Mostrando las entradas para la consulta Adam ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Adam ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 25 de septiembre de 2021

EL PECADO DE ADÁN. LO PECCAT DE N' ADAM.

EL PECADO DE ADÁN.

REGRESABA Raimundo Lulio por el año 1282 de la más larga peregrinación quizás que emprendiera durante su vida. Para trazar el plan de la cruzada que meditaba y escribir con datos su libro sobre la Conquista del Santo Sepulcro, había pasado de la Alemania al Oriente, atravesado la Palestina e internádose hasta la India; y recorriendo el Egipto y la Etiopía, Marruecos y Berbería, y tocando por otros puntos, se detuvo en Perpiñan donde compuso efectivamente la obra meditada.

Hallábase a la sazón en aquella ciudad, dependiente entonces de la corona de Mallorca, el hábil y bondadoso monarca Don Jaime II, de quien Raimundo durante sus mocedades turbulentas había sido senescal y mayordomo. Aquel rey que profesó siempre el mayor cariño a Lulio, era en extremo aficionado a las ciencias y a las letras. Placíale tener amenos y provechosos coloquios con los sabios de su reino, entablando controversias sobre algún punto científico, teológico o literario. Durante la permanencia de Raimundo en Perpiñan no perdió la ocasión de tratar con su antiguo senescal, cuyo elevado talento y saber admiraba; y de proponerle la solución de algunas dudas o cuestiones.

La única que ha llegado hasta nuestros días es la que sabiamente le solventó Raimundo en doscientos versos acerca el pecado de nuestro primer padre. Versa sobre el motivo que tuviese Dios para prohibir a Adán que comiese de la fruta del árbol vedado, siendo así que sabía que había de caer en la culpa; y sobre la causa porque Dios, siendo como es infinitamente bueno, no impidió el pecado de nuestros primeros padres a fin de que todos los hombres consiguieran la eterna bienaventuranza.

Raimundo en los doscientos versos fáciles y castizos que contiene la composición poética, da completa y acabada solución a tan difíciles preguntas, con el ingenio y la fuerza de pensamiento que le caracteriza en todas las obras de polémica teológica.


LO PECCAT DE N' ADAM.

A requesta del rey de Malorcha, feu RAMON aquests rims en la vila de Perpinyá, sobre 'l precepta pausat per Deus a n’ Adam, éll scient havia de traspassar lo seu mandament, e que per ço sdevendria la dampnació de mante gent.


Un senyor rey qui bé enten,

Se maravella molt sovén,

Que Deus qui es bò en quant es

No fallís en neguna res,

Quant fé a Adam lo mandament

Qu’ el fruit no menjás, éll scient (1)

Que Adam faría lo peccat,

D' ont mant hom seria dampnat

Havent tot temps pena e mal;

Car no par raysó natural

Que Deus faés tal mandament

D' ont se seguís lo falliment

Qui no fóra si éll no manás

A n' Adam qu' el fruyt no menjás.

Empero el rey diu que enten

Que Deus no feu may fallimén (2):

Car qui ha bontat infinida

E eternal no pòt far fallida;
E esta en sol maravellar (3)

Com Deus se sapia escusar
Que no haja colpa del mal

Que han en lo foch infernal
Tant hom per aquell mandament,

Lo qual mal par fóra nient (4)
Si 'l mandament no fós estat;

E car par gran tort e peccat
Fer mandament d' ont isca mal,

vòl lo rey saber Deus per qual
Raysó se poch d' aysó escusar:

E car a mí l' escusa apar
Clara a mon entenimen

Si tot con hom qui pauc entén (5)
Al senyor rey si eu dich lo vér (6)

Per lo ver dir, hagen plaér,
No per çell qui ‘l diu, car pauc val:

L' escusa deym que es aytal.
__


Deus infinidament enten

E ha infinit amamen,
E infinit bonificar,

E per ço no pòt ignorar,
Ni amar mal, ni far peccat.
Ha donchs Deus per infinitat
Poder perqu' es poch escusar

Que no consentís al peccar
De Adam ni en la greu dolor

Qu' en infern han li peccador.
E si Deus nos pòt escusar,

Son poder no poch abastar

A l' escusar e es finit;

E car finit e infinit

No pogren esser un poder,

Anem mostrar donchs lo dever

Perque Deus pòt escusa haver,

E mostrem com la escusa es.

__


Deus quant consirá que dixés

A n' Adam qu' el fruit no menjás,
Posá orde en aquell pás

Ab ço que n’ Adam hac pausat,
Ço es la francha libertad (7)

Que li doná per far lo bé;
E car Adam fó de no re (8),

Per natura d' aquell no res
Hac libertad perque pogues

Fer lo falliment e peccat;
En axí fó en libertad

Que no menjás o que menjás,

E'n egualtat foren li pas

On estava sa libertat,

Car per lo bé qui 'l fó donat (9)

A far lo bé e no forçat

En creant sentí libertad,

Com estigués obedient;
E car fó vengut de nient

Sentia en sí libertat
Perque s' enclinás a peccat

Com sia ço que peccat es
Contra çó qui deu esser res;

Hac donchs Adam elecció
En far lo mal contra raysó

De far bé qui 's cové ab res
E volch s'enclinar a no res,

Qui 's contra res qui es lo bé,
E la natura d' ont be' n vé

Esquiva a natura pres (10)
A fer ço qui no está res;

Ço es peccat qui no ha sort
Qui 'n ço qui es haja null port;

E seguí ço d' ont fó vengut
Contra ço perque era haút,

Ço es far bé a qui 's cové
Que éll sia alcuna re

Per Deus conexer e honrar;
En est pas apar l' escusar,

Que Deus ha, pus que Adam pogués
Far lo bé si éll se valgués (11),

Per natura del bé qui fó

En éll per la creació,

D' aquell bé qui li fó donat

Ab que pogra contra peccat;

E si Adam volch lo mal far
De lo qual se pogra escusar (12),

E volch seguir lo seu nient
Per lo qual poch far falliment,

E en farlo no fó forçat,
Ans lo fé ab la libertat

De son nient, segons que es dit,
E fé lo peccat ab delit (13);

No fé donchs Deus lo falliment
Si a Adam fé lo mandament;

Ja sia ço que Deus sabés
Ans que lo manament faés,

Que Adam faria lo peccat
D' ont mant hom serian dampnat,

Pus que Adam poch far lo bé

Lo qual Deus totas vets sab bé (14)

Que Adam lo bé pogra far

Ab lo bé que en éll volch crear,

Perque hac raysó en far bé (16),
Aixi com desraysó de sé (16)

Hac en far lo mal per nient,
Segons que havem dit clarament.

Es donchs manifest e provat
Com Deus está ben escusat

Del peccat que Adam ha fet,
E que Deus lo puní per dret

E puneix tots sos consequens

Per dret, com ço qui es niens,

Ço es peccat fan sostentar

En l' esser que Deus volch crear

Qui ab null peccat no 's cové.

___

Emperó encara reté

Lo rey son bò maravellar;
E volch encara demanar (17)

Com Deu sia bò vas tots lats
Perque no esquiva peccats,

Tant que hom no 'n faés negú
E que gloria hagués cascú (18)

E no fós pena per peccat,
Per ço que divina bontat

Esquivas pena e peccat

En ángels, e 'n tot home nat,

E que negú no fós perdut,

Mas que tuyt haguessen salut,

Pus que la divina bontat
Es gran e no vòl null peccat;

E car la demanda es formada
Sobre gran bé, cové esser dada

Responsió: Per la gran bontat
De Deus qui ha el mon ordenat

A far gran bé qui conegut
No fora si no fós haút

Peccat e pena per peccat,
Car no fóra remunerat

Gran bé si hom no pogués far (19)
Pecat, ni per éll pena dar;

Car no pogr' esser libertat
En far lo bé o lo peccat;

E Deus no pogra gran bé far
A l' hom, pus no pogués peccar

E ab libertat Deus amar,
Obeir, servir e honrar:

Car tot hom l' amara forçat
Perque no li 'n conegra grat (20),

E ja Deus no pogra formar
En paradís gloriejar;

Car si hom mal far no pogués
E que franchament no volgués

Deus obeir, servir, e amar,
Ni Deus no pogra res jutjar

Ni igualar, donar negun bé,
Ni pogra perdonar en re,

E bontat no hagra ab que (21)
Pogués far en home gran bé:

Fora donchs ligat lo poder
De Deu qui no pogra bé fer

Gran ni petit per jutjament,
E fóra estat lo ligament

Per ço que hom mal no sentis.
E si Deus en ço consentis

Ligara son res ab no res,
Del qual no res tot home es

E fera contra sí peccat,
Lo qual fora infinitat

En cascuna de ses virtuts,
E tot si hagra deçebuts

Per ço que hom no hagués mal,
No par donchs raysó natural

Que Deus qui es bé infinit
Per bé finit sia fallit,

Ligat e prés contra son bé.
Veus donchs, senyor rey, perque vé

En hom peccat, pena e dolor
Per çó que el bé sia major;

E com lo puscha far de grat
E 'l be ‘n sia remunerat

E pòt esser, pus que Deus es
Escusat, segons que dit es.

___

Finit está aquest escrit

A honor del Sant Esperit;
Lo qual me ' scalf en la calor

De s' amor, a mí peccador.


VARIANTES.

(1) Qu' el fruit no menjás, éll sabent
(2) Que Deus no y feu fallimen:
(3) Esta heu sol maravellar
(4) Lo qual par no fora nient
(5) Si tot som hom qui pauc enten
(6) El senyor rey si eu dich lo ver
(7) Ço es la francha volentat
(8) E car Adam fón de non re
(9) Car per lo bé qui l' fon donat
(¡O) Esquiva e natura pres
(11) Fer lo bé si éll se volgués,
(12) Del qual se poguera escusar
(13) E fó lo peccat ab delit;
(14) Lo qual Deus totas vets sabé
(15) Perque hac rahó en far bé,
(16) Així com desrahó de sé
(17) E volch encare demandar
(18) E que gloriejás cascú
(19) Gran bé si no es pogués far
(20) Car no li ‘n convengra grat,
(21) Ab bontat no hagra ab que.

lunes, 30 de agosto de 2021

FE, ESPERANÇA Y CARITAT. Miquel Victoriá Amer.

FE, ESPERANÇA Y CARITAT.


I.

Quant se veren Adam y Eva

Per la primara vegada,

Y sentiren dins son cor

L'amor sens fi de nostr'ánima,

Que en agrahiment a Deu torna

Tot lo bé que d'Ell devalla;

Humiliats, ab les mans juntes,

Los ulls al cel axecaren,

Y son amor muntá al cel,

Transformat en la paraula.

¡Ó primer himne d'amor!

¡Ó primera veu d'hosanna!

¡Quí'l' tornés sentí' a la terra,

Bella música de l'ánima!


FÉ, ESPERANZA Y CARIDAD.

I.

La primera vez que se vieron Adán y Eva, y sintieron en sus corazones el amor inmenso de nuestra alma, que devuelve a Dios en agradecimiento todo el bien que de Él desciende; reconocidos y en ferviente plegaria elevaron al cielo sus ojos y remontáronse hacia las nubes sus afectos transformados en la palabra.

¡Ó primer himno de amor! ¡ó voz primera de hosanna! ¡Quién volviese a oírte sobre la tierra, sublime música del espíritu!


Lo Criador totpoderós

En sentirla 's va complaure;

Y, per amor a sos fills,

Feu que del cel devallassen

Tres puríssimes donzelles

D'amor eternal formades:

Tres bessones, sols visibles

Per qui creu, espera y ayma.

Dins son cor sent l'una a Deu,

L'altre a la terra es sa imatge,

L'altre lo veu en lo cel

Y al cel vol sempre tornarse'n.

Llavors fonch quant Deu va dir

A Adam y Eva estes paraules:

- A vostre cor agrahit

Li he volgut donar les ales

De tres amors, tres virtuts,

Fe, Caritat y Esperança,

Ab que, quant vulla, a mi vinga

Pera veure'm cara a cara,

Pera habitar mon palau,

Pera menjar a ma taula.

Tot quant he creat a la terra,

Tot ho he fet pera vosaltres;

Del arbre del bé y del mal

Sols la fruyta está vedada,

Puix moririeu de mort

Lo mateix jorn que 'n menjasseu. -

Adam y Eva al paradís

Devant Deu varen romandre;


Complacióse de oírla el Criador omnipotente; y, por amor a sus hijos, hizo que bajaran del cielo tres purísimas doncellas engendradas por el amor eternal, tres hermanas visibles sólo para el que cree, espera y ama.

La una siente a Dios en lo íntimo de su corazón, la otra es su imagen sobre la tierra, la otra le ve en la gloria y volver a ella es su constante anhelo.

Entonces fue cuando Dios dijo a Adán y Eva estas palabras:- Pláceme (Me place; placéme) regalará vuestro corazón agradecido las alas de tres amores, de tres virtudes, Fé, Caridad y Esperanza, para que pueda volar a mí cuando quiera y verme cara a cara, vivir en mi palacio y bienaventurada sentarse a mi mesa. Cuanto he creado sobre la tierra es para vosotros; solo os es vedada la fruta del árbol del bien y del mal, pues moriríais de muerte en el momento mismo que la tocarais. - Adán y Eva permanecieron a la presencia de Dios en el paraíso, delicioso vergel de alegría,


Plasent verger d'alegría

Que llurs fills tot jorn demanen,
Jatsia recort no 'n quet,

Mes la Fe 'l pinta encara are.

Y vingué al mon la superbia

Aportada per lo diable

A fer guerra a les virtuts

Ab que Deu enriquí l'ánima.

Eva escoltá la serpent,

No a la Fe que l'hi parlava

Ab la veu d'humilitat,

Filla de Amor y Esperança.

Y Adam també a la superbia

Son cor, com Eva, donava,

Y la mort entrá a la terra

Com reyna a senyorejarla.

Ay, pecat de vanagloria,

¿Quí 'l' recorda sense llágrimes?

¿Quí 'l' mentará sens lo plant

Que de pare a fills devalla,

Que per tot lo mon s'esten

Y per toda edat s'escampa?

¡O mala clau de la mort!

May l''haguès forjat lo diable

Per fernos perdre la vida,

La vida que Deu ens dava!

___

por el cual a todas claman sus hijos, pues aunque no queda de él la memoria, descríbele la Fé todavía.

Y conducida por el diablo vino al mundo la soberbia a hacer guerra a las virtudes con que Dios enriqueció el alma. Eva escuchó a la serpiente que le hablaba con el acento de la humildad, hija de la esperanza y del amor. Y Adán entregó como Eva su corazón a la soberbia, y la muerte entró cual reina a señorear el mundo.

¡Ay, pecado de vanagloria! ¿Quién puede recordarte sin lágrimas? ¿Quién meditará en ti sin el llanto que de padres a hijos desciende, que se esparce por todo el mundo, y se perpetúa en todas las edades? ¡O mala llave de la muerte! Nunca pudiera Luzbel forjarte, para hacernos perder la vida que Dios en su bondad nos regalara!

____

II.


Restant Deu enfellonit

Feu justicia assenyalada

Forallançant a Adam y Eva

De sa heretat y sa casa:

Vers lo qual son cor, sos ulls

Tot plorosos se giraven

Quant la terra de la mort

Devant ells se presentava...

Y devant del paradís

Tant sols hi veyen lo ángel

Que 'l brant flamejant brandia,

Y les flames que volaven

Entorn del árbre de vida

Lo camí per' esborrarne.

¡Ay, primer himne d'amor!

¡Ay, perduda veu de hosanna,

Que en lo jorn de la creació

De la terra al cel pujava!

¡Ay, veus del cor, veus de gloria,

Bella música de l'ánima!

¿Qué 'us heu fet, y está la terra

Tota triste y desolada?

Del paradís Adam y Eva

Sols malmesa l'Esperança

S'en dugueren ab lo plor

Que llur pecat infantava;


II.

Irritado el Señor hizo señalada justicia, lanzando a Adán y Eva de su heredad y de su casa: hacia ellas volvían su corazón y sus ojos lagrimosos, cuando se presentó a su vista la tierra de la muerte....

Y a la puerta del paraíso sólo veían al ángel que blandía la espada de fuego, y las llamas que rodeaban el árbol de la vida para borrar el camino que a él conducía.

¡Ay, primer himno de amor! ¡Ay, perdida voz de hosanna que en el día de la creación te elevabas hacia el cielo! ¡ Ay, voces del corazón, voces de gloria, sublime música del alma! ¿Qué fue de vosotros que está la tierra toda tan triste y desolada?

Del paraíso solamente se llevaron Adán y Eva la maltratada Esperanza y el llanto que engendró su crimen; y alzaron hacia el Señor su vuelo la


Y la Fe y la Caritat

Escarnides, rebujades

S'en tornaren cap al cel,

Cap al cel fent la volada.

L'Esperança anar volia,

Volia aná' ab ses germanes,

Mes tan estreta le duyen

Que obrir no pogué les ales;

Y ella be veya en lo cel

Ses dues sors ben aymades,

Y pendre 'l vol no podia,

Y, pobreta, les cridava

Que volia anar ab elles,

Que vinguessen a axecarla!

Fe y Caritat respongueren

Que foren tan maltractades

En lo mon, que no hi vendrien

Sino ab Deu altre vegada,

Perque be hi fossen rebudes

Y enjamés foragitades.

Mes tant dol, tant dol ne feya

La desvalguda Esperança,

Benavyrança somiant

Y no trobant mes que llágrimes,

Que a la Fe y la Caritat

Deu va fé, aquesta encomanda:

- Tornau al mon, filles meues,

Mon fill Jesús esta nit

Naxerá dins una estable;

L'humilitat torna al mon


Fé y la Caridad despreciadas y escarnecidas. Bien quiso la Esperanza seguirlas, mas llevábanla tan oprimida, que no pudo extender sus alas. Ella veía en la gloria a sus amadas compañeras, mas no pudo alzar el vuelo y llamábalas triste, y decía que a levantarla vinieran, que con ellas irse quería!

Fé y Caridad respondieron que había sido tan cruel con ellas el mundo, que otra vez no volverían sino con el Señor, para ser bien recibidas jamás de allí lanzadas.

Mas tal era el duelo, tal el gemido de la Esperanza desvalida, soñando siempre ventura y no hallando sino lágrimas, que Dios dijo a la Fé y a la Caridad: - Volved, volved al mundo, hijas mías. Jesús, mi hijo, nacerá esta noche en un pesebre y tornará al mundo la humildad que


Que lo diable bandejava.

Tornau al mon, filles meues,

Feu reviure l'Esperança

Que allí defall tota sola,

Y aculliment si no 'us daven

Contra superbia, avaricia

Y lucsuria malanada,

Contra ira, gola, enveja,

Contra peresa bastarda,

Mon Fill al peu de la creu

Vos oferirá posada;

Y allá estaréu per quants vullen

Muntar ab les vostres ales

Al cel d'amor que he promés

A qui creu, espera y ayma. -

___

perseguía Luzbel. Volved al mundo, hijas queridas, haced revivir la Esperanza que débil y sola desfallece; y si no os diesen acogimiento contra la soberbia, la avaricia y la lujuria torpe, contra la ira, la envidia, la gula y la pereza bastarda, mi hijo os dará hospedaje al pie de la cruz; y allí moraréis perpetuamente, para ofrecer vuestras alas a cuantos anhelen remontarse al cielo de amor que he prometido a quien cree, espera y ama.

_____

LO MISTERI DE LA CONCEPCIÓ DE MARIA. Miquel Victoriá Amer.

LO MISTERI DE LA CONCEPCIÓ DE MARIA.

Axampla 'l cor, rassa d'Adam maleyta,  Condempnada a la pena de la mort,  Dintre l'eternitat l'hora beneyta  Sona de redempció pe'l teu conort.


Axampla 'l cor, rassa d'Adam maleyta,

Condempnada a la pena de la mort,

Dintre l'eternitat l'hora beneyta

Sona de redempció pe'l teu conort.


La porta está del paradís tancada

Y lo camí que hi mena está esborrat,

Mes la veu del Senyor altra vegada

Un hort de mes delit l''ha regalat.


L'ergull enmatziná la teua vida,

Y l'amor la ferá reviure al cel

Quant l'hora del Senyor sia complida

Y del pecat treta del mon la rel.


EL MISTERIO DE LA CONCEPCIÓN DE MARÍA.

Ensancha el corazón, raza de Adán maldita, a muerte condenada: sonó en el reloj de la eternidad la hora bonancible de tu redención.

La puerta del paraíso está sellada, borrado el camino que a él conduce; mas la voz compasiva del Señor, más delicioso vergel te ha regalado.

El orgullo envenenó tu alma, y por el amor revivirá esta en el cielo, cuando la hora del Señor sea cumplida, y arrancada de la tierra la raíz de pecado.


Axampla l' cor, rassa d'Adam maleyta,

Y canta himnes de gloria a ton Senyor:

Concebuda es María, d'Ell beneyta...

Y la serpent tremola de pahor.


Ángels inmaculats que veis la gloria

De Deu devant son trono inmaculat,

Cantau lo cántich nou de la victoria,

Que ha guanyat a l'ergull la caritat.


Cantau, cantau les glories de María,

Encarnació de tot l'amor de Deu:

Ella es la que 'l Senyor ja prometia

A Adam quant va trencá 'l precepte seu.


Ella es l'eleta del Senyor per temple

De la puresa y celestial amor,

Y eternalment Ella será l'etzemple

De la magnificencia del Senyor.


Ella es la dona humil, la dona forta

Que, armada ab les virtuts de l'Increat,

D'un novell paradís ve a obrir la porta

Quant lo cap de la serp haja esclafat.


Ella del Criador es la clemencia

Que cobre l'univers ab son mantell,

Y per lo mon perdut de l' innocencia,

Dona d'amor del cel un mon mes bell.


Ensancha el corazón, raza de Adán maldita, y entona himnos de alabanza al Criador: concebida es María en su gracia y tiembla despavorida la serpiente.

Ángeles inmaculados que contempláis la gloria de Dios cabe su trono sin mancilla, pues venció la caridad a la soberbia, entonad el cántico nuevo de triunfo.

Cantad, cantad la gloria de María, sublime encarnación de todo el amor divino; Ella es la que el Señor ya prometía a Adán al infringir este el precepto de vida.

Ella es la elegida del Señor para sagrario de la pureza y del amor celestial; eternamente será Ella el ejemplo de la soberana magnificencia.

Ella es la humilde virgen, la matrona fuerte, que armada de la virtud del Omnipotente, destrozada ya la cabeza de la sierpe infernal, viene a abrir las puertas del nuevo paraíso.

Ella es la clemencia del Criador que cubre el universo con su manto, y en cambio del mundo de inocencia perdido, nos ofrece un mundo más bello de divinal amor.


Ella estava ab l'Etern quant fo aufegada

La terra per les aygües de la mort,

Y Deu digué per Ella: Altra vegada

No trametré a la terra eixa dis-sort.


Y en mitx del llamp, del tró y de la tempesta

Estava ab Deu al mont de Sinaí

Quant digué a l'home la paraula aquesta:

No tindrás altres Deus devant de Mí.


Y aprés, quant la criatura adulterava

Ab la vida y ne feya un Deu de l'or,

També María ab lo Senyor estava,

Y de sos ulls tancats n'eixia 'l plor.


María, amor de Deu, tota puresa,

Vina à nedejá 'l mon de tot pecat;

Dú l'esperança per l'Etern promesa,

Lo fruyt de l'arbre sant de caritat.


Per la piadosa Omnipotencia ombrada,

Infantarás Jesús, lo Salvador,

Essent per tots los setgles exalçada,

Verge Mare de Deu, del sant amor.


Misericordia del Etern, María,

Ves al peu de la creu, que Deu ho vol,

A passar las tres hores d' agonía

De l'humanal llinatge per consol.


Ella estaba al lado del Señor cuando la tierra fue anegada por las aguas de la muerte, y por ella dijo Dios: No enviaré más a la tierra tanto duelo.

Y en medio del rayo y del trueno y del torbellino estaba con Dios en el Sinaí, cuando dio al hombre el sublime mandato: No adorarás ante mí otros dioses.

Y más tarde, cuando el hombre adulteraba con la vida y del oro fabricaba sus dioses, María con el Señor estaba, y corría el llanto de sus ojos, cerrados para no ver el crimen.

María, amor de Dios, toda pureza, ven a purificar el mundo de toda mancha; tráenos la esperanza prometida por el Eterno, sagrado fruto del árbol de caridad.

Te hará sombra la misericordia del Omnipotente, parirás a Jesús, nuestra salud; por todos los siglos serás ensalzada, Virgen Madre de Dios, Madre del santo amor.

María, misericordia del Eterno, ves (ve) al pie de la cruz, que Dios lo quiere; ves a sufrir las tres horas de agonía para consuelo del humano linaje.


Y consumada de salut la obra,

Alegri a l'univers ton esperit,

Y alçant lo vel del mon de Deu, descobre (se llich al original: ve!)

La segona creació de l'Infinit.


ENDREÇA.


María, Verge santa, inmaculada

Mare del Redemptor,

Acullnos per tos fills, dona 'ns posada

A la casa payral del sant amor.

____

Y consumada la obra de redención, regocije al universo tu espíritu; y alzando el velo del mundo de Dios, descúbrenos la segunda creación del Infinito.

María, Virgen santa, inmaculada Madre del Redentor, adóptanos por hijos, hospédanos en la casa paterna del santo amor.

___

sábado, 6 de noviembre de 2021

IL TESTO PROVENZALE DEL LIBRE DE LA DOCTRINA PUERIL.

IL TESTO PROVENZALE DEL LIBRE DE LA DOCTRINA PUERIL


(Obra íntegra no publicada por Vincenzo, sólo un extracto).

Nota di V. de Bartholomaeis, presentata dal Socio E. Monaci

Col titolo di Liber doctrinae puerilis è attribuito a Raimondo Lull un trattato didattico-morale in prosa, ch'egli avrebbe scritto verso il 1275 per istruzione del proprio figliuolo. Dell'opera, che rimane ancora inedita, si hanno due redazioni, l'una catalana e l'altra latina, conservate in mss. della biblioteca di Monaco (se refiere a München de BayernMonaco di Baviera, donde monaco : Mönch : monje) (1: Histoire littéraire de France, XXIX, p. 325 (Littré). ). Sono ora in grado di segnalarne una terza provenzale, esistente nel cod. E, 4 sup. dell'Ambrosiana di Milano

https://ambrosiana.comperio.it/opac/detail/view/ambro:catalog:70144

https://lullus.ub.uni-freiburg.de/files/lullus/DocPortal_derivate_00013814/schriften.html

Milano, Biblioteca Ambrosiana E4 SUP, doctrina pueril, provenzal, occitan

È questo un ms. di piccolo formato (mm. 12 X 16), membranaceo, con legatura antica, di cc. 71. Scritto a doppia colonna, con iniziali alternativamente rosse e azzurre, da una mano transalpina, lo si potrebbe riportare al sec. XIII e forse più in là dell'ultimo quarto; se su questo punto non ci consigliasse la debita circospezione la data stessa assegnata alla composizione lulliana. Il libro vi è contenuto intiero in tutte e cento le rubriche che lo compongono e con la tavola che si trova in testa al volume. 

Secondo l'Histoire littéraire (l. c.), il Lull avrebbe prima composto il trattato in catalano e poscia lo avrebbe tradotto in latino. Ma, poichè non è infrequente il caso che il fecondo poligrafo maiorchino passi come autore di scritti non attribuitigli con piena ragione, o di cui non è che il traduttore, così ora, alla presenza della redazione provenzale, può nascere ben legittimo il sospetto che la redazione primitiva della Doctrina pueril non sia la catalana. E di catalanismi, almeno de'  più perentori, si mostra scevro il testo ambrosiano

Questa questione mi propongo di studiare quando metterò a stampa integralmente la nuova redazione e avrò avuto l'agio di fare i necessari riscontri con le altre. Intanto mi limito a dare l'annuncio e un saggio di quella; la quale, in ogni caso, rappresenta sempre un acquisto per la storia della letteratura provenzale. 

Si tratta di un libro di testo per l'insegnamento che oggi diciamo secondario, e che, quantunque abbia carattere privato, nondimeno di una certa diffusione dovè godere di là e di qua da' Pirenei. La forma è quella di una enciclopedia. Infatti, prendendo le mosse da Dio e dalla creazione, il precettore passa successivamente a fornire insegnamenti sugli articoli della fede cristiana, su' precetti del decalogo, sulle virtù e su' vizi, sulle varie religioni o leggi, sulle sette arti liberali, sul diritto, sulle arti meccaniche, su' principi, su' chierici e su' religiosi, sull' anima e sul corpo, sulla vita e sulla morte, su' costumi, su' quattro elementi, sull'anticristo, sulle sette età del mondo, sugli angeli, sull'inferno e sul paradiso. È insomma un tutto complesso e compiuto, ben racchiuso in quella cifra tonda di cento rubriche. 

E non minore interesse desta forse rispetto alla lingua. Per attenermi a quanto merita di esser messo in rilievo in una prima comunicazione, noterò che nel testo ambrosiano sono in generale rispettate le regole della flessione nominale assai più di quanto dovremmo aspettarci, ove si trattasse effettivamente di una traduzione dal catalano, e non anteriore all'ultimo quarto del sec. XIII. Non mancano tuttavia i soliti nominativi con l' “allungamento” analogico, quali libres, senhers e senhors, paires, salvaires e simili. Ma più raramente ci imbattiamo in 

sgrammaticature come del salvaire, engenra Dieus le paires Dieus Fils, Dieu lo cel e la terra creiet, sabia son fil senher, ecc. Circa l'articolo maschile siamo alle condizioni della Flamenca: nom. le, obl. lo; e, quanto al femm., è notevole il largo uso di li al nom., tale da pareggiare, se non anche da soverchiare, le condizioni della Doucelina, dov' è normale. E interessanti del pari sono gli obliqui pronominali de tu, a tu, nant tu, per tu. 

Rigidamente fermo è poi il riflesso ch di CA; e ch è anche il riflesso normale di CT; chè qualche caso di it (faita, perfeita; freit) è meramente sporadico, nè altera il colorito idiomatico del testo. Ci si riconduce adunque, nell' ordine territoriale, a quella delle sezioni occitaniche nella quale insieme risuonano, per seguire la esemplificazione del Suchier (1), chauza e fach; sezione che comprende, da una parte il Limosino, e dall'altra il dipartimento della Drôme e delle Alte Alpi. Ora, da quale di queste due proverrà più specialmente il nostro testo? La nota più caratteristica di esso consiste nella caduta della dentale che si trovi tra vocali o in fine di voce. 

Così: chaer, chautz, pechaor, chasteaz, donaa, meesma, poer, creaas, e pecha, pessa ('pensato' pensiero), obliga, cree, renee (rinnegò) ecc. E siccome questa non è caratteristica limosina, ma è propria di quelle parlate che si distendono in sezione orizzontale dalle pendici delle Alte Alpi fino al Rodano (2) così non parrà troppo avventurata l'affermazione che ad esse per l'appunto sia appartenuto lo scrittore del ms. ambrosiano. 

(1) Le français et le provençal, p. 74. 

(2) Suchier, l. c. Qualche esempio di questo fenomeno anche nel ms. 

Giraud, studiato dal Meyer, Les dern. troub., p. 23. 

(Vincenzo escribe uol : vol)

COD. AMBR. E, 4 SUP.

Dieus honratz glorios senhers nostre, ab gratia e benedictio vostra comensa aquestz libres que es dels comensamens de doctrina pueril. Aysi comensa le Prologues. 

Dieus vol que nos trebailhem e nos coytem (1: Ms. coytetem, che non mi pare abbia riscontri.) (un lector cualquiera leería "covtetem") en el a servir, car li vida es breus e li mortz s'acosta a nos totz jorz. E per aysso perdemen de temps deu esser azirable. On al comensamen deu hom mostrar a son fil las chausas que son generals el mon, per so que sapcha devallar allas especials. E fassa hom ajostar en vulgar son filh al comensamen de so que apenra, per tal que entenda so que ajostara. En apres coven que ad aquel sia facha costruccios en aquel libre meteis le quals sia translatatz en lati. Car enans en entendra lo lati. 

On com asso sia enaissi,  per amor d'aiso, .j. homs, paures pechaires mesprezatz de las gens, colpables, meschis, non dignes que sos noms sia escritz en aquest libre, fai abreujadament com plus planament por, aquest libre al sieu amable fill, per tal que plus leugieyrament e enans puescha intrar en la sciencia en la qual sapcha conoisser amar e servir son glorios Dieu. El comensamen cove que hom fassa apenre son fill los .xiiij. articles de la sancta fe catholica e los .x. mandamens que nostre senher Dieus done a Moysen el desertz. Covenens chauza es que hom a sso fill mostre a cogita en la gloria de paradis e en las penas efernals e els autres chapitols que se contenon en aquest libre. Car per aytal cogitamens s'acostuma l'enfant a amar et entemer Dieu e cossent a bos nuirimens. 

.j. Dels .xiiij. articles de .j. Dieu. 

Fils, tu sapchas que article son creire et amar veras chausas e meravilhozas de Dieu. Le prumiers articles es creyre .j. Dieu, le quals es comensamens de totz comensament e senhers be fazens de tot cant es. A creire te coven .j. Dieu esser tan solamen, el qual non a nul defallimen,  ans es complimens de totz achabamens. Aquest Dieus es no vizibles als tieus oils corporals e es vizibles als oils de tota arma e es dignes de tota lausor e de totz onrament. En Dieu es boneza amors vertat veritat gloria perfectios drechura largesa misericordia humilitas senhoria paciencia. En Dieu a motas virtus semblans a aquestas. E chascuna d' aquestas virtutz essems son .j. Dieus tan solamen. Hobligatz iestz a creire et amar aquestas chausas. E per aisso iestz creatz e vengutz en aquest mon que .j. Dieu tan solamen creias et azoras e ames e temias; e si aiso no fas, las penas effernals t'apelaran, que lai aves sostennir trebails non feinitz. Amables es Dieus, car es totz bos; grans es Dieus, car tot cant es termena en el; durable es Dieus car non a comensament ni fin; temables es Dieus, car tots poders es en el et totas chausas sap. Fills, ama Dieu per so que el te ame e que te fassa agradable allas gens; la veritat que as  en vezer en auzir en odorar en tochar en parlar, totas las as de Dieu. 

Ama veritat per tal que li divina veritat non te sapcha messongier. Mespreza la gloria d'aquest mon que pauc dura, per so que sias possezidors de la gloria que non a fi. La tieua arma saolla la de la perfectio de Dieu, car nulha autra chauza non li pot donar compliment. Fils, ama justizia, car si non o fas, justizia te justiziara a sufric perdurable. No sias cobes a Dieu de so que t'a donat, car mais te pot donar o tolre que ad autre. Ajas misericordia, si vols que te sia perdonat. Humilia te a Dieu que essausa los humilis et devala los ergollos. Non ajas vergonha de honrar et servir et obezir Dieu, car honratz senhers t'es, et ama paciencia per so que non chaias en l'ira de Dieu. Fills, si crezes en .j. Dieu, acomplir te coven totas las chauzas davant dichas e motas d'autras semblans a aquellas, si vols esser agradables a Dieu. 


.ij. De Trinitat. 


Obligatz iest, amables fills, a creire en la  sancta Trinitat de nostre senhor Dieu, la qual Trinitat es .j. Dieus que es en Trinitat. So es assaber lo Paires e lo Fills e lo sans Esperitz. En creire .j. Dieu es le premiers articles, e creire en Dieu Paire es le segonz, e creire en Dieu lo Fill es le terz, e creire en Dieu sants Sperit es le quartz. Dieus Paires engenret de se meteus Dieu Fill et Dieus sans Esperitz ieys (1 : ieys fu aggiunto nel margine.) de Dieu paire e de Dieu lo fill et le Paires e le Fils et sans Esperitz son a Dieus 

tan solamen. En fundament et eternal et ab tot compliment engenra Dieus le Paires Dieus Fils et ver Dieus sans Esperitz de Dieu Paires e de Dieu Fils. Le Paires es .j. e le fils es autres e le sans Esperitz es autres e totas aquestas tres personas son .j. poders una savisa (saviea, saviesa) una amors. Fils, que dic de la sancta Trinitat de Dieu e de la sieua unitat es aissi con dic, encaras miels que non te puesc dire. E ssi tu en aquest mon per lum de fe crezes, en l'autre segle o entendras per lum de entendement enluminat, per la divinal entelligencia. Sabes per que tu, fils, non podes entedre et siest obligas a creire so que non entens de la santa Trinitat. Car li unitas e li trinitas de Dieu es majers que le tieus entendemens e car ieu non t'o dic en  manieyra que tu o puescha entendre. Non descreas tot so que non potz entendre, car, si o fas, tu vols far major ton entendement a totas chauzas. E sabes per que te parli enaisi sotilmen, per so que tos entendemens s'acoste a essaussar en entendre e tos volers en amar Dieu. Non mespreses, fils, aquest libre per so car grossament es recomtatz, car non es fatz a essalsa entendemen, ans es faitz per so que l'entendemens dels effans pueschan esser eissausatz a entendre aquest mon e Dieu. 


.ijj. De creatio. 


Creayres es fazeires que a fag lo mon de non re. On el comensamen Dieu lo cel e la terra creiet, e fo lo primier jorn del diemenga, el cal creet los angels et en aquel jorn chaegron li demoni de cel, per so car volgron esser senblan al Altisme ; et coferme Dieus los angels enistamen que non poguessan pechar. E lo lus (lo dilluns; el lunes) creet lo cel el cal istau li angel denan Dieu. E lo dimars cree Dieus la mar e la terra e las herbas et los arbres e lur semensas. E lo dimercres cree Dieus lo soleill e la luna e las estelas per enlumenar la mar e la terra. E lo dijous creet Dieus ausels bestias. E lo divenres creet Dieus  home que ac nom Adam, e can fo adurmis trais li una costa don creet fempna, so es Eva. E de Adam sem tug issi. En aquel jorn meteus mes Dieus Adam et Eva en paradis terrenal. E fetz lo senhor de totas las bestias e de totas las plantas e de totz los aucels e de totz so que terra leva ni soste. El seten jorn Dieus repauzet, a demostrar que Dieus avia dona al mon tot so que era covinent a esser crea, e per aisso le setes jorns (1: Ms. ionrs.) fon jorns festivals e jorns de lauzar e honrar e contemplar Dieu, a demostrar que en aquel jorn on lo mons comence, coven fenir le operamens de nostra redempcio. Fils, si vols aver salvacio, a creire te cove que Dieus sia creaires de tot cant es, tornaria a non re, si Dieus non o sostenia, et ses Dieu so que es non seria. Vejas, fils, can graus chauza a Dieus creaas aissi, con lo cel e la mar e la terra. E vejas cantas creaturas a diversas creadas (2). 

(2) Veramente si dovrebbe leggere creades, essendovi un d tagliato. 

Ma sarebbe questo il solo esempio di -es per -as che ricorra in tutto il 

testo; e non è il caso di pensare a un catalanismo. 

E esgarda con las creaturas bellas e profitablas. On si en las creaturas a tan de be, obre los oils de l'arma e veras can grans e can nobles es e bos

le creaires que totas chauzas a creiadas. Tut li rei que son ni tut li home d'aquest mon no poirian creia una flor ni una bestia, ni non poirian creiar nulha creatura, ni poiria vedar al soleil so movement,


ni alla plueja son devallamen. D'aquellas chauzas que son a 

home plus nessessarias a Dieu dona major habundancia, aissi con 

d'aher e d'aiga e de fuec et de sal e de ferre e de pan e de l'autras chauzas semblans a aquestas. Crea Dieus alas (allas) aus aucels per so que poguessant volar et a lur dona pluma, per so que sian lur sabatas et als arbres a creadas fueillas per so que pogussan lors frucs maurrar. Et a las peis a creada la mar per so que pueschan nadar. E a chascuna creatura a creadas Dieus aquellas proprietas que li son mestier. Dieus a crea a home lo chaval per chavaujar (cheval : cavall : caballo per cavalcar, cavalgar, cabalgar) et lana per vestir e lo fuoc per chalfar e lo buou per arar e totas las autras creaturas a creadas Dieus a servir home. Can seras, fils, a la taula  et auras nant tu las viandas que deves manjar, remembra cantas creaturas i veiras, las cals Dieus a creadas. E entent que las chauzas que tu manjas t'a fachas Dieus adveire de divers luocs. Dieus a creat los oils, per so que ab els lo vejas en las creaturas qui ll representon als oils de tota pessa (1: Parole sottolineate nel ms.) E Dieus a creada ta memoria per so que ab ella lo remembres. E Dieus a creat ton cors per so que sia chambra, on lo tenhas e l'ames. 

E Dieus a creadas tas mas per so que fassas bonas obras. E a creat tos pes per so que per las soas charreiras (carrarias : carreres : carrers : calles) anes, e a creada ta bocha, per so que l lauzes e lo benezig... (2: Macchia nel ms.). Non poiria, fils, dire tantas creaturas a Dieus creadas ni non sabria dir la senhoria que t'a dona asobre elas, ni tu non poirias entendre lo gran deute en que tu siest esdevengutz per los grans beneficis que as receupus de ton creador. Remembre te con Dieus pogra far peira fust o bestia si s volgues. E enten con te pogra far contrag o juzieu o sarrazi o demoni o alcuna autra chauza a la qual fora meilhor chauza non esser que esser. A cossiderar e a pessar te cove, amable fils, totas las chauzas davan dichas, per tal que en la presencia d'aquest mon fassas obras per las quals sias agradables als sans de gloria et a ton Dieu. 


.iiii. De Recreatio. 


 Recreacios es recobrar so que avia perdut nostres senhers Dieus en son ploble, et recreacios es tolre al demoni son poer lo qual avia sobre nos autres. En pechat et en error chaec, fils, totz l'umas linhatges per nostre premier payre Adam e per nostra mayre Eva, que foron desobedien a Dieu nostre senhor de gloria. E per aisso convenc que l pechatz fos vengutz e sobratz per aquel que es plus contraris a pechat que nulha autra chauza. Cum Dieus, beenetz sia, el ac crea Adam et Eva et los ac mes en paradis terrenal, el fes mandament a Adam que de totz los autres fruc manges en fora .j., car, si d'aquel manjava, 

segurs fora de mort. E lo demonis en forma de serpent venc a nostra mayre Eva e cosselhet li que il fezes tant que Adams manges del fruc que Dieus li avia devea. E car Adams manget del fruc e fo desobediens a nostre senhor Dieus, per aisso chazec aquestz mortz e aquestz trebails que tu vezes en nos autres, e fo facha discordia entre Dieu e l'uma linhage. Si Adams non peches ni passes lo mandament de Dieu, homs non morigra ni agra fam ni set ni chalor ni freit ni malautia ni 

trebailh. Mas per l'original pecha sapchas que tug chaeguem en  l'ira de Dieu et Adams et Eva foron gitat de paradis en aquel jorn el qual i foron mes. Tut aquil que moria anavan en fuec efernal, en tro que plac al sobeira Paire que sos fils prezes char en nostra dona santa Maria per gracia del sant Esperit. E adonc le fils de Dieu per sa gran pietat venc en una donzella verges que era apellada nostra dona sancta Maria, li quals fo del linatge de David. En aquella donzella le fils de Dieu fo 

encharnas e nasquet istant en la verges ses corompement ni perdet sa vergenetat. D'aquella donzella nasque Dieus et homs essems so es nostre senhors Ihesu Cristz, el qual son doas naturas, so es a saber natura divina e natura huma tan solamen. Aquestz Ihesu Cristz venc el mon per recrear lo mon e per eissaussar l'uman linhatge que era chautz, le quals fo exalsatz ab vertu d'ajostamen fag de natura divina e human e ab lo trebalh e la passio que sostenc per amor de nos autres. Fils, a creire te cove en aquest senhor Ihesu Cristz de que ieu parle, car si non o fazias, no serias recreatz ni seria levada de tu li colpa li quals te fon  donaa per lo premier paire en la qual son li juzieu e li sarazi e li autre non fìzel, per so car non creion en l'avenemen et en la passion de nostre senhor Ihesu Crist. Si tan mala chauza es, fils, pechatz et esser desobediens a Dieu, que per .j. pecha tan solament fom tug en l'ira de Dieu, e per aquel pecha adelir le fils de Dieu en volc esser encharnas en humanita que pris e li covenc asostenir angyssos trebals e greu mort, gardate, fils, de pecha, car per pecha et homs desobediens al Altisme e Dieus es enemics d'ome. 

Cant homs fay pechat e per la desobediencia e per lo pecha, van li pechaor en fuec perdurable sostenir greus trebails et perdon l'eternal gloria de nostre senhor Dieu. 


.v. De gloria. 


Gloria es, fils, continua et frequens benanansa ses null cessamen, en lauzar alquel que dona la gloria, la qual gloria es donada per nostre senhor Dieu que gloriament en sa gloria dona gloria als sans de gloria. Donc, si tu, fils, vols aver gloria, a creire te cove que Dieus sia glorificayres dels benauratz de paradis e que aquil sian glo  rifìat (glorifiat; glorificat; glorificado) en la siua gloria e que Dieus los glorifica ab sa gloria meteussa. Enaissi con le fuec que ab si meteus eschalfa, enaissi le sans reis de gloria ab si meteus dona gloria als angels et als sans que son en gloria. Si Dieus en aquest mon dona a ton cors benanansa d'aquesta chauza corrumpablas temporals que non son gloria, quant mais, fils, le reis de gloria qui es gloria po donar a sos amics em paradis gloria. Sapchas, fils, que li gloria de paradis et amar et servir Dieu et donar lauzor de Dieu. E chascus dels sans de paradis es glorificatz en la gloria de salut. Non crezas, fils, que en gloria homs mange ni beva ni jassa ab femna. Car totas aquestas chauzas se covenon ab aquest mon que es sucze et corrumpable et 

ples de defaillimens. Vezes tu, fils, lo cors mort de l'home just, le quals poiris en la terra quant hom lo soterra? aquel cors ressucitara al jorn del juzizi et sere plus resplandens que l soleils, et nulh temps no morra et aura mais de gloria que non es tota li gloria que es els homes d'ast mon. Si tu mesprezas la gloria d'aquest mon per so que ajas la gloria de l'autre, tu auras gloria que durara aitan can li gloria de Dieu. 

E doncs remembra et enten con  per menesprezar paucha gloria que dura pauc potz gazanhar gloria que dura aitan con li gloria de l'Altisme. A fils! et con en gran maledictio son aquil que por (1: Così il ms.) una paucha benanansa temporal perdun la selestial gloria, que non a fin et una entermens perdurables esser sosmes a enfenitz trebals! Si tu, fils, intras en gloria, onque sias aura gloria et atrobaras gloria e sabes perque per so car en totz los luecs de gloria es le glorificaires el senhers de gloria. Aquil que son en gloria aitant aman con entendon et aitant entendon con aman et tot so an que aman et entendon. On si tu, fils, en aquest mon non potz aver totz los delietz que entens, garda te que non perdas a ton voler la gloria que le tieus entendemens pot entendre. Si tu, fils, non donas la toa man per .j. denier ni lo tieu chap per .ij., garda te que non dones la selestial gloria per la gloria d'aquest mon. E si tu per la gloria d'aquest mon mespresas la gloria de l'autre segle, met lo tieu det el fuec et assaja si poiras sostenir lo fuec effernal perpetualmen, lo qual sosteno li dampnat. Car aquel fuec te covenra a sostenir si mesprezas la gloria de nostre senhor Dieu Jhesu Cristz. 


.vj. De Conceptio. 


 A creire te cove, fils, en la conceptio de nostre senhor Dieu Ihesu Crist, li quals es ajostamens que l fils de Dieu fes a si la natura humana que fo ajostada ab natura divina per la gratia del sant Sperit el ventre de nostra dona santa Maria verge gloriosa. El comensamen, can plac a nostre senhor Dieu que s volc humiliar a recreiar lo sieu poble, trames l'angel Gabriel a nostra dona santa Maria. Aquel angels glorios aportet salut a nostra dona santa Maria, maire de nostre senhor. E dis li: “Ave Maria gratia plena dominus tecum benedicta tu in mulieribus et benedictus fructus ventris tui; Spiritus Sanctus superveniet in te et virtus Altissimi obumbrabit tibi”. Aquestas salutz, fils, digas soven alla Vergen gloriosa. Car le majers plazers e le majers honramens que hom li pot far es que om la salude per aquellas salutz meesmas que sans Gabriels li aportet de nostre senhor Dieu. Demantenent que li Verges Maria  cossentic allas paraulas que sans Gabriels li dis de part nostre Senhor, conceup ver Dieu e ver home e fo aombrada del sant Esperit. En aquela conceptio fo li obra de totas las .iii. personas divinas, mas li persona del fil s'encarnet tan solamen 

a demostrar la diversita que es enfra lo Paire e lo Fil e lo sant Sperit. Le fils de Dieu es aquel que es una persona ab la humanitat que fo preza de la preciosa charn e del sanctifia sanc de nostra dona sancta Maria. Essems fo, fils, ajostada l'arma e lo cors de Jhesu Crist ab la natura divina. E li soa arma e l sieu cors essems foron el ventre de nostra dona. En aquel temps meteis que foron, ac le cors de Jhesu Crist totz sos membres e tota sa forma. En aquella saviza et a quella vertu et en aquel poer en que fo Jhesu Crist can fo cregutz, (crescut, creixcut : crecido) et ac perfieita etat, en aquella meteissa saviza et ab aquel poder e vertut fo encontene[n]t (incontinenti; encontinent : inmediatamente, enseguida) que fo ajosta ab lo fil de Dieu. Non te meravilles, fils, d'aquestas paraulas que ieu trameti a tu escrichas de la conceptio del fil de Dieu, car obra fo meravilhoza  la qual fo faita 

sobre natura per lo poer divinal que po far totas chauzas. Obligas ist, fils, a creire aquestas chauzas que ieu dic de la conceptio del fil de Dieu. E obligas iest a chastiar ton entendement per so que sias exalsatz per lum de fe; car enaissi con tug em naturalmen obligat a morir, enaissi per la nostra fragilita e per la sobeirana obra de l Altisme, sem tug obliga a creire so que non podem entendre de l'avenemen del fil de Dieu. L'avenemens de Jhesu Crist fo denuncias enans que fos per los sans paires als quals fo revelat per la divinal aspiracio. Obre, fils, los olis (oils : uèlhs : güellos o güeyos : ulls : oios : ojos) de ta pessa (pensa : pensamiento) e vejas lo gran honramen que le fils de Dieu a fag a tot l'uman linatge en so que volc penre la nostra natura e volc esser una persona meesma ab aquella. Remembra la boneza la grandeza la eternitat lo poder la saviza la amor et las  autras vertutz que son en nostre senhor Dieu, et vejas tan meravilhosamen et manifesta son manifestas en la conceptio, et en 

la encarnacio del fill de Dieu. Con le fils celestials  aja tu tant honrat en so que a prisa natura humana semblant alla toa, amable fils, ieu do cosseil a tu e prec e mandi aita charamen can puesc, que tu totas las toas forsas metas en conoisser amar et honrar lauzar servir nostre senhor Jhesu Crist, per tal que tas parulas e ta vida e tas obras al Dieu de gloria sia agradablas. Si tu vols esser honratz, honra lo fill de Dieu que tant t'a honrat. E si vols esser amatz, ama Jhesu Crist que tan t'a 

amat. E si as trebail ni tristor, conforta te en aquel que per tu humanitat a ajostada ab deitat. 



.vij. De nativitat. 


El nove mes que l fils de Dieu fo encarnatz volc naisser de nostra dona santa Maria. De la qual nasquet Dieus et homs ses dolor et ses corrupcio de nostra dona santa Maria. Sapias, fils, que nostra dona sancta Maria era paura femna d'aquestas richezas temporals. Mas richa era de virtutz et nada fo d'onrat linhatge. E per aisso can plac al fill de Dieu que nasques, nasquet en paure luoc, so es assaber en la crupia (pesebre) on manjavan las bestias. Si li fil dels reis e del baros naisson en palais et en chambras et en draps d'our (aur : or : aurum : oro) e de ceda (seda), et le salvaires del mon nasquet en estable et la pailla (palla; paja) que las bestias manjavan. A fils! tan breu foron li drap on le fils de Dieu fo envolopatz e tan paucs foron aquill e per tan pauchas personas fo servitz et aministratz. E inpero tut li home que naission son nat en colpa et en pechat, e le fils de Dieu nasquet per delir e per destrure pechat e colpas. Can veiras, fils, alcuna bella femna puramen vestida e sos esgardamens te signifiara honestat et aquil portara son bel fil entre sos bras vestit pauramen, adonc cogita en la natiutat del fil de Dieu que els bras de nostra dona sancta Maria era pauramen vestitz. Enaissi con li autre efan pauc se laissava aministrar. Le fils de Dieu e a nostra dona e pauc et pauc (1: Così il ms.) creissi sos cors. Ja siaisso que sos sens et sa vertutz fos majers que totz l'autres poders e tota l'autra vertutz que es en las creaturas. Azesma, fils, tan dous esgardamens era aquel que era entre Jhesu Crist e nostra dona que il sabia son fil senher de tot lo mon. E Jhesu Crist que sabia sa maire la meilhor e la plus nobla que anc fos e li plus bella ni jamais sia. Emable fils, tu iest natz e vengutz en aquest mon per honrar et servir aquest fil de Dieu de que ieu parle, per lo qual t'amoneste que tu l'ames e lo dezires a vezer. On si tu non l'amas ni lo servises, faras contra so per que iest vengutz en aquest mon et seras sers e chaitieus de perdurables trebails als quals seras justiziatz per la drechura sentencia de nostre senhor Dieu. 


.viij. De la passion. 


Amb amor et am plor te deuria esser recomtada, amable fill, li sancta passios de nostre senhor Dieu Jhesu Crist. Car aquill passios fo li majers sustentacios de mort e dolor que anc fos ni pueicha esser. 

En aquel temps que nostre senhers Dieus Jhesu Crist ac etat de .xxx. ans e predicava lo poble de Israhel et fazia mot de miracles, se s devenc que li juzieu tracterunt sa mort. E Judas Scariotz que era .j. dels .xij. apostols vendet als juzieus per .xxx. deniers lo fil de Dieu nostre senhor Dieu Jhesu Crist. E le fil de Dieu, que es senhers de tot cant es, sufric que el fos vendutz et liuratz a mort et a passio per so 

que desliures lo sieu poble del poder del diable. Can s'apropchava li passios de Jhesu Crist, estava en oracio aquella nueg (nuei o nuey; nuit; nit; noche) e denunciava la soa passio als apostols et ad aquels que ab el eran. E priava los que istesan en oracio e que dissessan aquestas paraulas: Pater noster qui es in celis... En aquella nueg e 

nostre senhors Jhesu Crist orava en quant era homs e fazia reverentia alla sancta deitat a demostrar que l era homs; venc Judas ab granre de juzieus armatz, prezeron et lo lieron nostre senhor Dieu Jhesu Crist e meneron l en per tal que fos crucifiatz e mortz. Vejas, fils, can grans fo li humilitatz de nostre senhor Jhesu Crist, car el que era et es senhors de tot lo mon se laisset liar als juzieus. Vejas et entendas tan coralmen ama la salvacio del sieu poble, le quals se avia a salvar per la cieua mort. Li apostol e aquil que eran ab el tut lo desampareron e tut fugiron. Mas empero sans Peires lo seguia, empero tres ves lo renee aquella nueg e dis que non lo conoicia... 


.xvij. Non faras homicidi.

Homicida es destrure et aucir los homes los quals Dieus vol que vivant. E per so que tos volers non sia, fils, contra lo voler de Dieu, te fai Dieus mandament que tu non fasas homicidi. Si Dieus non vol que tu aucizas, donc Dieus non vol que tu auciza tu mezeis. Rergada (regarda) e vejas que las bestias ni aucel que son ses razo que ill meteus non s'aucizon; cant mens es covinens chauza que tu, fils, ques es razo, non aucizas te mezeis. Amables fils, .j. homs pot aucire autre home, mas hom non pot tornar viu l'ome mort. Donc, si tu aucizes home et Dieus te demanda so que tout li as, que faras? Motas ves se s deve, fils, que en aucire home, auci hom l'arma de quel en fuec perdurable. En cant l'oms es ochaizos de la ira e de la mala volontat, en la qual mor, l'oms que hom auci per la qual ira et mala volonta, Dieus auci l'arma d'aquel en fuec effernal. Amables fils, si Dieus te manda que tu non aucizas lo cors, quant mais te manda que tu non aucias la toa arma en pechat. Com sia chauza que l'arma sia miellers que l cors. Gonella e mantel envellezisson, mas homicida non envellezis en la temor d'aquel que auci ni en la ira dels parens d'aquels que hom auci. Amable fils, no sias murtries (1) ni no vuellas aucire null home, car mot hom cujan aucire autre qui l moron. E Dieus auci motz homes per so que non aucian autres. Amable fils, so que Dieus fai e ten ajuda, e so per que Dieus pres charn et mori non vueillas tu destrure ni aucire. Car si o fag, en mespresament as Dieu e fas (sas : las seuas : sus : les seues : les seves) obras. Homs tantost can nais comensa a morir. Car chascun jorn se acosta ad el li mortz. E per aisso, fils, non chal que tu aucias home e laissa alla mort aucire home et perdona la mort per amor de Dieu.


.xviij. Non faras fornicatio. 

Fils, fornicatios (2) ex luxuria que es suxetatz de cors e de pessa, per la qual suxetat es elengnada castetatz et vergenetatz. Amable fils, sabes per que Dieus manda que non fassas fornicacio? per so que ab obediencia et ab netesa de cors et de pessa combatas ton cors tot jorn contra lo delieg de la charn que es engenrada de tan suza (3) 

(1) Era scritto muntries; l'r è soprascritto all'n dalla stessa mano. 

(2) Ms. fornicatos. (la o parece que lleve una rayita nasal encima) 

(3) Ms. fuza. (sutza; sucia) 

materia que orribla chausa es a esser nominada. Aesma, fils, la neteza que es en la flor et en l'arma vertuoza, e cossira en la gran suczetat que es en l'obra de luxuria, la qual ieu non azi nomnar ni escriure, per so que las plus laidas paraulas que sian no nomne ni escriva. Dieus a mandat, fils, que non fassas fornicacio, car fornicatios destrui lo cors Dieus a creat, destrui las richezas que Dieus comandadas a home, e destrui 

l' entendement de l'arma, que es le mirals el qual mostra Dieus sas vertutz e sas obras. Luxuria gieta del coratge lealeza veritat e Dieu et l'angel que Dieus a donat az home per garda, e met en aquel coratge falsetat e messongas ello demoni. Per luxuria venon las femnas en ira de Dieu e de lors amics e de lur maritz et de lor parens, e per luxuria fan esser mesprezatz lurs effans entre las gen. Amable fils, luxuria fai los gens guarregar (guerrear) et los homes aucire et nafrar et las femnas e las viellas (les viles, las vilas; villas) e los chastels destrure e cremar. Non poyria dir ni sabria, fils, los mals que venon per luxuria; et per so car luxuria fay tan de mal et es uchaizos (ch : k : ocasió : ocasión) a tans de fallimens, per aisso a mandat nostre senhers Dieus ad ome que sia enemics de luxuria et amaires de chasteaz, per la qual casteta (ambas palabras: castidad) sia apellatz alla gloria de Dieu. 

(Acaba el fragmento en la página 486 del pdf)

https://archive.org/details/rendicontidella08filogoog

https://www.sciencia.cat/db/bases.htm?bib=4213

http://www.ub.edu/llulldb/complet.asp?3431

Marinoni, Maria Carla (ed.), La versione occitanica della Doctrina pueril di Ramon Llull, edizione critica a cura di —, Milà, Edizioni Universitarie di Lettere, Economie e Diritto (LED) (Studi e Ricerche), 1997, 332 pp.

Una delle caratteristiche singolari della vasta produzione di Ramon Llull è data dall'esistenza di molti testimoni plurilingui delle opere dello scrittore maiorchino, in latino o in idiomi romanzi, come il francese, l'italiano, lo spagnolo, oltre naturalmente il catalano. Fino a oggi le versioni in lingua d'oc di opere lulliane, quali la Doctrina pueril e il Blaquerna, avevano ricevuto solo l'attenzione di alcuni linguisti e di studiosi dei rapporti culturali tra Occitania Catalogna. Si offre qui l'edizione critica della versione occitanica della Doctrina pueril, un testo che si propone quale opera catechistica e di insegnamento elementare dedicata ai giovani e che potrebbe, per certi aspetti, essere ricondotta al modello dell'ensenhamen. Tale versione è testimoniata da quattro manoscritti, uno completo e i restanti frammentari, che datano dalla fine del XIII al XV secolo. Lo studio introduttivo dell'edizione è dedicato in particolare a chiarire i rapporti esistenti tra la redazione catalana e quella occitanica, che si rivela essere dipendente dalla prima, e a individuare le caratteristiche della lingua dei quattro manoscritti, nell'intento di stabilirne l'appartenenza a differenti aree dialettali all'interno del variegato quadro della lingua d'oc.

Entrades mes populars: