sábado, 25 de septiembre de 2021

Cent noms Deu, L-LIX, 50-59

L.

¡O NODRIDOR!

Deus dona a hom bon nodriment

Quant li dona bon amament,

Bon entendre e bon membrament.

Qui vòl sí mateix bé nodrir

Guardse que no vulla mentir,

Ne de Deus se vulla partir.

Es nodriment espiritual

En pensament qui es leyal

D' on vé nodriment corporal.

Mays val a fill bon nodriment

Que no fá l' aur ne l' argent

Que li poren dar sey parent.

Ab amor deu hom començar

Nodrir altre, per ço que amar

Lo faça estar de mal far.

Qui no pòt nodrir ab amor

Nodresca, si pòt, ab pahor,

Car pahor empatxa follor.

Hom nodreix sí mateix leyals

Quant consira los bens cabals,

E consira qu' es mortals.

Qui per altre pren castigament,

Sab nodrir sí mateix bellament,

E está savi e conexent.

Qui vòl nodrir ab sermonar

E ço que diu no vulla far,

No sab si nodrir ne amar.

Nodriment que es començat

Ab esperança e leyaltat

En bon fundament es pausat.

Hom qui sia molt ben nodrit

En tot loch troba bon amich, 

E no ha pahor de enemich.


LI.

¡O ENDREÇADOR!

Aquells homens qui volen Deus amar,

éll los endreça ab ben far,

Ab bon entendre e membrar.

Deus endreça bon pensament

Com pensa lo començament

E 'l mijá, d' hon vé compliment.

Qui vòl esser bé endreçat,

Endréç son cor ab caritat,

A paciencia e humilitat.

Aquell endreça bon amar

Qui endreça a consirar

Com faça Deus a home honrar.

Endreça home son poder

Com lo posa en gran voler,

En gran bonea e saber.

Hom endreça sa bontat

Si la posa en leyaltat,

En justicia e veritat.

Qui vòl bonea endreçar,

Prenga d' ella bonificar,

E meta 'l en magnificar.

Cell qui s' endreça a virtut,

Endreça sí a la salut

D' entendre, membrat e volgut.

Qui 's desvia de malvestat,

S' endreça a felicitat,

E a virtut de volentat.

Endreçar hom a veritat

E desviar de falsetat

Es compliment de bontat.

Christ ha cascun hom endreçat,

Per l' eximpli que ha donat, 

Mays l' eximpli es oblidat.


LII.
¡O EMPERADOR!


Deus es molt gran Emperador,

Qui mana a hom per amor,

Que honre molt sa gran valor.

Ha Deus per ço fayt manament

Que hom sia obedient,

E que de Deus sia tement.

Deus mana que hom l' am mays que re,

Per ço que l' amar sia ple

D' esperança, caritat e fé.

Mana Deus que hom sia leyal,

Per ço que no faça null mal,

Car leyaltat fá hom cabal.

Deus mana que hom sia cortes

Humil, franch, plasent e entes,

Per ço que no fall en nulla res.

Mana Deus a home que encontinent

Faça lo bé que pòt sens falliment,

Per ço que tost sia obedient.

Deus ha fayt manament a la volentat

Que am bé far de tota sa potestat,

Per ço que en re no haja ociositat.

Cell qui a Deus es obedient,

Deus lo fá estar alegrament

En gloria eternalment.

Qui a Deus no vòl obeir,

Deus lo fá servir sens finir

En foch d' hon no porá exir.

Christ feu a Sanct Pere manament

Que a las ovelles donás paximent,

Qui las auciu no es obedient (11).


LIII.

¡O ELEGIDOR!


Deus es molt bò elegidor,

Car éll eleig a sa honor

Li bò qui no son peccador.

D' aquells qui están en peccat,

Eleig Deus a esser salvat

Ab merce e ab pietat.

Está Deus franch en elecció,

E eleig qui 's vòl a salvació

Ab gracia e a perdó (12).

Molt nos fá Deus maravellar,

Car enaxí nos vòl tirar

Ab donar e ab perdonar.

Cell qui eleig malvat prelat,

Eleig falliment e peccat,

E leixa virtut e bontat.

Qui eleig anans plasent sentiment,

Que bon amar e bon cogitament,

Pauc ha apres de bon elegiment.

En aquest mon hom ha libertat

Que ab Deus elige virtut e bontat (13), (eleig)

E sens Deus vici e malvestat.

Cell qui ab Deus no pren amistat

En elegir sa salvetat,

Ab l' enemich se eleig dampnat.

Molt val mays elecció

Per humilitat e perdó,

Que per ergull dampnació.

Elegir home que sia bé acustumat

A esser senyor ha si elet e pausat,

Com ab éll sia en gran libertat.


LIV.

¡O FAEDORI


¡O Deus qui estás Faedor

De bontat, virtut e amor

Fé mí esser ton servidor.

Tú fás en bontat bonificar,

De bonificant, bonificable, e sabs far

De granea, magnificar.

Deus fá de justicia jutjar,

E de misericordia perdonar,

E fá en home temor e amar.

No fá Deus home pererós,

Ne no fá home ergullós

Mays que fá home piadós.

Deus fá home de cors mortal,

E d'ánima racional,

E fá ‘l virtuós e legal.

No fá Deus bé de malvestat,

Ne fá falliment ne peccat,

Car tot es ple de gran bontat.

Aquell es meyllor Faedor

Qui fá amar de bona amor,

Que cell qui fá castell ne torr.

Cell qui no fá ço que deu far

E fá peccat e mal estar,

Pauc sab de natura d' obrar.

Qui de bé sab far altre bé,

E qui no vòl far mal per re,

En tot quant fá bé se capté.

Aquell sab bona obra far

Qui fá Deus servir e honrar,

E a Deus se fá molt amar.


LV.

¡O VALOR!


Deus es Valor, perque mays val

Que tot quant es, e es cabal

A hom de valor natural.

Valor es ço qui val per bé,

E ço ab que hom se capté,

E ab que hom no falla en re.

Cell qui ab valor vòl valer,

No faça a Deus null desplaer,

E faça bé ab tot son poder.

Valor es de bonificar,

De bon entendre e amar,

De mercé e de perdonar.

Null hom no pòt valor haver

Qui fall contra negun dever,

Car falliment no pòt valer.

Valor null hom no pòt comprar

Si no' s guarda de mal far,

E que faça 'l bé que porá far.

Mays val valor en pensament

Humil, leyal, franch, conexent,

Que en parents ni en argent.

Cell qui no val e vòl valer

Estant malvat, ja conquerer

No porá valor ne bé haver.

Está Valor en bon començament,

En bon mijá e en bon affinament,

E 'n aytals lochs se dona mantinent.

Nulla re no val mays que Valor,

Ne re menys val que hom peccador,

Car a Valor fá deshonor.

LVI.

¡O SENYORETJADOR!


Deus es Senyor de tot ço qui es

Creat e produt de no res,

Car sens éll no fóre já mes.

Está Deus Senyor de no re,

Car tot çó prodúu que 's cové,

E es Senyor de ço que no é.

Deus es Senyor del firmament,

Dels ángels e del element

E de temps futur e de present.

Es Deus Senyor de bon amar,

E está Senyor ab donar

Ab jutjament e ab perdonar.

Deus es Senyor de libertat

Creada, car ha obligat

A far bé sens malvestat.

Deus es Senyor per dret e per honrament;

E qui vòl esser senyor ab falliment,

En servitut está deshonradament.

Senyoria es ocasió de mal,

Com está en hom vil e desleyal,

Car a sí mateix ne a altre re no val.

Molt está pus prop a valor

Senyoría qui está per amor,

Que senyoría qui está per pahor.

Esser senyor de son voler,

De son membrar e de son saber,

Es senyoría de plaer.

Per ço es Senyor atrobat,

Car es esdevengut peccat,

Lo qual Senyor es obligat.


LVII.

¡O VENÇEDOR!


Deus pòt vençra malea e peccat,

Mays no pòt vençre libertat

Qui estiga en bona volentat.

Si en peccador no 's pogués vençre libertat,

No ‘l pogra Deus ab justicia tenir encarcerat,

Perque mercé leva hom cahút en peccat.

Cell qui volrá vençre Deus ab merce,

Faça per éll aytant com pòt de bé,

Car negun bé ab Deus no 's descovè.

Molt fá meyllor vençre Deus ab bona amor

Com lo moua a esser perdonador,

Que vençre son enemich, castell, ciutat ne torr.

Hom pòt vençre sa mala volentat

Ab paciencia, consciencia e caritat,

Car Deus li ajuda ab merce e pietat.

Cell qui vòl vençre ab malea bontat,

Ne ab ergull, valor, humilitat,

Venç sí mateix en mal e en peccat.

Hom venç peccat ab contrició,

Confessió e satisfacció,

Oració e querre perdó.

Si hom no pogués vençre ab saviesa falsedat,

Ab veritat e bona volentat,

Pogra falsedat vençre ab Deus veritat.

Aquell venciment es bò per qui hom ha salut,

E aquell es mal per qui hom es perdut,

E aquell val mays per qui Deus es conegut.

Christ vençé son cors en la crotz ab la mort,

Ab lo qual vençé lo perillós e mal port,

Hont Adam estava en gran desconort.


LVIII.

¡O GRACIA!


Car Deus ha franca libertat

En donar e perdonar de grat,

Es Deus Gracia apellat.

Deus fá gracia a hom com lo vòl crear,

Car home per sí no es digne de estar,

Car qui es de no re no pòt sí mateix meritar.

Als homens qui son peccadors e están en peccat,

Qui son per justicia a dampnació jutjat,

Fá Deus gracia com los met en salvetat.

Deus fá gracia a qui 's vòl, e no deu esser blasmat

Si la fá a un e no a altre, car faria peccat

Si en sí constrenyia sa franca volentat.

Hom pòt per sa libertat ordenar com reba gracia del Senyor;

Mays no pòt forçar Deus, car gracia se fá per amor,

E per ço devem estar en esperansa e en pahor.

Qui vòl esser ordenat a esser agraciat

En aquell orde que pren es ja agraciat,

Car sens gracia no poria esser ordenat.

Ço que gracia es, apenas ho porem consirar,

Car no es obra qui 's puscha sentir ne imaginar,

Ne fora la libertat de Deus no la porem affermar.

No havem altre consell si gracia volem haver,

Mays que amem e serviscam Deus a nostre poder,

Segons que nostra libertat ho porá sostener.

Cell qui está en gracia es a éll gracia tan bell cabal,

Que tot ço qui 's pòt sentir a éll tant no val;

Foll es donchs qui la pert per null plaer sensual. (amar,
¡Ah, las! com consir la gracia que Deus fá a cells a qui' s leixa

Ne quants son aquells a qui no' s leixa servir ne honrar,

Adonchs enten que gracia es dó qui 's molt car.


LIX.

¡O MISERICORDIANT!


Deus ha Misericordia de li peccador,

Per ço que a sa factura aport gran amor,

E per ço que home lo conega gran donador.

Deus perdona ab granea de bontat,

E per ço justicia consent a perdonabilitat,

E fá ab Misericordia societat.

Tant ha Deus gran volentat en perdonar,

Que a justicia fá mercé amar,

Car ab mercé pòt peccadors salvar.

Misericordia es mare de li peccador,

La qual mare ama sos fills per l' amor

Que han a Deus Pare qui es perdonador.

Molt es Misericordia bona a membrar

Ab granea d' entendre e de amar,

Car esperança aporta contra peccar.

Aquell blastoma Deus e son gran voler

Qui de sa Misericordia no ha negun esper,

Car mays pòt Deus amar que hom peccat haver.

Misericordia es dona qui perdona de grat,

Perque cové que hom am la sua libertat,

Per ço que per ella sia membrat e amat.

Cell qui de Deus Misericordia vòl haver,

Sia humil, leyal, e vertader,

E faça aytant de bé com porá fer.

Qui no fá tot lo bé que poria far

No es semblant que molt am per donar,

Perque Deus dona mays que hom no pòt pensar.

Ah! com consir que eu só gran peccador,

Adonchs m' albir que 'm cové haver gran amor

A Deus qui es tan gran perdonador.

Cent noms Deu, XL-XLIX, 40-49

XL.

¡O SOSTENIDOR!


Car per la fí per la qual ha Deus hom creat

Está en granea de poder e bontat,

Es en aquella fí tot lo mon sustentat.

Aquella fí es Deus membrar,

Conexer, amar e honrar,

E per home deificar.

Per aytal fí ha home sosteniment

En virtut contra falliment,

E está en vía de salvament.

Cell qui vòl son amar sostenir

En bé far no vulla fallir,

Car falliment fá amar consumir.

Hom sosté son bon membrament

Per entendre e amament,

En qui no fá null falliment.

Ja no 's poria sostenir gran bontat,

Sens bonificant, bonificar, bonificat.

Que sian de sa essencialitat,

En egualtat de bon amich e de bon amat

Está amar mills sustentat,

Que no fá en lur desagualtat.

Fe, esperança e caritat,

Justicia, paciencia e pietat,

Sostenen hom en virtut contra peccat.

Aquell sosté son bon pensament

Qui está leyal a tota gent,

E qui 's jutje com fá falliment.

L' home qui es deificat

Está en Deus fill sustentat,

Per ço que en éll sia personat.

XLI.

¡O EXOIDOR!


¡O Deus, qui exoeis tots aquells qui' t preguen ab bontat!

Exoeix mí qui' t deman volentat

Com puscha procurar que tú sias honrat.

Tú, Deus, qui exoeis de bé especial,

Exoeix mí qui' t prech de bé general,

Lo qual en tota rè mays que éll val.

Jo prech Deus que 's faça servir

A las gens per saber e desir,

E non scé si me 'n volrá exoir.

Ab sospirs, lágremas e plors

Prech Deus que ‘m dó preycadors

Qui per tot lo mon preyquen sas valors.

Deus exoeix aquells qui 'l preguen ab veritat,

Amor, temor, paciencia e humilitat,

Penediment, contricció e pietát.

Exoeix Deus en perdonán,

E exoeix en donán,

Ab que hom lo prech sens engán.

Deus exoeix com es pregat

Per Christ home deificat,

Car de tot fá a sa volentat.

Exoeix Christ sa mayre volenter,

Qui per nos tots jorns li requer

Que ' ns guard de mal pus que ho pòt fer.

Cascú de nos haja son sanct

Que sia per cascú pregant,

Car molt fá Deus a lur talant.

Deus exoeix ans l' hom gentil

Si 'l prega ab cor humil,

Que no fá l' home qui es vil.


XLII.
¡O ORDENADOR!

¡O Deus! A tú pertany trinitat,

Per ço que 'n tú sias ordenat

Com a payre, fill e espirat.

Ja no fóre en bontat ordinació

Sens bonificant, bonificable, bonificació,

Car per tots tres está en operació.

Ordenada está bontat en bonificar,

Ab magnificar, entendre e amar,

E ab virtut concordar e differenciar.

Deus gloriós ha tot lo mon ordenat

A esser membrat, conegut e amat,

Car per aytal fi l'ha de no rè creat.

Ha Deus lo mon ordenat per ço que s' encarnás

E ‘n que la carn que pres en órde trobás,

Ab lo qual órde a gloria nos manás.

Qui vòl ordenar son pensament

Començ Deus amar primerament,

E guard son pensar de falliment.

Aquell ordena son amar,

Qui ‘l posa en verificar

Ab natura d' entendre e membrar.

Hom ordena son parlar

Ab volentat de gran bé far,

Pausant en bé gran concordar.

Mays val órde en religió

Per consciencia e devoció

Que per silenci ne per gran caperó.

Ah Deus! ¡E com seria gran bé ordenar

Que homens sancts anassen guardar

Las ovelles dels lops qui les volen menjar!


XLIII.

¡O VISITADOR!


¡O Deus, qui est bon Visitador!

Visitens ab amor e temor,

Per ço que no siam peccador.

Si Deus visitás tant los mals ab temor

Com visita los bons ab amor,

No fóren tants li peccador.

Deus visita los homens ab humilitat,

En quant fá esser sí mateix membrat

Que en la crotz fó per nos crucificat.

Visita Deus bon pensament

Ab prosperitat, honrament,

Per ço que hom sia conexent.

Deus visita hom ab turment,

Per ço que sia pacient,

E que sapia Deus omnipotent.

Visita Deus home rich

Ab home pobre son amich,

Per ço que ab éll lo castich.

Deus visita bon amar

Ab bon entendre e membrar,

Per ço que hom vulla bé far.

Visita Deus home leyal

Ab veritat qu' es son cabal,

Tan bò que negun aur no 'l val.

Deus visita hom ab jutjar,

E visita ab perdonar,

E ab sospirs e ab plorar.

Adonchs com hom bò es temptat,

Deus lo visita ab fermetat

De abstinencia e de caritat.


XLIV.

¡O CONSOLADOR!


Deus consola hom peccador

Quant li remembra la dolor

Que volch sofferir per nostre amor. (Qne)

Mays eu no pusch haver consolament,

Per ço car veig tant gran deshonrament

Far en lo mon a Deus per tanta gent.

¿Qui 's pòt abstenir de plorar

Quant veu Deus tant petit amar

Per aquells que éll vòl honrar?

Tots jorns estaig desconsolat,

Car veig tants homens en peccat

Qui van a foch perpetuat.

Qui 's consola de bon senyor

Quant pe' ls seus es en deshonor

No sab que es força d' amor.

Deus consola hom per amar,

Per esperar e perdonar,

E consola hom ab donar.

Paciencia e pietat,

Justicia e leyaltat

Consolan hom injuriat.

Cell qui 's pensa qu' es amat

Per Deus, si es desconsolat,

De sol Deus no 's té per pagat (9).

Cell qui ha Deus en son cor mes

¿Qué li cal si pert nulla res

Pus que Deus basta a quant es?

No 's tany que sia consolat

Cell qui está en son peccat,

E de Deus es desesperat.


XLV.

¡O CONSELLADOR!


Deus es bò Consellador

D' aquells qui de Deus han pahor

E qui fan bé per sa amor.

Deus consella ab leyaltat,

Ab saber, bona volentat,

E qui éll creu no es enganat.

Consella Deus al home bé far,

Per ço que li puscha donar

Multiplicar en gloriejar.

Deus consella ab libertat

A hom que no faça peccat,

Per ço que no s'en leix forçat.

No deu hom consell demanar

A altre com puscha mal far,

Mays com s' en puscha mills estar.

Demanar consell a qui no 'l sab

Fá contra sí molt gran peccat,

E ha consell injuriat.

Cell qui consell vòl atrobar

En hom savi lo vaja cercar,

Qui nos assaute de mal far (10).

Molt m' assaut de Consellador

Qui consella mes per amor

Que per diners ne per honor.

Qui bon consell volrá donar

En Deus lo cové començar,

E a éll lo consell ordenar.

Qui vòl esser bé consellat

Consell deman ab veritat,

Leyaltat e humilitat.



XLVI.

¡O CONFORTADOR!


Deus es confort del homens ab concordar

De bonea, granea, poder e durar,

Saber, virtut, veritat, gloria e amar,

Confort requer gran leyaltat,

Paciencia, justicia, humilitat,

Qui de Deus aportan bon grat.

Deus conforta los homens en la mort

Qui han molt gran contricció e fort,

Car han fayt a Deus algun tort.

Conforta Deus home com es en tribulació

En quant li fá membrar la greu passió

Que volch sofferir per nostra redempció.

Deus conforta en los homens bon amar

Ab natura de bon entendre e membrar,

En la gran volentat que éll ha en perdonar.

Conforta Deus los homens qui son peccadors,

Com los fá penedir e els fá estar en plors,

E proposen esser tostemps sos servidors,

Conforta Deus gran amar ab magnificar,

E conforta bon amar ab bonificar,

E conforta hom ardit ab esperar.

Qui pèrt petit e ha molt guanyat,

Contra 'l guasany fá tort e peccat,

Si per poch perdre está desconfortat,

Cell qui vòl esser molt coratjós

Membre soven li fayt cabalós

E no consir lo perill venturós.

Mays val confort en home forçat

Que sia forts contra malvestat,

Que no fá plaer en hom honrat.


XLVII.

¡O DEFENSOR!


Deus defen los homens de peccat

Ab poder, granea e bontat,

Quant li aportan bona volentat.

Cell qui ha bon proposament

En servir Deus, de mal se defent,

Car Deus lo guarda de falliment.

Deus ha bon eximpli donat

Com nos defenam de peccat,

En quant per home fó crucificat.

Hom se defen de mal pensar,

De mal oir, de mal parlar,

Com a Deus dona son amar.

Hom se defen de temptació.

Com a Deus fá oració,

E li quer de son peccat perdó.

Bon nodriment en bon castich

Defenen hom del inimich,

E fánli desirar bé publich.

Qui vòl esser de mal defes

Am Deus mays que nulla res

E sia humil e cortes,

Cell qui 's defen ab leyaltat,

Ab dretura e veritat,

Se defen mills que no hom armat.

Vanagloria ne honor

No fán home defensador,

De malvestat ne de fallor.

Mays val defenció per virtut,

Que per lança ne per escut,

Car mills s'en leva hom cahút.


XLVIII
¡O SANADOR!


Hom qui es malalt per peccat

Deus lo sana ab pietat,

Ab perdonar e caritat.

Cell qui vòl sí mateix sanar

Vulla Deus servir e amar,

E no vulla tròp sajornar.

Hom pòt sanar malalt amar

Ab bon entendre e membrar,

E que a Deus lo vulla dar.

Qui ha malalt enteniment,

Si vòl que haja sanament

Poslo en bon cogitament.

Cell qui vòl sanar malalt membrar,

Ab bon entendre e amar

Lo pòt leugerament sanar.

A malaltia intellectual

Se cové cura espiritual,

E a corporal sensual.

Hom sana ab major bontat

Dels majors mals, car potestat

Ha major bé sobre peccat.

Malalt estaig per amor

Com consir la gran deshonor

Que hom fá a nostre Senyor.

Jerusalem e son termenat

Es malalt, car oblidat

Es lo loch hon Jesus fó nat.

Hom sana de contrariar

Com sab las virtuts concordar,

E un bé ab altre mesclar.


XLIX.

¡O CASTIGADOR!

Deus castiga hom peccador

Quant li fá membrar la dolor

Que volch sofferir per nostre amor.

Castiga Deus home ab turment,

Per ço que sia penedent,

Car ha fayt ves Deus falliment.

Deus es tant bò Castigador

Que castiga hom ab amor,

E car li fá haver temor.

Null hom no sab bé castigar

Si no castiga ab donar,

Ab tolre e ab manegiar.

No castiga qui hom repren

Quant no fá negun fallimen,

Car a ira 'l mou e l' encen.

Cell qui altre vòl castigar.

Castich anans lo seu amar,

E'l seu cogitar e parlar.

Ab bonea e veritat,

Penediment e caritat

pòt hom esser ben castigat.

Hom pòt ans sí mateix castigar

Que altre qui bé vòl consirar

Lo mal que Deus a hom pòt dar.

Cell qui no 's castiga per gran amor,

E qui 's castiga per gran pahor

Tost retorna a fayre follor,

Hom deu algun temps assajar

En hom malvat a castigar,

Sino leixlo del tot anar.

Car Deus no leixa son jutjament

Qui d' éll no pren castigament, 

Leixel estar en puniment.

Entrades mes populars: