XC.
¡O
LEYAL!
¡O Deus, qui has tan gran leyaltat
Ab poder, saviesa e volentat,
Que negun hom no has enganat!
Ab justicia e pietat
A home just e a home malvat.
Hom es leyal a son senyor
Com ama la sua honor,
E ha de falliment pahor.
En hom leyal no fall bontat,
Justicia e pietat,
Valor, honor e caritat.
Aquell ama molt leyalment
Que no falle per aur ne argent,
Ne per fembra ne per parent.
Molt val mays honrament e leyaltat,
Que no fá en parents ne en regnat,
Car per élls fá hom gran malvestat.
Leyaltat es tan gran virtut,
Que ab ella null hom es vençut,
Deshonrat ne recregut.
Leyaltat es tan gran tresòr,
Que apres la mort viu e no mòr
Sa bona fama a null fòr.
Hom qui vòl esser leyal
Se sab defendre de tot mal,
E en tot fayt mays que altre val.
Molt val mays pobrea ab leyaltat,
Que gran riquea ab falsetat,
Ne gran honor ab desleyaltat.
XCI.
¡O
PRESENT!
¡O Deus qui estás infinidament!
No ha de tú vergonya qui fá falliment,
Car a tot quant fá estás Present.
Deus está Present ab la sua bontat,
Ab sa justicia, veritat e pietat,
A tot hom qui faça nulla malvestat.
Está Deus Present a hom ab sa bontat,
Per ço que hom no faça malvestat,
E si la ‘n fá qué en sia despagat.
Deus está ab hom ab veritat Present,
Per ço que si l' hom fá null falliment
Que no'l puscha negar ab negun sagrament.
En presencia de jutjament
Falle aquell qui fá falliment,
Perqu' es tany que sia tement.
En presencia de pietat
Falle hom quant fá peccat,
Donchs ¿per qué es desesperat?
Presencia de bon amar,
De bon entendre e membrar,
Fan a Deus a hom presentar.
Mays val de Deus representament
En membrar, amar e entenent,
Que de null fill e honrament.
Voler fer bé o falliment,
Está a libertat present,
Per ço qu' en sia jutjament.
Aquell qui vòl alcun bé far,
Bona fí lo fá començar,
E 'l bé far li fá presentar.
Qui leixa ‘l bé e fá lo mal
Peccat representa tal cabal
Que haurá en foch infernal (23).
XCII.
¡O NOBLE!
Deus es Noble antigament,
E es Noble ab honrament,
Ab valor e ab compliment.
No 's tany noblea sens virtut,
Car home noble en vici cahút
No 's tany que sia car tengut.
Mays val noblea per bé far,
E per lo mal esquivar,
Que no fá per ans quitar (24).
Está noblea en bontat,
Per bonificant, bonificat,
Ab bonificar d' antiquitat.
Mays val noblea en present
Que no fá en traspassament,
Car pus luny está a nient.
Home noble pòt esser vil,
E home vil pòt esser gentil,
Si es leyal, franch e humil.
Per ço car Deus s' es encarnat,
Ha dada gran nobilitat
A
home ab sa deitat.
Hom es pus noble per la encarnació
Que Deus pres per la sua passió,
Que per antiquitat ne per promissió.
Hom es pus noble per saber,
Que per aur ne per haver,
Ab qu' el haja ab bon voler.
En alt, en baix e environ
Ha de nobilitat ahon
Aquell que menysprea aquest mon.
XCIII.
¡O INTENCIÓ PRINCIPAL!
Deus es Principal Intenció,
Car tot quant está en intenció
Es per conexer Deus esser bo.
Es una Intenció qui es major,
E es ne altra qui es menor,
La una es vasall, e l' altre senyor.
Aquella Intenció que mays val
Es de causa espiritual,
E la serva de la corporal.
Viure es per primera intenció,
E
menjar es per la segona e son amdues per ço
Que hom sia
bò.
Aquell qui ha a Deus major amor
Per sí salvar que per farli honor,
Ama Deus ab intenció menor,
En bonea es bonificació
Per la primera Intenció,
E en la misericordia perdó.
En Deus se covén egualar
Intencions de jutjar e perdonar,
Per çó que esper e temor pusquen estar.
Aquell qui ha bona intenció,
Com vòl fer mal punylo contricció
Que faça 'l bé e no la fallió.
Molt val mays bona intenció
Que no fá tot l' aur que hac fó
D' Alexandre ne de Salamó.
Bona intenció se vòl guardar
Ab bon entendra e membrar,
Ab leyaltat e ab bé far.
XCIV.
¡O PROCURADOR!
Deus Fill fó Procurador tant bò
A Deus Pare e Sanct Esperit, que fó
Encarnat e mort per nostra redempció.
Creá Deus lo mon per aquella humanitat
Que pres, ab la qual ha procurat
Com molt sia conegut, servit e amat.
Procura Christ com Deus fós honrat,
E procura que home sia salvat,
E la procuració fó de gran humilitat.
Null hom es bò procurador
Si vòl mays honrar sí que son senyor,
E qui fá lo lop de las ovelles pastor.
Qui vòl procurar gran honrament
Fent mal e ab traiment,
Pauc sab de bon procurament.
Ab bonificar e magnificar,
Possificar, entendre e amar,
Poren los homens gran bé procurar.
Procuració com sia perdonat
A home son mortal peccat,
Cové que sia procuració de veritat.
Procurar que son fill sia rich,
E que dels mals que fá no 'l castich,
Procura com sia paubre e mendich.
Lonch temps há qu' eu só procurador
Que Christ hagués per tot lo mon honor,
E no tròb qui 'm sia ajudador.
Aquell qui volria procurar
En la Terra Sancta a recobrar,
No deuria tròp dormir ne sajornar.
XCV.
¡O
ADVOCAT!
Deus es lo nostre Advocat,
Qui advoca contra peccat
Ab mercé e ab pietat.
Deus bò, gran, es per ço encarnat
Que sia lo nostre Advocat,
Pus que ab nos está participat
Car home está en gran frevoltat,
Está Deus nostre Advocat
Ab poder e ab caritat.
Bonea, veritat, saviesa e virtut
Son en advocació lança e escut,
Per qui tot mal plét cové esser vençut.
Si Christ hagués bons advocats,
Per tot lo mon fóre loats,
E coneguda sa veritats.
Aquell home qui ha contricció
E prega Deus que li perdó,
Misericordia es sa advocació.
Advocat qui per pauc d' argent
Falsament dona perdiment,
Apella Deus a jutjament.
Es Advocat per ço que sia jutjar,
E no es per ço que sia injuriar,
Per que advocat deu leyal estar.
Mays val una advocació
Qui vaja per má de raó,
Que no fá tot l' aur qui hanc fó.
Ab mercé e ab pietat
Sia Deus nostre Advocat
A la mòrt hon serem jutjat.
XCVI.
¡O INVISIBLE!
Deus no ha visibilitat
Que sia de corporalitat,
Mays de intelligibilitat
Deus no ha còrs perque no 's pòt veer,
Mays pòtlo hom en son enteniment haver
Entenent son complit poder.
Mays val una intellectivitat
E de Deus una intelligibilitat,
Que de còrs tota visibilitat.
Visible es la deitat
En aquell home Christ appellat,
Lo qual hom es just deificat.
Segons natura de cogitar,
Se pot Deus veer en l' amar,
En lo qual lo fá honrat estar.
Veer Deus ab vista espiritual,
Es veer que mays que altre val,
E qui mays guarda hom de tot mal.
Veer Christ estar sobre el trò,
E sa companya enviró,
Está vista de perfecció.
Saber en dona de falliment (25),
E veerla ab gran ornament,
Es vista a hom desplasent.
Mays val veer hom pobre malvestit
Qui de virtuts sia molt rit,
Que veer hom rich mal nodrit.
Aquell qui ha molt gran contricció
Com fá neguna fallió,
En misericordia veu perdó.
XCVII.
¡O INMORTAL!
En Deus no pot esser nulla mortalitat,
Pus que es en infinitat e eternitat
De poder, saviesa e volentat.
Es Deus Inmortal en sa volentat,
Per ço car ab ella no vòl null peccat,
Ans ne vòl tot ço qui 's cové ab bontat.
Aquell qui es sens corrumpiment,
E qui de tota rè ha compliment,
Cové que sia tostemps vivent.
Molt es pitjor mortalitat
Que sia per mortal peccat,
Que mort de corporalitat.
Aquell fá amar inmortal
Qui ama Deus ab còr leyal,
E qui per res no vòl fer mal.
Aquell no pòt per res morir
Qui no está pres de finir,
E qui ha en Deus son desir.
Qui fá injuria e tòrt,
Está veçi de la greu mòrt
Qui porta hom a mal pòrt.
Cell qui no vòl esser mortal
De mòrt qui es espiritual,
Fá de son còr a Deus hostal.
De mortalitat fá estar
Cell qui per res no 's vol leixar
De mal pensar e de mal far.
Si no fós inmortalitat
En home qui es infernat,
No fóre gran culpa peccat.
XCVIII.
¡O INFALLIBLE!
Com Deus sia avenir
No pòt en nulla rè fallir,
Ne falliment no li pòt contradir.
Enfre aveniment e desfalliment
Está molt gran contrariajament,
Perque en Deus no pòt esser negun errament.
Avenitivitat e infallibilitat
Son per essencia una unitat
Disparada a tota fallibilitat.
Deus ha infinit e eternal poder
En bontat, saviesa e voler,
Perque en res falliment no pòt haver.
Deus aven en lo començament,
En lo mitjá e en l' affinament
De tot ço qui es son operament.
Aven Deus ab la sua gran volentat,
Per ço car ha amant, amar e amat,
Qui han una mateixa substancialitat.
Null hom en mal pòt ben avenir,
Car mal es subject de fallir,
Qui es contra bé far e complir.
Mólt val mays un bò aveniment
Per entendre, amar e membrament,
Que sentir no farian mil sentiment.
Aquell falle qui posa denant son voler
A son membrar, son saber e temer,
Car no sab ordenar son poder.
Cell qui no vòl en nulla rè fallir,
Desira tan fòrt honrar Deus e servir,
Que per la sua amor vòl morir.
XCIX.
¡O PRINCIPI!
Car Deus es començament eternal,
Cové qu' el començable sia tal,
Que ab lo començament sia egual.
Egual ab éll no pòt per res estar,
Si d' éll e del començament no es eternar,
Essencialment sens negun accidentar,
Ja no pogra esser gran començament,
Si 'l mitjá e l' affinament
No haguessen un naturament.
Deus començara lo mon en minoritat,
Si éll en home no fós encarnat,
Car major poder no fóre mostrat.
Tot ço que Deus ha començat,
Comença per ço que sia amat,
Remembrat, entes e honrat.
Per ço que Deus contra granea no haja contrarietat,
Comença aytant per magnificabilitat,
Com per entendre e amabilitat.
Cové donchs que Deus haja lo mon començat
En major granea de creabilitat,
Perque convench que éll mateix fós encarnat,
Ah, las! E com Deus haja hom començat,
Per ço que éll sia molt amat,
¿Qui es aquell hon no sia culpa ne peccat?
Jesu-Christ e los mártirs fóren de nostre fe començament,
Ab preycar veritat, humilitat, treballs e moriment,
No ab cavalls, diners, delits ne guanyament.
Aquell qui vòl be començar,
Ans que començ deu consirar
Si la fí es de mal estar.
C.
¡O
FÍ!
Deus es Fí e compliment
De tot ço qui es del començament
Trò a la fí per concordament.
No pòt Fí en complir
Sens complent, complit e unir
En qui no 's pusquen consumir.
Ja no pogra esser Fi en bontat,
Si en sí no hagués bonificat
Qui fós de sa essencialitat.
Deus ha tot lo mon affinat,
Car l' ha ab sí participat,
En quant s' es en home encarnat.
Aquell qui en la fí no pren
Ço hon ha mays de compliment,
No sab que es elegiment.
Qui en la fí vòl elegir
Ço que ha mays en son desir,
Ab mitjá ho pòt conseguir.
Fí ha tan gran abundament
De bonea e compliment,
Que no hi cab mal ne falliment.
La major fí que hom pòt pensar
Es en deitat deitar,
E en volentat bòn amar.
Aquell qui ama major fí
En Deus que en argent ne cosí,
Vá a la fí per dret camí.
Ah, las! mant hom veig desviar
De la fí, car no vòl honrar
Deus qui prega tant solament de amar!
De la fí de aquest libre.
Finit es aquest bon dictat,
Lo qual sia per Deus guardat,
Car per éll l'havem començat.
Deus amors, digne de amar,
A tots cells qui volrán cantar
Los teus noms, vulles perdonar.
Qui aquest xant vòl soven cantar,
Amar hi pòt multiplicar,
En conexer Deus e honrar.
Qui ha d' amor deffalliment
Cant aquest xant alegrament,
Et creixará son amament.
A vos, mayre de Deus, present
Aquest xant, qui novellament
Es
fayt a vostre honrament.
_____
LA LAOR DE CASCUN PSALM.
Laor e honor a la essencia de Deus, e a las divines personas, e a les dignitats de aquellas; e recordem e amem a Jesus Natzaret, e a María verge mare de aquell; e esperem e desitjem de la carn resurrecció, e en lo cel devant Deus gran e sempiternal glorificació en resurrecció. Amen.
VARIANTES.
(1) Perque unitat e unir no 's poden partir.
(2) En qui s' afina natura d' amor e d' amistat.
3) Defora parinficant, parinficable, parinficar.
(4) ¿Qui 'l poria asmar?
(5) E per ço en tot quant es enten,
(6) Hom pot veritat atrobar
En hom qu' es larch, no en avar,
Car molt se asauta de donar.
(7) Jesus, en ta sensualitat
(8) A hom ha Deus lo mon creat,
E
aquell hom al donat
En quant de sí l' ha deytat.
(9) De sols Deus no 's té per pagat.
(10) Qui no s' asauta de mal far.
(11) E qui las auciu no es obedient. // (ociure, auciure : matar)
(12) Ab gracia e ab perdó.
(13) Que ab Deus elegesca virtut e bontat,
(14) Ans lo gita anaxaller
(15) Car ab voler pot Deus haver.
(16) Ab qu' el cuiden honrar mante gent.
(17) E ʻl fá maldir e blastomar,
(18) E aço mateix de membrar e amament.
(19) No fá avendre per peccat.
(20) Com Deus hage tan gran dignat
(21) No presa a Deus e son jutjament.
(22) Per qui hom fall ser e matí.
(23) Qui leixa 'l bé e fá lo mal
Peccat representa tan cabal
Que
n' haurá foch infernal.
(24) Que no fá per ansquitar.
(25)
Saber en dona deffalliment,
NOTA. Si bien en el prólogo de
este poema manifiesta el autor que cada nombre, o sea cada salmo,
consta de diez versículos (de tres versos cada uno), observamos que
algunos pocos constan de once y otros de nueve. Esta particularidad
se nota no sólo en los códices que tenemos a la vista, sino también
en el que existe de esta obra en la biblioteca de San Juan de
Barcelona. En el códice catalan se observa además que los
títulos de cada salmo están en latín. Los salmos se hallan
repartidos de manera que cada dos de ellos forman una parte del rezo:
así el primero y segundo pertenecen a la primera feria y hora de
maitines, el tercero y cuarto a la de prima, el quinto y sesto
a la de tercia, el séptimo y octavo a la de sesta, (sexta;
de aquí la palabra siesta) el noveno y décimo a la de nona,
el undécimo y duodécimo a la de vísperas, el décimo tercero y
décimo cuarto a la de completas, luego vuelve a empezar, y así
sucesivamente.
