Mostrando las entradas para la consulta ningun ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ningun ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 24 de marzo de 2021

EXECVCIONS DELS CAPITOLS DE LAS NOVELLES ORDINACIONS

EXECVCIONS

DELS CAPITOLS

DE LAS NOVELLES

ORDINACIONS VVLGO ANOMENATS
DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.

NOS ALFONSO PER LA GRACIA DE DEV REY DE
Arago, de Sicilia citra, & vltra Farum, de Valencia de Vngria, de Hyerusalem, de Mallorca, de Serdeña, é de Corsega; Compte de Barçaelona, Duch de Atenas, é de Neopatria, é encara Compte de Rosello, é de Cerdañya, En los Capitols, que los faels nostros en Berenguer Vniz, é Francesch Axalo, é Antoni Oliues, Embaxadors á nos tremesos, per la Ciutat, é Regne de Mallorca, nos han praesentat vn Capitol del tenor seguent.

I.

Item, com en lo present Regne sia estat abusat per alguns Gouernadors, ó Lloctinens de aquells, que turmenten alguns delats: sens sentencia de torments, de que se esdeué: que los delats per por dels turments (turméts) sens culpa que no han, se composen é son fetes diuerses é innumerables extorsions, q placia als Honorables Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sa gracia, é merce manar, é prouehyr que de aqui auant algu en lo present Regne no sia turmentat sens iudicis, de turments. E aquella dita tortura hayen a ser presents (en una página pre - salta linea - sents, en la segunda se repite solo sens) dels Honorables Iurats dos. E si cars sera, al dit turmentat veien esser fetes sobres, protesten segons Iusticia dictará. E lo Gouernador, ó son Assessor, ó son Lloctinent, hayen a sobreseure fins de las dites sobres, é requestes, sia aguda raho, é aquesta prouisio sia clausulada ab grans penes é estrets manaments.

Com donchs, humilment nos hayen supplicat los dits Embaxadors, qne benignament los volguessem totes e sengles coses, ab los dits Capitols contengudes, per conceruacio de la dita Ciutat é Regne consentir, e atorgar. Nos volens dar lloch al benefici de aquell: conexents; que les coses en lo dit Capitol contingudes, son rehonables, é vtils als pobladors de aquell, aquelles aprouant é lloant; intimam a la molt Illust. Reyna nostre molt cara, y molt amada muller; e Lloctinent General é aqlla amonestam, als empero, é faels nostres Consellers, lo Gouernador del Regne de Mallorca, ó son Llochtinent; Procurador Real, Balles, o Vaguers, é tots sengles altres qualseuol nostres officials, a quis pertangue, o a llurs Lloctinents, presents, é esdeuenidors; expressament e de nostre certa sciencia, ab tenor de les presents, requirim, é manam sots pena, e incorriment de la ira e de la indignacio nostre: e pena de tres mil florins de or de Arago, de ells e de quiscu de ells si contra faran sens alguna gracia, é merce hauedors; e a nostres cofrens applicadors. que de aci auant, no gozen ni puguen turmentar algu sens que no hayen primerament iudicis é sentencia de turmentar; e sens que no li sien demanats dos Iurats, de la dita Ciutat é Regne; los quals hi puguen entreuenir, si é quantes voltes volran entreuenir quant se volra turmentar algu. E per res noy fassen lo contrari, si desigen esquiuar la ira, é indignacio nostra; ensemps ab la pena demuntdita, ans tinguen, é complescan totes, e sengles coses en les presents contengudes. Decernits esser nulla, de ninguna efficacia, é valor, si res per ventura contrari era attentat. E tollens encare a mayor cautela, a la dita molt Illustre Reyna; é als altres dits officials, tot poder de fer lo contrari. En testimoni de la qual cosa manam esser fetes les presents sots Nostre Segell secret. Dat en Gayeta á 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor 1400.

REX ALFONSVS
In communi iiij.
(En otros textos la fecha, dat, data, datta, es 1439.)

Nos Alfonso per la gracia de Deu Rey de Arago é dels llochs demunt dits &c.

A la molt Illustre Reyna Nostra molt chara, y molt amade Muller; y Lloctinent General, prosperitat en tot creximent de honor, al amats é faels Nostres lo Gouernador del Regne de Mallorca, é son Lloctinent, Procurador Real, Balle, Vaguer, é altres tots e qualseuols officials nostres a qui pertangue; e altres Lloctinents presents e esdeuenidors saluts y dilections: en los capitols, que los faels nostres en Barenguer Vniz, e Francesch Axalo, e Antoni Oliuas Embaxadors a nos tremesos per la Ciutat, e Regne de Mallorca, nos han presentats, ha vn Capitol del tenor seguent.

Item com per diuersos Capitols de Cort, e franchesas; sia llargament dispost, é ordenat; Comissaris no pusquen vsar dins lo present Regne: que placia als dits Honorables Embaxedors suplicar lo molt alt Señor Rey: Sia de sa merçe, atorgar de nou a mayor cautela; que los dits Comissaris no puguen vsar en alguna manera dins lo present Regne.

E com donchs los dits Embaxadors, nos hayen humilment supplicat, que totes les dites coses, en lo dit capitol contingudes: benignament vullen atorgar. Nos conexents aquelles esser iustes, e rahonables: aquellas confirmam, é de nou atorgam: segons que en lo dit Capitol son contengudes e demanades; per aquest esguart, ab tenor de les presents; a vos dita molt Illustre Señora Reyna, nostre intencio declaram; a vosaltres empero demundits officials, é quiscu de vosaltres tres: expressament, é de nostre Sciencia certa, diem e manam sots incorriment de la ira, é indignacio nostre; é pena de tres mil florins de or de Arago,de vosaltres, y quiscu de vosaltres, si sera fet lo contrari, sens alguna gracia, é merçe exigidors, é a nostres cofrens aplicadors: que les coses en lo dit Capitol contengudes, sobre les comissions obseruen, é tenguen; é integrament tenir, é obseruar fassen, segons que son en lo dit Capitol contengudes, é demanades no fahent per res, ni permatent sia fet lo contrari: si desitgen esquiuar la ira é indignacio nostra; ensemps ab la pena damunt dita. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy en lo Añy de la Natiuitat del Señor 1439.

REX ALFONSVS.
In communi iiij.

ALFONSO, per la gracia de Deu Rey de Arago, de Sicilia, é dels llochs Demunt dits (espacio largo) A la Molt Illustre Reyna Nostre molt chara, é molt amada muller, é lloctinent General: prosperitat, e tot creximent de honor: E als amats, e faels Consellers nostres lo Gouernador del Regne de Mallorca, son Lloctinent, Procurador Real Balle, é Veguers, & altres tots é sengles officials nostres a quis pertangue; é allurs Lloctinents, presents, e esdeuenidors: salut é dilectio. En los Capitols, que los faels nostres en Berenguer Vniz, é Francesch Axalo, é Antoni Oliuas Embaxadors a Nos tremesos per la Ciutat, é Regne de Mallorca: nos han presentats, ha vn Capitol del tenor seguent.

Item per tant com la part forana es molt vexade de vn temps ençá per alguns Gouernadors, é Lloctinents, é Vaguers de fora, Escriuans, é llurs Capdeguaytes, é Fiscals, qui anant per la Isla de Mallorca inquirint de alguns crims; no esperant la execucio, ó sentencia del dit crim, se fan pagar de salaris, e missions per ells fetes, contre Ordinacions Reals é priuilegis del Regne de Mallorca, de dret comu, que per la dita raho, suppliquen los dits Embaxedors al dit Señor Rey, sia de sa merçe prouehyr que si anant ningun official no gos pendre en lo cars demuntdit ningun salari, ni missio per la raho demuntdita. Solament haye pendre, é annotar los bens si son (sison) annotadors: e esperar sentencia, e composicio, o remissio, e estar en aquella: a fi que per iusticia hi sia prouehyt, é si sara conegut ells deure hauer salaris, quels sien iutjats, segons que per iusticia será atrobat; seruades les Francheses, Ordinacions é bons vsos de aquest Regne.

E com los dits Embaxadors nos hayen humilment supplicat que lo contengut en dit Capitol volguessen (nos : volguessem) benignament atorgar. Nos vehens aço esser vtil, é saludable al dit Regne, Volent que haye lloch segons se conte en dit Capitol, é es demanat: ab tenor de las presents, a vos dita molt Illustre Reyna, nostre intensio (intésio) declaram, é a vosaltres dits officials demunt anomenats, expressament de nostre certa sciencia, diem, y manam sots incorriment de la yra, é indignacio nostre, e pena de tres mil florins de or de Arego; de cascu de vosaltres qui lo contrari fara sens alguna gracia é merçe hauedors, é a nostres cofrens aplicadors, que lo contengut en lo dit Capitol segons es demanat obseruen, tenguen, é executen; obseruar, tenir y executar fassen, com axi vullam sia integrament obseruat. Tollents tot poder de fer lo contrari, a mayor cautela, e decernens, esser nulle, e de ningun valor, lo que per vosaltres, e quiscu de vosaltres sera fet en contrari.

In communi iiij.

ALFNSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la molt Illustre Reyna, nostre molt chara, e molt amada muller; e Lloctinent General; prosperitat, e tot crexement de honor; e als amats, & faels Consellers nostres lo Gouernador del Regne de Mallorca, e son Lloctinent, Procurador Real, Balles, Veguers, é altres tots, e sengles qualseuol officials nostres, é aquis pertangue; ó a llurs Lloctinents, presents, e esdeuenidors, salut, e dilectio. en los Capitols que los faels nostres en Berenguer Vniz, en Francesch Axalo e Antoni Oliuas; Embaxadors a nos tremesos, per la Ciutat, é Regne de Mallorca; han praesentats dos Capitols del tenor seguent.

Item com per lo molt alt Señor Rey, en fauor de la mercaderia, no ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi, sobre los Corredors, é de altre part, sien estades impetrades, de la Señora Reyna prouisions contenens diuerses bones Ordinacions: las quals prouisions lo dit Gouernador é son Lloctinent no ha volgudes admetre; causant opposicions de alguns: que placia als Honorables Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor Rey, per sa gracia, é merçe, com poch valria Franchesa, ó gracia atorgar si aquelles no eren admeses: manar que las ditas Ordinacions, Francheses, é Prouisions sien admeses: e encara aquelles, que ara si obtendran. (obtendrá)

E aço sots incorriments de grans penas; e priuacio de offici del dit Honorable Gouernador, é Lloctinent seu, no contrastant las dites penas, denegas obeyr, e admetre aquelles, fos comes al Balle de la Ciutat, qui aquelles degue executar e admetre, sia remes al Vaguer de la Ciutat: e apres al Vaguer de fora, é derrerament als dits Honorables Iurats ó a la mayor part de aquells.

Item com lo Capitol dels Corredors, toch principalment als Mercaders (Mercaderrs), é lart mercantil: que suplican lo dit molt alt Señor Rey sia de sa gracia, é merçe, lo mudament dels Corredors, é compañons de aquells, e facultat de remoure aqlls sia remes als Honor. Iurats Mercaders, e als Defenadors de la mercaderia.

IAT sia (jatsia): demunt fos dit en un altre Capitol que la execucio dels dits Capitols, fos remesa a altre Cort: ab este (abeste) sie manat al dit Gouernador ab grans penes: que aquell admeta e apres, en fadiga sua, als Iurats: empero la mutacio, asociacio, e remissio dels dits Corredors haye a ser remesa, als Iurats, e Defenadors de la mercaderia segons demunt es dit: Com donchs los dits Embaxados, nos hayen humilment suplicat; que totes, é sengles coses en los dits Capitols contengudes; benignament volguessen atorgar. Nos vistes, é regonegudes, las coses demanades, é considerades aquellas esser molt expedients vtils, necessaries, é saludables a la dita Ciutat, é Regne, e volents que hayen lloch, é sian executades, segons que son demanades. Ab tenor de les presents; a vos dite molt Illustre Señora Reyna, nostre intensio declaram: e a vosaltres demunt dits; expressament, é de certa sciencia, diem, e menam, sots incorriment de la nostre yra e indignacio; e pena de sinch mil florins de or de Arago, de cascu qui lo contrari fará hauedors, e a nostres Cofrens applicadors: que totes, é sengles coses demanades en los dits Capitols mensionades, tenguen, e obseruen, segons, que en aquelles es contingut. Com Nos vullam que axi es fasa sens interpretacio ni dilacio alguna. E tota hora que algu de vosaltres per los Iurats é Defenedors de la mercaderia, de aço seran requests, iuren de executar segons es demanat en los dits Capitols. E aço per res nos dilaten, ó muden; com nos vullem qne axis fasse. E si aço recusaran fer (lo que no crehem) tant quant durara la dita recusacio: vos sospenem del offici, é de aquell volem é manam que no puguen vsar: fins, é tant hayen iurat, e complits aquells nostres manaments. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat del Señor 1439.

V.

ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la molt Illustre Reyna, é als demunt dits. En los Capitols presentats per los Embaxadors ya dits ha vn Capitol del tenor seguent.

Item; com per los molt Illustres Reys passats, sien estades atorgades al present Regne, diuerses vegades Francheses, é llibertats; per lo molt alt Señor Rey ara benauenturadament Regnant, sien estades las dites Francheses confirmades: é altres de nou atorgades; les quals continuament son violades per los officials, e per la dita raho, per los Illustres passats Reys; sia estade atorgade al present Regne certa Franchesa, per la qual es prouehyt, que en cars, que los officials Reals del present Regne, faran quantraforma de Francheses: lo Governador, o son Lloctinent, ensemps ab son Assessor, Balle, e Vaguer de la Ciutat, é Vaguer de fora; ab llurs Assessors ensemps ab llurs Iuristes, en la dita Franchesa nomenats: coneguen del dit Greuge, e preiudici; e tornen a lloch, las coses que contra Franchesas seran fetes. E la dita Franchesa, ó prouisio; de molt poch ramayament als dits Greuges: com per reuerencia, e temor del dit Gouernador, o son Lloctinent, dels quals continuament los dits Greuges procehexen; son presents en lo dit Consell, e Ios qui han votar per reuerencia e temor de aquells, moltes vegades dupten dar llur vot, en presencia del dit Gouernador, e Lloctinent seu. Per tant placia als dits Honorables Embaxedors; supplicar lo molt alt Señor Rey per sa gracia, e merçe, confirmant la dita Franchesa; vulla prouehyr, y manar, que si cars será, que lo dit Greuge sia pretes esser fet per lo Gouernador, ó son Lloctinent: aquells no entreuenguen per la dite vegade en lo dit Concell; mas los altres officials reals ab llurs Assessors del dit

Regne, conuenguen (cóuégué), e determinen e per lo semblant, sia seruat dels altres officials (offiicials), e de llurs Assessors; que aquell del qual lo dit Greuge se pretendra, ni son Assessor entreuinguen en lo dit Concell, per dita vegade; é aço es molt necessari attenent que ha molt gran temps lo present Regne no ha agudes Corts particulars, ni axi poch Corts generals nos son tengudes: é quasi tots dies, las dites Francheses son violades, e infringides, de ques saguex continuada depopulacio, e destructio del present Regne.
Com donchs los dits Embaxadors, nos hayen humilment supplicats, que totes, e sengles coses en lo dit Capitol contengudes, benignament atorgassem. Nos, per ben avenir de la dita Ciutat, e Regne aquelles hauem atorgades, conexent que son vtils, saludables, e molt necessarias, a la dita Ciutar, e Regne: axi com en lo dit Capitol son contingudes e demanades. E segons que ab los presents, aquelles atorgam e elegim empero, que los dits Doctors qui haurán entreuenir en aço sien los faels nostres Misser Iuan Berard, e Misser Marti dez Brull Doctors en lleys, e per amor de aço ab tenor de las presents; declaram nostre intencio, a vos dite molt Illustre Señora Reyna, e a vosaltres empero officials Reals demunt dits, e cascun de vosaltres, expressament; e de certa Sciencia nostre, diem, y manam, sots incorriment de la yra e indignacio nostra, e pena de tres mil florins de or de Arago, de vosaltres, e de quiscu de vosaltres; si sera contra fet hauedors: e a nostres cofrens aplicadors, que totes e sengles coses en lo demundit Capitol contengudes, obseruen e tengan tenir, e obseruar fassen, integrament quiscu a quis pertangue; segons que en lo dit Capitol es contengut: e per res no permetrán, ni fasen esser fet lo contrari; si desitjen euitar la yra é indignacio nostre, ensemps ab la pena demunt dita. Tollent vos poder, a mayor cautela, de fer lo contrari. Dat en Gayeta a 17.de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor Mil quatrecents trenta nou.

REX ALFONSVS
In communi iiij.

VI.

ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la molt Illustre Reyna, é als demuntdits, en los Capitols presentats per los Embaxadors, dits ha vn Capitol del tenor seguent.

Item que supliquen al Señor Rey, placia de nou confirmar, é atorgar certa prouisio Real feta en la Cort del Consolat, que ningun Iurista, Procurador ni Causidic no sia admes. Com donchs los dits Embaxadors nos hayen humilment supplicats, que totes é sengles prouisions, per nostres Predecessors, é per Nos atorgades ab les quals es inhibit, que ningun Iurista, Notari, ó causidich, pugue entreuenir en la Cort del Consolat, benignament vullem, é de nou confirmar. Nos conexents que les coses supplicades son iustes, é rahonables, e volents fora gitar de la dita Cort per esguart de la mercaderia, que es total sustentacio del dit Regne, tota via litigiosa, é tota longitud de pledetiar; la qual communament es attrobade en Iuristes, Notaris, e causidichs: confirmant totes prouisions, que fossen sobre aço, e de nou atorgam, que ningun Iurista, Notari, ni causidich sia admes en dita Cort de Consolat per ningun cars: qui dir ni excogitar se pugue. Ab tenor de les presents a vos dita molt Illustre (Illu-tre) Reyna, nostre intentio declaram, é é vosaltres, officials nostres demunt dits; expressament é de nostre certa sciencia diem, y manam, sots incorriment, de la yra, e indignacio nostre; é en pena de tres mil florins de or de Arago; de vosaltres, é quiscu de vosaltres, sens alguna gracia e merçe, hauedors; é a nostres cofrens applicadors: que les presents obseruen, é tenguen integrament; é tenir, é obseruar fassen sens alguna interpretacio; no fahent ni permetent sia fet lo contrari; si desitjen esquiuar, la yra, é indignacio nostra; ab la pena demuntdita; Decernints, e anullants tots é qualseuol actes, que per los Consuls, fossen fets contra forma. A mayor cautela; tot poder de fer lo contrari. (En la anterior: Tollent vos poder, a mayor cautela, de fer lo contrari)

Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la natiuitat de Nostre Señor 1439.

REX ALFONSVS

ln communi iiij.

QVE NO PVGVEN ESSER TRETS ROCINS

VII.

NOS ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la molt Illustre Reyna, é als demunt dits. en los Capitols praesentats per los Embaxadors, dits, ha un Capitol del tenor seguent.

Item suplicarán los dits Embaxadors al dit Señor Rey, que sia de sa merçe atorgar en Priuilegi perpetual als dits Iurats; que de qui auant no puguen esser trets fore del Regne

de Mallorca Caualls ni Rosins com ni haye molt pochs, é aquells de dia en dia son trets: E quant ve cars, q inimichs concorren en lo dit Regne per mencament (en un texto anterior: mancament; ni mes ni manco; menos; falta) de Caualls é Rosins; moltes vegades no han aquella resistencia que si merex.

E com los Embaxadors nos hayen humilment supplicats que lo contengut en lo dit Capitol, benignament volguessem atorgar: Nos, per vtilitat, é conseruacio del dit Regne, som estats contens, é hauem per priuilegi perpetual atorgat que ningu pugue treura Caualls, ni Rosins del dit Regne de Mallorca: segons en lo dit Capitol es contingut. Per tant: declaram a la molt Illustre Reyna, nostre molt chara, é molt amade muller é Lloctinent General; é al amat Conseller nostre lo Gouernador del dit Regne de Mallorca ó son Lloctinent; é altres qualseuol officials, a quis pertangue: presents é esdeuenidors: manam sots nostre yra, é indignacio: é pena de tres mil florins de or de Arago: que lo contengut en lo dit Capitol; tenguen, é obseruen, tenir, é obseruar fassen com axi vullam, per benefici del dit Regne, sia integrament obseruat. En testimoni de la qual cose manam, a mayor cautela esser les presents fetes sots nostre Segell secret. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor 1439.

REX ALFONSVS.

In communi iiij.

QVE PER FET CIVIL, O CRIMINAL, NlNGV SIA

tret del present Regne.

VIII.

NOS ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. En los Capitols per los Embaxadors demunt dits presentats, ha vn Capitol del tenor seguent.

Item com lo present Regne de Mallorca sia apartat, hauent sas Francheses especials, é en res en lo mon no sia sotmés al Principat de Cataluñya: ni a la obseruança de las llurs constitucions, ni vsatges. Mayorment com aquelles sien estades fetes en Corts particulars de Cataluñya: en las quals los habitadors del present Regne no acostumen esser citats, ni son tinguts de anar; Encare, que los habitadors del present Regne hayan expres Priuilegi; que per algun fet Ciuil, ó Criminal no poden esser trets fora lo present Regne: é per altre Franchesa sia dispost, del present Regne, que si algu sera trobat en crim de trahicio, del qual no pot esser mayor nigu altre: deu esser iutiat per la Cort, é Promens del present Regne de Mallorca, segons las Francheses de aqll Regne é segons es disposat per certa Franchesa, començant. sapien tuyts. De la qual, sen aporten trallat los Honorables Embaxadors. E de algun temps ençá, lo que ya may fonch vist ni hoyt: sien vingudes certes prouisions, é diuerses, de la Cort de la Señora Reyna, citant alguns habitadors del present Regne, deguen comperer deuant la Señora Reyna, per raho de certs processos, de regali authoritate, & rogatu; & simili modo: é de altres vsatjes, é constitucions de Cataluñya la qual cosa seria total destructio del present Regne, é dels Pobles de aquell, mayorment que en les dites prouisions sia estat manat; que los dits citats deguen comparer ensemps tots llurs bens, que placia als dits Honorables Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor Rey, que per sa gracia, é merçe, é deuta de Iusticia man les dites Francheses del present Regne esser seruades; e que algu de qui auant per virtut de algun fet Ciuil; ni Criminal, no sia tret fora del present Regne: encara que si pretenes per horrescencia. Declarant a mayor cautela aquells qui fins aci son estats fets.

Com donchs humilment nos hayen supplicats, los dits Embaxadors; que benignament volguessen atorgar totes, é sengles coses demunt contengudes en lo dit Capitol. Nos volents dar lloch, per conseruacio de la dita Ciutat é Regne, é al benifici de aquell, ab tenor de les presents confirmans, retificans, é approuants les Francheses en lo present Capitol nomenades, atorgam de nou, per especial gracia é per nostre Dominica potestat; a la dita Ciutat, y Regne de Mallorca: é vltra aço que tota cosa perhorrescencia se haye de conexer dins la Ciutat, é Regne de Mallorca, é que tots processos qui per causa de aquella se hayen, se fassen, é se hayen a fer, e manar dins la Ciutat, é, Regna de Mallorca.

E vltra aço atorgam, volem, y disponem; que sia sobresegut en les citacions fetes, é fehadores per la lllustre Reyna, nostre molt chare, y molt amade muller; per via de processos de simili modo, de Regali authoritate, & rogatu; segons en lo present Capitol es contingut, é fet mensio fins y tant; que Nos ab la ayuda de Nostre Señor Deu siam tornats en aquellas nostres parts vltra marinas intimant per ço las dites coses a la dita Reyna, Nostre chara muller: amonestam aquella é requirim; e als amats, e faels Consellers nostres, lo Gouernador del dit Regne, é son Lloctinent; Procurador Real, Balle, é Vaguers: e tots, e sengles altres qualseuol officials nostres, e quis pertangue: e a llurs Lloctinents, presents, e esdeuenidors, expressament e de nostre sciencia: ab tenor de les presents diem, y manam sots incorrinient de la yra, é indignacio nostre, e sots pena de tres mil florins de or de Arago, cascu aquells sia fet lo contrari, sens alguna gracia, é merce, hauedors, e a nostres cofrens applicadors: que tinguen, e obseruen, e cumplescan totes e sengles cosas en les presents contengudes, e res contra aquelles no fassen no permeten, ó tempten; decernint nulla e de ninguna eficacia, e valor: tollents a mayor cautela, a la dita Reyna e als dits altres officials nostres, tot poder de fer lo contrari. En testimoni de la qual cose manam esser fetes les presents, sots segell secret. Dat en Gayeta, a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor 1439.

REX ALFONSVS.

In communi iiij.

QVALITER SIT IVS DICENDVM IN CAVSIS LIBERTATVM.
IX.
ALFONSO per Ia gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la Illustre Reyna Maria; é als demunt dits. En los Capitols presentats per los demuntdits, ha un Capitol del tenor seguent.
Item com en lo present Regne se fasse abusio, de les questions de llibertats: com molts esclaus, per fadigar llurs Señors, sens alguna causa iusta proclamen llibertat: de que los

Señors, sostenen gran dañy, e immoderades despeses, e perden lo seruey dels esclaus; que placia als dits Honor. Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey que sia de sa gracia, e merçe per tolre debats, e questions, é releuar los Señors de dañy, e despeses, e encara per tant quels esclaus qui proclamen llibertat iustament, sien prestament empetxats en llur Iusticia: atorgar al dit Regne, e habitadors de aquell, la Ordinacio e disposicio del tenor seguent; ço es que. Si algu proclama llibertat, que de continent ço es, lo pus prop seguent Diuendres en lo qual, es lo Gouernador ab los altres officials dins lo Carcer Real sia aportat lo dit proclamant llibertat deuant lo Gouernador o Loctinent seu, e aqui sia interrogat si enten o proclama llibertat; e si dirá que no: sia restituyt a son Señor, sens altre contradictio, e de aqui auant no sia hoyt proclamar llibertat: si ya donchs aquelle no allegaue per nouella causa. E si cars será lo dit esclau aqui de continent ayustat empero si lo dit esclau ho demanará, al Aduocat, o Procurador de pobres, é miserables, sia interrogat lo dit esclau o lo dit Aduocat, o Procurador per quina causa, ó raho demana aquella llibertat a ell pettañyer: é aqui de continent sia escrita la demanda, é de continent sia donat temps de deu dies al dit esclau de respondre, e per posar sa demanda, e sia anantat en aquella questio summariament; é de pla la sola veritat attesa; malicias, é subtilitats de dret a part posades, e convindra lo dit fet sia a terma de sentencia, vn altre die de Diuendres en lo dit lloch de la preso. E tenint lo dit Gouernador, o son Lloctinent la dita Audiencia ensemps ab lo Balle, Veguer de la Ciutat, é Veguer de fora; ab llurs Assessors conuocats en eço dos dels Honor. Iurats aquells q la mayor part dels Honor. Iurats elegirá: é lo dit Aduocat de la Vniuercitat: sia prestat iurament als quatre sants Euangelis per lo dit Gouernador, Balle, é Veguer ab los llurs Assessors demuntdits, é per los Honor. Iurats, e Aduocats de la dita Vniuersitat; que segons Deu, e llurs bones conciencias, se hauran en lo dit Iuy, e derán llur vot e consell, tota fauor, rencor, (é, ó) amor a part posades. Apres sia fet proces; é fetes llurs allegacions axi de les parts, com dels Aduocats. E apres sia procehyt a concordacio de sentencia. E aço que la mayor part de aquells, Iutjera, sia seguit, e seruat, é executat: tota appellacio remota. E si apparra, lo esclau hauer malitiosament proclamada llibertat; los demuntdits pusquen aquell condemnar en alguna pena corporal a llur arbitre; la qual se haye executar: é la qual no puguen remetre, sino a Ordinacio del Señor Rey.

Com donchs los Embaxadors, nos hayen humilment suplacats, que totes, é sengles coses en lo dit Capitol contingudes benignament volguessem atorgar. Nos vahent les dites coses esser vtils é saludables al dit Regne, é volents, q hayen lloch, segons son demanades. Ab tenor de les presents a vos dite molt Illustre Reyna, nostre intencio declaram, e a vosaltres dits officials expressament e de certa sciencia diem, y manam, sots incorriment de la yra, e indignacio nostre: e pena de tres mil florins de or de Arago, de vosaltres si sera fet lo contrari sens alguna gracia é merce hauedors, e a nostres cofrens aplicadors: que totes, e sengles coses en lo dit Capitol contengudes, tenguen, é obseruen, tenir, é obseruar fassen segons que en lo dit Capitol son contengudes, e demanades; com les atorgam; é vullam axi que sien diligentment obseruades, e en res no fassen ni permeten sia fet lo contrari; si desitjen esquiuar la yra e indignacio nostre. Tollens vos tot poder de fer lo contrari a mayor cautela é decernents esser nulla, é de ninguna efficacia, é valor tot aço que fos fet per vosaltres, ó algu de vosaltres en contrari. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy 1439.

REX ALFONSVS,

In communi iiij.

X.

NOS ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Aragó, é dels llochs demunt anomenats.
A le Illustre Reyna, é als officials demunt dits &c. en los Capitols presentats, per los Embaxadors demunt dits, ha vn Capitol del tenor seguent.

Item com p moltes vegades lo Señor Rey per importunitat, é no seber de la condicio de les persones, prouehesca dels officis de Balle, é Vaguer, de la Ciutat e Vaguer de fore del present Regne: é llurs Assessors, personas inhabils, é insuficients a regir aquells e ya per altre Franchesa del present Regne sia atorgat: que lo dit Gouernador de aquell si trobara les personas prouehydes esser insuficients que los dits officis degue comenar a alguna notable parsona, entretant degue consultar lo dit molt alt Señor Rey de la insufficiencia de aquell e d las causas de aquella é la dita prouisio, sia quasi inutil, e sens fruyt algu alt dit Regne. Com atesa la pobretat de aquell nos pugue tremetre ad dit Señor Rei alguna p requirir reuocacio de les dites prouisions (se lee ptouisions, con t), e per conseguent: cessant la istancia per part de de la Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, lo molt alt Señor Rey es induhyt atorgar altres Prouisions manant que aquelles sien executades. Que placia als dits Honor. Embaxadors supplicar lo dit Señor Rey, que per sa gracia, e merce, é vtilitat del be publich: sia donade facultat als dits Honor. Iurats ensemps ab lo gran, é General Consell al endema de Sant Iulia en aquell dia que fan los officis de la case de la Vniuersitat segons la manera, é forma ques fan los altres oficis: elegir quatre notables personas al offici del Balle de la Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de la Ciutat: e altres quatre: per lo offici del Vaguer de fora: é dos Iuristes per Assessors de cascu dels dits officis, e de les dites elections certificar lo Señor Rey; lo qual, per sa benignitat se vulla estreñer, e iurar atorgant de aço nouell Priuilegi, e Franchesa e elegir hu dels dits quatre nomenats, a quascu dels dits officis e hu dels Iuristes per Assessor dels dits officis. E mes auant: com lo Gouernador del Regna de Mallorca, é son Lloctinent per authoritat Real, acostum prouehyr dels dits officis, e assessorias de aquells en la vigilia de Sincogesma, si fins aquell dia prouisions del dit Señor Rey no li son presentades, dels dits officis, o Assessors de aquells; que placia al dit molt alt Señor Rey manar, e prouehyr que si se esdeuindra p ell no esser estat (se lee esserestat, todo junto) prouehyt dels dits officis, o les dites prousions no essar psentades: fins lo die de la vigilia de Sincogesma: e per conseguent lo dit Gouernador, ó son Lloctinent: hauia de prouehyr dels dits officis; necessariament haye a pendre dels dits elets, ço es a saber hu de cascuna querna per lo offici que seran enomenats; e hu dels Assessors a cascu dels dits officis, e la dite electio se haye fer per sort, matent los noms de dits elets en sengles redolins de cera, e qui primer ixirá (con tilde incluso; saldrá) sera prouehyr de dit offici; e semblant dels asessors. En los quals officis puguen esser electes personas franches e totes altres qualseuol.

Com donchs los dits Embaxadors nos hayen humilment suplicat, que totes, e sengles coses, en lo dit Capitol contingudes benignament atorgassem. Nos volens en alguna part annuir a las dites supplicacions, e complaure al dit Regne; hauem atorgades a nostre beneplacit les elections fehedores segons en lo dit Capitol es contingut, axi com en las presents es contengut. E per aquest esguart ab tenor de les presents amonestam la molt Illustre Reyna Maria, nostra molt chara, é molt amada muller é Lloctinent General é al amat Conseller lo Gouernador de Mallorcas, o son Lloctinent, é a tots los altres officials &c presents, é esdeuenidors, expresament e de certe sciencia diem, y manam sots incorriment de la yra e indignacio nostre, e pena de tres mil florins de or de Arago: de ells, e quiscu de ells, si contrafaran sens alguna merse, e gracia hauedors, é a nostres cofrens aplicadors; que totes é sengles coses, en dit Capitol contengudes, tenguen, é obseruen: tenir, é obseruar integrament fassen per quiscun; segons que en lo dit Capitol son contengudes, tant empero, com procehyrá de nostre beneplacit é no pus. E per res no fassen, ni permeten esser fet lo contrari, si desitjaran esquiuar la yra, e indignacio nostra; ab la present pena damunt dita. Tollents los a mayor cautela tot poder de fer lo contrari, en testimoni de la qual cosa manam esser fetes les presents, sots nostre Segel secret. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de nostre Señor Mil quatrecents trenta nou.

REX ALFONSVS

In communi iiij.

XI.

ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la molt Illustre Reyna, é als demuntdits &c. En los Capitols presentats per los Embaxadors demun dits; ha un Capitol del tenor seguent.

Ivem com moltes uegades se esdeuengue, que los Iurats é alguns singulars protestarán, y intimarán alguns actes per llur intereser, é de la cosa publica, que lo Gouernador Lloctinent seu, o Assessor no permatian de aquell acta esserne dat treslat, ni lleuat acte sino a la uoluntat llur, per la qual raho, suppliquen los dits Iurats, que lo Señor Rey provehyesca, que de aqui hauant, de tots actes, que al dit Gouernador, Lloctinent, o Assessor seu sien presentats, los dits escriuans de la Gouernacio, los ne hayen llur carte, cartes, e dar traslat, e que lo contrari no pugue esser fet per los Governedors, Lloctinents, ó Assessors, e aço hayen a iurar los dits officials.

E com los dits Embaxadors, nos hayen humilment suplicats, que les coses contengudes en lo dit Capitol volguessem atorgar. Nos vehents esser vtil, é saludable, al dit Regne é volents, que haye lloch, segons se conte en lo dit Capitol, é es demanat; ab tenor de les presents a vos dita Reyna nostre intentio declaram: e a vosaltres officials demuntdits, expressament, é de nostre sciencia diem y manam sots incorriment de la nostra yra, e indignacio, é pena de tres mil florins de or de Arago; de quiscu de vosaltres, qui lo contrari fará, sens alguna gracia, é merçe hauedors, é a nostres cofrens hauedors, y applicadors, que lo contengut en dit Capitol segons es demanat; obseruen, é tenguen (tégué), é executen, tenir, obseruar é executar, fassen; com exi vullem sia integrament obseruat. Dat en Gayeta; a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor, Mil quatrecents trenta nou.

REX ALFONSVS

In communi iiij.

XII.

ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la Illustre Reyna, é als demuntdits Embaxadors; ha un Capitol del tenor seguent.

Item que placia als dits Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del Señor Rey, com per franchesa del present Regne sia disposat, que ningun Iutge ordinari, ó Assessor de aquell no pugue pendre salari de les parts: é de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor seu; lo Balle de la Ciutat, o son Assessor; ó altres qualseuol ordinaris no puguen pendre salaris de les parts.

Com donchs los dits Embaxedors nos hayen suplicat humilment lo contengut en dit capitol benignament volguessem atorgar. Nos vehens aço esser vtil e saludable al dit Regne, é vehents que haye lloch, segons se conte en lo dit Capitol, é es damanat: ab tenor de les presents, a vos lllustre Reyna, nostre intensio declaram: é vosaltres demunt dits officials, diem, y manam, sots incorriment de la yra, e indignacio nostra: é pena de tresmil florins de or de Arago, de cascu de vosaltres qui lo contrari fara: sens alguna gracia é merse hauadors, é a nostres cofrens applicadors: que lo contengut en dit Capitol segons, es demanat obseruen, tenguen, é executen: obseruar, tenir, é executar fassen: com no

atorgam e axi volem, que sia diligentment obseruat: tollens a mayor cautela tot poder de fer lo contrari. E decernents esser nulla, e de ninguna força, e valor: tot aço que fos fet per vosaltres en contrari. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy (falta Añy) de la Natiuitat de nostre Señor 1439.

REX ALFONSVS. In communi iiij.

XIII.

ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels lloc-chs demuntdits. A la molt lllustre Reyna e als demunt dits &c. en los Capitols presentats per los Embaxadors; ha vn Capitol del tenor seguent.

Item, com per Ordinacio del present Regne los Iutges de legats (en dos lineas, dos palabras diferentes, delegats), en les causes de que seran Iutges, hayen hauer cert salari per lliure, e mes hauant, no puguen damanar. E per abus sia tot dia la dita Franchesa violade, per extorsio de immoderats salaris. Que placia als Honor. Embaxadors, supplicar lo molt alt Señor Rey, que per sa gracia, e merçe, é deute de Iusticia, vulla manar, les dites Ordinacions esser seruades. E si questio será de algun salari ques digue aquell esser immoderat, que la dita moderado sia remesa al Procurador Real ab vn dels Honor. Iurats, los quals hayen aquella moderar segons les dites Ordinocions: E la dita moderacio sia executada segons es dit tota apellacio remota.

E com lo contengut en dit Capitol, los dits Embaxadors nos hayen humilment suplicat benignament volguessem atorgar: Nos vahents esser vtil, e saludable al dit Regne e volents, que haye lloch, segons en lo dit Capitol se conté é es demanat. Ab tenor de les presents a vos dita molt lllustre Reyna, nostre intencio, e a vosaltres officials demunt dits declaram, é expressament, e de certa sciencia diem, e manam, sots incorriment de la yra, e indignacio nostre: e pena de tresmil florins de or de Arago de quiscu de vosaltres, qui lo contrari fara sens alguna gracia, e merçe hauadors, e a nostres cofrens aplicadors, que lo contengut en dit Capitol segons es demanat: obseruen, tenguen, é executen tenir obseruar é executar fassen: com axi vullam esser integrament obseruat: tollensuos (tollens vos) a mayor cautela, tot poder de fer lo contrari, decernents esser nulla e de ninguna efficacia lo que per vosaltres sera fet contrari Dat en Gayeta, a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor 1439.

REX ALFONSVS.

In communi iiij.


XIIII.

ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la llluste Reyna; e al demuntdits &c. en los Capitols presentats per los Embaxadors demunt dits

ha vn Capitol del tenor seguent.

Item, com les pecunias, qui venen a adiudicacio, é distribucio de Cort, vinguen quasi a no res, per immoderadas despeses, e salaris, qui de aquelles son trets, e lleuats, que placia

als dits Honor. Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rey q p sa gracia, e merçe vulla prouehir é manar los dits salaris, e despeses esser moderades, e la dita moderacio esser remesa al Procurador Real ensemps ab hu dels Honor. Iurats los quals hayen a moderar las dites despeses é salaris, e la dita moderacio de aquells, ó prouisio fehadora sia seguida, tota apellacio remoguda.

E com lo contengut en lo dit Cap. los dits Embaxadors nos hayen humilment suplicat volguessem atorgar. Nos vahents aço esser vtil e saludable al dit Regne. E volens q haye lloch segons se conte en lo dit Cap. es demanat. Ab tenor de les presents a vos dita Reyna nostre intencio declaram; e a vosaltres demunt dits officials, expressament e de certa sciencia diem, e manam (dié, e maná), sots incorriment d la nostre yra e indignacio, e sots pena de tres milia florins de or de Arago; per cascu de vosaltres qui lo contrari fara pagadors; e a nostres cofrens applicadors, q lo contengut en dit Cap. segons es demanat: obseruen, tenguen, e executen; tenir, obseruar, e executar fasen. Com vulla q axi sia obseruat. Tollens a mayor cautela tot poder, de fer lo contrari. Decernents esser nulla, é de ninguna efficacia, ço que per vosaltres sera fet en contrari. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de nostre Señor 1439.

Capitols, Berenguer Uniz, 11-18

QVE COMISSIONS, NO VSEN DINS LO PRESENT REGNE.

XI.

Item, com per diuersos capitols de Cort de francheses: sia llargament dispost, é ordenat; que Comissaris, no puguen vsar dins lo present Regne; que placia als dits Honorables Embaxadors, supplicar lo Señor Rey, sia de sa gracia, é merçe atorgar de nou, a mayor cautela: que los dits Comissaris no puguen vsar en ninguna manera dins lo dit Regne. Placet Domino Regi.

PER LO MVDAMENT DELS CORREDORS.

XII.
Item, com lo Capitol dels Corredors toch principalment als Mercaders, é lart mercantil, que supliquen lo molt alt Señor Rey, sia de sa gracia é merçe lo mudament (se lee mudanent) dels Corredors, é compañons de aquells: e facultat de remoure aquells sia remesa als Honorables Iurats; é els Defenedors de la mercaderia. Placet Domino Regi.

PER LO CONSOLAT SO ES, QVE NINGVN IVRISTA

Procurador, o causidic noy sia admes.

XIII.

Item, que suppliquen al Señor Rey: que li placia de nou confirmar é atorgar certa prouisio Real feta en la cort del Consolat: que ningun Iurista, Procurador, ó causidich, noy sia admes. Placet Domino Regi.

PER LO OFFICI DE LA GOVERNACIO DE MALLORCA.

XIIII.

Item per prouehyr a la Iusticia com sia principal cose per la conseruacio del Regne de Mallorca: per tant com la dita Gouernacio del dit Regne, es de las millors Gouernacions: attanent lo gran salari, que ha lo Gouernador: vltra grans emoluments, é preheminencias; é per ço en temps passat la dita Gouernacio sia estade regida per Grans, é dels Mayors homens de Cataluñya: é en tal manera, que los officis eren ben regits; é la Iusticia ben administrade: e are de vn temps ençá, lo Gouernador qui vuy te la Gouernacio sobredita, no haye aturar ni altre de present en lo dit Regne: ans de puys que es prouehit, la Gouernacio sie estade per absencia de aquell, regida per diuersos Lloctinens de Gouernador, é quascu de aquells puys saben (sabé) no han vtilitat en lo dit Regne; no curen fer lo degut en gran dan, é perdicio de la Iusticia, e del dit Regne.

Per ço los dits Embaxadors suplicarán
(hay tildes sospechosas, otras puede que estén en el texto original, aunque en la mayoría de textos antiguos que he transcrito, no hay tildes. Para un estudio exhaustivo, hay que recurrir a los originales, en los archivos donde se encuentren)
al Señor Rey que sia de sa merçe, prouehyr; (este ; por ejemplo está con un color flojo respecto a las otras letras) en Priuilegi perpetual, que lo Gouernador qui al present es, e qualseuol qui sera Gouernador per auant, prouehyt de la dita Gouernacio; é regir aquella: é si per fets tocants a fets dell, é serueys del Señor Rey, haye dexar Lloctinent home del Regne. Placet Domino Regi quod Gubernator tam praesens, quam futurus teneatur personalem moram semper ac residentiam in dicto Regno Maioric. facere, & si forté pro seruitijs vrgentib9 (vrgentibus, urgentibus) Domini Regis esset opus ei, extra Regnum ire; eo casu habeat, & teneatur Locumtenentem sui loco dimittere qui sit Maioricensis ad arbitrium Domini Regis. Si vero pro negotijs suis extra Regnum ierit careat omnino Salario, quod tunc Curiae Regiae seruetur.

QVE LOS ASSESSORS HAYEN ENTREVENIR EN LAS

Enquestes ó processos.

XV.

Item com per abus; sia en pratica de algun temps en ça, que los Procuradors fiscals de la Cort de la Gouernacio de Mallorca indiferentment fan processos, contre alguns delats; de crims, é de mors; é lo dit Fiscal, de la cort de la Gouernacio demunt dita, ab Escriua sens Assessor, ó lusticia algu: reben los testimonis, é fan lo proces a la vida vaga, en ma de aquell qui tal proces fa: é no sia rahonable; que lo Procurador fiscal qui es Perçona llega lla hon va la vida, sol sens iurista fasse proces algu, que sia de merçe del dit Señor Rey, que de aqui auant los Assessors, axi del Gouernador, com del Veguer de la Ciutat, y Balle é Veguer de fore, quiscu en sa iurisdictio: sien tinguts fer los dits processos, e entreuenir en aquells; com es acostumat fer: en altre manera, que tal proces fet per lo Fiscal fos nulle. Placet Domino Regi.

SOBRE LES ANADES DE FORA, PER REBRE

é fer enquestes.

XVI.

Item, com la part forana es vexade de un temps ença, per alguns Gouernadors, é Lloctinens, é Vaguers de fora, é Escriuans llurs, capdeguaytes, é fiscals: qui anant per la Isla de Mallorca, inquirint de alguns crims no esperant la execucio, é sentencia del dit crim: fan fe pagar de selaris, e missions per ells fetas, contra Ordinacions Reals, é priuilegis del Regne de Mallorca, é contre dret comu; que per la dita raho supliquen los dits Embaxadors lo dit Señor Rey, sia de sa merçe, prouehyr que de aqui auant, ningun official, no gos pendre en lo cars demuntdit, ninguns salaris ni missions per la raho demuntdita; solament apendre las enquestes, é adnotar los Bens si seran adnotadors, é esperar si ningune composicio, ó remissio, é estar en aquella: fins que per Iusticia hy sia prouehyt. E si sera conegut ells deure hauer salaris; quels sien lliurats, segons que per Iusticia sera trobat, seruades les franchezes (fráhcezes), Ordinacions, é bons vsos del present Regne: Placet Domino Regi.

QVE DELS ACTES PRESENTATS, NO

sia dat Trallat.

XVII.

Item com moltes vegades se esdeuengue, que los Iurats, é altres singulars protesteran, ó instituyran alguns actes per llur interesar, ó de la cosa publica, que lo Gouernador, Lloctinent, ó Assessor no permetran de aquell acte esser donat trallat, ni lleuat acte sino ab voluntat llur: per la qual raho suppliquen los dits Embaxadors, que lo Señor Rey provehesque, que de aqui auant, de tots actes que al dit Governador, Lloctinent, ó Assessor sien presentats: Los Escriuans de la Cort de la Gouernacio, los ne hayen a llur carta o cartes: é dar trallat: é que lo contrari no pugue esser fet, per los dits Gouernador, Lloctinent, e Assessor, e asso ayen a iurar los dits Officials. Placet Domino Regi.

QVE DEQVI AVANT, CAVALLS, NI ROCINS NO

puguen esser tret del Regne.

XVIII.

Item suplicaran los dits Honorables Embaxadors al dit Señor Rey, que sia de sa merçe, atorgar en priuilegi perpetual als dits Iurats, que de aqui anant no puguen esse trets fora del Regne de Mallorca, Caualls ni Rosins: com ni haye molt pochs, é aquells, de dia en dia sien trets. E com ve cars que inimichs concorren en lo dit Regne, per mancament de Caualls;. é Rosins; moltes vegades, no han aquella resistencia que si merex.
Placet Domino Regi.

Et quoniam parum esset ac in publicam Regnorum nostrorum bene statuere optimis prouisionibus; & moderari nisi prouisiones ipsae ad vnguem obseuarentur: Ea ratione supra scripta: ipsa capitula (ses capítols), vna cum eorum, vniuscuiusque ipsorum responsionibus, quas, & que salubres prouisionés, dictae Ciuitatis, & Regni esse decreuimus: tenore praesentis, quam vim & vices priuilegij gerere, & intra alia priuilegia & gratias dicto Maioric. Regno, per nostros Praedecessores diui recordij & Nos indulta, & concessa, aggregari, & esse volumus: Gratis, de nostra certa scientia, & expresse, consulte, & Sacri nostri Consilij matura deliberatione praecedente, de verbo ad verbum ut iacent. Quae ad beneplacitum sunt ad beneplacitum; & que ad certum tempus; ad certum tempus; quae vero ad in perpetuum, nunc, & omni futuro tempore obseruare; & per quoscúq; obseruari facere & nullatenus reuocare, nec reuocari pati, nec eis contrafacere; aut nullatenus contrauenire, aliqua ratione seu causa in nostra bona fide Regia promittimus; & etiam per haec Sancta Dei quatuor Euangelia manibus nostris corporaliter tacta, Iuramus. Illustrissimos propterea Reginam Mariam consortem, ac Regem Nauarrae fratres nostros charissimos, & Locumtenentes Generales: per hanc eandem vicem Epistolae, & priuilegij, in hac parte gerentem, effectuose hortamur; intentum nostrum aperiendo: Gubernatori vero dicti Regni Maioric. eiusque Locumtenenti Procuratori Regio, Baiulis, Vicarijs, Iuratis quoque ipsius Ciuitatis, & Regni; nec non coeteris vniuersis, & singulis officialibus (officia-alibus), & subditis nostris ad quos spectet, eorúq; locatenentibus praesentibus, & futuris, de ipsa nostra certa Scientia, & expresse dicimus; & districté praecipiendo mandamus, sub ire & indignationis nostrae incursu, poenaque trium millium florenorum auri Aragonum, a quolibet contra faciente singulis vicibus, quibus contrafactum fuerit irremissibiliter habendorum, nostroque Erario applicandorum: quatenus, omnia & singula suprascripta Capitula eorumque responsiones per nos factas, ac etiam in fine vniuscuiusque ipsorum adiectas teneant firmiter, & obseruent, tenerique, & obseruari faciant inuiolabiliter: per quoscunque iuxta sui seriem pleniorem, & non contraueniant, nec contrafaciant, nec quemcunque contravenire, aut contrafacere permittant, aliqua ratione, seu causa, publice, palam, vel oculte, nec aliquo alio quovis quaesito colore, si gratiam nostram charam habent, & iram, ac indignationem nostram, ac poenam praedictam cupiunt euitare. Et vt praedicta omnia, & singula quae praediximus, vim, efficaciam, & effectum priuilegij obtineant, ac maiore robore fulciantur: concedimus dicto Regno, & etiam indulgemus, quod si quae forte prouisiones, per inaduertentiam, & importunitatem, scienter, & alio quouis modo ex nostra Curia, de coetero emanabunt; quae in totum, vel in partem praemissis, aut alicui praemissorum essent contrariae: aut in ali quo derogare viderentur. Eas nunc, pro tunc, & tunc pro ut ex nunc anullamus, & euacuamus, efficacia, executione, viribus & efectu; atque decernimus locum nullum habere; nec volumus vllá obtinere posse roboris aut executionis firmitatem. Coeterum ad abundatioré cautelam, dictis Gubernatori, eiusq; Locút. (Locumtenentis) coeterisq; vniuerfis, & singulis officialibus nostris ad quos spectet: eorumque Loca &c, praesentibus, & futuris, dicimus, & mandamus quatenus ad omnem minimam instantiam, & requisitionem Iuratorum Ciuitatis, & Regni praedictorum, praesentium & futurorum; vel alicuius, ipsorum; iurare teneantur: si, & quouis fuerint requisiti quod predicta omnia, & singula, tenebunt firmiter, & obseruabunt fideliter, legaliter, atq; bene, pro ut in dictis responsionibus & vnaquaq: ipsarum continetur, & si forte requisiti statim iurare nosse luerint, eos, & quemlibet ipsorum, praedicta aut aliquid praedictorum recusante, nunch pro tunch, & tunc prout ex nunch ab officijs suis suspendimus; itaque officijs suis nullatenus vti possint, donech & quousque iurauerint, quod praedicta omnia & tenebunt, & obseruabunt fideliter & legaliter, atque bene iuxta continentiam, responsionum praedictarum: & nihilominus, si illi fortassis, interim quo iurare noluerint aliquos actus celebrabunt, eos in totum, serie cum praesenti eneruamus atque tanquam non legitime celebratos, inualidamus, & eis, & eorum vnicuique potestatem omnimodam contrarium agendi adimimus, & totaliter abdicamus. Haec igitur omnia & singula praedicta facimus, & paciscimur, conuenimus & promittimus, Nos dictus Rex Oratoribus, & Ambaciatoribus nostris praedictis, nomine, & parte dictae Ciuitatis, & Regni, in posse Notarij, & Secretarij infrascripti, tamquam publicae personae; pro vobis, & eis, ac alijs omnibus, etiam & singulis quorum interesse potest & interest. quomodolibet in futurum recipientis, & legitime stipulantis. Datum est & actum hoc, in nostris foelicibus Castris, apud turrim de Carbonayra die 19. mensis Maij, secundae indictionis Anno a Natiuitate Domini Millesimo, quadringentesimo trigesimo nono: huiusque nostri Citra farum Siciliae Regni Anno Quinto; aliorum vero Regnorum nostrorum, anno vigesimo quarto.

Signum + Alfonsi Dei gratia Regis Aragonum, Siciliae, citra farum & vltra, Valentiae, Vngariae, Hyerusalem, Maioricarum, Sardiniae Corcicae, Comitis Barchinonae; Ducis Athenarum (Athenarú) & Neopatriae: ac etiam Comitis Rocilionis & Ceritaniae: qui praedicta laudamus, firmamus, & concedimus, & iuramus; huicq; publico instrumento, sigillum nostrum commune negotiorum. Siciliae vltra Farum, cum alia in promptu nos habeamus, opponi iusimus impendentem.

REX ALFONSVS.

Testes fuerunt ad praedicta praesentes, Ioannes de Viginti millijs Marchio Gari, Ioannes Dominus de Daypar, Lupus Eximenis, de Vrrea, Raymundus Buil, & Berengarius de Aril, Consiliarij Domini Regis praedicti.
Signum (*+*) mei Ioannis Sallent, dicti Illustrissimi Domini Regis Scriptoris: eiusque authoritate Notarij publici, per totam terram & ditionem suam, qui praedicta, loco, & vice honorabilis Gregorij Catala dicti Domini Secretarij mandatum, propria manu apponentis, in cuius posse dictus Dominus Rex firmauit, & iurauit, ut infra patet alijs arduis dicti Domini Regis occupati negotijs scribi feci, & clausi cum litteris rasis, & emendatis in lineis 9. dicta in eadem, & 12. procehits per los remeys donats, en la dita vnio emanats; q tots procehiments, bédetjemés (bendetjemens) 13. & nihilomin9 (nihilominus) dictus Dominus Rex 36. & de authoritate ac 48. ordina. 54. vigentibus 58. Embaxador lo dit Señor Rey sia 61. Scriuans de la Gouernacio 63. praedecessores diui recordij: & nos in eadem aggregari 71. & quaelibet 73, tanquam not. &c.

Dominus Rex mandauit,
mihi Gregorio Catala, in cuius
posse firmavit & iurauit.

Dominus Rex mandauit, mihi Gregorio Catala, in cuius posse firmavit & iurauit.



viernes, 2 de abril de 2021

NOVES ORDINATIONS, STYLS, Y PRAGMATICA REAL

NOVES ORDINATIONS, STYLS, Y

PRAGMATICA
REAL SOBRE LA FORMA QVE SE HA DE GVARDAR EN FALTE DE VIRREY POR

ausencia, o muerte en las cosas de gouierno, y Capitania General, y las de administracion de Iusticia.
NOS Don Phelippe por la gracia de Dios Rey de Castilla, de Aragon, de Leon, de las dos Sicilias, de Hierusalem, de Portugal, de Vngria, de Dalmacia, de Croacia, de Nauarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Seuilla, de Serdeña, de Corsega, de Murcia, de Iahen, de los Algarbes, de Algezira de Gibraltar, de las Islas de Canaria, de las Indias Orientales, y Occidentales; Islas, y tierra firme del mar Occeano, Archiduque de Austria, Duque de Borgoña, de Brauante, de Milan, de Atenas, y de Neopatria, Conde de Abspurg, de Flandes, de Tirol, de Barcelona, de Rosellon, y Cerdaña, Marques de Oristan, y Conde de Goceano.

Por quanto hauiendose offrecido alguna duda sobre la interpretacion de vn capitulo de la Pragmatica, que el Rey mi Señor que haya gloria mandó publicar cerca la institucion y ereccion de la nuestra Real Audiencia del dicho nuestro Reyno de Mallorca, en razon de la forma, que hauian de quedar dispuestas las cosas del gouierno, y Capitania general de aquel Reyno, y administracion de la Iusticia en falta de Virrey, por ausencia, o muerte del que lo fuere; y siendo necessario para euitar algunos inconuenientes que en esto se han offrecido, y pueden offrecerse, que declare lo ques mi voluntad. Por ende, con tenor de la presente nuestra Pragmatica, y sancion en todos tiempos firme, y valedera, quitando, como quitamos a nuestros Lugartinientes, y Capitanes Generales del dicho nuestro Reyno de Mallorca, la facultad que por la dicha Pragmatica de la erection de la Audiencia les dá para nombrar, y señalar en falta, dellos por su ausencia, ó muerte personas para el gouierno, y administracion de la Iusticia, y Capitania General, disponemos, ordenamos, y mandamos, que todas las veses, que el que fuere nuestro Lugartiniente, y Capitan General en el dicho nuestro Reyno muriere, ó estuviere ausente del, por qualquier causa, titulo, ó razon, entre immediadamente a praesidir para lo que toca al gouierno del dicho nuestro Reyno, y capitania General, y cosas de gracia, nuestro Procurador Real del mismo Reyno sin que por ninguna via directa, ni indirecta, se entremeta en esto otra prersona alguna, conque todos los perdones, y compositiones, las haya de communicar, y conceder, con parecer de la Audiencia Real, y para la administracion de la iustitia, presida priuatiue al Procurador Real, el Regente la Cancellaria en el dicho Reyno, y en falta del, el mas antigo de la Audiencia Real priuatiue siempre al dicho Procurador Real, haziendose las prouisiones, y execuciones a nombre del dicho Regente la Cancellaria, y de la Real Audiencia: y faltando en vn mesmo tiempo en el dicho Reyno el Lugartiniente, y Capitan Genral, y Procurador Real en tal caso queremos, y mandamos q presida también (tábié) en todo lo q toca al gouierno, y Capitania General, y cosas de gracia el Regente la Cancellaria, o el mas antigo della en la forma que arriba se dispone por la administracion de Iusticia, sobre todo lo qual mandamos a nuestro Lugartineinnte, y Capitan Gederal, Regente la Thesoreria, y Lugartiniente de Maestre Racional, Veguer, Bayle, Iurados, alguaziles, vergueros, porteros, y otros qualesquier officiales, y ministros nuestros mayores, y menores en el dicho nuestro Reyno de Mallorca constituydos, y constituyderos, so pena de mil florines de Oro de Aragon, de bienes del que lo contrario hiziere exhigideros, y a nuestros Reales Cofres applicaderos, que la presente nuestra Pragmatica sanccion, y ordinacion, y todo lo en en ella contenido, tengan, guarden, y obseruen, tener guardar, y obseruar hagan inuiolablemente, conforme a su serie, y tenor, y contra ella no agan ni vengan ni permitan ser contrauenido en manera alguna por ninguna causa, ni razon, si nuestra gracia les es cara, y demas de nuestra ira, é indignacion, en la pena sobredicha dessean no incurrir.

En cuyo testimonio mandamos despachar las presentes con nuestro sello Real comun en el dorso selladas. Dat. en San Lorenço a tres dias del mes de Setiembre Año del Nacimiento de Nuestro Señor IesuChristo M. DC. VI. (1606)

YO EL REY.

Vt. Couarr. Vicecancel, Vt. D. Montserrat Guardiola. R.

Vt. Ferro Protho. Generalis. Vt. D. Ioseph Bañatos. R.

Vt. Monter. R. Vt. Franqueza Conseruator

Vt. D. Philip. Tallada R. Generalis.

Tomo la razon el Consejo General.

Franqueza

REAL PRAGMATICA VLTIMADAMENTE
hecha sobre lo mismo.

Nos Don Philippe por la gracia de Dios Rey de Castilla de Aragon, de Leon, de las dos Cicilias, de Hierusalem, de Portugal, de Vngria, de Dalmacia, de Croacia, de Nauarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Seuilla, de Serdeña, de Cordoua, de Corsega, de Murcia, de Iahen, de los Algarbes, de Aljezira, de Gibaltar, de las Islas de Canaria, de las Indias Orientales, occidentales, Islas, y tierra firme del Mar Oceano, Archiduque de Austria, Duque de Borgoña, de Brauante, de Milan, de Atenas, de Neopatria, Conde de Abspurg, de Flandes, de Tirol, de Barcelona, de Rosellon, y Cerdaña Marques de Oristan, y Conde de Goseano.

Por quanto hauiendo sido informado que sobre la interpretacion de vn Capitulo de la Pragmatica quel Rey mi Señor, y Padre haya Gloria hizo. á 25. de Abril del Año de 1572. á cerca la ereccion, y institucion de la Real Audiencia del Reyno de Mallorca, se hauian offrecido algunas dudas en razon de la forma en que hauian de quedar las cosas de la Capitania General, y las de Iusticia del, mandamos disponer, y ordenar lo que se contiene en otra nuestra Pragmatica fecha en 3. de setiembre del Año passado de 1606.

y agora para mayor claridad de lo vno, y de lo otro se ha tomado con parecer de los de nuestro Sacro Supremo Real Consejo de Aragon que cabe nos reside el acuerdo, y resolucion siguiente. Por ende con tenor de la presente nuestra Pragmatica sancion, y Ordenacion en todos tiempos firme, y valedera, disponemos ordenamos, y mandamos que siempre, y quando el que fuere nuestro Lugartiniente, y Capitan General, en el dicho nuestro Reyno de Mallorca, estuviere ausente del, ó muriere en estos casos, y qualquier dellos presida en la Real Audiencia del dicho Reyno, el que fuere Procurador Real con Priuilegio, ó titulo nuestro, ó de nuestros successores, y no su lugarteniente, assi en lo de Iusticia, como en lo de Gouierno, gracia, ó guerra, de suerte que tenga las vezes de Viirey, con que no pueda conceder perdones, ni remissiones, ni compositiones de delictos graciosos ni por dinero sino con acuerdo, y parecer del Regente la Cancellaria, y Real Audiencia del dicho Reyno. Y en caso quel Procurador Real estuviere, ausente, o muriere, disponemos, ordenamos, y mandamos que presida en todo lo sobredicho el Regente la Real Cansellaria, y en falta de Regente el mas antigo de la Real Audiencia, del dicho nuestro Reyno de Mallorca. Derogando como por tenor de la presente derogamos, lo dispuesto, y ordenado a cerca desto en las dichas Pragmaticas de 25. de Abril de 1572. y 3 de Setiembre de 1606. queriendo que aquello sea de ningun effecto, ni valor en quanto contradize a lo que se contiene en la presente, pero en todo lo demas las confirmamos, y es nuestra voluntad que se guarden, cumplan, y executen conforme a su serie, y tenor, sobre lo qual dezimos, encargamos, y mandamos a nuestro lugarteniente, y Capitan General. Regente la Cancellaria, y DD. de la nuestra Real Audiencia, Abogado Fiscal Procurador Real, Regente la Thesoreria, y Lugar tiniente de Maestre Racional, veguer, Bayles Iurados, Alguaziles, Verguetas, Porteros, y otros qualesquier officiales, y ministros nuestros mayores, y menores en el dicho nuestro Reyno de Mallorca constituydos y constituideros, so pena de mil florines de oro de Aragon, de bienes del que lo contrario hiziere exhigideros, y a nuestros Cofres aplicadores, que la presente nuestra Pragmatica sancion, y ordinacion, y todo lo en ella contenido, tengan, guarden, y obseruen: tener, guardar, y obseruar hagan inuiolablemente, conforme a su serie, y tenor, y contra ella no hagan ni vengan, ni permitan ser contravenido en manera alguna por ninguna causa, ni razon, si nuestra gracia les es cara, y demas de nuestra ira, E indignacion en la pena susodicha deven no incurrir. paraque lo de parte de arriba dispuesto venga a noticia de los que lo han de executar, y cumplir, ordenamos, y mandamos que se publique an las partes, y lugares donde se acostumbran semejantes Pragmaticas, y ordinaciones. en cuyo testimonio mandamos despachar la presente, con nuestro sello real comun en el dorso sellada. Dat en el monasterio de San Lorenço el Real a 20. dias del mes de Octubre. Año del Nacimiento de nuestro Señor de 1608

YO EL REY.

V. Ferro R. Thesaur. Gene V. Clavero R.

V. D. Monserratus de Guardiola. R. V. Monter R.

V. D. Ioannes Sabater R. V. D. Philippus Tallades R.

V. D. Iosephus Bañatos. R. V. Villanueva Conservat. Generalis.

miércoles, 24 de marzo de 2021

CAPITOLS ANOMENATS DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.

CAPITOLS

ANOMENATS

DE MOSSEN
BERENGVER VNIZ. (Berenguer Uniz)

NOVAE ORDINATIONES, EDITAE IN MAIORIC.

per Honorabiles Iuratos eiusdem Ciuitatis, & Regni super abreuiatione

litium (litigio; plet; pleite; pleito; no es el mineral litio), & questionum: & inde concessae laudate, & authorizatae per Dominum Nostrum Regem, Ambaciatoribus dicti Regni. Anno á Natiuitate Domini Millesimo quadringentesimo trigesimo nono. (1439)

Pateat vniuersis, quod nos Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum, Siciliae, extra, & vltra farum, Valentia, Vngariae, Hyerusalem, Maioric. Sardiniae, & Corcicae; Comes Rosilionis, & Ceritaniae, Comes Barchinonae, Dux Atenarum, & Neopatriae. Cupientes conseruationi, & augmento R. P. Civitatis, & dicti Regni Maioric. quod (proh dolor) in maximam depopulationem, & Ruinam, deductum est: cum propter pestes, ibi sepe numero vigentes, tum propter varios aduersos casus, ex quibus Regnum multum depraemitur; & salubriter cuius damna ac incommoda pro posse, ac verius vitare; ex quo praesertim neruus nostrae ditionis, pro ut relinquorum Principum in continuis prouisionibus pendet: principaliter, & consistit capitalis: per fideles nostros Berengarium Vniz, Franciscum Axaló, (con tilde) & Antonium Oliuas (Oliuars en texto anterior, Olivars) oratores, & Ambaciatores: nomine, ac parte fidelium Iuratorum (Iuratorú) dictae Ciuitatis & Regni ad nos missos: oblatis responsiones, pro huius Ciuitatis, & Regni vtilitate conseruatione, & augmento, facere decreuimus: pro vt fine vniuscuiusque dictorum Capitulorum, latius est videre. Quorum quidem capitulorum & Responsionum; nostrarum, tenor sequitur in hunc (húc) modum.

MEMORIAL FET PER LOS HONORABLES IVRATS

de la Ciutat, é Regne de Mallorca, al Honorable en Berenguer Vniz Donzell, per lo bras militar, é Francesch Exelo (Axaló) Ciutada, per lo bras dels Ciutadans: é Antoni Oliuas per las parts foranes Ambaxadors de Mallorca.
I.

PRIMERAMENT, com lo Honorable Mossen Pera Callar subreptitiament (la Real celcitut totstemps salua) e contre forma de la vnio, de la qual sen aporta tréslat, é d serta franchese: comensant Encara atorgam &c. de la qual per semblant sen aporten traslat los dits honorables Embaxadors: haye impetrades prouisions de empañorament de la vila de Llucmayor, rendes, é drets Reals, é Iurisdictio de aquella, é a les ditas prouisions, é execucio de aquelles; sien estades fetes oposicions per part dels Honorables Iurats del Regne de Mallorca, é dels habitadors de la dita Parrochia, é mesauant sia estat damanat temps fos donat a ells de hauer recors al molt alt Señor Rey. Sobre la Reuocacio de les dites prouisions é entretant, fos sobresegut, en execucio de aquelles: per virtut de vna altre francheza començant Nouerint vniuerfi quod nos Iacobus &c. de la qual sen aporten treslat los dits Embaxadors é no contrastant las dites oposicions, franchezes, é allegacio de aquelles lo dit molt alt Señor Rey, haye atorgades al dit Pere Callar altres prouisions; contenens (cótenens) lo dit empañorament al dit Mossen Pere Callar, fet no esser contra forma de la dita vnio. E manant lo dit Mossen Pera Callar per virtut de aquella, esser mes en possessio de les coses a ell empeñorades. (pignoribus; penyora; pignorar, empeñar)

E mes encara, sia dispost per altre francheza del Regna; que las lurisdictions ciuils ni Criminals de aquell: no podessen esser venudes ó alienades segons altre francheza, é encarragaments, en la dita Vila de Lluchmayor fe sien seguidas bregues, é nafres per defensio de la dita vnio, é de quen sien estats fets processos de trancament de homenatges contra aquells, é sien estats citats per virtut de certs vsatges, é constitucions de Cataluñya: citant aquells que comparaguessen deuant la Señora Reyna, é encara mes los dits habitadors de la dita Parrochia de Lluchmayor, per virtut de la dita vnio, se sien mesos en punt, ó forma de voler resistyr a aquells, qui contra forma de la dita vnio, volguesen pendre possessio de la dita Vila, Rendes, é drets Reals segons en la dita vnio, en la qual es dada facultat, á aquella defendre ab armes, é sens armes expressament es contengut. E per la dita raho, sien estats fets processos contre los dits habitadors, é altres singulars del present Regne, que placia als dits Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor Rey que com ell en la dita franqueza, sia constituyt impugnador contre aquells qui tals prouisions impetrarán. E de manera es defenador de la dita vnio; que li placia que sia de se Merçe, reuocar las dites prouisions al dit Mossen Pera Callar atorgades de la dita Vila de Lluchmayor, axi en via de empeñorament, vende, ó alienacio, com en via de precari arrendament, o donament de vsufruyt, (usufructo, uso + fruto, disfrute de uso) procura ad vitam, ó en qualseuol altre titol, feta, ó cogitada declarant tals contractes no valer ni tenir é fer contra forma de la dita vnio, é franchezes demunt anomenades, & que per lo dit Mossen Pere Callar alguna cose de les coses á ell empeñorades, ni drets Reals alguns, ni iurisdictions separadament, ó coniuncta nos pugue obstenir, é á mayor cautela prometa, é ordé lo dit molt alt Señor Rey, que de aqui auant tals contractes, ó alienacions no sien fetes. E si per importunitat eren obtingudes, que no sien exequides: mes contra los impetrants, é exequutio requirents de aquelles; sia procehit per los rameys donats en la dita vnio. Fermant que tots procehyments, bandetiaments, é citacions per la dita raho fetas, sien cansellades e abolides. E a mayor cautela, los dits processos, é crims sien als dits homens remesos mayorment, com de les dites bregues, é nafres mitgensant lo Lloctinent de Gouernador, é Honorables Iurats, é altres notables personas sien estats pacifichs.

Dominus Rex remitit dictum negotium Dominae Reginae per Iustitiam prouidendum; & omnino terminandum, seruatis in vnione franchesiijs, & Priuilegijs Regni Maioric. & nihilominus dictus Dominus Rex vult, & mandar, quod quousque causa praedicta de Lucho mayori, (Llucmayor antes) per dictam Dominam Reginam, Iustitia mediante decisa fuerit penitus, & determinata, omnis executio que forre fieri posset vigore quarumuis prouisionum Regiarum, super ea causa, per ipsum Dominum Regem dicto Petro de Callar hactenus concessarum omnino suspendatur, & eis ipse quoad possessionis alicuius ademptionem, & fructuum perceptionem, & alias nullatenus vti possit. Propterea dictus Dominus Rex remitit haec omnia, & alia subsequutaa; pro ut in dicto Capitulo continetur, & abolit citationes per ipsam Dominam (sa dona) Reginam propterea factas.

QVE NINGVN IUTGE ORDINARI NE

Assessor, no puga pendre Salari.
II.

Item, que placia als Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del molt alt Señor Rey; que com per francheza del present Regna sia dispost, que ningun Iutge ordinari, o Assessor de aquell; no pugue pendre salari de las parts. E de vn temps ensa, se sia abusat lo contrari; que de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor seu, lo Balle, de la Ciutat, ó son Assessor Vaguer de la Ciutat, ó Assessor, ó altre qualseuol Iutge ordinari; no pugue pendre salari de las parts. Placet Domino Regi.

MODERACIO DE SALARIS E DESPESES.

III.

Item, com les pecunias qui venen a adiudicacio, é distribucio de Corts; vinguen quasi a no res, per immoderades despeses é salaris, que de aquelles son trets, é lleuats: que placia als Honorables Embaxadors, supplicar al molt alt Señor Rey, per sa gracia, é Merçe los dits salaris, é despeses sien moderades: é la dita moderacio, esser remesa al Procurador Real, ensemps ab hu dels Honorables Iurats, qui hayen a moderar las dites despeses é salaris, é la moderacio de aquelles, ó prouisio de que fehedora sia seguida tota apellacio remota. Placet Domino Regi.

PER LOS SALARIS DELS IVTIES DELEGATS:

é moderacio de aquells.

IIII.

Item, com per Ordinacio del present Regne, los Iutges delegats, en las causas de que sien Iutges, hayen hauer cert salari per lliure e mes auant no puguen demanar e per abus tots dies, sia dita Ordinacio violada, per exortacio de immoderat salari: que placia als dits Honorables Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor Rey, per se gracia é merse, en deute de Iusticia, manar les dites Ordinacions esser preseruades, é si questio sera de algun salari, ques diga aquell esset immoderat; que la dita moderacio sia remesa al Procurador Real, ab hu dels dits Honorables Iurats: los quals hayen aquellas moderar segons les ditas ordinacions, e la dita moderacio sia exequida tota appellacio remoguda. Placet Domino Regi.

PER FER ORDENAR LOS OFFICIALS DE LA CIVTAT.

V.

Item, com p moltes vegades, lo molt alt Señor Rey, per importunitat, e no informat de las condicions de las personas, proueischa (ptouehisca) dels officis del Balle, e Vaguer de la Ciutat é Vaguer de fora, del present Regna, e llurs Assessors, personas inhabils, é insufficiens a regir aquells: é ya per altre francheza del present Regne sia atorgat, que si lo Gouernador del dit Regne, o son Lloctinent ensemps ab los Honorables Iurats de aquell, é Procurador Real: attrobaran les persones prouehides esser insufficiens, que los dits officis, deguen comenar a qualque notable persona, é entretant deguen consultar lo dit molt alt Señor Rey de la insufficiencia
(la c parece ç, pero el color de la c y el del rabito es diferente; no es ningún problema, puesto que la c, ç, s, ss se intercambian en los textos antiguos)
de aquells, é causes de aquella. E la dita prouisio, sia quasi inutil e sens fruit; al dit Regne: com (có) attesa la pobertat (pauper, pobre, pauperitatem, pobreza, pobresa) de aquell nos pugue tremetre al dit Señor Rey alguna persona, per requirir reuocacio de las dites prouisions cessant la istancia (he encontrado istancia, no instancia, varias veces) de la dita Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, per la qual lo dit molt alt Señor Rey, es induhit a atorgar las primeras prouisions: que aquelles sien executades, que placia als dits Embaxadors supplicar lo dit molt alt Señor Rey, que per sa gracia é Merçe, vtilitat del be publich: sia donada facultat als dits honorables Iurats, ensemps en lo Gran, e General Consell: de elegir en lo temps que fan los dits officis de la Casa de la Vniversitat; quatre notables personas al offici de Balle de la Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de fora. E quatra al offici del Vaguer de la Ciutat: é dos luristes per Assessors a quiscun dels dits officis: e de las ditas elections, certificar lo molt alt Señor Rey: lo qual per sa benignitat, se vulla streñyar e iurar atorgant de aço priuilegi é francheza; é elegir hu dels quatre anomenats a cascu dels dits officis: é hu del dits Doctors enomenats a cascu dels dits officis per Assessor. E si lo contrari era fet: tals prouisions no valeguen. E mes auant; com lo Gouernador de Mallorca, ó son Lloctinent, per authoritat, Real a cascu prouehyt dels dits officis é Assessors de aquells, en la Vigilia de Cinquagesma, si fins aquell iorn prouisions del dit Señor Rey no ly son presentades dels officis e Assessories de aquells, que placia al dit molt alt Señor Rey manar é prouehyr, que si se esdeuindra per ell no esser estat prouehyt, dels dits officis e las ditas prouisions no esser presentades fins al dit die de la Vigilia de Cinquagesma, é per conseguent lo dit Gouernador, ó son Llochtinent hauia prouehyt dels dits officis necessariament haya a pendre dels dits elegits ço es á saber hu de quiscun quern, per lo offici que seran anomenats: e hu dels dits Assessors a 
quascu dels dits officis: é la dita electio se haye a fer per sort matent los noms dels dits elets en sengles radolins de cera: é qui ixira primer sera prouehit del dit offici (offiici).

E semblantment dels Assessors sia fet. En los quals officis puguen esser personas franches (fráches) e totes altres qualseuols. Placet Domino Regi ad beneplacitum suum (falta punto)

PER LO CONCELL DE LA FRANCHESA

VI.

Item com per los Illustres passats Reys sien estades atorgades al present Regna diuerses Franchezes, é libertats: E per lo molt alt Señor Rey ara benauenturadament regnant, sien estades las dites Franchezes confirmades é de nou atorgades altres: las quals continuament son violades per los officials, e per la dita raho per los Illustres passats Reys sia estada atorgada al present Regne certa francheza, per la qual es prouehit: que en cars que los officials Reals del present Regne contra Franchezas, lo Gouernador, ó son Llochtinent; ensemps ab son Assessor, é lo Procurador Real, Balle, é Vaguer de la Ciutat e Vaguer de fora: ab llurs Assessors ensemps ab los Iuristes en la dita franchesa anomenats coneguen del dit Regna e preiudici tornen a lloch. aquelles coses que contra Franchezes seran fetes: é la dita Francheza, ó prouisio de molt ramanyament als dits Greuges, com per reuerencia, e tenor del dit Gouernador, de son Lloctinent; dels quals continuament los dits Greuges procehiexen son presents. En lo Consell, é los qui han a votar per reuerencia, é temor de aqll moltes vegades dupten donar llur vot, en presencia del dit Gouernador, ó Llochtinent seu. Per tant placia als Honor. Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor Rey, per sa gracia, e benignitat, confirmant la dita Franchesa, vulle prouehir, e manar: que si a cars sera lo dit Greuge (Grenge) sia pretes esser fet per lo Gouernador ó son Assessor aquells no entreuenguen per la dite vegade, en lo dit Consell: mas los altres officials Reals ab llurs Assessors del dit Greuge coneguen, e determinen per lo semblant sia seruat dels altres officials, é Assessors llurs que aquell del qual lo dit Greuge se pretendra, ni son Assessor: no entreuenguen en lo dit Consell per aquella vegade é asso es molt necessari, attenent, que ha gran temps lo present Regna no ha hagudes Corts particulars, ni axi poch Corts generals, nos sostengudes: é quasi tots dies las ditas Francheses son violades, e infringides; de ques seguex continuada depopulacio e destruccio (destructio, se lee desttuctio) del present Regne. Placet Domino Regi, & vult Dominus Rex quod Doctores qui in hoc habent de coetero interuenire, sint Martinus DesBrull, (de es Brull, des Brull, Desbrull) & Ioannes Berard Legum Doctores (falta punto)

QVE ALGV DE QVI AVANT, PER VIRTVT DE

algun fet Ciuil, ó Criminal, no sia tret fore lo Regne de Mallorcas.

VII.

Item, com lo present Regne de Mallorca sia Regne apartat hauent ses Francheses especials é en res en lo mon no sia sommes (sotsmes; sometido) al Principat de Catalunya ni a la obseruancia de llurs constitucions ni vsatges: mayorment com aquelles sien estadas fetes en Corts particulars en Catalunya; a les quals los habitadors del present Regne no acostumen esser citats, ni son tinguts anar, encara mes los habitadors del present Regne, hayen expres priuilegi, que per algun fet Ciuil, no puguen esser trets fora lo present Regne. E per altre Franchesa (Fráchesa) del present Regne sia dispost, que si algu sera trobat en crim de trahitio del qual no pot esser mayor altre, deu esser iutiat per la Cort é promens del present Regne de Mallorca; segons les Franchesas de aquell Regne, segons es disposat per altre Franchesa, comensant Sapien tuits. De la qual sen porten traslat los dits honorables Embaxadors, é de vn temps ença, ço que ya may no fonch vist ni hoyt, sien vingudes prouisions (prouisiós) de la Cort de la Señora Reyna, citants alguns habitadors dels present Regne deguen comparer deuant la Señora Reyna. Per raho de certs processos, de Regali authoritate, & rogatu, & simili modo. E de altres vsatges é constitucions de Catalunya. A la cosa seria a total destruccio del present Regne, é dels pobladors de aquell; mayorment, que en las dites prouisions sia estat manat, que los dits citats deguen comparer, ensemps ab tots llurs bens. Que placia al dits Honorables Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor Rey per sa gracia e merçe, y de deute de Iusticia, man las dites Francheses del present Regne esser seruades, y que algu de aqui auant per fet de algun fet Ciuil, ni Criminal, no sia tret fora del present Regne encare que si pretengues perhorrescencia; declarant a mayor cautela los dits processos per virtut dels dits vsatges, é constitucions no hauer lloch en lo Regne, ne poder esser fets de aquí auant, anullant a mayor cautela, aquells qui fins asi son estats fets.
Placet Domino Regi, quod Franchesia obseruetur; & quod omnis causa cognosci habeat in Ciuitate Maioric. eius que processus ibi duci; & quod supercedeatur in citationibus factis, & faciendis per Dominam Reginam, per viam processuum de simili modo regalia, & de authoritate & rogatu; donec Dominus Rex sit in partibus illis.

QVE NINGV NO SIA TVRMENTAT SENS IVDICIS

é Sententia de Tormens.

VIII.

Item com en lo present Regne, sia estat abusat per alguns (algús) Gouernadors, ó Lloctinens de aquells, que turmenten algun (algú) delat sens sentencia de turmens, de que se esdeue: que los delats per por dels turmens, sens culpa que no han se composen, e son fetes diuerses, é innumerables extorsions. Que placia als Honor. Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sa gracia, é merçe manar é prouehyr, que de aqui auant algu en lo present Regne, no sia turmentat sens iudicis é sentencia de turmens, é que a la dita tortura, hayen esser presents dos dels Iurats. E si cars sera veure al dit turmentat esser fetes sobres, protesten segons Iusticia dictara, é lo Gouernador, ó son Assessor, ó son Lloctinent; haye sobreseura fins de las dites sobres, é requestes sia aguda raho: é sia prouehyt. E aquesta prouisio, sia clausulada ab grans penas, é statuts manaments. Placet Domino Regi, quod quaestiones, seu tormenta; non fiant sine iuditijs, & sententijs tormentorum, seu questionum (cuestión, pregunta). Et quod duo ex Iuratis Ciuitatum Maioricensium (Maioricésium), si volent, & quoties voluerint, possint interuenire dictis questionibus, & tormentis, & torturis.

QVE LES PROVISIONS, E ORDINACIONS, SIEN SERVADES

é admeses totes Francheses.

IX.

Item, com per lo molt alt Señor Rey: en fauor de la mercaderia, no ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi sobre los Corredors, é de altre part, sien estades impetrades de la Señora Reyna prouisions continens diuerses Ordinacions bones les quals prouisions, lo dit Gouernador, e son Lloctinent no ha volgudes admetre; causantho oppositions de alguns. Que placia als Honorables Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rei, per se gracia e merce: com poch valrie francheses e gracies etorgar, si equellas no eren admesas: manar (hay una i algo superpuesta y de un color más ligero) que las dites prouisions, Franchezes, ó Ordinacions; sien admeses, é encara aquelles que ara se obtindran; é aço sots incorriment de grans penas e priuacio de oficis al dit Honor. Gouernador e son Lloctinent, é si cars sera lo dit Gouernador, ó Lloctinent, no contractant les dites penes, denegas obehyr é admetre aqlles, fos comés al Balle de la Ciutat: que aquellas degue executar, ó admetre, sots incorriment de les dites penes. E si lo dit Balle denegara aquelles executar, ó admetre, sia remes al Vaguer de la Ciutat, e apres al Vaguer de fora, é defalliment deaquells. Placet Domino Regi.

PER LOS QVI PROCLAMEN LLIBERTAT.
X.

Item com en lo present Regne, se fa gran abusio de les questions de les llibertats: com mols esclaus, per fadigar llurs Señors sens alguna causa iusta, de que los Señors sostenen gran dan, é immoderades despeses: é perden lo seruey dels esclaus que proclamen llibertat: que placia als dits Embaxadors suplicar al dit molt alt Señor Rey, que sia de sa gracia, é merçe per tolre debats, y questions, é relleuar los Señors de dañy é despeses: encare per tant que los esclaus, qui proclamen llibertat, sien prestament spetxats en llur iusticia: atorgar al dit Regne. é habitadors de aquell: la Ordinacio e disposicio del tenor seguent: ço es que sia algu proclama llibertat, que de continent; ço es lo pus prop vinent Diuendres en lo qual es lo Gouernador ab los altres officials dins lo Carcer Real sia anomenat lo dit proclomant (proclomát; proclamant; proclamador, proclamante) llibertat deuant lo Gouernador ó Lloctinent seu; é aqui sia interrogat, si enten a proclamar llibertat, é si dira que no; sia restituit a son Señor sens altre contradictio; é de aqui auant no sia hoit proclamant llibertat, si ya donchs aquella no allegaue per nouella causa. E si cars era lo dit esclau interrogat, ell dira voler proclamar llibertat, lo dit esclau a qui present de continent auisat: empero, si lo dit esclau ho damanara lo aduocat, ó procurador de pobres, ó miserables: sia interrogat lo dit esclau, ó lo dit Aduocat, ó Procurador de pobres de Christ: per quina causa, ó raho demane aquella llibertat a ell pertañyer. E aqui de continent, sia donat temps de deu dies al dit esclau, de respodre, é proposar sa damanda, é sia enentat en aquella questio, summariament, e de pla, la sola veritat attessa: malitias, & subtilitats de dret apart posades. E com vindra lo dit fet sia a terma de Sentencia, vn altre die de Diuendres, en lo dit lloch de la preso: E tenint lo Gouernador, ó son Lloctinent la dita Audiencia: ensemps ab lo Balle, é Vaguer de la Ciutat, é Veguer, de fora ab llurs Assessors. Conuocats en aço dos dels honorables Iurats: aquells que la Mayor part dels Iurats elegiran é lo Advocat de la Vniuersitat, (si esser hy volra) prestat iurament als quatre Sanct Euangelis per los dits Gouernador, Balle, é Vaguer ab llurs Assessors demunt nomenats: que segons Deu é llurs bones Consiencies; se hauran en lo dit iuy: é donara llur vot, é Consell tota fauor, rencor, e amor apart posada. Apres llegit lo proces, é fetes llurs allegacions; axi de les parts com de llurs Aduocats, apres sia concordat: & procehit a concordacio de sentencia, é aço que la mayor part de aquella Iusticia; sia seguit e obseruat, é executat tota appellacio remoguda. E si apparra; lo esclau maliciosament hauer proclamada, llibertat, los demunt anomenats (se lee anom nats), pusquen aquell condemnar en alguna pena corporal é a llur arbitre, la qual se haye Executar, é la qual no pusquen remetre sino a Ordinacio del molt alt Señor Rey. Placet Domino Regi.

Entrades mes populars: