sábado, 25 de septiembre de 2021

Cent noms Deu, LX-LXIX, 60-69

 LX.

¡O PIADÓS!


Car Deus ha los homens començats,

Per ço que élls sian salvats,

Quant peccan ha d' ells pietats.

Piadós es Deus per força d' amor,

E per ço cové que li peccador

Amen Deus e la sua honor.

Ja peccador no será perdonat

Si de sí mateix no ha pietat,

E a son prohisme caritat.

Home qui sia piadós

Ama a Deus e es d' éll temerós,

Perque a Deus está molt graciós.

Qui pietat no vòl haver,

No vòl Deus amar ne molt temer,

Ans lo gita en exeller (14).

Home qui sia piadós

Tan tost que fall es vergonyós,

E plora e es temerós.

Mays val a home pietat

Que senyoría de regnat,

Ne amistat de hom honrat.

Ab pietat poren los homens querir

A Deus qu ' els perdó lur fallir,

Als quals Deus no pòt de no dir.

Home qui no es piadós

Está cruel e ergullós,

E ama homens traydors.

Deus hac de nos tal pietat

Que volch esser mòrt e penjat,

E de espinas coronat.

LXI.

¡O ABUNDÓS!


Deus es Abundancia de plaer,

Car de Deus pòt tot hom haver

Aytant com han mester a son voler.

Es Deus Abundancia d' enteniment,

Lo qual fá de sí mateix tan conexent,

Que se' n pòt guardar de falliment.

Abunda Deus ab bon remembrament,

Quant li fá membrar lo greu turment

Que volch sofferir per tota gent.

Deus es Abundós a home per sentir,

En quant volch hom esdevenir

Per nostres peccats a delir.

Es Deus Abundós en poder,

Saviesa e bon voler,

Perque ' ns ahonda de bon esper.

Deus es Abundós en perdonar,

En donar e en esperar

Los peccadors a confessar.

Deus es Abundós a bondat,

De bonificant, bonificar, bonificat,

Los quals son de sa entitat.

Es Deus Abundós en tot bé

Perque tot hom mal se capté

Qui fá contra éll nulla re.

Mays val esser abundós de leyaltat,

De esperança e caritat,

Que de castells, diners ne blat.

Cell qui es abundós de virtut,

Está abundós de salut,

E no plany si res ha perdut.


LXII.
¡O REY!


¡O Rey de creada virtut!
Tú est Rey de tot ço qui es pogut
Perque hom es esdevengut.
Deus es Rey ab altetat,
E es Rey ab humilitat,
Ab libertat e caritat.
Car Deus es Rey de començament.
De mitjá e d'affinament,
Fá sobre cors naturalment.
Aquell es Rey qui Deus serveix,
E aquell es Rey qui sí coneix,
E Rey es qui no 's desconeix.
Mays val esser Rey de voler
Que de regnat ne d'haver,
Car ab voler per Deus haver (15),
Rey es per fer jutjament,
E si en jutjar fá falliment,
Lo nom de Rey en sí desment.
Null hom no es rey per menjar,
Per caçar, ne per sajornar,
Mays per son poble a guardar.
Tot rey es servú de son regnat,
Perque fá gran tort e peccat,
Si vòl esser en libertat.
A tot rey se pertany donar,
Ver dir, jutjar, a perdonar,
E per ço no pòt franch estar.
Ah! Qui pogués tal Rey trobar
Que a tot son regne fés honrar,
Deus molt faria a loar! 

LXIII.
¡O HUMIL!

Deus no hagra major humilitat
Si no hagués home deificat,
E que per home no fós mort e penjat.
Per ço que Deus major humilitat pogués haver,
E qu'els homens pausás en major esper,
Volch esser hom e per éll gran treball sostener.
Aquella humilitat está major
Que fá devallar lo major valor,
A honorificar lo major peccador.
Aquell fó lo major peccat
Que per Adam fó en tuyt originat,
E fó vençut per major humilitat.
Aquell home qui está major al mon,
E qui devallá a mercé pus pregon,
Ha de humilitat major dón.
Major ergull e major humilitat,
Estegren adonchs en contrarietat,
Quant Christ fó prés, venút, mòrt, e penjat.
Molt me sembla home ergullós
Aquell qui está vergonyós
En far bé e en querre perdós.
Cell qui per ergull vòl esser honrat,
No sab que s'es humilitat
E qui li fá honor no li 'n ha grat.
Aquell ama humilitat
Qui n'ha plaer quant es blasmat,
Falsament contra veritat.
Aquel sab pauc de humilitat,
Qui per saber está inflat
E qui 'l toca tost es irat.

LXIV.

¡O SUAU!


Deus es Suau de sa bontat,

De son saber e sa volentat,

E de tota sa potestat.

Cell qui es Suau per dever

E per virtuts a conquerer,

Ha Suau saver e voler.

Hom es suau ab pietat,

Humilitat e leyaltat,

Justicia e caritat.

Deus qui ha tan gran potestat,

Ama tan gran suavetat

Que volch esser pres e ligat.

Esser suau quant es irat

Es hábit de suavetat

D'hon es vestida caritat.

Hom suau pòt deliberar

Com justament puscha parlar,

E de mal se puscha guardar.

Hom suau a negun no toll,

Ne té negun per foll,

E a tot home pára son coll.

Suavetat fá home abstenir

De crueltat e de maldir,

E fá per bé tots mals sofferir.

Cell qui es Suau en amar,

En entendre e membrar,

Suavetat lo fá honrar.

Qui per suavetat es pres,

En carçre d' amor es mes

Qui 'l consola en tota res.


LXV.

¡O MEMBRAT!


Deus qui estás Remembrat

No ‘ns remembres en nostre peccat,

Mays membranos en pietat.

Molt es gran bé en Deus membrar,

Justicia e perdonar,

Car hom se guard de mal far.

Membrar com Deus es poderós,

De bé fár volenterós,

Es membrar que fá hom joyós.

Qui membra Deus per ço qu' éll dó

Mays que per ço car éll es bo,

No membra Deus segons rahó.

Qui membra Deus per sa bontat

Mays que per sa felicitat,

Per Deus es amat e membrat.

Aquell pòt membrar granea de bontat

Qui en ella remembra bonificat,

E bonificar qui d' amdós es dat.

Aquell ha major membrament

Qui membra major operament,

Major voler, major enteniment.

Qui en deitat no membra deificar,

E en Deus no membra bonificar,

No pòt en Deus molt estendre son membrar.

Cell qui no membra son peccat

Penedent, no será membrat

En la mort hont será jutjat.

Molt val mays membrar per amor

Que membrar qui es per pahor,

Car l'ú es servú l' altre senyor.


LXVI.

¡O LOAT!


¡O Deus qui est Loat per ta unitat,

Trinitat e car est incarnat,

E car est Creador, tú sias amat!

Es Deus Loat car es infinit,

E car es de tot bé complit,

E car en re no ha fallit.

Aytant es Deus digne de laor

Per son amar com per sa amor,

Car ensemps han igual valor.

Loada es eternitat

Per eternant e eternat,

Eternar d' amdós espirat.

Deus es Loat de tal poder,

Que sobre natura pòt fer

Tot ço que li es de plaer.

Loat es Deus de major veritat,

Major virtut e caritat,

E de tota majoritat.

Aquells no saben Deus loar,

Qui no 'l loan per deitar,

Per engenrar e espirar.

Mays val una laor per infinitar,

Que per tot quant se poria crear,

Car infinit no poria estar.

Nos poria bonea loar ab majoritat

Si no havia bonificant e bonificat,

E bonificar qui sia de sa entitat.

Si Deus no hagués presa humanitat

No fóre Loat en majoritat

D' amor, enfre causant e causat.


LXVII.

¡O NOMENAT!

Lo nom de Deus es unitat,

Trinitat e infinitat,

Jesus granea de bontat.

Per molts vocables pòt hom Deus nomenar;

Ço es Deus, deitat e deitar,

Infinitat, amar e eternar.

Tot nom per qui Deus sia Nomenat,

Cové que sia de gran sanctetat,

Virtut, valor e humilitat.

Qui nomena Deus sens gran amor,

Del nom no sab sa gran valor,

Car no li fá neguna honor.

Aytant cové esser Deus Nomenat

Per deitar, com es per deitat,

Perque ab obrar es Nomenat.

De creat et de creador

Se cové un hom qui major

Sia en lo anomenador.

Mays val nomenar Deus soven ab paupertat,

Que nomenarlo tard ab riquetat,

Qui 'l nom de Deus té deshonrat.

Lo nom de Deus es tan honrat,

Que qui 'l nomena ab peccat

Lo nom de Deus té deshonrat.

Al nom de Deus fá gran honor

Cell qui il nomena ab gran amor

E qui no 'l desment per nulla pahor.

Aquells qui nomenan Deus e han en lo nom plaer,

Fan honor al nom e poren haver

Honor de Deus e bon esper.

Tot ço ab que ‘l nom de Deus se pòt nomenar,

Deuria hom tant fort guardar e honrar, 

Que no dixes ne fés null mal estar.


LXVIII.

¡O HONRAT!


Deus es honrable ab honrament

E no ab viltat e falliment,

Ab qu' el cuyden honrar molta gent (16).

Hom deu honrar Deus ab son cogitar,

Ab virtut d' entendre e d' amar,

D' humilitat e de membrar.

No honra Deus qui en cantán

Nomena Deus e va pensán

En vils fayts d' hon es desirán.

Qui per petit vòl Deus jurar

E jurant se vòl perjurar,

No sab lo nom de Deus honrar.

¡Ah, las! E tant ha Deus home honrat

En est mon, qui'l té deshonrat

En son saber e volentat.

A Deus se pertany tal honor

Que de totas sia major,

Ço es, que muyra per sa amor.

Aquell fá a Deus gran viltat

Qui no 'l ama mays que peccat,

Qui no ha neguna bontat.

Mays val de Deus un honrament,

Qu' el honrament de tota gent,

Lo qual torna a nient.

Qui volria Deus molt honrar,

Sovén deuria remembrar

L' honor qu' ens feu per encarnar.

Cell qui poria per tot lo mon Deus fár honrar,

Car no ho fá, en gran pahor deuria estar,

Car al judici no se poria escusar.


LXIX.
¡O RECLAMAT!

Deus es reclám dels peccadors,

Quant son en perill e en plors

E a Deus demanan socors.

Es Deus reclám d' hom qui 's penet,

E qui ab bé far se sotsmet

A satisfacció e a dret.

Car Deus ha los homens creats,

E 'ls porta bona volentats,

vòl per éll esser reclamats.

Reclamar a Deus que li ajut

Com puscha guanyar virtut,

Es reclám per Deus molt volgut.

Tantost com Deus es Reclamát,

Es l' hom per éll ajudat,

Ab qu' el reclám ab leyaltat.

Qui reclama Deus per haver,

Per viure e honor haver,

No es reclam de gran plaer.

Cell qui reclama Deus en la mort

Que li remeta pena e tòrt,

Cové qu' el reclám molt fort.

Molt fá meyllor Deus reclamar,

Per ço qu' el puscha molt honrar,

Que per ço qu' éll vulla salvar.

Segurament pòt reclamar

Aquell qui Deus vòl molt honrar,

Car Deus no 's pòt a éll negar.

Tú, Señor Deus, est mon recorriment,

Perqu' eu te prech humilment

Que m' ajuts a ton honrament. 

Tú, Señor Deus, est mon recorriment,  Perqu' eu te prech humilment  Que m' ajuts a ton honrament.


Entrades mes populars: