Mostrando las entradas para la consulta Menorca ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Menorca ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 23 de abril de 2021

TATXES DELS CONTRACTES EN MALLORCA. (FIN)

TATXES DELS CONTRACTES EN MALLORCA.

DE TESTAMENS, INVENTARIS, CODICILS, E DONACIONS
per causa de mort. En los Notaris son les Tatxes seguens.

PRIMO de bens valens fins, a cent liures. XX. Sol.

Item de cent liures fins a trecentes liures. XXX. sol.

Item de 300. liures fins a 500. liures. ij. liu. v. sol.

Item de 500. liures fins en 1000. liures. iij. Liures.

Item de 1000. lliures fins en 2000. liures. v. liures.

Item de 2000. liures fins en 5000. liures vij. liu. x. so.

Item de 5000. liures fins en 10000. liures. 12. liures.

Item de valents mes de 10000. liures quant que sia, xx li.
E mes avant vltra les taxacions hagen los dits Notaris per cascun die que traballaran, ells, o llurs subrogats en ferlo (fer-salto línea-lo) Testament, Inventari, y Encant, si es dins lo lloch ahont seran domiciliats, vij. sol. y vj. din. e si es fora lo lloc ahont seran domiciliats. xv. sol.

DE ESPOLITS.

PRIMO fins 50. liures de Dot hajen haver xv. sol.

Item de 50. liures fins a cent liur xx. sol.

Item de 100. liures fins a 200. liures. xxx. sol.

Item de 200. liures fins a 500. liures, ij. liu. x. sol.

Item de 500. liures fins a 1000. liures iiij. liu.

Item de 1000. liures fins a 2000. v. liures x. sol.

E si es mes de dos milia muntan a iiij. sol. per centenar mes avant de les cinch liures x. sol. ab aço que no excedesca de xx. liu. En tot.

DE VENDES DE CENÇALS.

PRIMO fins a cinquanta liures de preu. j. liura.

Item de cinquanta liures fins a 100. liures. xxx. sol.

Item de 100. liures fins a 200. liures. ij. liu. x. sol.

Item de 200. liures fins a 300. liures. iij. liures.
Item de 300. liures fins en 500. liures. iiij. liures.

Item de 500. liures fins en 1000. liures, o quant se vulla mes. vij. liures, y x.sol.

DE ACTES MOMENTANEOS DE QVALSEVOL COSA
que sien.

PRIMO de valor fins a 100. liures. 8. sol.

Item de 100. liures fins a 200. liu. 12 sol.

Item de 200. liures fins (fius) a 300. liures 1. liura.

Item de 300. liures fins a 500. liu. 1.liu.10.sol.

Item de 500. liures fins 1000. liu. 3.liu.

Item de 1000. fins en 2000. liu. 4.liu

Item de 2000. liures fins en 5000. liures 7.liu.10.sol.

Item de 5000. liu. fins en 10000. liu. 10.liu.

Item de 10000. liures & vltra. 20.liu.

DILACIONS VLTRA MARINAS.
Menorca, Esvissa. xxx. dies

Barcelona, valencia (con minúscula). dos mesos.
Portugal, Granada, e qualsevol Regne de Castilla, França, Serdeña, Corcega. iiij. mesos.

Sicilia, Napols, Roma Genova, Rodes. vj. mesos.

Castell Sant Pera, Chipre, Alexandria, Venecia,
Flandes, Inglaterra, y altres parts. 8. mesos.

Indias Occidentales de la nova España. 18. mesos.

Y del Peru. 2. Añys.

les IORNADES QVE LOS PORTADORS DE LLETRES

tenen en les Viles per executar, y quantes dietes a cade Vila.

Alaro.

Algaida.

Alcudia cade die.

Artá cade die.
Andrax.

Bañabufar.

Benyamar.

Benisalem.

Buñola.

Campos.

Campanet.

Calvia.

Falanix. cade die.

Inca, cade die.

Lluch major, cade die.

Manacor, cade die.

Muro cade die.

Montuiri.

Marratxi.

Porreres.

Pollença.

Pobla.

Pétra.

Purpuñent.

Soller.

Selva.

Sencelles.

Santañi.

Sineu cade die.
Santa Maria del cami
Sant Iuan de Sineu.

Santa Margarita de Muro.

Stellenchs.

Valldemussa.

Dilluns. j.

Dimecres j.

Liuramens Dimecres. iij.

Liuramens Divendres. iiij.

Dijous. ij.

Dilluns. ij.

Dimars. ij.

Dimecres. j.

Divendres. j.

Dilluns. ij.

Dilluns. iij.

Dimecres. j.

Liuraments Dilluns. ij.

Liuramens Dijous. ij.

Liuramens Dimecres. ij.

Liuramens dimars. i.j.

Liuramens Dijous. ij.

Dimars. ij.

Dimars. j.

Dilluns. ij.

Cade die. iij.

Divendres. ij.

Dimars, é Disapte. ij.

Dilluns. j.

Cade die. ij.

Dilluns. ij.

Dimars. ij.

Dimars. iij.

Liuramens Dimecres. ij.
Divendres. j.
Divendres. j.
Divendres. ij.
Dilluns. ij.
Dimecres. j.


NVPCIES.

Toto Anni tempore, praeterquam ab Adventu vsque in diem Epiphaniae, & a feria quarta cinerum, vsque in octavam Paschatis, permittuntur nuptiae.

ADVENT.
Lo Diumenge mes prop de Sant Andreu, y si sera en Diumenge, lo matex Diumenge.
Que sint cause, & qui sunt Actus, qui, & quae diebus feriatis possint (possnnt) tractari, & fieri.
Haec faciunt causas testis tractare diebus.
Pax, scelus admissum, manumissio, res peritura.
Terminus expirans: mora, testis abesse uolentis.
Cumque potestatis patriae. jus filius exit.

QVATVOR ANNI TEMPORA.
Pentecost, (cruz) Luciam, Cineres, & Crucem.
Post Pentecost, Crucem, Luciam, Cineres, debent jeiunia dici.
(dibujo)

INDEX.

(Se omite. No coincide con el formato doc, ni HTML. Empieza en la página 412 del pdf. Es interesante como glosario para investigar el léxico de la lengua mallorquina, mallorquín, mallorquí. FINAL DEL LIBRO.)

Se puede comprar en Amazon:

ORDINACIONS, Y SUMARI DELS PRIVILEGIS, CONSUETUTS, Y BONS USOS DEL REGNE DE MALLORCA


martes, 20 de abril de 2021

Sumari, P.

PORYO de Plasa mira la Capitulacio y concordia entre la present Vniversitat, y los Obrers de Santa Eulalia, es en lo extraordinari de Raphel Mora a 29 Mars 1547.

PORT, PES.

Que haiam Port, e Pes, nos atorga lo Rey Namfos, es en libre den Sant Pera en cartes 137. en la primera pagina, comensa. Encara atorgam.

PROCVRADOR REAL.

Que lo Procurador Real no sentremeta de alguna cosa, qui pertanga al Offici de Balle, e Veguer, es en libre den Rossello en cartes 172. 1. pagina. Namfos.

Que lo Procurador Real, e vn Iurat sien Iutges dels Salaris Immoderats: en libre den Rossello en cartes 112. en la primera pagina, comensa. Nalfonso per la gracia de Deu.

La Pragmatica de Mosen Huc de Anglesola sobre lo Regiment, en libre de Corts Generals, cartes 89.

Lo Procuredor Real de qviça, e Menorca son sots protectio del Procurador Real de Mallorques e han haver Recors a ell, e de aquell al Señor Rey, es en libre den Rossello en cartes 172. en la segona pagina, comensa. Namfos.

Lo Procurador Real es tingut exir del Regne per donar comptes al Mestre Racional del Señor Rey, es en libre den Rossello en cartes 304. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

PESCAR, PESCADORS, PEXOS.

Cada vn pot Pescar liberament en la Mar, consta en libre den Sant Pera en la primera franquesa en la primera carta en lo principi, comensa. Noverint Vniversi.

Los Pexos freschs e salats quis pescan en la Illa de Mallorques no sian trets fora aquella, es en libre den Rossello en cartes 369. en la primera pagina, comensa. Ioannes.

PACIFICAR MALEFICIS.

Que totes les coses malfetes se puscan Pacificar per bons homens e diffinir abans que sia feta clamor a la Cort segons dispon la franquesa, en libre den Sant Pera I. carta 2. columna sirca la fi.

Asso matex dispon la franquesa en dit libre en la segona carta en la primera columna, comensa. In Xpi. nomine. circa la fi de dita columna.

De Pacificar Maleficis parla la franquesa en dit libre en cartes 93. en la 4. columna. Petrus Dei gratia.

De Pacificar Maleficis de Morts fetes per los catius ad invicem, es en dit libre en cartes 110. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Los Maleficis se poden pacificar, ans que sia feta clamor a la Cort, e parla dels Esclaus, es en libre den Rossello en cartes 299. 2. pagina comensa. Petrus.

PROVISIO REAL SOBRE LES MITGES CREVS
de Sant Ioan.

En libre den Rossello en cartes 436. es la dita Provisio Real, y lo Acte seu lo llur conservador Renunciant a la causa se aportava.

PRES.

Si algu sera Pres per algun crim; no sia absolt sens fermansa de star adret, es en la primera franquesa en libre den Sant Pera en la primera carta circa lo fi de aquella.

Si algu sera Pres per Malefici ha esser sentenciat dins 30. dies mireu en dictio maleficis, e sino sera Iutiat sia dat a Manleuta.

Si algu sera pres, te donar fermansa de la persona mireu en dictio fermansa.

Pres per deutes tant de la Vniversitat, com alias, se fa semblant provisio de aquell que es fa contra los presos per Fiscals, es en libre den Rossello en cartes 252. primera pagina, comensa. Nos Petrus.

PACTA DE QVOTA PARTE.

Que negun Advocat no puga haver part de la questio que defensara, es en libre den Sant Pera en la quarta carta en la primera columna, comensa. Noverint Vniversi.

PORTVPI. (Portopi, Porto Pi, Portopí)

Lo dret de Portupi, e de la Cadena, es donat als Iurats es en libre den Sant Pera en la quarta carta en la segona columna, comensa Noverint Vniversi quod Nos Iacobvs.

PROTESTAR.

En libre den Rossello en cartes 174. en la segona pagina y ha Privilegi ques puga protestar al Governador, comensa. Petrus Dei gracia.

Vide altre Privilegi en libre den Abello folio 110. pagina segona, comensa. Nalfonso per la Gracia de Deu, &c.

En dit libre den Abello en cartes 219. en la segona pagina es que qualsevol Notari request a de presentar protests tant al Señyor Virrey com a altres Officials en cert (cett) modo, comensa. Philippus, &c.

POSSEHIDOR O PRESCRIPCIO.

Qui Possehex ab bona fe e Iust titol, cases, o possessions per 10. Añys, es feta de aquelltal é prescrita ab certes condicions, es en libre den Sant Pera en la 5. carta en la primera columna, comensa. Noverint Vniversii.

Que lo posseidor pacifich per 10. Añys ab Iust titol encara que li mancan instruments no li pot esser feta demanda per lo Señor Rey, e altres Officials, mireu en libre den Rossello en cartes 166. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.

PLASSA, PLASSA DEL MOLL.

De Plases parla la franquesa. Noverint Vniversi eu libre den Sant Pera en 14. cartes en la tercera columna.

Que la plasse del Moll, o Ribera sia de la Vniversitad es en libre den Rossello en cartes 51. en la segona pagina, comansa. Sapien Tots.

De quatre plases fora lo Mur de la Civtat fa mensio la franquesa, en libre den Rossello en cartes 86. comensa. Sapien Tuyt. Y en libre nou den Rossello en cartes 32. en la segona pagina.

PES DE LA FARINA.

Parla la franquesa del dit pes, a 21. carta del libre den Sant Pera en la segona columna e en 119. cartes en libre den Rossello en la primera pagina e en la carta seguent.

PROCVRADOR FISCAL.

Del que lo Procurador Fiscal te a fer, e es obligat, es en libre den Sant Pera a 17. cartes en la primera columna Pateat vniversis.

Lo Procurador Fiscal no pot procurar, sino les causes Fiscals, es en los 11. 12. capitols de Leyda en dit libre en cartes 95.

Que lo Procurador Fiscal no puxa appellar de les Sentensies (salto de página tencies) absolutories en les Causes Criminals en les Civils, se pot appellar, es en dit libre en cartes 98. en la tercera columna. Nos Ioannes.

Lo Procurador Fiscal no se appell de les Sentencies sino ab concell del Advocat Fiscal, es en libre den Rossello en cartes 207. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Lo Procurador Fiscal ha esser pagat dels drets Reals, es en libre den Rossello en cartes 208. en la segona pagina es tingut procurar les persones miserables.

Lo Procurador e Advocat Fiscal sens algun Salari, sien tinguts fer part en los fets Criminals, es en libre den Rossello en cartes 237. en la segona pagina, comensa. Petrus dei gratia.

Lo Procurador Fiscal no pot procurar sino en les causes Fiscals, es en libre den Rossello en cartes 499. en la primera pagina, comensa en Nom de Deu sia.

Asso matex en libre den Sant Pera a 83. cartes en la tercera columna.

PARIATGE.

De Pariatge se fa mansio a 30. cartes del libre den S. Pera en la primera columna, comensa. Hoc est translatum, en la 2. 3. e 4. columna se fa en dits llochs, mensio del Pariage del Bisbe de Barcelona.

La Confirmacio del Pariage, es en libre den Rossello en cartes 150. en la segona pagina, comensa. Sapien tots, y en libre nou en cartes 98.

PARAYRES.

Ordinacions, e capitols de Parayres que sian Servats, axiu dispon la franquesa, en libre den Sant Pera en 82. cartes en la quarta columna, comensa. En nom de Deu sia.

PENA DE QVINT.

De Pena de quint parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 83. en la tercera columna, comensa. En Nom de Deu sia.

De Pena del Quint parla lo 19. capitol de Leyda en dit libre a 96. cartes en la tercera columna.

Penas se han de applicar la terse part als murs de la Ciutat, es en libre den Sant Pera en cartes 121. comensa. Sancius Dei gratia.

PLETS.

Mireu en Dictio Questions (se lee Qnestions).

PAGESOS, PART FORANA.

Si lo Pages se fará Ciutadá hage de estar en casa sua en Ciutat al menys tres mesos lañy, es en libre den Sant Pera en 94. cartes en la 3. columna. Item que com alguns.

Asso matex en libre den Rossello en cartes 240. en le segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Asso matex en vn capitol de Corts Generals en 43. capitols.

Lo privilegi atorgat a la part Forana sobre lo Bestiar e Vitualles de aquella ques hagen aportar en la Ciutat, es en libre den Rossello en cartes 253. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Los Pagessos han de pagar la mitat del sou pagat a les gents darmes, e aximatex la mitat daso que per los Embaxadors es estat dat, a la galera den Iuan Bertran: parlen les les provisions Reals en dit libre den Sant Pera en cartes 155. en la I. pagina, comensa. Alfonsus.

Que los Pagesos, e altres habitadors en la part forana quant seran citats per lo Concell, o en altre manera ab llur familia acompañyant los aportar armes qualsevulla, sens Incorriment de pena alguna, es en libre den Rossello en cartes 240. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Lo Pages pot esser convingut devant aquell Iutge en la cort del qual se sera obligat, posat no hage renunciat a son for, en libre den Sant pera en cartes 32. en la segona columna, comensa. Item si aliquis forensis.

Lo Pages obligat ab contracte celebrat en la Ciutat pot alli esser emparat si sera en aquella atrobat e pot esser devant lo Balle de la Ciutat conuengut, in libro den Sant Pera en cartes 31. en segona columna, comensa. Item q aliguis forensis.

Lo Esclau, o Bestia de Pages obligat pot esser emparada en la Ciutat si empero hi sera lo Señyor altrament no, les altres coses poden esser emparades en absencia del Señor

in predicto loco, comensa. Item si aliquis forensis.

Lo Pages obligat no pot esser emparat en Ciutat si hi sera per negosis de la Parroquia; in dicto loco, comensa. Item si aliquis forensis,

PROCVRADORS.

Del salari dels Procuradors aquell se te demenar ans de la publicacio de Sentencia si dons nols es promes en carta en lo 9. capitol de Leyda en libre den Sant Pera en cartes 95.

Procurador qui no han hoit dret no pot procurar mes de vna Causa, es en lo 14. capitol de Leida en lo dit libre en cartes 95.

Asso matex en libre den Rossello en cartes 75. en la segona pagina, comensa. En Iaume.

Lo Procurador del Absent de la Illa, es tingut a les despeses in libro den Sant Pera en cartes 31. en segona columna, comensa. Item si aliquis.

PROVISIONS, PROVISIONS REALS.

Que totes les provisions Impetrades per la Vniversitat en favor del dit Regne haudes per privilegis, e per Actes de Corts Generals, es en lo 31. capitol de Leyda en 96. cartes en la quarta columno den Sant Pera.

Les Provisions Reals la primera en data sia obeida e laltra apres sin ha, no: si donchs de la primera no feya mensio, es en libre den Rossello en cartes 341. en la segona pagina, comensa. Martinus. E de Provisions Reals mira la franquesa en dit Rossello en cartes 340. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes. E en la seguent, comensa. Nos Martinus.

POSSESSIONS ALODIALS, REALS, E ALTRES.

No sian transportades les Possessions Alodials en mans Episcopals e mortes: segons dispon la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 125. en la segona pagina, comensa. Iacobus Dei gratia.

De les Possessions que paguen axi com han acustumat en despeses, es en libre den Sant Pera en cartes 138. en la primera pagina.

PROMENS.

Que los Iuys no muden los promens en libre den S. Pera en cartes 127. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Que en les Questions de Balle, e Veguer entrevengan Promens, en libre de Rossello en cartes 50. en la primera pagina, comensa. Atorgam encara.

En les questions han entrevenir Promens: mireu en la dictio, questions e en la dictio Official e Officials e en la dictio Comissaris Reals.

Que Promens entrevengven en les Sentensies dels Ordinaris, e Delegats, es en libre dels capitols de Corts Generals en cartas 68. primera pagina capitol 17.

PERORROSCENTIA.

De Perorroscencia parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 146. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus (Alfons9).

PARROQVIES.

Les Parroquies han benefici de restitucio In Intregum (Integrum) com los menors, es en libre den Sant Pera en cartes 166. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.

Les Parroquies han tacita hipoteca, es en lo matex lloch.

PES DEL CARBO.

Del Pes del Carbo parla la franquesa en libre den S. Pera en cartes 181. en la primera pagina, comensa. Ioannes.

PLASA DE SANT ANDREV, E DE CORT.

Que en la Plasa de Sant Andreu se venen algunes coses, mireu en libre den Rossello en cartes 76. en la segona pagina, comensa en Iaume.

Del lloch del Execudor, mira la dictio Execudor.

PASTADOR, PASTAR.

De Pastadors, e Bescuyters se parla en libre den Rossello en cartes 170. y en libre nou en cartes 121. en la segona pagina. comensa. Namfos.

Que en Mallorques nos pugan Pastar Pans Privilegiats, revocant totes les concessions altres sobre asso fetes es en libre den Rossello en cartes 393. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

PES, E MESVRATGE.

La Crida com los habitadors son franchs de pes e mesuratge, es en libre den Rossello en cartes 215. en la segona pagina, comensa. Post hec veró.

PROCVRADOR DE POBRES DE CHRIST.

Lo Procurador de Pobres de Christ es tingut procurar les miserables presones sens Salari de aquelles, e sia pagat dels drets Reals, es en libre den Rossello en cartes 269. segona pagina, comensa Petrus Dei gratia.

De asso matex parla lo libre den Rossello en cartes 311. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

PROCES.

Si lo Proces tot es haut per libell, mira la dictio demanda.

POSADES.

En la Illa de Mallorques no poden esser forsats de posades, ni hostalatge, &c. a curials, en libre den Rossello nou en cartes 381. en la quarta columna, comensa. Pateat Vniversis.

Prohibicio de treure vitualles ço es forment, y altres coses trobaras en lo libre extraordinari del Añy M.D.XXIIII. sots a 15. de luny. Y asso matex en lo libre del Mostassaf a 80. cartes en lo libre quete lo Mostassaf.

Pragmatica de mosen Huc de Anglesala sobre el Regiment de Iurats, y concellers del Regne folio 25. del libre den Abello.

Pragmatica de mosen Huc de Anglesola sobre la abreviacio dels Plets, y Advocats, y Iutjes, y Notaris folia 31. pagina segona del libre den Abello.

Provisio Real contra franqueses sia nulla folio 135. pagina segona del libre den Abello.

Provisions Reals que no venen en forma de Cancilleria nos deuhen posar en execucio libre de Sant Pera fol. 208.

Policia se imposa ab decret presidal de 10. Maig 1625. libre de decrets folio 124. per determinacio de concell a 5. Maig 1625.

Processos contra ausents uide libre de Determinacio de Concells de 1624. ad 26 fet a 2. 8bre. 1625.

Pendencia, o malifici se pot apagar antes de dar clam a la Cort en Rossello nou folio 257.

Privilegi del Regiment conpren la Ciutat, y part forana en libre den Abello folio 60. pagina segona.

Privilegi, y Llibertats del Regne foren confirmats cap. 92. de les corts de Monso de 1375. en libre de Corts Generals.

Procurador Real tenga la Cadana de Portopi condreta tant en Hyvern, com en Estiu: capitol 49. de les Corts de 1380. en libre de Corts Generals.

Policia, y conexer de ella, toca a la Ciutad Carta Real dat en Çaragosa a 4. 9bre 1643. folio 130. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Plets entre Militars se Notifican de tres en tres dies Carta Real dat en Madrid a 2. 9bre. 1629. folio 156. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Pares ni Sogres Iutjes de la Real Audiencia no poden esser Reladors, en causes en que sos Fills, o Gendres son Advocats, y si habitan tots en vna casa tampoch no poden votar en ellas; Carta Real dat en Madrid a 30. Iuriol 1658. folio 164. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Part Forana no deu pagar gastos de perseguir, salaris ni Dietas de Ministres, ni deu exir a rebre fora les viles a los Iutjes de Cort: Carta Real dat en Madrid a 10. 9bre 1650.

folio 167. pagina segona del libre de Cartes Reals ab cubertes de fust.

Proceir de fet en cosas Criminals no deuhen los SS. Virreys Carta Real dada en Madrid a 29. Mayg 1653. folio 123. pagina segona del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.

Peticions dels Magnifichs Iurats no poden dexar de admetrelas los Señors Virreys: Carta Real dat en Valladolid a 8. 9bre. 1558. folio 5. del libre de Cartes Reals de cuberta de plegami. Altre dada en Madrid a 21. Dezembre 1574. folio 19. de dit libre.

Peticions firmades de sola la part, se han de admetre en causes de Suspites: (los : estaban después de Carta) Carta Real dat en lisbon (Lisboa) a 19. 8bre. 1581. folio 31. del libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.

Privilegis del Execudor, y Consols del Mar sien guardats Carta Real dat en Madrid a 16. luñi 1627. folio 157. del Libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.

Sumari, M.

MONADERS.

De Monaders se fa mensio en la tercera carta del libre den Sant Pera en la quarta columna, comensa la franquese. Noverint Vniversi Quod Nos Iacobus e en la 13. carta del dit libre e 14. se fa mencio de Monades (la a es una e invertida), e señyale, les qualitats de aquelles, e en 25. cartes se diu vn mot de Monedes, es en dit libre en la segona columna, comensa. Noverint Vniversi.

De dites Monedes parla la franquese en la 14. cartes Noverint Vniversi en la quarta columna, e apres en la seguent franquesa en la 15. carta se parla de dites monedes, Morabatins e masamodines e besants en la primera columna.

De Monedes, pagues, cambis, e mutacions de aquelles es en lo dit libre a 34. cartes en lo segona columna, comensa. Iacobus Dei gracia.

De quina monede se tenen de pagar Dots e Donacions per contemplacio de Matrimeni fetes, es en lo matex lloch e tanbe parla dels altres contractes e vsures e de la paga dels Dots.

Axi matex fa mensio la franquesa en dit libre en cartes 35. en la segona columna, comensa. Nono. Kls. Februarij e en en la franquesa seguent.

De Florins e ques pugan batre en Mallorques, es en lo dit libre en 78. cartes en la I. columna 2.3.4. e en la carra segusnt, comensa. In Dei nomine.

De Monade prestade e bestreta per la Vniversitat en lo betiment de Florins consta en libre den Sant Pera en 80. cartes en la 3. columna, comensa. Nos Ioannes.

De Monedes parla lo capitol de Leyde en cartes 96. en la quarta columna.

Que no sia batude nova Monede, es en lo dit libre en cartes 138. en la primera pagina.

Revocacio de les Monedes de Menorca, es en dit libre en cartes 166. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes e si la treu se pert (se lee latreu sepert).

De Monedes fa la mensio la franquese en libre den Sant Pera en cartes 194. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Que los Habitadors del Regne de Mollorques poden treure monedes de Sicilia, es en libre den Abello en cartes 80. en vn priuilegi capitular, es en la primera pagina comensa mes avant, &c. y es capitol II.

Moneda de Barcelona correga en terres de Rossello e Serdañya Conflent vallespir e caucholibero es en libre den Rossello en 65. cartes, comensa. Encare prometem.

Que Moneda se puxa batre en Mallorques, es en dit libre den Rossello en dita carta en la segona pagina, comensa. Detenim empero.

De Monedes parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 78. en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Lo Privilegi de Monede de Or, es en lo libre den Rossello en cartes 38. en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Lo Privilegi de Monede de Argent es en dit libre den Rossello en cartes 144. en la primera pagina, comensa. Conegam tots.

Revocacio de vna letra ab la qual era prohibit que vn * cause quis aportaua entre la Vniversitat, e los monadeis se tractas en Cort del Señyor Rey, es en dit libre en cartes

271. en la segona pagina, comensa. Petrus.

En Mallorques se poden batre 20. marchs de Argent en libre den Rossello en cartes 376. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

De Monedes, e Batra aquelles, parla lo privilegi, es en libre den Rossello en cartes 451. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Los Mallorquins son hauts per Catalans, es en libre den Sant Pera en cartes 162. en la segona pagina, comensa. E mes com los Mallorquins (falta punto. Hay más adelante otra dictio: Monaders)

MERCAT.

Que los disaptes se puxa tenir Mercat, es en libre den Sant Pera en la quarta carta en la segona columna comensa la franquese. Noverint Vniversi.

MILITARS.

Que los Militars comprans Possessions en Reaench (realench, realenc, realengo) de persones no privilegiades tenen apagar, de asso parla la franquese en libre den Sant Pera en la sisena carta en la primera columna.

Que en les causes dels Militars sien presos Promens apar en libre den Sant Pera en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Martinus.

Los Militars a que son tinguts, mireu alt en la dictio Cavallers.

Que los Militars paguen, e contribuhescan, es en dit libre en cartes 166. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Asso matex es en libre den Rossello en cartes 52. en la segona pagine, comensa. Encare per nos.

Contra los Militars novament fets per la franquesa en dit libre den Sant Pera en cartes 180. en la primera pagina comensa. Ioannes Dei gratia.

Los Militars en quines coses son tinguts acontribuir, ne com, mireu en libre den Rossello en cartes 220. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus Dei gracia.

Que sia servade la Sentencia donade entre la Vniversitat, y los Militars sobre aquelles coses en les quals dits Militars son tinguts, a contribuir es en libre den Rossello en cartes 246. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Privilegi Militar que no poden esser turmentats sino en certs casos tret de vn libre no autentich que te Mosen Iuan de Loscos, continuat en libre den Sant Pera en cartes 201. en la primera pagina, comensa. Iacobus.

MOLL.

Del Moll parla la franquesa en libre den Sant Pera, comensa. Noverint Vniversi a la 6. carta en la tercera columna.

MVRS, MVRADE, VALLS.

Que en la Reparacio de la Murade han tots a contribuir, e dels Valls, es en libre den Sant Pera en la 6. carta en la quarta columna, comensa. Noverint Vniversi.

Asso matex, es en libre den Rossello en cartes 53. en la primera pagina, comensa. Encare donam.

Lo Bisbe, e Clero (se lee Cleto) son tinguts en asso, mireu en la dictio Clero, e en dictio Clergue.

Les Cases qui affronten de la Muralle sien enderocades es en dit libre den Sant Pera en cartes 159. en la primera pagina, comensa. Alfonsus.

De adobs de murade se fa mensio en dit libre den Sant Pera e en vna declaracio entre los de la Ciutat, e de la part forana en cartes 184. en la segona pagina, comensa. Com entre los Magnifiche Iurats.

La terça part dels bans pertañy a la Murade, es en libre den Rossello en cartes 284. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

MOLINERS, MVLTVRERS.

De Moliners, e Multurers parla la franquese. Noverint Vniversi, Es en libre den Sant Pera en la 15. carta en la segona columna.

Los Moliners Señors del Molins son tinguts escurar e tenir condret per llur trast la Sequia de la Ciutat, es en dit libre en 90. cartes en la 3. columna.
Los Moliners han de rebre per Multures la setzena part es en libre den Rossello en cartes 101. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.

MOLA DE ANDRAIG.

De la Mola de Andraix parla la franquesa In Dei Nomine I. columna den Sant Pera. mire en la 16. carta en la pri(se corta)
Los drets que lo Señor Rey tenia en la Mola de Andraig ha dats e Relaxat als Iurats e Vniversitat de Mallorques, es en libre den Rossello en cartes 146. en la primera pagina, comensa. En Nom de Deu.
(Falta Andratx)

MARCHA.

No pot esser donada a estrañy contra contra lo Regne de Mallorques ne Habitants de aquell, es en libre den Sant Pera a 27. cartes en la primera columna, comensa. Pateat Vniversis.

De Marca fa mensio la franquesa en libre den Sant Pera a 27. cartes en la quarta columna, comensa. Nos Petrus

De Asso matex se fa mensio en dit libre a 29. cartes en la tercera columna, comensa. Excellens, & Mag. Principi.

Asso matex en la Franquesa, o Letra apres seguent en dit lloch.

Marca no sia feta en la Ciutad de Mallorques, es en dit libre en cartes 137. en la segona pagina, comensa. Encareus Atorgam.

Contra los Habitadors de Mallorca noy puga haver Marca, es en libre den Rossello en cartes 208. comensa. Pateat Vniversis.

MOSTASSAF.

Del Offici de Mostassaf parla la franquesa en libre den Sant Pera a 27. cartes en la tersera columna, comensa. Pateat Vniversis.

Privilegis perlants de Mostessaf trobaras en dit libre en cartes 104. 105. y 106. e del Saig, e Carnisser per aquell elegidors.

E en 107. cartes, es com lo Mostessaf te conexer de Parets e Finestres e pot remetre bans, e que ningu no pot comprar mes de 10. corteras de Forment per revendre, es en dit lloch.

Es axi matex la Iurisdictio de aquell en 108. cartes en dit libre per tot.

E lo dit Mostassaf no es forçat tenir tanda, es en dit libre e en dita carta 109. en libre den Sant Pera.

E que los Carnissers privats sien per ell matex restituits e del salari de aquell, es en 109. cartes en dit libre.

E del dit Offici parla la franquese en libre den Rossello en cartes 321. en la primera pagina, comensa. Iacobus,

Que lo Mostassaf regesca com aquell de Valencia, es en libre den Rossello en cartes 321. en la segona pagina comensa. Pateat Vniversis.

Del Saig del Mostassaf e de la revocacio de aquell, parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 322. en la I. pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

Certa Revocacio de vna provisio del Mostessaf obtesa del Señyor Rey es en dit libre en cartes 322. en la 2. pagina, comensa. Nos Petrus.

Que lo privilegi del Mostassaf sia servat, es en dit libre den Rossello, en cartes 323. en la primera pagina, comensa Petrus Dei gratia. E en dit libre en cartes 324. en la primera pagina, comensa. Petrus.

Asso matex en dit libre en cartes 325. en la primera pagina, comensa. Petrus

Que lo Mostassaf conega de Parets, Finestras, e Enbans, es en dit libre en la matexa carta en la segona pagina, comensa, Nos Petrus.

Lo Mostassaf de Mallorques pot fer crides, e Remetre bans, es en dit libre en cartes 276. en la primera pagina, comensa, Petrus.

Lo Mostassaf pot restituir en lo Offici los privats de aquell, en dit libre den Rossello en cartes 315. an la I. pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Lo Mostassafos son tinguts a tenir Taula per 10. Añys, es en libre den Rossello en cartes 325. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Que lo Mostassaf hage lo salari acustumat, es en dit libre en cartes 326. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Lo Mostassaf te a fer dels Emoluments tres parts la I. al Señor Rey: la altre per ell: laltra als macips o socios per llurs treballs, es en la pragmatica de Mosen Huc de Anglesola en cartes 114. en la primera pagina, comensa. Item com nos volent. e en lo capitol apres seguent , es tingut tenir Tavla.

MERCADERS.

Los Mercaders son salvos, e segurs en lo Regne de Mallorcas sian de quines Nacions vulla, ensemps ab ses mercaderies, es en libre den Sant Pera a 27. cartes la quarta columna, comensa. Nos Petrus Dei Gratia, sens perjuy de les restans franqueses.

Los Mercaders passants per Mallorques ab mercaderies no son tinguts pagar mes deIs qui son acustumats, es en libra den Rossello en cartes 171. en la segona pagina, comensa Namfos.

Los capitols atorgats per lo Señor Rey als Mercaders que sian servats, es en dit libre den Rossello en cartes 446. en le I. pagina, comensa. Martinus.

Los Notaris entren per Marcaders, mireu en la dictio Notaris.

MENAMENTS PENALS.

Manaments Penals nos poden fer, es en libre den Sant Pera en cartes 31. en la quarta columna, comensa. Sancius Dei gratia.

Que no sian fets Manamens a patrons de Navilis de llevar missatgers del Regne, es en dit libre en cartes 130. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

No poden esser fets Manaments a Notaris de no presentar Requestes e protestacio, es en dit libre en cartes 130. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Que no sian fets Manaments penals, es en libre den Rossello en cartes 450. en la I. pagina, comensa. Sanctius Dei gracia, est eadem que est in libro den Sant Pera. .

MERCADERIES E FET MERCANTIL.

Per fet Mercantil algu pot esser pres, o detingut, e encara que sia Dona in libro den Sant Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa. Item per deposicio.

En les Mercaderies, e altres coses, es primer lo Venedor que qualsevol altre creditor, mira baix en la dictio Venedor en cartes 69.

MASSIONS DE PLETS. (messions, despeses, gastos de pleites, pleitos)

De Massions de Plets parla la franquesa en libre den Sant Pera en 83. cartes en la tersera columna, comensa. En Nom de Deu sia.

MOROS.

Moro, mira devall en la dictio Sarrayns, e si Moros en la Illa seran presos no puga esser feta Questio als qui presos los hauran, es en lo capitol de Leyda 33. en les 98. cartes den Sant Pera en la primera columna.



METGES.

Los Metges han demenar llur Salari dins lañy alias aquell no poden demanar, es en cartes 95. en libre den Sant Pera en lo 9. capitol de Leyda.

MANLLEVTA.

De les Manlleutes dels delats parla lo capitol de Leyda 16. en libre den Sant Pera en 96. cartes en la primera columna, e de Manleutes parla, e dispon la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 138. en la primera pagina, comensa. Encareus atorgam.

Si algu pendra a Manlleuta la persona de altre pot restituir aquella encare que non sia requeste, es liberat de la Manlleuta en libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera

columna, comensa. Item si aliquis manuleuauerit.

De Manleutes parla lo capitol 30. en libre de corts Generals en cartes 16. comensa. Item que totes Manleutes fetes, &c. y passat lo Añy la Manleuta, es nulla.

MONADERS. (Hay otra dictio Monaders al comienzo del apartado M, un poco más arriba)

Del Privilegi dels Monaders e contra aquells, es en libre den Sant pera en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Los Monaders poden esser executats en certs casos per lo Executor, es en libre den Sanct Pera en cartes 118. comensa. Petrus Dei gracia.
De Monaders parla la franquesa en dit libre en cartes 148. en la primera pagine disposant que contribuescan, comensa Alfonsus.

Privilegi contra los Monaders, es en dit libre en cartes. 102. en la primera pagina cotat lo marge, comensa. Nos Alfonsus.
Privilegis de Monaders lo qual se preten, es revocat es en libre den Sant Pera en cartes 163. en la primera pagina, comensa. In Iesuchristi nomine.

Sobre los Talls de Forment pagadors per Monaders parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 174. comensa. Ioannes Dei gracia.
Sobre los Monaders, e Alcaldes quals son franchs dispon la franquese en dit libre en cartes 175. en la segona pagina, comensa Ioannes Dei gratia.

Moneders pagan en partio de Blats en dit libre en cartes 188. e 189 en lo principi de dita carta, comensa lo privilegi Nos Ioannes.

Los Monaders hagen de contribuir en les aiudes, axi com los de Barcelona, es en libre den Rossello en cartes 219. comensa. Petrus Dei gratia.

Revocacio de vna Lletra Real ab que manava lo Señor Rey que la causa quis menava entre la Vniversitat, e Monaders fos portada en cort Real, es en libre den Rossello en cartes 271. 2. pagina, comensa. Petrus.

Los Monaders son tinguts fer dret per les Imposicions e aiudes devant lo Execudor, es en libre den Rossello en cartes 333. en la primera pagina, comensa. Petrus.

Los Monaders no poden esser admesos a Consellers ni a Iurats, si donchs no renunciauen a llur franquesa, es en la pragmatica de Mosen Huc de Anglesola en cartes 98. en la segona pagina en lo 33. capitol.

Algu que sia franch no pot regir Offici de la Vniversitat sens que no renuncia, es en libre den Abello en cartes 69. en la segona pagina columna, segona, comensa. Item Señora Molt Excellent.

MISSATGERS, MISTATGES.

De salari de Missatges mireu en dictio domestichs.

Los Missatgers qui van al Señor Rey no poden esser impedits que no vagen, es en libre den Sant Pera en cartes 130. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia, e de Missatgers mireu devall en laltra dictio Missatgers.

MESVRATGE.

De Mesuratge parla la franquesa vn mot en libre den Sant Pera en cartes 137. en la primera pagina, comensa. Encareus atorgam.

MORBERS.

Capitols dels Morbers en lo Extraordinari del Añy M.CCCC.LXXV. (1475) segons en lo libre de dita Capitulacio dels Morbers.

MALIFICIS.

Que algu pres per Malefici sia Iutjat dins 30. dies, es en libre den Sant Pera en cartes 138. en la segona pagina.

Que los Maleficis se pugan pasificar e diffiinir per bons Homens, ans de esser fet clam a la cort mireu en dictio pacificar malificis, e en la dictio Catius.

MENESTRALS, E ARTESANS.

Que los dits si volen Advocats quels sian donats mitgensant degut Salari, es en libre den Sant Pera en cartes 162. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus.

MVLES.

Qui haura 55. Añys puxa caualcar Mula, es en libre den Sant Pera en cartes 152. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Licencia que puxen cavalcar Mules tenint vn Rossi, es en dit libre en cartes 158. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.

Que cascu puga cavalcar Mul, o Mula sens incorriment de alguna pena, es en dit libre en cartes 161. en la I. pagina, comensa. Nos Ioannes.

MATRIMONIS.

De Clandestins Matrimonis parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 166. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes (se lee Ioanues).

E de aquesta materia parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 214. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Les Dones nos Gosen casar ni fer matrimoni ab llurs Esclaus, que comprats hauran, es en libre den Rossello en 305. cartes 2. pagina, comensa. Petrus.

MALLORQVES, E MALORQVINS.

Los Malorquins son haguts, y reputats, per Catalans naturals es poden alegrar de Officis, e Binificis del Principat de Catalunya, e de les Costitucions Generals de Cataluñya, Privilegis, e vsatges, de la Civtat de Barcelona, es en libre den Sant Pera en cartes 162. en la segona pagina comensa lo capitol. E mes com los Mallorquins.

Que la Ciutat de Mallorques sia aguda per patria comuna, e cascu puxa en aquella esser convengut, es en lo dit libre en cartes en la primera pagina, comense. Nos Ioannes.

MESTRA DE GVAITA.

Del mestra de Guaita, e dels Esclaus parla la franquese en libre den Sant pera en cartes 168. comensa. Ioannes Dei gratia.

Los capitols del mestra de Guaita son en dit libre en cartes 190. comensant en dita carta fins en cartes 193.

Addicions de Capitols de mestra de Guaita son en dit libre en cartes 196. en la segona pagina, comensa. Primo com fos ordenat.

Que lo mestre de Guaita de la Ciutad exercesca los Capitols fets contra los Catius, es en libre den Rossello en cartes 282 en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Los Capitols de mestra de Guayta son per semblant en libre den Rossello en cartes 362. e duren fins en cartes 365.

Lo Privilegi del mestra de Guayte es en libre den Rossello ensemps ab altres coses en aquell contengudes en cartes 366 en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

MASSAMODINES, MORABATI, MONEDATGE.

La Sentencia del Morebati, consta en libre den Sant Pera en cartes 183. comensa. Spectabilis, & Magnificus (se lee Magni ficus, con un espacio bien definido) en la primera pagina.

De Massamodines, e Morabatins se parle en libre den Rossello en cartes 77. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Que havents, o possehints bens valents 10. lliures pach lo morabati, es en libre den Rossello en cartes 80. comensa. Sapien Tuyt. en la segona pagina, e del dit morabati parla la dita franquesa en la carta seguent de aquella en la primera pagina.

Lo morabati del fogatge nos paga sino de set en set Añys, es en libre den Rossello en cartes 287. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Que per anticipar la paga del monedage al Señor Rey no sia fet perjuy a les franqueses del Regne, es en libre den Rossello en cartes 289. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

MONESTIR DE SANTA MAGDALENA. (Malena)

Les 67. quorteras de Forment cens. Que la Vniversitat fa el dit Monestir no fossen venudes, es en libre den Rossello en cartes 259. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gracia.

MENORS.

Les difinicions que fan los Menors e Adults, llurs tudors y Curadors mireu en dictio diffinicions.

Los menors de 20 Añys no sien admesos, a Concellers, ne algun Offici de la Vniversitat, es vn Capitol de la Pragmatica de mosen Huc de Anglesola en cartes 118. en la segona

pagina, comensa. Item Statuim, e ordenam.

MANTELLS DE BAGASSES.

Lo Governador no pot guiar Mantells a les Bagases, es en libre den Rossello en cartes 429. en la segona pagina e lo Balle, e lo Vaguer ho tonen a fer sin tenen privilegi,

comensa. Martinus.

MVNITIONER.

Lo Municioner pot tenir altre Offici, es en libre de les municions ço es en lo principi quant se provehi, e comensa. Dit Offici.

MISSATGERS.

De Salaris de Missatgers mireu en la dictio Salaris, e si poden haver vn escrivent a despeses de la Vniversitat, mireu en la Pragmatica de mosen Huc de Anglesola en cartes 100. en la segona pagina en lo principi, comensa. Statuim encara, es lo capitol 41. e en lo capitol seguent 42.

E axi matex tals missatgers poden esser forsats en lo capitol seguent 43. en dita carta, e essent los vns en cort no ni pugan anar de altres en lo capitol seguent 44. en la matexa carta e lloch e en carta 101. que Iuren en poder del Governodor en la primera pagina en lo capitol 45.

Ques poden tremetre tres Syndichs, o Embaxadors ço es dos de la Ciutat, y hu de la part Forana, apar en lo libre del Novell Reçiment folio 20. y la forma com se han de elegir, es en lo matex lloch capitol, incipit. Item *statuim e ordenam que los missatgers, &c.
Com anaren a la Magestat del Rey en Pera dos Iurats y apres sis embaxadors elegits per lo Concell General vide in libro den Sant Pera folio 99. comensa. Pateat Vniversis quod Nos Petrus, &c. Y aqui es com lo Rey *ignala lo Concell (siguiente página Consell) de la Ciutat.

Mallorquins poden liberament Navagar en Alexandria Chypre, y demes terres del Solda tenint llicencia del Papa consta en una Transactio feta per lo Señor Rey en Pera y los Iurats de Mallorca del libre den Abello folio 12.

Mostessaf en el donar preu a les Robes per fer tres dies deu pendra parer, y Resolucio delos Magnifichs Iurats. libre Extraordinari 1586. folio 280. y 333. y Extraordinari. 16.

Iuni 1587.

Mostessaf no pot donar lloch se fassen tres dies sino en el Porxo de Plassa, y de la intervencio, y resolucio dels Magnifichs Iurats en lo preu deu fer fe en la bollete el Secretari de le Vniversitat, vide Decret. de sa Illustricima en libre de Decrets f.

Mandatos penals de bens propris nos poden fer a los Magnifichs Iurats Abell folio 165.

Moneda ques treu del Regne es perduda, o senblant quentitat libre den Sant Pera folio 166. pagina primera sub tali signo. (cruz, creu ).

Mostessaf, y sos privilegis en Rossello nou folio 271. & vsque.

Mostessaf ha de conexer dels fravs cometen los Famiars del Sanct Offici en libre vert folio 117. pagina primera capitol segon.

Mostessaf es Iutge General de totes les Vitualles del present Regne, y dels fraus cometen los Compradoes dels Delmes del Señor Rey, y Bisbe, y capitol en libre den Sant Pera folio 122.

Monaders han de contribuir en talls per Barcas de Forments en dit libre folio 174.

Mallorca esta vnida ab la Corona de Arago Rossello nou folio 124.

Mallorquins poden recorrer a la Magestat a representarli agravis, (greuge, greuges) Abello folio 86. pagina primera comensa. Ceterum estatuimus.

Mallorquins poden negociar ab Moros Rossello fol. 8. & 154.

(salta página) Morbaria com se ha de regir Carta Real dat. en Madrid a 31. 8bre. 1653. folio 127. del libre de cartes Reals de cuberta de fust Altre folio 131. dat en Madrid a 4. maig 1654.

Morbo, o Peste, el obviarse, y preservarse specta principalment a los Iurats: Carta Real dade en Madrid a 23. Dezembre 1622. folio 63. del libre de cartes reals de cuberta de fust tambe es folio 131 del libre de cartes reals ab cubertas de plegami.

Moretorias, dilecions, ni altre genero de entretenimens a favors de Debitors Censalistes no puga concedir la Señor Rey ni sos Ministres, ni impedir al Creditor Censaliste le execucio encara que la major part dels Creditors hi vingues be capitol 58. de les Corts de Monsó Añy 1375. en libre de Corts Generals.

Ministres extraordinaris per castigar algun crim, no pot ser embiat per lo Señor Rey sino ques dega iudicar per los Iutjes Ordinaris capitol 37. de les corts de Monsó del Añy

1363 en libre de Corts Generals.

Mostessaf te Iurisdictio sobre Familiars del Sant Offici vide Familiars.

Mercaderies qui es tresbalsen, no deuhen dret vide Dret.

Mallorquins no poden esser trets a Pledetjar fora Regne: Rossello nou folio 7. 78 & 222.

Mallorquins no poden esser detinguts en Galeras si no son condemnats per sos crimns: en libre den Sant Pera folio 185. pagina primera, & segona.

Mallorqui qui es sentira agravat de algun mandato del Señor Rey, y voldra acudir a se Magestat sobresega la Cort. Rossello nou folio 3.

Mandatos penals de bens propris nos poden fer als Magnifichs Iurats Abello folio 65. columna quarta en lo cap. Item Señora Molt Excellent com per provisio Real. &c.

Militars en que, y com han de contribuir en Rossello nou folio 172.

Entrades mes populars: