Mostrando las entradas para la consulta eternal ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta eternal ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 30 de agosto de 2021

FE, ESPERANÇA Y CARITAT. Miquel Victoriá Amer.

FE, ESPERANÇA Y CARITAT.


I.

Quant se veren Adam y Eva

Per la primara vegada,

Y sentiren dins son cor

L'amor sens fi de nostr'ánima,

Que en agrahiment a Deu torna

Tot lo bé que d'Ell devalla;

Humiliats, ab les mans juntes,

Los ulls al cel axecaren,

Y son amor muntá al cel,

Transformat en la paraula.

¡Ó primer himne d'amor!

¡Ó primera veu d'hosanna!

¡Quí'l' tornés sentí' a la terra,

Bella música de l'ánima!


FÉ, ESPERANZA Y CARIDAD.

I.

La primera vez que se vieron Adán y Eva, y sintieron en sus corazones el amor inmenso de nuestra alma, que devuelve a Dios en agradecimiento todo el bien que de Él desciende; reconocidos y en ferviente plegaria elevaron al cielo sus ojos y remontáronse hacia las nubes sus afectos transformados en la palabra.

¡Ó primer himno de amor! ¡ó voz primera de hosanna! ¡Quién volviese a oírte sobre la tierra, sublime música del espíritu!


Lo Criador totpoderós

En sentirla 's va complaure;

Y, per amor a sos fills,

Feu que del cel devallassen

Tres puríssimes donzelles

D'amor eternal formades:

Tres bessones, sols visibles

Per qui creu, espera y ayma.

Dins son cor sent l'una a Deu,

L'altre a la terra es sa imatge,

L'altre lo veu en lo cel

Y al cel vol sempre tornarse'n.

Llavors fonch quant Deu va dir

A Adam y Eva estes paraules:

- A vostre cor agrahit

Li he volgut donar les ales

De tres amors, tres virtuts,

Fe, Caritat y Esperança,

Ab que, quant vulla, a mi vinga

Pera veure'm cara a cara,

Pera habitar mon palau,

Pera menjar a ma taula.

Tot quant he creat a la terra,

Tot ho he fet pera vosaltres;

Del arbre del bé y del mal

Sols la fruyta está vedada,

Puix moririeu de mort

Lo mateix jorn que 'n menjasseu. -

Adam y Eva al paradís

Devant Deu varen romandre;


Complacióse de oírla el Criador omnipotente; y, por amor a sus hijos, hizo que bajaran del cielo tres purísimas doncellas engendradas por el amor eternal, tres hermanas visibles sólo para el que cree, espera y ama.

La una siente a Dios en lo íntimo de su corazón, la otra es su imagen sobre la tierra, la otra le ve en la gloria y volver a ella es su constante anhelo.

Entonces fue cuando Dios dijo a Adán y Eva estas palabras:- Pláceme (Me place; placéme) regalará vuestro corazón agradecido las alas de tres amores, de tres virtudes, Fé, Caridad y Esperanza, para que pueda volar a mí cuando quiera y verme cara a cara, vivir en mi palacio y bienaventurada sentarse a mi mesa. Cuanto he creado sobre la tierra es para vosotros; solo os es vedada la fruta del árbol del bien y del mal, pues moriríais de muerte en el momento mismo que la tocarais. - Adán y Eva permanecieron a la presencia de Dios en el paraíso, delicioso vergel de alegría,


Plasent verger d'alegría

Que llurs fills tot jorn demanen,
Jatsia recort no 'n quet,

Mes la Fe 'l pinta encara are.

Y vingué al mon la superbia

Aportada per lo diable

A fer guerra a les virtuts

Ab que Deu enriquí l'ánima.

Eva escoltá la serpent,

No a la Fe que l'hi parlava

Ab la veu d'humilitat,

Filla de Amor y Esperança.

Y Adam també a la superbia

Son cor, com Eva, donava,

Y la mort entrá a la terra

Com reyna a senyorejarla.

Ay, pecat de vanagloria,

¿Quí 'l' recorda sense llágrimes?

¿Quí 'l' mentará sens lo plant

Que de pare a fills devalla,

Que per tot lo mon s'esten

Y per toda edat s'escampa?

¡O mala clau de la mort!

May l''haguès forjat lo diable

Per fernos perdre la vida,

La vida que Deu ens dava!

___

por el cual a todas claman sus hijos, pues aunque no queda de él la memoria, descríbele la Fé todavía.

Y conducida por el diablo vino al mundo la soberbia a hacer guerra a las virtudes con que Dios enriqueció el alma. Eva escuchó a la serpiente que le hablaba con el acento de la humildad, hija de la esperanza y del amor. Y Adán entregó como Eva su corazón a la soberbia, y la muerte entró cual reina a señorear el mundo.

¡Ay, pecado de vanagloria! ¿Quién puede recordarte sin lágrimas? ¿Quién meditará en ti sin el llanto que de padres a hijos desciende, que se esparce por todo el mundo, y se perpetúa en todas las edades? ¡O mala llave de la muerte! Nunca pudiera Luzbel forjarte, para hacernos perder la vida que Dios en su bondad nos regalara!

____

II.


Restant Deu enfellonit

Feu justicia assenyalada

Forallançant a Adam y Eva

De sa heretat y sa casa:

Vers lo qual son cor, sos ulls

Tot plorosos se giraven

Quant la terra de la mort

Devant ells se presentava...

Y devant del paradís

Tant sols hi veyen lo ángel

Que 'l brant flamejant brandia,

Y les flames que volaven

Entorn del árbre de vida

Lo camí per' esborrarne.

¡Ay, primer himne d'amor!

¡Ay, perduda veu de hosanna,

Que en lo jorn de la creació

De la terra al cel pujava!

¡Ay, veus del cor, veus de gloria,

Bella música de l'ánima!

¿Qué 'us heu fet, y está la terra

Tota triste y desolada?

Del paradís Adam y Eva

Sols malmesa l'Esperança

S'en dugueren ab lo plor

Que llur pecat infantava;


II.

Irritado el Señor hizo señalada justicia, lanzando a Adán y Eva de su heredad y de su casa: hacia ellas volvían su corazón y sus ojos lagrimosos, cuando se presentó a su vista la tierra de la muerte....

Y a la puerta del paraíso sólo veían al ángel que blandía la espada de fuego, y las llamas que rodeaban el árbol de la vida para borrar el camino que a él conducía.

¡Ay, primer himno de amor! ¡Ay, perdida voz de hosanna que en el día de la creación te elevabas hacia el cielo! ¡ Ay, voces del corazón, voces de gloria, sublime música del alma! ¿Qué fue de vosotros que está la tierra toda tan triste y desolada?

Del paraíso solamente se llevaron Adán y Eva la maltratada Esperanza y el llanto que engendró su crimen; y alzaron hacia el Señor su vuelo la


Y la Fe y la Caritat

Escarnides, rebujades

S'en tornaren cap al cel,

Cap al cel fent la volada.

L'Esperança anar volia,

Volia aná' ab ses germanes,

Mes tan estreta le duyen

Que obrir no pogué les ales;

Y ella be veya en lo cel

Ses dues sors ben aymades,

Y pendre 'l vol no podia,

Y, pobreta, les cridava

Que volia anar ab elles,

Que vinguessen a axecarla!

Fe y Caritat respongueren

Que foren tan maltractades

En lo mon, que no hi vendrien

Sino ab Deu altre vegada,

Perque be hi fossen rebudes

Y enjamés foragitades.

Mes tant dol, tant dol ne feya

La desvalguda Esperança,

Benavyrança somiant

Y no trobant mes que llágrimes,

Que a la Fe y la Caritat

Deu va fé, aquesta encomanda:

- Tornau al mon, filles meues,

Mon fill Jesús esta nit

Naxerá dins una estable;

L'humilitat torna al mon


Fé y la Caridad despreciadas y escarnecidas. Bien quiso la Esperanza seguirlas, mas llevábanla tan oprimida, que no pudo extender sus alas. Ella veía en la gloria a sus amadas compañeras, mas no pudo alzar el vuelo y llamábalas triste, y decía que a levantarla vinieran, que con ellas irse quería!

Fé y Caridad respondieron que había sido tan cruel con ellas el mundo, que otra vez no volverían sino con el Señor, para ser bien recibidas jamás de allí lanzadas.

Mas tal era el duelo, tal el gemido de la Esperanza desvalida, soñando siempre ventura y no hallando sino lágrimas, que Dios dijo a la Fé y a la Caridad: - Volved, volved al mundo, hijas mías. Jesús, mi hijo, nacerá esta noche en un pesebre y tornará al mundo la humildad que


Que lo diable bandejava.

Tornau al mon, filles meues,

Feu reviure l'Esperança

Que allí defall tota sola,

Y aculliment si no 'us daven

Contra superbia, avaricia

Y lucsuria malanada,

Contra ira, gola, enveja,

Contra peresa bastarda,

Mon Fill al peu de la creu

Vos oferirá posada;

Y allá estaréu per quants vullen

Muntar ab les vostres ales

Al cel d'amor que he promés

A qui creu, espera y ayma. -

___

perseguía Luzbel. Volved al mundo, hijas queridas, haced revivir la Esperanza que débil y sola desfallece; y si no os diesen acogimiento contra la soberbia, la avaricia y la lujuria torpe, contra la ira, la envidia, la gula y la pereza bastarda, mi hijo os dará hospedaje al pie de la cruz; y allí moraréis perpetuamente, para ofrecer vuestras alas a cuantos anhelen remontarse al cielo de amor que he prometido a quien cree, espera y ama.

_____

martes, 20 de julio de 2021

XIII SÓLLER.

XIII

SÓLLER.
Poesía premiada en los Jochs florals de Barcelona, en Maig de 1871.

¡Oh benhaurada terra
Hont la pau hi té niu, y per la plana
Volateja y la serra,
Hont lo frést nom de guerra
Sòls corre malmenat per veu llunyana!

De bon matí les roses
Que tira el Sol adornan l´alta vía,
Y després envejoses
Les flors del vall hermoses
Obrint los ulls alegran la masía.

Allá, de les pomeres
Que rodejan los horts y les marjades,
Botan, botan rioleres
Les aus dematineres,
Brins á picar pe´ls buyts de les porxades.

XIII

SÓLLER.

Oh bienaventurado país, en donde construye su nido la paz, y revolotea por sierras y llanuras; en donde el grito feroz de la guerra, sólo se deja oír mal conducido por voces lejanas.

Muy de mañana las rosas que el Sol envía, adornan las altas cumbres de los montes; y envidiosas las florecillas del valle, abren sus cálices y alegran las alquerías.

Allí, de los manzanos que rodean los huertos y bancales, saltan las risueñas aves de la mañana, y vuelan á concertar con su piquito la brizna en los derruidos techos.


Y entorn de la caseta
Del festiu llaurador sos lays refilan,
Y entorn de l´Esgleyeta
Cantan ab llur harpeta
Lo chor sagrat que ´ls serafins estilan.

De nit, quant les oscures
Ombres del vall descobren l´estelada,
Se gosan les dolçures
De l´aura perfumada,
Ab los taronjerals enjogassada.

Allá, ´l cor de les nines
Es un cel d´harmonía delitosa;
Dins ell, les veus divines
Gayes veus mallorquines
Se tornan, nostra llengua fent xamosa.

Y les gentils donzelles,
De blanch vestides y color del ayre,
Rumbejan les poncelles
De violes y roselles
Qu´ahir colliren per ´l bon glosayre...

Lo suau de l´harmonía
Que brollar pot de l´eternal Bellesa,
Lo rich de la poesía
Que llúu en la fantasía
Dins Sóller ho ha sembrat Naturalesa.

Posadas ante la vivienda del festivo labrador, ensayan sus deliciosos gorjeos; y, entorno del oratorio de la Madre de Dios, remedan con arpilla melodiosa el coro sagrado que cantan en el cielo los serafines.

Por la noche, cuando se rasgan las oscuras nieblas del valle y descubren el estrellado firmamento, se goza allí la dulzura de la perfumada brisa, que juguetea en los naranjales.

Allí el corazon de las jóvenes es un cielo de deliciosa armonía. En lo interior de este corazon, las divinas voces se convierten en alegres palabras mallorquinas, que hacen más y más graciosa nuestra lengua.

Las doncellas vestidas de azul y blanco, ostentan ramilletes de amapolas y violetas, cogidos la víspera para premio de los trovadores populares.

Toda la suave armonía que puede manar de la eternal Belleza, toda la esplendorosa poesía que relumbra en la imaginacion, las ha esparcido la Naturaleza en el territorio de Sóller.


Si duyt pe ´ls grats aromes
En la Pascua florida vas á l´horta,
Les magranes y pomes
En flor vestint les comes,
La pau revivirán en ton pit morta.

Los taronjers flayrosos
S´abraçan ab les mòres oliveres,
Ab noguerets ayrosos
Los pins maravellosos,
Ab los fassers gracioses llimoneres.

Les llargues ciquioles
Ab goig per entre los verjers murmuran;
Engrossan fontinyoles,
Fins la mar no s´aturan,
Y l´abundancia fértil asseguran.

Esguarda la fumera
Que dels enginys corona les teulades,
Ascolta la feynera
Pobreta jornalera,
Junt dels telers ab les remors variades.

Pero, déxahi la vora
Dels torrentols que raspan les arenes
Del port, déxahi enfora
La mar barbulladora
Que s´entretén jugant ab açucenes.

Si, atraído por los gratos aromas, visitas las amenas huertas durante el risueño Abril, los granados y manzanos en flor que visten las laderas de las colinas, harán revivir la dulce paz en tu pecho.

Los olorosos naranjos, entrelazan sus jóvenes ramas con olivos que plantaron los árabes; tiernos nogales se acercan á altísimos pinos; y esbeltos limoneros crecen al lado de elegantes palmeras.

El agua corre murmurando por las largas acequias, en medio de los verjeles; acrecienta las fuentecillas, y llega hasta el mar, por do quiera derramando la fértil abundancia.

Mira la columna de humo que corona el techo de las fábricas; escucha la voz de la pobre jornalera, y el variado rumor de los telares.

Pero deja la orilla de los torrentes, que remueven las arenas del puerto; deja á la espalda la resonante mar, que juguetea con las azucenas de la playa.


¡Oh! munta al Puig; les glories,
Los esplendors veurás de l´ampla terra;
En formes il-lusories
Les antigues memories
Dés tota l´Illa pujan dalt la serra.

L´arrevellit brancatje,
De But-Naba la viva torrentera,
Del mar l´inmens ropatje,
Sens fons l´espay selvatje,
Al pit retornan sa forçor primera..........

¡Oh terra benvolguda!
¡Lluny, ben lluny dels palaus y les arcades,
Pas´, de Deu ab ajuda,
Ma vida renascuda,
Algun jorn en tes quietes fondalades!

Agost de 1876.


¡Oh! sube con aliento al Puig Mayor: en su cima contemplarás los esplendores de la ancha tierra; y volarán á ti como ilusiones los recuerdos de la antigüedad, desde toda la redondez de la Isla.

El crudo ramaje esparcido, las ruidosas fuentes de But-Naba, el infinito velo que cubre los mares, la salvaje extension del espacio sin fondo, vuelven al pecho la juventud primera......

¡Oh país bienamado! ¡Quiera Dios que mi vida reanimada, se deslice algun día, léjos, muy léjos de los alcázares y palacios, en medio de tus apacibles valles!

(V. nota 9.)

domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, E.

E.

E. conj. y.

E. v. Es.

EDIFICADOR. sust. c. El que edifica.

EFECTU. Palabra latina. Efecto.

EGAL. V. EGUAL.

EGALAR. V. EGUALAR.

EGALMENT. V. EGUALMENT.

EGALTAT. V. EGUALTAT.

EGUAL. adj. Igual.

EGUALAN. v. gerundio de “egualar”. Igualando. - Alguna vez se usa como adjetivo, p. e: no seria egualan lo seu obrar al seu estar: no sería igual su obrar a su ser.

EGUALAR. v. modo inf. Igualar.

EGUALMENT. adv. Igualmente.

EGUALTAT. sust. c. Igualdad.

E' L. Y el.

ELA. pron. Ella.

ELA ‘M. Ella me.

ELAS. pron. Ellas.

ELA ‘S. Ella es, ella se.

ELA ‘T. Ella te.

ELECTA. part. pas. de "elegir”. term. fem. Elegida, escogida. (elet, eleta en otros textos)

ELEGIMENT. sust. c. Elección.

ELEGIDOR. sust. c. Elegidor, el que elige.

ELEIG. v. Elije, escoge. (elegeix; elegix)

ELET. part. pas. de "elegir". Electo, elegido.

ELEYG. V. ELEIG.

ELIGE. v. Elija, escoja.

ELLA 's. Ella se, ella es.

ELM. sust. c. Yelmo.

ELS. pron. Ellos. (como LOS)

E' LS. Y les, y los.

EM. pron. Me. (también encontramos ME)

E ‘M. Y me.

EMBLAMENT. sust. c. Robo, hurto.

EMBLAT, EMBLADA. part. pas. de "emblar”. Robado, robada; hurtado, hurtada.

EMFERM. sust. c. Enfermo.

EMPARAR. v. modo inf. Impedir.

EMPATXA. v. Impide, obsta.

EMPATXATS. part. pas. de "empatxar". Impedidos.

EMPATXEN. v. Impiden, obstan.

EMPER. Pero, empero.

EMPERAT. part. pas. de "emperar”. Impedido, evitado.

EMPERAYRE. sust. c. Emperador.

EMPERI. sust. c. Imperio. (imperi)
EMPERO' S. Empero es, empero se. (pero)

EMPERO ‘L. Empero el, empero le, empero lo.
EMPETRAR. v. modo inf. Impetrar, pedir.

EMPLASTRE. sust. c. Cataplasma, emplasto.

EMPLEGATS. part. pas. pl. de "emplegar”. Empleados, juntos, mezclados, y quizás también explicados.

EMPORT. v. Lleve. (portar; emportar; que ell s ‘emporto; el porte, los portes)

EN. Palabra que equivale al Don castellano. - En Nono; don Nuño: en Jacques: don Jaime. (Iavmes, Jaume, Jacme, Jaime I el conquistador)

EN. prep. En. - A veces a, p. e: d' alt en baix; de arriba abajo (a + bajo).

E ‘N. Y en.

ENADIMENT. sust. c. Quizás signifique lo mismo que ADIMENT, que corresponde a las palabras castellanas, aumento, adición, añadidura. (add inglés; añadir, aditivo, etc)

ENADIR. v modo inf. Quizás equivalga al verbo castellano añadir. ((263) Qu' hom no 'y poria enadir - Com no 'y poria enadir (263))

ENAMORAMEN. sust. c. Enamoramiento. (enamorament)

ENANS. adv. Antes, antes bien. (también se encuentra ANS)

ENANTAR. v. modo inf. Adelantar, avanzar, celebrar. (en la terminología jurídica aragonesa, enantament, enantar significa apoderarse de bienes, expropiar etc).
ENANTAMENT. V. ENANTIMENT.

ENANTIMENT. sust. c. Adelanto, ventaja, provecho, utilidad, gracia, honra.

ENANTIR. v. modo inf. Celebrar, loar, alabar, avanzar, adelantar, realzar, exaltar. (enaltecer; enaltir)

ENANTS. V. ENANS.

ENAPRES. adv. Después. (apres)

EN AVAN. En adelante. (avant)

ENAXÍ. Así, de esta manera. (axí, així, aixina, aixines)

E ‘NAXÍ. Y así, y de esta manera.

ENAXÍ ‘L. Así el, así le, así lo.

ENBEGUT. part. pas. de "embeurer". Embebido, empapado. (embegut)

ENBRIAGAR. v. modo inf. Embriagar.

ENCAR. adv. Aún. (encara; encore)

ENCAR' ALTRE. Aún otro.
ENCARA 'S. Aún es, aún hay, aún existe.

ENCARA ‘T. Aún te.

ENCARÇERAT. part. pas. de "encarcerar". Encarcelado, preso, aprisionado, sujeto.

ENCARE ‘T, V. ENCARA ‘T.

ENCAREUS. Aún os.
ENCARE ‘US. V. ENCAREUS.

ENCARNAMENT. sust. c. Encarnación.

ENCLINA. v. Inclina. - S‘ enclina: se inclina.

ENCLINAS. v. Inclinas.

ENCLINÁS. v. Inclinase.

ENCLINON. v. Inclinan. - S' enclinon: se inclinan.

ENCOLPAR. v. modo inf. Culpar, inculpar.

ENCOLPAVETS. v. Inculpabais.

ENCOLPETS. v. Inculpéis, culpéis. - No m' encolpets: no me culpéis.

ENCONTINENT. adv. Inmediatamente, desde luego, en seguida. (incontinenti)

ENCONTRADES. sust. c. pl. Encuentros. (trobades, trobada)

ENCRESIA. v. Creía.

ENDREÇA. v. Dirige, endereza. (proviene de dreçar : enderezar : dret : derecho)

ENDREÇADOR. sust. c. El que dirige, el que endereza. (“enderezador”)

ENDREÇAR. v. modo inf. Dirigir, enderezar.

ENDREÇAT. part. pas. de “endreçar". Dirigido, enderezado.

ENDREÇ. V. Dirijo, dirija.

ENDUGA. V. Induzca.

ENDUIT. part. pas. de "enduir". Inducido.

ENDÚU. v. Induce. - L' endúu: le induce. (induix; indueix)

ENDÚUTE. Te induce.

ENEMIA, sust. c. Enemiga.

ENEMICH, sust. c. Enemigo. (inimich, enemic VS amich, amic)

ENFANS. sust. c. pl. Infantes, hijos. (infans, infants)

ENFANTAR. V. modo inf. Parir. (infantar)

ENFAYLONÍ. v. Enojó. - S' enfayloní: se enojó. (felón)

E ‘NFAYLONIT. Y enojado.

ENFERMETAT. sust. c. Enfermedad. (malaltia)

ENFORA. adv. Excepto, con exclusión de.

ENFORTEIX. v. Robustece, fortalece. (fort : fuerte; força : fuerza, fuerça)

ENFORTIDAMENT. adv. Fuertemente, tenazmente, firmemente.

ENFOSQUEHÍ. v. Oscureció.

ENFRE. adv. Entre.

ENGANA ‘L. Engaña el, engaña lo. (enganya)

ENGANATS. v. Engañáis, engañad. (enganyats : enganyeu)

ENGANS. sust. c. pl. Engaños. (enganys)

ENGANY. sust. c. Engaño.

ENGENRÁ ‘L. Le engendró, lo engendró.
ENGENRAMENT. sust. c. Concepción, el acto de engendrar.

ENGENRANT. part. a. de "engenrar”. El que engendra.

ENGENRANT. v. gerundio de "engenrar". Engendrando.

ENGENRANTSE. v. Engendrándose.

ENGENRAR. v. modo inf. Engendrar.

ENGENRAT. part. pas. de “engenrar”. Engendrado.

ENGINYOSES. adj. pl. Ingeniosos.

ENGOXANT. V. ANGOXANT.

ENGOXOS, ENGOXOSA. adj. Angustioso, angustiosa. (engoxós; engoixós)

ENGRANITS. v. Engrandeced. - Engranitsme; engrandecedme.

ENGRUXAT. adj. Grosero.

ENGUENT. sust. c. Ungüento. (engüent)

EN ISTAN. Al instante, al momento, desde luego. (instant, instán)

ENJURIA. sust. c. Injuria.

EN JUS. adv. Debajo. (jus, jús, jusá, jussá)

ENLASSAMENT, sust. c. Quizás equivalga a las palabras castellanas laxitud (lasitud), flojedad, descaecimiento (decaimiento), tibieza. (Cridava la donçella: - Lassa! ¿on es anada // D' aquest tan gran trayment, lassa, irada' n só; leixar : deixar : dejar : laissez)
ENLUMIN. v. Ilumino, ilumine.

EN PAR. Me parece. (em par, me par, me pareix)

ENPLEGAT. part. pas. de "enplegar”. Empleado. (emplear)

ENQUER. adv. Aún. (encara, encare)

ENQUERIR. v. modo inf. Buscar, inquirir.

ENQUESTA. part. pas. term. fem, de “enquerir”. Inquirida. (encuesta : preguntas)

EN REDON. adv. Al rededor.

ENREQUEIR. v. modo inf. Enriquecer.

ENRIQUEHIDA. part. pas. term. fem. de "enriquehir”. Enriquecida. (enriquida)

ENS. sust. c. Ente.

E ‘NS. Y nos.

ENSEMPS. adv. Juntos, juntamente, una cosa con otra.

E ‘NSEMPS. Y juntos.

ENSENY. v. Enseño, enseñe.

ENSENYADOR. sust. c. El que enseña.

ENSENYAMENT. sust. c. Enseñanza.

ENSENYAR. v. modo inf. Enseñar.

ENSENYAT. part. pas. de “ensenyar". Enseñado, cuerdo. (formado, educado)

ENSERCADAS. part. pas. de "ensercar", term. fem. pl. Buscadas. (encercar)

ENSERCAMENT. sust. c. El acto de buscar.

ENSERCANT. v. gerundio de "ensercar”. Buscando.

ENSERCAR. v. modo inf. Buscar.

ENSERCAT. part. pas. de "ensercar". Buscado.

ENSERCATZ. V. ENSERCAT.

ENSERCHS. v. Busques.

ENSUTZAT. part. pas. de “ensutzar”. Ensuciado.

ENTANT. En tanto. (en tant)

ENTENA. v. Entienda. (entenga, entengues, entengue, entengam o entenguem...)

ENTENCIÓ, sust. c. Intención.
ENTENDIMÉN. V. ENTENIMEN.

ENTENDRETS. v. Entenderéis. (entendréu o entendreu)

ENTENDUT. part. pas. de "entendrer". Entendido. (entengut, de entendre)

ENTENEN. v. gerundio de “entendre". Entendiendo.

ENTENÉS. v. Entendiese. (entenguere)

ENTENETS. v. Entendéis. (enteneu, entenéu)

ENTENIMEN. sust. c. Entendimiento. (que t‘ has begut l‘ enteniment?)

ENTERPRETAR. v. modo inf. Interpretar.

ENTESÉS. v. Entendiese. (entenguere)

ENTINME. v. Entiéndeme, óyeme. (entenme, entén me)

ENTITAT. sust. c. Entidad.

ENTON. sust. c. Entonación, estro poético, inspiración.

ENTORN. adv. En torno, en derredor. (alrededor, al rededor; en torn)

ENTRASSEN. v. Entróse. (“se” entró)

ENTREPETAT. part, pas. de "entrepetar". Interpretado. (interpretat)

ENTREY. v. Entré. (vaig entrar, vach entrá)

ENTRISTAR. v. modo inf. Entristecer. (entristir; trist : triste)

ENTRO. adv. Hasta, cerca. (trò a)

ENVEJAR. v. modo inf. Envidiar.

ENVELOPAT. part. pas. de “envelopar”. Envuelto. (inglés envelope : sobre de carta)

ENVERGOYNIT. part. pas. de "envergoynir". Avergonzado. (envergonyir, envergonyit)

ENVERS. adv. Hacia, con respecto a.

ENVES. V. ENVERS. (VS, versus latín)

ENVESSAT. part. pas. de "envessar". Vejado, hostigado, oprimido, molestado.

ENVILANIR. v. modo inf. Envilecer. (vil, vilà, vilá, villano)

ENVIRÓ. adv. En rededor, al rededor.

ENVIRON. V. ENVIRÓ. (alt, baix, environ)

ENVIRONATS. v. Rodeáis, circuís. (environeu)

EQUAL. V. EGUAL.

ER. V. Será.

ERGULOS. V. ERGUYLÓS.

ERGULL. sust. c. V. ERGUYL.

ERGULLÓS. V. ERGUYLÓS.

ERGUMENT. sust. c. Argumento. (Argument)

ERGUYL. sust. c. Orgullo.

ERGUYL. v. Enorgullezca. - S‘ erguyl en res; se enorgullezca de nada.

ERGUYLÓS. adj. Orgulloso.

ERGUYLOSAMENT. adv. Orgullosamente.

ERGUYLLÓS. V. ERGUYLÓS.

ERON. v. Eran. - Qu' eron: que eran.

ERRA. sust. c. Error, yerro. (errada)

ERRA. v. Yerra. (él - ella yerra, de errar, error)

ERRAMENT. sust. c. Yerro, error.

ERRATS. v. Erráis. (cometéis errores)

ERRE. V. ERRA.

ERROR. sust. c. Error.

ES. pron. Se. (también se encuentra se y s‘; es diu, es fa, se diu, se fa)

ES. v. Es, está. - Alguna vez existe, p.e: si Deus no es: si Dios no existe.

E ‘S. Y se.

ESCALF. v. Caliente.

ESCALFAR. v. modo inf. Calentar, enardecer. (animar a las tropas)

ESCARAVAT. sust. c. Escarabajo, insecto. (escarabicha; escarbat)

ESCARNIR. V. SCARNIR.

ESCARNISCATS. v. Escarnezcáis.

ESCLATAMENT. sust. c. El acto de reventar. (esclatar)

ESCOLTATS. v. Escuchad, escucháis. (escolteu, escoltéu, escoltáu, escoltau)

ESCOMES. part. pas. de "escometre”. Acometido.

ESCOMETIA. V. Acometía.

ESCONDUT. part. pas. de "escondir". Escondido. (abscondut, ascondut; amagat)

ESCRIBIM. v. Escribimos. (escrivim)

ESCRIVIR. v. modo inf. Escribir. (escriure, scriure)

ESCULL. sust. c. Escollo.

ESCURAHIA. V. Oscurecía. (escur, oscur, escurina, oscurina; fosc, foscor; oscuro)

ESCUREHITS. part. pas. de "escurehir”. Oscurecido. (escurits, escureits)
ESCÚS. sust. c. Excusa (escusa).
ESCUSACIÓ. V. Escús.

ESCURAY. v. Oscureció.

ESCUSAMENT. V. ESCÚS.

ESDEVÉ. v. Acaece, acontece, sucede. (esdevenir, “es de venir”, esdevindre)

ESDEVENCH. V. Sucedió, aconteció, acaeció. - Alguna vez volvió, p. e: et esdevench tan paubre: y se volvió tan pobre o vino a tanta pobreza. (esdevenidor : futuro : venidero)

ESDEVENDRIA. V. Sucedería, acontecería, acaecería.

ESDEVENGUT. part. pas. de "esdevenir". Sucedido, acontecido, acaecido.

ESDEVENIR. v. modo inf. Acontecer, suceder, acaecer.

ESFORÇ, sust. c. Esfuerzo. (esfors)

ESFORÇAR. v. modo inf. Esforzar. (esforsar)
ESFORÇAT. part. pas. de "esforçar". Esforzado. (esforsat)

ESGART. sust. c. Desconocemos la significación de esta palabra como no sea un derivado del verbo provenzal ESGAUZIR, que significa regocijar, felicitar. (de gaug, goig, goch : gozo; No encuentro esgart en el texto).

ESGLAY. sust. c. Espanto. (esglai, esglayat, esglaiat)

ESGLEYA. sust. c. Iglesia. (hay variantes en textos antiguos, esglesia, iglesia, etc)

ESGUARD. sust. c. Mirada. (guarda, guardar, vigilar, guayta, guaytar; gard, regarder)

ESGUARDAMENT. V. ESGUARD.

ESGUARDAR. v. modo inf. Mirar.

ESGUARDARON. v. Miraron. - S‘ esguardaron: se miraron.

ESGUARDAT. part. pas. de "esguardar”. Mirado.

ESGUARDATS. v. Mirad.

ESMENDA. sust. c. Enmienda. (smena, esmena)

ESNE. v. Es (de ello). (ne es, en es)

ESPAHATJABAN. v. Despachaban. (espatxaban, espatxar, despatxar, despachar)

E ' SPAHORDIT. Y espantado.

ESPAVENTABLE. adj. Espantoso, espantosa.

ESPAVENTAMENT. sust. c. Espanto.

ESPER. v. Espero.

ESPER. sust. c. Esperanza.

ESPERANÇA. V. ESPER.

ESPERATS. v. Esperáis.

ESPERIT. sust. c. Espíritu. (espirit, sperit, espirit, etc)

ESPERITAL. adj. Espiritual, inmaterial.

ESPERITALMENT. adv. Espiritualmente.

ESPES. adj. Frecuente, a menudo. - Mi ha vençut tant espes: me ha vencido tan a menudo. (espés, espès)

ESPIRACIÓ. sust. c. Inspiración, animación.

ESPIRAMENT. V. ESPIRACIÓ.

ESPIRANT, v. gerundio de "espirar". Inspirando, animando.

ESPIRAR. v. modo inf. Inspirar, animar.

ESPIRAT. part. pas. de "espirar". Inspirado, animado.

ESPIRATS, V. Inspiráis, animáis.

ESPIRIT. V. ESPERIT.

ESPIRITAL. V. ESPERITAL.

ESPITAL. sust. c. Hospital. - Significa también la orden hospitalaria de San Juan de Jerusalén. (Spital)

ESQUARMENT. sust. c. Escarmiento. (escarment)

ESQUERRE. adj. Izquierdo, siniestro. (esquerra : zurda : izquierda)

ESQUIVAR. v. modo inf. Esquivar.

ESQUIVETS. v. Esquivéis.

ESSENCIALITAT. sust. c. La naturaleza y condición de lo que es esencial.

ESSENT. v. gerundio de "esser". Siendo, estando, existiendo.

ESSER. sust. c. Ser.

ESSER. v. Ser, estar.

EST. v. Eres, estás, existes.

EST. pron. Este. (también el punto cardinal Este)

ESTÁ. v. Es, está.
ESTABIT. V. ESTABLIT.

ESTABLIT. part. pas. de "establir”. Establecido.

ESTAIG. v. Estoy.

ESTA 'L. Está el, es el.

ESTAMENT. sust. c. Estado, condición de una cosa o persona, importancia, p.e: algun fayt que sia de molt gran estament: algún hecho o empresa que sea de gran importancia. (estamento, los tres estamentos : eclesiástico, militar, jurídico)

ESTÁN. V. ESTANT.

ESTAN. v. Son, están, existen.

ESTAN. sust. c. Instante.

ESTANT. v. gerundio de "estar”. Siendo, estando.

ESTAR. v. modo inf. Ser, estar, y alguna vez es, esta. - En otros lugares existir.

ESTARAY. v. Seré, estaré. (Estaray de tot bé faydit,)
ESTARETS. v. Estaréis, sereis.

ESTÁS. v. Estás, eres.

ESTAT, ESTADA. part. pas. de "estar". Sido, estado, estada. - Alguna vez se lee

estada por está.

ESTATS. v. Sed, sois; estad, estáis.

ESTATSME. v. Sedme, estadme.

ESTATSNE. v. Estad (de ello). (Ans ne siats alegre e estatsne joyós,)

ESTAY. v. Soy, estoy, y a veces es, está.

ESTATZ. V. ESTATS.

ESTÉ. v. Extiende (estiende).

ESTECH. v. Estuvo.

ESTEGRE. v. Estuviera. (estiguere)

ESTEGREN. v. Estuvieron, existieron.

ESTEGUÉS. v. Estuviese. (estigués)

ESTELA. sust. c. Estrella. (estel, estels, esteles, estrelles)

ESTÉS. v. Fuese, estuviese.

ESTEVEN. sust. p. Esteban. (Steve, Esteve)

ESTIA. V. Esté. (estigue; estigui)

ESTIA ‘N. Esté en.

ESTIAN. v. Estén.

ESTIATS. v. Seáis, estéis; sed, estad.

ESTOL. V. STOL.

ESTOMÍ. v. Hundió, cayó, arruinó.

ESTORS. part. pas. pl. de “estorçre o estorcer". Arrancados, extraídos, libertados.

ESTORT. part. pas. de "estorçre". Arrancado, extraído, libertado. (liberado)

ESTRENA. sust. c. Presente, estreno de una cosa, regalo.

ESTRUMENT. sust. c. Instrumento, instrumento de música. (instrument)
ESTS. pron. Estos. (aquests, aquets, estos)

ESVAHIREN. v. Conquistaron.

ESVAHITS. part. pas. pl. de "esvahir". Conquistados.

ESVESIMENT. sust. c. Conquista.

ET. conj. Y.

ET. pron. Te. (te diu : et diu)

E ‘T. Y te.

ETAT. sust. c. Edad. (edat)

ETERNAL. adj. Eternal. (eterno)

ETERNALMENT. adv. Eternamente (eternalmente).

ETERNAR. v. modo inf. Eternizar.

ETERNAT. part. pas. de "eternar”. Eternizado.

ETERNITAT, sust. c. Eternidad. (eternidat)

ETS. v. Eres.

EU. pron. Yo. (jo)

EUS. pron. Os.
E ‘US. Y os.

EVITERNAL. sust. c. Salvación eterna. (sempiterno; eternidad)

EVITERNAR. v. modo inf. Dar la salvación eterna.

EVITERNATS. part. pas. pl. de "eviternar”. Salvados en la eternidad.

EXALÇADES. adj. Ensalzadas.

EXALÇAMENT. sust c. Ensalzamiento.

EXALÇAR. v. modo inf. Ensalzar.

EXALÇAT. part. pas. de "exalçar". Ensalzado.

EXAMENT. adv. Juntamente.

EXAMENTS. V. EXAMENT.

EXAUSEIX. v. Escucha, oye.

EXAUSIT. part. pas. de "exausir". Oído, escuchado. (ausir; exaudire, audire)

EXCITAR. v. modo inf. Excitar (escitar).

EXELLATS. part. pas. pl. de "exellar". Desterrados.

EXELLER. sust. c. Destierro. (exili; exell; exilio)

EXEMPLI. V. EXIMPLI.

EXEMPLIFICAT. part. pas. de "exemplificar". Puesto en o por ejemplo.
EXÍ. v. Salió. (eixí; exir, eixir; salir; exit inglés: salida, exitus : muerte en medicina)

EXIDES. sust. c. pl. Salidas. (eixides; sortides pronunciado “surtides”)

EXIMPLI. sust. c. Ejemplo.

EXIMPLI ‘NS. Ejemplo nos. (eximpli ens - nos - mos)

EXIMPLIFICAR, v. modo inf. Poner en o por ejemplo. (ejemplificar)

EXIR. v. modo inf. Salir. (yo ixco, ixes, ix, ixim o eixim, ixiu o eixiu, ixen)

EXIT. part. pas. de “exir". Salido.

EXOBLIDAR. v. modo inf. Olvidar.

EXOEIS. v. Escuchas, oyes.

EXOEIX. V. EXAUEIX.

EXOIDOR, sust. c. El que escucha. (oidor; de comptes : de cuentas)

EXOIMENT. sust. c. El acto de escuchar.

EXOIR. v. modo inf. Escuchar, oír.

EXOIT. part. pas. de "exoir", Escuchado, oído.

EYL, pron. Él.

EYLA. pron. Ella.

EYLS. pron. pl. Ellos.

Entrades mes populars: