad respondendum ad tertiam. intimetur.

Tal Relator.

Y si en la supplicacio se produyran alguns actes dira. Inferantur producta.

Apres que esta prouisio ad respondendum ad tertiam, sera passada, correra terma de deu dies praecisos a cade vna de les parts pera dir, y allegar, y prouar per tot genero de proues lo que voldran conforma la Pragmatica, sens altre prouisio del Relador. Y dins los matexos deu dies, la part que haura suplicat haya de deposar vna terça de terça del salari, y no deposant; la cause de la tal suplicacio es deserta, y ell ha de esser condemnat en despeses.

Y la prouisio sobre la tal suplicacio, hauent la part deposat lo salari, se ha de fer dins quinze dies apres de la prouisio de Portetur Processus, y lo proces sera en poder del Relador. Y si la dita prouisio sera confirmatoria, fer se ha com se seguex.

Reuisio in luditio contrarij imperij.

Die t. Visa supplicatione oblata pert. qua supplicat provisionem factam die t. in fauorem t. contra t. contrario imperio in melius commutari, visa prouisione a qua fuit supplicatum, visis videndis meritis processus, attentis, & alias; facto verbo in Regia Audientia, prouidet in dicta prouisione esse standum, & perseuerandum, pro vt cum praesenti stat & perseuerat non obstantibus in contrarium deductis, & dictus t. supplicans soluat expensas postea taxandas. Et concessa copia intimetur.
Tal Relator.

Y si sera reuocatoria, dira. Dictam prouisionem in melius commutando.

Tambe poran supplicar de dita prouisio in forma, que es mudant de Relador: y fer se ha la supplicacio de la manera seguent.

Supplicatio in forma.

Admodum Illustris Domine Locumtenens Generalis, &c.

Quaedam fuit facta prouisio, referente Magnifico t. in fauorem, &c. contra, &c. quae est dicto t. laesiua, & praeiuditialis: qui propterea supplicat dictam prouisionem in melius commutari: & offert cauere iuxta Pragmaticam. Quae licet &c.

Altissimus Tal Aduocatus.

La Decretacio.

Recepta, &c. Caueat iuxta Pragmaticam, & postea prouidebitur.

Prouisa, &c.

La part que suplica ha de prestat caucio per les despefes, ans que sia admesa la supplicacio, y comesa la causa, conforma la Real Pragmatica de la qual se fa mensio en la decretacio sobre dita, que es del Rey en Pere, dade a xxvij. de Agost M ccc. l. xxiij. (1373) per la qual esta disposat, que de ninguna sentencia donada in Concilio, seu Cancellaria Regia, se admete suplicacio, sino que primer lo suplicant preste, y dona caucio que en cas que subcumbira en la causa de suplicacio, pagara les despeses, y dañs. Y si fins vuy no se es obseruada la dita forma, es estat, perque de las sentencias ques donauen per lo Gouernador, y Lloctinent fins que es vingude la Audiencia, no suplicauen, sino que apellauen; no tractant les com a sentencias de Audiencia, ó Concell Real, y Cancellaria.

Y prestada la dita caucio, la qual se pot prestar sens prouisio alguna de Iutge, y rebre per lo Escriua, per cometre la causa se fara la suplicacio del modo seguent.

Admodum Illustris Domine Locumtenens Generalis.

Quia fuit iam cautum, iuxta Pragmaticam, per t. supplicantem, a prouisione facta referente Magnifico t. Regij Concilij Supplicat propterea causam supplicationis alicui alij Regij

Concilij Doctori committi. Quae licet, &c. Altissimus &c.

Tal Aduocatus.

La Decretacio.

Committatur Magnifico t. qui audiat colligat, & referat; & super intermedijs, & alijs debite prouideat.

Prouisa per t. Regentem Cancell.

Tal Scriba.

Y quant se aportaran estas suplicacions, pot esser ya prestada la caucio, puys noy ha necessitat de prouisio de Iutge, y certificatoria del Scriba com ya es prestada la caucio al marge de dita suplicacio, dient. Iam fuit praestita cautio, t. Scriba.

Se fara la decretacio sobredita: perque sino fos prestada, nos podria cometre la tal suplicacio: sino se fara prouisio, tan solament dient. Caueat iuxta Pragmaticam, com demunt esta dit.

La damunt dita suplicacio informa, se ha de interposar dins tres dies contadors del dia que se haura intimat la prouisio al q voldra suplicar de ella, y dins deu dies apres de hauer suplicat, y comessa la causa; les parts poran dir, y allegar tot lo que voldran, ab suplicacions, cedulas sens poder prouar ab actes ni testimonis: com se haya de iustificar la dita suplicacio ex eisdem actis. Y lo Iutge, passats los deu dies, y portar que li sia lo proces, y deposat lo salari: haura de fer la sentencia dins deu dies, y per aquesta sentencia se ha de deposar terça integra de salari la qual terça nila terça de la terça de la suplicacio de contrari imperi, no diminuexen lo salari de la diffinitiua, y son partibles.

Y si la part suplicant, no fara las diligencias degudes, en deposar lo salari, y fer portar lo proces al Iutge, dins tres dies apres dels deu, ó que no estigue per la part, la causa de suplicacio sera deserta: y demanant ho la part, se declarara tal Condemnant al suplicant en las despeses, com tambe ha de esser condemnat en cas que la prouisio fos confirmada sino paragues altre cosa a la Real Audiencia per alguna iusta causa.

La forma de la sentencia enla dita causa de la suplicacio sera la seguent.

Admodum lllustris Domine Locumtenens &c.

Visa supplicatione oblata per t. qua in effectu supplicat provisionem factam refferente Magnifico t. contra eum, & infauorem t. in melius commutari offerendo cauere iuxta Pragmaticam, visa cautione per dictum t. praestita, visa commissione facta Magnifico t. viso processu, & signanter prouisione a qua fuit supplicatum, visa assignatione ad sententiam ad diem praesentem, ad quam ad cautelam iterum assignat: Sacro sanctis Euangelijs coram sua Illustrissima Dominatione positis, & illis reuerenter inspectis, facta relatione per dictum t. & conclusione inde sequuta sua Illustrissima Dominatio, dictam insequendo conclusionem, pronuntiat, sententiat, & declarat in modum sequentem.

Attento quod nihil fuit deductum propter quod dicta prouisio a qua fuit supplicatum debeat commutari. Propterea, & alias: sua Dominatio, pronuntiat, sententiat, & declarat bene

fuisse prouisum male autem ab ea supplicatum, dictum t. supplicantem, in expensis condemnando, illarum taxatione in posterum reseruata, sed pro bistractis exequutionem fieri mandat. Vt. Tal.

Si se declarara la causa deserta dira la sentencia, vt sequitur.

Attento quod non fuerunt adhibitae diligentiae per dictum t. supplicantem, circa prosequutionem causae supplicationis. Propterea, & alias: sua Dominatio pronunciat, sententiat, & declarat dictam supplicationis causam fuisse, & esse desertam, & vitio desertionis affectam, dictum t. in expensis condemnando, sed pro bistractis exequutionem fieri mandat. Vt. Tal.

Si empero se reuocara la prouisio, los motius seran en la sentencia conforme se fara la Conclusio, que axi ha de esser en totes sentencias ques faran ab conclusio de la Audiencia.

Y en totes les sentencias en les quals haja condemnacio en despeses, perque lo Relador las puga taxar, se cometra la texacio, dient apres de la lata, & publicata della, &c. Fuit

commissa taxatio expensarum dicto Magnifico Relatori: y sens veure aço, lo Relador no les tatxe.

(cruz) Y lo matex orde de supplicar contrario imperio, ó in forma, se seruara quant se voldra supplicar de qualseuol prouisio interloquutoria.

Y de la sentencia ques donara en la causa de supplicacio o sia confirmada, ó reuocade la prouisio, de la qual se ha supplicat, no sen pora mes supplicar iuxta la Real Pragmatica de la Audiencia.

Y sino sera opposade excepcio ad impediendum litis ingressum, ó opposada, se haura ya fet prouisio sobre ella, y aquella sera passada en cosa iudicada; si lo reo voldra reconuenir al actor, haya de posar la reconuencio, dins tres dies. en qualseuol part del proces que les parts voldran demanar la vna, al altre, quae caueant pro expensis, lo Iutge prouehyra, que hajen de prestar les causions.

Y com se hayen a tractar les causes in Regia Audiencia summariament, la primera resposta que fara lo reo apres de hauerse declarat en les excepcions demunt dites, ó no posantles; sia aguda per litis contestatio. Y lo actor haja de articular y prouar en vna, ó moltes articulacions dins dos mesos, ó manco, conforma a la qualitat de la cause, segons apparra al Iutge. Lo qual pora acurçar lo dit temps de dos mesos, no empero prorogarlo per via de remey ordinari. Los quals dos mesos correguen al dit actor ipso facto, & iure praecisament y peremptoria sens ministeri de Iutge: sino que lo actor al principi donats sos Articles, vulla demanar ab cedula que li sia donada dilacio pera prouarlos: que en tal cas lo Iutge la proueyra dient. Currat terminus duorum mensum ad probandum, ó menor, conforme la qualitat de la causa com demunt es dit,

Y lo reo haura de articular, y prouar dins los matexos dos mesos, y si volra mes temps, puys los demana dins dos mesos, se li pora concedir vn mes. Y en aquest cas pora lo

actor tambe articular, y prouar; lo que no poria fer, si per lo reo no fos demanada dita dilacio. Y si sera demanat per alguna de las parts que la altre responga als articles per verbum credit, vel non credit, se prouehyra. Y si per la primera prouisio no volra respondre, se demane, y proueyesca que responguen ab pena de x. lliures: y aquella se execute, lleuade la pena de confes, sino en renitencia augmentant la pena pecuniaria, executantla al renitent.

Y donats los articles, si volran ab cedula demanar dilacio pera prouarlos, que lo Iutge la concedesca; encara que com es dit no sera necessari, puys lo temps correra Ipso iure, sine ministerio Iudicis. Sera la cedula desta manera.

Dilationem ad probandum sibi concedi, iuramenti, & testium receptionem Scribae causae committendo; & pro testibus recipiendis, de litteris compulsorijs prouideri postulat pars

haec, & protestatur. Tal Aduocatus.

Lo Iutge proueyra.

Oblata die t. concessa copia. Concedit dilationem duorum mensium ad probandum, iuramenti, & testium receptionem Scribae causae committendo, & pro extra vrbem recipiendis, fiant litterae compulsoriae: & intimetur alteri partia d offerendum interrogatoria, & testes iurare videndum si voluerit. Et intimett.

Tal Relator.

Y si demanas aquesta dilacio, hauent passat algun temps dels dos mesos: proueyra lo Iutge. Concedit residuum ad eempus stili Regia Audientae. En lo demes vt supra.

Y si les parts no volran tanta dilacio, concordantse totes dos poran demanar, testes publicari, abans de esser passats los dos mesos que tindran per prouar: Y lo Iutge attento partium consensu pora publicarlos, ab aquesta prouisio. Y la cedula dira.

Testes poblicari petit pars haec, & protastatur, &c.

Lo Iutge proueyra.

Ad respondendum ad tertiam.

Tal Relator

Consentint ho la altre part respondra.

Contenta est pars haec, & etiam petit publicari.

Lo Iutge proueyra.

Oblata die t. concessa copia. Attento consensu partium, habitis testibus pro publicatis, tradatur copia partibus, & intimetur. Tal. Relator.

Y si voldran les parts, totes dos iuntes demanar ho ab vna cedula diran de aquesta manera.

Contentantur partes, & ambae petunt testes publicari, & protestantur, &c.

Tal Aduocatus. Tal Aduocatus.

Y lo Iutge fara la matexa prouisio que esta dita.

Y si donats los articles per la vna part, y laltre voldra donar interrogatoris, los correguen tres dies, del die quels seran intimats los articles pera donarlos. Passats aquells no seran admesos, y lo Iutge proueyra als dits interrogatoris.

Oblata &c. Interrogentur testes alterius partis super interrogatorijs, non data eorum copia nec inspectione parti, donec testes sint publicati. Tal Relator.

E si les parts, ó alguna de aquelles voldra demanar dilacio vltra marina; seguiran las Ordinacions de la terra. Declarat empero que la haya a demanar dins deu dies apres que li comensen a correr dos mesos pera prouar. Seruant en lo mes auant les dites Ordinacions.

Y les parts lo que entendran posar, y articular per sa intencio, no ho han de posar per via de interrogatoris, sino per via de articles, ó capitols: com los interrogatoris, sols se hajen

de donar per la vna part, pera que sobre ells sien interrogats los testimonis de la altre part.

Publicats los testimonis, axi lo actor com lo reo hajen dilacio de quinze dies per obiectar aquells, y prouar obiectes; y abonar, y corroborar, y defendre sos testimonis. los quals

tambe correguen ipso iure, & facto sens ministeri de Iutge, ni sens demanar la vna part a la altre assignacio alguna. Passats los quals quinze dies, los testimonis dels obiectes, abonos, ó corroboracions; sien agudes ipso facto per publicats, sens ninguna altre prouisio. E demanant los ne les parts copia, sels ne donara.

Passats tots los terminis sobre dits correran (corteran) a les parts quinse dies ipso iure, & facto sens ministeri algu de Iutge per instruyr, y fornir totalment lo proces: ab actes, y instruments, y de tota altre manera en fet, y en dret. Exceptat que no poran rebre testimonis. E passats los dits quinze dies, lo Escriua de la cause dins tres dies request per la part, o altre delles haje de aportar lo proces al Relador de la causa, la qual en ser

passat dit termini, sia aguda per conclusa. E no pugue dit termini dels quinze dies prorogarse, per mes de altres quinze dies: en vna, o moltes prorogacions, si fera vist al Iutge. La consciencia del qual en aço se encarrega.

Y per fer aportar lo proces al Iutge passat dits terminis, se fara vna cedula del tenor seguent.

Processum ad vestram Magnificentiam mandare defferri, & causam expediri, petit haec parts, & protestatur.

Tal Aduocatus.

Lo Iutge proueyra.

Oblata &c. concessa copia. Portetur Processus, & intimetur.

Y perque no totes causes se han de fer ab conclusio de la Audiencia per lo que seria gran impediment, y destorp de la Iusticia: si la causa sera de cent lliures moneda Barcelonesa,

o menor, se ha de cometre, Ad decidendum, al matex Relador, y per fer aço se fara per la part vna supplicacio del tenor seguent.

Admocum Illustris Domine (Dne, la n casi una ñ) Locumtenens &c.

Causam inter partes in praesenti processu contentas vertentem centum librarum, aut minorem centum librarum (si erit minor) Dignetur vestra Dominatio ad decidendum committi Magnifico t. eius Relatori. Quae licet &c. Altissimus &c.

Tal Aduocatus.

La decretacio.

Si centum librarum aut minor est: committatur ad decidendum dicto Magnifico Relatori, ut supplicatur.

Prouisa &c.

La Prouisio.

Recepta &c. concessa copia. Ad respondendum ad tertiam. Intimetur. Tal Relator.

Y passats dits tres dies, se podra demanar que sia aportat lo proces y asignat a sentencia desta manera.

Admodum lllustris Domine &c.

Processum ad vestra Magnificentiam mandare deferri, & ad sententiam assignari, petit haec pars, & protestatur. Tal Aduocatus.

Lo Iutge proueyra.

Oblata die t. concessa copia, portetur processus. Intimetur. Tal Relator.

Y apres quant lo Iutge haura vist lo proces, y voldra fer sentencia, la part ab vna cedula demanara.

Ad sententiam assignari, petit haec pars, & protestatur. Tal Auocatus.

Y lo Iutge quant voldra assignar dira.

Oblata die t. concessa copia. Assignat ad sententiam ad diem t. Et intimetur. Que sera quant lo Iutge voldra.

Tal. Relator.

De prouisio de portetur processus, ad respondendum ad tertiam, ni de assignacio ad sententiam, nos pora supplicar en la Real Audiencia.

Si la causa sera mayor de cent lliures fins en docentes Barceloneses, se cometra la causa ad decidendum a dos, ço es, al Relador: y altre Doctor, y la suplicacio que la part ha de donar pera demanar ho, sera desta manera.

Admodum Illustris Domine, &c.

Causam inter partes in praesenti processu contentas vertentem maiorem centum librarum, minorem vero ducentarum Barchinonensium: dignetur vestra Dominatio, ad decidendum committere Magnifico t. eius Relatori, & alicui alij Regij Concilij D. Quae licet &c. Altissimus Tal. Aduocatus.

La decretacio.

Si minor est ducentarum, & major centum librarum, comittatur ad dicendum Magnifico t. Relatori, & Magnifico t. &c. Prouisa &c.

La prouisio dira.

Recepta, &c. die t. &c. Concessa copia, ad respondendum ad tertiam. Intimetur.

Tal, y Tal.

Y aquesta prouisio firmaran los dos, a qui se cometra ad decidendum: y tambe la assignacio a sentencia, ab la qual se donara. Les altres cedulas que se offeriran, firmara lo Relador sol.

Si sera causa mayor de docentes lliures Barceloneses, se ha de expedir, y declarar ab conclusio de la Real Audiencia, sens ferne altre intima de la publicacio, perque les parts açi son presents, ó aquells per presents: y la suplicacio sera la seguent.

Admodum lllustris Dominm Locumtenens Generalis &c.

Refferente Magnifico t. seu refferentibus Magnificis t. & t. si duobus fuit commissa, fuit lata sententia in fauorem t. quae est dicto t. praejudicialis. Qui propterea supplicat Dominationi vestrae, quatenus dignetur dicta sentenciam in melius commutare: & offert cauere iuxta Pragmaticam. Com esta dit dalt, en les suplicacions ab interloquutoria. Y la decretacio, y prouisio es la matexa, quae esta posade en las suplicacions in forma de les interlocutorias: y se seruara lo matex orde en la caucio.

Y los termes de la causa de supplicacio seran: si en causa de vint lliures Barceloneses, o menors, dos mesos precissos, y peremptoris, los quals correguen sine ministerio Iudicis ipso iure, & facto dins los quals totes les parts hajen de prouar per tot genero de proues, y concluyr lo proces. Com essent la causa de tant poca quátitad, no es raho sien los terminis tan llarchs com en altres causes de mayor quantitat. Y si dins aquestos dos mesos nos faran per la part supplicant les diligencias degudes, la causa sia aguda per deserta.

Si sera la causa mayor de vint lliures Barceloneses fins en cent, tinguen les parts tres mesos precisos, y peremptoris: los quals correguen ipso iure, & facto y sine ministerio Iudicis, dins los quals totes les parts hajen de prouar per tot genero de proues, y concluyr lo proces. Y si dins aquestos tres mesos la part suplicant no fara les diligencias degudes, la causa sia agude per deserta; y demenantho la part, se declarará deserta. Y si sera la causa major de cent lliures Barceloneses, de qualseuol quantitat que sia, tinguen les

parts sis mesos precisos, y peremptoris; en los quals totes les parts hajen de prouar per tot genero de proues, y concluyr lo proces: y si dins aquestos sis mesos la part supplicant no fara les diligencias, digudas la causa sia agude per deserta: y demanant ho la part, se declarara deserta. Y totes aquestes causes de suplicacio, se han de descidir ab conclusio, de la real Audiencia sens fer commissio al Relador, ad decidendum.

Y perquant iuxta Pragmaticam Regiam, lata prima sententia in Regia Audientia, praestita cautione, illius, fieri potest exequutio: lo qui la voldra demanar prestara la caucio en peder del escriua, q para praestarla no sera menester ministeri de Iutge com dalt esta dit, y praestada fara la supplicacio seguent.

Admodum Illustris Domine Locumteeens &c.

Referente Magnifico t. fuit prolata sententia in fauorem t. contra (córra) t. quam cupiens dictus t. ad exequutionem deducere licet ab ea fuerit supplicatum, cum Regiae sententiae praestita cautione exequutioni demandetur. Supplicat vestrae Dominationi quatenus dignetur dictam sententiam ad exequutionem deduci mandare, cum iam praestiterit cautionem, quam cum paesenti exibet, & producit. Quae licet, &c.

Altissimus &c. Tal. Aduocatus.

La decretacio.

Aliquis ex Regijs officialibus dictam exequatur sententiam, de consilio Relatoris, ad cuius Relationem lata fuit.

Prouisa, &c.

La prouisio sera.

Recepta, &c. die t. &c. Conessa copia inserantur producta, & ad respondendum ad tertiam. Intimetur.

Tal. Relator.

Y la execucio la ha de prouehyr lo Relador, a relacio del qual se ha donada la sentencia, y no lo Iutge de la causa de suplicacio; y axi se ha de continuar tot lo de la execucio en lo matex proces. Y si la part que haura suplicat no impugnara la caucio, instant la part que ha obtinguda la sentencia en favor, se pora proueyr le execucio: y la part per obtenirla, fara vna cedula del tenor seguent.

Processum ad vestram Magnificentiam mandari offerri, & attenta cautione psaestita, quae non fiut impugnata, executionem Regiae sententiae decerni, postulat haec pars; & protestatur. Tal Aduocatus

Lo Iutge proueyra.

Portetur processus. E fara la prouisio seguent, en lo proces ori ginaL.

Reuisio executionis.

Die t. &c. Visa supplicatione oblata per t. qua in effectu supplicat executionem Regiae sententiae in eius fauorem prolatae decerni, attenta cautione per eum praestita; visa dicta sentencia, visa dicta cautione, visis videndis; E si sera facto verbo, dira:

facto verbo in Regia audientia prouidet, quod fiat exequutio dicte Regiae sententiae iuxta illius seriem, & tenorem, attenta cautione praestita per t. quae impugnata non fuit. Et concessa copia intimetur.

Tal Relator.

Y si sera sens contradictio ninguna de les parts, no se ha de pendre salari algu: si empero sera ab contradictio, sen rebra terça. E si la caucio se impugnara, se admetran les parts a prouar ab terminis breus, a arbitre del Relador.

Y si alguna part no voldra, o no podra tan prest prestar la caucio, pera fer la executio de la sentencia; y sera dite sentencia condemnatoria a pagar alguna quantitat, pora demanar

ques faça la execucio de la sentencia, y que sia deposade la quantitat en la Taula de la Ciutat, donant aquella per caucio: y en tal cas poran fer vna suplicacio de la forma seguent.

Admodum Illustris Domine, &c,

Refferente Magnifico t. fuit prolata sententia in fauorem t. contra t. quam intendit dictus t. ad exequutionem deducere, licet ab ea fuerit supplicatum, cum iuxta Regiam Pracmaticam praestita cautione possint sententiae ad exequutionem deduci, licet ab eis fuerit suplicatum, loco cuius dat dictus t. Tabulam Ciuitatis, & contentatur, quod in ea deponatur quantitas pro executione dictae sententiae exigenda, quae licet, &ç.

Altissimus, &c. Tal. Aduocatus.

Y si per cas deposen la quantitat en la Taula, y prestara caucio lo qui ha obtes la sentencia: se proueyra que li sia lliurada, atesa la caucio per ell prestada.

Causes de Apellations.

Les causes de Apellacions de Iutges inferiors, ço es del Veguer, Balle, o altre Iutge, com sien causes que se han de tractar en la Real Audientia per sola qualitat de esser de Apellations, noy ha necessitat de suplicar que sien euocades; sino que sien comeses. Pera cometra les quals, se fara vna suplicatio del tenor seguent;

Admodum Illustris Domine Locumtenens, &c.

Causam appellationis interpositae per t. a sententia, seu prouisione, si sera alguna interlocutoria, lata seu facta per t. in fauorem t. contra t. Dignetur vestra Dominatio committere alicui ex Doctoribus Regiae Audientie: & facit fidem de Appellatione vt ecce, Quae licet, &c..

Altissimus, &c.

Tal. Aduocatus,

La Decretatio.

Constito de appellatione, Magnificus t. audiat colligat, & refferat, & super intermediis debite prouideat.

Prouisa per t. Regentem.

La prouisio.

Recepta, &c die t &c. quia constat de Appellatione, quam prouidet inferi, ad respondendum ad tertiam, & fiat inhibitio. Concessa copia, intimetur.

Tal. Relator.

Si seran apellations dels oficials de fora, la suplicatio, y declaratio seran de la matexa manera: pero en la prouisio en lloch de, Ad respondendum ad tertiam posaran. fiant litterae citatoriae, & inhibitoriae stillatae.

Si seran causes de Appellations, que eran ja introduydes en la Gouernacio, y voldran proseguirles en la Real Audiencia, sa fara suplicatio de la manera seguent.

Admodum Illustris Domine, &c.

Causam appellationis quae vertebatur in Regia Gubernatione inter t. ex vna, & t. partibus ax altera: dignetur vestra Dominatio, commitere, continuando eam in Regia Audientia alicui ex Regij Concilij Doctoribus. Qualicet, &c.

Altissimus, &c.

Tal, Aduocatus.

La decretacio.

Commitatur Magnifico t. qui audiat, colligat, & Referat, & super intermediis, & aliis debité prouideat.

Prouisa per t. Regentem.

La prouisio sera.

Recepta, &c. die t. &c. Concessa copia, ad respondendum, ad tertiam, Intimetur.

Tal. Relator.

Los terminis de dites causes de Appellations seran de la manera que esta dit de sobre en los terminis de les causes de suplications de les sentencias diffinitiues de la Real Audientia: entenentho de les causes de Apellacions de les sententies diffinitiues dels Ordinaris: y segons les quentitats que seran, se hauran de cometre; ad decidendum, com les causes de la primera instancia.

Les causes empero de appellations de interloquutorias dels Iutges Ordinaris: se hajen interposar dins tres dies, y dins quinze dies hajen de fer totes las diligencias degudes; passats los quals, sia agude la causa per conclusa: y se haye a declarar en aquella. E si no se faran les degudes diligencias en la introduccio, y prosecucio de dita causa, demanant ho la part, se haja de declarar deserta.

Les de les sentencias ques donaran en la Real Audiencia de les causes de appellacions, puys ab dites sentencias no sien ja tres conformes, se pora suplicar: y en la cause de suplicacio se guardara lorde, que dalt se ha dit en les altres causes de suplicacio de diffinitiua.

Si empero sera apellacio de interloquutoria, confirmada que sia en la Real Audiencia, no sen podra suplicar.

En les terces (terçes) instancies, ço es, en causes de segonas apellacions dels Iutges que tenen les primeras apellacions que se introduyran en la Real Audiencia, tinguen les parts vint dies per instruyr lo proces sens ministeri del Iutge, ni fer assignacions, sino que correguen a les parts ipso iure, & facto: passats los quals vint dies, sien aguts los testimonis per publicats, sens altre prouisio de Iutge; y correguen a les parts a fer tot lo que voldran: y passats aquells sia aguda la causa per conclusa.

Y perque en moltes sentencias, axi interloquutorias com diffinitiuas se fa condemnacio en despeses, les quals apres se han de taxar, per la texacio de elles, se seruara la seguent forma, ço es: que lo que haura abtinguda la prouisio, ó sentencia, fare vna cedula estant en terma de poder executar, ço es passada en cosa judicada, ó confirmada en causa de suplicacio, ó prestada caucio en son cas.

Expensas taxari postulat pars hec & sunt sequentes.

Primo pro salario Iudicis, &c. Tal Aduocatus.

Y lo Escriua de la Audiencia, mirara les despeses que son processals, y escripturas, y traura les summes que per ells se deura; y firmar se ha al peu del memorial, en lo proces,

Lo Iutge proueyra. Ad respondendum ad tertiam.

Y apres proueyra que li sia portat lo proces, ab altre cedula que donara la part; y demanant que li sien taxades les despeses taxara aquelles en lo modo seguent.

Prouisio taxationis expensarum.

Die t. Visa cedula oblata per t. qua petit expensas taxari pro ut in memoriali, visa prouisione, seu sententia qua fuit t. in expensas condemnatus, visis videndis, taxat dictas expensas, pro vt in margine cuiuslibet partita continentur: quae in asseruo summam capiunt t. librarum, illis prius medio juramento per partem adueratis. Et concessa copia. Intimetur.

Tal. Relator.

Y la execucio de dites despeses taxades, se demanara de la matexa manera que la execucio de les sentencies, ço es, que fara vna suplicacio lo qui inste, del tenor seguent.

Admodum Illustris Domine, Locumtenens Generalis &c.

Quia expensae in quibus fuit condemnatus in Regia prouisione fuerunt taxatae, & taxatio transiuit in rem iudicatam: supplicat t. vestrae Dominationi, quatenus dignetur pro dictis expensis taxatis, exequutionem decernere, quae licet &c.

Altissimus, &c.

Tal. Aduocatus.

La decretacio, y la prouisio del Iutge sera com es dit, com se demana la execucio de la sentencia. Y si per ventura de la taxacio de les despesas sen suplicaua, com sen pot suplicar prestada la caucio en la forma demuntdita, quant se suplica de les sentencias per excusar aquelles: ço es, que sia prestada caucio pro quibuscunque supplicationibus quae postea interponantur, se pot passar auant, en la execucio.

Hauentse de fer la actual execucio de la sentencia ja proueyda, si sera hauer de donar prssessio (possessio) de alguna proprietat a la part que haura obtenguda la sentencia, anira vn official ab lo Escriua, y donara possessio de la tal proprietat, que haura obtengut: fent de tot, sos actes.

Si empero sera executio, que se haya de fer per pagar alguna quantitat, de la qual sera estada la condemnacio; anirá algun official, ab lo Escriua a fer la execucio: la qual faran de aquesta manera. Ques presentaran a la casa del condemnat, yl requiriran que pague, perque venen per fer la executio de la sentencia; y no pagant, encontinent inuentariaran los bens del condemnat, axi mobles com inmmobles. E si dins los deu dies no pagara, se proceyra a vendre los mobles: y en cas, que los mobles no bastassen a pagar lo deute: passats los trenta dies, se proceyra a vendre los immobles. fins a la quantitat del deuta. Y aquestes execucions se fan sempre a despeses del condemnat. Y de aquesta manera se lleuara molt gran dilacio, que se vsa en les execucions, de la manera q abans se feyen. que ans de arribar a esser satiffet lo qui ha obtingut la sentencia, se feya vn altre proces.

Y los immobles se encantaran per temps de trenta dies, y passats aquells, se puguem lliurar; segons dispositio de dret. Y quant lo deute fos poch, a respecte del valor de la proprietat que se haura de vendre; lo Iutge tandra concideracio en si fara pagar, fent arrendar la proprietat dels fruyts de aquella al crehedor per ques faça la execucio a meiñs dañy del debitor. Inseguint en aço lo que esta disposat per Dret.

Item per quant es molt ordinaria cauillacio allegar, y demanar, en les causes ferias, de meses y de varemes persones q ni tenen que segar, ni veremar, ni se hen () de occupar en aço, per les quals, se pert molt temps en dites causes: o concedintse dites ferias, o altrecantse, sobre si se han de concedir, ó no De açi auant no puguen allegar, ni demanar dites feries en les causes que tindran lloch, sino sols los qui vertaderament, y sens ficcio tindran que segar, y que veremar demanera que se hajen de occupar. Y si altrement se allegaran sens poder ho fer, lo qui las tals ferias allegara, li sia corregut lo temps en la causa com sino se agues altrecat sobre dites feries.

Item com no obstant que sia ja ordenat per ordinatio del present Regne, que los escrivans de les causes no admeten scriptura alguna del Procurador, sens que face fee de la procura, se veuhen cada dia abusos fets per los escrivans de dites causes, qui han rebut moltes escriptures dels que han comparagut en nom de altre, sens tenir la procura de aquell; é impedexen, que estant la causa moltes vegades pera determinarse, no pot fer per aquexa falta, que seria en dany del principal: perque se hauria de declarar nullo tot lo fet en son nom. Per ço ningú escriva puga pendra scriptura alguna de qui compar peraltra, que no li faça fee del poder encontinent: lo qual haja de continuar en lo proces; altrament que lo tal escriva ha obligat en totes les despeses, y dany ques seguirá p la falte de tal poder. Entenent lo demunt dit, etiam en les causes pendents.

Item com per cavillacions dels procuradors se diferexen les causes mes del digut, en gran dany de les pars, y de la bona administracio de la justicia, lo que prove molt sovint de voler fer los procuradors offici de Advocats: per ço se proveex, que los Iutges qui veuran y entendran differir se les causes per dites cauillacions dels procuradors o p voler fer ells mes del que toca a son offici, deguen mulctar aquells en pecuniaria pena, o altrament. Encarregant en aço, la conciencia de dits Iutges.

Per lo predit empero orde, no se enten perjudicar a las Ordinacions de la present Ciutat, y Regne, sino en quant contrarien al demunt ordenat; ans aquelles resten en se forçá, y valor. Ni tempoch per lo que se es dit, que se puguen evocar causes a la Real Audiencia, sub praetextu, quia agitur de viribus, & interpretatione Regiorum Privilegiorum; enten alterarse, ni fer (fér) perjudici al orde que te la Vniversitat, quant praeten contrafaccio de Privilegis: com sol se entenga: quant entre parts sera questio sobre alguns Privilegis, ó en la qual incidesca interpretacio de ells, y de la força de ells: en lo qual cas, es qualitat per evocarse la causa a suplicacio de alguna de las parts, &c.

Entrades mes populars: