sábado, 25 de septiembre de 2021

Cent noms Deu, XC-C, 90-100

XC.

¡O LEYAL!

¡O Deus, qui has tan gran leyaltat

Ab poder, saviesa e volentat,

Que negun hom no has enganat!

Está Deus Leyal ab veritat,

Ab justicia e pietat

A home just e a home malvat.

Hom es leyal a son senyor

Com ama la sua honor,

E ha de falliment pahor.

En hom leyal no fall bontat,

Justicia e pietat,

Valor, honor e caritat.

Aquell ama molt leyalment

Que no falle per aur ne argent,

Ne per fembra ne per parent.

Molt val mays honrament e leyaltat,

Que no fá en parents ne en regnat,

Car per élls fá hom gran malvestat.

Leyaltat es tan gran virtut,

Que ab ella null hom es vençut,

Deshonrat ne recregut.

Leyaltat es tan gran tresòr,

Que apres la mort viu e no mòr

Sa bona fama a null fòr.

Hom qui vòl esser leyal

Se sab defendre de tot mal,

E en tot fayt mays que altre val.

Molt val mays pobrea ab leyaltat,

Que gran riquea ab falsetat,

Ne gran honor ab desleyaltat.


XCI.
¡O PRESENT!

¡O Deus qui estás infinidament!

No ha de tú vergonya qui fá falliment,

Car a tot quant fá estás Present.

Deus está Present ab la sua bontat,

Ab sa justicia, veritat e pietat,

A tot hom qui faça nulla malvestat.

Está Deus Present a hom ab sa bontat,

Per ço que hom no faça malvestat,

E si la ‘n fá qué en sia despagat.

Deus está ab hom ab veritat Present,

Per ço que si l' hom fá null falliment

Que no'l puscha negar ab negun sagrament.

En presencia de jutjament

Falle aquell qui fá falliment,

Perqu' es tany que sia tement.

En presencia de pietat

Falle hom quant fá peccat,

Donchs ¿per qué es desesperat?

Presencia de bon amar,

De bon entendre e membrar,

Fan a Deus a hom presentar.

Mays val de Deus representament

En membrar, amar e entenent,

Que de null fill e honrament.

Voler fer bé o falliment,

Está a libertat present,

Per ço qu' en sia jutjament.

Aquell qui vòl alcun bé far,

Bona fí lo fá començar,

E 'l bé far li fá presentar.

Qui leixa ‘l bé e fá lo mal

Peccat representa tal cabal 

Que haurá en foch infernal (23).


XCII.

¡O NOBLE!


Deus es Noble antigament,

E es Noble ab honrament,

Ab valor e ab compliment.

No 's tany noblea sens virtut,

Car home noble en vici cahút

No 's tany que sia car tengut.

Mays val noblea per bé far,

E per lo mal esquivar,

Que no fá per ans quitar (24).

Está noblea en bontat,

Per bonificant, bonificat,

Ab bonificar d' antiquitat.

Mays val noblea en present

Que no fá en traspassament,

Car pus luny está a nient.

Home noble pòt esser vil,

E home vil pòt esser gentil,

Si es leyal, franch e humil.

Per ço car Deus s' es encarnat,

Ha dada gran nobilitat

A home ab sa deitat.
Hom es pus noble per la encarnació

Que Deus pres per la sua passió,

Que per antiquitat ne per promissió.

Hom es pus noble per saber,

Que per aur ne per haver,

Ab qu' el haja ab bon voler.

En alt, en baix e environ

Ha de nobilitat ahon

Aquell que menysprea aquest mon.


XCIII.

¡O INTENCIÓ PRINCIPAL!


Deus es Principal Intenció,

Car tot quant está en intenció

Es per conexer Deus esser bo.

Es una Intenció qui es major,

E es ne altra qui es menor,

La una es vasall, e l' altre senyor.

Aquella Intenció que mays val

Es de causa espiritual,

E la serva de la corporal.

Viure es per primera intenció,

E menjar es per la segona e son amdues per ço
Que hom sia bò.

Aquell qui ha a Deus major amor

Per sí salvar que per farli honor,

Ama Deus ab intenció menor,

En bonea es bonificació

Per la primera Intenció,

E en la misericordia perdó.

En Deus se covén egualar

Intencions de jutjar e perdonar,

Per çó que esper e temor pusquen estar.

Aquell qui ha bona intenció,

Com vòl fer mal punylo contricció

Que faça 'l bé e no la fallió.

Molt val mays bona intenció

Que no fá tot l' aur que hac

D' Alexandre ne de Salamó.

Bona intenció se vòl guardar

Ab bon entendra e membrar,

Ab leyaltat e ab bé far.


XCIV.

¡O PROCURADOR!


Deus Fill fó Procurador tant bò

A Deus Pare e Sanct Esperit, que fó

Encarnat e mort per nostra redempció.

Creá Deus lo mon per aquella humanitat

Que pres, ab la qual ha procurat

Com molt sia conegut, servit e amat.

Procura Christ com Deus fós honrat,

E procura que home sia salvat,

E la procuració fó de gran humilitat.

Null hom es bò procurador

Si vòl mays honrar sí que son senyor,

E qui fá lo lop de las ovelles pastor.

Qui vòl procurar gran honrament

Fent mal e ab traiment,

Pauc sab de bon procurament.

Ab bonificar e magnificar,

Possificar, entendre e amar,

Poren los homens gran bé procurar.

Procuració com sia perdonat

A home son mortal peccat,

Cové que sia procuració de veritat.

Procurar que son fill sia rich,

E que dels mals que fá no 'l castich,

Procura com sia paubre e mendich.

Lonch temps qu' eu só procurador

Que Christ hagués per tot lo mon honor,

E no tròb qui 'm sia ajudador.

Aquell qui volria procurar

En la Terra Sancta a recobrar,

No deuria tròp dormir ne sajornar.


XCV.
¡O ADVOCAT!

Deus es lo nostre Advocat,

Qui advoca contra peccat

Ab mercé e ab pietat.

Deus bò, gran, es per ço encarnat

Que sia lo nostre Advocat,

Pus que ab nos está participat

Car home está en gran frevoltat,

Está Deus nostre Advocat

Ab poder e ab caritat.

Bonea, veritat, saviesa e virtut

Son en advocació lança e escut,

Per qui tot mal plét cové esser vençut.

Si Christ hagués bons advocats,

Per tot lo mon fóre loats,

E coneguda sa veritats.

Aquell home qui ha contricció

E prega Deus que li perdó,

Misericordia es sa advocació.

Advocat qui per pauc d' argent

Falsament dona perdiment,

Apella Deus a jutjament.

Es Advocat per ço que sia jutjar,

E no es per ço que sia injuriar,

Per que advocat deu leyal estar.

Mays val una advocació

Qui vaja per má de raó,

Que no fá tot l' aur qui hanc fó.

Ab mercé e ab pietat

Sia Deus nostre Advocat

A la mòrt hon serem jutjat.


XCVI.

¡O INVISIBLE!


Deus no ha visibilitat

Que sia de corporalitat,

Mays de intelligibilitat

Deus no ha còrs perque no 's pòt veer,

Mays pòtlo hom en son enteniment haver

Entenent son complit poder.

Mays val una intellectivitat

E de Deus una intelligibilitat,

Que de còrs tota visibilitat.

Visible es la deitat

En aquell home Christ appellat,

Lo qual hom es just deificat.

Segons natura de cogitar,

Se pot Deus veer en l' amar,

En lo qual lo fá honrat estar.

Veer Deus ab vista espiritual,

Es veer que mays que altre val,

E qui mays guarda hom de tot mal.

Veer Christ estar sobre el trò,

E sa companya enviró,

Está vista de perfecció.

Saber en dona de falliment (25),

E veerla ab gran ornament,

Es vista a hom desplasent.

Mays val veer hom pobre malvestit

Qui de virtuts sia molt rit,

Que veer hom rich mal nodrit.

Aquell qui ha molt gran contricció

Com fá neguna fallió,

En misericordia veu perdó.


XCVII.

¡O INMORTAL!


En Deus no pot esser nulla mortalitat,

Pus que es en infinitat e eternitat

De poder, saviesa e volentat.

Es Deus Inmortal en sa volentat,

Per ço car ab ella no vòl null peccat,

Ans ne vòl tot ço qui 's cové ab bontat.

Aquell qui es sens corrumpiment,

E qui de tota rè ha compliment,

Cové que sia tostemps vivent.

Molt es pitjor mortalitat

Que sia per mortal peccat,

Que mort de corporalitat.

Aquell fá amar inmortal

Qui ama Deus ab còr leyal,

E qui per res no vòl fer mal.

Aquell no pòt per res morir

Qui no está pres de finir,

E qui ha en Deus son desir.

Qui fá injuria e tòrt,

Está veçi de la greu mòrt

Qui porta hom a mal pòrt.

Cell qui no vòl esser mortal

De mòrt qui es espiritual,

Fá de son còr a Deus hostal.

De mortalitat fá estar

Cell qui per res no 's vol leixar

De mal pensar e de mal far.

Si no fós inmortalitat

En home qui es infernat,

No fóre gran culpa peccat.



XCVIII.

¡O INFALLIBLE!


Com Deus sia avenir

No pòt en nulla rè fallir,

Ne falliment no li pòt contradir.

Enfre aveniment e desfalliment

Está molt gran contrariajament,

Perque en Deus no pòt esser negun errament.

Avenitivitat e infallibilitat

Son per essencia una unitat

Disparada a tota fallibilitat.

Deus ha infinit e eternal poder

En bontat, saviesa e voler,

Perque en res falliment no pòt haver.

Deus aven en lo començament,

En lo mitjá e en l' affinament

De tot ço qui es son operament.

Aven Deus ab la sua gran volentat,

Per ço car ha amant, amar e amat,

Qui han una mateixa substancialitat.

Null hom en mal pòt ben avenir,

Car mal es subject de fallir,

Qui es contra bé far e complir.

Mólt val mays un bò aveniment

Per entendre, amar e membrament,

Que sentir no farian mil sentiment.

Aquell falle qui posa denant son voler

A son membrar, son saber e temer,

Car no sab ordenar son poder.

Cell qui no vòl en nulla rè fallir,

Desira tan fòrt honrar Deus e servir,

Que per la sua amor vòl morir.


XCIX.

¡O PRINCIPI!


Car Deus es començament eternal,

Cové qu' el començable sia tal,

Que ab lo començament sia egual.

Egual ab éll no pòt per res estar,

Si d' éll e del començament no es eternar,

Essencialment sens negun accidentar,

Ja no pogra esser gran començament,

Si 'l mitjá e l' affinament

No haguessen un naturament.

Deus començara lo mon en minoritat,

Si éll en home no fós encarnat,

Car major poder no fóre mostrat.

Tot ço que Deus ha començat,

Comença per ço que sia amat,

Remembrat, entes e honrat.

Per ço que Deus contra granea no haja contrarietat,

Comença aytant per magnificabilitat,

Com per entendre e amabilitat.

Cové donchs que Deus haja lo mon començat

En major granea de creabilitat,

Perque convench que éll mateix fós encarnat,

Ah, las! E com Deus haja hom començat,

Per ço que éll sia molt amat,

¿Qui es aquell hon no sia culpa ne peccat?

Jesu-Christ e los mártirs fóren de nostre fe començament,

Ab preycar veritat, humilitat, treballs e moriment,

No ab cavalls, diners, delits ne guanyament.

Aquell qui vòl be començar,

Ans que començ deu consirar

Si la fí es de mal estar.


C.
¡O FÍ!

Deus es Fí e compliment

De tot ço qui es del començament

Trò a la fí per concordament.

No pòt Fí en complir

Sens complent, complit e unir

En qui no 's pusquen consumir.

Ja no pogra esser Fi en bontat,

Si en sí no hagués bonificat

Qui fós de sa essencialitat.

Deus ha tot lo mon affinat,

Car l' ha ab sí participat,

En quant s' es en home encarnat.

Aquell qui en la fí no pren

Ço hon ha mays de compliment,

No sab que es elegiment.

Qui en la fí vòl elegir

Ço que ha mays en son desir,

Ab mitjá ho pòt conseguir.

Fí ha tan gran abundament

De bonea e compliment,

Que no hi cab mal ne falliment.

La major fí que hom pòt pensar

Es en deitat deitar,

E en volentat bòn amar.

Aquell qui ama major fí

En Deus que en argent ne cosí,

Vá a la fí per dret camí.

Ah, las! mant hom veig desviar

De la fí, car no vòl honrar

Deus qui prega tant solament de amar!


De la fí de aquest libre.


Finit es aquest bon dictat,

Lo qual sia per Deus guardat,

Car per éll l'havem començat.

Deus amors, digne de amar,

A tots cells qui volrán cantar

Los teus noms, vulles perdonar.

Qui aquest xant vòl soven cantar,

Amar hi pòt multiplicar,

En conexer Deus e honrar.

Qui ha d' amor deffalliment

Cant aquest xant alegrament,

Et creixará son amament.

A vos, mayre de Deus, present

Aquest xant, qui novellament

Es fayt a vostre honrament.
_____


LA LAOR DE CASCUN PSALM.

Laor e honor a la essencia de Deus, e a las divines personas, e a les dignitats de aquellas; e recordem e amem a Jesus Natzaret, e a María verge mare de aquell; e esperem e desitjem de la carn resurrecció, e en lo cel devant Deus gran e sempiternal glorificació en resurrecció. Amen.


VARIANTES.

(1) Perque unitat e unir no 's poden partir.

(2) En qui s' afina natura d' amor e d' amistat.

3) Defora parinficant, parinficable, parinficar.

(4) ¿Qui 'l poria asmar?

(5) E per ço en tot quant es enten,

(6) Hom pot veritat atrobar

En hom qu' es larch, no en avar,

Car molt se asauta de donar.

(7) Jesus, en ta sensualitat

(8) A hom ha Deus lo mon creat,

E aquell hom al donat
En quant de sí l' ha deytat.

(9) De sols Deus no 's té per pagat.

(10) Qui no s' asauta de mal far.

(11) E qui las auciu no es obedient. // (ociure, auciure : matar)

(12) Ab gracia e ab perdó.

(13) Que ab Deus elegesca virtut e bontat,

(14) Ans lo gita anaxaller

(15) Car ab voler pot Deus haver.

(16) Ab qu' el cuiden honrar mante gent.

(17) E ʻl fá maldir e blastomar,

(18) E aço mateix de membrar e amament.

(19) No fá avendre per peccat.

(20) Com Deus hage tan gran dignat

(21) No presa a Deus e son jutjament.

(22) Per qui hom fall ser e matí.

(23) Qui leixa 'l bé e fá lo mal

Peccat representa tan cabal

Que n' haurá foch infernal.
(24) Que no fá per ansquitar.

(25) Saber en dona deffalliment,

NOTA. Si bien en el prólogo de este poema manifiesta el autor que cada nombre, o sea cada salmo, consta de diez versículos (de tres versos cada uno), observamos que algunos pocos constan de once y otros de nueve. Esta particularidad se nota no sólo en los códices que tenemos a la vista, sino también en el que existe de esta obra en la biblioteca de San Juan de Barcelona. En el códice catalan se observa además que los títulos de cada salmo están en latín. Los salmos se hallan repartidos de manera que cada dos de ellos forman una parte del rezo: así el primero y segundo pertenecen a la primera feria y hora de maitines, el tercero y cuarto a la de prima, el quinto y sesto a la de tercia, el séptimo y octavo a la de sesta, (sexta; de aquí la palabra siesta) el noveno y décimo a la de nona, el undécimo y duodécimo a la de vísperas, el décimo tercero y décimo cuarto a la de completas, luego vuelve a empezar, y así sucesivamente.

Entrades mes populars: