viernes, 23 de abril de 2021

Sumari, T.

TALLS, TATXATS.

QVE tothom, es tengut en pagar Talls, e ques poden fer en certs casos expressats en la franquesa, comensant. Quoniam vniverse libertates, en libre den Sant Pera en la 5. carta en la primera columna.

Tots los qui posehexen en Realench hagen, a contribuir en Talls, es en dit libre en la sisena carte en la quarta columna, comensa. Noverint Vniversi.

Que los Taxats en los Talls no pugan allegar compensacio, ne sia hoit qui ve per corregir se fora lo terma prefigit a correccio, es en libre en cartes 177, en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei gratia.

TERMENS DE ALCHARIES, E PASTVRES.

De questions de Termens de Alcharies, e pastures fa mensio la franquese. comensa. Iacobus, en libre Sant Pera en la 9. carta en la 3. columna.

De dits Termens de Possessions, e camins, e de Parroquies se fa mensio en dit libre en cartes 29. en la tercera columna. no es axo sino que confirma que no pugan forsar a nigu.

Quant es questio dels dits Termens pettany aquella a conexer als Balles de les Viles ab los Iurats ensemps, es en dit libre en 91 carta en la tercera e quarta columna.

Que de les Sentencias dels termens de les Possessions si es appellat se deu admetre appellatio en quatre casos contenguts en la franquesa, comensa. Petrus Dei gracia, en libre den Rossello en cartes 211. 1. pagina.

TRETA DE FORMENT.

** (no se ve esta palabra o palabras) habitadors de Mallorques han liberament treta de Forments, e altres vitualles de Valencia, e Cataluñya franquement, e libera, es en libre den Sant Pera a 26. cartes en la quarta columna, comensa. Circa la fi.

Asso matex, es en dit libre en cartes 28. en la tercera columna, conensa. Petrus Dei gratia.

Asso matex en libre den Rossello en cartes 203. en la segona pagina, comensa. Pateat Vniversis.

Treta de forment, vitualles de Tortosa, e de tots los llochs subiectes al Señyor Rey, es en libre den Rossello en cartes 210. en la prinera pagina, comensa. Petrus Dei gra.

TESTAMENT, E TESTMENT DE IVRATS.

Los Testaments valen no obstants les solemnitats de dret, es en libre den Sant Pera a 27. cartes en la primera columna entenent empero que lo Hereu sia capas, comensa. Rursus &c.

Asso matex, es en libre den Rossello en cartes 207. en la primera pagina, comensa. Pateat Vniversis.

Del Testament dels Iurats parla lo capitol, en libre de capitols de corts generals en cartes 104. en la Primera pagina en lo principi, comensa. Item com antigament.

Los Testaments ques fan no sien publicats devant los testimonis en libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa. Item Testamenta.

TVRMENTAT, TVRMENTS, TORTVRA.

Que negu sia Turmentat sens Sentencia ab concell de Promens dada e dels qui hi entrevenien dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 27. cartes en la primera columna, comensa. Pateat Vniversis, y de Asso matex dispon la franquesa qui, comensa. Nos Ferdinandus en libre den Sant Pera en cartes 198.

De Turments, o questions parla la franquesa en libre den Sant Peta en cartes 138. en lo principi de la *primera pagina, comensa. En careus atorgam.

Que los turmentats sien fets segons franqueses, es en dit libre en cartes 141. en la primera pagina, comensa. Encareus atorgam.

Que en les Tortures han entrevenir dos dels Magnifichs Iurats es en lo dit libre en cartes 194. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes, y mes en lo Matex libre en cartes 198. comensa. Nos Ferdinandus.

Asso matex dispon la franquesa Nos Ferdinandus en lo dit libre en cartes 198. en la primera pagina.

Que no sia algu turmentat sens consell de Promens, e que aquells entrevengan en dita Tortura, es en libre den Rossello en cartes 208. en la segona pagina, comensa. Pateat Vniversis.

TAVLA, E TAVLA DE CAMBI.

De la taula que han de tenir los Officials mireu en la dictio capitols de Corts Generals, e quins Officials hi son tinguts, mireu en lo dit lloch.

Que los Officials qui executan per la Vniversitat aiustats devant los Iutges de la taula no son tenguts posar lo basto fins, a Sentencia difinitiva si son comdemnats, es en libre den Sant Pera en cartes 199. en la segona pagina, comensa Noverint Vniversi.

Que negu no gos tenir Taula de Cambi ab tapit si la dita Taula no havia asegurade en poder de la cort, es en libre den Rossello en cartes 171. en la primera pagina, comensa Sapien tuyt.

Que los Ordinaris son tinguts tenir taula, es en libre den Rossello en cartes 153. en la primera pagina comensa. Pateat Vniversis.
Asso matex, es en dit libre en cartes 206. comensa. Petrus Dei Gratia en la I pagina.

Los Taulers conegan de tots los Officials passats e que no sien Impedits per lo Governador en cartes 308. en libre den Rossello en la I. pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

La Taula Numularia de la Vniversitat de Mallorques Institucio e capitols de aquella en libre Abello en cartes 135.

Los Iutges de la Taula sien elegits de les mes Idoneas persones e haut colloqui ab los Magnifichs Iurats primerament, es en libre den Rossello en cartes 339. en la primera pagina, comensa Petrus Dei gratia.

La Taula del deposit sia de la Vniversitat de Mallorques al exemple de Barcelona es en libre den Rossello en cartes 422. l. pagina, comensa. Nos Martinus.

Los capitols de la Taula, y creacio de aquells son en lo libre den Abello en cartes 135.

TEXIDORS DE LLANA

Les Ordinacions, e capitols de Texidors, sien servats, es en libre den Sant Pera en 82. cartes en la quarta columna, comensa. En Nom de Deu.

TESTIMONIS.

De Punir falsos Testimonis, es en libre den Sant Pera en cartes 121. en la primera pagina, comensa. Iacobus Dei gracia.

Que les deposicions del Testimonis fassen personalment los Nottaris de les corts e que nos cometen a Iovens sino son ben Instruits e doctes, en libre den Abello en car. 90 en la primera pagina, comensa. Sanctius Dei gratia.

TRESOR.

Los qui troberan Tresor sia servat lo dret comu, es en libre den Sant Pera en cartes 137. en la segona pagina, encareus atorgam. Asso matex troberan en libre den Rossello, en 162. cartes en la segona pagina.

TRAYCIO.

Si algu es trobat en Traycio, o en falcia sia Iutiat per la Cort, e promens, e en continent lo que sera Iutiat mes en execucio, es en libre den Sant Pera en cartes 140. en la I. pagina, comensa. Sapien Tuyt.

TINCTS, TINCTORES.

Que Los Tintores de Drap de Llana, e Lli no habiten en mig de la Ciutat, es en libre den Rossello en 289. cartes, comensa. Nos Petrus en la primera pagina. (Muy bien legislado para evitar los malos olores típicos de la tintorería. Tintar, tincts, tinctores, tintores, tintorers, tintoreros, etc. Lli : lino, en otros textos antiguos se encuentra “li”.)

TAFFVRARIA. (tafuraria)

Taffuraria no pot esser ni en la Carce Real ni en algu lloch de Mallorques es en libre den Rossello en cartes 297. en la 1. pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Asso matex en dit libre en cartes 391. segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

TAXES DEL SCRIVA DELS CONCOLS Y ALTRES.

Tatxacions fetes per los Magnifichs Iurats dels Selaris del Scriva del Consolat, y dels Verguers, y limitacions dels calculs, y relacions, es en libre extreordinari de Ramom Lull

Nottari en Iañi 1540 registades en la Governacio en libre de Suppor. Del dit dit Añy comensa. Noverint Vnivers.

Tatxacions fetes sobre les portades dels Bastaxos, stan continuades en lo extraotdinari del discret en Perot Genovart Nottari del Añy. 1543.

Capitol, y Ordinacions de la Taula en lib. den Abello car. 205. Taula de la Vniversitat intitucio, y capitols de aquella en libre den Abello folio 135. 203. y 221.

Tolles, ni Sindicats no poden resoldres en lo Gran y General Concell sens el vot de la tersa part dels consellers de le part Forana folio 86. del licre den Abello.

Talaies sien elegides per los Iurats folio 119. pagina 2. del libre den Abello.

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, S.

SAGRAMENT DE CALVMNIA.

DEL Sagrament de Calumnia parla vna paraula la primera franquesa en la segona columna en la primera carta del libre den Sant Pera.

SAGELL DE LA VNIVERSITAT, E DEL BESTIAR.

Que los Iurats pugan tenir Sagell, e quals armes hi deuhen esser esculpides, es en libre den Sant Pera en la 5. carta en la 3. columna, comensa. Quoniam Vniverse.

Del Segell del Bestiar ab lo qual aquell se señyava e quil tenia parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 321. en la segona pagina, comensa. Iacobus Dei Gratia.

STABLIDOR, STABLIMENTS.

De Stablidor, e del que toca apagar al dit Stablidor parla la franquesa comensant. Quoniam Vniverse, &c. en libre den Sant Pera en la 5. carta en la quarta columna.

Que dels Stabliments nos paguen luysmes sino de les entrades en cartes 180. en dit libre en la segona pagina, comensa. Ioannes.

Los Stabliments e Donations fetes per lo Rey, son confirmades, es en libre den Rossello en cartes 62. en la segona pagina. Encare donam.

Lo Stablidor faent execucio contra lo Emphyteote per son censal axi en treure les portes de la cosa Stablerta, com en altre manera, es cregut de les despeses que fa ab sagrament de ell, o del missatge qui cull lo cens en libre den Sant Pere in cartes 31. in segona columna, comensa. Item est de consuetudine.

SPITAL.
Mira desobre en la letra H. en la dictio Hospital.

SENTENCIES ARBITRALS.

De vna Sentencia Arbitral dada entra la Vniversitat, e los Homens de la prat (part) forana confirmada per lo Señyor Rey de Mallorques contanent diversos caps sobre certs embaxados, e sobre empares fetes als de la part forana, e sobre despeses de la Font de la Vila, e despeses de Armades parla la franquesa, en libre den Sant Pera a 20. cartes la primera columna, comensa. Noverint Vniversi.

Nos pugan executar sinoyha posada pena, es en dit libre en cartes 35. en la primera columna, comensa. Attendat locum tenens.

La confirmacio de la Sentencia donada per lo Señor Rey donada entra los Ciutadans, e los de la part forana, es en libre den Rossello en cartes 205. en la primera pagina, comensa. Noverint Vniversi.

La vna sentencia arbitral Real sobre la contribucio de dos, y tres entra la Ciutat, e la part forana, es en lo libre den Abello en cartes 182. ans de la fi, comensa. In Dei nomine pateat vniversis, &c.

SENTENCIES.

Sentencies nos poden dar sino ab consell de Promens o sien civils, o criminals, es en libre den Sant Pera en cartes en la tercera columna, comensa. Sancius Dei gracia.

E en lo dit libre a 25. cartes en la segona columna, comensa la franquesa. Pateat Vniversis.

Les Sentencies se deuhen publicar en presencia dels Promens, es en lo dit libre en la dita carta en la dita columna, comensa axi matex com la proxima.

Asso matex en libre den Rossello en cartes 130. en la primera pagina, comensa. En Sanch, e en dit libre en car. 153.

Sentencia ab concell de promens se deu donar en la Ciutat, es en libre den Sant Pera a 28. cartes an la quarta columna, comensa. Venerabilibus.

Apres tres Sentencies la tercera se deu executar, es en dit libre den Sant Pera en 35. cartes en la primera columna Attendat locumtenets.

De la Sentencia Interloquutoria nos pot appellar sino vna vegada, es en dit libre den Sant Pera en la 3. columna en cartes 35. comensa. Quoniam rei experientia.

Que les Sentencies sien donades ab Promens sens comissions, e salaris, es en libre den Rossello en cartes 203. en la primera pagina, comensa. Pateat Vniversis.

La Sentencia se deu publicar en presencia dels Promens es en libre den Rossello en cartes 208. en la segona pagina comensa. Pateat Vniversis.

Que la Sentencia se hage donar, e publicar ab consell dels qui primer seran stats presos per Promens, es en libre den Rossello en cartes 266. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Les Sentencies no sian ordenades ni scrites sino de ma del Iutge qui les dona, es en libre den Rossello en cartes 398. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei gratia

Les Sentencies donades en fet Criminal, e concordades ab lo Iutge, e Promens absolvent lo delat, nos pusca appellar lo fisch, es en libre den Rossello en cartes 435. primera pagina, comensa. Martinus.

Les Sentencies se poden publicar per los Notaris sens presencia del Iutge, en libre den Sant Pera en cartes 31.

STILS DE MOSEN ERIL.

Los Stils de Mosen Eril trobaras continuats en libre den Sant Pere a 31. carta en la r. 2. 3. columna.

SGLESIA.

Les coses dexades, perpetualment a la Sglesia, o Alous o Possessions sia attes per los Officials, e considerat, com se deu fer, es en libre den Sant Pera en cartes 33. en la 4. columna en lo fi de aquella, comensa Memoria sit baiulo.

E que nos pugan ampliar per Samenteris per Places, e llochs publichs ni la cort del Bisbe no puga exercir Iurisdictio en los llaichs, sino tant com es permes de dret, es en dit lloch.

E que no pugan remetre los crims, es aqui matex.

La clausula exceptis militibus, & santis qui hi contrafa dispon la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 34. I. columna, comensa. Illris. Dñs. Rex.

De Amortizacions en ma Ecclesiastica parla la franquesa en dit libre a 35. cartes en la primera. columna, comenca. Attendat locumtenat.

STAMENT.

Qui muda de Stament nos alegra de Officis per 6 Añys es en libre den Rossello en cartes 159. en la segona pagina.

SERREHI, E SERREHINA, O MORO.

De aquestos dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 24. cartes la primera columna, comensa declara en Ramon Alamany.

Que Sarrahins fets Christians, e tornats a la Santa Fe Catolica hagen francament los bens que abans havien, axi com se conte en lo privilegi en dit libre en cartes 114. en la primera pagina, comensa. Quoniam

Cascu pot treura, o tremetre Sarahins sens pagar exida alguna, es en dit libre en cartes 137, segona pagina, comensa. Encareus atorgam.

Que Sarrahins alforros, o catius no tinguen de viandes, o vituales tenda, es en dit libra en cartes 139. en la primera pagina.

Que lo privilegi dels Sarrahins, e Sarrahines de no pagar dret sia servat, es en dit libre en cartes 141. en la primera pagina, comensa. Namfos.

Ques pugan metre, e treura Sarrahins, e pagar algun dret, es en libre den Rossello en cartes 168. en la segona pagina, comensa, Namfos.

Que Sarrahins venint en Mallorques ab mercaderies sien salves, e segurs ab aquelles paguant los Drets acostumats es en libre den Rossello en cartes 169. en la segona pagina comensa. Namfos.

Los Sarrehins Mercaders passant per Mallorques ab mercaderies no son tinguts pagar mes drets dels que son acustumats. es en libre den Rossello, en cartes 171. en la segona pagina, comensa. Namfos.

Comits, Sotecomits, Notxers, e Pilots Sarrahins presos hagen de morir pagant la Vniversitat 50. liures per cascu, es en libre den Rossello en cartes 272. segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Los Sarrahins presos en lart Maritime muyren a conaguda del Governador, y Iurats, es en libre den Rossello en cartes 291. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Que los Moros presos en lo Regne sien fets propis dels prenedors donat lo delme el Señor Rey en libre dels capitols de Corts Generals en cartes 77, capitol 62.

Que Catiu Moro sepuxa comprar, e haver de son Señyor per lo preu, o for que comprat haura per treura un fill de la terra stant catiu en Terra de Moros, es en lo extraordinari den Gabriel Marsal Notari maior de dies, lo qual extraordinari comensa a 9. de Ianer Añy 451, ves los capitols den Pera Grañyana en cartes 67.

SALARIS.

Los Salaris dels Iutges Ordinaris son 3. dines per lliura, es en lo 28. caritol de Leyda en libre den Sant Pera cartes 97. en la 3. columna.

Que lo Governador, y altres Officials sian tingute de cullir, y Sentenciar les causes en que son ordinaris dels singulars, sens salari, es en lo libre den Sant Pera en cartes 149. comensa. Petrus Dei Gracia. Mira la matexa en libre den Abello en cartes 164.

Asso matex en les causes de la Vniversitat, es en libre den Rossello en cartes 148. Martinus Dei gratia. Mes en lo libre nou den Rossello en cartes 161. Dei gratia. Mes en libre den Sant Pera folio 29. columna tercera & folio 149.

Lo Concell pot crexer Salari en libre de Corts cartes 118.

De Salaris dels Ordinaris, e dels Assessors del Governador parla la franquesa en dit libre en cartes 102. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.

De Salaris dels Officials parla la franquesa en lo dit libre en cartes 142. en la segona pagina, comensa. Namfos.

Que los Salaris dels Embaxadors de la Vniversitat sien pagats de les pecunies de la Vniversitat, es en dit libre en cartes 155. en la segona pagina. Nos Alfonsus.

E quin Salari te haver lo Missatger, es 30. sous, e lo Iuriste ha 40. sous cascun die, es en libre de capitols de corts generals en cartes 100. primera pagina, comensa. provehim.

De Salaris de Advocats Scrivans, y Procuradors, e Saigs confirma lo que es ordenat per les Ordinacions de les cotts en libre den Rossello en cartes 172. en la segona pagina, comensa. Namfos.

De Salaris de Delegats pagadors en certa part al Governador ab certes condicions mireu en la franquesa. Pateat Vniversis, en libre den Rossello en cartes 426. en la primera pagina.

Si sera questio de Salari dada la primera Sentencia sia feta execucio en libre den Sant Pera en la primera columna, comensa. Item si sit en cartes 31.

STRENGERS.

Que los Strangers se poden alegrar de les franqueses del Regne, es en libre den Sant Pera en 92. cartes en la segona columna. Nos Petrus.

Que los Strengers ad llurs coses son salvos en lo dit Regne, es en dit libre a 27. cartes en la quarta columna comensa. Nos Petrus.

Los Strengers qui no tendran assi Muller no pugan parar Botiga, es en dit libre en cartes 196. en la segona pagina, comensa. Com en la present Ciutat.

SCRIVA DE LA TAVLA, SCRIPTORS, SCRIVANS.

Parla del Notari de la Taula lo 15. capitol de Leyda, en libre den Sant Pera en 96. cartes.

Que los Scrivans de les corts no sian procuradors, es en lo dit Regne libre en cartes 138. comensa. Encareus atorgam en la 2. pagina.

Los Scriptors, o Scrivans de les corts no hagen res de les scriptures dels processos, si donchs no consta aquells haver registrats, es en libre den Rossello en cartes 309. segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Revocacio de la concessio a vida de la serviania (scrivania) dels Iutges de la Taula, es en libre den Rossello en cartes 339. 2. pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

De Scriva de la Vniversitat e del Scriva dels Clavaris mireu alt en dictio Notaris.

SCREX.

Que los Pares lo Scerx pugan tenir de llur Vida, es en libre den Sant Pera en cartes 123. en la primera pagina comensa. Sanctius Dei gratia.

Que nos pac mes de la quarta part del (no se ve bien) screx, en dit libre en cartes 182. en la segona pagina, comensa primo ordena, es aqui matex que puga tenir cascu de se vida apres Obit de la Muller.

SAIG.

Si algun Saig fara Onta, o Desonor, a alguna persona sens manament de Iutge perda Loffici, e sia punit a conaguda del Iutge, es en libre den Sant Pera en 138. cartes en la segona pagina, comensa. Encareus atorgam.

Que Testimoni de Saig valgue tant com de vna persona excepta citacions, &c. es en dit libre en cartes 139. en la primera pagina en lo principi.

Que tot Saig qui menys preura algu, o altre exces fara perda Loffici, e sia punit, es en dit libre en cartes 192. en la segona pagina.

SCRIPTVRES.

Scriptures mireu en la dictio cartes.

SERVITVT, O SOLDADE.

Seruitut, o Soldada, en dictio Domestichs.

SOBRECEHIMENT.

Lo Sobrecehiment en les quitacions de Barcelona fins totes les pensions sian pagades, es en libre den Sant Pera en cartes 157. en la primera pagina, comensa Alfonsus Dei gratia.

Sobreseiment de les fustes strangeres que no hi puxen carregar mercaderies, es en lo dit libre en cartes 167. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.

Revocacio del Sobrecehiment de la Part Forana en lo dit libre, es en cartes 158. en la primera pagina, comensa. Alfonsus.

Si algu sera agreujat de Manament Real, e volra haver (havsr) recors al dit Señyor Rey que sia sobresegut per la cort, es en dit libre den Rossello en cartes 50. en la segona pagina, comensa. Encare atorgam.

Asso matex mireu en la dictio franqueses, quasi en lo principi de Aquella.

Que en les causes qui ixen del Regne causa Recognoscendi sia sobresegut per 4. mesos, es en libre den Rossello en cartes 454. comensa. Martinus.

SVBHASTAR.

Algu pot assignar a subhastar la Possessio per spay de 4. mesos, si donchs no hi era Renunciat, en libre den Sant Pera en cartes 31. en I. columna, comensa. Item de consuetudine.

SECA.

Provisio Real sobre los 22. sous de la seca, es en libre den Sant Pera en cartes 179. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Sobre los Officials de la Seca, e Obrers par la franquesa en dit lib. car. 179. en la 1. pagi. comensa. Ioannes Dei gra.

Privilegi de la Seca del Rey en Ioan copios, es en libre den Sant Pera en cartes 182. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.
Gentil Home, Civtada, o Mercader no poden esser de la Seca, sino homens que acustumen viure de llur treball, es en lo proximo dit privilegi, e en la dita carta.

E de la materia de la Seca mireu diffusament en la dictio Monaders.

SERVISI FET AL SENYOR REY.

Per servicis fets al Señyor Rey nos fasa ne puga esser fet en periuy de les franqueses, es en libre den Rossello en cartes 131 en la segona pagina, comensa. sapien tots. Laltra comensa aximatex.
SYNDICH DE LA VNIVERCITAT, E SYNDICHS DE LA PART FORANA.
Los Syndichs deuhen contar, e setisfer lo que toca a la Part Forana als Magnifichs Iurats, es en libre den Rossello en cartes 260. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.
La Potestat del Syndich de la Vniversitat que te fer, ne que pot fer, es en libre de Capitols de corts Generals en la Pragmatica de Mosen Huc de Anglessola en cartes 106. en la primera pagina, comensa. Item statuim.
De Syndichs, o Missatgers que no puscan esser impedits per lo governador, y del Salari llur, mireu amunt en la dictio Missatger, es en libre den Sant Pera en cartes 130. 2. pagina, comensa. Petrus.

SCRIVA DE COMPTES.

Que lo Scriva que era Elet als Oydors de comptes fos admes per Arnau burgues, es en libre den Rossello en cartes 262. I. pagina, comensa. Petrus Dei gracia.

SCRIVA DE CONSOLAT.

La Eleccio de Scriva de Consolat se deu fer la Nit, o Vigilia de Sant Ioan Baptista, es en libre den Rossello en cartes 343. e en la seguent carta se fa mensio de la electio del dit Scriua en la primera pagina, comensa. Petrus.

Asso matex en dit libre den Rossello en cartes 348. I. pagina, comensa. Petrus.

SOT CEQVIERS.

Lo Offici dels Sotsequiers pertany als magnifichs Iurats del Regne, es en libre den Rossello en cartes 358. 2. pagina comensa. Petrus Dei gratia.

SOBREPOSATS DELS OFFICIS.

Los Sobreposats dels Officis de Mallorques se poden congragar en temps ab les persones de llur Offici. es en libre den Rossello en cartes 421. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

SINDICATS O PROCVRATORIS.

Que nos facen Congregacions, Syndicats, o Procuratoris, es en libre den Rossello en cartes 442. segona pagina, comensa. Martinus.

SPLETS.

Miren en dictio Fruits.

STVDI GENERAL.

Que los Iurats de Mallorques pugan tenir Studi General de totes Arts, y Sciencies ab tots los Privilegis Generals, y perticulars que te lo Studi General de Leyda, (lo que conocemos por universidad; no es lo mismo que la universidad que sale hasta ahora, que es “el pueblo, una ciudad”) es en libre den Sant Pera en cartes 102. en la primera pagina comensa. Nos Ferdinandus.

Salari no es digut per causes no finides, o acordades Carta Real dat en Sant Llorens a 26. Iuriol 1614. folio 44. pagina segona del libre de cartes Reals ab cuberta de fust.

Sentencia no sia feta, en les liquidacions, ibid.

Sindichs en quina forma se han de embiar a la Cort Carta Real dat. en Madrid a 5. 8bre 1625.

Sindichs que el Regne elegeix no poden esser impedits per lo Señyor Virrei, en Rossello nou folio 177.

Sindichs ques fan per demanar remeis per algunes. oppressions del Señor Virrey no se lihan de communicar las instructions en libre de pragmaticas, y cartes Reals folio 14.

pagina segona.

Sedas nos poden treura del Regne, sino torsudes, o texides en dit libre folio 22.

Substituts de Officials Reals se han de fer de consentiment del Señor Virrey, y de Vniversals dels Magnifichs dels Iurats en libre de regiments de sach, y de sort folio 44. dagina 2. cap. 15.

Sentencia de se Santedad que los Benificis Ecclesiastichs no poden ser conferits a Estrañys sino a naturals del Regne en libre de Pragmaticas, y Cartes Reals folio 105.

Salaris nos deuhen al Señyor Virrey, y Regent per la Vniversitat en libre den Abello folio 93. pagina segona en la quarta columna.

Studi General, y sos privilegis se troban manuscrits autentices en lo extraordinari de 1607. folio 26. primae computacionis.

Sequia de la Ciutat, y Iurisdictio del sequier en libre den Rossello nou folio 310. & seqq.

Sumari, R.

REGNE, E ILLES DE MALLORQVES.

QVE lo Regne de Mallorques no pot esser Separat de la casa de Arago, es en la primera franquesa en libre den Sant Pera en la fi e en lo dit libre en cartes 137. en la primera pagina, comensa. Encara atorgam.

Asso matex se troba en libre den Rossello en cartes 162. en la primera pagina e en 173.

Questions no poden exir fora lo Regne, es en libre den Sant Pera en cartes 4. en la segona columna, comensa. Noverint Vniversi, les altres remissions, e concordies, mira les alt en la dictio questions.

Privilegi de nostre Sant Para que no pusca esser citat algu en Roma si de aquell dit privilegi (la g invertida) nos fa expresa mensio, es en libre den Sant Pera en la 8. carta en la primera columna, comensa. Innocentius, lo segon Privilegi. Asso matex diu laltra qui ve apres per orda.

E que algu del Regne no puga esser citat en Roma, consta per la franquesa en libre den Sant Pera a 82. cartes en la segona columna, comensa Ioannes.

E asso matex dispon vn Indult del Papa en lo dit libre a 84. cartes en la prinera columna.

Asso matex en libre den Rossello en cartes 55. en la primera pagina, comensa Innocent Bisba.

E asso matex es en vn altre indult Papal en libre den Rossello en cartes 134. en la primera pagina, comensa Innocent Bisba.

Asso matex dispon lo capitol de Leyda en libre den Sant Pera en cartes 94, en la paimera columna.

Avinensa feta per dos Reys frares del Regne de Mallorques es en libre den Sant Pera en cartes 113. en la segona pagina, comensa. Noverint Vniversi.

Que algu no sia tingut (tiugut) pledetiar fora lo Regne de Mallorques, es en dit libre den Sant Pera en cartes 128. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

De la vnio del Regne de Mallorques ab lo Regne de Aragó, es lo Instrument en dit libre en cartes 131. e dura 5. cartes fins en 135. de la dita vnio, consta en libre den Rossello en cartes 173. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Que no sien evocades causes per lo Señor Rey, es en libre den Sant Pera en cartes 165. en la primera pagina, comensa (co-momensa). Nos Ioannes.

Los bens que cascu ha en lo Regne de Mallorques son obligats a pagar Talls e tots altres carrechs, es en dit libre den Sant Pera en cartes 166. en la primera pagina, cemensa.

Nos Ioannes.

Que algu no sia citat fora lo Regne, es en dit libre en cartes 186. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.

Lo Regne pot encarregar Censals per quitar los de Barcelona, es en libre den Sant Pera en cartes 195. en la primera pagina, comensa la franquesa. Nos Ioannes.

Les causes no poden exir del Regne, es en libre den Sant Pera en cartes 195. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.

Que neguna Cause pot exir del Regne, es en libre den Rossello en cartes 218. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia. Es vist fer per asso matex la franquesa en libre den Rossello en cartes 218. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Si algu sera citat fore lo Regne per lo señor Rey mireu en la dictio Citacions Reals; que nigu isque del Regne de Mallorques cóes de la Illa per alguna causa, es en dit libre den Rossello en cartes 265. en primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Que negun per fet Civil o Criminal no sia tret fora Io Regne, es en libre den Rossello en cartes *272 (el 7 invertido) la I pagina, comensa Petrus Dei gratia.

Asso matex trobaras en lo dit libre en cartes 273. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia en la qual es vna Carta Real Insertada qui manava lo contrari apres fonch revocada, com apar aqui.

Asso matex en dit libre en cartes 274. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Negu pot exir del Regne per donar comptes al Mestre Racional del Señor Rey excepto lo Procurador Real, es en libre den Rossello en cartes (espacio largo) en la segona pagina comensa. Petrus.

Negu no pot exir de la Illa per negun fet, es en libre den Rossello en cartes 305. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Les causes fora lo Regne nos poden evocar ne les parts ne los Iutges per lo semblant, es en libre den Rossello en cartes 370. en la primera pagina, comensa. Ioannes.

Les Causes no Isquen del Regne sino Causa Reconocendi, e que sia sobre segut per quatre mesos, es en libre den Rossello en cartes 431. en la primera pagina, comenca.

Martinus. Asso matex en dit libre en cartes 490. I. pagina, comensa. Martinus.

Executoria Real de la Bulla Papal, ab la qual es disposat que negu no sia tret de la Illa de Mallorques per lletres de la Seu Apostolica per los bens que en dita Illa tendran puys sian promptes e aparellats fer Iusticia de si matexos davant Iutge competent, es en libre den Rossello en cartes 440. I. pagina, comensa. Martinus Dei gratia.

Que negu no sia tret de la Illa de Mallorques encara que sia citat per lo Papa o sos Officials, es en dit libre en cartes 441. en la primera pagina, comensa. Martinus Dei gratia, es molt bell principi.

Que los Habitadors no sian tinguts pledetjar fora lo Regne, es en libre de Capitols de Corts Generals en cartes 66. en la segona pagina, conmensa. Item com vos Señor Capitol 14. Asso matex, es lo capitol seguent del dit libre en cartes 67.

REALS.

Que Reals corregan en Mallorques apar en libre den Sant Pera en la tersera carta en la tercera columna, comensa. Noverint Vniversi.

REGAR.

Que pugan Regar e aportar Aygo per Regar se fa mensio en libre den Sant Pera en la 5. carta en la 3. columna comensa la franquesa. Quoniam vniverse libersates.

Tothom de qualsevol Condicio, o Stament sia qui afronta en la Cequia de la Ciutat, e Rega de aquella, hage contribuir en les despeses de aquella e de la font, es en dit libre en dita franquesa en la 6. carta a la fi de aquella franquesa.

RECTORS ECCLESIASTICHS.

Privilegi Papal que los Rectors de llurs redditors hagen a fer almoyna a la Fabrica de les Isglesies, es en libre den Sant Pera en la 8. carta en la tercera columna, comensa. Ioannes (espacio largo) Asso matex, es en libre den Rossello en cartes 134. en la segona pagina, comensa. Ioan Bisbe.

RENVNCIACIO.

La Renunciacio feta al arbitra de bon Baro; nos pot impugnar e val tostemps es en libre den Sant Pera a 27. cartes en le primera columna, comensa. pateat Vniversis.

Asso matex en libre den Rossello en cartes 208. en la 1. pagina, comensa. Pateat Vniversis.

REMSO DE CENSALS.

De Remso de Censals feadora dins cert tems parla la franquesa en libre den Sant Pera en 83. cartes en la primera columna, comensa. En Nom de Deu.

ROMA.
Mire dalt en la dictio Regne de Mallorques.

REGISTRES.

De registres parla lo 13. capitol de Leyda en libre den Sant Pera en cartes 95. en la quarta columna.

ROCINS.
Que Rossins ne Cavalls no sian trets del Regne, es en libre den Rossello nou folio 162. comensa. Petrus Dei gra.

REMISSIO DE PENES, E DELICTES.
De Remissions de Penes, e Delictes parla la franquesa en libre den Sant Pera en 151. carta, en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Asso matex en libre den Rossello en cartes 152. en la segona pagina: conegan tots.
De Remissio de Penes parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 270. en la primera pagina, comensa. Petrus.
De Remissio de Penes, e de quines parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 385. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes Dei gratia.
De asso matex parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 392. 2. pagina, comensa. Nos Ioannes.
Remissio general de totes Penes pecuniaries personals e de mort, es en libre den Rossello en cartes 396. en la 2. pagina, comensa Nos Ioannes.
Remissio de Penes, e de calonies, e de vsures, es en libre den Rossello en cartes 420. en la segona pagina, comensa. Nos Martinus.
Asso matex, es en dit libre en cartes 424. en la segona pagina, comensa. Martinus.
Asso matex en dit libre en cartes 427. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

REVOCACIO DELS FETS DE MOSEN ALBERTI.

De la Revocacio dels fets de Mosen Barthomeu Alberti, e Provisions, es en libre den Sant Pera en 151. carta en la I. pagina, comensa. Nos Alfonsus.

REFERIMENS.

Confirmacio dels Refferiments, es en libre den Sanct Pera en cartes 153. en la I. pagina, comensa. Nos Alfonsus.

RECATXATS.

Provisio dels Recatxats que los deutes donats los sien restituits per la part forana, es en libre den Sant Pera en cartes 155. en la segona pagina, comensa: Alfonsus Dei gra.

RESPOSTES REALS.

Que les Respostes Reals fetes a les demandes, e suplicacions capitulades han forsa de privilegi, e franquesa, es en libre den Rossello en cartes 120. en la segona pagina circa la fi, comensa. En Sancho.

REFORMADORS.

Los Reformadors, y altres Officials ordinaris de les primeres Instancies no prengan salari, es en libre den Rossello en cartes 254. I. pagina, comensa. Petrus Dei gratia.
Que los Reformadors admeten, appellacions de llurs Sentencies, es en lo matex libre, en la matexa carta, comensa. Petrus Dei Gratia la segona pagina.

Les Causes per los Reformadors tretes dels Ordinaris tornen els dits Ordinaris, en dit libre en cartes 255. I. pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Los qui Roban Bestiar no poden esser composats sino que sien castigats en libre den Abello folio 82. pagina primera columna segona capitol 19.

Represalles ni Empenyoraments que no puguen esser fets en Mallorca dels Vaxells qui aportan vitualles en el Regne libre den Abello privilegi del Rey en Pera folio 7. pagina segona.

Entrades mes populars: