FLORS DE MALLORCA.

FLORS DE MALLORCA.

POESÍES DE AUTORS VIVENTS,

PREMIADES LES MES EN LOS JOCHS FLORALS

DE BARCELONA.

ESTAMPA DE PERE JOSEPH GELABERT.

1873.

/ Nota del editor, Ramón Guimerá Lorente:
Reemplazo la preposición á con tilde por a sin tilde. La ó por o.
Actualizo la ortografía sólo en castellano. Ejemplo, rios: ríos.
Fuente del PDF:
https://datos.bne.es/resource/bimo0000875978

/

INTRODUCCIÓ.

L'amor a la llengua pátria, poch menys que mort entre nosaltres en los començaments del present setgle, gayre no fá que se es despert en lo mes íntim de la nostra ánima; l'harpa de la terra, olvidada de los nostres pares per un altre qu'els era estranya, y que en ses mans no produia sovint mes que sons ingrats y poch escoltívols, per bona sort l'havem recobrada per sentirne melodíes molt plasents, plenes de força y energia unes voltes, y altres d'una dolçura y tendresa jamay prou lloades. Avesárenmos a veure la nostra parla tant malmenada y envilida, venguda a tanta pobresa, no servintse d'ella mes que pera les burles y les rialles, pera les vulgaritats y les sátires, que ni esment posavem tant sols en la gentilesa y galanura que li son tant naturals y tant propies: y seguint lo prejudici sens consciencia de tothom, no pensavem ni imaginat haviam que a la primera conró que li donassen, tan hermoses floretes en son clos s'havian de obrir, de tant richs colors y de tant pures esencies. Mes axó es lo que ha esdevengut venturosament. Alguns bons fills de la benvolguda Mallorca han respost ab entusiasme y ab ver y alt patriotisme al crit de sos companys d'altres terres; y unint los seus esforços als dels catalans, de qui som los fills majors, y als de Valencia, que tenim per germans, han conseguit tots fer reviure les lletres pátries, presentar al mon literari sa llengua materna jolia y engalanada, axí com cal a una princesa digna d'asseure's al costat de ses germanes del mitxjorn d'Europa, avuy reynes y emperatrius que tota la terra reverencia y escolta.

Los fills de la nostra illa han ajudat y contribuit, no poch, a la tan venturosa restauració.

Ab axó no han desmentit lo bon nom que lexaren los nostres antepasats d'altres centuries, may romasos endarrera en lo camí científich y literari seguit per Catalunya, qui se obria pas constantment entre los realmes mes avançats del mon. Y si 'Is qu' avuy conren lo sol dels antichs comtes de Barcelona veuen lograda ja la ressurrecció miraculosa, part d'axó es deu per cert als embats restauradors de Mallorca, que entre 'Is perfums de les flors dels valls y fondalades de tan delitós paradís, li han aportat veus mágiques y enciseres, perles perdudes y olvidades dins los lloguerets y les masíes que s'amagan entre les nostres fresques muntanyes, per hont en lo temps de bonesa se passejava ardida y triunfadora.

Y havia d'esser axí. Mallorca, ahont ja en lo setgle de la conquesta ressonaren les veus poderoses de RamonLull, de Romeu de Ça-Burguera, y d'en Pere Torrella (1);

qu'en lo qui 's seguí oia tant ben trovar al Infant en Jaume (2), a Fra Anselm de Turmeda (3), a n'en Maymó Peris, a n'en Berenguer de Noya y a lo Mercader mallorquí; que en lo setgle XV contava entre los molts de sos trobadors a n'en Jaume d'Aulesa, a n'en Ramon Vivot y a n'Arnau Descós; que en lo seguent sentí cantar les esparçes del Menyspreu del mon, a n'en Francesch d'Aulesa, y les rimes d'en Benet Espanyol; y que veé espirar la llengua en lo setgle XVII entre els tendres gemechs d'en Rafel Bover:

(1) Sols les obres rimades d'en Lull han estat publicades: les d'en Ça-Burguera forman juntament ab sa Biblia en rims un códice que´s troba en la Biblioteca Colombina: y les d'en Pere Torrella les havem vistes en poder del distingidíssim catalanista y bibliógrafo en Marian Aguiló.

(2) L'infant de Mallorca anomenat en Jaume IV, fill del rey desventurat que morí lluytant en la batalla de Llummajor, era molt destre y hábil en l'art de trobar, com ho assegura el P. Ginebreda en la dedicatoria que li fa de la versió catalana del llibre de Boeci dit de Consolatione.

(3) Fra Anselm de Turmeda fo natural de Mallorca, segons ho prova un bellíssim poema inédit seu, que ha trobat ab la seua jamay prou agraida diligencia lo citat Aguiló, y ho confirman alguns documents que tenim en la illa.

Mallorca, que guardada per les ones del mar ab que Deu la vá cenyir, per sa ventura sens dupte, pogué alliberarse, mes que les altres terres catalanes, del contacte estrany y de les influencies verinoses de la provincia dominant, havia de conservar naturalment richs joyells de la pedreria antiga de la gentil madona. l'essent sos fills per naturalesa tan devots de lo bell, y per amor amichs tan fervents de les coses de la patria; y veént la patria, mes encare que en lo terreny y en les institucions, en la llengua, que aporta l'historia de tots los setgles y de totes les dominacions y converteix en una sola familia los qui la matexa parlen, havian per necessitat de ajudar ab tot son poder y ab totes ses forçes a la empresa noble y santa de traurerla de l'abandó en que la havian tinguda, de purificarla de les lletjures que la deslluíen, y de axecarla y ennoblirla pera los mes trascendentals conceptes de la ciencia y les aspiracions mes altes de la poesía.

Y certament qu'els mallorquins no se son mostrats pererosos tractantse de colre y honrar a una mare que en altre temps tants de doctes veneraren, esteneren tants de reys y tants de poetes enriquiren. No bé fóren restaurats en Barcelona los antichs Jochs florals, fòu constituit lo sávi Consistori qu'havia de aportar a tant bona fi la santa creuada que es predicava, y pregonat lo primer cartell cridant a la lluyta als bons fills de la patria catalana, sentírense batre los còrs dels nostres jóvens escriptors; y fent cessar tot seguit les cantarelles, que ab parla per ells mes penosa els inspiravan los purs sentiments de la seua ánima, los recorts de son passat gloriós, y les altes esperançes de son esdevenidor, parlaren la seua llengua propia, trobantse ab ella mes forts de esperit, mes tendres de veu y de paraula, mes poderosos d'enginy, y de colors mes richs pera descriure y pintar los fets altíssims dels qui en tan bon temps l'havian parlada, inmortal l'havian feta, y le dictaren per totes les encontrades de la terra.

Els nostres trovaires que per dó especial de Deu, y tal volta per l'aves de respirar dins los perfums dels nostres florits vergers, d'oír la dolça música dels aucells dels nostres prats delitosos, dels nostres boschs ombrívols y de les nostres quexoses fontanes, per la costum de veure estesa devant sos ulls una naturalesa sempre hermosíssima, sempre riallera, insinuant, magnífica y altament inspiradora, s'han fet un cor tot ple del sentiment de la bellesa, tot d'una fibra tendre y delicada, un esperit entusiasta per tot lo noble y per tot lo gran, no podian restar sorts a la crida que s'els feya en nom d'una mare comuna, de tant temps enrera esmarrida plorosa, y als reclams de la fe, del amor y de la patria.

Y cert que no's feren esperar gayre temps. En sos còrs trobaren son ressò les mágiques paraules; y acompanyats de tot son cabal y de totes ses riqueses, y ab l'ánima vestida de sentiments tant íntims y empesa per tant delicades aspiracions, pogueren aportar y aportaren a la llengua y a la literatura maternes lo que pertanyent los era, pera que de tots fós la obra qu'es començava, y de tots la gloria del treball que s'emprenia. Y bé s'hi poden conexer en l'adreç ab que es torna adornar la revivada donçella al ferse culta y literaria, les perles que Mallorca li guardava y que de l'illa li foren restituides; axí com en l'esperit de la poesía catalana, de sí forta y vigorosa, tota la delicadesa de sentiments, tota la ternura d'espressió, totes les tintes suaus, tots los plasents colors ab qu'els nostres poetes, primorosos per instint, estétichs per intuició, dolsos y y sentimentals per naturalesa, han intentat embellirla; contribuint ab ses dots y ab son enginy a donar a la llengua la flexibilitat y galanura de les mes privilegiades, y a la musa divina de la terra la sensillesa popular en la forma y l'intensidad del sentiment en el fondo.

Mes, axí com malevetjan engalanar a la aymia de son cor, per repararla de la ruina en que la posaren l'olvit y el menyspreu dels darrers setgles; axí com diligents li aportan los grans preciosos que de son bellíssim collar se veuen encare lluir per açí y per allá, vius y encisadors a la flama sagrada de la llar dels pagesos, caents de ses rústiques converses o enfilats a ses dolçes corrandes; axí com l'escalfan ab lo alé pur de son amor, per ferne l'espressió mes alta de la bellesa y de la veritat; compláulos la gala ab que se 'Is presenta de allá les muntanyes de Catalunya, s' enamoran de l'espressió forta y varonil que hi ha presa, y los mòu la manera tota seua de dir y cantar l'indomable esperit de la terra. Y de tantes joyes enriquida, animada de tanta valentia, y feta suau ab modos tant delicats y ab tan amorosos y tendres vocables, l'han regoneguda altre volta per la guardadora mes propia de llurs pensaments, al exemple de los trobadors que la creuada seguiren, despèrts per la veu del Consistori; perque ella es la sola ab que 's pot cantar l'esperit de la nostra patria, l'amor dels nostres còrs y la fe ab que la nostra ánima s'en puja a los espays de la poesía.

Axí es com ab lo voler y ab I' esforç de tots la llengua s'es feta una per tota la terra que senyoretjaren los Jaumes y els Peres, esporgantla, d'acort, de les corrupcions que en quiscum lloch s'hi troban; axí es com tots tenen part en la noble y lloable empresa, y a tots pertany l'honra d' haverla aportada a tant bon terme. Y per cert que molt plasent ens es y fort ne gaudim, cuant en les literaries justes veém als cisnes del Llobregat y del Túria, confusos de tal manera ab los qui umplen de ses armoníes els ècos de Mallorca, sens que ningú endevinar pugue per les notes y paraules de sos cantars, lo lloch ahont naxqueren y ahont s'albergan; com possible no era conexerho en los millors temps de la literatura catalana, cuant una era també la llengua en tot lo que fou l'antich realme d'Aragó, unes eran les costums y'ls usos establerts, y una l'historia en que sos fets gloriosos s'escrivian.

La perseverancia, la ferma voluntat ab qu'els nostres poetes han treballat y ab que s'afanyan per coronar l'obra del comunal propòsit, es demostra per l'honra que n'han recullit en les justes poètiques celebrades en la ciutat comptal, (y estos son los eruditos: de comite: comte: conde: comtal; no comptal, compte, que viene de cómputo, cuenta) ahont ¡lloat sia Deu! han compartit ab los trobadors de Catalunya les joyes oferides p´el Consistori y'ls diplomes de Mestres en Gay saber, fortment desitjats dels qui senten tan alt en son cor l'amor de la patria, que per ella per sa gloria volen ferse grans, y merexents del renom que la fama escampa y dels llorers ab que corona.

Com ho han lograt los fills de Mallorca, per honra de l'illa que tant aman, crides ne fan les flors belles, que plenes del perfum esquisit de la vera poesía, y que son ornament delitós de la moderna literatura catalana, esmaltan los volúms jolius que de les composicions premiades publica tots los anys el Consistori.

Mes, com en mans de tothom no corren en l'illa exos volúms, havem cregut satisfer el públich desitx, qu'es el de tots los qui no's mostran indiferents a les coses qui'ns pertanyen, donant en lo present llibre una mostra de les obres ab que quiscun autor ha obtingut joyes de les ofertes anualment en los certámens, començant per les dels Mestres en Gay saber, per l'órdre del temps de la seua proclamació, y seguint per les dels qui han sigut premiats ab una o mes joyes, guardat lo mateix órdre; lo cual deu significar al lector que no ha de judicar del mérit dels poetes en lo volúm continguts, per lo lloch en que 'ls havem colocats, sino per les cualitats que troben y regonescan en les obres que hi havem volgut incloure. Y si ha afagit una versió castellana, pera que (peraque) fòra de les terres ahont la nostra llengua es parla, se pugue tenir una idea del esperit y carácter dels nostres poetes, ja qu'els qui aquella no conexen, no la poden tenir dels primors de forma y de rítmica que les fan dignes de tota alabança.

___