De
la quarta part de est libre,
qui
es de temptació.
(tentación; todavía muchos siglos se
escribirá con mp; tentació; temptatio)
I.
DE
MAL ÁNGEL É BÒ.
Temptació
De
mal ángel e bò
Vuyl
ensercar en est sermó;
Car
vuyl mostrar
Com
se puscha hom guardar
Al
començement, com vòl far (començament; principio,
comienzo)
Alquna
re; (alguna)
E
si li vé de bé
Sabga
que de bòn ángel vé (46) (sábiga, sápia, sapia; sepa)
Lo
pensament
Que
en lo far consent,
E
si 's fá de él exament
Tant
qu' am d' uy ço
En
lo fayt companyó;
E
si 'l consel no es del bò
Ángel,
ans es
De
maligne, per res
No
faça el fayt, e demá n' es (47)
Lo
dessemblant,
De
ço que cogitant
Pensa,
faça lo seu talant
Molt
desirós,
Perque
es preciós
Aquest
tractat qu' els fayts amdós
Vòl
ensenyar;
E
per molts móus sercar,
Per
ço qu' enseny a contrastar
A
conseyl mal
D‘ esperit desleyal,
E qu‘ el bòn conseyl e
cabal
Sia autreyatz,
E que començ viatz
Ço que li será
autreyatz.
II.
DE
ESSER DEUS.
Deus
es, e hom no 'y dupte 'n res, (y griega : hi : hic latín)
Si
ço que es sentit no es;
Car
Deus no es ens corporal,
Enans
es causa sperital,
E
que no ‘s pòt veer, tocar,
El
mal sperit fá duptar
Que
Deus sia neguna res
Al
home qui savi no es;
E
si ho fay autreyar
Leugerament
lo fá peccar;
Car
qui no tem fòch infernal
Leugerament
s' enclina a mal.
Mas
lo conseyl del ángel bò
Significa
Deus per raysó;
E
vuylvos ho ades mostrar,
Si
bé o sabetz consirar. (ho sabeu, sabéu; si bien lo sabéis
considerar)
Si
no es Deus, es mayor mal (major, maior)
Lo
seu no esser, e no val
Tot
ço qui es en negun bé,
Tant
com defal en tota re; (defall)
Car
mays está hom trist que gay,
El
bò no son tant co ‘l savay,
El
viu no son tant com li mòrt,
Ni
negu no es en est pòrt
Que
viva tant com será mòrts;
E
si no es Deus es la sòrts
Mala
en infinidamen,
E
bona termenadamen,
E
valgrá mays que tot quant es
Que
no fós estat nuyla res.
E
aço no 'n consent raysó
Qu'
el mon hon ha tant esser bò,
Sia
mays per mal que per bé;
Car
mal ab esser no 's cové,
E
que fós bé esser no res
Ço
que será e passat es,
Qui
es mays que ço en que som,
E
que lo mal sia el sóm,
El
bé en jús, perque 's cové
Que
Deus sia alcuna ré,
Per
qui sia altra vida
Qui
de bé sia complida,
E
que per ella sia est mon
E
que tuyt li home qui son
E
serán e son já passat
Sian
de lá eviternat;
E
qui es bò que haja bé,
E
‘l mal que haja mal jassé.
Enaxí es ordonat
Tot
ço qui es pus qu' es vertat, (veritat; verdad; veritas)
Que
Deus es el Angel qui 's bò,
Conseyla
a hom per raysó
Que
lax lo mal e faça ‘l bé, (leixar : deixar : dejar; que
deje el mal y haga el bien)
E
de Deus no dupte en ré,
Jatsia
no sia sentit;
Car
ço qu' él es, es esperit,
Lo
qual no 's pòt pendre ab sen,
Mas
ab nostre entenimen,
E
ab membrar e ab amar,
No
gens a veer ne tocar.
III.
DE
TRINITAT.
Contra
la summa Trinitat (48)
Ha
lo demoni conseyl dat,
E
tots jorns lo dóne soven
A
home qui molt no enten,
Quant
en ela vòl consirar (49)
E
per necessitat provar,
Conseylantlí
que Deus no es (50),
Car
si ho fós vir a pales (51)
Ço
que no pót bé declarar,
E
per est móu fá lo duptar (52)
Per
ço que sia descreent,
E
que lo pórt en fòch ardent (53).
Mas
l‘ ángel bò fá cogitar (54)
Que
hom no vuyla declarar
La
causa qu‘ entendre no pren
Per
força de nuyl argumen,
Mas
que la cresa verament (55)
Captivant
son enteniment.
Empero
si es hom subtil
E
ha enteniment humil,
Conseylalí
que lo Senyor
Que
sobre tots está major,
Deman
qu' el dó certenitat
De
sa gran sancta Trinitat,
De
la qual vos vuyl un pauch dir
E
temera el dir falir, (temiera)
Si
duptás que Deus no ‘m aydas; (aydás, ajudás; ayudara,
ayudase)
E
si 'n res hi fal, no dich pas (negación con pas, todavía
lo he oído en catalán, y francés)
Qu'
en só que ‘y fal sia creutz,
Ans
só d' aytant apercebutz
Que
sotsmet a corregiment
Est
dictat al Pape valent,
E
a tots los seus companyós
E
del falir deman perdós,
Si
y es, car no 'l dich a scient;
E
prench aytal començament.
Deus
es, segons que provat es,
E
es complit e no 'l fal res,
E
en si ha moltas raysós,
Perque
está complit e bós;
Ço
es, bontat, infinitat,
Poder,
saber, eternitat,
Voler,
virtut e veritat,
E
de gloria es bastat,
E
d' altres mantes dignitats
Está
Deus complit e bastats,
Les
quals no poria nomnar;
E
car lo fayt vuyl abreujar,
Passem
a aço que direm:
E
primerament començem
A
provar per l' entenimen
De
Deu, qui sí matex enten,
Entenent
tot ço que ‘n sí ha
E
de ses raysos natura ha,
Que
li fan axí corsirar
En
bò obrar e en bé far (56),
Con
ha per sí metex poder (57); (mateix; com tiene por sí
mismo poder)
Lo
qual poder vòl son voler
Qu‘
en produir sia hi tant gran,
Com
es son esser en están;
Car
si en están era major
Qu'
en obrar sia, ja valor (58)
De
son obrar seria gran,
Car
no seria egualan
Lo
seu obrar al seu estar,
E
‘n l' obrar seria mirvar
De
bonea, qui tant no fá
De
bé com en son esser há.
Aço
matex d' infinitat,
S'
infinit no era obrat;
E
si 'n eternitat no fós,
Fóra
Deus en sí ociós,
Eternalment
de eternitat,
A
la qual féra gran peccat (59);
Pus
que d' ela pogués bé far
Per
manera de eternar (60).
Aço
metex es de poder,
De
saviesa, de voler (61),
Virtut,
gloria, veritat,
Contra
les quals féra peccat (62)
Si
‘n lurs obras fós ociós;
E
car Deus no es injuriós (63),
A
sí metex ni a altre re,
Fá
en sí metex tant de bé
Con
abasta a son poder,
E
son voler en vòl haver,
E'
n pòt atenyer son sauber,
E
cascún hi fá son dever. (quiscun; cada uno, y todos hacen
su deber)
El
produir en ayço es pren
Del
fil e 'l sanct espiramen, (fill : fijo : fillo:
hijo; se verá fil durante siglos; filium etc latín)
Entenén
Deus que ha poder,
E
Deus té en far son dever,
Segons
que já ho ha jutjat
Cascuna
de sa dignitat (64).
Car
la bonea vòl bé far,
E
eternitat eternar,
E
infinitat infinir,
E
lo poder ho vòl complir;
E
tal complir no 'l pòt donar
A
nuylla causa per crear,
E
nuylla causa creada
Pòt
esser infinitada,
Si
no pòt esser eternal (65).
Cové
a Deus, donchs, complir tal
Com
requeren ses dignitats.
Cové,
donchs, que sian donats
De
las matexes lo complir;
Lo
qual apelam produir (apellam; nombram, nomenam : lo cual
llamamos producir)
Un
d' altre infinidament,
Hon
sia bonificament,
Eternar,
possificament,
E
entendre e amament,
Vertuificar,
verificar,
E
complir e gloriejar (66).
Enaxi es lo bastament, (este
enaxí no lleva tilde aquí)
De
la essencia el agent,
Del
natural el naturant
Qui
es eternal eternant,
Del
unible el unitat,
Del
agible el naturat;
E
aquel qui es produent
Es
lo payre omnipotent, (lo pare; el padre; la mayre : madre)
Qui
produí de sí ço qu' entén
Qu'
en pòt produir francamen (67)
Segons
qu‘ ho volen ses raysons (68)
Per
mòu de generacions,
Engenrantse
hi el fil seu
E
engenrá 'l axi en Deu (69),
E
molt mils com es engenrat
Un
hom d' altr' en humanitat.
E
car es de infinitat,
L'
engenrant es infinitat;
E
car Deus es en unitat
Estant
ab él ens unitat (70).
E
car es de eternitat,
Está
l' engenrat eternat,
E
es bò car es de bontat.
E
axí de cada raysó,
E
aquel fil está tant bò,
Tant
infinit, tant eternal,
Com
lo payre e aytant val;
Pus
que de tot él está nat
E
tot quant ha li ha donat,
Enfóra
sa paternitat;
Per
ço qu' el tenga eternat,
En
esser fil eternalment,
Sens
negú altre mudament;
Lo
qual hagra si 's pogués far
D'
altre payre e eternar,
E
fora in contradicció,
En
esser payre, payre no,
E pogra suffrir eternar
Que
'n el fil se pogués camiar (71),
En
esser payre d' alcú; (algú; alguien)
E
enaxí de ú en ú,
Trò
qu' el primer payre no fós (trò : fins a : hasta)
Del
segon fil e ses raysòs, (leemos raysós y raysòs:
razones; raysons, rahons, raons)
Ne
consent que payre infinit,
Cové
esser en Deus complit.
Amem,
donchs, un payre, no dos,
E
un fil qui es cabalós,
E
no requer que sia payre,
Per ço que no sia mutayre,
Ni
contra son payre en res,
Pus
que per él es ço que es.
E
vuyl provar tot exament
Ço
per qu‘ es payre el produent,
E
'l product es fil apellat.
E
si havetz humilitat
En
ço queus en volray provar,
Entendre
ho poretz tot clar; (poreu, podreu, podréu; podréis)
Car
tot ço que altre tramet
De
tot sí matex es per dret
Fil,
si 'n s‘ especia es mes,
Axí
com lo leó qui es
En
la leonitat trames,
La
qual sa especia es
Per
lo leó qui ‘l ha engenrat,
E
en sa especia posat;
Perque
‘l product per fil está
E
‘l produent payre se 'n fá.
Es,
donchs, Deus payre e fil Deu,
Segons
l' eximpli, e say eu
Que
si 'l leó tan solament
Fesés
lo fil eternalment,
Que
molt mils hagra nom payre,
Que
quant d' altre fil vòl fayre (72);
Encare
que sol un leó
No
es payre de tots quants só,
Ni
es payre en eternitat (73),
Mas
en lo temps que es passat;
Perque
en causa creada
No
es tant apropiada
Filiació,
paternitat,
Com
en la suma Trinitat;
Car
lo payre tant solament
Prodúu
de sí eternalment
Lo
fil, e no ‘y vòl companyó.
E
assi virám lo sermó
A
provar lo sanct Spirit,
Lo
qual tenga mon dir complit,
Per
ço car ho dich a s' honor,
E
qu‘ hom l' entena e l' aor.
Deus
payre e Deus fil están
En
una natura amán
La
un a l' altre eternalment (74);
E
cové esser l' amament
Aytant
gran com estan amdós;
Car
si tant gran com éls no fós
Fóra
menor, e ‘ls fóran gran,
E
pogren esser rancuran
Cascuna
de ses dignitats,
Que
no sostenen que mermats
Qu'
en qui sia menoritat (75),
Sia
de la lur entitat
Qu‘
es tota infinitat,
Tota
bonea, eternitat.
Cové,
donchs, que aquel amar
Qu'
eus ay dit, sia en eternar,
En
bonificar, infinir,
Per
ço qu' es pusca 'n tant complir
De
essencia e natura,
Que
sia gran sens mesura;
E
qu' ab açeylls d' hon es ixent (y que con aquellos de
donde sale : “es saliente”)
En
amant, haja egalment (egual : igual, igualment; igualmente)
Ab
éls en granea, bontat, (grandeza)
En
tota altre dignitat,
E
en essencia e natura;
E
si n' ha no s' en rancura (76)
Negú
actu de dignitat.
Cové,
donchs, de necessitat
Qu'
el amar sia Deus complit
E
que sia Sanct Spirit;
Sanct
es, per ço car innocent
Son
lo payre e 'l fil exament
En
produir aquel amar (77)
En
tot quant poden abastar
De
lurs raysons al produir;
Perque
l' amar cové exir
Simplement
tot en sanctetat,
Com
amar que ix enamorat,
Pus
que no es defaliment,
E
es ixent en compliment
Del
payre e 'l fil qui son complit,
E
está per ço espirit;
Car
está espirat d' amar,
E
no per via d' engenrar,
Qui
es per mòu de cogitar
De
Deus e 'n lo bé que pòt far
En
sí, segons racionar,
Qui
es obra de ses raysós
Per
ço que no sia ociós.
Es,
donchs, sanct Spirit provat
E
provada es Trinitat;
E
está el Sanct Spirit
Nombre
de tres, tant fòrt complit,
Qu'
él en sí matex no sosté
Que
sia en quart nombre per re;
Car
segons que havets ausit, ((haveu oyt : habéis oído)
Axí
abasta un Spirit (78)
En
la divina Trinitat,
Com
fá una paternitat
E
una filiació,
Pus
aytant com ella es bò.
Es,
donchs, en tres nombre complit,
E
per ço está establit
En
tot ço que Deus ha creat,
Que
lo nombre de Trinitat
Ha
molt major perfecció,
E
es en tota rè pus bò,
Segons
ço qui es natural;
E
perque natura mays val,
Com
de materia formá
E
conjuncció demostrá
Tot
ço qui es substanciat,
Axí
com en humanitat (79),
En
qui ha còrs e ánima há (80),
E
ço perqu' el ú en l' altre está
De
tots tres es home unit.
Ayço
matex del spirit
Del
home qui está de tres,
Segons
qu' entendre pòts ades,
En
saviea hon son tres (81), (sabiduría; saviesa; saviea,
bonea, altea, nedea, etc...)
Entenent,
entendre, entes;
E
no cal que ni haja més.
E
si ‘l un dels tres no 'y fós
Ja
no fora ens cabalós;
Saviea
e volentat
Ha
en sí amant e amat,
E
amar e en tot ço qui es
Está
complit nombre en tres (82);
Lo
qual nombre ha Deus creat
Significant
sa Trinitat;
Per ço que sia coneguda
Per
lo nombre e volguda.
Son,
donchs, en Deu tres persones
Qui
de dignitat son plenes (83),
Qui
son en una natura,
Distinctas
sensa mesura; (distintas sin medida)
E
per ço disem, payre Deu (84), (decimos; deiem; diem, diém)
E
disem que lo fil es Deu (85),
E
Deus está Spirit Sanct,
E
no son tres Deus tant de quant;
Ans
están un Deu solament
No
compòst, enans simplement; (enans : ans : sino)
Car
una es la deitat
E
son d' una simpicitat; (simplicitat)
Enaxí
com en vera amor
En
qui está un l' amador
E
altre cell qui es amat (86),
E
l' amar d‘ altre e tocat (87)
No
son de compulsió,
Car
tots tres d' un amor só.
E
ço perqu' en nombre están
Es
car la un está aman,
E
l' altre qui está amat
El
amar d' amdós es donat.
E
car tots tres en nombre só,
Están
segons relació
Cascú
‘n sí matex, l' altre no,
Per
nombre e distincció,
Nombre
de tres no ‘y seria,
Si
distincció no 'y havia.
E
car la un es d' altre nat,
El
altre es d' amdós donat,
Per
una amor sens mesura,
Son
tots tres una natura (88),
Una
essencia, un póder (89),
Una
bontat e un dever,
Un
saber, una volentat,
Una
granea, eternitat.
E
car en una unió (90)
De
natura e de raysó
Están
tots tres, son apelat
Un
Deu, no molts per l' unitat
Que
damunt havem recomptat: (Qne
en el pdf; típico error n-u)
Car
l' una raysó l' altre es,
En
quant un Deu solament es.
E
car cascun actu complit,
Han
per ço ensemps establit
Que
sia la distincció
Solament
per relació,
Lo
payre, ‘l fil e l' esperit,
No
está l' ú d' altre pertit,
Pus
qu' han una natura;
Car
la natura una dura
Eternalment
e infinida,
Perque
no pòt esser complida:
Car
axí com en simple amor
Está
l' amat en l' amador,
E
l' amador en son amat,
E
l' amar hon están liat,
Enaxí en la deitat
L'
ú de l' altre no es gitat,
Ni
l' ú al altre es derrer;
Car
eternitat no soffer
Que
y sian primer ne derrer,
Car
ab éls no poria esser (91),
Axí
com en la simple amor,
Hon
l' amat, amar, amador
Están
en un temps egualment,
Sens
primer e derrerament.
Asatz
harem mostrat tót clar
De
Trinitat ço qu‘ ens en par;
E
si nuyl home es temptat
Per
mal esperit, est tractat
Lisca,
e porá tòst veer (92), (lea, y podrá pronto, enseguida ver)
Si
es home qui haja saber,
De
la Trinitat veritat,
Tant,
que n' estará consolat.
IV.
DE
CREACIÓ.
Fá
'l demoni temptació
Que
no sia creació,
E
qu' 'l món sia eternal,
E
aço fá per nostre mal;
Car
si lo món no fós creat,
No
fóra primer hom format,
Ni
fóra res nostra fe
Qui
d' encarnació nos vé;
Car
no fóra Deus encarnat,
Per
ço que ‘l món fós recreat,
Ne
fóra peccat general,
Ne
altre vida atretal.
Car
si lo món eternal fós,
Ja
no fóra cascú de nòs
Resucitat,
car abastar
No
pogra la terra a donar
Si
matexa a cascú còrs;
Car
infinit nombre a tot fòrs
Fóra
de còrses renovatz, (còssos; cuerpos; còs, còrs :
cuerpo; corps, corpus, corpore)
Qui
en lonch, pregon, ni en latz
No
pogren negun loch haver
En
que tots poguessen caber,
E
aydas hi lo cèl e la mar,
Ans
covengren ultra passar
Lo
cèl infinidamen;
E
ço nuyla raysó no pren
Que
loch sostenen infinit (93),
Qui
sia de còrses complit.
Veus,
donchs, per qual entenció (intenció; intención)
Fá
‘l demoni temptació,
Per
ço qu' ens git de nostra fe. (para que nos expulse de
nuestra fé)
Encara
diu que de no ré
Deus
nuyla causa pòt far,
E
que eternal cové estar
Lo
món, pus no 'l puscha crear.
Encara
diu que ociòs (ociós; ocioso)
Fóra
Deus, si lo món no fós
Eternal,
car si començat
Fós
ans que él l' hagues creat,
No
hagra Deus en que obrás;
E
per ço que mays no cessás,
Vòl
qu' el món sia eternal.
Vejatz
com sa raysó no val,
Car
en Deus segons son dever,
Poder,
saber e son voler,
Han
un matex actu complit,
E
l‘ú en l' altre 's infinit;
Car
aytant pòt lo seu poder,
Com
son saber ho pòt saber;
E
aytant ama son voler,
Com
poden poder e saber (94);
Car
en tot quant son están egal.
((egual, igual)
Vejatz
com ment lo desleyal, (ved cómo miente el desleal)
Car
si ‘l voler vòl de no re
Crear
lo món, pòt ho de se,
Pus
que 's aytant gran son poder
Com
está gran lo seu voler.
Vòl,
donchs; e si vòl, ha pogut
Sabé
que volch sabe pugut:
E
que 'us iria als dien
Del
Rey del cèl omnipoten;
Car
si 'n mí era unitat,
De
poder, saber, volentat,
No
sol puria ‘l món crear, (poria; podría; podrie, podríe,
porie, poríe)
Que
de mí puria Deus far
Si
volia qu' eu fós Deu,
Car
puria ho 'l poder meu,
Pus
ho volgués lo meu voler
E
ho sabés lo meu saber.
E
tot ayço 's poria far,
Pus
que fossen en egualar,
E
que de tots tres fós un fayt.
Vejats,
donchs, e a qual agayt
Vos
vòl aportar lo savay;
Encara
que vos mostraray
Que
Deus no fóra ociós,
Quant
diu que si eternal no fós
Lo
mon, no hagre ‘n que obrar; (haguere; tinguere; tuviera o
tuviese)
Car
segons qu' eus pòt remembrar,
Provada
havem Trinitat,
La
qual está en eternitat
Produent
lo payre e fil de Deu;
Al
qual doná tot ço del seu,
E
d' amdós ix l' Esperit Sanct,
Lo
qual se dona en amant;
Perqu'
en l' obra qu' en sí ha,
Deus
gens ociós no está;
Car
obra es de Trinitat
E
de cascuna dignitat.
No
cal, donchs, sia eternat
Lo
món, per ço qu‘ haja obrat,
Qui
ha él sia eternal (95);
Car
dintre si l' ha qui mays val (96)
E
qui es de sa entitat,
Ço
es lo fil e l' espirat
En
qui están bonificant,
Bonificar
e car amant,
Bonificar,
amar, amat
E
aço en eternitat.
E
pus havem tot clar mostrat
Que
'l temptar no es veritat,
Manifestament
vuyl mostrar
Qu'
el món no pòt per res estar
Eternal;
e veus la raysó:
Es
Deus, e él está tant bò,
E
es tant alt en summitat,
Que
res no ha ab él egaltat; (egualtat, igualtat; igualdad)
E
si 'l món era eternal,
Seria
en durar egual
A
Deu, per la duració;
Perque
no seria raysó
Que
Deus estés en summitat
A
cell qui ha ab él egaltat;
E
aço 's seguex del poder
De
Deu, qui pòt egal haver;
Car
si 'l mon ha eternitat,
Son
poder pòt esser durat
Aytant
com lo poder de Deu;
E
ayço matex del bé seu.
Car
lo poder e lo durar
Covenen
en bontat estar;
Perqu'
está del món sa bontat
Ab
la de Deus en egaltat.
Veus,
donchs, si 'l món es eternals,
Qu'
en tres causes está egals
A
Deus; qui son: durar, poder,
Bontat,
¿perque no ha de ver
Deu
que sia del món Senyor,
Si
per tot no está major
Que
lo món, e cascú es Deu
E
de Deu no está 'l món séu?
Car
Deu, no ‘l es en tot dessus,
El
món está en part dejus
A
Deu, car no es tant finit
Estensament,
ans es finit
En
quant está lo cèl redon;
E
tot ço qui 'n redon contorn,
Cové
se que sia finit,
Encara
que no es complit
En
totes ses pertes si tot sal (97)
Qui
no enten membrant ni val,
Ni
la pera qui 's part del món, (pedra; piedra)
Ni
l' arbre, ni l' ayga, ni ‘l jorn;
Perque
el món no está egal
En
tot a Deu, perque no val
Tant
com Deu, mas en altre res
Tant
com él val, pus egal es
En
alcu bé, poder, durar;
Perque
no cové autreyar
Qu'
el món puscha eternal estar,
Per
lo gran inconvenient
Qui
está manifestament,
Segon
que ja vos havem dit.
E
puria ‘l mal esperit
Per
altre mòu home temptar,
Dient
que Deu ha pugut dar
A
lo món que puscha durar
Eternalment
e ben complit,
En
quant está ple d' infinit
Durar,
e ayço del poder;
Mas
Deus d' ayço no ha leer,
Car
no ho pót voler son voler, (leemos pòt y aquí pót)
Pus
vòl qu' en tot Deus sia sus
E
‘l món sia en tot dejus.
O
sino covéns autreyar
Qu'
el voler de Deus vòl amar
Aytant
lo món con sí matex;
E
si ‘l voler ayço seguex,
Cové
que sabga lo saber, (sábiga, sapia, sápia; sepa)
E
que ho puscha son poder,
Segons
que ho vòl la volentat,
E
tots tres serán tòrt e peccat (98),
Si
'n res se fan ab lo causat
Eguals,
car en res no ‘s cové
Que
ço qui no está per se,
Ab
son senyor haja egal
En
nula re, si 'n tot no val
Aytant
com él; e no ‘s pòt far
Que
Deus se vuylan injuriar,
Com
sia sabi e complit;
E
jamays lo mal esperit
Creyats,
si 'n res vos vòl temptar, (creáis; cregau, creguéu, cregueu)
Que
‘l món puscha eternal estar;
E
si ho fá, anatz consiurar (id; anáu, anéu, aneu)
Ço
que vos en haurem mostrat.
Cové,
donchs, sia ‘l món creat,
E
esdevengut ha de no ré (99);
Car
si fós d' als, fóra jassé
Aquel
altre ens eternal,
E
fóra temptar atretal,
Segons
que damont ha estat
(100). (damunt; encima, cima; munt, mont, Puigdemont)
Es,
donchs, lo món de nòu creat,
E
Deus está son creador,
Son
Senyor, son governador:
E
ha lo món per ço creat,
Que
per home sia amat,
Entes,
membrat, e car tengut;
E
que Deus l' apòrt a salut
En
paradís, hon gaug no mòr;
E
gens lo món per negun fòr,
No
pogra sí metex crear;
Car
nuyl ens pòt sí matex far;
Car
sí matex far se pogués,
Fóra
la gent ans que fós res.
Mas
aço no soffer raysó,
E
fóra contradicció,
En
quant fóra e no fóra res.
Passem
avant car bé 's entes
Que
‘l món de nòu está creat
Per
lo Senyor, ple de bontat.
V.
DE
ENCARNACIÓ.
A
provar encarnació
Cové
qu' hom ús fòrt de raysó;
E
que sia hom fòrt subtil
E
enteniment haja humil,
Aquel
qui entendre volrá
La
provació qual será;
E
que sguart el començament
Del
malvat amonestament
Que
fá lo malvat esperit,
Qui
‘l ver vòl posar en ublit (oblit; olvido)
D‘
aquel qui escolta lo sermó,
E
donalí temptació.
Anem
avant e començem,
E
de Deu gracias petem (pidamos; demanem; petición, petere)
Que
'ns endreç la provació
Que
fem de s' encarnació.
Si
com la divina bontat
Fó
raysó a lo bé creat (101),
E
la granea ha gran bé (102),
La
saviea qui tot vé
Diu
qual bé pòt esser major
Creat,
e la sua amor
Volch
amar aquel major bé,
El
poder lo pòch, car es ple
De
saviea e de amor;
E
si no creás lo major
Bé
que pòt saber e amar,
No
's pogren en Deu egalar
La granea, ni la bontat,
Virtut,
gloria, e veritat
Ab
son saber, poder, voler;
Car
no volgra tan gran bé fer,
Com
lo ateny lo seu saber,
E
com lo poder lo pòt far.
Fóra,
donchs, Deus de bé avar
Per
poder, saber, volentat,
Contra
granea e bontat,
Virtut,
gloria e veritat,
Ab
qui hagra fet gran peccat;
E
fóra estat ociós
Contra
las suas raysós;
E
car en res no pòt errar,
Volchse
per açò encarnar,
Per
ço que creás lo major
Que
pòt atenyer sa amor,
E
qui está en son poder,
E
ateyne per son saber;
E
es aquel major nomnat
Home
qui está deitat,
E
es pujat en tal ausor
Que
no la pòt Deus far major,
Ni
'n pòt amar major amar,
Ni
granea major formar,
Ni
lo saber major en sab;
Car
aquel hom cové esser cab
De
tot ço qui está creat,
Pus
que Deus l' ha en sa deitat,
Tant, que está home e Deu,
E
tot ço qui 's creat es seu,
E
‘l poder, saber, volentat,
Han
satisfet a la bontat,
Granea,
virtut, veritat,
Gloria
e eternitat,
Qu'
en sí fá durar home e Deu,
Sens
que no hi pèrt res del seu,
Enans
n' es mostrada major,
En
quant fá estar creador
Ço
qui de nòu está creat
En
un supòsit unitat,
E
durar dues naturas,
Un
supósit sens mesuras
Distintas,
en ú unidas
Están
en ú establidas,
Qui
es Jhesu-Christ apelat,
Un
supòsit, un personat,
E
no en terç nombre passat,
Car
es les dues naturas;
E
ayço car sens mesuras
Es
fayta la conjunció,
Perqu'
es conserva la unió
En
propi nòm de cascuna;
Car
de la natura, neguna
Está
camiat son estament;
Perque
está Deu hom verament
E
verament hom está Deu,
E
ço entendre fóra greu
Qui
no consirás lo poder,
La
volentat e lo saber
De
Deu, e con vòl egualar
Ses
dignitats en son crear;
Pus
qu' ensemps son començament
Del
món e de son creament.
Avem,
donchs, demostrat tot clar.
Ço
perqu' es vlòch Deus
encarnar; (vòlch; por lo que quiso Dios encarnarse)
E
per molta altre raysó
Provarem
l' encarnació.
Mas,
car d' als havem a parlar,
Volem
lo sermó abreviar;
Empero
aujats un petit
(ojats, hojats; pregones; oíd; escoltáu, escolteu, escoltéu)
Com
tempta lo mal esperit
Los
homens contra veritat
En
ço que havem recomptat;
Car
diu que ço qu‘ es infinit
E
finit, son tant depertit,
Que
no ‘n pòt esser ajustat.
Ara
vejats com diu falsetat
Contra
lo divinal poder,
E
saviea e voler;
Car
jo qui só home creat
De
no res, ay l' unir amat;
E
aquel uniment enten,
E
d' él pusch haver menbramen,
Donchs,
quant mays lo pòt Deus amar
E
lo seu saber consirar;
E
si ‘l pòt saber e amar,
Bé
es sech qu' el pòt possificar,
Perque
ha poder infinit;
Lo
qual no hagra, si finit
Poder
li pogués contrastar
A
la unió d' encarnar.
Per
altre mòu pòt hom temptar
Lo
demoni, quant consirar
Fá,
que Deus de mantes naturas
Qui
están en las creaturas,
Pogr‘
haver mants encarnamens;
Mas
tú 'n pòts far responimens
Qu'
enaxí com en deitat
Abasta
una paternitat,
Un
fil e un Sanct Sperit,
Per
ço car cascú es complit,
Abasta
una encarnació
A
quant es per creació;
Car
si una no 'y abastás,
Un
encarnat no fóra pas
Complit
en l' encarnació,
E
fóra aquel unió
De
complit e de no complit,
E
hagra en l' unit falit
Contra
granea de bontat,
Poder,
saber, volentat,
Veritat,
gloria, virtut,
E
no hagra 'l mal conegut,
E
fóra 'n son sobre mermar (103);
Lo
qual mirmament no ‘s pòt far.
Vet,
donchs, com t‘ ay mostrat tot clar
Que
lo demoni falsament
T'
ha donat lo cogitament,
Per
ço que 't puscha far duptar,
E
de la tua fe privar;
Encare
't puyn molt subtilment
Temptar,
que lo encarnament
No
val tant com fóra estat,
Si
Deus se fós angelicat,
Com
sia home mays compòst
Que
ángel, e còrs corrump tòst, (corromp; y el cuerpo se
corrompe rápido)
E
ángel sens corrompiment
((corrupción)
Estará
perpetualment.
Veges,
donchs, e com t' ha mentit,
Car
per home es establit
Que
tota causa corporal,
Cèl,
terra, mar, planta, sal,
Ausels,
bestias, e quant es (ave: au: aucells, ocells; pájaros; moixóns,
muixóns)
Corporal,
a hom es sotsmes
Per
lo Senyor qui 'u ha creat (el hoc latín : ho, ya se
pronuncia u, por lo que aquí vemos)
E
a home ho ha donat;
Encara
que li ha donada
Anima
racional nomnada,
Qui
en natura spirital
Aytant
com negú ángel val;
Encara
que ‘n angelicar
No
pogra Deus participar
Ab
totes les creaturas;
(vemos totes + les + no “totas las”, pero más abajo se lee
“las”.)
Car
ángel no ha conjuncturas (104)
A
nuyla causa corporal,
Car
en tot está spirital.
Mas,
car Deus pres humanitat,
Participa
ab tot creat,
En
proprietat e natura,
Car
en home han conjunctura
Las
naturas de tot quant es,
En
las quals hom está sotsmes;
Car
hom en quant es corporal,
Participa
ab celestial,
Ab
elements, e vejetat,
Ab
sentiment, imaginat,
E
en quant está de raysó
Ab
l' esperital; e veus co (com; como)
Vòl demoni home
temptar.
E
encare 'us vuyl ensenyar
Com
dóna altre temptació,
En
quant diu que Christ nat no fó
De
fembra verge, car no par (fembra, fémina, femella; hembra)
Que
còrs per còrs puscha passar,
Si
en aquel no ha res trencat,
E
qu' es perda virginitat
D'
aquela fembra de que nax.
Ara
vejats com mént p‘ el quax;
Car
a poder qui ‘s infinit
No
pòt esser res contradit;
Car
si res li pòt contrastar
Contra
ço qu' él en volrá far,
No
porá esser infinit;
E
d‘ ayço asatz n' hajam dit.
Car
per aço que dit vos n' ay (105),
Pòt
hom conexer lo savay
Concel
de lo mal sperit,
Que
dona de dia e de nit,
E
lo concel del ángel bò, (concell; consejo; vemos en
textos antiguos, consell, conçell etc)
Si
vos virats a la rayso
Per
la qual vos havem provat
Qu'
el creador es encarnat.
Encar'
altre eximpli us en dó,
Que
Deus sab que seria bò
Si
fayia rey d' en Berenguer; (hacía; faya, faia, fee, fée,
fehia etc)
Lo
qual rey él no volrá fer
Sitot
son poder lo pòt far;
E
en ayço vuyl vos temptar
Contra
prima provació
Que
fem de l' encarnació,
Allegant
que gens no ‘s seguex,
Que
Deus faça de home pex;
Si
bé ho sab lo seu saber
Que
ho pòt far lo seu poder;
E
respon al seu argument,
Dient,
que Deus fá faliment
Si
no fá tot ço que deu far
De
bé e lo mal esquivar,
Segons
judici ordenat,
E
sia proporcionat
A
Jhesu-Christ quant ha creat,
No
pas que faça 'n Guilemó
Rey,
contr‘ él be den Ferreró,
Si
per dret li ha el regne dat;
Car
faria tòrt e peccat; (
Lo
qual no vòl sa volentat,
Contra
la cual no pòt poder, (qual : cual)
E
ayço matex del saber;
E
si Deus está encarnat
Sens
que no fá tòrt e peccat
E
fá 'l major bé que pòt far,
Cové
qu' el bé vuyla amar,
Per
ço que haja amar major
En
esser major creador;
Lo
qual major no pogr‘
estar
S‘
incarnar no volgués amar.
VI.
DE
LA PASSIÓ DE JHESU-CHRIST.
Si
tú has negú temptament
Que
Jhesu-Christ no pres turment,
Pus
qu' es de Deu e de hom unit,
No
'n crees lo mal sperit;
Car
no fóra el món recreat
Si
no fós mòrt e turmentat
Per
satisfer a nostra mòrt,
Qui
estava en mala sòrt
Per
lo peccat original,
Provat
en l' Arbre general,
Arbre
de sciencia dit,
Qu'
en Roma havem fayt e escrit.
E
si divina natura
Honra
l' humana sens mesura,
En
quant ab ella s‘ ajusta,
Be
's seguex que la humana
Natura
la divina honrás
Aytant
com pòt, e li donás (106)
Ab
sa mòrt, e lo món qui perdut
Era
de via de salut,
Com
mays pena volch sofrir
Lo
payre lo dech mays grair,
E
de tot ço no l' hagra grat
Si
per só amor no fós nafrat
E
mòrt; encara es temptat
Per
lo mal sperit malvat,
Que
Christ no pòch per res morir;
Car
Deus no pòt pena sofrir,
Perque
Christ qui ver Deus está
No fó hanc mort ni 'n cròts penjá
(107).
Mas
tú deus axí consirar
Si
lo demoni et vòl temptar,
Que
Christ duas naturas ha,
Ço
es, divina e humana:
En
quant divina no morí,
Axi
com si mòr en Martí (108)
Mòr
lo cors e l' ánima no,
Car
gens no ha corrupció,
Perqu'
éla está inmortal;
Morí
‘l cors de Christ atretal,
Lo
qual vòlch l' ánima morís
Per
ço qu' ab él Deus sen servis
Per
tot lo món a recrear
E
per Deu servir e honrar.
VII.
DE
RESURRECCIÓ.
¡Quant
hom ha gran temptació
Que
sia resurrecció!
Car
per natura no ‘s conex
Depuis
que lo còrs d' hom podrex,
E
en pòls lo vent scampa
A
cascuna part sá e llá,
Que
mays se puscha ajustar
E
en aquell nombre tornar,
El
qual era ans de la mòrt.
E
tú, qui dupte, faleix fòrt,
Car
no sovéns lo gran poder,
Lo
gran saber, lo gran voler
Que
Deus ha infinidament,
Ni
membres lo seu jutjament
Qui
es tal, que res no 'l fá tòrt;
Lo
qual penria si ‘n la sòrt
E
en lo nombre, com se mòr
No
retornava a tot fòr,
Per
ço que lo puscha jutjar
Del
bé o del mal que vòlch far;
E
‘l seu judici es pugut,
Pus
que per él está volgut,
El
seu saber sab qual será,
E
sab l' home en qui caurá,
Si
bé está son còrs pudrit,
Car
son saber es infinit,
Car
sab totes les partides
Qui
del còrs li son exides;
E
' naxí com les pòt saber, (enaxí)
Les
pòt retornar son poder:
E
‘l retornar sa volentat
Vòl,
per ço que sia jutjat
Aquel
home qui hará fet
Bé
o mal, car no fóra dret
Si
'l home qui fá ‘l mal o 'l bé
No
fós jutjat, pus que 's cové
Qu'
aquel qui fá ‘l bé o 'l mal
Haja
judici; e no val
Si
dius que Deus jutg anima
Del
mal o bé que fét haurá,
Car
ánima part d' home es;
E
car home está sotsmes
Al
mal si 'l fá, o si 'l fá 'l bé,
Lo
judici sobre hom vé,
Encara
qu' hom ha servit
Ab
son còrs Deus o desaunit (109),
Perqu'
en deu haver jutjament.
Veus,
donchs, con declarament
Per
argument havem provat
Qu'
hom será resucitat,
Per
ço que venga ‘l jutjament.
Encara
fá altre temptament
Lo
demoni sús a la mòrt,
Lo
qual temptar está molt fòrt
Si
hom no 's sab bé aydar;
Car
quant hom vé al espirar
E
mòr hon no veu d' él exir
La
ánima, car no es pòt sentir,
Car
no está còrs ni figura
Qui
haje ample, lonch, mesura,
Color,
car sperital es
Perque
no ‘s pòt veer per res;
E
si tú vòls saber que es
Anima, porás ho saber
Si
bò entendre pòts haver.
Consira
en tú ton membrar,
Ton
entendre, ton amar,
E
tot ço perqu' entens raysó,
E
ço perqu' has perfecció
En
ton cogitar e parlar,
E
en virtuts a gasanyar
O
a perdre, e com pòts peccar;
E
si per natura pixar
Requer
ton còrs no ho porá far
Per
ço car no ho vòl ton voler,
Qui
s‘ acorda ab ton saber,
En
quant farias mal estar
Si
vòls denant home pixar;
E
enaxí per mantes res
Pòts
saber ánima que es;
La
qual ánima de ço está
Perqu'
hom membrar, saber ha,
Voler,
e qu' enten raysó,
E
fá lo bé o falió;
E
de lá ‘t fá temptació (110)
Lo
demoni, que al finir,
Quant
no veus ánima exir
Del
còrs, qu' éla sia finida,
E
que no sia altre vida,
E
qu' a Deus no deman perdó.
Vet,
donchs, cò 't fá temptació, (cóm, còm)
De
la qual te porás guardar,
Si
ço que t' ay dit sàbs membrar.
VIII.
DEL
SAGRAMENT DEL ALTAR.
Si
lo demoni et vòl temptar
De
lo sagrament del altar,
Temptar
t' ha per aquest semblant;
Car
no par sian trepassant
Sens
nuyla vegetació
Lo
pá e ‘l vi qu' en còrs no só
D'
home, quant está en l' altar,
E
que de pá se puscha far
Carn,
e sanch qu' es fassa de ví,
E
Christ sia al cèl e aysí (ací, açí; astí, aquí)
En
un temps, e puscha saber
En
la ostia e voler
Haver
tan gran humilitat
Qu'
el sagrament sia menjat,
E
lo seu sanch sia begut, (y su sangre sea bebida;
masculino en el original)
Per
tant malvat clergue perdut,
Qui
li fán molt gran deshonor,
E
‘n quant él están peccador
El
temps que fán lo sagrament.
Encara
fá altre temptament,
Con
diu: - ¿aquela carn qu' es fá?
Pus
qu' en Christ no multiplicá,
E
hom ne pòt viure com pá;
E
per moltas d' altres raysós
Te
pòt dar grans temptaciós
Lo
demoni, del sagrament.
Mas
tú t' en pòts guardar leument,
Segons
qu' eu t‘ ho volray mostrar:
Deus
vòl tant fòrt participar
Ab
home, que a él se vòl donar
En
la virtut del sagrament,
Per
tal qu' hom ne sia vivent
Segons
esperital menjar;
E
car Deus pòt tota res far,
Pòt
far aquel traspasament (transustanciación)
De
pá e ví al sagrament,
En
la carn e la sanch de Christ; (ahora sangre es femenino;
arriba masculino)
Per
ço que ab tú sia amist (111)
E'
t puscha de peccats mundar
Per
lo esperital menjar;
E
pus ho vòl no deus pensar
Que
res ho puscha contradir,
Car
pòder ha e infinir;
E
qui ha poder infinit
Bé
pòt far de poder finit
Tot
quant ne vòl a son plaer;
E
car diu que no pòt caber
Lo
còrs de Christ en tant pòch pá,
Ne
'n un temps pòt esser lá
E
sá, gens per ço no diu ver, (allí, allá y aquí)
E
retorna a lo poder
Qui
en Deu está infinit,
Lo
qual fá de ço qu' es finit
Tot
quant ne vòl far son voler (112).
E
car diu que no vòl haver
Jhesús
tant gran humilitat (aquí escribe Jesús con tilde)
Qu'
el sagrament sia menjat
Per
malvat clergue peccador,
Veges
e com diu gran error
Contra
major humilitat,
E
per donar major peccat (113)
Si
hom li vòl mercé querir;
Encara
que no 's pòt sofrir
Que
nos dó aytant ço 's pót dar
A
menjar e a ministrar,
E
que hom ús del seu poder
En
tot quant vòl a son plaer;
Car
tot es ple de libertat,
De
mercé, e d' humilitat;
E
car diu ¿ahon es anat
Lo
carn tant sanct que has menjat
De
Christ, e 'l sanch que n' has begut?
¿E
com pá e ví n' has viscut?
Consira
que pʻ el sagrament
En
Christ no 's fá nuyl adiment,
Car
en tota res está ple
De
compliment e de tot bé;
Mas
cell qui pren lo sagrament,
Pren
per él esperitalment
Enadiment
contra peccat,
E
lo sagrament consumat
Que
ab l' ánima has menjat
D‘
axo que lexa pòts vivir
Corporalment,
per qu' el falir
Del
demoni, qu' ab mentir
Te
vòl de la fé desviar,
No
vuylas pendre ni amar;
E
lausa lo senyor major
Qui
nos porta tant gran amor,
Que
son poder nos vòl mostrar
En
lo sagrament del altar;
E
aquel poder vòl donar
Al
prevere ministrador,
E
vòl qu' ab él li peccador
Laven
e munden lo peccat; (laven y limpien, munden, el pecado)
E
per aço es atrobat
Lo
sanct sagrament del altar,
Sens
lo qual no pogra mostrar
Deus
a home son gran poder,
Ni
tant d' humilitat haver,
Ni
l' obra dins significar;
La
qual ha en fil engenrar,
E'
n spirar Sanct Sperit,
En
qui lòch no es estabit (114),
Ni
cantitat, ni moviment;
Car
l' obra 's infinidament (115)
E
está en eternitat.
E
tot ayçò es significat (això, aixó)
En
lo sagrament del altar,
Hon
no está moltiplicar
Si
moviment del cèl sajús
En
lo qual cèl está Jhesús,
Si bé está el sagrament,
E
aytal afigurament
Es
sagel de la Trinitat, (sagell, segell; sello, impronta,
marca)
Lo
qual membres com est temptat.
IX.
DELS
CLAUS DE SENT PERE.
Está
lo Papa veguer
De
sent Pere, e pòt tant fer
Com
sent Pere per officí,
Car
Deus enaxí ho establí,
Per
ço que fós successió
Del
offici qui es molt bò;
E
car es bò, vòlte temptar
Lo
demoni, per enganar
Tú,
e que no hajes virtut
Per
l' offici, ne d' él salut,
Ne
sias en successió
De
la fé, e en falió (aquí con tilde)
Te
puscha portar a la mòrt,
E
que en los inferns t' empòrt.
Gardet,
donchs, de aytal temptar, (guárdate)
E
leugerament pòts pensar
Axi
com rey que fá veguer,
Al
qual ha donat son poder,
Per
ço que li puscha aydar
A
son poble a governar;
Lo
qual no 'l poria aydar
Si
poder no 'l volia dar,
E
si 'l poder dava a alcú
E
que no 'l donás d' ú a ú,
Segons
que ho vòl successió,
Seria
en privació
La
vegueria; e no par
Que
Deus vuyla lo procurar
De
sent Pere en res destruir,
E
lo princep puscha jaquir
Successió
de son poder,
E
no sent Pere qui pòt fer
Mays
de causa esperital
Que
princep de res eternal.
No
consirs, donchs, successió
De
un Papa e d' altre no;
E
gardet del malvat engan
Qu'
el demoni et vòl fer temptan;
Car
lo Papa te pòt ligar,
E
si 's vòl pòt te perdonar,
Segons
que Christ vòlch establir
En
sent Pere, quant depertir (departir, partir, irse)
Se
vòlch d' est món, e al cél pujar, (cielo, esta vez con
tilde é)
E
ab son pare vòlch estar.
X.
DE
MÒRT.
Quant
hom esdevé a la mòrt,
Lo
demoni tempta hom fòrt;
E
mostralí los grans peccats,
Perque
sia desesperats
De
Deu e de son gran perdó;
Perqu'
eu aytal conseyl te dó,
Que
quant tú venrás al fenir, (vindrás; vendrás;
fenir : finir : fin : muerte : morir)
Qu‘
et vuylas molt fòrt penedir
De
tos peccats, e qu' et confés
De
ço on Deu haurás offes
Ab
contricció verament;
E
si pux te vé el temptament
Qu'
el demoni te volrá dar,
No
't cal als mes vuylas membrar
Que
tú estás bé confessats,
E
has los teus peccats plorats
Ab
vera gran contricció,
Pregant
Deus que t' haja perdó,
O
qu' él te jutja a son plaer,
E
de tot ço qu' él volrá fer
Sia
de punir o perdó,
Que
a tú sia plasent e bò.
E
si tú en ayço estás (116)
E
tú matex jutjat haurás,
Justicia
no 't pòt far tòrt
E
no temes que lá t' empòrt
Lo
demoni, que ab molts se 'n vá;
E
a negun d‘ éls no ha má (117)
Que
sia de sos tòrs punit,
Mes
que sia tantòst delit,
Quant
d' est món de lá passará,
Perque
al judici tòrt fá;
Car
si hi era volentat (118)
En
res no seria jutjat,
Perque
mercé no ‘l pòt valer,
Pus
que a Deu fá desplaer.
Mas
si 's jutja, car ha peccat,
E
que Deus ne faça son grat,
Car
el ho vòl tot sostenir,
Per
ço que a Deus puscha obeir,
Tantòst
mercé t' haurá en grat,
E
ab justicia amistat;
E
no porás en res errar
Si
amdues les sabs honrar. (ambdues; ambas; amdós : ambdós :
ambos)
XI.
DE
DÉU COMENÇAMENTS RADICALS.
Contra
dèu parts e radicals,
Contra
qui 'l tempta 'l desleyals,
Las
sis, son sis sens sensuals,
E
tres virtuts racionals,
Deene
's imaginació (119).
E
ço 's fá la temptació,
Vuylte
cascuna demostrar
Per
ço que t' en sabges gardar; (sábigues guardar; para que
te sepas guardar)
E
vuylte dir la natura
De
cascú, e la ventura
Qui
vé per la temptació.
Mes
cové qu' entendre hajes bò;
Car
s‘ eu te parle e no m' entens,
Tot
ço qu' eu te dich es niens, (niente; nient; nada)
E
fás en tú vá món parlar.
Mas
eu n' ay mèrit del mostrar,
E
tú has còlpa del oyr; (culpa)
E
si tú t' en volrás jaquir,
Haurásne
còlpa si ho fás.
Vejes,
donchs, e qual en penrás, (pendrás; tomarás; pendre :
prender : tomar : coger)
No
has conseyl, m' has d' escoltar (120),
E
que 't vuyles fòrt esforçar
Com
entens a ton poder,
E
tal entenció haver
Que
del ausir hajes profit,
E
no 't noga 'l mal esperit,
Quit
nòu, en quant no vòls amar (que te : et; qui ‘t, que ‘t)
Ço
ab que t‘ en pusques gardar. (puedas; puxques; pugues;
puguis)
XII.
DE
VEER EN TEMPTACIÓ.
Tú
has veer, per ço qu' el vist
T'
ajut a servir Jhesu-Christ;
E
tú veer natura ha,
Que
quant ne veus causa belá (121),
Qu'
ab él et fá alegrar ton còr,
Per
tal que Christ áms a tot fòr, (para que ames a Cristo “a
todo fuero”)
Del
qual es tot ço que vist has,
E
que 'l laus en quant vist haurás; (“y que lo loes en
cuanto visto habrás”)
Car
tot es fayt a sa lausor
((ya que, puesto que
todo está hecho a su loor)
E
vòl que ton còr s' enamor (y quiere que tu corazón se enamore)
D'
él, e de tot ço que volrá,
E
de tot ço que a tú fá.
De
mentre stás en alegrar
De
bella causa esguardar
Lo
demoni ve ‘y lentament (122),
E
toca ton alegrament,
E
vòlte mòure al amor
Qui
no está per lo Senyor;
Ans
es per tú e ton parent.
E
quant tú sents lo tocament,
Si
tú consents a son talent,
Tú
desvias ço que has vist
De
la honor de Jhesu-Christ,
Com
si no fós fayta per eyl;
E
si tú de mí prens conseyl,
Quant
te sintrás axí temptat,
Tantòst
muda ta volentat
A
la fí de ço que has vist,
Qui
es per servir Jhesu-Christ
May
que per tú ni ton parent,
Car
delen tots generalment;
E
si ayço fás, haurás vençut
Lo
demoni e combatut,
E
del veer mèrit haurás,
E
del vençre; e en est pas
Pòts conexer acordament
D'
ánima e de còrs verament;
Car
per lo còrs está ‘l veer,
E
per veser ve el plaer (veer, veser: ver; vore; veure)
Qui
está per la volentat;
Perque
'l demoni es sobrat
Per
l' ánima e per lo còrs,
E
tú guanyes tan gran tresòrs,
Que
nuyla ciutat no lo val,
Car
tots temps es perpetual.
E
si veus lega figura ((lletja; fea, horrenda; lletg)
En
animal o en pintura,
E
lo demoni et vòl temptar
Que
fort t' en vuylas entristar,
Per
ço que t' en faça pahor,
E
de ton còr tola amor (de toldre, tolre; tolere; quitar;
tolt, tolta, tolts, toltes)
Que
‘y haurá mes lo bel veer
Per
honrar Deu e cartener,
Gardet,
no sias desçebut;
Car
ceyl qui tem tòst es vençut;
E
vira aquel desplaser
Qu‘
haurás per lo leg veser,
Contra
faliment e peccat;
Qui
cascú está disformat,
E
cascú fá pus leg veer,
Quant
lo còrs ha en éls plaer,
Que
no es nulla sutzura
De
hom, fembre e vestidura. (fembra : hembra : mujer)
E
si enaxí vols cogitar,
Porás
gran mèrit gasanyar,
E
haurás duas vets vençut (y habrás dos veces vencido;
dues vegades, duas vegadas)
Lo
demoni e desçebut.
XIII.
DE
OYR EN TEMPTACIÓ.
Deus
t' ha lo teu oyr donat,
Per
ço que quant será nomnat
Lo
seu sanct nóm molt gloriós,
Per
tú oyt e amorós
Sia,
e ton còr en Deu amar (123),
Tant,
que quant oyrás parlar
De
nuyla res, o aus cantar
Li
clergue, aucel, e li juglar, (avis, auis : aus : aucell,
ocell)
E
‘l sò qu' els arbres fá lo vent,
O
la mar quant es fòrt brugent, (de brogit, brugit)
Tot
ho aplica a Deus amar,
Qui
t' ha ton ausir volgut dar, (sentido del oído)
Per
ço qu‘ en tot quant ausirás
((oirás)
Per
Deu ho auges; e si ho fás, (oigas)
Soven
haurás d' él membrament,
Enteniment
e amament.
E
si ‘l demoni et vòl temptar
Per
ço que ausirás parlar,
E
fá a ton còr tocament,
Farásli
lo responiment (le harás, “harasle”)
Com a home
enamorat
De
Deu e de sa gran bontat.
E
si ‘l demoni et troba ple
D'
enteniment e de mercé,
Altre
vets no 't volrá tocar;
Car
pena li es acostar
A
còr d' home enamorat,
En
qui Deus está albergat.
Mas
si ton còr no es complit
De
Deu en ço que has oyt,
En
aquel buyt él pòt posar
Un
pauch de vanagloriar
Per
cantar o per preycar,
O
per vanitats escoltar. (o para vanidades escuchar)
Si
él umpl aquel lòch petit,
Tantòst
ne será Deus exit;
E
pòts hi metra a ton plaer
Lo
mal; e com lo volrás trer,
No
'l ni pòts trer si Deus no 'y mets; ((treure;
traure; sacar; metes; meter: metre)
E
del entrar Deus, no es drets
Qui
l' on pusques ab mal forçar (124).
En
aquest pas porás pensar
Com
hom peccador está pres,
Si
no s‘ ajuda ab merces,
E
ab ausir per Deu servir,
E
penedent de son falir.
XIV.
DE
ODORAR EN TEMPTACIÓ.
¿Sabs
tú perque has la odor
Que
't vé de la novela flòr,
Del
ámbre, o d' altre odorament? (ámbar)
Perque
tú sias servent,
Adonchs
com sintrás lo bòn odor
Qui
mòu lo còr ab bòn amor,
Segons
la fí perqu' es creat (125)
L'
odor, e fás de Deu amat.
Mas
lo demoni 't fá falir
Quant
odoras la flòr de lir,
Si
t' en mòus a ta jausiment
D'
hon perdes ton bòn estament;
E
veges com fás gran peccat:
Que
l' odor que Deus ha creat
Per
alegrar còr, bon amat
Vòl estar ab alegrament,
Dónas
a fayt qui es pudent (126).
Desira
com se puscha far,
Donchs,
quant has pres l' odorar (127)
Ab
ajuda del esperit
Qui
alegra ton còr, vestit
De
mal habit, drap de peccat;
E
gires lo drap blanquejat,
En
sutzetat e en pudor,
A
deshonor del creador,
Qui
vòl que causa mal olent
Sia
a tú figurament
Que
com sintrás mala odor,
Que
d' infern hajes gran pahor,
E
de tot fayt desconexent (128),
Lo
qual pút al enteniment (putir : put : heder, como la
abubilla, putput, poput etc.)
Del
home, qui ha leyaltat
E
son còr ha en sanctetat (129).
E
si ‘l demoni I vòl temptar
Ab
mala odor e desirar
Lo
mal plaer d' hon éla vé,
E
aquel temptar tant sosté,
Trò
que ha apres a consirar (130)
L'
engan qu' el demoni vòl far
Servent
que causa mal olent
Significa
naturalment
Qu'
hom son peccat plange e plòr,
E
en fer mal senta pudor
Al
còr, e douçor en far bé;
La
qual bòn odor li sové,
Per
ço que lo bé vuyla far;
Axí
com pudor, qui membrar
Deu
far a home faliment,
Per
ço que li sia pudent.
XV.
DE
GUSTAR EN TEMPTACIÓ.
Quant
vòls gustar per sustentar
Ton
còrs, no per sabor cercar,
De
ton gustar usas molt bé.
E
quant lo demoni ho ve
Ab saviesa sperital,
Qui
en tot bòn ús pren seyal (131),
Car
ab él no ‘s pòt concordar
Lo
seu ús, qui está en mal far,
Car
fás lo bé, ha ‘n desplaer (132),
E
tempta 't com te puscha fer
Desirar
sabor e 'l manjar,
Per
ço qu' et puscha trastornar
De
bòn ús, en cell qui es mal;
Car
sabor a viure no val
Tant
com fá ço en que está,
E
la sabor mant home fá
Tròp
beure e massa menjar;
E
fá molt home enbriagar,
E
mant home rich, en paupertat
Douça
sabor ha aportat.
Enaxí
endúute a peccar
Si
per la sabor vòls menjar;
E
si ‘t sobra alguna ré
De
la qual bona sabor vé,
Volrásne
encara menjar,
Ans
que ella se dega gastar;
E
venrá ‘ t' en samfuniment
Qui
es pijor qu' el gustament
De
la causa qui ‘t romá.
Veges,
donchs, l' engan com se fá;
E
si enaxí est temptat
Recurri
a ta libertat,
E
esguarda lo faliment
Qui
vé per la saborament,
A
cells qui li han mas d' amor (133),
E
qui son tròp gran menjador,
Qu‘
a la fí perque está,
Ço
es que hom per el haja
Diligencia
a menjar,
Per
ço qu' el còrs puscha durar;
E
veen tú 'l desviament
On
te vòl metre el temptament,
Haurás
manera de sobrar
Lo
temptador, qui 't vòl temptar;
E
haurás mèrit e amar,
Qui
será noble e virtuós,
E
de Deu serás graciós,
E
a molt mal pas fugirás;
E
si ‘l contrari d' ayço fás (134),
Serás
vençut e mal apres,
E
a judici escomes,
E
pauch viurás, ne serás sá,
E
molt altre mal te venrá
Per
sabor en tú e el teu,
Encara
mays si en pèrts Deu.
XVI.
DE
TOCAR EN TEMPTACIÓ.
Quant
te toca calor, fredor,
Còlpa
o alcuna dolor,
En
tractar a Deu honrament,
Tantòst
te dará temptament
Lo
demoni, a esquivar
Tota
passió de tocar,
Perque
Deu haja honrament,
E
moura 't a altre tocament
Ab
que li faças deshonor,
E
tú ne sias peccador
Tocant
alcú carnal delit.
E
si li estás obeit,
Serás
a Deu molt desplaent;
E
si estás enfortidament
Contra
'l tocament del malvat,
Serás
per Deu e ‘ls sants amat,
E
'n libre de vida escrit,
On
te scriurá Sanct-Sperit.
E
veges, donchs, qual te val may,
O
‘l tocament de lo veray,
O 'l tocament de lo savay
Qui
del cèl cahút stay
En
turment qui tostemps está,
En
lo qual tot home caurá
Qui
‘l vuyla creure per tocar;
Lo
qual fá a contrariar
De
ço qui es bé e es mal
El
tocar es esperital,
E
fálo ab consentiment
D'
aquel qui son conçebiment
Consent
al malvat senyal
Que
l' enemich pren en l' hostal
On
lo conçebiment está.
Car
si ‘l malvat lá dins intrá
El
conex qu' hom li consent,
E
montiplica ‘l tocament,
E
fá d‘ home tot ço qu‘ en quer;
Mas
si él está en derrer
Qui
dintre no puscha entrar,
Adonchs
conex qu' hom en bé far
Está,
pus no li consent.
Vet,
donchs, qual es lo tocament,
E
vet com ten porás gardar,
Si
ço que t' ay dit sabs membrar;
E
com de Deu grat pòts haver
E
tú e altre complaer.
XVII.
DE
PARLAR EN TEMPTACIÓ.
Adonchs
com tú has ton affar
En
Deu servir e en honrar,
Lo
demoni no 't ha plaser.
E
veges com ho pòt saber
Si
bé ho volrás consirar,
Quant
él ausirá ton parlar
Ab
oreyles d' enteniment,
Temptar
si él ha pagament (135)
De
ço que tú fás en parlar,
Si
el de Deu no pòt res far,
El
conex que lo parlament
Es
virtuós, e sent turment
En
quant a tú se vòl acostar
E
enaxí conex lo bé far,
Si
bé no òu lo teu parlar (oye)
Ab
oreyles corporalment,
Mas
ab ceylas del temptament (136),
Las
quals demunt dites haven.
Mas
si él le tròba minten
E
parlas erguylosament,
Haurá
a tú acostament,
Del
qual no sintrá lo turment
Que
sent quant no pòt trastornar;
Enaxí
conex ton mal far,
E
tú pòts saber exament
Com
está participament
De
ton affar el seu saber.
Car
si has en l' affar plaer,
E
l' affar está virtuós,
E
't toca pensar viciós
Qu'
es contra la virtut d' affar,
Adonchs
pòts saber e provar
Que
lo demoni 't vòl temptar,
Com
per l' affar sias lausats
E
no per l' affar Deus honrats,
Mas
tú per ton bel parlament.
E
si 't vires en continent
Com
per l' affar sia honrat
Aquel
senyor qui ‘l t' ha donat,
Haurás
combatut e sobrat
L'
esperit qui fá lo temptar,
E
sintrás ton còr alegrar,
Com
cavaler qui ha vençut
E
cobrat lo qui ha perdut.
XVIII.
DE
IMAGINACIÓ EN TEMPTAR.
Lo
demoni te vòl temptar
En
totas causas e sobrar;
E
comença temptació
En
la imaginació,
Per
aquest mòu ul' ta pales (137),
Imagina
alcuna res
Per
alcu bé o per mal far,
O
per la un l' altre mesclar,
O
imagina a no scient,
E
‘n ests cuatre mòus verament
Pòts conexer temptació,
Car
si has bona entenció
En
ço que vòls imaginar,
Adonchs
com volrás ordonar
Ton
sentiment a la raysó,
La
tua imaginació
Sintrás
en estar libertat
Si
farás ço que has pensat,
O
si lo contrari farás;
Si
sents qu' el bé far pena haurás,
O
desplaer en alcuna re,
Adonchs
te tempta en ço que
Estás
tement de lo bé far;
Car
de mentre te fá duptar,
Mortifica
aquel amar
Qui
mòu lo teu imaginar,
Quant
comença en far lo bé;
E
dementre enaxí 'l reté
Representet
alcuna re
Qui
es peccat o es mercé,
Qui
per altre mòu se pòt far,
Per
ço que 't faça oblidar
Lo
bé qu' en lo començament
Imaginest
a ton scient.
E
si 'n aço 't pòt trastornar,
Asatz
te fará amusar;
Car
pasaran horas e mes
Que
d' ela far no farás res (138);
E
si imaginas a scient,
Com
faças alcú faliment,
L'
ángel bò te vòl conseylar
Que
tú no vuyles lo mal far,
Ni
lo pòs en elecció,
Si
farás bé o mal; car no
Conseyla
qu' hom faça lo mal.
Mas
l' ángel qui es desleyal,
Fá
lo contrari en lo temptar,
E
toca ton imaginar
A
començar tantòst lo mal;
E
si aquel tocar no 'l val,
El
aporta alcú semblant
De
bé on no ha tant ni quant;
Per
ço qu' ab él te meta avant
A
lo mal far sens alonger;
E
si tú consents al sender
En
lo qual él te vòl menar,
Si
hi entres no porás tornar;
Car
el sender estarás pres (139),
Si
donchs no t' ajuda mercés
E
que tú a Deus la demans;
E
car te vòl fer altr' engans,
Adonchs,
quant vás imaginans
En
far alcuna mercé
E
representarte de se (140)
Qu'
a far lo bé te cové far
Alcú
mal que t' hi pòt aydar,
E
que lo mal començ enans,
E
haurá pres en tú enans
Cran
si a ayço 't pòt aportar (141),
Car
pus que vòls imaginar
En
far lo bé, nuyl faliment
Del
faliment te vé a talent (142)
E
pus que lo t' ha fet amar,
De
tú asaig ja pòt far
En mudar ta entenció
En
far alcuna falió,
Feént lo bé oblidar
Que
primerament volguist far;
E
pus qu' axi 't pòt trastornar,
Tú
est seu e en peccat cahút;
E
si no es qui t' ajút,
Mòrt
est en peccat, e dret vas
En
infern, hon no exirás.
Encara
‘t vòl per altre cas
Metre
a mòrt e peril fòrt,
Com
te duga de tòrt en tòrt; (ducere : guiar, llevar; como te
lleve de entuerto en entuerto)
Adonchs
quant ociós serás,
E
no imagines nuyl cas
Bò
ni mal a negú scient;
E
adonchs vé de lent en lent
E
mostra alcuna faysó
A
ta imaginació,
E
far parer alcuna ré (143)
En
qui porias fayre bé;
Lo
qual bé per aquela res
Qu'
él te mostra, no pòts ades
Començar,
car no es de sa sòrt,
Car
éla comença ab tòrt
Dóna 'y peccat e faliment (144).
E
car a tú está plasent
Aquela
res imaginar,
A
excitar lo teu amar,
El
teu entendre, e membrar
En
ço qui vòls imaginar,
E
per lo gran enantament
Qu'
ha ton imaginament,
Començe
'l far d' imaginar;
E
car bé no 'y pòt començar,
Comença
‘y mal e ha ‘t conques
Lo
demoni, per cela res
On
ha ton imaginar mes,
Membrant,
amant e entenent,
Sens
que de Deu no es tement.
XIX.
DE
MEMORIA.
Tot
hom que sia ‘n vetlant,
Cové
que membre tant o quant;
Car
home no poria vetlar
Si
no estava membrar
Alcuna
causa qual que fós,
Ab
la qual causa 'l netleytós
Vòl
temptar a mal mí e vos,
Per
molt malvat remembrament.
E
vuyl t' ho mostrar clarament
Ab
que hi vuyles veer clar,
Quant
tú vòls causa remembrar,
Segons
deu e contra far bé,
Lo
demoni qui vá e vé
De
mal en mal, vòl asajar
Si
son membrar pòt acordar
Ab
lo teu, en ço que 't sové;
E
en ayço a est me té (145),
E
quant sent que son membrament
Ab
lo teu ha acordament (146),
Conex
que 'l teu membrar es mal,
E
apres en cerqua equal
E
's la causa que tú sové;
E
si encontinent no la ve, (castellano ve; veu; verbo ver :
veure : vore)
El
qui en tot mòlt subtil es,
En
pòchs temps membra tantes res, (res : cosa, como en res
publica : república)
Que
aquela qu' has membrada
En
aquel es atrobada;
E
vet com se fá l' atrobar;
E
quant él la membra sens posar (147)
Son
membrar en acordament
Del
teu membrar, encontinent
Conex
ço on es ton membrar;
E
quant ho ha conegut clar,
Pensa
com faça 'l temptament,
E
assoptila 's tant forment
Que
moltas vias él n' enten,
E
comença a temptar len
Perque
no sias conexen
D'
aquel engan qu' él te vòl far;
Car
molt mils te pòt enganar; (millor : mejor)
E
si tú has bó membrament
D'
alcuna res a honrament,
Adonchs
tira tant fòrt, volvent (volviendo)
A
sá e lá lo teu membrar,
Trò
que 'l te faça trastornar
En
membrar mal contre lo bé;
E
si en ayço no avé,
Temptar
t' ha per entenció,
Conseylante
que tú es bò,
Que
sias honrat per la gent,
E
faças honrar ton parent,
Per
aquel bé qui volguist far;
Primerament
al començar,
Quant
membravas fayre honor
Per
alcu bé a ton Senyor;
E
si 'l vira ta entenció,
Lo
teu membrar ja no es bò;
Car
tú no deus nuyl bé membrar
Per
tú ni per altre honrar,
Mas
per lo Senyor solament
Que
tú ha format de nient.
E
si ‘l ne vòl dar honrament
A
tú e al teu parent,
Adonchs
te pòts per dret amar,
E
ayço matex de ton par.
Vòlte
encara per als temptar
Segons
natura d' amament,
Quant
toca a ton membrament,
Ab
que no y sia enteniment (148)
Qui
conex lo mal e lo bé,
E
disponte alcuna ré
Qui
está útil a membrar,
La
qual utilitat amar
La
fá tant fórt a lo voler,
Qu'
el demoni no ha poder
Que
puscha lo bé desviar.
Mas
quant pòt l' entendre privar
De
bò membrament e amar,
E
fá membrar hom sens scient,
Tòst
l' endúu a mal amament;
Car
no ha prior ni patró
Qui
los gart de far falió; (que les guarde de hacer fallo,
caída)
E
quant han pres enlassament (149)
E
vòl entrar l' enteniment,
Estant
en el vici, cregut (150)
Que
l' entendre está vençut,
E
no 'y pòt far acoriment, (acorriment)
E
car desira acordament
Ab
éls, e no vòl ignorar,
Vòl
consentir al mal a far;
E
vet e com t' ha desçebut.
Si
vòls qu' él sia vençut,
Fé
lo contrari exament
De
ço on es lo temptament,
E
esta regla es general (151)
Qui
contra temptació val.
XX.
DE
ENTENIMENT.
Dóna
al enteniment
Lo
demoni gran temptament,
Per
ço que l' enduga a peccat (152).(induzca; duga : ducere :
lleve, guíe)
E
vet com comença el malvat
A
temptar per mantes vias
En
momens, horas e días. (moments : momentos; la t no
pronunciada no está.)
Si
has enteniment humil
E
qu' él sia fòrt subtil
Ab
erguyl en lo començar,
No
'l te volrá per res temptar,
Car
tòst seria conegut
L'
engan, e hauries vertut
A
él a vençre e sobrar, (sobre : super : superar, estar por
encima)
Car
un contrari vénç son par
Si
en alcú enantament (153)
El
contrast sia simplement;
Mas
si est home pauch entes
E
ton entendre humil es,
Ab
erguyl bé 't volrá templar
Adonchs
quant res volrás parlar
Consirant
molt sia adret
E
per los oénts molt grait, (y por los oyentes muy
grato; agradecido)
Per
ço que 'n hajas vanitat
E
ton entendre sia fat (fato; flojo de entendimiento; como
regar después del diluvio)
Erguylós,
vilá, obtinat; (obstinat : obstinado)
E
pus que axí t' haja ligat,
Haurá
a tú tòlt tú e Deu
E
en erguyl serás tot seu.
Mas
si est home bé entes
E
ton entendre humil es,
Temptará
ta humilitat
Ab
erguyl mas alt e peccat
Que
no sia de dret en dret
Contra
humilitat, e ret
Lo
temptar en gran lentetat;
Car
si tempta ta humilitat
Ab
tròp menjar e sejornar,
Ton
entendre no está clar,
E
puys fer lo t' ha erguylós,
Pus
que en res l' atròb viciós (154), (atrobar, trobar :
encontrar)
Car
ab un vici altre en pren (155)
Contra
virtut entendre fòrt;
E
si empero te troba sórt,
Qu'
ab menjar, ni sajornar,
Ni
ab erguyl puscha temptar
Ton
entendre, ni far falir,
Tocará
‘l voler a desir
D'
alcuna res contra vertut;
E
si 'l entendre es desçebut
Que
no consir aquela res
Qui
pe 'l voler amada es,
Ni
sa fí es de bé o mal,
Enganar
t' ha lo desleyal;
Car
pus que l' object él ha amat (156)
Sens
entendre, es obstinat
L'
enteniment, car pres está
Sotz
lo voler qui aferma (bajo, debajo; sots; sota; devall, davall)
O
nega en tot ço que 's vòl;
Car
tot l' enteniment ho tòl.
Enaxí
está obtinat
E
no está racionat
Segons
moral virtut, ans es
Tant
fòrt engruxat e conques,
Que
si volets argumentar
E
per raysó lo ver provar,
Ja
no consintrá la major (consentirá)
Preposició
ni menor,
Ans
estará en posició
Consirada
sens raysó;
E
pus porets asatz parlar
Qu'
en res nous volrá escoltar,
E
será vas vos erguylós
Mintén,
vila e vicios. (mintiendo; mintent, la t final que no se pronuncia
no está)
E
si enaxí nous pót forçar,
E
queus en sapiats guardar,
Posant
vostre entendre clar
Devant
vostre desirar,
Per
ço queus mostre la raysó
Si
'l desirar es mal o bò,
Virás
vos ha vas altre pás
Per
sus que puscha metr' el lás, (llas, llaç; lazo)
Axí
com si vòl presentar
A
vostre entendre e consirar
Alcuna
causa qui pauch val,
E
apres altre atretal,
Tant,
que d' escaló en escaló
Entendrets
sens discreció
Entenció
a no scient
En
causes sens profitament.
E
adonchs vostre enteniment
Irá
com la fulla qu' el vent
La
mena vas la part on vé,
E
pus que ociós vos té
Son
entendre ment él lá sòl (157)
Vostre
entendre en ço que 's vòl
E
veus lo peccat conçebut (158),
E
vejats com hi es vengut.
Moltas d' altres raysós poria
Mostrar,
mes esquivar volria
Prolixitat
eu, stant mostrat (159)
Del
entendre com es temptat;
Que
per ço que oyt n' havets,
Vos
porets aydar, tòts vets (todas las veces; totes les
vegades, voltes; totas las vegadas)
Que
lo demoni eus vuyla far
Per
vostr' entendre, res errar.
XXI.
DE
VOLENTAT.
¡O
(tú qui tót bé vòls amar!
Vejes
e com te vòl temptar
Lo
fals temptador desleyal,
Virante
a especial
Amar,
qui no está tan gran
Com
lo general, ni val tan.
E
vegés, tant hom n' ha vençut;
Car
apenas es hom sabut
Qui
de publich bé sia amich;
Ans
es publich bé tan mendich,
Qu'
apenas ha nuyl servidor;
Car
quax tots se fán amador
D'
especial bé, qui no val
Tant
com val lo bé general.
Enaxí
no ha gran amar
Gran
subject on puscha estar;
E
per ço car es ociós
En
granea, es viciós
En
amar bé especial,
E
per ço gitalo a mal (y por eso lo expulsa - tira - saca -
a mal)
Lo
demoni ab son temptar,
Que
d' alt en bax lo fá estar; (baix; bajo)
E
pus no 'l tròba ab gran virtut (160),
Tòst
l' ha combatut e vençut,
E
no 'l porás já esforçar,
Trò
qu' en sús lo vuylas pujar (hasta que hacia arriba
lo quieras subir)
Al
general bé on fó mes
Segons
caritat, e james
Si
'n aquel grau lo fás estar
Lo
demoni no 't pòt sobrar
De
donar negú temptament;
Car
tant es gran l' acorriment
Qu'
et fá Deus, natura e raysó,
Que
lo teu amar es bò
E
está embegut de vertut, (embebecido)
E
venç e no está vençut
Per
pòch amar desconexent.
E
fá encare altre temptament
Lo
demoni a ton amar,
Per
ço qu' et puscha far peccar;
Car
si amas ton bòn Senyor,
Per
ço car es digne d‘ amor,
Per
senyoría e bontat,
Conseyla
'l que l' ams, car t' ha dat, (ames, de amar; dado,
de dar)
No
pas per ço car él es bò;
Enaxí
gita 't de raysó,
E
pus qu' amas contra dever
En
tota res pren ton voler
A
vilanía e peccat;
E
si amas hom malvat,
Per
ço car t' ha alcuna res dat,
E
desamas cell qui es bò,
Car
ab él ha contenció (161),
Pòts
conexer que es errat
E
per lo demoni enganat;
Car
ab donar est amador
De
malvestat contra valor;
E
valgre 't mays res no 't fós dat (valguere; y valiera más
-que- nada te fuese dado)
E
que haguesses bò amat;
Car
aquel es en gran destrich
Qui
pren d' home mal enemich;
Car
sovén ha gran passió
Qui
ama hom qui no es bò;
E
mòuli mas aquel turment,
Que
no li val l' aur ni l' argent,
Lo
qual ha pres d' home malvat.
Encara
't fá estar temptat
Si
vòls mays esser desirat,
E
mays obeit e honrat
Que
Deu, ne que meylor que tú,
Car
en ton voler no ha ú
Qui
seguexca vera amor,
Qui
fá per ço ver amador;
Car
li fá mays amar meylor
Que
cell qui menys val; car lausor
D' amor no poria estar,
Si
no era el major amar
En
la causa qui es meylor;
E
per ço son li peccador
Qui
aman ço qui tant no val,
Mays
que ço qui es pus cabal.
Vet
te una altre raysó
En
qu' et fá la temptació.
Si
tú vòls alcú bé gran far,
E
sens pauch bé no 'l pòts menar
A
fí ni a perfecció,
Temptar
t' ha ‘l bé que pauch es bò (162),
Com
per sí lo vuyles amar,
E
que lex lo gran bé estar;
Car
tròp es greu de procurar
E
passar qu' has ab bé menor (163):
Vet
com te fá l' enganador
Exir
de perseverança,
De
fortitudo, esperança,
E
de la major caritat;
E
pus ha ton voler mermat,
Ja
lo t' ha enduit a peccat; (inducido)
E
puys de grau en escaló
( (graó; escalón,
peldaño; como el puerto Grao de Valencia)
Metrá
'l en tal condició,
Que
quant será afrevolit,
Que
la vertut e l‘ esperit
Falirán
en lo bé amar,
E
porá en ton còr entrar
Mal
amor e mal desirar,
E
será peccat ton amar,
E
tú enemich de bé far.
E
per molt d' altre occasió
Te
pòt donar temptació;
Mas
tú t' en porás ajudar,
Si
ço que t' ay dit sàbs membrar.
XXII.
DE
DEU RAHONS NATURALS D' HOME.
Com
encara altres partidas (164)
Qui
en home son establidas,
Ab
que home está ordenat
Subject
de la mortalitat,
Qui
está via de salut,
Contre
les quals es combatut
Per
lo demoni e temptat;
La
primera está bontat
E
les altres ausir porets,
E
lo demoni mantes vets
De
la forma qui 's natural
A
produir virtut moral,
Vòl
que ajust a moralitat (165),
E
veus n‘ exempli en bontat
E
en las altres atresi; (anticuado en castellano: otrosi,
otrosí)
E
qui ha enteniment fí
Consir
alcuna humilitat // Que pòt haver per est tractat.
XXIII.
DE
BONTAT.
Tot
ço qui 'n home está creat,
Está
naturat en bontat;
Car
Deus no creá nulla re
Que
no sia covinent ab bé.
E
ço es car no pòt crear
Neguna
causa ab mal far;
E
car creat está en bé,
Per
ayço natura li vé
Que
deja fer bé e no mal.
Mas
veus que fá lo desleyal
Esperit,
qui no vòl sofrir
Que
un bé d' altre puscha exir,
Ans
templa hom qui ìsca mal (salga; ixque, ixca; surti)
Del
bé creat e natural,
Lo
qual mal es tòrt e peccat,
Que
vir contra moralitat
De
la bontat qui 's natural (166),
Qui
de bé moral fá sensal
A
Deu en home virtuós.
Mas
lo malvat vòl viciós
Sensal
así per far lo mal
Contra
lo sensal qui mòlt val;
E
per ço si vòls nuyl bé far
Per
ço qu' et puscha enganar,
Aportar
t' ha mant argument
Que
d' aquel far vé faliment,
Per
ço que tú sias tement
En
far lo mal; e continent
Tantòst
quant t' haurá fayt duptar,
Te
fará altre bé consirar;
Del
qual no est fòrt coratjós.
E
si ‘l vòls far, dar t' ha raysòs (167)
Que
aquel bé no 'l deus tòst far:
E
quant t' haurá fayt sperar,
Metrá
't devant un bé petit
Que
no está de gran profit
E
‘n lo far mostrarte destrich (168)
Trò
que del far sias enemich (169);
E
quant t' haurá fayt ociós
En
far lo bé e pererós,
Assatz
atrobará engans,
Horas,
dias, mesos, anys,
Cò
't faça estar en gran mal
Contra
lo teu bé natural
Qui
'n portará pena mortal
Si
en infern vá per fer lo mal;
Car
molt está gran desraysó (sinrazón, des + razón)
Que
home sia creat bò
E
per bontat deja bé far,
E
aquel servir a mal peccar
Contra
ço que de bontat té;
Car
lo fòch qui 's cált, no sosté
Que
per calor sia fredor:
Adonchs
bé fal lo peccador
Qui
de bé fá lo mal exir.
Vejatz e com fá a punir,
Car
no 'l soffir ni escoltar (170)
Que
de bé vuyla mal usar,
Ço
que no fá fòch ni moltó, (mouton; cordero, carnero)
Árbre,
ausel, aur, ni pexó,
Mas
tansolament hom malvat
Qu'
en sí ha mays bé naturat
Que
tot lo romanent del món,
En
qui sia lonch ni pregon.
E
tot est falir li avé,
Car
escolta ‘l demoni en re,
Mas
que faça ‘l bé que pòt far,
E
vét lo mal que pòt vedar,
E
sia fòrts combatedor
Ab
ço que li vé del Senyor,
E
de la natura atresí.
E
si no 's combat enaxí,
Drets
es qu' él sòl sia cahút,
Pus
qu' él metex se té vençut;
E
maraveylme per ma fé,
Car
ha esperança en bé (171),
Usant
de sí sens raysó
Ni
d' on li vé clamar perdó.
XXIV.
DE
GRANEA.
Ço
perque home está gran
E
'n virtut mays glorifican,
Segons
ha virtut natural (172),
Desira
granea moral
En
virtut contra tot peccat.
Mas
adonchs l' esperit malvat
Vòl
virar aquel desirer
En
granea, d' on no 's pòt fer
Virtut
moral, mas faliment;
E
fá adonchs lo temptament
Que
hom sia gran en poder,
En
saber, amichs e haver,
En
far grans fayts e grans messiòs,
(messions: despeses: gastos)
E
que granea de raysós
Ab
que están vertuts morals
No
sia a home corals,
Tant
com granea sensual,
E
tant com de vertuts no val;
E
en est pas se fá lo mal:
Car
home estant en procurar
Com
sia gran en ajustar
Dinés,
honors e honraments, (dinero, dineros; diners, esta r no aparece,
no se pronuncia)
Amichs
e d' altres manaments, (amigos; amics; la ch : k aparece muchos
siglos después)
No
pòt procurar caritat,
Justicia,
humilitat,
E
las altres vertuts morals;
E
passa hom de un en als,
Tant,
que granea corporal
Ama
hom mays que sperital.
E
enaxí es desçebutz ((y
así es decepcionado)
Per
l' enemich e está cahutz (caigut; caído)
En
peccat, e no es pòt levar, (levantar)
Si
no trastorna son amar
A
la granea sperital,
E
que ám mays esser leyal, (y que ame más ser leal)
Savi,
just, humil, vertader,
Ab
granea de son dever,
Que
esser gran en honrament
En
amichs, delitz, e argent. (deleites; delits; no
delitos de delinquir; argent : plata, dinero)
Car
ab aytal granea stada
Plasent
a Deu qui la ha donada,
Virtut
pus gran a hom leyal,
Qui
es gran per virtut moral,
Que
al cèl, ni al element,
Ni
a castel, ni a honrament (173).
Perque
si tú vòls bé far
En
gran virtut a conquistar,
Tantòst
lo fals te vé devant,
E
diu que lo magnificant
Que
aplega molt gran tresòr,
Gran
honrament, es a tot fòr
Per
tota gent molt nomenat,
E
sobre los altres posat (174);
E
car en lo magnificar
D'
honraments, dinés ajustar,
Consent
granea de ton còrs,
Si
'l creus faste star gran defòrs (fas + te : te fa, et fa :
te hace)
Granea
de moral vertut,
E
dedins estás embegut
De
gran vicis, mals e peccats.
E
covenrá 't esser jutjats (convendrá; covindrá,
convindrá)
Ab
gran puniment, e es dret;
Car
cell qui dins vici met (“ya que aquel que dentro vicio
mete”)
E
gran vertut posa el còrs
E
gran vertut gita defòrs, (y gran virtud saca hacia fuera,
expulsa)
No
es amich a Deu façèl,
Ni
ab él deu estar al cèl.
XXV.
DE
DURACIÓ.
Si
com hom es bò per bontat
E
vertader per veritat,
Dura
per la duració
Que
pres en sa creació;
E
per ayço vòl hom durar
En
viure e honor delitar,
Segons
natura corporal
E
natura esperital.
E
en est pás vé lo temptar,
Car
l' enemich te vòl virar
A
desirar gran durament
De
corporal delitament,
En
menjant, bevent, honrament,
E
en solaz de ton parent,
Qu'
en durar qui es de raysó;
Car
mas val ú amar qui 's bò,
Que
tota la duració
Qui
es de causa corporal.
E
per ayço lo desleyal
Vòl
que tú desirs molt durar
Per
molt menjar e sejornar;
No
pas per durar bò amar,
Bò
entendre e bò membrar,
E
la obra de ton bé far
Vas
Deu, vas tú e ton parent;
Car
él per aytal durament
No
pòt temptar ni enganar.
Mas
car le mòu a desirar
Durament
de delitament,
Mostra
't aquel durar plasent
Per
tantas maneras, trò t' ha
De
tot en tot pres en sa má.
E
quant tú ne cuydes exir,
El
te fá mant delict venir,
En
qui 's está acustumat
E
qui en tú han molt durat;
E
han tant gran enlassament
Per
raysó del gran durament,
Que
pres estás e pereros
Estás
a privar viciós
Membrar,
entendre e amar (175)
E
bò parlar, imaginar
De
tú e lo bò conquerir.
E
enaxí no pòts fugir,
Si
no fás un gran durament
De ton membrar, enteniment
En
consirar Deu e sa honor
Tant
trò que te venga amor
E
temor de ton faliment,
E
que desirs lo durament
De
bona custuma molt mays
Que
de mala; e lo savays
Per
aquest mòu vençre porás
E
de ses mans escaparás;
E
Deu a la tua part haurás
E
ab él tostemps estarás
En
lo cèl, si sàbs elegir
Que
mays desir lo teu desir
Lo
durament esperital,
Que
lo durament corporal;
Car
tòst es per vici vençut.
Mas
l' esperital ha virtut
Tant
gran, que no lo vénç peccat
Ab
que sia bé ajudat (176)
Per
justicia, prudencia,
Fortitudo,
tempransia, (fortaleza, templanza)
Fe,
esperança, caritat,
E
faça tot quant pòt peccat
E
tots los demonis que ‘y son;
Car
tant no 't irán environ,
Que
no 't porán en res sobrar,
Si
virtuts fás en tú durar.
XXVI.
DE
PODER.
Tot
home qui viu ha poder,
En
lo qual pòt esser haver;
Lo
qual poder li es natural,
E
per él pòt poder moral
Haver,
e vertuts gasanyar
Contra
malvestat e peccar.
E
veus com vé lo temptament
Per
lo malvat espirament,
Qui
ha poder de conseylar
Mal
far e lo bé esquivar:
Tú
has poder de libertat
Qui
está enfre bé e peccat;
E
'l latz vas qual está lo bé
Lo
demoni no tempta re,
Car
a él no 's pòt acostar,
Car
lo bé no 'l lexa entrar,
Pus
qu' él es mas e vòl mal far
El
demoni vas acordar (177)
Ab
altre latz on pòts peccar;
Lo
qual en tú está plantat,
Car
de no res estás creat,
Car
de no re no vé per se
Negú
poder plantat en bé,
Car
já fóre alcuna res
Si
per el poder bé pogués.
E
car no re bé no pòt far,
Pòt
per no ré hom franch estar
A
fer lo mal, tòrt e peccar,
Per ço com es pòt estar
Franch
a far bé si lo vòl far.
E
deu lo far, pus es creat
De
no re a far re bontat,
E
si no 'l fá, pus n' ha poder,
Es
contra Deu e son dever.
Veus,
donchs, qui al poder esquerre
Vé,
lo demoni el requerre (requiere; requerix; requereix)
Que
li ajút a fer lo mal;
E
si al dret poder no cal (178),
Lo
qual está plantat en bé
Si
tot es creat de no re,
Lo
demoni t' ha abatut;
Car
lo franch poder es vençut,
Pus
que tú t' enclinas a mal
Poder,
qui ha ab lo desleyal
Acordament
contra vertut;
E
si no est aperçebut (179),
Pus
qu' el malvat en tú part pren,
Será
lo montiplicamen
(multiplicación;
multiplicament, la t no está)
De
tú e ‘l mal espiramen,
E
la part que pòts en bé far
Está
presa, pus que ajudar
Vòls
al poder de far lo mal,
Creure
vòls lo desleyal;
Assatz
pòts cridar, trebaylar,
Que
já no ‘t porás desliar, (deslligar; desatar)
Pus
que tú ‘t ligas a mal far. (lligues; lías, atas)
Mas
si d' ayço te vòls aydar,
Viret
al latz on pòts bé far (180), (lado)
E
comença a reclamar
A
Deu, ab contricció gran,
Molt
humilment e en ploran,
Que
de tú haja pietat,
Trò
haja 'l poder desliurat
Ab
qui pòts far bé contra mal;
E
puys fé contr‘ el desleyal
Tot
quant porás ab lo poder
Que
Deus t' ha donat, per dever
Far
ço qui a bòn hom pertayn; (pertany; hacer lo que a buen
hombre “pertenece”)
E'
n ayço está jórn, més, ayn, (jorn : día; ayn, any,
año, anno)
Tant
trò que del latz viciós
No
faças al malvat secós, (socorro; socors)
Ni
per él puscha en tú entrar.
E
vuylas tant acustumar
Lo
poder qu' has en bé far,
Que
quant lo poder de errar
Te
volrá en res abelir,
Qué
ab l' altre vuyle ‘t tant punir, (vullgue; quiera;
punir : castigar)
Que
tota hora sia son pres,
E
sias franch o bé apres
Vas
Deus e tú e ton amich;
E
no creas lo fals mendich
Conseyl
del malvat esperit (181);
E
sias fòrt o bé norrit.
Encara
‘t fará mants barats, (barats : males; disbarats :
disparates)
Si
no 't gardas, lo fals malvats;
Car
dirt' ha tú has gran poder (182)
D'
alcuna causa gran a fer, (au → o, cosa)
E
tú pòts ayço far durar;
Car
son saber e amar
En
tota res te consintrá,
Si
en la far peccat está.
E
en est pas conexerás
La
temptació qu‘ haurás,
Que
a nuyla hora no consintrá (183)
Tant
noyra a sá ni lá
Que
tú en gran far pòs lo bé;
Car
seria hi vertut de se,
Ni
en durar ni en saber.
E
si axí 't vòls captener,
Estar
has tostemps de sús
E
far l' has tenir per gamús.
XXVII.
DE
VIRTUT.
Contra
vertut es combatut
Per
lo demoni e vençut,
Quant
home per lo temptament
Que
li dona, faent parvent
Que
ço qu' es vertut sia mal;
E
veus com ho fá 'l desleyal:
Si
havets volentat pia,
Membrar
vos ha justicia,
Per
ço que no façats perdós
E
que jutjets com hom irós; (irat : irado : con ira,
enfadado, etc)
E
quant volrets per dret jutjar,
Remembrar
vos ha perdonar;
E
far vos ha en ayço estar (184)
Trò
queus haja fayt oblidar
La
una e l' altre, e de se
Ab
un altre pensar vos vé
Apparent
que sia vertut,
On
será peccat escondut;
E
fará 'l vos tant consirar,
Trò
queus enduga a peccar.
E
si volets vertuts amar,
Faráus
aquelas desirar,
Per
tal que ne siats lausats;
E
pus qu' él vos haja virats,
Per
ço a las vertuts haver,
Qu'
hom vos en deja cartener (185),
Sotz
hypocrit esdevengut
E
en molt greu peccat cahút;
En
lo qual caen tanta gent.
E
fará altre temptament,
Car
si vuyl haver caritat,
Virar
m' ha a tal volentat,
Qui
la caritat vulla amar (186)
Per
parays a conquistar,
E
fugir a fòch infernal;
Perque
la caritat no val,
Si
no la ám per lo Senyor
Mays
que per mí; car peccador
Es
tot hom qui ama alcú bé
Mays
per sí que per cell d' on vé,
Digne
de la major amor,
Per
ço car es major Senyor.
Encara
't dona altre temptar
En
aquel bé que volrás far;
Car
semblar t‘ ha que per lo bé
Deus
te deja haver mercé
D'
alcú peccat que fayt haurás,
Sens
que satisfer no 'l volrás;
E
já lo bé no te valrá
Qu'
en gloria n' hages de lá,
Si
no 't penets de ton peccat, (si no te arrepientes de tu
pecado; penets, no penedeixes)
Segons
que t' ho havem mostrat,
Per
contricció, confessar
E
satisfer, merce clamar.
E
si de tot te vòls gardar
Fé
lo contrari del tocar
Qu'
et fará lo mal esperit,
E
lig sovén en est escrit. (legir, llegir : leer.
llich, llitg, llitx)
XXVIII.
DE
VERITAT.
Veritat
es ço per que haver
Es
que tú has ausir veer.
D'
esta veritat natural
Deus
tú far exír ver moral,
Per
ço que amduas veritats (ambas)
Te
façan hom contra peccats.
Mas lo demoni 't vòl temptar
Contra
veritat, e mostrar
Que
lo qu' es fals sia ver;
E
quant t' haurá en son poder,
Ferte
amar la falsetat
E
desamar la veritat.
Mas
tú 't garda del temptament;
E
darte n' ay ensenyament.
Com
te parrá que ver será
Ço
que 't dirá, tú assaja
Aquela
causa ab bontat,
Justicia
e caritat,
E
a cascuna altre vertut;
E
adonchs será conegut
Aquel
engan que 't volrá far,
Car
falsetat no pòt estar
En
concordança ab vertut;
Car
veritat vést la vertut,
E
la vertut la veritat.
Empero
si estás irát
O
has tròp menjat o begut, (molt, massa; mucho, demasiado;
francés très)
Falirás
en haver vertut,
A
conexer ço qu' es ver;
Perqu'
el demoni son poder
Fá
que faça temptació,
Quant
fá la disposició
A
conexer lo seu temptar,
E
que tú no vulles jutjar
En
nuyla res, sino estás
Ab
tot ton sen; e si ho fás,
Tal
vetz cuydarás dir veritat, (tal vez te cuidarás de decir la
verdad)
Que
dirás molt gran falsetat.
Encare
't volrá enganar
En
ço que volrás recomptar;
Car
el ver fará 'l fals caber
Si
‘y afigs ço qui no es ver,
O
si viras aquel sermó
A
vanagloria, on ço
Per
ver ditas mantes veritats,
E
vestidas de grans peccats,
Estant
en lo còr veritat
E
en la boca falsetat:
O
la boca dirá lo ver
E
'l còr lo fals volrá ver.
E
que 't iria als dient,
Mas
que si ‘t vé lo temptament
Que
de ver te virs a mentir
E
diges que enans vòls morir, (digas; digues; diguis;
y digas que antes quieres morir)
Que
viure home mentider
Qui
no ha via ni sender.
XXIX.
DE
GLORIA.
En
hom gloria natural
Es
una part substancial,
Per
qual te vé naturalment
Desig
de gloriajament; (desig; deseo; no desitg)
E
lo desig es depertit
En
sentir e 'n esperit;
E
en est desig te dará
Temptació
tant com porá
Lo
demoni; car si plaer
Has
en gloria ab Deu haver,
E
ab los sants qui ab él son,
Mostrar
t' ha del món son sejorn,
E
la gloria d' aquest mon,
E
'l plaser que hom ha en veser
Bés,
les causes, e fama haver
De
grans fayts e de missions,
De
vestirs, anels e cordons, (anillos; anells, aneyls)
E
de parents richs e honrats.
E
tú qui est dins natura hats (187)
A
estas res a desirar,
Volrá
't ab élas trastornar (ellas)
En
la gloria del sentir,
E
la del esperit jaquir,
Dient
que bé porás haver
Est
món e l' altre a ton plaer.
E
si ton pensament respon
A
ayço on él es jausion (188),
En
mòu que él n' haja plaer,
El
conex que tú vols haver
En
este món gloriajament,
E
crexerá 't lo temptament
Tant
d' una causa e d' altra,
Qu'
en ton còr no romandrá
Desig
de gaug esperital.
Enaxí
irá tot a mal
La natura del esperit;
Mas
si tú tens ton còr garnit
De
natura de bon amor,
E
desiras mays lo Senyor
Veer,
haver, e los seus sants,
E
consiras com malenants
Son
en infern li peccador
Qui
amaren haver honor
En
est món e gloria haver,
Mays
que far a Deu son plaer,
La
natura de ton voler
T'
ajudará tan fortment
Contra
el malvat temptament,
Que
mas amarás say estar
En
trebayl, dolor, que lexar
La
gloria esperital,
E
ab Deu haver un hostal,
E
ab los ángels atressí.
Perque,
si 't defens enaxí,
Tota
hora vençrás l' enemich
E
de bòs fayts estarás rich; (buenos hechos, buenas obras)
Dels
quals mays de gloria haurás
Que
de quanta per lo mòn has.
XXX.
DE
BELEA.
Hom
ha belea natural, (bellea; bellesa; belleza)
E
ha belea qui 's moral.
La
belea d' on est format
Es
natural, e hom pintat (189)
Ha
belea qui es moral (190);
E
cascuna es corporal,
E'
n cascuna estás temptat.
Per
ço que tú faças peccat
Contra
belea natural
E
corporal, lo desleyal
Te
tempta a erguyl haver,
E
a lutxuria mover.
Mas
tú te 'n pòts bé ajudar,
Si
consiras lo començar
De
ton esser nativitat,
Vengut
del món gran sutzetat,
E
que la belea se 'n irá,
E
'l còrs en terra pudrirá,
E
ayço será en breument,
E
l' erguyl perpetualment
En
tú cólpa fará estar,
D'
on haurás pena aportar,
Si
d' erguyl no t' has confessat
E
lutxuriós est estat
Per
ta belea o d' altruyl,
Que
en tú has tan gran erguyl
Qui
a Deu no requers perdó;
Perque
si 't ve temptació
Per
veer bela figura (bella)
Qu'
et mova a lutxuria,
Consira
la gran sutzetat
De
lutxuria e 'l peccat,
E
hajes gran meraveyla
((maravilla)
Com
est mogut per belea
A
causa de gran sutzetat,
De
la qual serás tòst hujat.
La
belea esperital,
La
qual en tú es natural,
Com
belea d' enteniment,
De
volentat e membrament,
Requer
defores son semblant;
Ço
es, qu' en tot quant vás pensant,
Haje
belea de vertut
Moral,
e sies combatut (191)
Per
l' enteniment, qu' el honrament
Qui
vé per vertut moralment,
Dònchs
orna lo teu consirar,
Vòl
destruir e desformar,
Per
ço que hajes leg membrar, (lletg; feo)
Leg
entendre, e leg voler;
Per
ço car fás contra dever,
Viret
a lo informament
De
la ánima, com moralment
Se
fá lega en son mal far, (lletja : fea)
E
desama lo informar,
E
ama bel remembrament, (bell : bello, bonito)
Bel
entendre, e amament,
Mas
que aur, castel, ne ciutat,
En
qui no ha tant gran vertat,
Com
en un pauch de membrament
Qui
es per vertut moralment.
XXXI.
DE
LIBERTAT.
Deus
t' ha donada libertat
Com
faças lo bé de bò grat;
Car
far bé deu esser elet
Per
voler franch e no costret; (constreñido, obligado)
Car
lo bé ha tan gran valor,
Que
no deu haver amador
Qui
aquel ám sens libertat;
Car
aquel qui ama forçat
Per
paòr ò per altre re, (paor; miedo; temor)
D'
aquel amar mèrit no 'l ve;
E
per aço la libertat,
Estrument
de ta volentat,
Vòl
lo demoni fals ligar,
Per
ço que puscha desviar
La
volentat en amar bé
Ab
libertat; e 'l templar vé,
Vet
còm, si ho sàbs bé pensar.
Quant
tú volrás alcú bé far,
El
te volrá altre res mostrar
Qui
es contrari d' aquel bé
De
la qual alcú delit vé;
E
si ‘l te pòt far desirar,
Ab
aquel desir te fará ligar
La
volentat contra lo bé,
Tant,
que libertat no val re;
Pus
qu' el mal plaer vòl amar,
E
fá a tú matex liar
La
libertat qui de Deu vé,
La
qual t' ha donada a far bé;
E
met te en altre libertat,
Ab
la qual fás lo mal de grat,
E
aquela vé 't de no re,
Per
ço que ta natura té
Aço
on fó 'I començament,
Quant
Deus te creset de nient; (cuando Dios te creó de la
nada)
Al
qual nient serias leu,
Si
no volia tenir Deu
Ço
que de nient ha creat.
E
pus que t' has axí liat
E
sécs lo córs on est vengut,
Estás
vençut e combatut,
Axí
com ayga qui dexent
Segons
son córs, naturalment
Te
vás en jus a lo mal far.
Mas
si tú t' en vòls desliyar,
E
requers cella libertat
Que
Deus dona a la volentat,
Per
ço qu' el bé sia amat,
E
prega Deus qu' a tú perdó
E
que 't dó la contricció
Que
de sus já dita havem;
E
Deus que vòl que el preguem,
No
fá contra a la libertat (192)
Que
t' ha donada, ne ligat
Vòl que sias per lo malvat;
Car
tòrt te faria e peccat
Si
't tolia ço que t' ha dat, (quitar; tolere; toldre)
Pus
qu' en proposes ben usar;
Car
contra bé no pòt estar
Deus,
pus qu' él fá esser lo bé
E
a mal no s' acosta en re.
Está
libertat estrument
Com
sia franch l' enteniment
A
conexer lo bé e ‘l mal;
E
si no era natural
La
libertat que ha 'n raysó,
No
seria l' entendre bò
Per
vertut del enteniment,
E
seria 'l costreyniment
Ligament
del enteniment;
E
no seria conexent
Per
sí mas per alcuna res;
E
no seria ço que es.
Vet,
dònchs, que t' havem demostrat,
Que
l' enteniment libertat
Ha
en fayre elecció
A
conexer qu' es mal e bò,
Que
't cové, e lo temptament
Del
malvat a l' enteniment,
Qui
vòl liar sa libertat,
Per
ço que entena forçat
Lo
bé e 'l mal ab libertat,
Qui
ha natura de nient;
Ab
la qual li fá ligament
Si
pòt liar la volentat,
Segons
que já havem contat.
Car
axí com l' enteniment
La
volentat lassa e pren
Ab
consciencia, raysó,
En
voler lo bé e 'l mal no,
Ab
ver de amabilitat
E
ab ver d' odibilitat;
Enaxí
mòu la volentat
L'
enteniment a son obtat,
Segons
que aquel vòl amar,
O
segons qu' el vòl ayrar;
Perque
l' enteniment costret,
Entens
ho, aquel el sotsmet,
E
‘nsemps han una libertat (193);
Mas
l' ús que 'n han está virat (194),
Segons
que natura ho requer
E
que l' object puscha haver
Cascú
usant de libertat;
Perque
'l demoni té forçat
L'
enteniment, si lo voler
Pòt
liar ab lo seu plaser;
Car
la volentat qui mal fá,
Lo
fá entendre sá e lá,
E
mene 'l, xí com fulla ‘l vent, (axí, així; así)
A
la natura de nient,
E
lunya lo a la raysó;
E
si vòl far nuyl mal sermó,
Fá
'l a l' enteniment pensar
Sens
que no li pòt contrastar,
Si
dònchs no 's pren a desliar
E
sa libertat recobrar,
Tant,
que ab ella faça estar
Si
franch en tot ço que enten,
Sens
que no faça addimen
De
sa libertat al voler,
Mas
que vuyla en sí haver
Aytanta
quant n' ha volentat;
Car
a sí tórt fá e peccat,
Si
ublida sa libertat
A
cella de la volentat;
Si
dònchs la volentat volren (195)
Aquel
matex ubligamen
E
que hajen societat
Egalment
en la libertat;
Car
Deus l' ha dada francament
A
cascú e al membrament;
E
si tots tres han egaltat
En
ço que fan en libertat,
No
't nourá já temptació (196);
Car
franch estarás en raysó,
E
franch serás en ton amar,
Membrar,
e vuyl te abreviar.
Tú
si sábs egalment partir
Ta
libertat e ton desir,
En
ton entendre e membrar,
Lo
demoni no 't pòt soptar
Per
neguna temptació.
Mas
si sents que egals no só
En
libertat lo teu amar
E
entendre, e ton membrar,
Sapies
que tú estás temptat
E
vestit d' habit de peccat;
E
haver est ensenyament
Val
mays que tot l' aur e argent
Que
hac lo savi Salamó, (tuvo; pasado de haber : tener;
Salomón)
Car
mas ha temptació.
XXXII.
DE
PERFECCIÓ.
Negú
ha perfet compliment,
Mas
lo Senyor omnipotent;
E
car es ple de caritat
E
vòl mostrar sa gran bontat,
Creada
ha perfecció,
Segons
que pòt la passió
Creada
aquela haver (197);
Car
si ni pogués mes caber,
Deus
ni creara mays gran re;
La
perfecció vet d' on vé;
Qui
ens creat sia per se
Nombre
complit, com la luna,
Ton
còrs, caval e cascuna
Causa
qui es establida,
Havent
vida e no vida,
O
on haja ser apropiat,
Ha
Deus altre compliment dat,
Qui
es per manera d' obrar,
Axí
com compliment d' amar
E
compliment qu' es per sentir
E
per comprar, vendre o bastir.
Enaxí
de cascuna re
Compliment
en dues vets vé;
La
una es de part l' estar,
E
l' altre es de part l' obrar.
Aquela
qu' es de part l' estar
Lo
demoni et vòl temptar
Ab
aquela qu' es de obrar.
E
vet com t' ho mostra tot clar:
Si
vòls haver complidament
Vertut
o alcú nudriment,
Temptar
t' ha lo mal esperit,
Dir
t' ha no 'l pòts haver complit
Si
alcú vici no 'y metz;
E
ayço dirá tantas vetz,
Trò
que t' ho faça consentir;
E
si 'l seu conseyl vóls seguir,
Ab
lo vici no pòts haver
Lo
compliment, car no 's pòt fer
Que
venga negú compliment
Ab
vici ni ab faliment.
E
pus lo vici haurás pres,
En
tú lo tendrá tant estes,
Trò
que no 'y romanga vertut,
E
'n serás en peccat cahút.
E
si d' ayço te vòls gardar
En
ço que volrás acabar,
Garda
las parts de compliment (198)
Si
l' una 'l altre has tú vivent (199);
E
si son de naturament,
Per
lo qual está compliment,
E
adonchs pòts seguir obrar,
Si
bé sàbs las parts acordar (200).
Si
alcuna part no t' ho consent,
Prin
lo contrari mantinent
D'
aquela part, car ella es
Del
compliment en tota res;
E
quant haurás lo fayt complit
Venrá
't temptar mal esperit
Qu'
el fayt no está acabat;
E
tocará ta volentat
Qu'
en lo fayre hac d' alcuna re (201),
La
qual en lo fayt no 's cové;
Ans
es per éla desformat.
E
tú qui ‘l fayt veurás errat,
Haurás
já major volentat
A
alcuna res en él pausar;
E
‘n aysó te fará estar
Tant
trò tot sia destruit.
Vet,
donchs, com lo mal esperit
Te
tempta per via d' obrar;
Lo
qual obrar fá consumar
L'
esser qui está per estar,
E
es sobjèct del obrament.
Mostrat
t' ay, dònchs, lo faliment
Lo
qual vé per mòu de temptar.
Ara
‘t vuyl mostrar mòu d' orar.