Mostrando las entradas para la consulta ningun ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ningun ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 24 de marzo de 2021

EXECVCIONS DELS CAPITOLS DE LAS NOVELLES ORDINACIONS

EXECVCIONS

DELS CAPITOLS

DE LAS NOVELLES

ORDINACIONS VVLGO ANOMENATS
DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.

NOS ALFONSO PER LA GRACIA DE DEV REY DE
Arago, de Sicilia citra, & vltra Farum, de Valencia de Vngria, de Hyerusalem, de Mallorca, de Serdeña, é de Corsega; Compte de Barçaelona, Duch de Atenas, é de Neopatria, é encara Compte de Rosello, é de Cerdañya, En los Capitols, que los faels nostros en Berenguer Vniz, é Francesch Axalo, é Antoni Oliues, Embaxadors á nos tremesos, per la Ciutat, é Regne de Mallorca, nos han praesentat vn Capitol del tenor seguent.

I.

Item, com en lo present Regne sia estat abusat per alguns Gouernadors, ó Lloctinens de aquells, que turmenten alguns delats: sens sentencia de torments, de que se esdeué: que los delats per por dels turments (turméts) sens culpa que no han, se composen é son fetes diuerses é innumerables extorsions, q placia als Honorables Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sa gracia, é merce manar, é prouehyr que de aqui auant algu en lo present Regne no sia turmentat sens iudicis, de turments. E aquella dita tortura hayen a ser presents (en una página pre - salta linea - sents, en la segunda se repite solo sens) dels Honorables Iurats dos. E si cars sera, al dit turmentat veien esser fetes sobres, protesten segons Iusticia dictará. E lo Gouernador, ó son Assessor, ó son Lloctinent, hayen a sobreseure fins de las dites sobres, é requestes, sia aguda raho, é aquesta prouisio sia clausulada ab grans penes é estrets manaments.

Com donchs, humilment nos hayen supplicat los dits Embaxadors, qne benignament los volguessem totes e sengles coses, ab los dits Capitols contengudes, per conceruacio de la dita Ciutat é Regne consentir, e atorgar. Nos volens dar lloch al benefici de aquell: conexents; que les coses en lo dit Capitol contingudes, son rehonables, é vtils als pobladors de aquell, aquelles aprouant é lloant; intimam a la molt Illust. Reyna nostre molt cara, y molt amada muller; e Lloctinent General é aqlla amonestam, als empero, é faels nostres Consellers, lo Gouernador del Regne de Mallorca, ó son Llochtinent; Procurador Real, Balles, o Vaguers, é tots sengles altres qualseuol nostres officials, a quis pertangue, o a llurs Lloctinents, presents, é esdeuenidors; expressament e de nostre certa sciencia, ab tenor de les presents, requirim, é manam sots pena, e incorriment de la ira e de la indignacio nostre: e pena de tres mil florins de or de Arago, de ells e de quiscu de ells si contra faran sens alguna gracia, é merce hauedors; e a nostres cofrens applicadors. que de aci auant, no gozen ni puguen turmentar algu sens que no hayen primerament iudicis é sentencia de turmentar; e sens que no li sien demanats dos Iurats, de la dita Ciutat é Regne; los quals hi puguen entreuenir, si é quantes voltes volran entreuenir quant se volra turmentar algu. E per res noy fassen lo contrari, si desigen esquiuar la ira, é indignacio nostra; ensemps ab la pena demuntdita, ans tinguen, é complescan totes, e sengles coses en les presents contengudes. Decernits esser nulla, de ninguna efficacia, é valor, si res per ventura contrari era attentat. E tollens encare a mayor cautela, a la dita molt Illustre Reyna; é als altres dits officials, tot poder de fer lo contrari. En testimoni de la qual cosa manam esser fetes les presents sots Nostre Segell secret. Dat en Gayeta á 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor 1400.

REX ALFONSVS
In communi iiij.
(En otros textos la fecha, dat, data, datta, es 1439.)

Nos Alfonso per la gracia de Deu Rey de Arago é dels llochs demunt dits &c.

A la molt Illustre Reyna Nostra molt chara, y molt amade Muller; y Lloctinent General, prosperitat en tot creximent de honor, al amats é faels Nostres lo Gouernador del Regne de Mallorca, é son Lloctinent, Procurador Real, Balle, Vaguer, é altres tots e qualseuols officials nostres a qui pertangue; e altres Lloctinents presents e esdeuenidors saluts y dilections: en los capitols, que los faels nostres en Barenguer Vniz, e Francesch Axalo, e Antoni Oliuas Embaxadors a nos tremesos per la Ciutat, e Regne de Mallorca, nos han presentats, ha vn Capitol del tenor seguent.

Item com per diuersos Capitols de Cort, e franchesas; sia llargament dispost, é ordenat; Comissaris no pusquen vsar dins lo present Regne: que placia als dits Honorables Embaxedors suplicar lo molt alt Señor Rey: Sia de sa merçe, atorgar de nou a mayor cautela; que los dits Comissaris no puguen vsar en alguna manera dins lo present Regne.

E com donchs los dits Embaxadors, nos hayen humilment supplicat, que totes les dites coses, en lo dit capitol contingudes: benignament vullen atorgar. Nos conexents aquelles esser iustes, e rahonables: aquellas confirmam, é de nou atorgam: segons que en lo dit Capitol son contengudes e demanades; per aquest esguart, ab tenor de les presents; a vos dita molt Illustre Señora Reyna, nostre intencio declaram; a vosaltres empero demundits officials, é quiscu de vosaltres tres: expressament, é de nostre Sciencia certa, diem e manam sots incorriment de la ira, é indignacio nostre; é pena de tres mil florins de or de Arago,de vosaltres, y quiscu de vosaltres, si sera fet lo contrari, sens alguna gracia, é merçe exigidors, é a nostres cofrens aplicadors: que les coses en lo dit Capitol contengudes, sobre les comissions obseruen, é tenguen; é integrament tenir, é obseruar fassen, segons que son en lo dit Capitol contengudes, é demanades no fahent per res, ni permatent sia fet lo contrari: si desitgen esquiuar la ira é indignacio nostra; ensemps ab la pena damunt dita. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy en lo Añy de la Natiuitat del Señor 1439.

REX ALFONSVS.
In communi iiij.

ALFONSO, per la gracia de Deu Rey de Arago, de Sicilia, é dels llochs Demunt dits (espacio largo) A la Molt Illustre Reyna Nostre molt chara, é molt amada muller, é lloctinent General: prosperitat, e tot creximent de honor: E als amats, e faels Consellers nostres lo Gouernador del Regne de Mallorca, son Lloctinent, Procurador Real Balle, é Veguers, & altres tots é sengles officials nostres a quis pertangue; é allurs Lloctinents, presents, e esdeuenidors: salut é dilectio. En los Capitols, que los faels nostres en Berenguer Vniz, é Francesch Axalo, é Antoni Oliuas Embaxadors a Nos tremesos per la Ciutat, é Regne de Mallorca: nos han presentats, ha vn Capitol del tenor seguent.

Item per tant com la part forana es molt vexade de vn temps ençá per alguns Gouernadors, é Lloctinents, é Vaguers de fora, Escriuans, é llurs Capdeguaytes, é Fiscals, qui anant per la Isla de Mallorca inquirint de alguns crims; no esperant la execucio, ó sentencia del dit crim, se fan pagar de salaris, e missions per ells fetes, contre Ordinacions Reals é priuilegis del Regne de Mallorca, de dret comu, que per la dita raho, suppliquen los dits Embaxedors al dit Señor Rey, sia de sa merçe prouehyr que si anant ningun official no gos pendre en lo cars demuntdit ningun salari, ni missio per la raho demuntdita. Solament haye pendre, é annotar los bens si son (sison) annotadors: e esperar sentencia, e composicio, o remissio, e estar en aquella: a fi que per iusticia hi sia prouehyt, é si sara conegut ells deure hauer salaris, quels sien iutjats, segons que per iusticia será atrobat; seruades les Francheses, Ordinacions é bons vsos de aquest Regne.

E com los dits Embaxadors nos hayen humilment supplicat que lo contengut en dit Capitol volguessen (nos : volguessem) benignament atorgar. Nos vehens aço esser vtil, é saludable al dit Regne, Volent que haye lloch segons se conte en dit Capitol, é es demanat: ab tenor de las presents, a vos dita molt Illustre Reyna, nostre intensio (intésio) declaram, é a vosaltres dits officials demunt anomenats, expressament de nostre certa sciencia, diem, y manam sots incorriment de la yra, é indignacio nostre, e pena de tres mil florins de or de Arego; de cascu de vosaltres qui lo contrari fara sens alguna gracia é merçe hauedors, é a nostres cofrens aplicadors, que lo contengut en lo dit Capitol segons es demanat obseruen, tenguen, é executen; obseruar, tenir y executar fassen, com axi vullam sia integrament obseruat. Tollents tot poder de fer lo contrari, a mayor cautela, e decernens, esser nulle, e de ningun valor, lo que per vosaltres, e quiscu de vosaltres sera fet en contrari.

In communi iiij.

ALFNSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la molt Illustre Reyna, nostre molt chara, e molt amada muller; e Lloctinent General; prosperitat, e tot crexement de honor; e als amats, & faels Consellers nostres lo Gouernador del Regne de Mallorca, e son Lloctinent, Procurador Real, Balles, Veguers, é altres tots, e sengles qualseuol officials nostres, é aquis pertangue; ó a llurs Lloctinents, presents, e esdeuenidors, salut, e dilectio. en los Capitols que los faels nostres en Berenguer Vniz, en Francesch Axalo e Antoni Oliuas; Embaxadors a nos tremesos, per la Ciutat, é Regne de Mallorca; han praesentats dos Capitols del tenor seguent.

Item com per lo molt alt Señor Rey, en fauor de la mercaderia, no ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi, sobre los Corredors, é de altre part, sien estades impetrades, de la Señora Reyna prouisions contenens diuerses bones Ordinacions: las quals prouisions lo dit Gouernador é son Lloctinent no ha volgudes admetre; causant opposicions de alguns: que placia als Honorables Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor Rey, per sa gracia, é merçe, com poch valria Franchesa, ó gracia atorgar si aquelles no eren admeses: manar que las ditas Ordinacions, Francheses, é Prouisions sien admeses: e encara aquelles, que ara si obtendran. (obtendrá)

E aço sots incorriments de grans penas; e priuacio de offici del dit Honorable Gouernador, é Lloctinent seu, no contrastant las dites penas, denegas obeyr, e admetre aquelles, fos comes al Balle de la Ciutat, qui aquelles degue executar e admetre, sia remes al Vaguer de la Ciutat: e apres al Vaguer de fora, é derrerament als dits Honorables Iurats ó a la mayor part de aquells.

Item com lo Capitol dels Corredors, toch principalment als Mercaders (Mercaderrs), é lart mercantil: que suplican lo dit molt alt Señor Rey sia de sa gracia, é merçe, lo mudament dels Corredors, é compañons de aquells, e facultat de remoure aqlls sia remes als Honor. Iurats Mercaders, e als Defenadors de la mercaderia.

IAT sia (jatsia): demunt fos dit en un altre Capitol que la execucio dels dits Capitols, fos remesa a altre Cort: ab este (abeste) sie manat al dit Gouernador ab grans penes: que aquell admeta e apres, en fadiga sua, als Iurats: empero la mutacio, asociacio, e remissio dels dits Corredors haye a ser remesa, als Iurats, e Defenadors de la mercaderia segons demunt es dit: Com donchs los dits Embaxados, nos hayen humilment suplicat; que totes, é sengles coses en los dits Capitols contengudes; benignament volguessen atorgar. Nos vistes, é regonegudes, las coses demanades, é considerades aquellas esser molt expedients vtils, necessaries, é saludables a la dita Ciutat, é Regne, e volents que hayen lloch, é sian executades, segons que son demanades. Ab tenor de les presents; a vos dite molt Illustre Señora Reyna, nostre intensio declaram: e a vosaltres demunt dits; expressament, é de certa sciencia, diem, e menam, sots incorriment de la nostre yra e indignacio; e pena de sinch mil florins de or de Arago, de cascu qui lo contrari fará hauedors, e a nostres Cofrens applicadors: que totes, é sengles coses demanades en los dits Capitols mensionades, tenguen, e obseruen, segons, que en aquelles es contingut. Com Nos vullam que axi es fasa sens interpretacio ni dilacio alguna. E tota hora que algu de vosaltres per los Iurats é Defenedors de la mercaderia, de aço seran requests, iuren de executar segons es demanat en los dits Capitols. E aço per res nos dilaten, ó muden; com nos vullem qne axis fasse. E si aço recusaran fer (lo que no crehem) tant quant durara la dita recusacio: vos sospenem del offici, é de aquell volem é manam que no puguen vsar: fins, é tant hayen iurat, e complits aquells nostres manaments. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat del Señor 1439.

V.

ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la molt Illustre Reyna, é als demunt dits. En los Capitols presentats per los Embaxadors ya dits ha vn Capitol del tenor seguent.

Item; com per los molt Illustres Reys passats, sien estades atorgades al present Regne, diuerses vegades Francheses, é llibertats; per lo molt alt Señor Rey ara benauenturadament Regnant, sien estades las dites Francheses confirmades: é altres de nou atorgades; les quals continuament son violades per los officials, e per la dita raho, per los Illustres passats Reys; sia estade atorgade al present Regne certa Franchesa, per la qual es prouehyt, que en cars, que los officials Reals del present Regne, faran quantraforma de Francheses: lo Governador, o son Lloctinent, ensemps ab son Assessor, Balle, e Vaguer de la Ciutat, é Vaguer de fora; ab llurs Assessors ensemps ab llurs Iuristes, en la dita Franchesa nomenats: coneguen del dit Greuge, e preiudici; e tornen a lloch, las coses que contra Franchesas seran fetes. E la dita Franchesa, ó prouisio; de molt poch ramayament als dits Greuges: com per reuerencia, e temor del dit Gouernador, o son Lloctinent, dels quals continuament los dits Greuges procehexen; son presents en lo dit Consell, e Ios qui han votar per reuerencia e temor de aquells, moltes vegades dupten dar llur vot, en presencia del dit Gouernador, e Lloctinent seu. Per tant placia als dits Honorables Embaxedors; supplicar lo molt alt Señor Rey per sa gracia, e merçe, confirmant la dita Franchesa; vulla prouehyr, y manar, que si cars será, que lo dit Greuge sia pretes esser fet per lo Gouernador, ó son Lloctinent: aquells no entreuenguen per la dite vegade en lo dit Concell; mas los altres officials reals ab llurs Assessors del dit

Regne, conuenguen (cóuégué), e determinen e per lo semblant, sia seruat dels altres officials (offiicials), e de llurs Assessors; que aquell del qual lo dit Greuge se pretendra, ni son Assessor entreuinguen en lo dit Concell, per dita vegade; é aço es molt necessari attenent que ha molt gran temps lo present Regne no ha agudes Corts particulars, ni axi poch Corts generals nos son tengudes: é quasi tots dies, las dites Francheses son violades, e infringides, de ques saguex continuada depopulacio, e destructio del present Regne.
Com donchs los dits Embaxadors, nos hayen humilment supplicats, que totes, e sengles coses en lo dit Capitol contengudes, benignament atorgassem. Nos, per ben avenir de la dita Ciutat, e Regne aquelles hauem atorgades, conexent que son vtils, saludables, e molt necessarias, a la dita Ciutar, e Regne: axi com en lo dit Capitol son contingudes e demanades. E segons que ab los presents, aquelles atorgam e elegim empero, que los dits Doctors qui haurán entreuenir en aço sien los faels nostres Misser Iuan Berard, e Misser Marti dez Brull Doctors en lleys, e per amor de aço ab tenor de las presents; declaram nostre intencio, a vos dite molt Illustre Señora Reyna, e a vosaltres empero officials Reals demunt dits, e cascun de vosaltres, expressament; e de certa Sciencia nostre, diem, y manam, sots incorriment de la yra e indignacio nostra, e pena de tres mil florins de or de Arago, de vosaltres, e de quiscu de vosaltres; si sera contra fet hauedors: e a nostres cofrens aplicadors, que totes e sengles coses en lo demundit Capitol contengudes, obseruen e tengan tenir, e obseruar fassen, integrament quiscu a quis pertangue; segons que en lo dit Capitol es contengut: e per res no permetrán, ni fasen esser fet lo contrari; si desitjen euitar la yra é indignacio nostre, ensemps ab la pena demunt dita. Tollent vos poder, a mayor cautela, de fer lo contrari. Dat en Gayeta a 17.de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor Mil quatrecents trenta nou.

REX ALFONSVS
In communi iiij.

VI.

ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la molt Illustre Reyna, é als demuntdits, en los Capitols presentats per los Embaxadors, dits ha vn Capitol del tenor seguent.

Item que supliquen al Señor Rey, placia de nou confirmar, é atorgar certa prouisio Real feta en la Cort del Consolat, que ningun Iurista, Procurador ni Causidic no sia admes. Com donchs los dits Embaxadors nos hayen humilment supplicats, que totes é sengles prouisions, per nostres Predecessors, é per Nos atorgades ab les quals es inhibit, que ningun Iurista, Notari, ó causidich, pugue entreuenir en la Cort del Consolat, benignament vullem, é de nou confirmar. Nos conexents que les coses supplicades son iustes, é rahonables, e volents fora gitar de la dita Cort per esguart de la mercaderia, que es total sustentacio del dit Regne, tota via litigiosa, é tota longitud de pledetiar; la qual communament es attrobade en Iuristes, Notaris, e causidichs: confirmant totes prouisions, que fossen sobre aço, e de nou atorgam, que ningun Iurista, Notari, ni causidich sia admes en dita Cort de Consolat per ningun cars: qui dir ni excogitar se pugue. Ab tenor de les presents a vos dita molt Illustre (Illu-tre) Reyna, nostre intentio declaram, é é vosaltres, officials nostres demunt dits; expressament é de nostre certa sciencia diem, y manam, sots incorriment, de la yra, e indignacio nostre; é en pena de tres mil florins de or de Arago; de vosaltres, é quiscu de vosaltres, sens alguna gracia e merçe, hauedors; é a nostres cofrens applicadors: que les presents obseruen, é tenguen integrament; é tenir, é obseruar fassen sens alguna interpretacio; no fahent ni permetent sia fet lo contrari; si desitjen esquiuar, la yra, é indignacio nostra; ab la pena demuntdita; Decernints, e anullants tots é qualseuol actes, que per los Consuls, fossen fets contra forma. A mayor cautela; tot poder de fer lo contrari. (En la anterior: Tollent vos poder, a mayor cautela, de fer lo contrari)

Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la natiuitat de Nostre Señor 1439.

REX ALFONSVS

ln communi iiij.

QVE NO PVGVEN ESSER TRETS ROCINS

VII.

NOS ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la molt Illustre Reyna, é als demunt dits. en los Capitols praesentats per los Embaxadors, dits, ha un Capitol del tenor seguent.

Item suplicarán los dits Embaxadors al dit Señor Rey, que sia de sa merçe atorgar en Priuilegi perpetual als dits Iurats; que de qui auant no puguen esser trets fore del Regne

de Mallorca Caualls ni Rosins com ni haye molt pochs, é aquells de dia en dia son trets: E quant ve cars, q inimichs concorren en lo dit Regne per mencament (en un texto anterior: mancament; ni mes ni manco; menos; falta) de Caualls é Rosins; moltes vegades no han aquella resistencia que si merex.

E com los Embaxadors nos hayen humilment supplicats que lo contengut en lo dit Capitol, benignament volguessem atorgar: Nos, per vtilitat, é conseruacio del dit Regne, som estats contens, é hauem per priuilegi perpetual atorgat que ningu pugue treura Caualls, ni Rosins del dit Regne de Mallorca: segons en lo dit Capitol es contingut. Per tant: declaram a la molt Illustre Reyna, nostre molt chara, é molt amade muller é Lloctinent General; é al amat Conseller nostre lo Gouernador del dit Regne de Mallorca ó son Lloctinent; é altres qualseuol officials, a quis pertangue: presents é esdeuenidors: manam sots nostre yra, é indignacio: é pena de tres mil florins de or de Arago: que lo contengut en lo dit Capitol; tenguen, é obseruen, tenir, é obseruar fassen com axi vullam, per benefici del dit Regne, sia integrament obseruat. En testimoni de la qual cose manam, a mayor cautela esser les presents fetes sots nostre Segell secret. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor 1439.

REX ALFONSVS.

In communi iiij.

QVE PER FET CIVIL, O CRIMINAL, NlNGV SIA

tret del present Regne.

VIII.

NOS ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. En los Capitols per los Embaxadors demunt dits presentats, ha vn Capitol del tenor seguent.

Item com lo present Regne de Mallorca sia apartat, hauent sas Francheses especials, é en res en lo mon no sia sotmés al Principat de Cataluñya: ni a la obseruança de las llurs constitucions, ni vsatges. Mayorment com aquelles sien estades fetes en Corts particulars de Cataluñya: en las quals los habitadors del present Regne no acostumen esser citats, ni son tinguts de anar; Encare, que los habitadors del present Regne hayan expres Priuilegi; que per algun fet Ciuil, ó Criminal no poden esser trets fora lo present Regne: é per altre Franchesa sia dispost, del present Regne, que si algu sera trobat en crim de trahicio, del qual no pot esser mayor nigu altre: deu esser iutiat per la Cort, é Promens del present Regne de Mallorca, segons las Francheses de aqll Regne é segons es disposat per certa Franchesa, començant. sapien tuyts. De la qual, sen aporten trallat los Honorables Embaxadors. E de algun temps ençá, lo que ya may fonch vist ni hoyt: sien vingudes certes prouisions, é diuerses, de la Cort de la Señora Reyna, citant alguns habitadors del present Regne, deguen comperer deuant la Señora Reyna, per raho de certs processos, de regali authoritate, & rogatu; & simili modo: é de altres vsatjes, é constitucions de Cataluñya la qual cosa seria total destructio del present Regne, é dels Pobles de aquell, mayorment que en les dites prouisions sia estat manat; que los dits citats deguen comparer ensemps tots llurs bens, que placia als dits Honorables Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor Rey, que per sa gracia, é merçe, é deuta de Iusticia man les dites Francheses del present Regne esser seruades; e que algu de qui auant per virtut de algun fet Ciuil; ni Criminal, no sia tret fora del present Regne: encara que si pretenes per horrescencia. Declarant a mayor cautela aquells qui fins aci son estats fets.

Com donchs humilment nos hayen supplicats, los dits Embaxadors; que benignament volguessen atorgar totes, é sengles coses demunt contengudes en lo dit Capitol. Nos volents dar lloch, per conseruacio de la dita Ciutat é Regne, é al benifici de aquell, ab tenor de les presents confirmans, retificans, é approuants les Francheses en lo present Capitol nomenades, atorgam de nou, per especial gracia é per nostre Dominica potestat; a la dita Ciutat, y Regne de Mallorca: é vltra aço que tota cosa perhorrescencia se haye de conexer dins la Ciutat, é Regne de Mallorca, é que tots processos qui per causa de aquella se hayen, se fassen, é se hayen a fer, e manar dins la Ciutat, é, Regna de Mallorca.

E vltra aço atorgam, volem, y disponem; que sia sobresegut en les citacions fetes, é fehadores per la lllustre Reyna, nostre molt chare, y molt amade muller; per via de processos de simili modo, de Regali authoritate, & rogatu; segons en lo present Capitol es contingut, é fet mensio fins y tant; que Nos ab la ayuda de Nostre Señor Deu siam tornats en aquellas nostres parts vltra marinas intimant per ço las dites coses a la dita Reyna, Nostre chara muller: amonestam aquella é requirim; e als amats, e faels Consellers nostres, lo Gouernador del dit Regne, é son Lloctinent; Procurador Real, Balle, é Vaguers: e tots, e sengles altres qualseuol officials nostres, e quis pertangue: e a llurs Lloctinents, presents, e esdeuenidors, expressament e de nostre sciencia: ab tenor de les presents diem, y manam sots incorrinient de la yra, é indignacio nostre, e sots pena de tres mil florins de or de Arago, cascu aquells sia fet lo contrari, sens alguna gracia, é merce, hauedors, e a nostres cofrens applicadors: que tinguen, e obseruen, e cumplescan totes e sengles cosas en les presents contengudes, e res contra aquelles no fassen no permeten, ó tempten; decernint nulla e de ninguna eficacia, e valor: tollents a mayor cautela, a la dita Reyna e als dits altres officials nostres, tot poder de fer lo contrari. En testimoni de la qual cose manam esser fetes les presents, sots segell secret. Dat en Gayeta, a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor 1439.

REX ALFONSVS.

In communi iiij.

QVALITER SIT IVS DICENDVM IN CAVSIS LIBERTATVM.
IX.
ALFONSO per Ia gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la Illustre Reyna Maria; é als demunt dits. En los Capitols presentats per los demuntdits, ha un Capitol del tenor seguent.
Item com en lo present Regne se fasse abusio, de les questions de llibertats: com molts esclaus, per fadigar llurs Señors, sens alguna causa iusta proclamen llibertat: de que los

Señors, sostenen gran dañy, e immoderades despeses, e perden lo seruey dels esclaus; que placia als dits Honor. Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey que sia de sa gracia, e merçe per tolre debats, e questions, é releuar los Señors de dañy, e despeses, e encara per tant quels esclaus qui proclamen llibertat iustament, sien prestament empetxats en llur Iusticia: atorgar al dit Regne, e habitadors de aquell, la Ordinacio e disposicio del tenor seguent; ço es que. Si algu proclama llibertat, que de continent ço es, lo pus prop seguent Diuendres en lo qual, es lo Gouernador ab los altres officials dins lo Carcer Real sia aportat lo dit proclamant llibertat deuant lo Gouernador o Loctinent seu, e aqui sia interrogat si enten o proclama llibertat; e si dirá que no: sia restituyt a son Señor, sens altre contradictio, e de aqui auant no sia hoyt proclamar llibertat: si ya donchs aquelle no allegaue per nouella causa. E si cars será lo dit esclau aqui de continent ayustat empero si lo dit esclau ho demanará, al Aduocat, o Procurador de pobres, é miserables, sia interrogat lo dit esclau o lo dit Aduocat, o Procurador per quina causa, ó raho demana aquella llibertat a ell pettañyer: é aqui de continent sia escrita la demanda, é de continent sia donat temps de deu dies al dit esclau de respondre, e per posar sa demanda, e sia anantat en aquella questio summariament; é de pla la sola veritat attesa; malicias, é subtilitats de dret a part posades, e convindra lo dit fet sia a terma de sentencia, vn altre die de Diuendres en lo dit lloch de la preso. E tenint lo dit Gouernador, o son Lloctinent la dita Audiencia ensemps ab lo Balle, Veguer de la Ciutat, é Veguer de fora; ab llurs Assessors conuocats en eço dos dels Honor. Iurats aquells q la mayor part dels Honor. Iurats elegirá: é lo dit Aduocat de la Vniuercitat: sia prestat iurament als quatre sants Euangelis per lo dit Gouernador, Balle, é Veguer ab los llurs Assessors demuntdits, é per los Honor. Iurats, e Aduocats de la dita Vniuersitat; que segons Deu, e llurs bones conciencias, se hauran en lo dit Iuy, e derán llur vot e consell, tota fauor, rencor, (é, ó) amor a part posades. Apres sia fet proces; é fetes llurs allegacions axi de les parts, com dels Aduocats. E apres sia procehyt a concordacio de sentencia. E aço que la mayor part de aquells, Iutjera, sia seguit, e seruat, é executat: tota appellacio remota. E si apparra, lo esclau hauer malitiosament proclamada llibertat; los demuntdits pusquen aquell condemnar en alguna pena corporal a llur arbitre; la qual se haye executar: é la qual no puguen remetre, sino a Ordinacio del Señor Rey.

Com donchs los Embaxadors, nos hayen humilment suplacats, que totes, é sengles coses en lo dit Capitol contingudes benignament volguessem atorgar. Nos vahent les dites coses esser vtils é saludables al dit Regne, é volents, q hayen lloch, segons son demanades. Ab tenor de les presents a vos dite molt Illustre Reyna, nostre intencio declaram, e a vosaltres dits officials expressament e de certa sciencia diem, y manam, sots incorriment de la yra, e indignacio nostre: e pena de tres mil florins de or de Arago, de vosaltres si sera fet lo contrari sens alguna gracia é merce hauedors, e a nostres cofrens aplicadors: que totes, e sengles coses en lo dit Capitol contengudes, tenguen, é obseruen, tenir, é obseruar fassen segons que en lo dit Capitol son contengudes, e demanades; com les atorgam; é vullam axi que sien diligentment obseruades, e en res no fassen ni permeten sia fet lo contrari; si desitjen esquiuar la yra e indignacio nostre. Tollens vos tot poder de fer lo contrari a mayor cautela é decernents esser nulla, é de ninguna efficacia, é valor tot aço que fos fet per vosaltres, ó algu de vosaltres en contrari. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy 1439.

REX ALFONSVS,

In communi iiij.

X.

NOS ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Aragó, é dels llochs demunt anomenats.
A le Illustre Reyna, é als officials demunt dits &c. en los Capitols presentats, per los Embaxadors demunt dits, ha vn Capitol del tenor seguent.

Item com p moltes vegades lo Señor Rey per importunitat, é no seber de la condicio de les persones, prouehesca dels officis de Balle, é Vaguer, de la Ciutat e Vaguer de fore del present Regne: é llurs Assessors, personas inhabils, é insuficients a regir aquells e ya per altre Franchesa del present Regne sia atorgat: que lo dit Gouernador de aquell si trobara les personas prouehydes esser insuficients que los dits officis degue comenar a alguna notable parsona, entretant degue consultar lo dit molt alt Señor Rey de la insufficiencia de aquell e d las causas de aquella é la dita prouisio, sia quasi inutil, e sens fruyt algu alt dit Regne. Com atesa la pobretat de aquell nos pugue tremetre ad dit Señor Rei alguna p requirir reuocacio de les dites prouisions (se lee ptouisions, con t), e per conseguent: cessant la istancia per part de de la Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, lo molt alt Señor Rey es induhyt atorgar altres Prouisions manant que aquelles sien executades. Que placia als dits Honor. Embaxadors supplicar lo dit Señor Rey, que per sa gracia, e merce, é vtilitat del be publich: sia donade facultat als dits Honor. Iurats ensemps ab lo gran, é General Consell al endema de Sant Iulia en aquell dia que fan los officis de la case de la Vniuersitat segons la manera, é forma ques fan los altres oficis: elegir quatre notables personas al offici del Balle de la Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de la Ciutat: e altres quatre: per lo offici del Vaguer de fora: é dos Iuristes per Assessors de cascu dels dits officis, e de les dites elections certificar lo Señor Rey; lo qual, per sa benignitat se vulla estreñer, e iurar atorgant de aço nouell Priuilegi, e Franchesa e elegir hu dels dits quatre nomenats, a quascu dels dits officis e hu dels Iuristes per Assessor dels dits officis. E mes auant: com lo Gouernador del Regna de Mallorca, é son Lloctinent per authoritat Real, acostum prouehyr dels dits officis, e assessorias de aquells en la vigilia de Sincogesma, si fins aquell dia prouisions del dit Señor Rey no li son presentades, dels dits officis, o Assessors de aquells; que placia al dit molt alt Señor Rey manar, e prouehyr que si se esdeuindra p ell no esser estat (se lee esserestat, todo junto) prouehyt dels dits officis, o les dites prousions no essar psentades: fins lo die de la vigilia de Sincogesma: e per conseguent lo dit Gouernador, ó son Lloctinent: hauia de prouehyr dels dits officis; necessariament haye a pendre dels dits elets, ço es a saber hu de cascuna querna per lo offici que seran enomenats; e hu dels Assessors a cascu dels dits officis, e la dite electio se haye fer per sort, matent los noms de dits elets en sengles redolins de cera, e qui primer ixirá (con tilde incluso; saldrá) sera prouehyr de dit offici; e semblant dels asessors. En los quals officis puguen esser electes personas franches e totes altres qualseuol.

Com donchs los dits Embaxadors nos hayen humilment suplicat, que totes, e sengles coses, en lo dit Capitol contingudes benignament atorgassem. Nos volens en alguna part annuir a las dites supplicacions, e complaure al dit Regne; hauem atorgades a nostre beneplacit les elections fehedores segons en lo dit Capitol es contingut, axi com en las presents es contengut. E per aquest esguart ab tenor de les presents amonestam la molt Illustre Reyna Maria, nostra molt chara, é molt amada muller é Lloctinent General é al amat Conseller lo Gouernador de Mallorcas, o son Lloctinent, é a tots los altres officials &c presents, é esdeuenidors, expresament e de certe sciencia diem, y manam sots incorriment de la yra e indignacio nostre, e pena de tres mil florins de or de Arago: de ells, e quiscu de ells, si contrafaran sens alguna merse, e gracia hauedors, é a nostres cofrens aplicadors; que totes é sengles coses, en dit Capitol contengudes, tenguen, é obseruen: tenir, é obseruar integrament fassen per quiscun; segons que en lo dit Capitol son contengudes, tant empero, com procehyrá de nostre beneplacit é no pus. E per res no fassen, ni permeten esser fet lo contrari, si desitjaran esquiuar la yra, e indignacio nostra; ab la present pena damunt dita. Tollents los a mayor cautela tot poder de fer lo contrari, en testimoni de la qual cosa manam esser fetes les presents, sots nostre Segel secret. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de nostre Señor Mil quatrecents trenta nou.

REX ALFONSVS

In communi iiij.

XI.

ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la molt Illustre Reyna, é als demuntdits &c. En los Capitols presentats per los Embaxadors demun dits; ha un Capitol del tenor seguent.

Ivem com moltes uegades se esdeuengue, que los Iurats é alguns singulars protestarán, y intimarán alguns actes per llur intereser, é de la cosa publica, que lo Gouernador Lloctinent seu, o Assessor no permatian de aquell acta esserne dat treslat, ni lleuat acte sino a la uoluntat llur, per la qual raho, suppliquen los dits Iurats, que lo Señor Rey provehyesca, que de aqui hauant, de tots actes, que al dit Gouernador, Lloctinent, o Assessor seu sien presentats, los dits escriuans de la Gouernacio, los ne hayen llur carte, cartes, e dar traslat, e que lo contrari no pugue esser fet per los Governedors, Lloctinents, ó Assessors, e aço hayen a iurar los dits officials.

E com los dits Embaxadors, nos hayen humilment suplicats, que les coses contengudes en lo dit Capitol volguessem atorgar. Nos vehents esser vtil, é saludable, al dit Regne é volents, que haye lloch, segons se conte en lo dit Capitol, é es demanat; ab tenor de les presents a vos dita Reyna nostre intentio declaram: e a vosaltres officials demuntdits, expressament, é de nostre sciencia diem y manam sots incorriment de la nostra yra, e indignacio, é pena de tres mil florins de or de Arago; de quiscu de vosaltres, qui lo contrari fará, sens alguna gracia, é merçe hauedors, é a nostres cofrens hauedors, y applicadors, que lo contengut en dit Capitol segons es demanat; obseruen, é tenguen (tégué), é executen, tenir, obseruar é executar, fassen; com exi vullem sia integrament obseruat. Dat en Gayeta; a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor, Mil quatrecents trenta nou.

REX ALFONSVS

In communi iiij.

XII.

ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la Illustre Reyna, é als demuntdits Embaxadors; ha un Capitol del tenor seguent.

Item que placia als dits Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del Señor Rey, com per franchesa del present Regne sia disposat, que ningun Iutge ordinari, ó Assessor de aquell no pugue pendre salari de les parts: é de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor seu; lo Balle de la Ciutat, o son Assessor; ó altres qualseuol ordinaris no puguen pendre salaris de les parts.

Com donchs los dits Embaxedors nos hayen suplicat humilment lo contengut en dit capitol benignament volguessem atorgar. Nos vehens aço esser vtil e saludable al dit Regne, é vehents que haye lloch, segons se conte en lo dit Capitol, é es damanat: ab tenor de les presents, a vos lllustre Reyna, nostre intensio declaram: é vosaltres demunt dits officials, diem, y manam, sots incorriment de la yra, e indignacio nostra: é pena de tresmil florins de or de Arago, de cascu de vosaltres qui lo contrari fara: sens alguna gracia é merse hauadors, é a nostres cofrens applicadors: que lo contengut en dit Capitol segons, es demanat obseruen, tenguen, é executen: obseruar, tenir, é executar fassen: com no

atorgam e axi volem, que sia diligentment obseruat: tollens a mayor cautela tot poder de fer lo contrari. E decernents esser nulla, e de ninguna força, e valor: tot aço que fos fet per vosaltres en contrari. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy (falta Añy) de la Natiuitat de nostre Señor 1439.

REX ALFONSVS. In communi iiij.

XIII.

ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels lloc-chs demuntdits. A la molt lllustre Reyna e als demunt dits &c. en los Capitols presentats per los Embaxadors; ha vn Capitol del tenor seguent.

Item, com per Ordinacio del present Regne los Iutges de legats (en dos lineas, dos palabras diferentes, delegats), en les causes de que seran Iutges, hayen hauer cert salari per lliure, e mes hauant, no puguen damanar. E per abus sia tot dia la dita Franchesa violade, per extorsio de immoderats salaris. Que placia als Honor. Embaxadors, supplicar lo molt alt Señor Rey, que per sa gracia, e merçe, é deute de Iusticia, vulla manar, les dites Ordinacions esser seruades. E si questio será de algun salari ques digue aquell esser immoderat, que la dita moderado sia remesa al Procurador Real ab vn dels Honor. Iurats, los quals hayen aquella moderar segons les dites Ordinocions: E la dita moderacio sia executada segons es dit tota apellacio remota.

E com lo contengut en dit Capitol, los dits Embaxadors nos hayen humilment suplicat benignament volguessem atorgar: Nos vahents esser vtil, e saludable al dit Regne e volents, que haye lloch, segons en lo dit Capitol se conté é es demanat. Ab tenor de les presents a vos dita molt lllustre Reyna, nostre intencio, e a vosaltres officials demunt dits declaram, é expressament, e de certa sciencia diem, e manam, sots incorriment de la yra, e indignacio nostre: e pena de tresmil florins de or de Arago de quiscu de vosaltres, qui lo contrari fara sens alguna gracia, e merçe hauadors, e a nostres cofrens aplicadors, que lo contengut en dit Capitol segons es demanat: obseruen, tenguen, é executen tenir obseruar é executar fassen: com axi vullam esser integrament obseruat: tollensuos (tollens vos) a mayor cautela, tot poder de fer lo contrari, decernents esser nulla e de ninguna efficacia lo que per vosaltres sera fet contrari Dat en Gayeta, a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor 1439.

REX ALFONSVS.

In communi iiij.


XIIII.

ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la llluste Reyna; e al demuntdits &c. en los Capitols presentats per los Embaxadors demunt dits

ha vn Capitol del tenor seguent.

Item, com les pecunias, qui venen a adiudicacio, é distribucio de Cort, vinguen quasi a no res, per immoderadas despeses, e salaris, qui de aquelles son trets, e lleuats, que placia

als dits Honor. Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rey q p sa gracia, e merçe vulla prouehir é manar los dits salaris, e despeses esser moderades, e la dita moderacio esser remesa al Procurador Real ensemps ab hu dels Honor. Iurats los quals hayen a moderar las dites despeses é salaris, e la dita moderacio de aquells, ó prouisio fehadora sia seguida, tota apellacio remoguda.

E com lo contengut en lo dit Cap. los dits Embaxadors nos hayen humilment suplicat volguessem atorgar. Nos vahents aço esser vtil e saludable al dit Regne. E volens q haye lloch segons se conte en lo dit Cap. es demanat. Ab tenor de les presents a vos dita Reyna nostre intencio declaram; e a vosaltres demunt dits officials, expressament e de certa sciencia diem, e manam (dié, e maná), sots incorriment d la nostre yra e indignacio, e sots pena de tres milia florins de or de Arago; per cascu de vosaltres qui lo contrari fara pagadors; e a nostres cofrens applicadors, q lo contengut en dit Cap. segons es demanat: obseruen, tenguen, e executen; tenir, obseruar, e executar fasen. Com vulla q axi sia obseruat. Tollens a mayor cautela tot poder, de fer lo contrari. Decernents esser nulla, é de ninguna efficacia, ço que per vosaltres sera fet en contrari. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de nostre Señor 1439.

Capitols, Berenguer Uniz, 11-18

QVE COMISSIONS, NO VSEN DINS LO PRESENT REGNE.

XI.

Item, com per diuersos capitols de Cort de francheses: sia llargament dispost, é ordenat; que Comissaris, no puguen vsar dins lo present Regne; que placia als dits Honorables Embaxadors, supplicar lo Señor Rey, sia de sa gracia, é merçe atorgar de nou, a mayor cautela: que los dits Comissaris no puguen vsar en ninguna manera dins lo dit Regne. Placet Domino Regi.

PER LO MVDAMENT DELS CORREDORS.

XII.
Item, com lo Capitol dels Corredors toch principalment als Mercaders, é lart mercantil, que supliquen lo molt alt Señor Rey, sia de sa gracia é merçe lo mudament (se lee mudanent) dels Corredors, é compañons de aquells: e facultat de remoure aquells sia remesa als Honorables Iurats; é els Defenedors de la mercaderia. Placet Domino Regi.

PER LO CONSOLAT SO ES, QVE NINGVN IVRISTA

Procurador, o causidic noy sia admes.

XIII.

Item, que suppliquen al Señor Rey: que li placia de nou confirmar é atorgar certa prouisio Real feta en la cort del Consolat: que ningun Iurista, Procurador, ó causidich, noy sia admes. Placet Domino Regi.

PER LO OFFICI DE LA GOVERNACIO DE MALLORCA.

XIIII.

Item per prouehyr a la Iusticia com sia principal cose per la conseruacio del Regne de Mallorca: per tant com la dita Gouernacio del dit Regne, es de las millors Gouernacions: attanent lo gran salari, que ha lo Gouernador: vltra grans emoluments, é preheminencias; é per ço en temps passat la dita Gouernacio sia estade regida per Grans, é dels Mayors homens de Cataluñya: é en tal manera, que los officis eren ben regits; é la Iusticia ben administrade: e are de vn temps ençá, lo Gouernador qui vuy te la Gouernacio sobredita, no haye aturar ni altre de present en lo dit Regne: ans de puys que es prouehit, la Gouernacio sie estade per absencia de aquell, regida per diuersos Lloctinens de Gouernador, é quascu de aquells puys saben (sabé) no han vtilitat en lo dit Regne; no curen fer lo degut en gran dan, é perdicio de la Iusticia, e del dit Regne.

Per ço los dits Embaxadors suplicarán
(hay tildes sospechosas, otras puede que estén en el texto original, aunque en la mayoría de textos antiguos que he transcrito, no hay tildes. Para un estudio exhaustivo, hay que recurrir a los originales, en los archivos donde se encuentren)
al Señor Rey que sia de sa merçe, prouehyr; (este ; por ejemplo está con un color flojo respecto a las otras letras) en Priuilegi perpetual, que lo Gouernador qui al present es, e qualseuol qui sera Gouernador per auant, prouehyt de la dita Gouernacio; é regir aquella: é si per fets tocants a fets dell, é serueys del Señor Rey, haye dexar Lloctinent home del Regne. Placet Domino Regi quod Gubernator tam praesens, quam futurus teneatur personalem moram semper ac residentiam in dicto Regno Maioric. facere, & si forté pro seruitijs vrgentib9 (vrgentibus, urgentibus) Domini Regis esset opus ei, extra Regnum ire; eo casu habeat, & teneatur Locumtenentem sui loco dimittere qui sit Maioricensis ad arbitrium Domini Regis. Si vero pro negotijs suis extra Regnum ierit careat omnino Salario, quod tunc Curiae Regiae seruetur.

QVE LOS ASSESSORS HAYEN ENTREVENIR EN LAS

Enquestes ó processos.

XV.

Item com per abus; sia en pratica de algun temps en ça, que los Procuradors fiscals de la Cort de la Gouernacio de Mallorca indiferentment fan processos, contre alguns delats; de crims, é de mors; é lo dit Fiscal, de la cort de la Gouernacio demunt dita, ab Escriua sens Assessor, ó lusticia algu: reben los testimonis, é fan lo proces a la vida vaga, en ma de aquell qui tal proces fa: é no sia rahonable; que lo Procurador fiscal qui es Perçona llega lla hon va la vida, sol sens iurista fasse proces algu, que sia de merçe del dit Señor Rey, que de aqui auant los Assessors, axi del Gouernador, com del Veguer de la Ciutat, y Balle é Veguer de fore, quiscu en sa iurisdictio: sien tinguts fer los dits processos, e entreuenir en aquells; com es acostumat fer: en altre manera, que tal proces fet per lo Fiscal fos nulle. Placet Domino Regi.

SOBRE LES ANADES DE FORA, PER REBRE

é fer enquestes.

XVI.

Item, com la part forana es vexade de un temps ença, per alguns Gouernadors, é Lloctinens, é Vaguers de fora, é Escriuans llurs, capdeguaytes, é fiscals: qui anant per la Isla de Mallorca, inquirint de alguns crims no esperant la execucio, é sentencia del dit crim: fan fe pagar de selaris, e missions per ells fetas, contra Ordinacions Reals, é priuilegis del Regne de Mallorca, é contre dret comu; que per la dita raho supliquen los dits Embaxadors lo dit Señor Rey, sia de sa merçe, prouehyr que de aqui auant, ningun official, no gos pendre en lo cars demuntdit, ninguns salaris ni missions per la raho demuntdita; solament apendre las enquestes, é adnotar los Bens si seran adnotadors, é esperar si ningune composicio, ó remissio, é estar en aquella: fins que per Iusticia hy sia prouehyt. E si sera conegut ells deure hauer salaris; quels sien lliurats, segons que per Iusticia sera trobat, seruades les franchezes (fráhcezes), Ordinacions, é bons vsos del present Regne: Placet Domino Regi.

QVE DELS ACTES PRESENTATS, NO

sia dat Trallat.

XVII.

Item com moltes vegades se esdeuengue, que los Iurats, é altres singulars protesteran, ó instituyran alguns actes per llur interesar, ó de la cosa publica, que lo Gouernador, Lloctinent, ó Assessor no permetran de aquell acte esser donat trallat, ni lleuat acte sino ab voluntat llur: per la qual raho suppliquen los dits Embaxadors, que lo Señor Rey provehesque, que de aqui auant, de tots actes que al dit Governador, Lloctinent, ó Assessor sien presentats: Los Escriuans de la Cort de la Gouernacio, los ne hayen a llur carta o cartes: é dar trallat: é que lo contrari no pugue esser fet, per los dits Gouernador, Lloctinent, e Assessor, e asso ayen a iurar los dits Officials. Placet Domino Regi.

QVE DEQVI AVANT, CAVALLS, NI ROCINS NO

puguen esser tret del Regne.

XVIII.

Item suplicaran los dits Honorables Embaxadors al dit Señor Rey, que sia de sa merçe, atorgar en priuilegi perpetual als dits Iurats, que de aqui anant no puguen esse trets fora del Regne de Mallorca, Caualls ni Rosins: com ni haye molt pochs, é aquells, de dia en dia sien trets. E com ve cars que inimichs concorren en lo dit Regne, per mancament de Caualls;. é Rosins; moltes vegades, no han aquella resistencia que si merex.
Placet Domino Regi.

Et quoniam parum esset ac in publicam Regnorum nostrorum bene statuere optimis prouisionibus; & moderari nisi prouisiones ipsae ad vnguem obseuarentur: Ea ratione supra scripta: ipsa capitula (ses capítols), vna cum eorum, vniuscuiusque ipsorum responsionibus, quas, & que salubres prouisionés, dictae Ciuitatis, & Regni esse decreuimus: tenore praesentis, quam vim & vices priuilegij gerere, & intra alia priuilegia & gratias dicto Maioric. Regno, per nostros Praedecessores diui recordij & Nos indulta, & concessa, aggregari, & esse volumus: Gratis, de nostra certa scientia, & expresse, consulte, & Sacri nostri Consilij matura deliberatione praecedente, de verbo ad verbum ut iacent. Quae ad beneplacitum sunt ad beneplacitum; & que ad certum tempus; ad certum tempus; quae vero ad in perpetuum, nunc, & omni futuro tempore obseruare; & per quoscúq; obseruari facere & nullatenus reuocare, nec reuocari pati, nec eis contrafacere; aut nullatenus contrauenire, aliqua ratione seu causa in nostra bona fide Regia promittimus; & etiam per haec Sancta Dei quatuor Euangelia manibus nostris corporaliter tacta, Iuramus. Illustrissimos propterea Reginam Mariam consortem, ac Regem Nauarrae fratres nostros charissimos, & Locumtenentes Generales: per hanc eandem vicem Epistolae, & priuilegij, in hac parte gerentem, effectuose hortamur; intentum nostrum aperiendo: Gubernatori vero dicti Regni Maioric. eiusque Locumtenenti Procuratori Regio, Baiulis, Vicarijs, Iuratis quoque ipsius Ciuitatis, & Regni; nec non coeteris vniuersis, & singulis officialibus (officia-alibus), & subditis nostris ad quos spectet, eorúq; locatenentibus praesentibus, & futuris, de ipsa nostra certa Scientia, & expresse dicimus; & districté praecipiendo mandamus, sub ire & indignationis nostrae incursu, poenaque trium millium florenorum auri Aragonum, a quolibet contra faciente singulis vicibus, quibus contrafactum fuerit irremissibiliter habendorum, nostroque Erario applicandorum: quatenus, omnia & singula suprascripta Capitula eorumque responsiones per nos factas, ac etiam in fine vniuscuiusque ipsorum adiectas teneant firmiter, & obseruent, tenerique, & obseruari faciant inuiolabiliter: per quoscunque iuxta sui seriem pleniorem, & non contraueniant, nec contrafaciant, nec quemcunque contravenire, aut contrafacere permittant, aliqua ratione, seu causa, publice, palam, vel oculte, nec aliquo alio quovis quaesito colore, si gratiam nostram charam habent, & iram, ac indignationem nostram, ac poenam praedictam cupiunt euitare. Et vt praedicta omnia, & singula quae praediximus, vim, efficaciam, & effectum priuilegij obtineant, ac maiore robore fulciantur: concedimus dicto Regno, & etiam indulgemus, quod si quae forte prouisiones, per inaduertentiam, & importunitatem, scienter, & alio quouis modo ex nostra Curia, de coetero emanabunt; quae in totum, vel in partem praemissis, aut alicui praemissorum essent contrariae: aut in ali quo derogare viderentur. Eas nunc, pro tunc, & tunc pro ut ex nunc anullamus, & euacuamus, efficacia, executione, viribus & efectu; atque decernimus locum nullum habere; nec volumus vllá obtinere posse roboris aut executionis firmitatem. Coeterum ad abundatioré cautelam, dictis Gubernatori, eiusq; Locút. (Locumtenentis) coeterisq; vniuerfis, & singulis officialibus nostris ad quos spectet: eorumque Loca &c, praesentibus, & futuris, dicimus, & mandamus quatenus ad omnem minimam instantiam, & requisitionem Iuratorum Ciuitatis, & Regni praedictorum, praesentium & futurorum; vel alicuius, ipsorum; iurare teneantur: si, & quouis fuerint requisiti quod predicta omnia, & singula, tenebunt firmiter, & obseruabunt fideliter, legaliter, atq; bene, pro ut in dictis responsionibus & vnaquaq: ipsarum continetur, & si forte requisiti statim iurare nosse luerint, eos, & quemlibet ipsorum, praedicta aut aliquid praedictorum recusante, nunch pro tunch, & tunc prout ex nunch ab officijs suis suspendimus; itaque officijs suis nullatenus vti possint, donech & quousque iurauerint, quod praedicta omnia & tenebunt, & obseruabunt fideliter & legaliter, atque bene iuxta continentiam, responsionum praedictarum: & nihilominus, si illi fortassis, interim quo iurare noluerint aliquos actus celebrabunt, eos in totum, serie cum praesenti eneruamus atque tanquam non legitime celebratos, inualidamus, & eis, & eorum vnicuique potestatem omnimodam contrarium agendi adimimus, & totaliter abdicamus. Haec igitur omnia & singula praedicta facimus, & paciscimur, conuenimus & promittimus, Nos dictus Rex Oratoribus, & Ambaciatoribus nostris praedictis, nomine, & parte dictae Ciuitatis, & Regni, in posse Notarij, & Secretarij infrascripti, tamquam publicae personae; pro vobis, & eis, ac alijs omnibus, etiam & singulis quorum interesse potest & interest. quomodolibet in futurum recipientis, & legitime stipulantis. Datum est & actum hoc, in nostris foelicibus Castris, apud turrim de Carbonayra die 19. mensis Maij, secundae indictionis Anno a Natiuitate Domini Millesimo, quadringentesimo trigesimo nono: huiusque nostri Citra farum Siciliae Regni Anno Quinto; aliorum vero Regnorum nostrorum, anno vigesimo quarto.

Signum + Alfonsi Dei gratia Regis Aragonum, Siciliae, citra farum & vltra, Valentiae, Vngariae, Hyerusalem, Maioricarum, Sardiniae Corcicae, Comitis Barchinonae; Ducis Athenarum (Athenarú) & Neopatriae: ac etiam Comitis Rocilionis & Ceritaniae: qui praedicta laudamus, firmamus, & concedimus, & iuramus; huicq; publico instrumento, sigillum nostrum commune negotiorum. Siciliae vltra Farum, cum alia in promptu nos habeamus, opponi iusimus impendentem.

REX ALFONSVS.

Testes fuerunt ad praedicta praesentes, Ioannes de Viginti millijs Marchio Gari, Ioannes Dominus de Daypar, Lupus Eximenis, de Vrrea, Raymundus Buil, & Berengarius de Aril, Consiliarij Domini Regis praedicti.
Signum (*+*) mei Ioannis Sallent, dicti Illustrissimi Domini Regis Scriptoris: eiusque authoritate Notarij publici, per totam terram & ditionem suam, qui praedicta, loco, & vice honorabilis Gregorij Catala dicti Domini Secretarij mandatum, propria manu apponentis, in cuius posse dictus Dominus Rex firmauit, & iurauit, ut infra patet alijs arduis dicti Domini Regis occupati negotijs scribi feci, & clausi cum litteris rasis, & emendatis in lineis 9. dicta in eadem, & 12. procehits per los remeys donats, en la dita vnio emanats; q tots procehiments, bédetjemés (bendetjemens) 13. & nihilomin9 (nihilominus) dictus Dominus Rex 36. & de authoritate ac 48. ordina. 54. vigentibus 58. Embaxador lo dit Señor Rey sia 61. Scriuans de la Gouernacio 63. praedecessores diui recordij: & nos in eadem aggregari 71. & quaelibet 73, tanquam not. &c.

Dominus Rex mandauit,
mihi Gregorio Catala, in cuius
posse firmavit & iurauit.

Dominus Rex mandauit, mihi Gregorio Catala, in cuius posse firmavit & iurauit.



sábado, 30 de octubre de 2021

Fábulas en vers mallorquí. Tomás Aguiló Cortes.

Fábulas 

en vers mallorquí

per

D. T. A. y C. (Don Tomás Aguiló y Cortés

Autor de la Rondaya de rondayas 

escritas en 1802.


Palma.


Imprenta de Trias

1840.

A nou dobbes


Es propiedad del editor.


Fábulas   en vers mallorquí  per  D. T. A. y C. (Don Tomás Aguiló y Cortés)   Autor de la Rondaya de rondayas   escritas en 1802.

(Nota del editor, Ramón Guimerá Lorente

Tomás Aguiló Cortés, padre de Tomás Aguiló Forteza.
Lo llibre a Amazon sol se pot publicá ficán que está en catalá.)


Fábula I.


Es Lloro y es Pinsá.


A un llibre molt antig y molt arnat,

Plé de pols y brutó se troba escrit,

Qu' allá no sé á quin lloch en temps passat,

Que ja de pur passat está florit,

(Pero lo mes segur, cuant fos mes prop,

Aloménos seria en temps d' Isop,)

Capitol vint y sis, fol cent y tants

Se conta el siguient cas y altres semblants.

El dia de cumpli añys de son reinat

Ab molta pompa celebrar volgué

S' Aguila, hermosa reina d'els aucells.

Luego per son imperi dilatat

De tal funció noticis estengué,

Y ets animals del aire los mes bells,

Sa tropa, sa noblesa, y cortesans

Acudiren contents als besamans.

Ella que los va admetre molt formal

Los concedí mil honras y favós,

Mostranse digne d' es poder real

Pues que tenia un cor tan generos.

Despues qu'amb un sarau los va cansar,

Essent axó en juriol, qui el temps no es fresch,

Per unes obsequi los volgué alegrar

Fentlos servir un abundant refresch.

Satisfets tots quedaren y contents, 

Cuant des mitx des tropell des concurrents 

Se va axecar un lloro presumit, 

Y demenant llecencia per parlar 

Un espécios discurs va comensar, 

Pensant que dava un rato devertid. 

Ab elevat estil y gran primor 

Celebrá los progressos del reinat, 

De las antiguas tropas el valor 

Que desplegaren á un famos combat, 

Se destrucció total d'els inimichs, 

Se fama que adquiriren els majors, 

Fent que hey venguessen bé per molt de pichs 

De la Reina present els grans honors. 

Pero véu ab dolor qu'el seu discurs 

No meresqué s'aplauso des concurs 

Perque imitá es llenguatje racional; 

Cosa fonch qu'a los més va sebra mal, 

Y adhuc fonch judicada per algú 

Com á despreci d'es perlar comú. 

Feyan bo á no acabar sa festa en pau 

Cuant s’alsá d'els estrados un Pinsá, 

Y per fer quedar lluit aquell sarau 

Unas cuantas arietas va cantá 

Compostas á la moda del pais, 

Millor que si fos musich de Paris. 

Meresqué un palmateo general, 

Que enhoramala Pleyel ni Mozart, 

Pues encare que es cant fos pobre d'art 

Aument dava á sa gloria nacional. 

La Fontaine en frances, Fedro en llatí 

Escrigueran y Iriarte en castellá

Y si alguns pensaments los vull copiá 

Será en es meu estil que es mallorquí; 

Perque es just y posat ab gran rahó 

Que aprecii son idioma cada autó. 


FÁBULA II.

Es Corp y sa Raboua. (rabosa)


Demunt un abre frondós, 

Mes content qu'un ca amb un os, 

Estava un Corp amb un tros 

De formatje ben gustós. 

Una Raboua tot just 

Allá es trobava aturada, 

Que si l'hagues convidada 

Hauria admés de bon gust. 

Estava badant tant d'ui, 

Cercant á son mal remey, 

Y al instant per pillarley 

Trazá tot aquest embui: 

- Amich meu, com va la vida! 

Li digué astuta y gojosa, 

Sa teua persona hermosa 

Está ben sana y lluida.

No sé jo cap animal 

De cuants ne volen per l'aire

Sense fe á ningun desaire, 

Que puga dir que te igual. 

¿Qué no's axí com t'ho dich? 

Ni es pago real tant pintad, 

Ni es cisne tant celebrad, 

Des seu blancor jo m'en rich. 

¿Que mes se pot desitjar? 

Una habilidad tan sols 

Het falte perque tu vols; 

Si aprenguesses de cantar... - 

Inflat es Corp de aquests vents 

Volgué cantar un pasatje, 

Pero caiguentli es formatje 

S'altre l'ampará en ses dents. 

Perque de mi no s'ofengue 

Qui es paga de elogis vans, 

Digues que li bes las mans, 

Y si es agut que m'entengue.


Fábula III.

La Güátlara. (gualla : codorniz : codorniu)


Per un camp de rostoy ben descuidada

Una Güátlara hermosa pasturava, 

Y cuant la pobre ménos s'ho pensava 

Se veu dins uns filats embolicada. 

Mesquineta de mí! clama enfadada, 

Cuant alegra ha poch temps que jo cantava, 

Y sa crüel fortuna hem preparava 

Sa meva perdició tant desastrada. 

¿Y per qué tan sensible desventura?

Per un granet de blat ¡Oh cuán funesta 

Y cara ha estat sa meua golosina!

¿Es desgraciad aucell fonch perventura

Es primer que tengué sort com aquesta? 

¡A cuants causa un sol gust semblant rüina


FÁBULA IV.

Es Llop y sa Cigüeña.


Ab grans bascas de mort, prop de s'ultim suspir 

Estava un fiero Llop molt proxim á morir, 

Perque un os travessad dedins sa gargamella

Li causa mil dolors, y tant ja l'atropella,

Que per tenir present un hábil cirugiá 

Donaria es caxal mes robust y mes sá. 

Amb un conflicte tal pensen los circunstans 

De que cada'u aprov de posarhi sas mans, 

Intentant acertar sa perillosa cura, 

Y guañant bons doblés tenir fama segura; 

Peró per mala sort véran á sen revés 

No ser dignes des nom ni credit de barbés. 

Sa Cigüeña despues arriscantse atrevida, 

Esposá á gran perill no ménos que la vida, 

Pues passant el seu coll dins sa boca des llop, 

En tanta prontitud com si fos beure un glop, 

En so bec tragué s'os ab tanta habilidad 

Que tot aquell concurs quedá molt admirad. 

Es professor content demána sa propina, 

Pero es Llop l'envesteig, y si la m’andavina 

Es bossinet mes gros sería estat s'oreya. 

Sa Cigüeña callá, que ja venir s'ho veya, 

Perque molt be sabia es proverbi que diu: 

Rentar es cap á s'ase y perder es llexiu; 

Pero escrigué aquest cas á llibres reservats 

Perque sigue consol á qui serveig ingrats


FÁBULA V.

Sa galina d'es ous d'or.


Dins son corral una dona

Hey tenia una galina

Que cada dia sens falta

Un ou tot d'or li ponia. 

Contenta sa bona jaya 

Callava y los componia 

Arreu dins una cistella, 

Sense dirhó á sas amigas. 

Ja may volgué averiguar 

Si era sort ó bruxaria, 

Y pensava que en tal cas 

En es fregir ja heu veuria. 

Are be pensau vosaltres 

Si prest sa faria rica 

En tant bona truita d'ous 

D'or macis, y frechs del dia. 

Pero tota aquella pausa 

Pareig que no li cumplia 

Com si fortuna tan gran 

Encare fos poca dicha, 

Y volent ferse opulenta, 

Com diuan d'una envestida,

M'agáfa s’animalet 

Y resol darli d'espina, 

Creguentse que dins s'ouera 

Hey tendria alguna mina 

Que rebenteria amb or 

Y serian unas Indias. 

Sens mes calco li obri's ventre 

Cuidadosa l'hey registra, 

Y cuant ja no te remey 

Conex sa seua avaricia. 

Es malanats codiciosos, 

En els qui res assacía 

Fomentan una passió 

Que sovint los arrüina. 

Y si no basta es meu credit, 

Un refranc tenc qui heu esplica: 

Qui tot ho vol tot ho pert; 

Y qui s'hen riu que s'hen riga.




FÁBULA VI.

Es Llop y es Ca.


Escoltaume, bona gent, 

Si un cuento no molt recent 

Voleu que vos referesca. 

Per prénder un poch la fresca

Vá sortir des bosch de Nitria 

Un Llop just com la mort de Itria, 

Tan magre, flach, y primet 

Que no s'aguantava dret. 

Topá per sort ab un Ca

Qui s'esclatava de sá,

Tant bó, tant gras, y tant redó. 

Qu’ era un gust es mirarlo. 

- Ola mon amo! jo estrañy 

Es veuret de tan bon añy, 

Cuant jo qui som mes valent 

No tench ni per una dent, 

Y es tanta ma desventura 

Que tota aquesta figura 

Sols consisteix en pell y ossos. 

- Oh! saps que hey pos de bons trossos, 

Tot d'una es ca respongué 

En casa de un cavallé 

Ahon serveisc de criat! 

Allá m'estich regalat 

Que res mes pug desitjá, 

Vengan ossos, venga pa, 

Y mentras que la gent gruñy 

M'afich bossi com es puñy, 

Y axi em pos de lo milló 

Un ventre com un tambó. 

Com som Fumat, y va el resto, 

No dexaria aquest puesto 

Per estar de bona gana 

Amb el gran Duc de Toscana. 

Si volguesses un consey, 

Jo trobaria remey 

Perque en casa de 's Seño

Het señalassen racció 

Perque guardasses sa casa. 

Creume, cuy aquesta vasa, 

Y veurás per dirla vera 

Que estás millor qu’ un prevera. 

- A tot axó hey vench a bé, 

Es magra Llop respongué, 

Que are per poré menjá 

En faré y tot hermitá. - 

Los dos parteixen rebents, 

De tanta amistad contents 

Aguardant bona ocasió 

Es Llop d'omplirse es serró 

Despues de tants de trabais, 

Y lo que feu de badais 

Arribarho á fer de rots. 

Mentras davan salts y bots 

Per casualidad notá 

Que demunt es coll des cá 

Se pell estava escorxada, 

Y li digué: Camarada, 

Qu'es axo? demunt s'espatla

Una nafreta hey tens. Patla 

¿Que ja rebentas de gras? 

- Dex anár, jo no en fas cas, 

En tenir se gripia plena, (la segunda i no tiene punto)

Poch mal en fa se cadena.

- Cadena dius y no es res? 

Are veig que tu estás pres. 

Confus es llop esclamá: 

Adios trossos, adios pa, 

Que en es bosc men vaig tot dret. 

Val mes patir fam y sed 

Que veurerse regalad 

Y no tenir llibertad. - 

Es llop no volgué estar prés 

Y en veritad feu molt bé, 

Que un qui llibertad no té 

No pot prender gust en res. 



FÁBULA VII.

Es cassador y es cans. 


Jau cussas, vatlotequi; 

Apretau, ala vellaca, 

Are es dins aquest claper, 

Are es dins aquesta mata. 

Jas Llesta, jas Falaguera, 

Un coní es com una cabra. - 

Axí per devertiment 

Un cassador s'esbravava, 

Per veurer corre sas cussas, 

Ja que venia sens cassa.

Es cans correns com uns locos

No se plañian sas camas, 

Per entre matas y rocas 

Tot heu miran y repassan, 

Fins que ja cansats y morts 

Es cassador los diu basta. 

¿No veis que no heyá coní, 

Ni heyá llebra, ni heyá ravas? 

D'aquest modo es reya d'ellas, 

Cuant per una enramada 

Los surt correns una llebra, 

Y es cassador luego esclama: 

Are si que va de veras, 

Creis que vos engan encara. 

¿Qué no la veis que pareix 

Un llamp en lo prest que passa? 

Empero ellas el s'escoltan 

Just com si fossen de mabra. 

Qui sense ningun profit 

Sol mentir cada paraula. 

¿Cuant diga la veritad 

No l'han de enviá noramala?

 

FABULA VIII.

S'asa y es porc.


S'ase enveja tenia en es tossino

Cuant contemplava es diferent destino 

Que los havia dat es fort empeño 

D'un opulent pajes que era son dueño. 

- Aquesta si que es vida regalada 

Dormir fins á las nou. S'ensegonada 

No li manca ja may. Ell tots es dias 

Van á qui li fará mes moxonías. 

Ja el tenim ajagut. Ell no trabaya 

¿Y jo em contentaré ab un poch de paya, 

Despues qu'he duit en es graner s’oliva? 

Despues de haverme fet suar sang viva? 

Despues que m'esfondraren sas costellas, 

En somadas de fems ó be d'astellas, 

Y em señalaren fortament sas ancas 

Ab cuatre o cinc mal esporgadas brancas? 

Are un poquet de paya? Axo es justici? 

¡Ó quina mala paga á mon servici! - 


Pero al veurer sa gent arromangada, 

Ab un cañom devant, y tota armada, 

Qui á sa soll se encamina molt resolta, 

Mal, digué, á matarlo s’hen van tal volta, 

Y si aquí d'un porc gras sa dicha para 

Venga paya y garrof, venga per are.

Aquells que gosan d'una vida ociosa 

No es just que tengan mort feliz y honrosa. 

Es trabay es de tots; fará mes vasa 

Qui mes trabayará; creis pues un asa.


FÁBULA IX.

La cirvia ó cera y el lleó. 


Saltant parets y marges encalsada

De cassadors famosos una cirvia, 

Per boschs y comellás, per plá y muntaña, 

Ab mes velocidad q'un llamp corria. 

Cualsevol qui la ves creg que sens dupta 

Un dimoni té en cada peu diria, 

Y treguent sempre forsas de flaquesa 

Sols no dexa señal aquí hon trepitja, 

Y suant, tanta gota no s'atura

Fins que té per defensa una garriga. 

Allá s'está pern'alta, recobrada 

D'es susto sens preveure una desditxa. 

Fonc el cas que dins una oscura cova 

Tapada d'espinals un lleó vivia, 

Y en s'horrible furor que al mon espanta, 

Envesteix á la pobre fugitiva, 

Y ja en sas seuas dents y ja en sas unglas 

A mí hem sap greu que per dissort funesta 

Perdés tan prontament sa seua vida, 

Perque ab son propi engañ escalivada 

Algunas bonas reglas donaria 

En es qui per fujir de alguna pena 

Dins uns perills majors se precipitan.


FÁBULA X.

Sa cigüeña, sas ocas y sas grullas.


En llágrimas dels uis, estava contemplant 

Son camp tot destrossat, un llaurador mirant 

Com sas cigüeñas y ocas juntament ab sas grullas 

No li dexavan mes que un pareyet de fullas. 

Es pobre llaurador casi desesperat, 

Desitjos de dar castig á n'aquesta maldad, 

Estén un bons filats, y en el mateix moment 

Ets agressors dins ells cauen incautament. 

Indignad des furor que el seu geni li anima ,

Sense ningun remey la mort luego els entima, 

Sa seua autoridad li dicta gran rigor 

Pues diuen que era batle, o almenos retgidor; 

Empero sa cigüeña li diu molt humilment: 

- Mirme ab uis de piedad que jo som innocent. 

Voste coneix molt bé que sense perjudici 

Al seu sembrat y camp li fas gran benefici,

Pues de cuchs y serpens li neteig fruits y grans 

Perque el vengue á bon preu y tot diners contans. 

- Axo no importa res ni tampoc m'hen oblig 

Jo te trobada á tú junta ab mon inimich 

Amb ell acabarás, infeliz los teus dias. - 

Pues cuidado en fugir sas malas compañias.

 

FÁBULA XI.

Es dos amichs y s' Onso.

 

Per entre una arboleda 

Dos amichs sen anavan 

En bona compañía 

Sense espasa, pistola ni cap arma. 

Y vatequí qu'es temen 

Que los surt al encuantra 

Un Onso molt ligero 

Que deválla correns de sa muntaña. 

Un per salvar la vida 

S'enfila dalt un abre, 

Y s'altre tot d'un pronte 

Millor remey no troba que sa maña. 

S'arrisca á la ventura, 

Y sense badar barras 

S'ajeu, no's mou, ni's mena, 

Es beu s'alé esperant qu'axó li valga. 

S'Onso ferós arriba, 

Luego li fa capada, 

De cap á peus l'ensuma, 

Y pensantse qu'es mort se gira y passa. 

Tot d'una es dos s'aplegan 

Y despues de dar gracias 

A sa bona fortuna 

De haverlos tret tant bé de s'encallada. 

- He reparad que s'onso, 

Un amich digué á s'altre, 

Et parlava á s'oreya, 

¿Voldrásme dir quíns cuentos te contava? 

- Que dets amichs men riga, 

Perque en tení un soscaira 

Ells se posan á cobro, 

Y dexan s'altre es mitx de sa dansada. 


FÁBULA XII.

Es dos galls barayadissos. 


Jo m'estich ben segur que chalaria 

Qui hagues vist un combat de galls inglesos, 

Que en es corral tengueren s'altre dia. 

Tots dos ben atrevits, tots dos encesos, 

Indignats se pegaren, de manera 

Que parexia estavan molt ofesos. 

No fonch una espolsada sa quimera, 

Perque de esclips y esclops ni hagué á balquena, 

Y si llest era un s'altre més heu era. 

Pero es cap y la fi en sa cresta plena 

De picadas y sanch un s'enretira 

Y acotat á un racó no's mou ni's mena, 

Y luego s’altre que triunfant se mira 

De sa victoria seua sen avana, 

Y á cantarla gojos tot d'una aspira. 

Pero per mala sort una milana, 

Que feya prop d'allá sa torniola, 

No li dexa gosar sa gloria vana. 

El sent, el pilla, l'arrebata y vola, 

Y es seu rival quedant sens ploma alguna 

Señor des galiner, prest s'aconsola 

Agrait á lo inconstant de sa fortuna. 


FÁBULA XIII.

S'águila y sa tortuga.


Quí creurá cosa igual, 

De esser tant general 

Es desitx de volar, que sens reparo 

Me atrevesc á promete que es ben raro 

Qui no n'ha sabut may, 

Y tenint temps y espay 

No tenga ganas de jugar per l'aire, 

Y no heu provás si no temes desaire? 

Per are no dig mes 

Sino que aquest esces 

Arribá fins y tot á sa tortuga: 

(Axó es lo mes estrañ que dir se puga). 

En el mateix moment 

Que aquest mal pensament 

Li passa p’es cervell, se desconsola 

Veent qu'hen volan tants y ella no vola. 

Y sens mes aguardá 

A s'águila esplicá 

Es seu desitx y estravagant manía 

Confiada en que á volar l'enseñaria. 

- Mira, diu, sols que hem dons 

Un parey de llisons 

Segura volaré, y en está alsada 

Que vengan es mes llests á darme unglada. - 

Sa reina dels aussells 

Luego aquests cascavells 

Vol treureli des cap, y li dejecte 

Amb evidents rahons es seu projecte. 

Ella plena de grins 

Porfia y torna, fins 

Que ja cansada de semblant quimera, 

S'águila donarli bon chasco espera. 

La pren, axeca es vol

Pareix qu'es prop des sol,

Y dient á sa tortuga: estás contenta, 

La dexa caure y s’infeliz rebenta. 

Si are tengues remey 

Tal volta per consey 

Daria á cualsevol esta advertenci. 

Preniu parer de aquell qui te prudenci.




FÁBULA XIV.

Es milá.


Un milá que en sa vida en feu petjada, 

Pitjor que carn de chincha trist es veya,

Pues ferit de una flecha envenenada 

Escaparsen de aquella ja no creya. 

Prop de sa pell mirava sa ruxada, 

Y des cástigs del cel ja no s'hen reya, 

Que comensava á fer farina blana, 

Perque anava á la mort de mala gana. 

S’últim baday casi en es bec tenia,

Y amb uns termes semblans parlá á sa mare: 

- Preniu ets atapits, correu, feis via, 

Acudiu en es déus, mirau si encare 

Tendrá remey sa meua malaltía, 

Ó bé si cualcun d'ells per mí es declara, 

Pues que ja hem veig devant la mort funesta, 

Y es corps que de sa meua carn fan festa. 

- Si altre medi no tens estás volad, 

Li respongué sa mare, axó es justici, 

Cóm vols que alcans salud per un malvat 

Que no ha dexat passar per alt cap vici? 

Cuánta víctima haurás arrebatad 

De devora s'altar des sacrifici? 

Y are tú com del cel esperas res 

Si á qui het pot ajudar tant l'has ofes!


 

FÁBULA XV.

Es pastors y s'onso.

 

Un onso per mala sort 

Va caure en mans de pastors, 

Y á pur assot es traidors 

El me dexaren per mort. 

Empero pes seu conort 

Altre pastor el trobá, 

Y compatit el curá

Com si fos estat son fill, 

De modo que des perill 

Dins de poch temps escapá. 

Llibert de sa malaltía 

En es xots envesteig s’onso, 

Just y fet un rey Alfonso 

Que en es moros envestia. 

Ne devora cada dia 

Ab sa furia mes rabiosa 

De sa guarda numerosa 

De tot alevos pastor; 

Pero des seu protector 

Ni sa cabra mes roñosa. 

Guardet d'anutjar ningú

Maldament no sigan fieras

Que no li faltarán maneras 

Si vol venjarse de tú. 

S'ofensor no dorm segú, 

Tement sempre sa venjansa, 

Perque de vetlar no's cansa 

Aquell qui es sent agraviat, 

Y per fat ó per salat, 

Ó prest ó tart ell l'alcansa.



FÁBULA XVI.

Sa llebra y es gorrió. 


Pasturava descuidada, 

Es mitx de s'herba abundosa, 

Una llebra desgraciada 

Cuant se veu arrebatada 

D'una águila poderosa. 

¿No eras tú sa qui corrias

Poc temps ha per aquest camp 

Que parexias un llamp? 

Que en vengan de cans, dirias, 

Y qui es mes llest que s'arramb.

Posei cametas amigas, 

¿Per qué no escapas correns? 

Poc vals tú per mes que digas. 

Y cóm no els han de fer figas 

Á tal casta de valents? 

Axí sense compassió 

La m'insultava un gorrió, 

Cuant mes ligero que es vent 

El m'arrebata un falcó 

Qui el despadassa al moment. 

Tú qu’insultas atrevit 

Al infeliz afligit, 

Y lo miras ab cor dur 

Del poderos oprimit, 

Pregunt ¿estás tú segur?


FÁBULA XVII.

Sa lletera. 


Mes q'un Pasco de contenta (Pascua)

Va sortir una lletera 

Molt airosa y falaguera, 

Garbosa, llesta y llaventa. 

Una gerreta de llet 

Duya á vendre cuidadosa, 

Y estava tota gojosa 

Tenint son conta fet. 

Per llevar es cansament 

Y entretenir es camí 

Comensa á esplicar axí 

Son alegre pensament. 

Aquesta llet, gastos nets, 

Em treurá mes de vint sous 

Amb ells pug comprá cent ous 

Que m'han de fer cent pollets.

Cent galinas al present 

Com cent galls d’indi tendré, 

Per á Nadal las vendré, 

Y compr un porc al moment.

Menjant á no pore mes 

Dins pocs temps engrexerá, 

Y qui el me voldrá comprá 

Ha de escopí bons doblés.

Luego hem pos á negociá, 

Y en lleva un poc en es bec 

Arrib á aplagá un talec 

Que no'l puga sospesá.

Dient axí tant s'entrecuita

Que tropessa la pobreta 

Y li caigue sa jerreta, 

Riquesa per hont m'ets fuita! 

Es qui fa contes tot sol 

Sens tenir á Deu present 

Fabrica torres de vent, 

O cassa aucellets al vol. 

Jo sempre hem recordaré 

D'un adagi qui fa vasa, 

Y diu, q'un contas fa s'asa, 

Y s'altre el fá es traginé. 



FÁBULA XVIII.

Es cavall. 


Diuen que no es conegut 

Es bé fins que l'han perdut: 

Es proverbi heu diu axí 

Y també heu diré jo aquí. 

Se refereix que un cavall 

Servia sense traball 

Á un capitá de Dragons, 

Y pos luego massions 

Que ningun d'aquell pais 

Li guañava de feliz. 

De gras es pel li lloia, 

Ordi tant com ne volia: 

Que es señor en propis mans 

Ni donava per istans. 

Ninguna pena passava 

Perque es señor l’estimava 

Basta prou fos andaluz. 

Finalment no dig res pus 

Sino qu'estich persuadit 

Que en so Babieca del Cid 

No s'hauria baratat 

Un cavall tan regalad; 

Pero el duya cap per terra 

Sa por d'anar a la guerra. 

Per fogir d'aquest temor 

Volgué mudar de señor, 

Y sense prende parer 

Es posa bax des poder 

D'un traginer de garrot. 

Comensá á tastar s'assot 

Que no havia tastat may, 

Sols no li davan espay 

De menjar un poc de paya. 

Li parexia rondaya 

S'antiga felicidad 

Cuant es veya maltractat, 

Consumit tot el seu grex, 

A cada anca un bon esquex,

Sa pell que li caya a trossos, 

Y per tot mostrant ets ossos: 

A tal miseri passá 

Que encare s’imaginá 

Que millorava de sort 

Cuant arribá á caure mort. 

Tú qui estás demunt sa lluna 

¿Per qué vols altra fortuna? 

Si la que tens no te agrada 

Vivint á la regalada 

Per algun poc de molesti, 

Serás com aquesta besti 

Que sortí d'un bon estat 

Per passar á un desgraciat. 

Deu hem conserv mon señor 

Per no caure amb un pitjor. 


FÁBULA XIX.

Sa geneta y sa cigüeña.


Una geneta rica y poderosa 

Parlava ab sa cigüeña, y com qui riga, 

Fingint una parrola cariñosa 

Li deya aquestas espressions: amiga, 

Vuy dinarás ab mí, no het dig res mes, 

Veurás si sé gastar es meus doblés.

Sa cigüeña admet gustosament 

Aguardant una sopa ben cumplida, 

Pues s'amiga era coch molt escelent 

Y en el art de cuinar tan instruida 

Que poria defiar sa garrullada 

Dels mes hábils autors de la panchada. 

En tota sa talent d'una semmana 

Á hora corresponent hey comparex, 

S'assegué en taula, despertá sa gana; 

Pero per be que mir no descubrex 

Mes provisió de boca que un gran plat 

Ple de sémola clare y de picat. 

Confusa sa cigüeña ab tal present 

Va quedar com es gat del pare Cañas, 

Perque es seu bec tan llarc es instrument 

Per uns efectes tals molt curt de mañas; 

Y á la fi es resolgué per aquell dia 

Á fe un dijuni mes des que volia. 

Cap en coua girá sense paraula 

Per tornarli es jornal molt impacienta, 

La convida á la fi, l'entra a sa taula 

Y una gustosa salsa li presenta; 

Pero dins un barral de boca estreta, 

Que no hey puga entrar es cap la tal geneta. 

No vulgueu sabrer cosas que no fassa 

Sa burlada geneta, lo que tresca, 

Empero cuant mes fa mes se embarassa 

Ni pot trobar cap medi que servesca 

Sens parlar ni motar partex correns 

Ni torca-bocas vol ni escura-dens. 

Si t'imaginas que ningú té arbitre 

Per burlarse de tú, enganat vius: 

¿Qui sab si tal vegada es mes balitre 

Aquell matex des qui confiat te'n rius? 

Alerta pues, t'ho dig axí com jeu, 

Tú trobarás sabata de ton peu. 


FÁBULA XX.

Sas duas ratas. 


Duas señoras ratas tragineras, 

Molt llestas de tots modos y maneras, 

Una pajesa y s'altra de ciutad 

Se toparen per sort dins un forat. 

Luego de have acabat es cumplimens 

En aquella ocasió corresponens, 

Digué sa ciutadana á sa pajesa: 

Sí no sí, has de venir á sa despesa 

Que en una casa teng de sas mes ricas, 

Allá has de veurer tú si jo fas micas, 

Beranarás en mí sense fatiga 

Y podrás dir que het som coral amiga. 

Acaba en semblants termes, y tantost

Foren, y no sé com, dins un rabost 

En el cual sa abundanci y simetría 

Casi indicaren qu'era de novía. 

No heyá que pensarse que sa pajesa 

Aquí tengués escrupol ó peresa, 

Ni ceremonis fes de empagaida 

Cuant de bon grat s'amiga la convida, 

Pues llevonses tenia á son alou 

Cuxots tant de tossino com de bou, 

Á mes d'altres menjars tan esquisits, 

Que no es golos qui no sen llepa es dits. 

D'un pot de confitura, á un de mantega 

Saltan alegras que amb aquella vega

Pensen treurer sa pancha de mal añy; 

Y en veritad que axó no es gens estrañy, 

Pues hey havia tant de companatje 

Que á una gustosa pessa de formatje 

No li arrambaren solament es nas,

Y encare que d'Olanda, tant de cas 

En feren ellas com si fos de fust. 

Mentras passavan totas duas gust, 

Sa pajesa es resol ben advertida

Á no testar verduras en sa vida, 

Y cercar un semblant alocament: 

Cuant per desgraci veis aquí que sent 

Un cert renou de claus... obrin sa porta... 

Aquí si que pensá quedarse morta,

Pero es recobra un poch y pren es llis 

Per un amagatay y un passadis, 

Y s'atropella, y corre tan velos 

Que sols á s'altra no li diu adios. 

Y totd'una de espassat es susto crech 

Que estimá mes es seu antig soseg, 

Pues esclamá: no vuy mudar costums, 

Valen mes sa quietud y es meus llegums.

 

FÁBULA XXI. 

Sa cigala y sa formiga.

 

Cantant una cigala

Va passar tot s'estiu 

Sense fer provisions 

Ni son graner omplir. 

Cuant se trobá á s'ivern 

Conex s'animal trist 

Que sense mes remey 

De fam s'ha de morir. 

Per sortir de s’apuro 

Met llevar fonch precis 

Un aumutet de blat (aumut : almut : almud) 

En es seu bon vesí, 

El que era una formiga 

Qui te un graner molt ric. 

De lo que replegava 

Traginant dia y nit. 

Sa bona de cigala 

Li esplica es seu desitx 

Empero sa formiga 

Molt resolta li diu: 

- Amiga, ten pacienci 

Que jo no et pug servir, 

Que lo que he replegat 

Heu he mester per mí, 

Tú te estavas ociosa 

Cuant es mitx des perill 

Jo suáva carregada 

Mes que un mul de tragi; 

Pues si haguesses fet feina 

No het veurias axí. -

Pererosas cigalas 

De viurer apreniu 

D'una pobre formiga, 

Animal tan petit 

Que de ser laboriosos 

Enseña á mes de mil. 



FÁBULA XXII.

S' asa y es cavall.

Digauli que es codolada 

Ó com voldreu, 

Solament que m'escolteu

Cuatre paraulas. 

Callau un poch, escoltáulas, 

Vamos al cas. 

Per destino ó per acás 

Pensava un asa, 

(Y perdonenme que á casa 

Axi l'hey diuen) 

En so regalo que viuen 

Alguns cavalls, 

Que no s'han de criar calls 

Ni escorxeduras 

Per menjar bonas mesuras 

D'ordi y civada. 

En sa testa acalorada 

De tal quimera 

Esclamá d'esta manera: 

Qui heu pot pensar 

Que no hey haje bossi car, 

Ni res demés, 

Ni gust que valga doblés 

Sempre que es tracte 

De presentar bon recapte 

En es cavall?

Encara volen que call? 

Axò es rahó, 

Que el tracten com un seño, 

A totas provas? 

No li plañan sas garrovas 

Cost lo que cost, 

Heu gastarán tot mes tost. 

May veu s'assot 

May li assanten es garrot; 

Si cau pes dret 

A lo mes llarg tasta es fuet. 

Y qu'es pobre asa 

Com un dos qui no fa vasa 

S'haje de veure? 

Hey heurá qui vulga creure 

Que sens consol 

Fa feina de sol á sol, 

Que s'arruina, 

Que s'esclata, que tragina, 

Que tant trabaya 

Y passa ab un poch de paya? 

Quin mirament? 

Acas no som descendent 

Per linea recta 

D'aquell asa de respecta 

Que entrá dins l'arca 

De Noé el gran patriarca? 

Pues y com..? Basta, 

Que jo reneg de ma casta 

Cuant consider 

Que un asa fa tal paper 

En tots es gastos 

Com en fa es cuatra de bastos. -

Axí s'esplaya 

En tan llarga rondaya 

Tot enfadat, 

Cuant un cavall ensellat 

Molt llest y ardid 

A la guerra véu partid 

Tot just y dret. 

S’asa muda de cantet, 

S'empagaiex, 

Y á s'estable ja parteix 

A fer badais. 

Es el cas que si es trabais 

Duiam á plassa, 

Ó mirassem lo que passa 

A cada casa 

Feriam tots lo que s'asa. 



FÁBULA XXIII.

Es cavall y s'asa.


Qui endavina ahont anavan

Un cavall y un asa vey 

Que per un cami passavan? 

S'asa segons mala lley 

Estava ben carregat, 

Pero es cavall com un rey. 

Per molt si anava ensellat,

Pues ja sabeu que s'agrada 

De caminar descansat. 

A davés mitja jornada 

Es bon vey cansat y mort 

No poria dar petjada. 

- Cuant triste es se meua sort! 

Ay de mí, diu suspirant, 

Ques mori hem será conort!

No pug ja passar envant, 

Y si tu de mí no het dols 

Aquí moriré al istant.

- Ja pots cercá altres consols 

Es cavall prest ha respost, 

Que het duga es viatje are vols? 

Tan poch trobas tu que hem cost 

Renunciar en es meu dret? 

Ja esclatarás tu mes tost. - 

No podentse aguantar dret 

Aquell pobre desgraciad 

Allá caigué mort y fret. 

Y á s'altre per son pecat 

Tot li va caure demunt 

Per no durne la mitad; 

Pues hagué de portar junt 

Tot es carreg y somada, 

Mes es cuiro des difunt. 

Aquesta acció tan malvada 

Si heyá colcu que l'imita

Axí la veurá pagada.

Tota bona lley escita 

A tenir pietad des pobres 

Y ajudá á qui heu necessita 

Ab bonas paraulas y obras. 


FÁBULA XXIV.

Sa junta de sas ratas


Un porxo gran, obscur, poch habitad, 

Ple de trastos y pols fonch elegit 

Per lo noble senado de sas ratas 

Per tenir una junta, y reflectir 

Sobre diversos punts de policía, 

Que d'abastos heyá massa regit. 

Aqui totas sas ratas de aquells barrios 

Mes hábils y elocuens varen venir. 

Casi es pot figurar un Parlament 

Semblant en es de Londres ó París. 

Sa qui mes brevetjava de discreta 

S'axecá presidenta d'improvis, 

Comensant un discurs molt estodiat 

Que en paraulas mes breus está reduit: 

- Vostes no ignoran, diu, que aquest veinat 

Que habita s'altra part, paret esmitx, 

Es la señora gata Couacurta 

Qui mos pilla adormidas en sa nit. 

Es necessari pues que se resolgue 

Un remey es mes útil y efectiu, 

Ja per assegurar sa nostra vida, 

Ja per sa llibertat des nostros fills. 

- Es mal está tirad á sa paret, 

Respongué prontament donant un crit, 

Una llesta de llengo y de talons, 

En tractar de parlar ó de fogir. 

Si vostes volen prende mon dictámen 

Jo els assegur que aquest poble infeliz 

Ja no anirá com ántes cap per terra 

Abatut, temeros y fogitiu

Si per traició mos prenen casi sempre 

Qu'es pos un cascavell á s'inimich: 

Es renou prevendrá sas descuidadas, 

Y vatequí es negoci concluit. 

- Gran pensament, clamá sa presidenta, 

De no haverlo tengut jo m'hen admir; 

Empero jo pensava amb una cosa 

¿Quí será de vostes sa qui s'arrisc? -

Lo mateix solec dir sempre que veig 

Tanta copia d'ingenis atrevits 

Que proposan ideas impossibles, 

O projectes difícils de cumplir. 

Vosté pensa, molt bé, pues, cavaller, 

Si sap posar má á l'obra que als es dit.



En esta llibrería se venen las siguients obras:

Glosas de la creació per un pajes d' Alaró; enb' un tomet. Vàl... un tresét.

D'en teleca tonterias y d'un procurador las agonías

Un tóm reformat no mes... vuit dines.

Décimas desbaratadas agúdas y celebradas.

Un tóm còm una plagueta... una treseta.

Pronóstig y gois del añ qui ve. per pensà en lo que convé.

Un tom... tres pics un dotblé.

Recepta per nadal y tertúlia d' atlotets.

Es un tomet y val... tres doblérets.

De Betlem es pastorells para recordar amb' ells del naxament el succes. Un tom y val... sis dinés.    

Pastorellas pe sas ninas màldament sian fadrinas, ab que gran bulla sa mou.

Un tóm amb' octau... un sòu.

Sa rondaya de rondayas bóna per trempàr riàyas en torrons vi y cabál. Un tóm amb' octáu... un reàl.

Testament original d'un porc mort devant Nadàl ab sos llegats y damés un tomet … cuatre doblés.

Entremes d'en Llorens mal casadis... A nòu dotbles.


Entrades populars: