martes, 20 de abril de 2021

Sumari, Q.

QVESTIONS.

QVESTIONS nos pugan fer sino en lloch publich ab los bons Homens, apar en la primera franquesa, en libre den Sant Pera en la primera Carta en la segona columna circa lo medi.

De questions que se hagen a finir dins tres mesos fa mensio la franquesa, comensa. Noverint Vniversi Quod Nos Iacobus, en dit libre en la quarta carta, en la primera columna.

Questions no poden exir fora lo Regne es en la quarta carta del dit libre en dita carta en la tercera columna comensa. Noverint Vniversi Quod Nos Iacobus.

Que si per algun Official sera moguda questio per dit Offici a algu aquella hage esser finida dins quatra mesos assi en lo Regne, es en dit libre en la sinquena carta en la quarta columna, e asso es limitat en la franquesa posada en la 6. carta en la 2. columna.

Que les Questions se hagen de finir Iuxta les Franqueses, e Ordinacions, consta en libre den Sant Pera en 83. cartes en la tercera columna, comensa. En Nom de Deu sia.

En les Questions sien servades franqueses, es en dir libre en cartes 130. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Que le Questions no pugan exir del Regne sino en certs casos, es en dit libre den Sant Pera en cartes 146. comensa. Nos Alfonsus.

En les Questions en les quals lo Señor Rey, o son Fisch fa part, en la determinacio noi entrevenga son advocat Fiscal, es en dit libre en cartes 146. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Questio moguda contra algu per Balle, o Veguer se hage determinar per temps de 40. dies, es en libre den Rossello en cartes 50. en la primera pagina, comensa. Stablim Encara.

Que en les Questions devant Balle, o Vaguer entrevengan promens, es en libre den Rossello en cartes 50. en la primera pagina, comensa. atorgam.

Que lo Governador de Mallorques, e los altres Officials sien tinguts determinar totes les Causes Civils, e Criminals ab Consell de Promens no obstant qualsevol vs contrari seguit, es en libre den Rossello en cartes 236. en la 1. pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Les Questions qui seran entre los Ciutadans, y los Habitadors de la part forana per reho de pertions de Possessions sien determinades per llurs Ordinaris, es en dit libre den Rossello en cartes 370 en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.

QVARTERA.

La Plassa de la Quartera, es per lo Señor Rey Atorgada, apar en libre den Sant Pera en la tercera carta en la segona columna en la segona franquesa, comensa. Noverint Vniversi.

QVITAMENTS.

De Quitaments de Barcelona, mireu en dictio sobrecehiment.

Que los Quitaments dels Censals de Barcelona nos puguen fer fins que primerament no sien pagats los Rossechs deguts als Censalers de Mallorques, es en libre den Sant

Pera en cartes *18e. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Los Censals se poden Quitar pero ab gracia de quitar feta encara que lo temps sia passat, es en libre den Rossello en cartes 426. en la primera pagina, comensa. Pateat Vniversis, e mira sobre asso en dictio cençals.

Qui pendra Moros los fa seus, pagant el Delme al S. Rey capitol 62. de les Corts de 1380. en libre de Corts Generals.

Qui te dret de Aigua per concessio de la Ciutat nol pot vendra sino vsarne per ses Terres: capitol 91. de les Corts del Añy 1380. en libre de Corts Generals, y en libre den Rossello nou cartes 314. Privilegi del Señor Rey Don Pedro dat en Barcelona a 14. 9bre. 1377.

Qui deu, o Pledetia ab la Vniversitat no pot tenir carrechs de ella: Carta Real dada en Madrid a I: Fabrer 1611. folio 68. del libre de Cartes Reals ab cuberta de plagami.

Sumari, P.

PORYO de Plasa mira la Capitulacio y concordia entre la present Vniversitat, y los Obrers de Santa Eulalia, es en lo extraordinari de Raphel Mora a 29 Mars 1547.

PORT, PES.

Que haiam Port, e Pes, nos atorga lo Rey Namfos, es en libre den Sant Pera en cartes 137. en la primera pagina, comensa. Encara atorgam.

PROCVRADOR REAL.

Que lo Procurador Real no sentremeta de alguna cosa, qui pertanga al Offici de Balle, e Veguer, es en libre den Rossello en cartes 172. 1. pagina. Namfos.

Que lo Procurador Real, e vn Iurat sien Iutges dels Salaris Immoderats: en libre den Rossello en cartes 112. en la primera pagina, comensa. Nalfonso per la gracia de Deu.

La Pragmatica de Mosen Huc de Anglesola sobre lo Regiment, en libre de Corts Generals, cartes 89.

Lo Procuredor Real de qviça, e Menorca son sots protectio del Procurador Real de Mallorques e han haver Recors a ell, e de aquell al Señor Rey, es en libre den Rossello en cartes 172. en la segona pagina, comensa. Namfos.

Lo Procurador Real es tingut exir del Regne per donar comptes al Mestre Racional del Señor Rey, es en libre den Rossello en cartes 304. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

PESCAR, PESCADORS, PEXOS.

Cada vn pot Pescar liberament en la Mar, consta en libre den Sant Pera en la primera franquesa en la primera carta en lo principi, comensa. Noverint Vniversi.

Los Pexos freschs e salats quis pescan en la Illa de Mallorques no sian trets fora aquella, es en libre den Rossello en cartes 369. en la primera pagina, comensa. Ioannes.

PACIFICAR MALEFICIS.

Que totes les coses malfetes se puscan Pacificar per bons homens e diffinir abans que sia feta clamor a la Cort segons dispon la franquesa, en libre den Sant Pera I. carta 2. columna sirca la fi.

Asso matex dispon la franquesa en dit libre en la segona carta en la primera columna, comensa. In Xpi. nomine. circa la fi de dita columna.

De Pacificar Maleficis parla la franquesa en dit libre en cartes 93. en la 4. columna. Petrus Dei gratia.

De Pacificar Maleficis de Morts fetes per los catius ad invicem, es en dit libre en cartes 110. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Los Maleficis se poden pacificar, ans que sia feta clamor a la Cort, e parla dels Esclaus, es en libre den Rossello en cartes 299. 2. pagina comensa. Petrus.

PROVISIO REAL SOBRE LES MITGES CREVS
de Sant Ioan.

En libre den Rossello en cartes 436. es la dita Provisio Real, y lo Acte seu lo llur conservador Renunciant a la causa se aportava.

PRES.

Si algu sera Pres per algun crim; no sia absolt sens fermansa de star adret, es en la primera franquesa en libre den Sant Pera en la primera carta circa lo fi de aquella.

Si algu sera Pres per Malefici ha esser sentenciat dins 30. dies mireu en dictio maleficis, e sino sera Iutiat sia dat a Manleuta.

Si algu sera pres, te donar fermansa de la persona mireu en dictio fermansa.

Pres per deutes tant de la Vniversitat, com alias, se fa semblant provisio de aquell que es fa contra los presos per Fiscals, es en libre den Rossello en cartes 252. primera pagina, comensa. Nos Petrus.

PACTA DE QVOTA PARTE.

Que negun Advocat no puga haver part de la questio que defensara, es en libre den Sant Pera en la quarta carta en la primera columna, comensa. Noverint Vniversi.

PORTVPI. (Portopi, Porto Pi, Portopí)

Lo dret de Portupi, e de la Cadena, es donat als Iurats es en libre den Sant Pera en la quarta carta en la segona columna, comensa Noverint Vniversi quod Nos Iacobvs.

PROTESTAR.

En libre den Rossello en cartes 174. en la segona pagina y ha Privilegi ques puga protestar al Governador, comensa. Petrus Dei gracia.

Vide altre Privilegi en libre den Abello folio 110. pagina segona, comensa. Nalfonso per la Gracia de Deu, &c.

En dit libre den Abello en cartes 219. en la segona pagina es que qualsevol Notari request a de presentar protests tant al Señyor Virrey com a altres Officials en cert (cett) modo, comensa. Philippus, &c.

POSSEHIDOR O PRESCRIPCIO.

Qui Possehex ab bona fe e Iust titol, cases, o possessions per 10. Añys, es feta de aquelltal é prescrita ab certes condicions, es en libre den Sant Pera en la 5. carta en la primera columna, comensa. Noverint Vniversii.

Que lo posseidor pacifich per 10. Añys ab Iust titol encara que li mancan instruments no li pot esser feta demanda per lo Señor Rey, e altres Officials, mireu en libre den Rossello en cartes 166. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.

PLASSA, PLASSA DEL MOLL.

De Plases parla la franquesa. Noverint Vniversi eu libre den Sant Pera en 14. cartes en la tercera columna.

Que la plasse del Moll, o Ribera sia de la Vniversitad es en libre den Rossello en cartes 51. en la segona pagina, comansa. Sapien Tots.

De quatre plases fora lo Mur de la Civtat fa mensio la franquesa, en libre den Rossello en cartes 86. comensa. Sapien Tuyt. Y en libre nou den Rossello en cartes 32. en la segona pagina.

PES DE LA FARINA.

Parla la franquesa del dit pes, a 21. carta del libre den Sant Pera en la segona columna e en 119. cartes en libre den Rossello en la primera pagina e en la carta seguent.

PROCVRADOR FISCAL.

Del que lo Procurador Fiscal te a fer, e es obligat, es en libre den Sant Pera a 17. cartes en la primera columna Pateat vniversis.

Lo Procurador Fiscal no pot procurar, sino les causes Fiscals, es en los 11. 12. capitols de Leyda en dit libre en cartes 95.

Que lo Procurador Fiscal no puxa appellar de les Sentensies (salto de página tencies) absolutories en les Causes Criminals en les Civils, se pot appellar, es en dit libre en cartes 98. en la tercera columna. Nos Ioannes.

Lo Procurador Fiscal no se appell de les Sentencies sino ab concell del Advocat Fiscal, es en libre den Rossello en cartes 207. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Lo Procurador Fiscal ha esser pagat dels drets Reals, es en libre den Rossello en cartes 208. en la segona pagina es tingut procurar les persones miserables.

Lo Procurador e Advocat Fiscal sens algun Salari, sien tinguts fer part en los fets Criminals, es en libre den Rossello en cartes 237. en la segona pagina, comensa. Petrus dei gratia.

Lo Procurador Fiscal no pot procurar sino en les causes Fiscals, es en libre den Rossello en cartes 499. en la primera pagina, comensa en Nom de Deu sia.

Asso matex en libre den Sant Pera a 83. cartes en la tercera columna.

PARIATGE.

De Pariatge se fa mansio a 30. cartes del libre den S. Pera en la primera columna, comensa. Hoc est translatum, en la 2. 3. e 4. columna se fa en dits llochs, mensio del Pariage del Bisbe de Barcelona.

La Confirmacio del Pariage, es en libre den Rossello en cartes 150. en la segona pagina, comensa. Sapien tots, y en libre nou en cartes 98.

PARAYRES.

Ordinacions, e capitols de Parayres que sian Servats, axiu dispon la franquesa, en libre den Sant Pera en 82. cartes en la quarta columna, comensa. En nom de Deu sia.

PENA DE QVINT.

De Pena de quint parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 83. en la tercera columna, comensa. En Nom de Deu sia.

De Pena del Quint parla lo 19. capitol de Leyda en dit libre a 96. cartes en la tercera columna.

Penas se han de applicar la terse part als murs de la Ciutat, es en libre den Sant Pera en cartes 121. comensa. Sancius Dei gratia.

PLETS.

Mireu en Dictio Questions (se lee Qnestions).

PAGESOS, PART FORANA.

Si lo Pages se fará Ciutadá hage de estar en casa sua en Ciutat al menys tres mesos lañy, es en libre den Sant Pera en 94. cartes en la 3. columna. Item que com alguns.

Asso matex en libre den Rossello en cartes 240. en le segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Asso matex en vn capitol de Corts Generals en 43. capitols.

Lo privilegi atorgat a la part Forana sobre lo Bestiar e Vitualles de aquella ques hagen aportar en la Ciutat, es en libre den Rossello en cartes 253. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Los Pagessos han de pagar la mitat del sou pagat a les gents darmes, e aximatex la mitat daso que per los Embaxadors es estat dat, a la galera den Iuan Bertran: parlen les les provisions Reals en dit libre den Sant Pera en cartes 155. en la I. pagina, comensa. Alfonsus.

Que los Pagesos, e altres habitadors en la part forana quant seran citats per lo Concell, o en altre manera ab llur familia acompañyant los aportar armes qualsevulla, sens Incorriment de pena alguna, es en libre den Rossello en cartes 240. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Lo Pages pot esser convingut devant aquell Iutge en la cort del qual se sera obligat, posat no hage renunciat a son for, en libre den Sant pera en cartes 32. en la segona columna, comensa. Item si aliquis forensis.

Lo Pages obligat ab contracte celebrat en la Ciutat pot alli esser emparat si sera en aquella atrobat e pot esser devant lo Balle de la Ciutat conuengut, in libro den Sant Pera en cartes 31. en segona columna, comensa. Item q aliguis forensis.

Lo Esclau, o Bestia de Pages obligat pot esser emparada en la Ciutat si empero hi sera lo Señyor altrament no, les altres coses poden esser emparades en absencia del Señor

in predicto loco, comensa. Item si aliquis forensis.

Lo Pages obligat no pot esser emparat en Ciutat si hi sera per negosis de la Parroquia; in dicto loco, comensa. Item si aliquis forensis,

PROCVRADORS.

Del salari dels Procuradors aquell se te demenar ans de la publicacio de Sentencia si dons nols es promes en carta en lo 9. capitol de Leyda en libre den Sant Pera en cartes 95.

Procurador qui no han hoit dret no pot procurar mes de vna Causa, es en lo 14. capitol de Leida en lo dit libre en cartes 95.

Asso matex en libre den Rossello en cartes 75. en la segona pagina, comensa. En Iaume.

Lo Procurador del Absent de la Illa, es tingut a les despeses in libro den Sant Pera en cartes 31. en segona columna, comensa. Item si aliquis.

PROVISIONS, PROVISIONS REALS.

Que totes les provisions Impetrades per la Vniversitat en favor del dit Regne haudes per privilegis, e per Actes de Corts Generals, es en lo 31. capitol de Leyda en 96. cartes en la quarta columno den Sant Pera.

Les Provisions Reals la primera en data sia obeida e laltra apres sin ha, no: si donchs de la primera no feya mensio, es en libre den Rossello en cartes 341. en la segona pagina, comensa. Martinus. E de Provisions Reals mira la franquesa en dit Rossello en cartes 340. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes. E en la seguent, comensa. Nos Martinus.

POSSESSIONS ALODIALS, REALS, E ALTRES.

No sian transportades les Possessions Alodials en mans Episcopals e mortes: segons dispon la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 125. en la segona pagina, comensa. Iacobus Dei gratia.

De les Possessions que paguen axi com han acustumat en despeses, es en libre den Sant Pera en cartes 138. en la primera pagina.

PROMENS.

Que los Iuys no muden los promens en libre den S. Pera en cartes 127. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Que en les Questions de Balle, e Veguer entrevengan Promens, en libre de Rossello en cartes 50. en la primera pagina, comensa. Atorgam encara.

En les questions han entrevenir Promens: mireu en la dictio, questions e en la dictio Official e Officials e en la dictio Comissaris Reals.

Que Promens entrevengven en les Sentensies dels Ordinaris, e Delegats, es en libre dels capitols de Corts Generals en cartas 68. primera pagina capitol 17.

PERORROSCENTIA.

De Perorroscencia parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 146. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus (Alfons9).

PARROQVIES.

Les Parroquies han benefici de restitucio In Intregum (Integrum) com los menors, es en libre den Sant Pera en cartes 166. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.

Les Parroquies han tacita hipoteca, es en lo matex lloch.

PES DEL CARBO.

Del Pes del Carbo parla la franquesa en libre den S. Pera en cartes 181. en la primera pagina, comensa. Ioannes.

PLASA DE SANT ANDREV, E DE CORT.

Que en la Plasa de Sant Andreu se venen algunes coses, mireu en libre den Rossello en cartes 76. en la segona pagina, comensa en Iaume.

Del lloch del Execudor, mira la dictio Execudor.

PASTADOR, PASTAR.

De Pastadors, e Bescuyters se parla en libre den Rossello en cartes 170. y en libre nou en cartes 121. en la segona pagina. comensa. Namfos.

Que en Mallorques nos pugan Pastar Pans Privilegiats, revocant totes les concessions altres sobre asso fetes es en libre den Rossello en cartes 393. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

PES, E MESVRATGE.

La Crida com los habitadors son franchs de pes e mesuratge, es en libre den Rossello en cartes 215. en la segona pagina, comensa. Post hec veró.

PROCVRADOR DE POBRES DE CHRIST.

Lo Procurador de Pobres de Christ es tingut procurar les miserables presones sens Salari de aquelles, e sia pagat dels drets Reals, es en libre den Rossello en cartes 269. segona pagina, comensa Petrus Dei gratia.

De asso matex parla lo libre den Rossello en cartes 311. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

PROCES.

Si lo Proces tot es haut per libell, mira la dictio demanda.

POSADES.

En la Illa de Mallorques no poden esser forsats de posades, ni hostalatge, &c. a curials, en libre den Rossello nou en cartes 381. en la quarta columna, comensa. Pateat Vniversis.

Prohibicio de treure vitualles ço es forment, y altres coses trobaras en lo libre extraordinari del Añy M.D.XXIIII. sots a 15. de luny. Y asso matex en lo libre del Mostassaf a 80. cartes en lo libre quete lo Mostassaf.

Pragmatica de mosen Huc de Anglesala sobre el Regiment de Iurats, y concellers del Regne folio 25. del libre den Abello.

Pragmatica de mosen Huc de Anglesola sobre la abreviacio dels Plets, y Advocats, y Iutjes, y Notaris folia 31. pagina segona del libre den Abello.

Provisio Real contra franqueses sia nulla folio 135. pagina segona del libre den Abello.

Provisions Reals que no venen en forma de Cancilleria nos deuhen posar en execucio libre de Sant Pera fol. 208.

Policia se imposa ab decret presidal de 10. Maig 1625. libre de decrets folio 124. per determinacio de concell a 5. Maig 1625.

Processos contra ausents uide libre de Determinacio de Concells de 1624. ad 26 fet a 2. 8bre. 1625.

Pendencia, o malifici se pot apagar antes de dar clam a la Cort en Rossello nou folio 257.

Privilegi del Regiment conpren la Ciutat, y part forana en libre den Abello folio 60. pagina segona.

Privilegi, y Llibertats del Regne foren confirmats cap. 92. de les corts de Monso de 1375. en libre de Corts Generals.

Procurador Real tenga la Cadana de Portopi condreta tant en Hyvern, com en Estiu: capitol 49. de les Corts de 1380. en libre de Corts Generals.

Policia, y conexer de ella, toca a la Ciutad Carta Real dat en Çaragosa a 4. 9bre 1643. folio 130. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Plets entre Militars se Notifican de tres en tres dies Carta Real dat en Madrid a 2. 9bre. 1629. folio 156. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Pares ni Sogres Iutjes de la Real Audiencia no poden esser Reladors, en causes en que sos Fills, o Gendres son Advocats, y si habitan tots en vna casa tampoch no poden votar en ellas; Carta Real dat en Madrid a 30. Iuriol 1658. folio 164. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Part Forana no deu pagar gastos de perseguir, salaris ni Dietas de Ministres, ni deu exir a rebre fora les viles a los Iutjes de Cort: Carta Real dat en Madrid a 10. 9bre 1650.

folio 167. pagina segona del libre de Cartes Reals ab cubertes de fust.

Proceir de fet en cosas Criminals no deuhen los SS. Virreys Carta Real dada en Madrid a 29. Mayg 1653. folio 123. pagina segona del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Peticions dels Magnifichs Iurats no poden dexar de admetrelas los Señors Virreys: Carta Real dat en Valladolid a 8. 9bre. 1558. folio 5. del libre de Cartes Reals de cuberta de plegami. Altre dada en Madrid a 21. Dezembre 1574. folio 19. de dit libre.

Peticions firmades de sola la part, se han de admetre en causes de Suspites: (los : estaban después de Carta) Carta Real dat en lisbon (Lisboa) a 19. 8bre. 1581. folio 31. del libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.

Privilegis del Execudor, y Consols del Mar sien guardats Carta Real dat en Madrid a 16. luñi 1627. folio 157. del Libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.

Sumari, O.

OFFICIALS.

QVE no sia Cort alguna, Saig o lloctinent de aquells, q puscan entrar per cami algu, o suspita per si sols en casa de algu, sens dos promens, o quatre bons homens.

Asso matex sia servat en los Navilis, leñys, Forns, e Molins, apar en la primera franquesa en la segona columna en la primera carta del libre den Sant Pera.

Que no sia donat ala Cort, Balle, o Saig alguna cosa per fer Iusticia, sino al Saig anant fora Ciutat sis diners per llegua, apar en dita franquesa en dita carta del dit libre.

Que negun Official çoes Balle, Veguer, o Saig no puga conexer de falsedad de Mesures, e de pes sino en lloch publich, e devant bons homens, es en dita franquesa del dit libre en la primera carta en la segona columna den Sanct Pera.

Que nos puxa Iudicar per los Officials sino ab promens, en dita franquesa en la fi.

Asso matex en libre den Rossello en cartes 153. en la primera pagina, comensa. En Sancho.

Asso matex, es vista dir la franquesa en dit libre en cartes 155. en la primera pagina en la fi, e sia qualsevol Official.
Que los officials no pugan comprar bens immobles parla la franquesa en dit libre den Sant Pera en la segona columna en la quarta carta.

Que no sian Officials ordinaris, sino del Regne, es en dit libre en cartes 26. en la quarta columna, e han atenir Taula, e que sien del Regne es en dit libre en cartes 137. en la primera pagina, comensa. Encara atorgam.

Que los Officials han de vacar tres Añys ans de regir aquell matex Offici, es en dit libre den Sant Pera en cartes 92. en la tercera columna. Nos Ioannes.

Asso matex dispon la franquesa en dit libre den Sant Pera en cartes 137. en la primera pagina. Encara atorgam.

Asso matex se troba en libre den Rossello en cartes 162. en la primera pagina.

Que los Officials no reben serveys, es en dit libre den Sant Pera en cartes 38. en la segona pagina, comensa. Encareus atorgam.

Que los Officials fassan Inquisicio de de Robadors, e Malfectors, es en dit libre den Sant Pera en cartes 141. en la segona pagina, comensa. Namfos.

Que los Officials qui executen per la Vniversitat e son accusats devant los Iutges de la Taula no son tenguts posar lo basto fins a Sentencia difinitiva si seran condemnats:

es en libre den Sant Pera en cartes 199: comensa. Noverint Vniversi.

Que los Officials del Regne serven les franqueses, e libertats del Regne, es en libre den Rossello en cartes 112. en la primera pagina, comensa: En Sancho.

Que nenguns Officials no emparen algun plet mentre tinga lo Offici, es en libre den Rossello en cartes 170. en la 1. pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Que los officials, President, Balle, e Veguer, e altres no poden entremeter dels talls, es en libre den Rossello en cartes 171 en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Los Officials sien annuals, e locals, & quod sint domiciliati in locis, es en dit libre en cartes 224. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gracia.

La Privilegi de elegir los Officials, en les parroquies de la part Forana sia servat, mireu en libre den Rossello en cartes 230. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia. E mireu en dictio Balles.

Revocacio de diverses concessions que alguns fossen Officials de dos en dos Añys, es en libre den Rossello en cartes 244. comensa. Nos Petrus.

Los Officials no haien salari de les questions que son ordinaris es en libre den Rossello en cartes 248. 2. pagina comensa. Petrus Dei gratia.

Que los officials Reals qui hauran Iurat servar alguns Capitols no son tenguts servar aquells si son contra franqueses, es en libre den Rossello en cartes 278. en la primera pagina, comensa. Petrus.

Los Officials han esser annuals e locals, es en dit libre en cartes 304. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia. Asso matex en dit libre en cartes 339. en la primera, comensa Petrus Dei gratia.

Los Officials no poden distribuir los preus de les vendes quis fan per la cort fins sien fetes les adiudicacions, que les dites adiudicacions se fassen en lloch publich, es en libre den Rossello en cartes 445. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

Que los Officials sens salari hagen adiffinir totes les causes tocants a la Vniversitat, es en dit libre en cartes 448. I pagina, comensa. Martinus.

Los Officials expedescan ses questions tant civils, com Criminals no donant en aquelles dilacio, es en dit libre en cartes 449. en la primera pagina, comensa. Martinus Dei gracia.

Que los Officials Reals quant seran elegits si eren concellers durant llur Offici no usen de Conseller, es en lo capitol de la Pragmatica de mosen Huc de Anglasola, comensa. Item com lo Concell, en cartes 99. en la primera pagina, en libre de capitols de Corts generals.

ORDINARIS.

Les Causes no poden exir dels Ordinaris fa la franquese, en libre den Sant pera en 21. carte en la segona columna, comensa. Sancius Dei Gratia.

Que los Ordinaris sien fills de la terra, e annuals (parece que pone ennuals, no se be bien) e hagen tenir Taula, es en dit libre en cartes, 28. en la quarta columna, comensa. venerabilibus.

Los Ordinaris poden remeter e fer composicions dels crims excepto crims de Homeys, e altres crims greus, es en dit libre a 34. cartes en la primera columna, comensa. Satisfeta la part.

Los Ordinaris poden conexer de vsures, es en dit libre a 35. cartes en la primera columna, comensa. Attendat locumtenens.

Los Ordinaris si seran inabils, e insuficiens sia consultat lo Señor Rey, e sobresegut en admetrels, es en libre den Sant Pera en cartes 82. en la tercera columna, comensa. Io-(annes) Dei gracia.

Les Causes no poden exir dels Ordinaris, es en dit libre en cartes 129. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Les Causes no poden esser tretes dels Ordinaris ne evocades per lo Governador ni altre Iutge, es en dit libre en cartes 161. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei gra.

Los Ordinaris de Cataluñya, e Procuradors han esser Catalans, axi dispon vn capitol de Barcelona de la Cort posat en libre den Sant Pera en cartes 162. en la 2. pagina comensa. Item ad suplicationem.

E los Iutges deuhen esser Catalans, e los Mallorquins son reputats Catalans, es en lo matex lloch.

Que lo Governador no pusca traure ni *appropiar aci les causes dels Ordinaris Balle, e Veguer, sino ab cert cas, es en libre den Sant Pera en cartes 168. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Asso matex, es en libre den Rossello en cartes 119. e 120. Item al 2. capitol.

Los Ordinaris sien de la Illa de Mallorques, e hagen de tenir Taula, e sian annuals, es en libre den Rossello en cartes 203. la primera pagina, comensa. Pateat Vniversis.

Asso matex en dit libre en cartes 206. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Les causes no sian tretes del Ordinaris, en libre den Rossello en cartes 119. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gracia; e la carta es rotta.

Lo Governador no pot fer Manament als Ordinaris que proceescan sumariament, e de pla en les causes, es en libre den Rossello en cartes 220. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Lo Governador nos te entramatre de les causes dels Ordinaris, es eu libre den Rossello en cartes 224. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gracia. Mireu dn dictio Governador.

Los Ordinaris poden punir los acullints Bandetjats, ese en dit libre en cartes 235 en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Lo Governador no pot pendre les questions tocants als Ordinaris, es en dit libre den Rossello en cartes 244. comensa Petrus Dei gratia.

Lo Governador, o son Llochtinent nos curan de questions pertanyents als Ordinaris, es en dit libre en cartes 425. 2. pagina comensa. Martinus.

Los Ordinaris oien los Advocats de les parts sobre los drets de aquells, es en libre den Rossello en cartes 430. 2. pagina, comensa. Martinus.

Los Assessor del Governador no Impedesca lo delat quifera absolt del seu ordinari ab se sentencia ab consell de Promens, concordes, es en libre den Rossello en cartes 436. 2. pagina, comensa Martinus.

OBLIGACIO DE DONES.

La Obligacio de les Dones Intercedins per los marits val, puis hi sia la Renuntiatio del velleya, encara que no sia la Renuntiatio de la autentica, si qua mulier in lib. den S. Pera en cartes 31. en primera columna, comensa. Item est de consuetudine quod Mulieres.

ORDINACIONS DE LES CORTS, E ALTRES.

De aquelles se fa mensio en libre den Sant Pera a 34 cartes en la quarta columna, comensa. Primo quod Iudex e en 35 en la primera columna, e segona.

De Ordinacions fetes per los Iurats, mireu en la dictio Iurats.

Ordinacions nos poden fer sens voluntat dels Iurats, es en libre den Sant Pera en cartes 33. comensa. Memoria sit Baiulo, &c. vide privilegium, in libro den abello folio 91. Santius.

OFFICIS.

Que nos substituescan sens Iusta causa, e sie diminuit lo salari: los Officis, es en libre den Sant Pera en carta 166. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Si Officis se donen, o concessions de pes, o de Scrivanies, o altres coses, es Iutge lo Governador, es en libre den Rossello en cartes 219 en la segona pagina la carta es rotta.
Los Familiars, o Domestichs del Governador, no sien admesos a alguns Officis del Regne, e de la ciutat, sino son nats en lo dit Regne, es en lo dit libre den Rossello en *308 cartes I. pagina, comensa. Petrus.
Impretrans, Officis Reals, hagen esser proveits a coneguda dels Iurats, es en dit libre den Rossello en cartes 350. comensa. Nos Ioannes e en la seguent. Nos Martinus

De vn Official Real nos fassa sino vna carta, e sis fet lo contrari no sie oide sino la primera en data, es en dit libre en cartes 341. segona pagina, comensa. Martinus.

Los Officials axi Reals com Vniversals ab quina forma y enquins casos poden Regir per substitut, es en libre de Regiment de sort, y de sach folio 44. pagina segona cap. 15.

Incip. Com per forma del dit Regiment, &c.

Algu no pot tenir dos Officis de la vniversitat no entenenthi Offici de consaller, es en la pragmatica de mosen Huc de Anglesola en cartes 119. en lo primera pagina, comensa. Item statuim, y en lo segon capitol si algu haura comes frau en lo Offici sia fet inhabil privat de aquell, en lo seguent (se lee seguenr) parla de consellers e si ix a altre Offici nos puga scusar sens Iusta causa a conaguda del Governador, en la dita carta lloch e pagina.

Impretans Officis Reals sien provehits de aquells quant Informacio se haura a rebre per lo Governador, fasses a conegude dels Iurats, es en dit libre den Rossello en cartes 340 en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes; e en la seguent, comensa. Nos Martinus.

Observancia de Privilegis deuhen Iurar llisament, y sens condicio alguna los Señors Virreys, Carta Real dada en Madrid a 27. Setembra 1564. en libre de Cartes Reals de cuberta de fust folio 7. y tambe la trobaran folio 14. del libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.

Officis de la Vniversitat no poden esser regits, per qui deu, o Pledetja ab Ella: Carta Real dat en Madrid a I. Febrer 1611. folio 22 pagina segona del libre de Cartes Reals cuberta de fust.

Officis Vniversals no poden ser regits pea qui mude de stament que no hage sis Añys lo ha mudat folio 159. del libre den Abello.

Olis que se aporten al Banch ni sos preus poden ser emparats, en libre de Corts Generals folio 283. en la segona pagina.

Entrades mes populars: