MISSER RODRIGO FALCO.

MISSER RODRIGO FALCO.

CAPITVLA VVLGO
DICTA DE MISSER
RODRIGO FALCO DONANTS

FORMA, E MANERA ALS PORTADOR DE

LLETRES E COMMISSARIS.

LA CRIDA

Ara hoiats, que notifique lo molt Honor. Misser Rodrigo Falco, Conseller Vicecanseller, y Lloctinent General del molt alt Señor Rey en los Regne, e Islas de Mallorca, a tot hom generalment, de qualseuol lley, condicio, o stament sia: que com per donar orde, y manera deguda, als portados, de lletres, e commissaris, en fer les excucions; e per esquiuar despeses, salaris, e peatjes excessius, é per obuiar, e ocorrer a molts abusos quis son fets, per prouehyr a tota indamnitat, axi dels crehedors, com dels deutors, e per bon zel, profit, e vtilitat de la cosa publica, a la present Ciutat, e Regne, de Mallorca; e habitadors de aquella. Lo dit Magnifich Lloctinent General a supplicacio dels Honorables Iurats de la dita Ciutat e Regne e dels discrets Sindichs, de la part forana, e mitiensant determinacio, e approbacio del gran e General Consell del dit Regne feta, haye fets, e ordenats: per e de ma sua propria eutorizats certs capitols e ordinations per tant lo dit Magnifich Lloctinent General, ab veu de la present publica Crida a instansia, y requesta dels dits Honor. Iurats, e Sindichs, mane a tot hom generalment é a tota persona, que de aqui auant, los dits Capitols, é Ordinacions tenguen, e obseruen segons llur serie, e tenor; e en alguna manera, contre aquells, o algu de aquells, no fassen, ni vinguen: sots incorriment de les penes, en los dits Capitols e Ordinacions contengudes e posades. Certificant a tot hom generalment, que los dits Capitols, e Ordinacions, attrobaran registrades en la Cort de la Gouernacio, ahont podran pendre trellat e aquelles veure; per ço que de llur obseruancia algu excusat nos pugue. Dat en Mallorca a 12 de Desembre Añy 1449.

Falco Locumt.

PREAMBOL.
MANIFESTA, é notoria cose sia a tots, que Diuenres, a 12. de Desembre Añy M. CCCC. XXXX. VIIII. (1449) per donar orde, y manera degude, als portedors de lletres é comissaris en fer les execucions; e per esquiuar despeses, salaris, é peatges excessius e p obuiar a molts abusos, qui en aço se son fets e per prouehyr a tota indamnitat, axi dels creadors com dels debitors: lo molt Magnifich Misser Rodrigo Falco Doctor en quiscun dret, Vice Canseller, e Lloctinent General en lo present Regne, del Molt alt Señor Rey:
fa ordena, é mana esser seruats sots las penas de ius atorgades, los Capitols, é Ordinacions seguens a supplicacio dels Honors. Iurats, é Sindichs de las parts foranes del dit Regne: vists los priuilegis per aquells exhibits e hoyts los portadors, e llur Procurador e Confrares vists los Capitols de llur compañia, mitiansant determinacio del Gran, é General Concell del dit Regna feta Dijous a 27. de Noembre proppassat, segons dauall es contengut.

I.

Primerament: statuex, e ordena lo molt Magh. Lochtinent Genetal, que tots los dits portadors de lletres e commissions (cómissions); ço es los que vuy son dins tres dies apres de la publicacio de las presents Ordinacions, é los qui per hauant seran creats, “ab n” que vsen, o sien admesos al vs, exercici del dit offici hayen a iurar en poder del dit Magnifich Lloctinent General, del dit Regne, ó de son Lloctinent; que be, é llealment se hauran en lo vs del dit offici: e que esquiuaran tot frau é berateria, e obseruaran los presents Capitols, e les coses en aquell: e aço sots pena de priuacio perpetual de llur offici; la qual incorreguen ipso facto si vsaran sens prestar lo dit Iurament: e axi matex, si faran lo contrari, de las coses en los dits de ius escrits Capitols contengudes. Aquells empero portadors, qui seran en las parts foranes e no sera de la Ciutat; hayen a prestar lo dit iurament, enpoder dels Balles, ó Balle, de las Vilas, o llochs ahont seran: e de aço hayen lletre, ó escriptura testimonial, com hauran prestat lo dit iurament.

Falco Loctinent.

II.

Item statuex, e ordena; q si algu volia aportar lletres en son fet propri ó de se muller, ó infans, o per algu ab qui stigues ço es que fos familiar ó comensal escuder o macip de aqll o seruidor, o procurador, ó esclau; que ho pusca fer; posar q no sia de la Confraria dels dits Portadors, ni haye prestat lo dit iuramment, lo qual no sia tingut prestar puys non fasse offici de las dites coses: no obstant en aço los Capitols de la dita Confraria.

Falco Lloctinent.

III.

Item; statuex e ordena que los dits portadors si portarán mes auant de vna lletre ço es sin portarán duas ó tres hayen un peatge e mitx tantsolament: e sin portaran quatre e mes auant quantas que sien haien dos peatges tantsolament entre totes que las aport en diuersos llochs en vn matex dia. Empero los quals peatges sien pagats entre tots los deutors contre los quals hauran portades (pottades) les lletres, cascu pro sua virili portione. E per tal que aço sia tingut: statuex e ordena que cascu dels dits portadors, quant presentarán algune lletre, o comissio hayen a dir al Balle e Escriua dels llochs ahont las portera, sin aporta altre o altres, é quantes seran: é sin ha comenades, a altre, ó si las aporta per ell o per altre portador o comissari que les (queles) haye comenades: a la denunciatio, ço es quantes lletres aportara, é sin ha acomenades a algu, ó altri a ell, sia continuada per los Escriuants de las parts foranes: als peus de cascuna lletre en la resposta que los dits Balle, ó Balles, feran a las dites lletres, continuant en aquelles, si lo dit portador ha portade vna lletre, o dues lletres, o commissions ó mes auant: en tal manera, ques sapien quantes seran. E que los salaris é peatges sien distribuyts entre tots los debitors. E axi matex los dits Balles, é Escriuans sien tinguts interrogar de las dites coses los dits portadors, é commissaris. E aximatex los interrogarán, en quin altre lloch, ó Vila uan partintse de aquelles hont seran, e quantes lletres, e commissions, hy porten, la resposta, sia continuada axi matex al peu de cascuna lletre, per esquiuar fraus: en la qual resposta, ço es en la fi de aquella, sia continuada la iornada, é hore que lo dit comissari sera desempatxat: e lo temps que haura estat.

Falco Lloctinent.

IV.

Item per tolre, é esquiuar tot frau, ques pogues fer per los dits portadors, ó commissaris, qui per aço com no hauran mayor salari de quatre, o sinch liures, o demes auant, q hauien de dues, ó tres, nol volran portar (portat), ni pendre. Mes auant statuex, é ordena, que cascu dels dits portadors, e commissaris, sia tingut pendre, é portar tantes lletres, com si seran aportades, ó lliurades per crehedors, ó per part de aqlls: é aço no pugue recusar en alguna manera lo portador, o comissari, puys empero las dites lletres vagen en vn matex lloch Vila, ó Parrochia, hon lo dit portador, ó commissari haura, o anar volrá: ó en altres llochs Vilas, ó Parrochias visinas, ó propinques de aquell lloch, ó vila hont hira: o q no sien lluñy de aquell, mes auant de tres lleguas, e aço sots pena de deu lliures per cascuna vegade que fera contrafet, e priuacio de offici del dit commissari, o portador ipso facto. Falco Lloctinent.

V.

Item que los portadors en vna matexa iornada, e hore, que seran aplegats al lloch, o Vila hon hiran, hayen, é sien tinguts: totes, é quantes lletres, é commissions aportaran per aquella Vila, o lloch: en manera, que si no les presentassen en la dita iornada, dequi auant no las pusquen presentar: ne hi sia fete resposta, encareque los dits portadors, se partissen del dit lloch, ó anassen en altre lloch, é apres tornassen en aquell dit lloch primer per presentar les dites lletres: car volem, statuym, é manam, que totes quantes lletres aportaran en vn viatge, hayen a presentar ensemps en vn matex die.

Falco Lloctinent.

VI.

Item: que algun portador, p commissari, no pugue hauer algun salari, ó peatge de lletre alguna, o commissio quis fasse, é es present en un matex lloch, ó Vila, puys de aquella Vila, ó lloch hont la dita lletre, o commissio se fara, ó de terma de aquella, lo dit commissari, ó portador no hyxira (ixirá; saldrá) sino tantsolament aquell salari; o peatge que haura vn faix, o altre ministre, per presentar, ó intimar la dite lletre, é aço per esquiuar molts fraus, e abusos que de aço se son seguits e fets que en vna matexa Vila se feyen, es presentauen lletres; de vn Escriua, o altre Real.

Falco Llochtinent.

VII.

Item que lo portador, ó commissari, qui hira en lloch, ó Vila; que tant solament per vna lletre, o menys sie lluny del lloch, ó Vila de hont partirá; no haye ni pugue hauer si no mitx salari, ó peatge sis vol port vna lletre, sis vol moltes compartint lo dit mitg salari, entre tots los debitors quant portara mes auant de vna lletre. Empero; si volra esser pagat a raho de llegues, (llegües; leguas) en la forma instituhyda que ho pugue fer compertint la dita paga entre tots los deutors, contre los quals sera anat. E aço matex sie entes, e seruat si lo dit portador ó commissari, se hera anat a algun lloch, hahont haura presentada alguna lletre, ó commissio, é de aqll partira, é hira en lloch que no sia mes de vna llegue lluñy de aquell; que de las lletres, ó commissions, que aportaran en aquell lloch, o Vila, qui no sera mes de vna llegua lluñy de aquell lloch de hont partirá; no pugue hauer sino lo dit mitx salari, o peatge, en la forma de sus dita.

Falco Lloctinent.

VIII.

Item que los portadors, o commissaris, o algu de aquells no gosen pendre alguna cosa dels debitors, vltra llur salari, o peatge, encare que aquell tal debitor, ó debitors voluntariament ley volguessen donar; per difinir la execucio, ó suportar lo dit debitor, o en altra manera: e aço sots pena irremissible de deu lliures per cascune vegade, e de priuacio del offici la qual pena ipso facto incorregue lo dit portador, ó comissari qui contrafara: é haye restituhyr al doble, ço que rebut haura, e volra los dits salaris, o peatges, a la portio del debitor, de qui rabut haura.

Falco Lloctinent.

IX.

Item: que los dits portadors ó commissaris, hayen dir, e denunciar vertaderament, las lletres, é commissions que portaran; si les aporten per si propri; ó per altres portadors, ó commissaris qui las hayen acomenades: é aço sia continuat per lo Escriua en les respostes, que faran en les dites lletres; o commissions, segons de sus es ya dit: é aço per esquiuar fraus é barats quis son fets, es poden fer. Car un portador, a quis serien lliurades diuerses (diurses) lletres, é commissions, per hauer molts salaris, é peatges faria de aquellas moltes comandes; compartintles per diuersos portadors; ço es que fer no puga puys ell matex hyra, li seran ensemps, ó en vn matex temps lliurades; ans sia tingut ell matex totes aquelles portar, é comanar totes ensemps; e aço per esquiuar moltiplicacio de salaris. Si donchs las dites lletres, no anauen en diuersos llochs separats é mes de tres llegues distans, o lluñys, lo hu del altre, en lo qual cars puguen comanar les lletres ó comissions totes quantes hyran an un lloch; ha un portador, o commissari: é les altres, ó altre, ó ell matex portar las que hyran totes en vn lloch, e comenar les altres: no depertint; ni disceptant aquellas en molts portadors: ni puguen comanar sino a un matex portador les lletres, o commissions, qui hyran en vn matex, ó en molts llochs, no distants, per mes de tres llegues lo hu del altre.

Falco Lloctinent.

X.

Item; que los dits portedors, é commissaris, sien tinguts presentar totes les lletres que aportarán, lo die que arribaran en les Vilas, ó llochs hon las portaran: e per comportar los debitors no deguen cessar ni diffinir aquellas presentar, é executar, é si lo contrari faran, sien ipso facto priuats de llur offici: aço sie entes, quant arribaran de dia: Car si de nit arribaran, sien tinguts los dits portadors, fer las sobredites cosas lo die saguent, sots la dita pena.

Falco Lloctinent.

X. (repetido el X)

Item que los dits portadors, é commissaris hayen, e sien tinguts presentar o fer llegir, e intimar per lo Notari, o Escriuá de la Cort de la Vila, ó lloch ahont aportaran las dites lletres, ó comissions als Balles de les dites Viles, o llochs ó als Lloctinents de aquells las dites lletres, ó commissions é requirirlos, que executen las dites lletres. E de la dita presentacio de la prouisio, é resposte, que los dits Balles, e Lloctinents de aquells si faran sia feta, é continuada scriptura al peu de las dites lletres, per los dits Notaris, é escriuans. En altre manera, si les dites lletres, no serán presentades, lletgides, é intimades als dits Balles, e Lloctinents de aquells los dits Notaris, e Escriuans noy fassen ni gozen fer respostes, ni continuar res en aquelles: e aço sots pena de deu lliures per quiscuna vegade, que sera contrafet, al Fisch del Señor Rey applicadors: e priuacio de llurs officis, e escriuanias; E per sos traballs alla hont lo dit Escriuá continuat haura los sobredits actes, haje sis diners per quiscuna lletra.

Falco Lloctinent.

XI.

Item que si per la primera lletre, lo deutor no pagara nis fara la execucio del deute contre aquell; e sera feta, o tremesa le segona lletre; que aquella presentade al Balle ó Lloctinent de aquell sia tingut lo dit Balle, ó Lloctinent de aquell, aquella executar, sens triga: E si aquella no volia ó dilatará executar; lo portador de dite lletre haia requirir lo dit Balle, o Llochtinent seu, é protestar contre aquell: e de la dita protestacio, fasse acte lo dit Notari é Escriua al peu de la dita lletre; en tal manera; que aparegue, del carrech, ó culpa del dit Balle per ço que la commissio la qual se haura a fer sia feta a despeses del dit Balle.

Falco Lloctinent.

XII.

Item; que si en la execucio, lo deutor, o la Cort, per son offici assignara peñora moble, o immoble; la qual segons los Priuilegis, o estils del present Regne se haye a subhestar, (subastar) o sperar mercats; lo portador no estiga per axo, mes hauant: mas lo Notari o Escriua de aquella Cort, hont la dita execucio sera feta; haye; é sia tingut per son offici, é per potestat, la qual per los presents Capitols li es donada fer e anantar, en la dita subhestacio, e execucio, e tenir los encants mercats alla hont seran allegats, e requets per lo deutor; lo qual haye aço a requirir, e fer enentar, e fersa fer totes las assignacionts necessaries fins al lliurament de la peñora assignada no dexant passar lo dit Escriua los termes ni hores vacuas, é sens ferhi lo degut. E si la peñora sera moble lo dit portador

torn al dit lloch passats quinze dies, apres quen sera partit; dins los quals quinse dies los procehiments, e subhestacio e mercats (emercats) de la dite peñora moble, hayen esser fets per lo dit Escriua, a instancia del deutor: é si lo dit portador fara vendre la dite peñyora, e si aquella no abastara al deute, é missions, lo Balle ó lloctinent seu, a requesta del dit portador, sia tingut de continent procehyr a captio de altres peñores bastants; las quals sien executades e subastades en la forma de sus dita (de susdita): ó si ere algun immoble o siti, encaraque tal assignament de immoble haye lloch segons las Francheses del present Regne, é disposicio de dret; ço es, com lo deutor no haurá bens bastants mobles al deute si lo dit immoble sera assignat a quatre mesos, a xxx. dies, en cars que lo deutor haura renunciat a quatre mesos, ó alias, los quatre mesos en tal deute no hauran lloch: lo dit Notari é Escriua, haye e sia tingut fer é continuar los actes de la subhestacio, é exacucio del dit immoble a instancia (instantia) del dit deutor. E passats los dits quatre mesos, ó 30. dies, a cars sie estat assignat; lo dit Escriua sia tingut e haia fer las dites assignacions necessaries e acostumades fer, en semblants (sébláts) execucions

e tenir los encants, é mercats acostumats: si lo deutor ho requerrá: e aço se haie a fer dins altres vint dies apres; los quals passats lo portador torn al dit lloch, e requerrá lo Balle, o son Lloctinent, que procehyesque a lliurament, é vende del dit immoble, é si no ho volra fer, proteste contre lo dit Balle é fassen acte al peu de la lletre. E si lo Balle assignara die, é hora de marcat, a fer lo dit lliurament, lo dit portador hi sia per aquell die, é requerrá lo dit Balle, o son Lloctinent, e fassen lleuar acte, é si lo dit Balle no fara lo dit lliurament, e no volra debitament anantar en la dite execucio, é vendre; request per lo dit portador a fer de aço acte en tal cars, sia feta comissio, a despeses, é salaris del dit Balle. E si cars sera, que lo dit Notari e Escriua; request per lo dit deutor no haye fetes las dites assignacions.

Falco Lloctinent.

CORRECCIONS FETES SOBRE LES DEMVNT DITES NOVAS ORDINACIONS,

CORRECCIONS

FETES SOBRE

LES DEMVNT DITES

NOVAS ORDINACIONS, E CAPITOLS

DE AQVELLES VVLGO DITES DE

MOSSEN BERENGVER VNIZ.

LA CRIDA

Ara hoyats, que notifique, y mana: lo molt Honor. Mossen Berenguer Dolms Caualler Conseller, e camerlench, del molt alt Señor Rey e Gouernador del Regne de Mallorca, a tot hom generalment de qualseuol lley, condicio, ó estament sia: que com sobre las Ordinacions, de abreuiacio de plets, per raho de cert priuilegi per lo molt alt Señor Rey, a la Vniuersitat de Mallorca atorgades, e per los llochs acostumats de la present Ciutat de Mallorca publicades a 28 del mes de Setembre del Añy 1439. Sia estade apres, per lo dit molt alt Señor Rey, nouellament, sobre las dites Ordinacions e Capitols feta ab sa Carta Real en son Segell comu pendent segellada. Dat en la Ciutat de Deança. a 24. del mes de Abril proppassat. La correctio del tenor seguent.

NOS ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, de Sicilia deça, é della Far, de Valencia, de Vngria, de Hierusalem, de Mallorca, de Serdeña y de Corsega: Compte de Barcelona, Duch de Atenes, é de Neopatria, é encare Compte, de Rosello, é de Sardañya.

Lo Diuinal adiutori humilment inuocat. Com experiencia la qual es mare d totes coses; haye monstrat, les Ordinacions dels plets, ordenades, e obtingudes lo Añy passat, del molt alt Señor Rey per la Vniuersitat de la present Ciutat, é Regne de Mallorca a supplicacio dels Honor. Mossen Berenguer Vniz, Caualler, Francesch Axaló, Caualler, é Antoni Oliuas, Embaxadors, per la dita Vniuersitat al dit molt alt Señor Rey tremesos, esser per la mayor part impraticables, e de moltes de aquellas esser seguits molts, é diuersos abusos, é infinits plets entre los habitadors del present Regne dañs, é inconuenients no pochs. En tant, que esta vist, é es veu clarament las dites Ordinacions, o moltes de aquelles en la forma, demuntdita que fins asi, son estades enteses, e practicades esser molt dañosas, é periudicials a la cosa publica, del dit Regne e esser ocasio de debats é de plets, é de fiançes, é desbarats, als mals homens, é per ço sia molt necessari, per abreuiar als dits abusos, dañys, é inconueniens; les dites Ordinacions esser corregides, esmenades, declarades, e en millor conmutades (cómutades). Per tant

lo Honor. Mossen Berenguer Dolms, Caualler, Conseller Camerlench del dit molt alt Sr. Rey, é Gouernador del dit Regne de Mallorca: al qual per lo dit molt alt Señor Rey es estat donat lloc é comissio especial de aquestes coses hagut; en e sobre las dites coses colloqui é deliberatio. Ab los Honorables Mossen Berenguer Vniz Caualler; Iaume de Pachs, Guillem Benassar Ciutadans: Guillem Matheu, Berenguer Genouard, Mercaders:
é Antoni Bastard Iurats lo Añy present, de la present Ciutat, é Regne de Mallorca. E ab los Honor. Sindichs de les pats (parts) foranes del dit Regne, als quals Honor. Iurats, e quatre Sindichs, lo gran, é general Consell del dit Regne ha comes lo present negoci: é donat ple poder de aquestes coses segons apar, per determinacio per lo dit gran, é General Consell feta, é continuada en los llibres de la Vniuersitat: a (espacio no rellenado) del mes de Noembre del Añy present de Consell é de voluntat dels Honor. Iurats é Sindichs, e, Consell del Honorable Misser Barthomeu Alberti: Doctor en quiscun (quisqú) dret

Lloctinent de son Honorable Assessor, é dels Honor. Misser Iuan Berard, e Gabriel de Veri, Aduocats de la Vniuersitat. Ha fetes, ordenades, e statuides; en é sobre las dites Ordinacions, e quascun Capitol de aquelles, les Corrections, declaracions, suplicacions, e Ordinacions, seguents; en la forma e manera, quis seguex. Las quals declaracions, corrections ordinacions, e supplicacions: lo dit molt Honor. Gouernador prouehyex, e mana, esser ad vnguem (a la ungla) tingudes, é observades, sots les penas en aquelles contengudes. E aquelles esser ab veu, é crida publicades, per los llochs acostumats de la dita (ladita, la-dita, guión, salto de línea) Ciutat, e aquelles hauer efecte, e lligar de continent que seran publicades, annullant, é irritant expressament tots actes e procehyments en contrari feadors. Manant, aquellas esser registrades en les Corts de la Gouernacio, de la Ballia; é Vagueria de las Viles del dit Regne, per ço, que alguna de aqlles no puguen ingnorantia, allegar.

SOBRE LO PRIMER CAPITOL.

PRIMERAMENT; com lo dit Capitol primer de las dites Ordinacions segons experiencia ha mostrat; esser impracticable, e quasi impossible seruar aquell, segons se séria, é esser molt damnos, e periudicial, especialment, als homens rustichs, e grocers; als quals, sils es inhibit, hauer, per no saber rahonar llur fet, llur Iusticia: seria molt preiudicade, vltra los dañs que sostendrien vaguant de llurs afectes, e treballs, dels quals se han a sustentar, per entendre en llurs plets, é questions: en les quals hauenthy Procurador, nols calria axi vagar.

(no los caldrie, caldríe; caler; caldre; no les haría falta así vagar)

PRIMO, que lo dit Capitol, lo qual parle de questions, qui no sobrepuien válua de docentes lliures: se haye seruar tant solament, en questions no sobrepuiants, quantitat de sinquanta lliures, en axi que aquelles, si fersa (ferse, fer se; hacerse) podra, per vna altrecacio verbal finar se haye; ohydes les parts. E si per vna altrecacio verbal, finar nos poran, se hayan a menar extraordinariament, é de pla, sens que no sia necessaria, en aquella oblacio de libell, forma de dret, ni altres solemnitats, e assignacions acostumades, sino aquelles, que al Iutge, Balle, ó Vaguer, deuant lo qual, aquelles tals questions se menaran; sera vist fehedor. Abreuiant aquelles, a son bon arbitre.

Item totes las questions e causes, qui sobrepuiaran la dita quantitat, é valua de sinquante lliures, se hayen a menar, é proseguir ordinariament, segons las Ordinacions antigues, fetes per lo Honorable Mossen Berenguer Vniz, Caualler lleuors Regent la Gouernacio del dit Regne, ab los Honorables Iurats del dit Regne las quals Ordinacions, se hayen a seruar en tot, é per tot: sino en las coses, que seran continuades a les presents, é seguents Ordinacions, declaracions, é correccions. Exceptades empero, les causes dels Censals morts, car en aquelles, de qualseuol cantitat sien, no deu esser procehyt ordinariament; ni segons las dites Ordinacions ans a sola ostensio de la Carte del Censal, ha esser procehyt a exacucio, contra lo principal debitor, o encarregador, ó successor vniversal: segons forma del 16. Capit. de les dites Ordinacions: al qual en alguna cosa no es feta derogacio.

En las questions empero hypotecades: se hayen a seruar las dites Ordinacions antigues.

Item que a quiscu sia licit, legut, & permes; fer procurador, aquell, q voldrá, sols q no sia persona de dret prohibida.

Sia empero licit, é facultat del Iutge, si ly apparra: oyr, é interrogar les parts principals tantes vegades com volra.

DE FORMA ASSVMENDORVM PROCERVM.

Item, que en la assumptio dels promens, sia seruat lo 22. Capitol de las Ordinacions, o Priuilegis impetrats de la molt alta Reyna en la Vila de Monço: a supplicacio dels Honor.

Mossen Hugo de Sant Iuan, é Misser Marti Des Brull, llauos Embaxadors del dit Regne: ço es: que: si ab duas las parts, sen conuindra, sien llechs o Notaris: e que no puguen sino los Notaris, pendre algun salari. E si las duas parts sen conuindran de llechs o Notaris lo Iutge pugue aqlls pendre, que ben vist li seran que sien Iuristes, Notaris, o llechs. Los quals luristes hayen salari segons las Ordinacions antigues: no los llechs. E no sia estat lo Iutge pendre dels anomenats per les parts: puys aquellas no sen concorden. Ans pugue pendre de aquells si volra, ó de altres a son arbitre.

SOBRE LO SEGON CAPITOL:

SEGONAMENT, com sobre lo segon Capitol de les dites Ordinacions segons la practica e obseruança de aquell, se haien seguidas moltas diceptacions, é controuersias e prolixitats: segons experiencia ha mostrat, e singularment, per raho de aquell, e del sise (sisé; sexto; 6°) Capitol de las dites Ordinacions, se han seguides grans questions, é debats, las quals encare penjen, entre lo Señor vtil de la Gouernecio; e lo Señor vtil de las primeras appellacions, per tant lo sobredit segon é encara sobre lo dit sise Capitol fa las declaracions seguents.

Primo que las appellacions quis interposaran de las sentencias, quis daran en les causes, é questions, qui no sobrepuyaran valua, ó quantitat de sinquanta lliures: hayen esser fetes, e interposades en escrits, ó de paraula: deuant lo Iutge, ó Balle, qui haura dade la primera Sentencia dins tres dies continuos.

Item, que de les sentencias difinitiues, las quals se donaran en les causes, ó questions que sobrepuiaran la dita quantitat; ó valua de sinquanta lliures se pugue appellar dins deu dies; segons ya ere ordenat.

QVAE DICITVR SIMPLEX INTERLOQVVTORIA,

& infra quatuor dies possit ab ea appellari

Item que de las interloquutorias simples, é no absorbens lo fet principals, se haye appellar dins tres dies continuos. E de aquelles se pugue appellar vna vegada: e no mes. De les altres interloquutorias, qui absorbiran, ó tocaran lo fet principal: se pugue appellar, axi com de difinitiua. Declarant empero, que sentencia la qual se done sobre excepcio peremptoria; si per aquella sera declarat esser procehyt ad vlteriora, la excepcio no obstant; ó aqlla reseruant en la diffinitiua: tal sentencia, es de si (desi) simple interloquutoria: é de aquella se haya appellat dins tres dies. E si tal sentencia sera declarat, la excepcio obstar, e aquella obstant; Audiencia esser denegade al demanant: tal sentencia es dita obserbir lo negoci principal, é de aqlla, sia llegut, appellarse dins deu dies, axi com de sentencia diffinitiua.

Item: que de les causes de appellacions, las quals se interposarán de sentencias diffinitiuas: ó interloquutorias; en les causes, ó questions no sobrepuxants quantitat, ó valua de sinquanta lliures: E les causes de appellacions de interloquutorias simples, é qualseuols altres questions, ó causes promulgades. E las appellacions de Greuges o recorsos, se hayen a manar extraordinariament, summariament, é de pla: sens que no sia necessari assignar, a posar, y a prouar Greuges; ni seruar altres solemnitats: sino tant quant al Iutge a son bon arbitre sera vist fehador. En las causes de appellacions de sentencias diffinitiuas, donades, ó donadores en les questions sobrepuyants summa de sinquanta lliures: sia procehit, segons las antigues Ordinacions.

Item, que totes las dites appellacions hayen esser presentades en la Cort de la Gouernacio dins dos dies apres que seran interposades. E lo appellant haye demenar e requirir esser delegat Iutge si sera lloch a delegacio de paraula ó en escrits, ó en la appellacio la qual encara com no sia delegat dins los dos dies perso (per so, per ço) no sia hagude per deserta. Empero las appellacions quis interposaran en les parts foranes no sien enteses en la present Ordinacio ni estatuts per lo dit terme.

Item que en e sobre las dites causes de appellacions primeras; de sentencias diffinitiuas, ó interloquutorias, absorbints lo negoci principal de qualseuol quantitat sien, se haye a delegar Iutge per lo Gouernador, ó Lloctinent de aquell; axi com antiguament ere estat ordenat, é vsitat.

Item com per los dits Capitols, sia estat ordenat: que las appellacions dels ordinaris, se aguessen a presentar a la Cort de la Gouernacio: é dels merits de aquella, hagues a conexer lo molt Honor. Gouernador, an concell de son Honorable Assessor. E si cars fos, ladita sentencia fos concordant ab la dita sentencia del ordinari; volia la dita Ordinacio, de aqui auant nos poguessen las parts appellar: volent la cosa raduyr a vna mitjana via. Statuex lo molt Honor. Gouernador; que qualseuulla apellacio interposada de sentencia del ordinari sia delegat Iutge. E si cars sera la sentencia del delegat; sia reuocatoria, ó; discrepant de la sentencia del ordinari lo dit molt Honor. Gouernador iutgera sobre los merits de aquella, ab concell de son Assessor, é aquella, o aquelles, ó part de aquellas: las quals confirmaria: sia executada; e de tal sentencia del Gouernador no sia licit appellar. E si cars sera sentencia del delegat sera conforme ab la Sentencia del Ordinari: sia encara facultat, al agrauiat, de appellar al dit Honor. Gouernador: lo qual dels merits de aquella appellacio, haye a pronunciar ab consell de son Assessor. E si cars sera; que confirmades les precedents sentencias, com sien ya tres concordants: nos puga mes hauant alguna part appellar. E si per ventura: lo dit Honor. Gouernador, en tot, ó en part, reuocará aquelles sentencias, o en alguna de les sentencias demunt dites: Sia permes a la part agrauiade appellarse; E dels merits de la appellacio; haya conexer lo dit molt Honor. Gouernador ab concell de la sua Audiencia, ó de quatre Iuristes, no sospitosos: ó de sinc, en cars de discrepancia. Statuint, é ordenant, que en cars, e en temps, que aquesta sentencia, se deura concordar, sien citats a la una hore los Iutges, ó promens qui las Sentencias hauran donades: é quiscu a part, don raho al dit molt Honor (falta punto de abreviatura) Gouernador; e Iuristes de la sua sentencia; é que lo ha induit a pronunciar axi: é de la dita raho fasse memorial lo Escriua é apres en dret lo dit molt Honor Gouernador, ab aquells que elegits haurá, ó ab sa Audiencia, a les mes veus, don la sua sentencia, de la qual nos sia llegut a algu appellar; los quals Iuristes entre tots no hayen sino vn salari.

Item en las interloquutories, que absorbiran lo fet principal, sia obseruat axi com de les diffinitiuas: en les altres no sia llegut sino vna vegade appellar. E lo Gouernador delech la primera appellatio; ab la altre conuengue ab son Honorable Assessor.

SOBRE LO TERCER, QVART, QVINT, E SIZE CAP.

SOBRE lo Tercer, Quart, Qint, y Size, Capitol, no resta fer altre declaracio, ó correctio, fins axi com de sus es provehit, ço es que en totes las causes, e questions, sobrepuiants la dita valua, o quantitat de sinquanta lliures: axi en les primeras instancias, com en les causes de appellacions: sien tingudes, e seruades las dites antigues Ordinacions; olim appella des novelles; é segons aquelles, se haye procehyt, é enentat en tot é per tot, sino ço que en les presents Ordinacions, e declaracions es expressament prouehyt, e ordenat sobre aquellas.

SOBRE LO SETE CAPITOL.

Lo Sete (seté; séptimo) Capitol de las dites nouissimas Ordinacions, no affretura de alguna correctio e declarecio com sia prou iust, é clar.

SOBRE LO TERCER, E VVITE CAPITOLS.

Item com lo Tercer, é Vuite (vuité, 8°) Capitols de les dites Ordinacions, sia dade potestat als Iutges, de donar temps, é dilacio de pagar als deutors: é de aço se sien seguits molt abusos: per esquiuar, é tolre aquells, com per disposicio de dret lo temps donat a pagar aquell lo qual sens questio, confessa lo deute demanat, sia ya statuhyt dels deu dies: Declara, é statuex, que lo temps donador per los dits Iutges é Iutge, no pugue passar tems de vn mes; com lo arbitre donat als dits Iutges per lo dit Capitol haye esser arretglat, segons disposicions de dret, é equitat: é seria molt dissonant de Iusticia é equitat: si mayor temps de vn mes donaue, e arbitraue: é no seria vist seruar equitat, ni procehyr segons bon arbitre: axi com requer lo dit Capitol. Empero en los deutors de Censals, no han lloch los dits Capitols: car en aquells, se ha de fer execucio prompta, a sola ostensio del contracte del Censal, segons lo 16. Capitol, de las dites nouelles Ordinacions. E los Iutges no han facultat, nils es permes en alguna manera dar temps, ó dilació de pagar als deutors de Censals.

SOBRE LO NOVE CAPITOL.

Com; en la manera, que lo noue Capitol es posat; sia impracticable, declare, é statuex: que lo Iurament, que los Aduocats, é Procuradors, son tinguts prestar: sia prestat segons forma de la Ordinacio e Franchesa antiga: ço es: si ells creuhen manar bona causa segons llurs consiencias; las altres coses en dit Capitol contengudes sien seruades.

SOBRE LO DEZE CAPITOL. (10°)

Lo Deze Capitol per esser obseruat: declare; que encare que los actes, prouisions, o sentencias se fassen per lo Escriua de la causa, ó per les parts en llati: per ço no sien nullas, ans valeguen: exceptades empero, las posicions de fer articles, é capitols los quals, se hayen a fer en pla, (vulgar, pla, sa llengo mallorquina) segons les dites nouelles Ordinacions

SOBRE LO ONZE CAPITOL.

Lo onse Capitol, es iust, é rahonable: declare empero, que los Procuradors, Curadors, Sindichs, é Economos e altres entreuenints, en questions de altres, no sien tinguts, ni puguen esser forçats, obligarse en nom propri: ni llurs perçonas per las missions feadoras, en les dites causes, é questions com lo dit Capitol, solament se entengue, en los principals qui sien de dar, los quals, hayen a fer la obligacio contenguda en lo dit Capitol: é aquells als quals, per dret es permes tal obligacio perçonal.

SOBRE LO DOTZE CAPITOL.

Lo Dotze Capitol es bo; é Iust; é molt rahonable.

SOBRE LO TRETZE CAPITOL.

Lo Tretze Capitol, diu que los debitors, puguen asignar en pague, a llurs creditors, bens mobles, e immobles, per lo qual se son seguits, molts, é infinits abusos de inconuenients, plets, e questions, e donada ocasio, a molt mal hom, de fer diuerses beratarias, fins, e malitias, en gran dañ, de llurs crehedors. Per ço lo dit Capitol e las coses en aquell contengudes, revoca, cassa, é anulla. Statuynt, y prouehint de aquiauant tals assignacions, e dations en pague, no hauer lloch ni poder fe fer sino en los casos, per dret comu disposats. Si donchs, al creador pleya, tals bens acceptar en pague: en lo qual cars no sie necessari pessar ho per Cort; hans haye tal valor é fermatat, axi com si ere passat per cort; e aquesta, era la intencio del dit Capitol. La qual declaracio e correctio haye lloch esser estade no solament en los fets esdeuenidors, mas encara en los presents, é pendents, puys la dita datio in solutum, é assignacio dels dits bens ya no sia feta ab effecte encare que plet ne penias (sin punto final)

SOBRE LO CATORZE CAPITOL.

Lo Catorse Capitol: axi com a iust, é rahonable sia seruat.

SOBRE LO QVINZE CAPITOL.

Lo quinse Capitol qui diu, que los Iutges, en los anentaments dels processos, no sien tinguts seruar les Ordinacions, é stils de las Corts: declara, é statuex: hauer lloch tansolament, en quant las ditas Ordinacions, é stils sien contraris, a les declaracions, corrections, é Ordinacions sien seruades, é axi matex, las dites antigas Ordinacions, é stils; en quant no sien contraries a les dites presents declaracions, e corrections, en tot lo que en las presents, no es especialment prouehyt.

SOBRE LO DESET CAPITOL.

SOBRE lo deset Capitol declare; e axi deu esser seruat, é practicat, que segons forma de la prestacio del dit Censal les demandes, no sien admeses ab oferta de pendre en compte mas precisament, é expressa; haye esser demanada certa, é determinada quantitat: si donchs, no era persona, succehint en fet estrañy en la qual es disposat en la segona part del dit Capitol la qual disposicio se haya seruar en aqlles.

Item que sobre un dupte, moltes vegades fet e de que se ha seguides diuerses, discrepacions; Statuex, prouehex, y declara: que si a algu sera estat assignat, a posar de fet, e dins lo terma a ell assignat, no haura fets Capitols, ni posat: e apres, li sia assignat aprouar, que dins lo terma assignat approuar no pugue ne li sia licit, fer o presentar capitols, ó positions: car deu li ser imputat perque en lo primer terma assignat a posar, aquells no ha presentats, e dins lo terma approuar assignat solament pugue prouar les coses, ja posades, é no de nou posar, é aço, per esquiuar difugis, é dilacions.

Item: com per les antigas Ordinacions, é Francheses del present Regne, sia statuhyt, é ordenat: que los Notaris, é escriuans, hayen, é sien tinguts fer originals, de tots los processos segons en lo sinquanta; y vuit Capitol de las antigues Ordinacions es llargament prouehyt, e ordenat; que los Notaris, e Escriuans e contra forma del dit Capitol, e penes en aquell contengudes: no curen fer los dits originals, e per ço, sa saguits, es seguexen tots dies grans, é innumerables dañs, & periudicis als litigans: Per tant lo dit Honor. Gouernador statuex, prouehex, e mana stretament lo dit 58. Capitol ad vnguem esser tingut; e seruat, e que segons la serie, e tenor de aquell, é sots las penas en aquell contingudes, e encare sots pena de priuacio de llur Escriuania: los dits Notaris, e Escrivans sien tinguts fer los dits originals e que no lliuren copia a alguna de las parts de algun acte: si primerament no es en lo original registrat, é continuat llargament. E perque aço sia millor seruat: lo dit molt. Honor. Gouernador, prouehex declara, statuex, e mana que tots los Notaris, e Escriuans de les dites Corts, e Escriuans de tot lo present Regne, o per algu de aquells e Sindichs de la Vniuersitat, request ne seran, haien prestar Sagrament per virtut del qual, prometen les coses en lo dit Capitol contengudes, segons la serie, e tenor ad vnguem tenir, e servar: é axi matex, iuren que no admetran, ni sostindran algun Escriuent, o notari en las dites escriuanias, si primerament aquell no haye prestat lo dit iurament. E si iurar no volran; sien remoguts, é priuats del regiment, offici, e entreueniment de las dites escriuanias. Empero que si sobre los dits registres, e pague de aquells sera questio, axi com es tot iorn, que lo dit Honor. Gouernador haye a moderar las excessiuas taxacions, é demandas fetes, é fahedores per los Escriuans de las Corts, sobre los dits registres, é escriptures.

Item com per lo molt alt Señor Rey entre los altres privilegis, ara nouament atorgats, sia statuyt, que dequi auant, no pusquen esser trets del present Regne de Mallorca Caualls, o Rosins: attes que per lo dit Priuilegi es totalment tolre llibertat, per la qual raho molts de aportar Rosins cessen a metre dins lo present Regne, qui ni aportarian si era statuit é procehyt per lo dit Señor Rey, que Caualls, ó Rosins, no puguen esser trets del Regne si donchs no ab llicencia, e prouisio del Gouernador, e Iurats del Regne de Mallorca vol, e mane lo Señor Rey q no puguen esser trets del dit Regne Cavalls, o Rosins: si donchs no procehira llicencia expressa de la sua Magestat.

Item estatuex, y ordena lo dit molt Honor. Gouernador, q cascun Iutge ordinari ó delegat, tote vegade que sera request, sia tingut iurar, é mitgensant aquell iurament dir si en la causa en la qual a iurat: ha aconsellat, ó dite se intencio directament, o indirecta a alguna de les parts: ó altre per elles, é si iurara ó dira q ha aconsellat, ó dite se intencio a algune de les parts, ó a algun altre per elles directament, o indirecta; sia remogut del entreueniment de la dite causa.

Item, per extirpar los abusos de aqlls Iuristes; los quals, apres que han iutjat en alguna causa sots color (col or) de mantenir la sentencia q hauran donada, se constituex Aducats d la part qui la sentencia haura obtenguda, é en la causa en q haura entrauingut com a Iutges apres seran aduocats. Statuex, e ordena lo molt Honor. Gouernador: que algun Iurista, apres q haura sentenciat en alguna causa, no pugue aduocar en aquella matexa causa, alguna de las parts.

Per tant lo dit molt Honor. Gouernador, ab veu de la present crida publica, a instancia, y requeste dels Honor Iurats del present Regne de Mallorca: intima, notifique, e publique a tothom generalment, la corectio dels dits Cap. é Ordinacions ab llurs penes; manant a tots generalment, q les dites corrections, dels dits Capitols, é Ordinacions degan nouament per lo dit S. Rey fetes tengan, é obseruen; segons llur serie, continentia, e tenor, e en alguna manera, contre aqlles no gozen fer, ni uenir sots incorriment de las penas en aquelles dites corrections aposades, certificant a tots generalment que les dites corrections atrobaran registrades en les Corts de la Gouernacio del Balle, é del Vaguer de Ciutat de Mallorca, ahont poran aquelles veura, é llegir, é pendre de aqllas traslat: p ço q dela obseruancia de aquellas algu nos pugue excusar. Dat en Mallorca Dilluns a 16. del mes de Octubre Añy 1441.

Fonch feta la present Crida Dijous a 19. de Octubre, per Narnau Verdum Corredor de las Corts, Añy. 1441.

EXECVCIONS DELS CAPITOLS DE LAS NOVELLES ORDINACIONS

EXECVCIONS

DELS CAPITOLS

DE LAS NOVELLES

ORDINACIONS VVLGO ANOMENATS
DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.

NOS ALFONSO PER LA GRACIA DE DEV REY DE
Arago, de Sicilia citra, & vltra Farum, de Valencia de Vngria, de Hyerusalem, de Mallorca, de Serdeña, é de Corsega; Compte de Barçaelona, Duch de Atenas, é de Neopatria, é encara Compte de Rosello, é de Cerdañya, En los Capitols, que los faels nostros en Berenguer Vniz, é Francesch Axalo, é Antoni Oliues, Embaxadors á nos tremesos, per la Ciutat, é Regne de Mallorca, nos han praesentat vn Capitol del tenor seguent.

I.

Item, com en lo present Regne sia estat abusat per alguns Gouernadors, ó Lloctinens de aquells, que turmenten alguns delats: sens sentencia de torments, de que se esdeué: que los delats per por dels turments (turméts) sens culpa que no han, se composen é son fetes diuerses é innumerables extorsions, q placia als Honorables Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sa gracia, é merce manar, é prouehyr que de aqui auant algu en lo present Regne no sia turmentat sens iudicis, de turments. E aquella dita tortura hayen a ser presents (en una página pre - salta linea - sents, en la segunda se repite solo sens) dels Honorables Iurats dos. E si cars sera, al dit turmentat veien esser fetes sobres, protesten segons Iusticia dictará. E lo Gouernador, ó son Assessor, ó son Lloctinent, hayen a sobreseure fins de las dites sobres, é requestes, sia aguda raho, é aquesta prouisio sia clausulada ab grans penes é estrets manaments.

Com donchs, humilment nos hayen supplicat los dits Embaxadors, qne benignament los volguessem totes e sengles coses, ab los dits Capitols contengudes, per conceruacio de la dita Ciutat é Regne consentir, e atorgar. Nos volens dar lloch al benefici de aquell: conexents; que les coses en lo dit Capitol contingudes, son rehonables, é vtils als pobladors de aquell, aquelles aprouant é lloant; intimam a la molt Illust. Reyna nostre molt cara, y molt amada muller; e Lloctinent General é aqlla amonestam, als empero, é faels nostres Consellers, lo Gouernador del Regne de Mallorca, ó son Llochtinent; Procurador Real, Balles, o Vaguers, é tots sengles altres qualseuol nostres officials, a quis pertangue, o a llurs Lloctinents, presents, é esdeuenidors; expressament e de nostre certa sciencia, ab tenor de les presents, requirim, é manam sots pena, e incorriment de la ira e de la indignacio nostre: e pena de tres mil florins de or de Arago, de ells e de quiscu de ells si contra faran sens alguna gracia, é merce hauedors; e a nostres cofrens applicadors. que de aci auant, no gozen ni puguen turmentar algu sens que no hayen primerament iudicis é sentencia de turmentar; e sens que no li sien demanats dos Iurats, de la dita Ciutat é Regne; los quals hi puguen entreuenir, si é quantes voltes volran entreuenir quant se volra turmentar algu. E per res noy fassen lo contrari, si desigen esquiuar la ira, é indignacio nostra; ensemps ab la pena demuntdita, ans tinguen, é complescan totes, e sengles coses en les presents contengudes. Decernits esser nulla, de ninguna efficacia, é valor, si res per ventura contrari era attentat. E tollens encare a mayor cautela, a la dita molt Illustre Reyna; é als altres dits officials, tot poder de fer lo contrari. En testimoni de la qual cosa manam esser fetes les presents sots Nostre Segell secret. Dat en Gayeta á 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor 1400.

REX ALFONSVS
In communi iiij.
(En otros textos la fecha, dat, data, datta, es 1439.)

Nos Alfonso per la gracia de Deu Rey de Arago é dels llochs demunt dits &c.

A la molt Illustre Reyna Nostra molt chara, y molt amade Muller; y Lloctinent General, prosperitat en tot creximent de honor, al amats é faels Nostres lo Gouernador del Regne de Mallorca, é son Lloctinent, Procurador Real, Balle, Vaguer, é altres tots e qualseuols officials nostres a qui pertangue; e altres Lloctinents presents e esdeuenidors saluts y dilections: en los capitols, que los faels nostres en Barenguer Vniz, e Francesch Axalo, e Antoni Oliuas Embaxadors a nos tremesos per la Ciutat, e Regne de Mallorca, nos han presentats, ha vn Capitol del tenor seguent.

Item com per diuersos Capitols de Cort, e franchesas; sia llargament dispost, é ordenat; Comissaris no pusquen vsar dins lo present Regne: que placia als dits Honorables Embaxedors suplicar lo molt alt Señor Rey: Sia de sa merçe, atorgar de nou a mayor cautela; que los dits Comissaris no puguen vsar en alguna manera dins lo present Regne.

E com donchs los dits Embaxadors, nos hayen humilment supplicat, que totes les dites coses, en lo dit capitol contingudes: benignament vullen atorgar. Nos conexents aquelles esser iustes, e rahonables: aquellas confirmam, é de nou atorgam: segons que en lo dit Capitol son contengudes e demanades; per aquest esguart, ab tenor de les presents; a vos dita molt Illustre Señora Reyna, nostre intencio declaram; a vosaltres empero demundits officials, é quiscu de vosaltres tres: expressament, é de nostre Sciencia certa, diem e manam sots incorriment de la ira, é indignacio nostre; é pena de tres mil florins de or de Arago,de vosaltres, y quiscu de vosaltres, si sera fet lo contrari, sens alguna gracia, é merçe exigidors, é a nostres cofrens aplicadors: que les coses en lo dit Capitol contengudes, sobre les comissions obseruen, é tenguen; é integrament tenir, é obseruar fassen, segons que son en lo dit Capitol contengudes, é demanades no fahent per res, ni permatent sia fet lo contrari: si desitgen esquiuar la ira é indignacio nostra; ensemps ab la pena damunt dita. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy en lo Añy de la Natiuitat del Señor 1439.

REX ALFONSVS.
In communi iiij.

ALFONSO, per la gracia de Deu Rey de Arago, de Sicilia, é dels llochs Demunt dits (espacio largo) A la Molt Illustre Reyna Nostre molt chara, é molt amada muller, é lloctinent General: prosperitat, e tot creximent de honor: E als amats, e faels Consellers nostres lo Gouernador del Regne de Mallorca, son Lloctinent, Procurador Real Balle, é Veguers, & altres tots é sengles officials nostres a quis pertangue; é allurs Lloctinents, presents, e esdeuenidors: salut é dilectio. En los Capitols, que los faels nostres en Berenguer Vniz, é Francesch Axalo, é Antoni Oliuas Embaxadors a Nos tremesos per la Ciutat, é Regne de Mallorca: nos han presentats, ha vn Capitol del tenor seguent.

Item per tant com la part forana es molt vexade de vn temps ençá per alguns Gouernadors, é Lloctinents, é Vaguers de fora, Escriuans, é llurs Capdeguaytes, é Fiscals, qui anant per la Isla de Mallorca inquirint de alguns crims; no esperant la execucio, ó sentencia del dit crim, se fan pagar de salaris, e missions per ells fetes, contre Ordinacions Reals é priuilegis del Regne de Mallorca, de dret comu, que per la dita raho, suppliquen los dits Embaxedors al dit Señor Rey, sia de sa merçe prouehyr que si anant ningun official no gos pendre en lo cars demuntdit ningun salari, ni missio per la raho demuntdita. Solament haye pendre, é annotar los bens si son (sison) annotadors: e esperar sentencia, e composicio, o remissio, e estar en aquella: a fi que per iusticia hi sia prouehyt, é si sara conegut ells deure hauer salaris, quels sien iutjats, segons que per iusticia será atrobat; seruades les Francheses, Ordinacions é bons vsos de aquest Regne.

E com los dits Embaxadors nos hayen humilment supplicat que lo contengut en dit Capitol volguessen (nos : volguessem) benignament atorgar. Nos vehens aço esser vtil, é saludable al dit Regne, Volent que haye lloch segons se conte en dit Capitol, é es demanat: ab tenor de las presents, a vos dita molt Illustre Reyna, nostre intensio (intésio) declaram, é a vosaltres dits officials demunt anomenats, expressament de nostre certa sciencia, diem, y manam sots incorriment de la yra, é indignacio nostre, e pena de tres mil florins de or de Arego; de cascu de vosaltres qui lo contrari fara sens alguna gracia é merçe hauedors, é a nostres cofrens aplicadors, que lo contengut en lo dit Capitol segons es demanat obseruen, tenguen, é executen; obseruar, tenir y executar fassen, com axi vullam sia integrament obseruat. Tollents tot poder de fer lo contrari, a mayor cautela, e decernens, esser nulle, e de ningun valor, lo que per vosaltres, e quiscu de vosaltres sera fet en contrari.

In communi iiij.

ALFNSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la molt Illustre Reyna, nostre molt chara, e molt amada muller; e Lloctinent General; prosperitat, e tot crexement de honor; e als amats, & faels Consellers nostres lo Gouernador del Regne de Mallorca, e son Lloctinent, Procurador Real, Balles, Veguers, é altres tots, e sengles qualseuol officials nostres, é aquis pertangue; ó a llurs Lloctinents, presents, e esdeuenidors, salut, e dilectio. en los Capitols que los faels nostres en Berenguer Vniz, en Francesch Axalo e Antoni Oliuas; Embaxadors a nos tremesos, per la Ciutat, é Regne de Mallorca; han praesentats dos Capitols del tenor seguent.

Item com per lo molt alt Señor Rey, en fauor de la mercaderia, no ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi, sobre los Corredors, é de altre part, sien estades impetrades, de la Señora Reyna prouisions contenens diuerses bones Ordinacions: las quals prouisions lo dit Gouernador é son Lloctinent no ha volgudes admetre; causant opposicions de alguns: que placia als Honorables Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor Rey, per sa gracia, é merçe, com poch valria Franchesa, ó gracia atorgar si aquelles no eren admeses: manar que las ditas Ordinacions, Francheses, é Prouisions sien admeses: e encara aquelles, que ara si obtendran. (obtendrá)

E aço sots incorriments de grans penas; e priuacio de offici del dit Honorable Gouernador, é Lloctinent seu, no contrastant las dites penas, denegas obeyr, e admetre aquelles, fos comes al Balle de la Ciutat, qui aquelles degue executar e admetre, sia remes al Vaguer de la Ciutat: e apres al Vaguer de fora, é derrerament als dits Honorables Iurats ó a la mayor part de aquells.

Item com lo Capitol dels Corredors, toch principalment als Mercaders (Mercaderrs), é lart mercantil: que suplican lo dit molt alt Señor Rey sia de sa gracia, é merçe, lo mudament dels Corredors, é compañons de aquells, e facultat de remoure aqlls sia remes als Honor. Iurats Mercaders, e als Defenadors de la mercaderia.

IAT sia (jatsia): demunt fos dit en un altre Capitol que la execucio dels dits Capitols, fos remesa a altre Cort: ab este (abeste) sie manat al dit Gouernador ab grans penes: que aquell admeta e apres, en fadiga sua, als Iurats: empero la mutacio, asociacio, e remissio dels dits Corredors haye a ser remesa, als Iurats, e Defenadors de la mercaderia segons demunt es dit: Com donchs los dits Embaxados, nos hayen humilment suplicat; que totes, é sengles coses en los dits Capitols contengudes; benignament volguessen atorgar. Nos vistes, é regonegudes, las coses demanades, é considerades aquellas esser molt expedients vtils, necessaries, é saludables a la dita Ciutat, é Regne, e volents que hayen lloch, é sian executades, segons que son demanades. Ab tenor de les presents; a vos dite molt Illustre Señora Reyna, nostre intensio declaram: e a vosaltres demunt dits; expressament, é de certa sciencia, diem, e menam, sots incorriment de la nostre yra e indignacio; e pena de sinch mil florins de or de Arago, de cascu qui lo contrari fará hauedors, e a nostres Cofrens applicadors: que totes, é sengles coses demanades en los dits Capitols mensionades, tenguen, e obseruen, segons, que en aquelles es contingut. Com Nos vullam que axi es fasa sens interpretacio ni dilacio alguna. E tota hora que algu de vosaltres per los Iurats é Defenedors de la mercaderia, de aço seran requests, iuren de executar segons es demanat en los dits Capitols. E aço per res nos dilaten, ó muden; com nos vullem qne axis fasse. E si aço recusaran fer (lo que no crehem) tant quant durara la dita recusacio: vos sospenem del offici, é de aquell volem é manam que no puguen vsar: fins, é tant hayen iurat, e complits aquells nostres manaments. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat del Señor 1439.

V.

ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la molt Illustre Reyna, é als demunt dits. En los Capitols presentats per los Embaxadors ya dits ha vn Capitol del tenor seguent.

Item; com per los molt Illustres Reys passats, sien estades atorgades al present Regne, diuerses vegades Francheses, é llibertats; per lo molt alt Señor Rey ara benauenturadament Regnant, sien estades las dites Francheses confirmades: é altres de nou atorgades; les quals continuament son violades per los officials, e per la dita raho, per los Illustres passats Reys; sia estade atorgade al present Regne certa Franchesa, per la qual es prouehyt, que en cars, que los officials Reals del present Regne, faran quantraforma de Francheses: lo Governador, o son Lloctinent, ensemps ab son Assessor, Balle, e Vaguer de la Ciutat, é Vaguer de fora; ab llurs Assessors ensemps ab llurs Iuristes, en la dita Franchesa nomenats: coneguen del dit Greuge, e preiudici; e tornen a lloch, las coses que contra Franchesas seran fetes. E la dita Franchesa, ó prouisio; de molt poch ramayament als dits Greuges: com per reuerencia, e temor del dit Gouernador, o son Lloctinent, dels quals continuament los dits Greuges procehexen; son presents en lo dit Consell, e Ios qui han votar per reuerencia e temor de aquells, moltes vegades dupten dar llur vot, en presencia del dit Gouernador, e Lloctinent seu. Per tant placia als dits Honorables Embaxedors; supplicar lo molt alt Señor Rey per sa gracia, e merçe, confirmant la dita Franchesa; vulla prouehyr, y manar, que si cars será, que lo dit Greuge sia pretes esser fet per lo Gouernador, ó son Lloctinent: aquells no entreuenguen per la dite vegade en lo dit Concell; mas los altres officials reals ab llurs Assessors del dit

Regne, conuenguen (cóuégué), e determinen e per lo semblant, sia seruat dels altres officials (offiicials), e de llurs Assessors; que aquell del qual lo dit Greuge se pretendra, ni son Assessor entreuinguen en lo dit Concell, per dita vegade; é aço es molt necessari attenent que ha molt gran temps lo present Regne no ha agudes Corts particulars, ni axi poch Corts generals nos son tengudes: é quasi tots dies, las dites Francheses son violades, e infringides, de ques saguex continuada depopulacio, e destructio del present Regne.
Com donchs los dits Embaxadors, nos hayen humilment supplicats, que totes, e sengles coses en lo dit Capitol contengudes, benignament atorgassem. Nos, per ben avenir de la dita Ciutat, e Regne aquelles hauem atorgades, conexent que son vtils, saludables, e molt necessarias, a la dita Ciutar, e Regne: axi com en lo dit Capitol son contingudes e demanades. E segons que ab los presents, aquelles atorgam e elegim empero, que los dits Doctors qui haurán entreuenir en aço sien los faels nostres Misser Iuan Berard, e Misser Marti dez Brull Doctors en lleys, e per amor de aço ab tenor de las presents; declaram nostre intencio, a vos dite molt Illustre Señora Reyna, e a vosaltres empero officials Reals demunt dits, e cascun de vosaltres, expressament; e de certa Sciencia nostre, diem, y manam, sots incorriment de la yra e indignacio nostra, e pena de tres mil florins de or de Arago, de vosaltres, e de quiscu de vosaltres; si sera contra fet hauedors: e a nostres cofrens aplicadors, que totes e sengles coses en lo demundit Capitol contengudes, obseruen e tengan tenir, e obseruar fassen, integrament quiscu a quis pertangue; segons que en lo dit Capitol es contengut: e per res no permetrán, ni fasen esser fet lo contrari; si desitjen euitar la yra é indignacio nostre, ensemps ab la pena demunt dita. Tollent vos poder, a mayor cautela, de fer lo contrari. Dat en Gayeta a 17.de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor Mil quatrecents trenta nou.

REX ALFONSVS
In communi iiij.

VI.

ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la molt Illustre Reyna, é als demuntdits, en los Capitols presentats per los Embaxadors, iá dits ha vn Capitol del tenor seguent.

Item que supliquen al Señor Rey, placia de nou confirmar, é atorgar certa prouisio Real feta en la Cort del Consolat, que ningun Iurista, Procurador ni Causidic no sia admes. Com donchs los dits Embaxadors nos hayen humilment supplicats, que totes é sengles prouisions, per nostres Predecessors, é per Nos atorgades ab les quals es inhibit, que ningun Iurista, Notari, ó causidich, pugue entreuenir en la Cort del Consolat, benignament vullem, é de nou confirmar. Nos conexents que les coses supplicades son iustes, é rahonables, e volents fora gitar de la dita Cort per esguart de la mercaderia, que es total sustentacio del dit Regne, tota via litigiosa, é tota longitud de pledetiar; la qual communament es attrobade en Iuristes, Notaris, e causidichs: confirmant totes prouisions, que fossen sobre aço, e de nou atorgam, que ningun Iurista, Notari, ni causidich sia admes en dita Cort de Consolat per ningun cars: qui dir ni excogitar se pugue. Ab tenor de les presents a vos dita molt Illustre (Illu-tre) Reyna, nostre intentio declaram, é é vosaltres, officials nostres demunt dits; expressament é de nostre certa sciencia diem, y manam, sots incorriment, de la yra, e indignacio nostre; é en pena de tres mil florins de or de Arago; de vosaltres, é quiscu de vosaltres, sens alguna gracia e merçe, hauedors; é a nostres cofrens applicadors: que les presents obseruen, é tenguen integrament; é tenir, é obseruar fassen sens alguna interpretacio; no fahent ni permetent sia fet lo contrari; si desitjen esquiuar, la yra, é indignacio nostra; ab la pena demuntdita; Decernints, e anullants tots é qualseuol actes, que per los Consuls, fossen fets contra forma. A mayor cautela; tot poder de fer lo contrari. (En la anterior: Tollent vos poder, a mayor cautela, de fer lo contrari)

Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la natiuitat de Nostre Señor 1439.

REX ALFONSVS

ln communi iiij.

QVE NO PVGVEN ESSER TRETS ROCINS

VII.

NOS ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la molt Illustre Reyna, é als demunt dits. en los Capitols praesentats per los Embaxadors, iá dits, ha un Capitol del tenor seguent.

Item suplicarán los dits Embaxadors al dit Señor Rey, que sia de sa merçe atorgar en Priuilegi perpetual als dits Iurats; que de qui auant no puguen esser trets fore del Regne

de Mallorca Caualls ni Rosins com ni haye molt pochs, é aquells de dia en dia son trets: E quant ve cars, q inimichs concorren en lo dit Regne per mencament (en un texto anterior: mancament; ni mes ni manco; menos; falta) de Caualls é Rosins; moltes vegades no han aquella resistencia que si merex.

E com los Embaxadors nos hayen humilment supplicats que lo contengut en lo dit Capitol, benignament volguessem atorgar: Nos, per vtilitat, é conseruacio del dit Regne, som estats contens, é hauem per priuilegi perpetual atorgat que ningu pugue treura Caualls, ni Rosins del dit Regne de Mallorca: segons en lo dit Capitol es contingut. Per tant: declaram a la molt Illustre Reyna, nostre molt chara, é molt amade muller é Lloctinent General; é al amat Conseller nostre lo Gouernador del dit Regne de Mallorca ó son Lloctinent; é altres qualseuol officials, a quis pertangue: presents é esdeuenidors: manam sots nostre yra, é indignacio: é pena de tres mil florins de or de Arago: que lo contengut en lo dit Capitol; tenguen, é obseruen, tenir, é obseruar fassen com axi vullam, per benefici del dit Regne, sia integrament obseruat. En testimoni de la qual cose manam, a mayor cautela esser les presents fetes sots nostre Segell secret. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor 1439.

REX ALFONSVS.

In communi iiij.

QVE PER FET CIVIL, O CRIMINAL, NlNGV SIA

tret del present Regne.

VIII.

NOS ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. En los Capitols per los Embaxadors demunt dits presentats, ha vn Capitol del tenor seguent.

Item com lo present Regne de Mallorca sia apartat, hauent sas Francheses especials, é en res en lo mon no sia sotmés al Principat de Cataluñya: ni a la obseruança de las llurs constitucions, ni vsatges. Mayorment com aquelles sien estades fetes en Corts particulars de Cataluñya: en las quals los habitadors del present Regne no acostumen esser citats, ni son tinguts de anar; Encare, que los habitadors del present Regne hayan expres Priuilegi; que per algun fet Ciuil, ó Criminal no poden esser trets fora lo present Regne: é per altre Franchesa sia dispost, del present Regne, que si algu sera trobat en crim de trahicio, del qual no pot esser mayor nigu altre: deu esser iutiat per la Cort, é Promens del present Regne de Mallorca, segons las Francheses de aqll Regne é segons es disposat per certa Franchesa, començant. sapien tuyts. De la qual, sen aporten trallat los Honorables Embaxadors. E de algun temps ençá, lo que ya may fonch vist ni hoyt: sien vingudes certes prouisions, é diuerses, de la Cort de la Señora Reyna, citant alguns habitadors del present Regne, deguen comperer deuant la Señora Reyna, per raho de certs processos, de regali authoritate, & rogatu; & simili modo: é de altres vsatjes, é constitucions de Cataluñya la qual cosa seria total destructio del present Regne, é dels Pobles de aquell, mayorment que en les dites prouisions sia estat manat; que los dits citats deguen comparer ensemps tots llurs bens, que placia als dits Honorables Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor Rey, que per sa gracia, é merçe, é deuta de Iusticia man les dites Francheses del present Regne esser seruades; e que algu de qui auant per virtut de algun fet Ciuil; ni Criminal, no sia tret fora del present Regne: encara que si pretenes per horrescencia. Declarant a mayor cautela aquells qui fins aci son estats fets.

Com donchs humilment nos hayen supplicats, los dits Embaxadors; que benignament volguessen atorgar totes, é sengles coses demunt contengudes en lo dit Capitol. Nos volents dar lloch, per conseruacio de la dita Ciutat é Regne, é al benifici de aquell, ab tenor de les presents confirmans, retificans, é approuants les Francheses en lo present Capitol nomenades, atorgam de nou, per especial gracia é per nostre Dominica potestat; a la dita Ciutat, y Regne de Mallorca: é vltra aço que tota cosa perhorrescencia se haye de conexer dins la Ciutat, é Regne de Mallorca, é que tots processos qui per causa de aquella se hayen, se fassen, é se hayen a fer, e manar dins la Ciutat, é, Regna de Mallorca.

E vltra aço atorgam, volem, y disponem; que sia sobresegut en les citacions fetes, é fehadores per la lllustre Reyna, nostre molt chare, y molt amade muller; per via de processos de simili modo, de Regali authoritate, & rogatu; segons en lo present Capitol es contingut, é fet mensio fins y tant; que Nos ab la ayuda de Nostre Señor Deu siam tornats en aquellas nostres parts vltra marinas intimant per ço las dites coses a la dita Reyna, Nostre chara muller: amonestam aquella é requirim; e als amats, e faels Consellers nostres, lo Gouernador del dit Regne, é son Lloctinent; Procurador Real, Balle, é Vaguers: e tots, e sengles altres qualseuol officials nostres, e quis pertangue: e a llurs Lloctinents, presents, e esdeuenidors, expressament e de nostre sciencia: ab tenor de les presents diem, y manam sots incorrinient de la yra, é indignacio nostre, e sots pena de tres mil florins de or de Arago, cascu aquells sia fet lo contrari, sens alguna gracia, é merce, hauedors, e a nostres cofrens applicadors: que tinguen, e obseruen, e cumplescan totes e sengles cosas en les presents contengudes, e res contra aquelles no fassen no permeten, ó tempten; decernint nulla e de ninguna eficacia, e valor: tollents a mayor cautela, a la dita Reyna e als dits altres officials nostres, tot poder de fer lo contrari. En testimoni de la qual cose manam esser fetes les presents, sots segell secret. Dat en Gayeta, a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor 1439.

REX ALFONSVS.

In communi iiij.

QVALITER SIT IVS DICENDVM IN CAVSIS LIBERTATVM.
IX.
ALFONSO per Ia gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la Illustre Reyna Maria; é als demunt dits. En los Capitols presentats per los demuntdits, ha un Capitol del tenor seguent.
Item com en lo present Regne se fasse abusio, de les questions de llibertats: com molts esclaus, per fadigar llurs Señors, sens alguna causa iusta proclamen llibertat: de que los

Señors, sostenen gran dañy, e immoderades despeses, e perden lo seruey dels esclaus; que placia als dits Honor. Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey que sia de sa gracia, e merçe per tolre debats, e questions, é releuar los Señors de dañy, e despeses, e encara per tant quels esclaus qui proclamen llibertat iustament, sien prestament empetxats en llur Iusticia: atorgar al dit Regne, e habitadors de aquell, la Ordinacio e disposicio del tenor seguent; ço es que. Si algu proclama llibertat, que de continent ço es, lo pus prop seguent Diuendres en lo qual, es lo Gouernador ab los altres officials dins lo Carcer Real sia aportat lo dit proclamant llibertat deuant lo Gouernador o Loctinent seu, e aqui sia interrogat si enten o proclama llibertat; e si dirá que no: sia restituyt a son Señor, sens altre contradictio, e de aqui auant no sia hoyt proclamar llibertat: si ya donchs aquelle no allegaue per nouella causa. E si cars será lo dit esclau aqui de continent ayustat empero si lo dit esclau ho demanará, al Aduocat, o Procurador de pobres, é miserables, sia interrogat lo dit esclau o lo dit Aduocat, o Procurador per quina causa, ó raho demana aquella llibertat a ell pettañyer: é aqui de continent sia escrita la demanda, é de continent sia donat temps de deu dies al dit esclau de respondre, e per posar sa demanda, e sia anantat en aquella questio summariament; é de pla la sola veritat attesa; malicias, é subtilitats de dret a part posades, e convindra lo dit fet sia a terma de sentencia, vn altre die de Diuendres en lo dit lloch de la preso. E tenint lo dit Gouernador, o son Lloctinent la dita Audiencia ensemps ab lo Balle, Veguer de la Ciutat, é Veguer de fora; ab llurs Assessors conuocats en eço dos dels Honor. Iurats aquells q la mayor part dels Honor. Iurats elegirá: é lo dit Aduocat de la Vniuercitat: sia prestat iurament als quatre sants Euangelis per lo dit Gouernador, Balle, é Veguer ab los llurs Assessors demuntdits, é per los Honor. Iurats, e Aduocats de la dita Vniuersitat; que segons Deu, e llurs bones conciencias, se hauran en lo dit Iuy, e derán llur vot e consell, tota fauor, rencor, (é, ó) amor a part posades. Apres sia fet proces; é fetes llurs allegacions axi de les parts, com dels Aduocats. E apres sia procehyt a concordacio de sentencia. E aço que la mayor part de aquells, Iutjera, sia seguit, e seruat, é executat: tota appellacio remota. E si apparra, lo esclau hauer malitiosament proclamada llibertat; los demuntdits pusquen aquell condemnar en alguna pena corporal a llur arbitre; la qual se haye executar: é la qual no puguen remetre, sino a Ordinacio del Señor Rey.

Com donchs los Embaxadors, nos hayen humilment suplacats, que totes, é sengles coses en lo dit Capitol contingudes benignament volguessem atorgar. Nos vahent les dites coses esser vtils é saludables al dit Regne, é volents, q hayen lloch, segons son demanades. Ab tenor de les presents a vos dite molt Illustre Reyna, nostre intencio declaram, e a vosaltres dits officials expressament e de certa sciencia diem, y manam, sots incorriment de la yra, e indignacio nostre: e pena de tres mil florins de or de Arago, de vosaltres si sera fet lo contrari sens alguna gracia é merce hauedors, e a nostres cofrens aplicadors: que totes, e sengles coses en lo dit Capitol contengudes, tenguen, é obseruen, tenir, é obseruar fassen segons que en lo dit Capitol son contengudes, e demanades; com les atorgam; é vullam axi que sien diligentment obseruades, e en res no fassen ni permeten sia fet lo contrari; si desitjen esquiuar la yra e indignacio nostre. Tollens vos tot poder de fer lo contrari a mayor cautela é decernents esser nulla, é de ninguna efficacia, é valor tot aço que fos fet per vosaltres, ó algu de vosaltres en contrari. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy 1439.

REX ALFONSVS,

In communi iiij.

X.

NOS ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Aragó, é dels llochs demunt anomenats.
A le Illustre Reyna, é als officials demunt dits &c. en los Capitols presentats, per los Embaxadors demunt dits, ha vn Capitol del tenor seguent.

Item com p moltes vegades lo Señor Rey per importunitat, é no seber de la condicio de les persones, prouehesca dels officis de Balle, é Vaguer, de la Ciutat e Vaguer de fore del present Regne: é llurs Assessors, personas inhabils, é insuficients a regir aquells e ya per altre Franchesa del present Regne sia atorgat: que lo dit Gouernador de aquell si trobara les personas prouehydes esser insuficients que los dits officis degue comenar a alguna notable parsona, entretant degue consultar lo dit molt alt Señor Rey de la insufficiencia de aquell e d las causas de aquella é la dita prouisio, sia quasi inutil, e sens fruyt algu alt dit Regne. Com atesa la pobretat de aquell nos pugue tremetre ad dit Señor Rei alguna p requirir reuocacio de les dites prouisions (se lee ptouisions, con t), e per conseguent: cessant la istancia per part de de la Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, lo molt alt Señor Rey es induhyt atorgar altres Prouisions manant que aquelles sien executades. Que placia als dits Honor. Embaxadors supplicar lo dit Señor Rey, que per sa gracia, e merce, é vtilitat del be publich: sia donade facultat als dits Honor. Iurats ensemps ab lo gran, é General Consell al endema de Sant Iulia en aquell dia que fan los officis de la case de la Vniuersitat segons la manera, é forma ques fan los altres oficis: elegir quatre notables personas al offici del Balle de la Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de la Ciutat: e altres quatre: per lo offici del Vaguer de fora: é dos Iuristes per Assessors de cascu dels dits officis, e de les dites elections certificar lo Señor Rey; lo qual, per sa benignitat se vulla estreñer, e iurar atorgant de aço nouell Priuilegi, e Franchesa e elegir hu dels dits quatre nomenats, a quascu dels dits officis e hu dels Iuristes per Assessor dels dits officis. E mes auant: com lo Gouernador del Regna de Mallorca, é son Lloctinent per authoritat Real, acostum prouehyr dels dits officis, e assessorias de aquells en la vigilia de Sincogesma, si fins aquell dia prouisions del dit Señor Rey no li son presentades, dels dits officis, o Assessors de aquells; que placia al dit molt alt Señor Rey manar, e prouehyr que si se esdeuindra p ell no esser estat (se lee esserestat, todo junto) prouehyt dels dits officis, o les dites prousions no essar psentades: fins lo die de la vigilia de Sincogesma: e per conseguent lo dit Gouernador, ó son Lloctinent: hauia de prouehyr dels dits officis; necessariament haye a pendre dels dits elets, ço es a saber hu de cascuna querna per lo offici que seran enomenats; e hu dels Assessors a cascu dels dits officis, e la dite electio se haye fer per sort, matent los noms de dits elets en sengles redolins de cera, e qui primer ixirá (con tilde incluso; saldrá) sera prouehyr de dit offici; e semblant dels asessors. En los quals officis puguen esser electes personas franches e totes altres qualseuol.

Com donchs los dits Embaxadors nos hayen humilment suplicat, que totes, e sengles coses, en lo dit Capitol contingudes benignament atorgassem. Nos volens en alguna part annuir a las dites supplicacions, e complaure al dit Regne; hauem atorgades a nostre beneplacit les elections fehedores segons en lo dit Capitol es contingut, axi com en las presents es contengut. E per aquest esguart ab tenor de les presents amonestam la molt Illustre Reyna Maria, nostra molt chara, é molt amada muller é Lloctinent General é al amat Conseller lo Gouernador de Mallorcas, o son Lloctinent, é a tots los altres officials &c presents, é esdeuenidors, expresament e de certe sciencia diem, y manam sots incorriment de la yra e indignacio nostre, e pena de tres mil florins de or de Arago: de ells, e quiscu de ells, si contrafaran sens alguna merse, e gracia hauedors, é a nostres cofrens aplicadors; que totes é sengles coses, en dit Capitol contengudes, tenguen, é obseruen: tenir, é obseruar integrament fassen per quiscun; segons que en lo dit Capitol son contengudes, tant empero, com procehyrá de nostre beneplacit é no pus. E per res no fassen, ni permeten esser fet lo contrari, si desitjaran esquiuar la yra, e indignacio nostra; ab la present pena damunt dita. Tollents los a mayor cautela tot poder de fer lo contrari, en testimoni de la qual cosa manam esser fetes les presents, sots nostre Segel secret. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de nostre Señor Mil quatrecents trenta nou.

REX ALFONSVS

In communi iiij.

XI.

ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la molt Illustre Reyna, é als demuntdits &c. En los Capitols presentats per los Embaxadors demun dits; ha un Capitol del tenor seguent.

Ivem com moltes uegades se esdeuengue, que los Iurats é alguns singulars protestarán, y intimarán alguns actes per llur intereser, é de la cosa publica, que lo Gouernador Lloctinent seu, o Assessor no permatian de aquell acta esserne dat treslat, ni lleuat acte sino a la uoluntat llur, per la qual raho, suppliquen los dits Iurats, que lo Señor Rey provehyesca, que de aqui hauant, de tots actes, que al dit Gouernador, Lloctinent, o Assessor seu sien presentats, los dits escriuans de la Gouernacio, los ne hayen llur carte, cartes, e dar traslat, e que lo contrari no pugue esser fet per los Governedors, Lloctinents, ó Assessors, e aço hayen a iurar los dits officials.

E com los dits Embaxadors, nos hayen humilment suplicats, que les coses contengudes en lo dit Capitol volguessem atorgar. Nos vehents esser vtil, é saludable, al dit Regne é volents, que haye lloch, segons se conte en lo dit Capitol, é es demanat; ab tenor de les presents a vos dita Reyna nostre intentio declaram: e a vosaltres officials demuntdits, expressament, é de nostre sciencia diem y manam sots incorriment de la nostra yra, e indignacio, é pena de tres mil florins de or de Arago; de quiscu de vosaltres, qui lo contrari fará, sens alguna gracia, é merçe hauedors, é a nostres cofrens hauedors, y applicadors, que lo contengut en dit Capitol segons es demanat; obseruen, é tenguen (tégué), é executen, tenir, obseruar é executar, fassen; com exi vullem sia integrament obseruat. Dat en Gayeta; a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor, Mil quatrecents trenta nou.

REX ALFONSVS

In communi iiij.

XII.

ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la Illustre Reyna, é als demuntdits Embaxadors; ha un Capitol del tenor seguent.

Item que placia als dits Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del Señor Rey, com per franchesa del present Regne sia disposat, que ningun Iutge ordinari, ó Assessor de aquell no pugue pendre salari de les parts: é de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor seu; lo Balle de la Ciutat, o son Assessor; ó altres qualseuol ordinaris no puguen pendre salaris de les parts.

Com donchs los dits Embaxedors nos hayen suplicat humilment lo contengut en dit capitol benignament volguessem atorgar. Nos vehens aço esser vtil e saludable al dit Regne, é vehents que haye lloch, segons se conte en lo dit Capitol, é es damanat: ab tenor de les presents, a vos lllustre Reyna, nostre intensio declaram: é vosaltres demunt dits officials, diem, y manam, sots incorriment de la yra, e indignacio nostra: é pena de tresmil florins de or de Arago, de cascu de vosaltres qui lo contrari fara: sens alguna gracia é merse hauadors, é a nostres cofrens applicadors: que lo contengut en dit Capitol segons, es demanat obseruen, tenguen, é executen: obseruar, tenir, é executar fassen: com no

atorgam e axi volem, que sia diligentment obseruat: tollens a mayor cautela tot poder de fer lo contrari. E decernents esser nulla, e de ninguna força, e valor: tot aço que fos fet per vosaltres en contrari. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy (falta Añy) de la Natiuitat de nostre Señor 1439.

REX ALFONSVS. In communi iiij.

XIII.

ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels lloc-chs demuntdits. A la molt lllustre Reyna e als demunt dits &c. en los Capitols presentats per los Embaxadors; ha vn Capitol del tenor seguent.

Item, com per Ordinacio del present Regne los Iutges de legats (en dos lineas, dos palabras diferentes, delegats), en les causes de que seran Iutges, hayen hauer cert salari per lliure, e mes hauant, no puguen damanar. E per abus sia tot dia la dita Franchesa violade, per extorsio de immoderats salaris. Que placia als Honor. Embaxadors, supplicar lo molt alt Señor Rey, que per sa gracia, e merçe, é deute de Iusticia, vulla manar, les dites Ordinacions esser seruades. E si questio será de algun salari ques digue aquell esser immoderat, que la dita moderado sia remesa al Procurador Real ab vn dels Honor. Iurats, los quals hayen aquella moderar segons les dites Ordinocions: E la dita moderacio sia executada segons es dit tota apellacio remota.

E com lo contengut en dit Capitol, los dits Embaxadors nos hayen humilment suplicat benignament volguessem atorgar: Nos vahents esser vtil, e saludable al dit Regne e volents, que haye lloch, segons en lo dit Capitol se conté é es demanat. Ab tenor de les presents a vos dita molt lllustre Reyna, nostre intencio, e a vosaltres officials demunt dits declaram, é expressament, e de certa sciencia diem, e manam, sots incorriment de la yra, e indignacio nostre: e pena de tresmil florins de or de Arago de quiscu de vosaltres, qui lo contrari fara sens alguna gracia, e merçe hauadors, e a nostres cofrens aplicadors, que lo contengut en dit Capitol segons es demanat: obseruen, tenguen, é executen tenir obseruar é executar fassen: com axi vullam esser integrament obseruat: tollensuos (tollens vos) a mayor cautela, tot poder de fer lo contrari, decernents esser nulla e de ninguna efficacia lo que per vosaltres sera fet contrari Dat en Gayeta, a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor 1439.

REX ALFONSVS.

In communi iiij.

XIIII.

ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la llluste Reyna; e al demuntdits &c. en los Capitols presentats per los Embaxadors demunt dits

ha vn Capitol del tenor seguent.

Item, com les pecunias, qui venen a adiudicacio, é distribucio de Cort, vinguen quasi a no res, per immoderadas despeses, e salaris, qui de aquelles son trets, e lleuats, que placia

als dits Honor. Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rey q p sa gracia, e merçe vulla prouehir é manar los dits salaris, e despeses esser moderades, e la dita moderacio esser remesa al Procurador Real ensemps ab hu dels Honor. Iurats los quals hayen a moderar las dites despeses é salaris, e la dita moderacio de aquells, ó prouisio fehadora sia seguida, tota apellacio remoguda.

E com lo contengut en lo dit Cap. los dits Embaxadors nos hayen humilment suplicat volguessem atorgar. Nos vahents aço esser vtil e saludable al dit Regne. E volens q haye lloch segons se conte en lo dit Cap. es demanat. Ab tenor de les presents a vos dita Reyna nostre intencio declaram; e a vosaltres demunt dits officials, expressament e de certa sciencia diem, e manam (dié, e maná), sots incorriment d la nostre yra e indignacio, e sots pena de tres milia florins de or de Arago; per cascu de vosaltres qui lo contrari fara pagadors; e a nostres cofrens applicadors, q lo contengut en dit Cap. segons es demanat: obseruen, tenguen, e executen; tenir, obseruar, e executar fasen. Com vulla q axi sia obseruat. Tollens a mayor cautela tot poder, de fer lo contrari. Decernents esser nulla, é de ninguna efficacia, ço que per vosaltres sera fet en contrari. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de nostre Señor 1439.