lunes, 23 de agosto de 2021

Geroni Rosselló, LO CASTELL DE L'ARMONÍA.

LO CASTELL DE L'ARMONÍA.

(Á n'en Marian Aguiló.)

Dalt un puig coronat d'àrbres

Que domina monts y plans,

Hi ha el castell de les sèt torres,

De los sèt portals murats.


¡Qué n'es de hermosa la reyna

Que s'alberga en est palau!

¡Qué n'es la reyna de rica!

Y lo castell ¡qué n'es d'alt!


Lo merlet de mes amunt

Té la senyera onejant;

De drap n'es de plata fina,

Ab un sòl tot d'or brodat.


EL CASTILLO DE LA ARMONÍA.

(Á D. Mariano Aguiló.)

Señoreando montes y llanos, y sobre altísimo pico coronado de árboles copudos, descuella el castillo de las siete torres muradas.

¡Qué hermosa es la reina que se alberga en este alcázar! Qué rica, qué rica es la reina! y cuán elevado el castillo!

En la mas alta de sus almenas ondea un vistoso estandarte: de plata fina es su tela, un sol bordado en oro entre sus pliegues relumbra.


Lo Castell de l'Armonía

Li diuen los naturals,

Perque n'ixen suspirs dolsos,

En surten dolsos cantars.


Set donzelles té la reyna

Que sempre la córt li fan;

Y sèt gentils cavallers

Li guardan los set portals.


Elles son: Sabiduría,

Bellesa, Fe, Veritat,

Virtut, Puresa, Esperansa,

Totes sèt d'estirpe real.


Y los cavallers: Amor,

Enteniment elevat,

L'Entusiasme, lo Poder,

Enginy, Sentiment, Còr-franch.


Gran fama logra la reina

Per son parlar celestial,

Per axò son molts que l'aman,

Mes son pochs los estimats.


Venturós qui la pòt veurer

Sens lo vel que porta al cap;

Mes venturós si ella 'l mira;

Si sonriu ¡fortuna gran!


Castillo de la Armonía le apellidan los naturales, porque de sus muros encantados salen a todas horas dulcísimos suspiros, brotan melodiosos cantares.

Siete doncellas pulidas hacen siempre la corte a la reina: siete gallardos caballeros custodian las siete puertas del castillo.

Las doncellas se llaman: Sabiduría, Belleza, Fé, Verdad, Virtud, Pureza, Esperanza. Las siete son de régia estirpe.

Y los caballeros: Amor, Entendimiento levantado, Entusiasmo, Poder, Ingenio, Sentimiento, corazón- franco.

Por su habla celestial, gran fama se ha grangeado la reina; por esto muchos son los que la quieren, pero a pocos corresponde la bella esquiva.

Venturoso aquel que acierta a contemplarla cuando el velo que cubre su rostro no anochece su peregrina beldad. Mas venturoso si ella le mira. Afortunado del todo si le sonríe.


Molts n'hi pugen, molts n'hi pugen,

Molts, romeus, se n'hi han pujat;

Mes casi tots s'en devallan

De desdeny los còrs nafrats.


¿Quína llansa hi ha prou fina,

Que dels cavallers guardians

En los escuts no se rompia,

En los escuts de diamant!


¿Quína mirada hi ha tendra,

Quína paraula que bast

Pera guanyar les donzelles

Que guarda a la reyna fan?


Los qui s'hermosura han vista

Maravelles n'han contat,

Y el món sospés òu encare,

Ou l'èco de son parlar.


Sa veu es lo sò d'una arpa

Perdut de nit per l'espay;

Sa semblansa n'es lo sòl

Que té la mar per mirall.


Quant per maig mira la terra

Reverdexen tots los camps;

Mira el cèl en nit serena

Y romàn tot estrellat.


¡Cuántos trepan al castillo! ¡Cuántos trepan! Muchos peregrinos emprendieron animosos el áspero sendero. ¡Infelices! Ellos han bajado con la espina del desden clavada en sus corazones.

¿Qué lanza hay de tan bien templado acero que en los escudos de los siete caballeros guardianes no se quiebre? ¿no se quiebre en sus escudos de diamantes?

¿Qué miradas hay tan tiernas, qué palabras tan entrañables, que puedan avasallar el corazón de las siete doncellas?

Milagros de su hermosura, milagros que el mundo oye todavía lleno de asombro, han contado todos los que han tenido la suerte de verla.

Sonido es de arpa celeste su voz angelical, sonido de arpa que en la calma de la noche ondea por el espacio; su semejanza es el sol cuando en el anchuroso mar se espeja.

Miran sus dulcísimos ojos a la tierra en la estación de las flores, y los campos reverdecen: mira el cielo en noche serena, y las estrellas lo abrillantan en seguida.


Plòra la nit la rosada

Quant ella a dormir s'en vá;

L'aucéll canta, la flor s'òbri

Quant ella es vòl despertar.


¡Ó qué n'es de trista cosa

Estar d'ella enamorat,

Y rendirse a mitx camí

Del sender per on hi van!


- Pelegrí, bòn pelegrí,

Pelegrí del món cansat,

¿On t'en vás per estes penyes,

Camina caminarás?


- Jò m'en puig muntanya amunt,

Jo m'en vaig pelegrinant,

Ferit d'amor d'una reyna

Que sommíi des que som nat.


Jo vull que s'alé m'etsís,

Jo vull que s'alé m'abrás,

Y daré tota ma vida

Per morir dins son palau.


Sent que l'ánima illumina,

Que del còr les ales bat,

Y sent per tot sa presencia

Sens poderla veure may.


Cuando el sueño la rinde, vierte la noche lágrimas de rocío; las aves cantan, la flor se abre, cuando se despierta.

¡Triste, muy triste es estar de ella enamorado, y desmayar a medio camino del que a su palacio conduce!

- Peregrino, el buen peregrino, cansado ya de las asperezas del mundo ¿adónde vás por estas peñas, camina que caminarás? (1)

- Monte arriba, monte arriba; peregrino soy de celestes amores, herido el corazón por el amor de una reina que he visto flotar radiante en mis sueños infantiles.

Quiero que su aliento perfumado me hechize, quiero que su hálito de fuego me abrase, dar quiero toda mi vida para alcanzar la dicha de morir en su palacio.

Siento que se inunda el alma mia de gloriosa lumbre, que mi corazón aletea; por todas partes siento su presencia, y sin embargo no he podido verla jámas.


La sent dins la llum del cèl

Y dins los nuvols daurats,

Dins los bells colors del íris,

Dins la pluja, dins lo llamp.


Errant vá per los boscatjes,

Y puja per los penyals;

S'assèu dels rius a la vòra,

Passeja vergers y prats.


N'es lo suspir del ramatge,

N'es l'escuma de la mar,

N'es lo perfum de les roses,

N'es del rossinyol lo cant.


No hi ha res de béll, de noble,

En el món no hi ha res gran,

Ont lo seu alé no hi senta,

L'ardor de son foch sagrat.


Jo vull viure sols per ella,

Jo cantant vull espirar:

Vull que'm don la mà d'esposa,

Vull que l'ánima m'inflam'.


Animeta, llum de Deu,

Lo camí te cansará;

Deixa lo pes de ton còrs

Que t'en portas rossegant;


La siento en la luz del cielo, en las atornasoladas nubes, en los gayos colores del iris, en la lluvia que cae, en el rayo que estalla.


Errante va por los boscages umbrosos, subo por los peñascos, se asienta a la márgen de los ríos, pasea magestuosamente prados y vergeles.

Es el suspiro del ramage tembloroso, es la espuma del mar, es el aroma de las rosas, es el canto del ruiseñor.

Nada bello, nada noble, nada grande puede existir en el mundo, si no le vida su aliento inmortal, el ardor de su fuego sagrado.

Únicamente por ella quiero vivir; quiero espirar con dulces canciones en los labios; quiero que me dé la mano de esposa, quiero que el ánima me inflame.

¡Alma mia! Luz de Dios! El camino te fatigará. Suelta la carga molesta de ese cuerpo que a remolque llevas.


Aixampla tes ales blanques,

Pren ton vol fins allá dalt;

Colomet, volta la torre,

Volta y tórnala a voltar.


Deu te guart de los falcóns,

D'els espervérs y miláns,

De les fletxes de los vicis,

De los vicis Deu t'en guart.


Molts han de ser qu'envejosos

A ton cor li apunten l'arch,

Mes la fe será la forsa

Qu'en tes ales trobarás.


No hi haurá secrets per tú

Dins lo oscur del còr humá,

Ni tendrá el futur cap sombra,

Ni cap sombra lo pasat.


Cantarás lo bé del mon,

Plorarás del mon lo mal;

Colomet, volta la torre,

Volta y tórnala á voltar.


De la gòtica finestra

Poset demunt los pilars;

Pasa sales, pasa alcoves,

Pasa cambres de crestall.


Estiende tus níveas alas hacia las alturas sublimes; toma el vuelo, palomita, revolotea, revolotea al rededor de la torre.

Dios te libre de los halcones, de los gavilanes y milanos; de las flechas de los vicios, …. sobre todo de los vicios, Dios te libre.

Solo así el corazón humano descorrerá el velo de sus más recónditos secretos; ninguna sombra en lo venidero, ninguna sombra en lo pasado.

Envidiosos te sobrarán que asesten el arco contra tu corazón; pero una fuerza de lo alto dará empuje a tus alas, la Fé.

Cantarás el bien y las dichas del mundo, llorarás del mundo el mal; palomita voltea la torre, voltéala y vuelve otra vez a voltearla.

Pósate en los delicados pilares de la gótica ventana; pasa salas, pasa alcobas, pasa cámaras de cristal.


Si 't demanan sant y senya:

Poesía els respondrás.

¡Gloria á tots los qui s'en venen!-

Dolsa música 't dirá.


En lo jardí llavors entra,

Ahont ton ídol trobarás,

Y poset dalt el llorer,

Dalt el llorer inmortal,


Y arranca'n sols una fulla

Y ab ton béch la'm portarás,

Per la gloria d'un sol nòm

Que dins lo còr tinch tancat.


Si te piden santo y seña, Poesía contestarás.-

¡Gloria a todos los que de allí vienen! - te dirá una música dulce y deliciosa.

Entra en el jardín entonces, en donde encontrarás a tu ídolo; descansa a la sombra del laurel eterno, galardón de tus inmortales tareas;

Y arráncale una hoja tan solo y tráemela en tu pico, para la gloria de un solo nombre que en el sagrario de mi corazón tengo encerrado.

GERÓNI ROSSELLÓ.

GERÓNI ROSSELLÓ.

GERÓNI ROSSELLÓ.      NAXQUÉ (la tilde de la e casi no se ve) eix poeta el dia 31 de Janer de 1827; y aymador ja de las lletres en los jorns de l'infantesa, l'any 1845, y no, tenint mes que 18 anys, comensá a publicar algunes poesies en los diaris y revistes de Palma.


NAXQUÉ (la tilde de la e casi no se ve) eix poeta el dia 31 de Janer de 1827; y aymador ja de las lletres en los jorns de l'infantesa, l'any 1845, y no, tenint mes que 18 anys, comensá a publicar algunes poesies en los diaris y revistes de Palma. En 1853 exí a la llum pública un volúm in 4° major, de 500 planes, estampat per en Felip Guasp y Barberi, en lo cual baix lo nom de Hojas y flores aplegá lo autor ses rimes castellanes.

Mes tart, posant esment en las belleses de la seua llengua patria, volgué mostrar lo molt que l'estimava, publicant ab un altre volúm, també in 4° major, de 700 planes y estampat en Palma per en Pere Joseph Gelabert, les Obres rimades d'en Ramon Lull, qu'encare estaven inédites, aumentant son treball ab llarchs articles, notes y variants, y un glosari de vocables antichs. Al mateix temps escrigué una monografia molt estensa ab lo titol de Biblioteca Luliana que no se ha publicat encare. 

Obras rimadas de Ramon Llull, Geroni Rosselló, idioma catalan-provenzal

Obras rimadas de Ramon Lull, escritas en idioma catalan-provenzal, + glosario de voces anticuadas + Pedro José Gelabert

http://www.cervantesvirtual.com/obra/obras-rimadas-de-ramon-llull-escritas-en-idioma-catalanprovenzal-publicadas-por-primera-vez-con-un-articulo-biografico-ilustraciones-y-variantes-y-seguidas-de-un-glosario-de-voces-anticuadas-por-geronimo-rossello--0/

Cuant renaxqueren en Barcelona les lletres catalanes ab la restauració dels Jochs florals, fó en Rosselló un de los tirants a les joyes ofertes per lo Consistori, y en féu un bon aplech. En 1861 guanyá la del Jassemí de plata per un romanç històrich de assumpto mallorquí, titolat Madona Violant: en 1862 li foren adjudicades les de la Flor natural y l'Englantina d'or per les composicions Lo castell de l'armonia y Lo Rey conqueridor, escrita la darrera ab llenguatje antich de los setgles XIII y XIV: y en el mateix certámen tingué vots per la joya de la Viola d'or y arjent la poesia religiosa L'almoyna y l'oració, que fó aprés objecte de una menció especial y estraordinaria.

Eixes joyes valgueren á lo autor, en aquell mateix any, lo títol de Mestre en gay saber que donan los estatuts del Consistori a los que per tres vegadas guanyan prèmi de los oferts per el mateix còs.

A mes de axò presentá lo autor altres obres a la lluyta, ab lo pseudònim de Lo Cançoner de Miramar, y conseguí en l'any 1864 lo prèmi estraordinari del Jassemí de plata per son romanç alegòrich La torre del mistèri; y en lo any anterior fó feta menció honorífica d'una altre poesía seua titolada Lo pelegrí.

Encare que entregat lo autor a los treballs del foro, ha publicat en la dita estampa de Gelabert, 1862, un volúm de romanços historichs (400 planes in 4°) ab lo títol de Lo Joglar de Maylorcha, escrits ab llenguatje antich; y disposa la impresió d'un altre volúm de ses poesies líriques mallorquines baix lo nom de Lo Cançoner de Miramar.

FLORS DE MALLORCA.

FLORS DE MALLORCA.

POESÍES DE AUTORS VIVENTS,

PREMIADES LES MES EN LOS JOCHS FLORALS

DE BARCELONA.

ESTAMPA DE PERE JOSEPH GELABERT.

1873.


/ Nota del editor, Ramón Guimerá Lorente:
Reemplazo la preposición á con tilde por a sin tilde. La ó por o.
Actualizo la ortografía sólo en castellano. Ejemplo, rios: ríos.
Fuente del PDF:
https://datos.bne.es/resource/bimo0000875978

/

INTRODUCCIÓ.

L'amor a la llengua pátria, poch menys que mort entre nosaltres en los començaments del present setgle, gayre no fá que se es despert en lo mes íntim de la nostra ánima; l'harpa de la terra, olvidada de los nostres pares per un altre qu'els era estranya, y que en ses mans no produia sovint mes que sons ingrats y poch escoltívols, per bona sort l'havem recobrada per sentirne melodíes molt plasents, plenes de força y energia unes voltes, y altres d'una dolçura y tendresa jamay prou lloades. Avesárenmos a veure la nostra parla tant malmenada y envilida, venguda a tanta pobresa, no servintse d'ella mes que pera les burles y les rialles, pera les vulgaritats y les sátires, que ni esment posavem tant sols en la gentilesa y galanura que li son tant naturals y tant propies: y seguint lo prejudici sens consciencia de tothom, no pensavem ni imaginat haviam que a la primera conró que li donassen, tan hermoses floretes en son clos s'havian de obrir, de tant richs colors y de tant pures esencies. Mes axó es lo que ha esdevengut venturosament. Alguns bons fills de la benvolguda Mallorca han respost ab entusiasme y ab ver y alt patriotisme al crit de sos companys d'altres terres; y unint los seus esforços als dels catalans, de qui som los fills majors, y als de Valencia, que tenim per germans, han conseguit tots fer reviure les lletres pátries, presentar al mon literari sa llengua materna jolia y engalanada, axí com cal a una princesa digna d'asseure's al costat de ses germanes del mitxjorn d'Europa, avuy reynes y emperatrius que tota la terra reverencia y escolta.

Los fills de la nostra illa han ajudat y contribuit, no poch, a la tan venturosa restauració.

Ab axó no han desmentit lo bon nom que lexaren los nostres antepasats d'altres centuries, may romasos endarrera en lo camí científich y literari seguit per Catalunya, qui se obria pas constantment entre los realmes mes avançats del mon. Y si 'Is qu' avuy conren lo sol dels antichs comtes de Barcelona veuen lograda ja la ressurrecció miraculosa, part d'axó es deu per cert als embats restauradors de Mallorca, que entre 'Is perfums de les flors dels valls y fondalades de tan delitós paradís, li han aportat veus mágiques y enciseres, perles perdudes y olvidades dins los lloguerets y les masíes que s'amagan entre les nostres fresques muntanyes, per hont en lo temps de bonesa se passejava ardida y triunfadora.

Y havia d'esser axí. Mallorca, ahont ja en lo setgle de la conquesta ressonaren les veus poderoses de RamonLull, de Romeu de Ça-Burguera, y d'en Pere Torrella (1);

qu'en lo qui 's seguí oia tant ben trovar al Infant en Jaume (2), a Fra Anselm de Turmeda (3), a n'en Maymó Peris, a n'en Berenguer de Noya y a lo Mercader mallorquí; que en lo setgle XV contava entre los molts de sos trobadors a n'en Jaume d'Aulesa, a n'en Ramon Vivot y a n'Arnau Descós; que en lo seguent sentí cantar les esparçes del Menyspreu del mon, a n'en Francesch d'Aulesa, y les rimes d'en Benet Espanyol; y que veé espirar la llengua en lo setgle XVII entre els tendres gemechs d'en Rafel Bover:

(1) Sols les obres rimades d'en Lull han estat publicades: les d'en Ça-Burguera forman juntament ab sa Biblia en rims un códice que´s troba en la Biblioteca Colombina: y les d'en Pere Torrella les havem vistes en poder del distingidíssim catalanista y bibliógrafo en Marian Aguiló.

(2) L'infant de Mallorca anomenat en Jaume IV, fill del rey desventurat que morí lluytant en la batalla de Llummajor, era molt destre y hábil en l'art de trobar, com ho assegura el P. Ginebreda en la dedicatoria que li fa de la versió catalana del llibre de Boeci dit de Consolatione.

(3) Fra Anselm de Turmeda fo natural de Mallorca, segons ho prova un bellíssim poema inédit seu, que ha trobat ab la seua jamay prou agraida diligencia lo citat Aguiló, y ho confirman alguns documents que tenim en la illa.

Mallorca, que guardada per les ones del mar ab que Deu la vá cenyir, per sa ventura sens dupte, pogué alliberarse, mes que les altres terres catalanes, del contacte estrany y de les influencies verinoses de la provincia dominant, havia de conservar naturalment richs joyells de la pedreria antiga de la gentil madona. l'essent sos fills per naturalesa tan devots de lo bell, y per amor amichs tan fervents de les coses de la patria; y veént la patria, mes encare que en lo terreny y en les institucions, en la llengua, que aporta l'historia de tots los setgles y de totes les dominacions y converteix en una sola familia los qui la matexa parlen, havian per necessitat de ajudar ab tot son poder y ab totes ses forçes a la empresa noble y santa de traurerla de l'abandó en que la havian tinguda, de purificarla de les lletjures que la deslluíen, y de axecarla y ennoblirla pera los mes trascendentals conceptes de la ciencia y les aspiracions mes altes de la poesía.

Y certament qu'els mallorquins no se son mostrats pererosos tractantse de colre y honrar a una mare que en altre temps tants de doctes veneraren, esteneren tants de reys y tants de poetes enriquiren. No bé fóren restaurats en Barcelona los antichs Jochs florals, fòu constituit lo sávi Consistori qu'havia de aportar a tant bona fi la santa creuada que es predicava, y pregonat lo primer cartell cridant a la lluyta als bons fills de la patria catalana, sentírense batre los còrs dels nostres jóvens escriptors; y fent cessar tot seguit les cantarelles, que ab parla per ells mes penosa els inspiravan los purs sentiments de la seua ánima, los recorts de son passat gloriós, y les altes esperançes de son esdevenidor, parlaren la seua llengua propia, trobantse ab ella mes forts de esperit, mes tendres de veu y de paraula, mes poderosos d'enginy, y de colors mes richs pera descriure y pintar los fets altíssims dels qui en tan bon temps l'havian parlada, inmortal l'havian feta, y le dictaren per totes les encontrades de la terra.

Els nostres trovaires que per dó especial de Deu, y tal volta per l'aves de respirar dins los perfums dels nostres florits vergers, d'oír la dolça música dels aucells dels nostres prats delitosos, dels nostres boschs ombrívols y de les nostres quexoses fontanes, per la costum de veure estesa devant sos ulls una naturalesa sempre hermosíssima, sempre riallera, insinuant, magnífica y altament inspiradora, s'han fet un cor tot ple del sentiment de la bellesa, tot d'una fibra tendre y delicada, un esperit entusiasta per tot lo noble y per tot lo gran, no podian restar sorts a la crida que s'els feya en nom d'una mare comuna, de tant temps enrera esmarrida plorosa, y als reclams de la fe, del amor y de la patria.

Y cert que no's feren esperar gayre temps. En sos còrs trobaren son ressò les mágiques paraules; y acompanyats de tot son cabal y de totes ses riqueses, y ab l'ánima vestida de sentiments tant íntims y empesa per tant delicades aspiracions, pogueren aportar y aportaren a la llengua y a la literatura maternes lo que pertanyent los era, pera que de tots fós la obra qu'es començava, y de tots la gloria del treball que s'emprenia. Y bé s'hi poden conexer en l'adreç ab que es torna adornar la revivada donçella al ferse culta y literaria, les perles que Mallorca li guardava y que de l'illa li foren restituides; axí com en l'esperit de la poesía catalana, de sí forta y vigorosa, tota la delicadesa de sentiments, tota la ternura d'espressió, totes les tintes suaus, tots los plasents colors ab qu'els nostres poetes, primorosos per instint, estétichs per intuició, dolsos y y sentimentals per naturalesa, han intentat embellirla; contribuint ab ses dots y ab son enginy a donar a la llengua la flexibilitat y galanura de les mes privilegiades, y a la musa divina de la terra la sensillesa popular en la forma y l'intensidad del sentiment en el fondo.

Mes, axí com malevetjan engalanar a la aymia de son cor, per repararla de la ruina en que la posaren l'olvit y el menyspreu dels darrers setgles; axí com diligents li aportan los grans preciosos que de son bellíssim collar se veuen encare lluir per açí y per allá, vius y encisadors a la flama sagrada de la llar dels pagesos, caents de ses rústiques converses o enfilats a ses dolçes corrandes; axí com l'escalfan ab lo alé pur de son amor, per ferne l'espressió mes alta de la bellesa y de la veritat; compláulos la gala ab que se 'Is presenta de allá les muntanyes de Catalunya, s' enamoran de l'espressió forta y varonil que hi ha presa, y los mòu la manera tota seua de dir y cantar l'indomable esperit de la terra. Y de tantes joyes enriquida, animada de tanta valentia, y feta suau ab modos tant delicats y ab tan amorosos y tendres vocables, l'han regoneguda altre volta per la guardadora mes propia de llurs pensaments, al exemple de los trobadors que la creuada seguiren, despèrts per la veu del Consistori; perque ella es la sola ab que 's pot cantar l'esperit de la nostra patria, l'amor dels nostres còrs y la fe ab que la nostra ánima s'en puja a los espays de la poesía.

Axí es com ab lo voler y ab I' esforç de tots la llengua s'es feta una per tota la terra que senyoretjaren los Jaumes y els Peres, esporgantla, d'acort, de les corrupcions que en quiscum lloch s'hi troban; axí es com tots tenen part en la noble y lloable empresa, y a tots pertany l'honra d' haverla aportada a tant bon terme. Y per cert que molt plasent ens es y fort ne gaudim, cuant en les literaries justes veém als cisnes del Llobregat y del Túria, confusos de tal manera ab los qui umplen de ses armoníes els ècos de Mallorca, sens que ningú endevinar pugue per les notes y paraules de sos cantars, lo lloch ahont naxqueren y ahont s'albergan; com possible no era conexerho en los millors temps de la literatura catalana, cuant una era també la llengua en tot lo que fou l'antich realme d'Aragó, unes eran les costums y'ls usos establerts, y una l'historia en que sos fets gloriosos s'escrivian.

La perseverancia, la ferma voluntat ab qu'els nostres poetes han treballat y ab que s'afanyan per coronar l'obra del comunal propòsit, es demostra per l'honra que n'han recullit en les justes poètiques celebrades en la ciutat comptal, (y estos son los eruditos: de comite: comte: conde: comtal; no comptal, compte, que viene de cómputo, cuenta) ahont ¡lloat sia Deu! han compartit ab los trobadors de Catalunya les joyes oferides p´el Consistori y'ls diplomes de Mestres en Gay saber, fortment desitjats dels qui senten tan alt en son cor l'amor de la patria, que per ella per sa gloria volen ferse grans, y merexents del renom que la fama escampa y dels llorers ab que corona.

Com ho han lograt los fills de Mallorca, per honra de l'illa que tant aman, crides ne fan les flors belles, que plenes del perfum esquisit de la vera poesía, y que son ornament delitós de la moderna literatura catalana, esmaltan los volúms jolius que de les composicions premiades publica tots los anys el Consistori.

Mes, com en mans de tothom no corren en l'illa exos volúms, havem cregut satisfer el públich desitx, qu'es el de tots los qui no's mostran indiferents a les coses qui'ns pertanyen, donant en lo present llibre una mostra de les obres ab que quiscun autor ha obtingut joyes de les ofertes anualment en los certámens, començant per les dels Mestres en Gay saber, per l'órdre del temps de la seua proclamació, y seguint per les dels qui han sigut premiats ab una o mes joyes, guardat lo mateix órdre; lo cual deu significar al lector que no ha de judicar del mérit dels poetes en lo volúm continguts, per lo lloch en que 'ls havem colocats, sino per les cualitats que troben y regonescan en les obres que hi havem volgut incloure. Y si ha afagit una versió castellana, pera que (peraque) fòra de les terres ahont la nostra llengua es parla, se pugue tenir una idea del esperit y carácter dels nostres poetes, ja qu'els qui aquella no conexen, no la poden tenir dels primors de forma y de rítmica que les fan dignes de tota alabança.

___

Entrades mes populars: